El suplement, de 12 a 13 h - 31/10/2026

Bon dia, us informa Eva Comta Martí. Els comerços del centre de Barcelona es blinden davant la previsió de noves convocatòries de blocos per avui i per la poca. Repeteixen els actes vandàlics de la setmana passada. Barcelona, Maria Guixà, bon dia. Què tal, bon dia.

Hem vist un blindatge tant als accessos com als aparadors amb estructures metàl·liques i fustes per evitar que puguin ser vandalitzats o saquejats. Hem vist blindatge tant a botigues de roba com de complements de luxe o fins i tot de joguines. Alguns d'aquests establiments al centre fins i tot avançaran l'hora de tancament. Sentim la Naila, que és treballadora d'Estradi Bari. Posar les maderes aquestes i sortir una mica abans. I ja està. Sí, avui tanquem a les 5. La imatge d'aquests comerços es repeteix a Plaça Catalunya, Carrer Palai o també Portal de l'Àngel. També hem vist parades de bici del centre amb cintes de blindatge o directament sense bicicletes. Maria Guixart, Catalunya, Ràdio Barcelona.

Més notícies que repassem amb la Montse García. Comença la retirada de les pertinences dels viatgers que anaven en els dos trens sinistrats en l'accident de dimecres a Ur de Toledo.

Els forenses han identificat fins ara 36 de les 69 víctimes mortals de l'accident. El sindicat de maquinistes CEMAF reclama modificar els protocols perquè els trens no puguin circular més de 40 km per hora quan es desconnecti alguns dels sistemes de seguretat. I aquest migdia hi ha

prevista una missa a urd en memòria de les víctimes de l'accident i el president de Castilla i la Manxa, Emiliano García Pagé, hi assisteix.

A día de hoy hemos seguido dando altas en los hospitales. Hay 34 personas todavía hospitalizadas en Castilla-La Mancha que evolucionan razonablemente bien. 15 de ellas son en UCI. Y estamos en contacto también con la autoridad judicial para, si es necesario, habilitar a lo largo de la tarde-noche en función de la luz, iluminación para que pudieran seguir adelante también los trabajos de búsqueda.

Els Estats Units venen 500 missils Patriot a Ucraïna perquè es pugui defensar dels atacs aeris de Moscou.

L'acord arriba després de la insistència de Kiev que havia denunciat la manca d'aquests missils interceptors per fer front als atacs russos. El president ucraïnès Volodymyr Zelensky lamenta, però, que els Patriot puguin trigar anys a arribar i insta Washington a trobar una solució que els permeti defensar-se de manera més immediata.

A partir d'avui, fins al 4 de novembre, els ajuntaments faran el sorteig dels ciutadans que hauran de ser a les meses electorals el dia de les eleccions generals, el 29 de novembre.

Tothom haurà de saber si forma part d'una mesa electoral, com a molt tard, el 7 de novembre. Es designen 9 persones per mesa, un president i dos vocals, i dos suplents per cadascú. Però no tots els ciutadans inscrits al CENS poden ser triats per formar part d'una mesa electoral. Han de tenir menys de 70 anys i per exercir de presidència ha de tenir, com a mínim, el graduat escolar o un equivalent.

I marató musical avui a Montmeló, al Vallès Oriental, amb la segona edició del festival Castanyada del Cabró Rock.

El festival concentra 17 hores de música i per segon any consecutiu la seta es converteix en una de les referències musicals del cap de setmana de la Castanyada. I actuaran, entre molts altres, els Amics de les Arts, els Pets, l'Axambusto, The Tieds o Figa Flava Ones.

I els esports, Xavi Soler. Marc Márquez acaba segon en la cursa sprint del Gran Premi de Malàisia de motos per darrere de Pedro Acosta i amplia el seu avantatge a la General de Mundial. Ara Marc Márquez té 19 punts de marge respecte al segon Jorge Martín que s'ha retirat per les molèsties derivades de la fractura que es va fer la setmana passada al braç dret. Bona nit. A partir del podeu seguir l'antena digital del Tot Gira, com l'Albacete Sabadell, que serà a les 9 del vespre. En vaterpolo, la Champions femenina, jugant molts equips catalans. A tres quarts d'una, el Sabadell rapa l'Oditalia. A la una, el Mataró Zuglo d'Hongria. A les cinc, Sant Andreu Bulliagmen i Grec. A dos quarts de sis, el Terrassa Horizon de Catània. I a dos quarts de set, el Trieste Catalunya. I en futbol, la Barça juga avui l'últim partit de la ronda principal de la Champions contra l'Uxenec Eslovac, l'anfitrió. L'equip blaugrana ja està classificat per als vuitens de final.

Fins aquí, les notícies.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Passen 5 minuts de les 12. El suplement, la castanyada, Joan Callarissa, bon dia. Hola, què tal? Contra Halloween, Rebeca Rodríguez, bon dia, bona hora. Bon dia. Com esteu? Doncs ho celebraré avui, eh, Halloween. Mira, jo em pensava que tu vindries disfressada, eh? Ah, no, això de disfressar-me. Però veus, o sigui, tu ets de Halloween?

