El suplement, de 12 a 13 h - 25/10/2026

Bon dia, us informa Eva Comte Martí.

Demanem que es doni suport als afectats, criteris clars d'indemnització, per evitar dubtes i defensar sobretot el dret a manifestar-se i a protestar, però mai des de la violència i la destrucció. Per la seva banda,

Junts demana la compareixença al Parlament de la consellera d'Interior, Núria Parlón, per donar explicacions pels aldarulls. Barcelona en Comú demana investigar qui hi ha al darrere d'aquestes convocatòries i denuncia operacions i ingerències que busquen, diu, instrumentalitzar el malestar dels joves. Des del PP de Catalunya, denuncien la falta de previsió dels governs de Collboni i Illa davant els aldarulls per no haver actuat amb anticipació i contundència.

Més notícies amb la Marta Sánchez. Toni Comín torna aquest migdia a Catalunya després de nou anys d'exili a Bèlgica. L'eurodiputat electe de Junts està fent una ruta cap al coll de Belitres a Portbou, un punt emblemàtic de sortida dels exiliats de la Guerra Civil. Cervera de la Marenda, Laura Bertran. Bon dia, fa pocs minuts ha arribat

a Cervera de la Marenda el Toni Comín en cotxe acompanyat de la seva filla i aquí ha rebut un autèntic bany de masses per gairebé 100 persones que l'han acollit entre amics, familiars, hem pogut veure entre la gent el seu amic Jaume Asens, també la seva germana. El president d'Òmnium, el Xavier Antic, també l'ha rebut una urna de l'1 d'octubre que algú ha portat i, evidentment, moltes banderes. Doncs moltes abraçades, molta emoció, és el primer punt, just abans que a les 12 en punt d'arrencar ara aquesta caminada que el portarà fins al Coi de Belitres, un coi pel qual han passat centenars de milers de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Laura Bertran, Catalunya Ràdio, Cervera de la Merenda.

En marxa, les eleccions a Sèrbia, amb una alta participació. A les 10 del matí s'havia duplicat respecte a la dels últims comissis i s'acosta al 20% segons dades oficials. Una candidatura impulsada pel moviment estudiantil desafia els 12 anys de governs del nacionalista Aleksandar Vucic, cada cop més acusat de corrupció i autoritarisme. Enviat especial a Belgrat, Bruno Forte. Bon dia.

I hope. Jo espero que hi hagi un canvi.

Els canvis són bons, els joves són els bons, i espero que guanyin. Aquesta és una batalla entre el bé i el mal.

Les ONG's denuncien que durant la campanya electoral hi ha hagut coaccions als votants i amenaces a l'oposició. Bruno Forte, Amires, Catalunya, Ràdio Belgrat.

I el Brasil celebra avui unes eleccions que es presenten com les més disputades de les últimes dècades. L'última enquesta situa Flavio Bolsonaro, candidat de l'extrema dreta al capdavant de la cursa electoral amb el 48% dels vots, seguit de molt a prop per Lula da Silva, candidat de centre-esquerra que obtindria el 47% dels sufragis.

Steven Moffat, creador de sèries tan celebrades com Sherlock, és el convidat estrella del festival Serializados en una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio. L'ex-showrunner de Doctor Who no descarta fer una nova temporada de Sherlock.

La resposta sempre és la mateixa. Mai no diguis mai. No la vam acabar deliberadament. Però és que no pots acabar mai Sherlock Holmes. No tens dret a fer-ho.

Esports, Sergi Camps. Thibaut Courtois no jugarà avui al Barça-Madrid per una grip. El Club Blanc ho ha comunicat aquest matí i el seu lloc a l'11 l'ocuparà el porter ucraïnès Andrii Lunin. El partit a les 9, els blauranes, i arriben líders amb 6 punts més que els blancs. Esport en directe amb Basquet a l'ACB. Acaba de començar el Basquet Girona Juventut. Fontejao, Xavi Soler, bon dia.

Bon dia, ja ha començat elèctric, sobretot gràcies a la inspiració del jugador del bàsquet Girona, Yacel Pérez, autor dels 5 dels 7 punts del seu equip, 140 pel final del primer quart, domina el Girona en aquests primers minuts, bàsquet Girona 7, joventut 3, Xavi Soler, Catalunya Ràdio, Palau Olímpic de Fontejau.

A Nuquei Patins, final de la Supercopa Femenina, entra el Vilassana i el Gijón. Pavelló Municipal d'Olot, Arnés Macià, bon dia. Què tal, bon dia.

11 minuts per arribar-se al descans i malgrat el domini de l'equip català, qui s'ha avançat és el Gijón, amb un gol per accident que s'ha fet la portera del Vilassana després que la pilota toqués la tanca publicitària. 0 a 1, encara queda molt partit. Som a la primera part, 11 minuts pel final. Recordeu que més tard, a dos quarts de quatre, juga la final de la Supercopa Masculina entre Igualada i Barça. Ernest Macià, Catalunya Radio Olot.

En moto sospesa el Gran Premi d'Austràlia de MotoGP a causa de la pluja. La setmana que ve el Mar Market viatjarà a Malaysia com a líder amb 10 punts més que Jorge Martín.

Fins aquí, les notícies.

Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o, simplement, treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I, fins i tot, n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi, amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Passen 6 minuts de les 12, s'ha fet fosca a l'estudio de Catalunya Ràdio, quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi, i perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un peixos que va arribar al món un dimecres de lluna en quart creixent, un home que va néixer el 14 de març del 1954. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

Avui a l'Eclipsi del Suplement, l'actor Lluís Soler. Bon dia i bona hora.

Bon dia i bona hora. M'ha fet molta gràcia saber que vaig néixer en dimecres i un quart creixent. No ho sabia. Doncs mira,

ja has après una cosa avui. També vas néixer el dia que aquesta cançó que es diu Make Love to Me, Fes-me l'amor, era la número 1 de totes les llistes. És maca. Quina és l'última vegada que has dit Fes-me l'amor? Hòstia, faràs tirar molt enrere, no ho sé.

Tant enrere vols dir? No, tant enrere, però fes-me l'amor de dir-ho així, segurament no A veure qui s'atreveix a dir-te que no amb aquesta veu. Molta gent. Ha estat la principal arma de seducció, la veu? No ho sé, que ha estat un arma que a mi m'ha servit per la feina, això és. Per guanyar-te la vida, per suposat. Per guanyar-te la vida, és evident, m'ha ajudat molt amb la feina que faig. No. No ho he valorat mai com un arma. No ho he valorat mai, de veritat.

T'ha tret les inseguretats tenir aquesta veu? No. Ets un cagaduptes, igualment. Igual. Ah, sí? Absolutament. Què et fa dubte? Tot. Tens inseguretat amb la feina?