Sí, perquè tinc un nen, i als nens al final els fa més gràcia Halloween que la castanyada.

Sempre usen la maternitat per defensar qualsevol argument, eh? És que des de veritat que hauria de tindre un fill per fer el que em dóna la gana. Tu per castanya la que agafaràs aquesta nit, eh? Jo no, no, i soc abstemi. Això ho sap tothom. És veritat, és veritat. Però. Però los panellets només arriben a esta redacció i ja me n'he menjat un.

Ah, sí. O sigui que jo. Les restes, és a dir, aquell de coco dolent que queda. Ah, bueno, clar. Perquè aquí he anat passant, he anat desfilant. Tu veies com. Gent que tu no has vist mai de la redacció apareixen, que d'aquest dia de cop vénen a saludar i són amables, llavors que passen per aquí pam, dos, algú els ha dit que hi ha pastetes després allà un estudiant en pràctiques també que ha baixat i

s'ha anat al lavabo dos panellets són 6 euros, això és quasi el que

queda net de primer allà avui en dia el de pinyons és prohibitiu és el primer que s'ha acabat a l'hora de la maica ja no n'hi havia jo t'he de dir que ahir a la faena ara queda aquell de la cirereta

he vist un de xocolata però dic mira, no ho he acabat el teu fill encara fa panellets? És que jo cuino fatal. Per això ho dic al teu fill. Sí, no, no, no. Ell tampoc, ell tampoc. Els comprem directament del forn.

No, vull dir que jo aquest any he hagut de tastar-los. Ah, sí? I què tal? Amb el smog i les babes i tot allò. Has de fer cega, no? De dir, bé, el que hagi de ser serà. Tu t'ho menges. Però escolta'm,

els dos panellets infantils te milloren el sistema immunitari.

Això ho sap tothom, eh? A tenir fills també.

He tornat a cometre l'error i ara, l'any que ve, ja he decidit que. Jo no tornaré a menjar castanyes mai més, des d'aquí una abraçada a tots els productors. Per què? Perquè dóna gasos. No, perquè no les sabem coure. És a dir, no les sabem coure. És dificilíssim. A mi és que no em senten bé a l'estómac per si dir-ho dels gasos. No, a mi m'agrada molt, però no, és un tema de que, o sigui, bueno, si les fem, les farem a casa amb la calma, al forn i. Perquè no, allò de amb el foc, no, no. Les treuen abans d'hora i. Si tu compres castanyes a aquestes parades del carrer per als alumnes que intenten fer el viatge final de curs. I clar, és un tret al peu, allò em sap molt greu, però és que no, allò no funciona.

A mi, com a truc que no he comprovat, però que ara tu ja se'm va recomanar de forma molt insistent, l'air fryer és la vostra aliada per atorrar castany.

Home, l'air fryer per tot serveix, no? Jo no en tinc, eh? Però sembla que. Mira, ja tens regaló de Nadal que pots demanar als reis. L'air fryer no és un forn, és que ens enreda, no? No sé, no entenc.

Jo la faig servir molt. Passen 8 minuts de les 12 del migdia, és l'hora de resoldre l'enigma criminal d'avui. Enigmes Criminals.

Eren dues germanes que se'n van anar a treballar a la fàbrica en ple hivern. La que anava menys abrigada va agafar una pulmonia. Però la que anava més protegida se'n va anar de pet a l'altre barri. Què ha passat?

Eren dues germanes que se'n van anar a treballar a la fàbrica en ple hivern. La que anava menys abrigada va agafar una pulmonia, però la que anava més protegida se'n va anar de pet a l'altre barri. Què ha passat? Llegir això després del Lluís Soler sembla un barrufet amb la veu.

Però bueno, està bé perquè és una història de Halloween, per fi, no? Vull dir que al final, per fi té sentit. Què fas, faces aquestes preguntes?

La resposta més original que hem rebut a suplement arroba catradi.cat és la del Marc Massó, que ha apuntat. Diu, l'Anastasia i la Caterina eren dues germanes de Moscou. Que treballaven en una fàbrica de vodka a l'altre costat del riu Moscopa. Aquell dia de Halloween, la Caterina anava disfressada de Frankenstein i portava roba molt gruixuda. L'Anastasia, en canvi, portava una disfressa d'Àngel Negre, més lleugera, amb dues ales incloses. Al creuar el riu, el pes de la roba de la Caterina va provocar que el gel del riu s'escardés, va caure a l'aigua i es va enfonsar molt ràpidament. L'Anastasia, per la seva banda, va agafar una pulmonia, però es va salvar gràcies a les ales d'Àngel que van fer de topall del gel i només es va mullar mig cos. Uau. Doncs Marc Massó, anava a dir-li caçador, com l'exjugador del Barça, Marc Massó, l'enhorabona, t'emportes aquestes quatre entrades per visitar la Sagrada Família. Moltes, moltes gràcies. Ja ho sabeu, cada cap de setmana, just abans de les 9 del matí, un enigma criminal.