Sí, entrant en intimitats, soc d'educació catòlica, és a dir, vaig néixer el 54, tu has dit que havia nascut en quart creixent i en Montdemècres, però era, i que soc peixos, però són 72 anys, per tant l'educació era molt diferent. I si eres un bailet així tímid, molt tancat, molt tu, això, esclar, l'educació se't podia imposar molt fàcilment, no eres contestatari. I per tant, la falta d'autoestima i la inseguretat i el tot ho faig malament és una de les coses que t'impregnaven per poder-te tenir dominat. Com era la teva veu quan eres un nen? No en tinc ni idea. No te'n recordes? No, jo sempre. Una persona, una vegada, em va dir, una persona molt concreta que sabia què em deia, em va dir, tens la veu del teu avi. I jo no m'hi havia fixat. I llavors, a partir d'aquí, m'imagino que els gens són els que comencen.

Però recordes aquella adolescència, aquell moment en què et comencen a sortir galls? No. No te'n recordes? No, no me'n recordo. No, no, clar, han passat molts anys ja.

No, no, i no en tinc una consciència. Ni tinc consciència de. No em sento jo quan parlo. No, però sí que et sents després, perquè has posat veu a moltes coses.

Aleshores, aquesta veu, que a mesura que et fas gran, també es torna més greu? És conseqüència d'alguns vicis o és pura genètica?

Jo diria que en un percentatge molt elevat és genètica. I després hi pot haver. Si afegeixes el fum. Si afegeixes un fum i un whisky. Un mam. Tot el que vulguis, però jo diria que el component amb molt percentatge és la genètica. Saps si ho xiu aixà? Sí, home, jo ho provo. El que encara et surt aquesta.

És que et surten els greus per tot arreu. Surten els greus per tot arreu, sí. Bé, escolta'm, aquí a l'Eclipsi sempre preguntem al convidat per la nit més memorable, la millor nit de la seva vida. I ens hem de remuntar un dia bastant enrere. Sí, el 82.

Què va passar? Doncs senzillament, sempre que se'm demanen coses, la nit, dius, quina nit, vull dir. Aquella nit que vas anar a veure una aurora boreal al Pol Nord, aquella nit. Però vaig dir, dic no, dic la més important és el 29 de setembre del 82 que plegava de treballar de la feina de Sant Tomàs, un taller ocupacional que treballava i anava amb vespa i un cotxe no va fer stop i em van vestir i duia un casco d'escalar perquè em dedicava també a pujar alguna muntanya. I vaig tenir convulsió cerebral i per tant va quedar tot esborrat, tot. No tinc cap record ni de l'accident, ni d'abans, ni de després, ni de dolor, ni de res. Però sé que vaig tornar a néixer, que realment va ser. Va parar d'un pèl. Sí, no, d'un pèl petit, molt primer. Què t'han explicat? No, bé, res, em vaig fracturar la cara, set fractures, vull dir que aquí tinc un. Vaig trobar, per sort, el doctor Pifarré aquí a Barcelona, que segurament. Ja no hi deu ser perquè era molt gran, però va fer una autèntica obra d'art a l'hora de recomposar la cara i tot el que es havia trencat. Ja eres actor aleshores? No, feia teatre aficionat semiprofessional, allò que ja ens guanyàvem, però no havia vingut aquí a Barcelona. Jo vaig venir amb 34 anys aquí i l'accident en tenia 28. Vaig venir aquí a Barcelona amb 34 a provar a veure si me'n sortia. Clar, perquè tu ets de Manlleu, no? Vas néixer a Manlleu. Sí, vaig néixer a Manlleu. Vic, perquè estava molt costat, i a Vic és quan hi havia parts difícils, havies d'anar a Vic. Va ser un part difícil, el teu? Sí, molt difícil. Per què? No ho sé, però va costar i van decidir que no n'hi hauria cap més, per això soc fill únic. Ben tard, tinc una germana, la Teresa, però és adquirida de nou, perquè la meva mare va morir el meu pare quan jo tenia 11 anys i després, quan en tenia 17, es va tornar a casar. Per tant, havies de néixer a Manlleu, et van portar a Vic perquè

la cosa es devia complicar I després em van tornar a Manlleu al cap d'un dia. I al cap d'uns quants anys vas tornar a néixer amb aquest accident. Exacte. Jo crec que ho hem de celebrar, això, que avui ets aquí. Absolutament. Per tant, posem una cançó per una nit de festa.

Va, vinga. Eh. Touching hands Reaching out Touching me Touching you Sweet Caroline Good times never seemed so good.

El suite Caroline del Neil Diamond. ¿T'ho has passat millor a la vida de nit o de dia? A tota hora. A tota hora. Fas cara d'anar a dormir tard.

No, ara no. Ara no. Com les gallines, ara. Hasta poder, algun dia abans que les gallines, però no. Però sí, ara, ara, ara. No. Però no he mirat, de veritat, ara llegir aquí, llegint el diari mentre m'esperava, i veus que tothom ofereix receptes per dormir més bé, per menjar més bé i tot, i dius. Evidentment que és important tenir en compte coses, però jo si una nit, per exemple, em fico al llit i no dormo, jo hi ha dues o tres nits a l'any que no dormo gens, res. Per què? No ho sé, no ho sé. I no m'he posat mai nerviós, m'estic al llitet, visc sol, vaig pensant coses, aventures, vaig pensant cosetes. Abans havia dedicat alguna època a passar text, passar text d'obres que feia. Ara això ho he eliminat perquè com que estàs una mica amb su mort, el text no surt amb la fluidesa que ha de sortir, però. No m'he posat mai nerviós, vull dir que no. Llavors, no tinc uns horaris fixes, menjo sí d'hora, o sigui, jo dient-ho a migdia, a les 12, una cosa així, si puc. Carai. Sí, i sopo 6 quarts de 7, i ja està, vull dir que no. Però no tinc unes pautes concretes.

On t'ha portat això, Lluís, ara? No ho sé. Saps quina és o no? No. Aquesta l'hem triat nosaltres. Ah, no m'ha traslladat, això. Són els canons de Navarone, la onda sonora. Els canyons de Navarone.

És aquesta, eh? És aquesta, sí, sí. Hosti, això és molt fort. Ara, ara comença la tonada. Ara puja, puja. Ara, ara, en una isla vella, vella com el sol, sí, sí, sí. Això és el primer disc que vaig tenir, que em van passar el rei, el tió. El tió? El tió em va passar un tocadisc, com ho has investigat això, un tocadisc d'aquells de 45-33 revolucions, i hi havia un disc, que encara el tinc, un disc de 45, que hi havia els canyons de Navarone. Hi havia Ramona. Hi havia quatre cançons, dues per cara, no me'n recordo de les altres, ara.

I això creus que va despertar la teva vocació d'actor? Aquesta cançó? No. I aquesta pel·lícula?

No, aquesta pel·lícula en tinc un record molt bèstia, perquè quan tenia 7 anys vaig anar amb el meu pare i la meva mare, amb els 600, a Roda de Ter, que és el poble que hi ha al costat de Manlleu, al cine, em sembla que era l'Eliseu, el que hi havia a Roda, a veure aquesta pel·lícula. I era com, i me'n recordo que anant cap a Roda, va travessar un conill amb els 600 i el van matar. Ah, sí? Sí, vull dir que no. D'això sí que te'n recordes. D'això me'n recordo. I que va ser una pel·lícula que, esclar, em va. Com que em va colpir en Gregory Peck, en David Niven, tota aquella colla de monstres, sí que em va afectar com a pel·lícula. Com a interpretació encara no hi pensava. A què es dedicaven els teus pares? El meu pare, la meva mare era modista, dona de casa, i per tant que portava tot a la casa i tot, i el meu pare treballava en un torn de matí, però la seva gran passió era la bicicleta. És a dir, si el meu pare no hagués mort quan jo tenia 11 anys, jo hauria sigut biciclista, no hauria sigut actor. Ah, sí? Sí. No et faig, eh, fent el Tour de France? Sí, sí, sí, jo l'anava a veure cada any. Ah, sí? Mira, aquest any va passar per aquí. Sí, però penso una cosa, aquest any no és possible, per exemple, donar un plàtan, pelat, a en Federico Martín Mamontes, i la meva mare li pelava el plàtan. I li donava, sensacional, aquella època. Pujava turmalet o embalira o això. Cada any anàvem a veure el Tour. És el record que tens del pare? Sí, sí, el més fort que tinc és la bicicleta anàvem cada dia amb bicicleta jo hauria sigut biciclista després la mare, el quedar sola la bicicleta era perillosa per les baixades, per tot i a poc a poc va anar fent feineta i em va passar cap a altres cantons les mares en saben molt Com és que vas perdre el teu pare amb 11 anys? Càncer, l'any 65 de pàncreas i tot no se'n va sortir I com se'n surt un nen d'11 anys que ha perdut el pare? Bé, tenia una mare molt arriada, tenia una mare molt, molt arriada, tenia els dos avis, els pares del meu pare, que vivien vells, i per tant no hi havia problema aquí. Tenia figures per emmirallar-me i sobretot la mare, que era un. Era un portento. Clar, tu et vas escolaritzar en castellà, suposo, de dalt a baix.

Sí, tota la vida, fins a sempre. Però has treballat moltíssim en català i tens un català preciós, que a més a més m'han dit que l'escrius molt bé, també. On l'has après a escriure el català, tu? No ho sé, poder llegint,

poder llegint, però, esclar, nosaltres havíem fet molta. Una cosa és escriure l'ortogràfic, o sigui, perdó, o sigui, la cal·ligrafia, I l'altre és. M'imagino que ve de llegir i coses d'aquestes. És a dir, el moment del canvi, perquè el tinguis present i d'allò, és a la mili, curiosament. Faig la mili a Madrid, de policia militar, vaig a Càceres a fer el campament i després a Madrid, i a Madrid. Conec un senyor que es diu Llorenç Sol de Vilabalar, que va morir fa dos anys, pobre Llorenç, i filòleg, gran filòleg, i tot, i m'obliga a apuntar-me a Òmnium i a fer català per correspondència des de Madrid, fent la mili. Té nassos que durant

la mili a Madrid aprenguessis a escriure català. Exacte, exacte.

I llavors, és a dir, jo escrivia cartes a la meva mare quan era perquè havia anat a la laboral de Tarragona i d'Eivor i tot i això, i ens escrivíem en castellà. La meva mare no, la meva mare escrivia en català. Jo no sé què feia. No, no, jo escrivia crec que en castellà, però l'Emili vaig aprendre a escriure català.

El Lluís Soler, aquests dies, a banda de sentir-lo els enigmes criminals que fem cada dia, ben d'hora, ben d'hora, aquí al suplement, el trobareu a la sala Atrium de Barcelona, fent Impossible, és una obra dirigida pel Ramon Simó, que gira al voltant d'una mort, d'una mort que ens recorda també a un context d'actualitat, que podria ser el Casandic, no? Què passa en aquesta obra de teatre i quin paral·lelisme té amb el Casandic? Doncs, senzillament,

que és el judici a una persona. Perquè un antic company que el va delatar i per culpa del qual el van empresonar, quan eren revolucionaris tots dos, doncs resulta que mor en una caiguda en una lleixa, una lleixa de sorra, i el que descobreix el cadàver és el seu company, el que van empresonar per culpa seva, i per tant té molts punts per. Per ser el culpable de la mort. I el que es tracta en aquesta obra. Això està escrit de molt abans del cas antic. Sí, sí, no, i això està fet. Nosaltres vam començar a assajar abans del cas antic i mentre fa un parell d'anys, quasi bé, i mentre ho estàvem assajant es va produir el cas antic. Devia ser un reclam també perquè la gent no es vingués a veure. Sí, però no tant. No crec que hagi afectat massa. El reclam més important és que aquí impossible és meravellosa. Una altra cançó.

Lluís Soler, que per una nit d'insomni d'aquestes que té dos o tres cops l'any es queda amb Stanley Myers. Això es diu cabatina.

Sí, és la música del tanto. No és per l'Stanley Myers, sinó que és per en Robert De Niro i tota la companyia d'actors que surten al caçador. Que és una pel·lícula increïble i per tant aquí sí que ja em fixava en les interpretacions. En el cac aquesta hi ha un moment que ell va caçar per la muntanya i perdona la vida a un cérvol amb banyes que hi ha dalt en la muntanya i posa en aquesta música de l'Stanley Myers que és fabulosa.

Tu vas treure el son a molts catalans durant una època. Que segurament és l'època més popular del Lluís Soler pel que fa a la televisió, que és aquell personatge meravellós, el Tomàs, al cor de la ciutat, aquell fuster que darrere d'aquella façana de Bonjan amagava. Un violador encapotxat. Aquell últim capítol de la sèrie, amb protagonisme absolut pel Tomàs, va fer a TV3 un 41% de quota de pantalla, perquè ens entenguem, això seria un Barça-Madrid d'aquesta nit. I, clar, el Lluís Soler, aquell Tomàs, era el violador. Sí, era el dolent. Durant quants anys et deien violador?

Molt, molts. No ho sé, no ho sé quants va arribar, però ben bé 7 o 8. Et va perseguir, aquell personatge, eh? Sí, sense perseguir, no amb maldat, em va perseguir dolçament. I com ho encaixaves, que la gent t'insultés pel carrer? Bé, és que. No, no, no, al final ja els hi deies tu, és que perquè molta gent no t'ho gozava dir, deia, bueno, aquell dolent, i deies, el violador ja està, vull dir que no. Normalment hi ha molt respecte, tant en tant surt algun a celebrar, però no. Encara te'l recorden? No, poc, ara no Últimament et ve sempre al teatre, no? Sí, sí, sí, força, sempre, sempre, durant aquests 20, 20, 20, 36 anys. Des de l'any 88, o sigui, dilluns que ve, dia 2 de novembre, farà 36 anys que vaig arribar a Barcelona amb una bossa al dematí per anar al col·legi de teatre d'en Jordi Massalles i en Joan Uller, que ja no n'hi ha ni un ni l'altre, a estudiar teatre, amb 34 tacos. I mira, va anar bé. I durant aquests anys,

doncs sí, n'he anat fent. M'han dit que fa ja uns quants anys que dius que és el teu últim any. Sí, sí, sí.

Encara ho dius o no? Sí, encara ho dic. Encara ho dic massa i em prometo que no ho diré més, però ho faré, però no ho diré més. No ho tornis a dir. No ho tornaré a dir. Per si de cas. Encara aquesta setmana ho he dit en un amic i tot. No, no. L'alternativa és no dir-ho

i no fer-ho. Exacte. Vull dir que tu no tens per què jubilar-te. No, però, hosti, és que. Aleshores, si hi ha un convenciment dins teu que és l'últim any però després sempre tornes, deu ser perquè estàs enganxat.

No, no és enganxat, és que també és una feina que t'ajuda a estar despert, t'ajuda tant el cos com el cervell que funcioni, per tant, el buit que hi pot haver darrere és important. El que aquesta tercera fase de la vida, diguem-ho així, és allò 30, 60, 90, ja anem. A veure, a veure, 30, 60, 90, quina és aquesta teoria? Bé, fins als 30 aprendre, fins als 60 treballar i fins als 90 disfrutar. O sigui, ara estàs entre els 60 i els 90. Exacte, estic a l'últim. Llavors, esclar, repetir-te en aquesta fase amb coses que. Tot i que. Ara és també quan tens més ofici, quan, si més no, tu subjectivament fas la feina més a gust i et sembla que la fas més bé. I per tant, costa, costa això, aquest joc de. Qui et fa tornar? Qui et demana no pleguis, Lluís? Ah, no, els companys que t'ofereixen, per exemple, aquesta obra de l'Impossible Sky, que són textos meravellosos i que t'ho passes molt bé, evidentment, amb els companys d'escena i tot. I ara encara me'n venen un preu també d'increïbles. Vull dir que no, que de moment seguim.

En el grau de coses importants que hi ha a la vida, la feina, quina posició del podi ocupa?

Home, durant molt temps la primera. Durant molt temps la primera perquè és una feina que no només és feina, sinó que també t'ajuda a conèixer-te a tu mateix, t'ajuda a treballar-te a tu mateix, t'exigeix, per exemple, una mica de cos, sense arribar a ser un ballarí o una persona que visqui del cos, però està una mica en forma. T'exigeix memorització, t'exigeix anar eliminant l'atenció que tens abans de sortir a escena i tot per arribar a considerar-ho un fet absolutament normal i que puguis disfrutar i donar el màxim de tu. Per tant, durant molts anys, durant aquests 30 i escaig d'anys, la feina ha sigut la primera.

Però tu que no has tingut, per exemple, ni fills, crec que no t'has casat, no? No. Què hi ha hagut més important que la feina? No, res.

Però bueno, hi ha la vida, hi ha la vida que vius, però evidentment que sí, que aquí tens raó, és la feina. Què és el millor que t'ha passat del donar-se a nani? No ho sé, perquè et passen moltes coses, de veritat. Això és com aquell que té 15 fills i li dius quin t'estimes més. De cada un dels 15 et pot dir coses. Llavors, a dalt d'un escenari, a dalt o al costat d'un escenari, n'han passat de molt grosses i de molt petites, de molt maques i tot. Ara, per exemple, perquè em vingui al cap una patacada, i també em torna a venir una patacada, quan feia amb la barca que va morir la Marta Uller, el dia que feia 20 anys i tot, clar, el dia que feia 20 anys i que feia de filla meva el grec i tot. O sigui, n'hi ha de positivíssims, eh? Vull dir, el Mercader de Venècia amb el Xailo, que va ser. El fermeta de Gronholm, també, una pila de temps aplaudit, no? Sí, sí, sí, quatre anys, quatre temporades vam estar fent-lo. Vull dir que hi ha, és a dir, els quatre companys, els tres companys del metro de Gronholm, ja són de per vida, vull dir que no. Llavors, són moltes coses que valen la pena, que. Ho sento, ets un privilegiat, Lluís. No hi ha. Tu dius això?

Sí. Has tingut molta sort. Molta. Dos quarts d'una, ens queda una cançó. Hem quedat que dos quarts ho acabàvem, això, que tens pressa. Però ens queda una cançó. Ah, doncs va.

És una cançó que ens portaria una nit tòrrida, però que també ens portarà un final, no? A veure, presenta-la tu, aquesta peça.

Home, és una cançó, la Puixer d'Aqua, del Braduardi, que és una cançó. Que refresco una mica, o sigui, que té un cert ànim i tot, i veig que amb cançons, evidentment, m'he quedat al segle XX, vull dir que jo no he travessat. Està bé, eh, a vegades, quedar-te allà? No, no he passat el XXI, però, bueno, se m'ha de perdonar, això. Si la d'avui fos l'última nit, com t'agradaria passar-la? Dormint. Dormint? Dormint, absolutament. Ho tinc molt clar. I demano despertar-te. Però claríssim. Havent vist el Barça-Madrid o no? Sí, havent vist el Barça-Madrid. I per anar bé. Quin final, eh? Sí, i ara han dit una notícia que a mi m'ha. Quina notícia, la del Courtois? Sí. Però això és una bona notícia. És important, això, perquè aquell home és terrible. Ets futboler, eh? No. No, no. Home, si saps qui és el Courtois, ets futboler. Sí, home, sí, però tinc una colla de. Com veuràs el partit d'aquesta nit? Mira a casa els veïns. En Ferran, la Sílvia, en Jordi, que m'ha dit que vindria un altre amic, no sé si ho veurà. Com celebres els gols? Criden? Depèn. No, no, no, no. Normalment, quiet, i a vegades, evident, a vegades pots. Deu haver coincidit molts partits importants amb obres de teatre. Crido més quan hi ha injustícies. Quan jo considero que hi ha injustícies arbitrals o. Doncs calça't avui. Això és quan crido més, més que no pas pels gols. Luis Soler, un plaer enorme. Doncs el mateix.

Salut i fins la propera. Fins la propera. Fem una pausa i farem una mica de xup-xup també futbolístic. Sumem el Ricard Torquemada, el Bernat Soler, el David Clupés amb aquesta última hora, que és que Courtois, el porter del Madrid, es baixa perquè té la grip. Són èpoques en què cal vacunar-se i potser Courtois aquests dies no s'ha vacunat. Ara tornem.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

A, am, de, en, per, cap, contra. Te les saps des de l'escola i encara les recordes. Però, saps també que si te pugen el preu d'una assegurança, te n'han d'informar amb antelació perquè puguis decidir si te'n vols donar de baixa? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les preposicions que mai no has oblidat. Troben més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica no ha estat mai tan fàcil. L'OBC i els Homes Clàssics ens donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe. Consulten la programació a auditori.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

La por es viu a Molins de Rei. Del 6 al 15 de novembre arriba Terror Molins 2026 amb el millor cinema de gènere de l'any. La marató de películes més antiga d'Europa i projeccions i activitats per tots els públics. Consulten tota la informació a molinsfilmfestival.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan.

Jo ja havia fet travesses de l'Atlàntic, havia fet feines, però una mica informals. Aquest diumenge, Albert Mir Miràngels, capità de vaixell i autor del llibre L'Antàrtida a vela. L'Antàrtida, l'últim viatge que he fet, és una expedició. No m'agrada dir aventura. Aventura saps què és per mi? Que una mare soltera amb tres criatures surti endavant i no tingui problemes de vivenda ni de transport públic. Això és una aventura. El divan, el valor de la conversa. Has de ser un líder, però sense imposar molt.

M'agrada molt, això. Has de ser un líder, però amb un lideratge

més horitzontal. En els barcos no hi ha democràcia, perquè si no seria un follón.

Avui és el dia. Avui es juga el clàssic. Avui és tarda de tot girar.

Avui a les 2 al Sabadell. I a partir de les 4, àmplia prèvia del Barça-Madrid.

Tot gira amb David Plupers. Tenim passió pel Clàssic. El suplement, amb Roger Escapa.

Passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia. De seguida incorporem en aquesta taula el Ricard Torquemada, el Bernat Soler, el David Clupés. Anem fent xup-xup de cara a aquest clàssic. A aquesta hora es notícia que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha acostat a parlar amb els comerciants del centre de la ciutat, els més afectats pels aldarulls, destrosses i saquejos d'aquesta nit. Hi ha una vintena d'establiments que han patit les conseqüències del vandalisme. L'alcalde Collboni ha reiterat que arribaran fins al final perquè hi hagi conseqüències.

Que no creguin que per ser menors no anirem a buscar els pares, a buscar la responsabilitat, bé sigui patrimonial o bé sigui penal, si és el que correspon. El que va passar a Barcelona no es pot tornar a repetir. No estem davant d'una protesta democràtica, no estem davant de la manifestació, estem davant d'uns aldarulls, estem davant de sortir a aliar-la, parlant col·loquialment, seguint l'exemple o emulant allò que ha passat a altres ciutats europees i a Barcelona no ho penso tolerar.

L'Ajuntament de Barcelona es personarà per defensar els danys al patrimoni públic i ha convocat els comerciants a una reunió formal demà dilluns a la tarda. Per cert, que tant Junts per Catalunya com Vox ja han demanat la compareixença urgent de la consellera d'Interior, Núria Parlón, pels aldarulls d'ahir a la nit a Barcelona, que es va saldar amb pràcticament 128 detinguts, almenys, molts dels quals més de 70 menors d'edat. I quan parlem de menors d'edat no volem dir 17 anys, sinó que n'hi ha, segons explicava Cilia Gata, la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, que tenen només 14 anys, 14, 15, 16 anys, alguns dels detinguts. A aquesta hora també estem molt pendents, Núria Pujades, del retorn de l'exili de l'exconsellera de Salut i eurodiputat electa de Junts, Toni Comín. És un acte simbòlic perquè aquesta setmana va ser ja a Madrid, però avui el que tornarà és a Catalunya.

Efectivament, amb aquest acte d'avui és aquest retorn simbòlic que deies de l'exili, ho està fent en aquests moments una marxa a peu per una de les rutes de l'exili republicà que travessa la Serra de l'Albera, la del coll dels Belitres. D'aquesta manera està travessant aquesta hora la frontera administrativa entre els estats francès i espanyol. El camí enllaça Cervera de la Marenda, el Rosselló, en Portbou, a l'Alempordà, i precisament al coll hi ha un petit memorial en record dels milers de republicans que van emprendre el camí de l'exili. El coll dels Belitres va ser una de les rutes més utilitzades. I Comín fa temps que ja tenia plantejat que aquest seria el seu camí de retorn, justament pel que dèiem, per aquesta càrrega simbòlica. Amb la tornada de l'exconseller, ja només quedarà a l'exili l'expresident Carles Puigdemont. Fantàstic.

Doncs si tornen aquests instants en què hauria de fer una compareixença, els sentirem en directe. Si no, doncs a partir de les dues, al Catalunya Migdia, amb l'Eva Comte, segur que podrem recuperar aquestes paraules de Toni Comín, un cop ja sigui, a Terres Catalanes.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger escapa. 6 minuts per 3 quarts d'una. Avui és un diumenge de ràdio, aquesta tarda enganxats al Tot Gira, i a partir de les 8, evidentment, la TDT. David Clupés, bona tarda. Què tal, bona tarda. Bernat Soler, Ricard Torquemada, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Tenim notícia a mig matí, i és que Thibaut Courtois, el porter del Madrid, serà baixa per aquest procés gripal, i això, a priori, és una gran notícia pel Barça, perquè és un porteràs que havia estat dels millors en aquesta fase inicial de la temporada. Ricard. Sí, i tant, i tant.

M'ha estranyat molt la notícia, sobretot m'ha estranyat perquè ha de ser una grip d'aquestes d'ara fortes, perquè si no és estrany que Mourinho avanci i anticipi una baixa com aquesta. Mourinho que li agrada anar cuidant el detall. El primer que he pensat és que el Madrid fa un comunicat a mig matí, però entenc que l'equip viatjava i per tant Courtois no es podia segurament aguantar dret i era evident, però sí, sí, clar, pel Madrid és un problema perquè el Barça genera moltes situacions d'atac, moltes oportunitats i pel Madrid tenir un paraigua com Courtois que pugui evitar que. Que la pluja et mulli, és gairebé imprescindible. És veritat que aquesta baixa l'ha patit algunes vegades. Jo crec que al Barça ha jugat ja alguns clàssics sense Courtois, però clar, és que aquest, on hi ha aquesta sensació que es decanta cap al Barça per la producció ofensiva, no tenir Courtois és una baixa extraordinària pel Madrid. David. Home, és evident que,

mira, no cal anar molt lluny. El partit de Champions que juga el Madrid contra el Leipzig aquesta setmana és el millor. És veritat que el Madrid goleja, guanya 4-1, però a l'inici del partit ens salva, ara li recordo un parell o tres, Courtois, que ja no només fa un gran partit a la Champions, sinó que ve de fer uns quants partits molt bons i sent el millor i salvant molts punts al Madrid de Mourinho. Per tant, jo crec que en clau Barça és una molt bona notícia pel Barça, perquè estem parlant dels jugadors més en forma, jugarà l'Unin, l'Unin no juga un partit amb el Madrid oficial des del maig d'aquest any 2026 va ser contra l'Espanyol han hagut de convocar el jove porter del juvenil Ilya Voloshin que és també ucranès, que té una història curiosa perquè va marxar del seu país exiliat a Alacant i va ser aleshores quan el va captar el planter del Real Madrid 19 anyets i avui serà el suplent de l'Unin que els partits que li hem vist no ofereix les garanties que ofereix òbviament Courtois.

Bernat. Doncs un argument més per continuar inflant l'esperit eufòric que jo estic detectant aquests dies entre el barcelonisme. Mira, des de divendres avui m'he trobat culers, això és verídic, que m'han dit que he de cantar 6 gols, n'hi va haver un que em va dir 6 o 7, tinc un veí que és del Madrid que em va dir, literalment, i em disculpareu el llenguatge, que estava cagat, I aquest matí mateix també un altre col·lega m'ha comentat que avui victòria i de lluïment. És a dir, hi ha un esperit, una eufòria no continguda que si a sobre li afegeixes que el Madrid jugarà sense el seu porter titular i possiblement un dels seus millors jugadors, doncs no sé, m'imagino que a hores d'ara la gent deu estar ja traient el cava de la granevera.

Reserva't amb el primer gol per si de cas n'has de cantar cinc més del darrere, Bernat. Per tant, no ho donis tot amb el primer per si de cas.

Però tu creus que em cauran tants o no, Roger? No, no. Jo tampoc ho crec.

No, no, a veure, perquè. És a dir, jo la frenada em va arribar dimarts amb el PSG. I després també perquè veig que el Madrid, encara que no és res extraordinari, ha millorat una mica. Crec que si l'haguéssim enganxat a aquest clàssic fa un mes, potser encara l'eufòria blaugrana amb el Rafinha que no parava de marcar gols de manera consecutiva, és a dir, potser l'aturada aquella de seleccions no ha acabat d'anar del tot bé al Barça, tot i que bé, la dinàmica continua sent la que és, eh, Ricard?

Sí, continuació positiva, però és veritat que potser el Barça no té aquell punt de contundència, per exemple, amb Rafinha, que t'acabava moltes jugades i que ara encara no ha recuperat aquest to. El Madrid, el problema pel Madrid és que és molt difícil capgirar una situació en un dia i que Mourinho no para de repetir, i ho fa bé perquè és la manera de protegir-se, que no ha tingut temps, que no és un producte acabat, que no és un equip acabat, i això és una evidència. Per tant, avui el que haurà de fer el Madrid és competir, resistir. Tot i això, aquest paper al Madrid és un paper agraït pel Madrid, el de competir, resistir, i si tens alguna esgarrapada. A punt d'aprofitar-ho perquè tens jugadors al davant amb espais que són perillosíssims. Diomander, Mbappé, Bellingham. És a dir, al Madrid aquests arguments els tindràs. Des del punt de vista del joc, jo crec que no hi ha color. O sigui, al Barça O sigui, no pot haver-hi un escenari gaire diferent. Si no hi ha res que canviï els paràmetres del joc com una expulsió, que sigui que el Barça sigui molt millor que el Madrid. Una altra cosa és que al futbol els resultats no depenen de la diferència entre els dos equips, sinó després de com ho resols a les àrees. I aquí és on el Madrid s'ha quedat coix per Courtois. Tot i això, l'unint li recordem actuacions importants. És veritat que amb poca continuïtat, però una Champions al camp del City, algun clàssic contra el Barça. El que passa és que Courtois no és que faci bones actuacions, és que resol situacions que. Que estan fora de control, o sigui, que et dona punts, i aquest és un problema pel Madrid. Tot i això, aquest equip ens està ensenyant al Barça poder anar amb desinhibició i amb aquest punt d'eufòria que diu el Bernat als partits. És nou, és nou, tan nou com que el Barça vagi a fora i com que el Madrid està espantadíssim. Parles amb qualsevol persona del Madrid i està convençuda que perdrà, que això és tan fora de la cultura madridista com de la cultura blaugrana anar tan convençut, o sigui, que ens.

El més important és que el Barça avui no falli, perquè l'ocupació és tan bonica, tan rodona, tan perfecta, tenir un mes 6 i poder marxar amb un mes 9, queda molta lliga, és veritat. Però poder rematar el rival i fer-ho a casa al Camp Nou. Més tenint en compte que abans de perdre el primer partit de la temporada, però és obvi que el persa en el camp més difícil que és el camp del Paris Saint-Germain, que encara està en un graonet per sobre, però per a aquells que poguessin pensar a Madrid que el Barça ja cau, ja és més vulnerable, crec que avui guanyar és un premi molt gros. Més enllà de la classificació, crec que queda moltíssima lliga i que han de passar encara moltes coses, però l'oportunitat pel Barça és tan gran que no es pot deixar desaprofitar. I crec que qui avui segur, segur, segur estarà més endollat i més enfocat és l'Amin Yamal. És conscient del seu paper. Es va perdre l'últim Clàssic, a més a més. Es va perdre l'últim Clàssic al Camp Nou, perquè estava a la jornada, que és aquell dia que el Barça és campió, i demà s'entrega la pilota d'or.

Contra Cucurella, normalment, ha patit. O sigui, també té un repte. És un dels laterals que l'ha tingut controlat. Aquell Chelsea-Barça, per exemple, Stanford-Britain no l'ha deixat ni respirar. Per tant, també té una assignatura pendent, que són qüestions que motiven l'Amin.

I això que no jugui Vinicius, creieu que en realitat. Per ells és una sort. És una sort, sí.

Jo estic claríssim que l'ascensió de Vinicius al Madrid li ha obert les portes a poder arreglar l'equip.

Aleshores, entenc que la seva posició és jugar a Diomandé, que és el fitxatge estrella que es van gastar aquests 120 milions d'euros almenys. I que pot jugar Guller, que és un dels que la toca. Que és el que al mig del camp la remena una mica. I la defensa, Bernat, Ricard, perquè la defensa en Clau Barça té aquestes baixes, també són faves comptades, i, per tant, continua sent l'assignatura pendent segurament blaugrana i més després d'encaixar quatre gols a París.

Veurem, normalment, m'imagino, a Xavi Espart, ja que no hi ha cap altre lateral dret, i a Cancelo a l'esquerra, amb Cobercí i Gerard Martín. I, així com abans parlava d'aquest estat d'eufòria, jo crec que també és realista pensar que avui el Barça pugui encaixar algun gol. Cosa que tampoc hauria de preocupar, perquè la capacitat ofensiva del Barça ho hauria de superar. Però fa molts dies que el Barça no deixa la porteria a zero. I no tant perquè la defensa tingui baixes que també hi ajuda, com perquè la capacitat d'ofensiva del Madrid també és potent, doncs probablement sí, pot haver-hi algun ensurt en aquesta línia. És un altre examen pel Barça després del del PSG un equip evidentment amb una molt millor forma que el Madrid però d'enfrontar-se a un rival d'alta exigència tot i que no estigui en el seu millor moment i a nivell defensiu a mi m'interessa també veure avui com el Barça es comporta davant d'un equip que et pot fer mal en poca cosa tot i així insisteixo que jo crec que la capacitat del Barça del joc general i de la pressió alta i de la recuperació amunt li ha de permetre, encara que encaixi algun golet, tenir-ne suficient per fer-ne dos o tres més.

Sí, perdona, Roger, el segon examen de graduació de Xavi Espart, que va provar molt bona nota, el primer contra Cabrats Gèlia, que avui es troba a Diomander, que és un altre jugador que l'un contra un és gairebé incontrolable, Xavi Esparra, el que passa és que és un jugador que té una maduresa, diríem, especial, i que per tant tots els problemes físics que pot tenir en un cara a cara amb jugadors d'aquesta capacitat per accelerar, per frenar, per canviar de direcció, els resol amb intel·ligència. Però tot i això no deixa de ser un altre segon examen important.

L'han posat a tot arreu, perquè de migcampista, de lateral esquerra, de lateral dret, ell teòricament és dretà, no?

Sí, ell és dretà, i ell ha jugat de migcampista, és veritat que el Barça B va començar a jugar de lateral dret, per tant és la seva banda natural, el que ha estat una sorpresa i el que s'ha inventat

Flick és posar-lo a l'esquerra. Doncs bé, veurem què passa també quan torni Eric, quan torni Koundé, perquè al final està suplint aquests dos jugadors, vull dir que la defensa també és una mica de trenca-closques, ja no de cara al partit d'avui, sinó. Sino quan arribi la fase decisiva de la temporada, perquè també es va especular molt que el Barça havia de fitxar laterals aquest estiu, al final va venir Cancelo i para de comptar. Que ho ha fet molt bé, que ho ha fet molt bé l'esquerra.

Excepte en l'últim gol contra el Paris Saint-Germain, no?

Bueno, el Paris Saint-Germain. Però justament estava jugant a la dreta ja aquella època,

no? Aquell dia. La factura del Paris Saint-Germain també de jugar contra el Barça, a nivell de lesionats, Déu-n'hi-do els jugadors que ha perdut, eh?

Sí, perquè ara, per exemple, no hi serà Olmo, que és un jugador que és un recurs quan és titular Fermín, que potser està un passet per davant d'Olmo en aquest inici de temporada. Avui no el tens, aquesta opció no la tens, per tant Fermín és titular avui segur. Sí que és veritat que Rodri, que no va ser titular a París, avui el tindrem de titular i jo crec que a nivell també. Defensiu, de vigilàncies, crec que el Barça serà un punt a favor, i també aquest punt de morbo, si m'ho permets, perquè ja saps que a Madrid els va fer mal, encara que diguin que no, els va fer mal que Rodri escollís el Barça i no pas el Madrid, avui el tindran de rival, d'adversari. Per tant, jo crec que és veritat, la baixa d'Olmo és una baixa important, perquè perds una oportunitat, diguem-ne, per sacsejar el partit en cas que sigui necessari, però vaja, jo crec que el Barça té prou recursos com per ofensivament ser superior al Madrid. I Ricard,

adevant creus que repetirà Gordon? Perquè la mínima mal i refini els podem donar per descomptats. La tercera pota seria Gordon o Adeyemi.

Jo crec que sí, perquè a Flick Gordon li dona estructura, repòs, diríem que ordre, i el Barça ja té prou vertigen, i és un equip tan vertical, que té dificultats per quan es descus tornar a cosir-se, i per tant Gordon això li dona, és més joc posicional, més associació, a dir-hi a mi és més incontrolable, és més electricitat pura, és més. És revulsiu, no?, també. Eh? Més revulsiu també, oi? Sí, atacant més el partit quan està més tendre. Jo, vaja, a mi em sorprendria molt que no fos Gordon l'escollit.

Ja està, pel que fa a l'alineació,

són aquests que em sembla bastant clar. Sí, sí, sembla bastant clar. I del Madrid? B del Madrid, jo crec que no variarà gaire o no hauria de variar gaire del partit, tu m'ho diràs, eh, Ricard, del partit que van jugar contra el Leipzig, perquè no senti Vinicius, Tio Mandé jugarà segur, Guler anirà per dins, tindrà en Mbappé, Bellingham, potser algun dubte tenen al darrere, no?

Sí, jo crec que el dubte és si Arda Guler anirà per dintre o jugarà des de la dreta, perquè si juga des de la dreta el Madrid pot guanyar més múscula al mig camp.

Però que vaja, que Valverde ja l'estan fent jugar de nou de lateral dret, que hi ha un gran debat a Madrid, el feien jugar Mourinho al mig del camp i no els hi funcionava, i sembla que ara lateral dret, doncs, vaja, li treu més suc a Valverde que no pas a mig del camp.

Bàsicament perquè van fitxar Dumfries per ser titular, van fitxar Alexander-Arnold fa dos anys i jugar Fede Valverde. Tenen jugadors molt repetits en aquesta zona, però sí, crec que Fede Valverde i Arda Guler jugaran per fora i que. I que Camavinga i Chouameni intentaran contenir el Barça.

Deliciens, el partit no n'hi falta cap, però és que, per si no n'hi hagués prou, Mourinho torna al Camp Nou i també la pregunta és com el rebrà l'afició blaugrana, si ho farà amb xiulets, amb indiferència, amb. Home, ironia. Si la cosa va bé, jo crec que.

Els últims anys li cantaven allò de més el teatre. Això és el que anava a pensar jo. Si el partit va bé, jo crec que el factor Mourinho és un punt a favor. També et dic una cosa. Jo ara parlo. Clar, fa molt de temps. L'última vegada que va venir va ser fa 13 anys. Han passat molts anys. I sí que recordo que quan anàvem mal dades. Mourinho, com és normal, s'amagava a la banqueta i no sortia, no? No sortia de la banqueta, eh? Però vaja, jo crec que és un factor interessant i li afegeix un punt de morbo, no?, el retorn de Mourinho al Camp Nou, que no hem d'oblidar-ho. Ell, abans de fitxar pel Madrid, ell anava boig per ser entrenador del Barça. I allò no ho va pairir gens bé. Mark King l'altenia lligat, va ser aleshores quan el Barça va triar Pep Guardiola, i just en aquell moment Mourinho era una alternativa per ser l'entrenador del Barça. Fixa't com hagués canviat la història. Si el Barça hagués tirat endavant aquella opció de Mourinho com a entrenador del Barça i que Pep Guardiola no hagués sigut l'escollit.

Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón.

Només l'havíem fet sonar un parell de vegades avui i dic, bueno, fem el hat-trick ja i ja està. Sí, sí. Ricard, tens ganes d'aquest retorn?

De Mourinho? No, cap ni una. Cap ni una, eh? Però com que no puc fer res, doncs mira, el veurem de prop. Sí, home, sí. Ho contamina tot bastant, però vaja. Tot i que està més tranquil, eh?

Està molt mesurat, però no te'l creus, aquesta pell de xai, no te la creus.

No, no. No, però encara que estigui mesurat no el canviarem.

Ahir va dir allò que em va fer molta gràcia. A la roda de premsa preve li van preguntar si el partit d'avui pel Madrid era la prova del cotó. I ell va dir, prova del cotó, diu, el Madrid amb Mourinho guanya títols. Tres títols. Exacte. Per tant, no pot inflar molt el pit.

Per cert, per tancar, estem molt pendents també de l'Espanyol, que ahir va perdre posicions de descens, Manolo González. Es juga el càrrec a aquestes hores, creus, David?

Mira, ja ha partit dimarts a la Copa, al camp del Sestau, i això fa que qualsevol decisió, ara mateix, pel que ens expliquen, no sembla que hagi de ser imminent. Ja dimarts, partit de Copa, al camp del Sestau, però és clar, divendres, l'Espanyol juga al camp del Villarreal. Jo crec que els pròxims dies, si no hi ha una decisió imminent, sí que és evident que aquesta setmana se la juga i el seu futur ara mateix penja d'un fil.

Ahir derrota davant del Racing de Santander i, per tant, Manolo, que no ha arrencat gaire bé la temporada, tampoc va acabar bé l'Espanyol l'any passat amb aquella segona volta que gairebé

el fa baixar a segona divisió. Sergio García, el tècnic del planter, exjugador de l'Espanyol i del Barça, és el que estaria més ben situat.

Aquesta tarda tot gira i just després TDT amb el Torquemada, amb el Bernat Soler, la Mireia Ruiz, Ralaia Tudel i tota la tropa. Gràcies a tots tres. Salut. Adéu. Adéu, Roger. Que vagi molt bé. Ara tornem. El suplement amb Roger Escapa.

Visca el Barça, visca la Masia. Tot és possible un dia de partit. Tot és possible un dia de clàssic. No, no. És hora de connectar amb la TVT, la transmissió d'en Torquemada. Avui, a partir de les 8, la TVT del Barça Madrid a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Al 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

La TNT de Catalunya Radio té el suport comercial de Estrella Damm, Cupra, Fundació MGC i MGC Mútua i CaixaBank. Aquest diumenge al Caníbal una nova generació de cuiners amb moltes coses a dir.

Al final el nostre objectiu és apropar l'alta gastronomia en un format més distès, algo proper. Quan em vaig anar una mica de Barcelona i vaig tornar a Lleida va ser per tornar una mica a les arrels i on em sentia a casa.

És Àngel Esteve, té 29 anys i està al capdavant del meravellós restaurant 6è de Lleida. Ja no ens veiem ni com joves.

Això no ho diguis, Àngel. No, però sí que ho tenim com molt normalitzat en el nostre dia a dia, que tenim d'anar al restaurant, fem el que ens agrada, cuinem.

Un restaurant caníbal a Berlín, aquest diumenge, a partir de la una del migdia, amb Paula Molés.

Dos minuts per arribar a la una del migdia. Ben atents si teniu canalla a casa, perquè arriba el secret lluminós del Super3. És un nou musical familiar ple d'humor, cançons, fantasia i misteri, en què la Lia i en Pau hauran d'endinsar-se en un món dominat pel senyor de les pantalles per recuperar les persones i els personatges del Super3 que hi han quedat atrapats. Un musical escrit pel Marc Artigau, que convida els més petits i les seves famílies a reflexionar sobre les pantalles i a deixar volant la imaginació. Atenció perquè hem preparat una sessió exclusiva pels oients del suplement. Serà dissabte 7 de novembre a les 11 del matí a l'Espai Fantàstics, la fàbrica de la imaginació del Super 3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Si voleu aconseguir un paquet de 4 entrades per anar-hi amb tota la família, heu d'entrar ara mateix al web 3cat.cat barra participa i omplir el formulari que hi trobareu per veure el secret lluminós del Super 3 a l'Espai Fantàstics de Barcelona. 3cat.cat barra participa. Fins aquí el suplement d'avui. Ara us deixarem amb un restaurant que aniva a la Berlín. Avui la Paula Molés entrevista el jove cuiner Àngel Esteve del restaurant Sisè de Lleida. Després el Catalunya a migdia amb tot el que ha donat de si aquesta nit d'actes vandàlics a Barcelona. I demà al matí de Catalunya Ràdio també. Fem el programa des de la Universitat Autònoma de Barcelona per parlar amb joves per sentir les seves reivindicacions i inquietuds. Un programa que coincideix amb aquests aldarulls d'aquest cap de setmana al centre de Barcelona, tot i que, en aquest cas, demà al matí de Catalunya Ràdio, sentirà les reivindicacions del jovent, en aquest cas de l'Autònoma, on aquests últims dies també hi ha hagut diverses mobilitzacions. De ben segur que demà al matí seguiran fent balanç d'aquestes destrosses i analitzant el que es va viure ahir al centre de la ciutat de Barcelona. Aquest suplement que hi torna dissabte a les 6. Salut i ràdio per tothom. Que vagi bé.