Seis minuts per arribar a un quart d'una del migdia amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez, parlant de pantalles, parlant de cor, amb una estrena a Netflix, el documental de Matthew Perry, coincidint amb el tercer aniversari de la mort de l'actor conegut pel seu paper de Chandler Bing a Friends. Un documental de tres capítols que s'ha estrenat aquests dies amb una història més que coneguda, és el seu final tràgic, i doncs que heu pogut degustar ja. Què us ha semblat? Val la pena?

Doncs mira, jo estic molt content d'haver-lo vist, perquè a vegades aquestes coses són una mica com una espècie de públic reportatge del difunt, i aquí he de dir que no és el cas, perquè en part la gent que no és famosa, que això està molt interessant perquè tenen, com si diguéssim, una mica més de llibertat per expressar-se, i a banda no en parlen realment, reverenciant-lo, és a dir, ne parlant com en molta senzillesa i molt com era ell. Llavors jo crec que pots arribar prou a fer-te una idea de què hi havia darrere de la figura del famosíssim actor de Friends. Bueno, és aquella que els passa

a molts famosos, a molts actors, a molts cantants, que ho tenen tota la vida, però al final tenen aquella buidor que ell només la suplia amb alcohol i amb pastilles, que ella acaba morint d'una sobredosi. I és el que t'explica la seva germana, Mia, que és qui és una de les testimonis del documental, i dos dels seus millors amics de tota la vida. A mi sí que és cert que he trobat a faltar que sortís la gent del.

Això és el que apunta avui la Mònica Planas en un article al diari Ara, que no el deixa malament del tot, tot i que l'absència tant de tots els actors de Friends com també dels creadors de la sèrie es fa molt gran, tot i que queda una mica compensada per la germana.

Sí, també és cert que veus moltes imatges d'arxius, clips on el veus a friends, imatges d'ell que no havien vist mai de jove, també t'ensenyen com ella es comença a primar quan té aquestes addiccions, com comença a entrar i sortir de la clínica.

És a dir, el seu estat de salut es mesura a través de com el veus a la sèrie, perquè tenia canvis físics brutals, guanyava pes i en perdia i clar, d'aquí podies dexifrar i també apunten, no?

I que ell va parlar obertament, a més a més de les seves addiccions, va escriure un llibre, vull dir que ell era el primer que en parlava per intentar ajudar la resta. És cert que tampoc se centra molt en el que és la mort, que és només la part final del tercer capítol. A la primera t'ensenyen com ell guanya aquesta fama mundial de sobte, una fama que potser ningú s'esperava, tot i que ell sempre havia demanat adéu d'ell i a ser famós, que això ho diu unes quantes vegades en el. En el documental, i després la segona part són aquests canvis físics i aquestes entrades i sortides de les clíniques de rehabilitació.

Jo entenc la frustració que genera el fet de que no sortien la resta de companys de la sèrie de Friends, però és veritat que és que li haguessen robat una mica el protagonisme, jo crec, perquè de cop s'hagués convertit en Friends el reencuentro, saps? Ja. Has de fer això, i en Matthew Perry bastant perjudicat, per cert, aquests últims anys. Exacte, molt vivint al límit, sí, sí. I jo crec que li haguessen llevat protagonisme. A més a més que les aportacions que haguessen pogut fer ells, no les haguessen pogut fer en la llibertat que les fa qualsevol persona desconeguda, perquè ells els podria girar en contra perquè si haguessen dit, sí, sí, jo el veia que venia col·locadíssim a la feina, no sé què, li dirien, escolta, tu amb la poderosa que eres, no?, i la fama que tenies i els diners que tenies, com és que no el vas ajudar, saps?, llavors haguessen acabat dient frases molt buides. Jo crec que això hagués perjudicat l'objecte del documental, que és, com si diguéssim, conscienciar una mica de les vides que viuen els addictes.

També el que expliquen és que en aquell moment tots estaven encara passant per aquest procés de dol, o sigui, realment els va tocar molt la mort de Matthew Perry, i no van voler participar, no es van voler vincular, però no perquè no l'estimessin, sinó perquè realment no podien, emocionalment, és el que han dit, per exemple, que els passava a algun dels protagonistes de Friends.

I clar, també és difícil fer una altra història tornar a explicar la història de Matthew Perry tenint en compte que tots sabem com va acabar ja, és a dir per construir fins a tres capítols d'un final tràgic conegut per tothom potser has de ser bastant fan de la sèrie, que en té molts i és molt llaminer però no sé si es pot ser gaire original a l'hora de retratar la vida d'ell quan ja estava tan explicada.

Sí, el que passa és que sempre te perds moltes coses, i sobretot quan te l'expliquen familiars, sempre hi ha alguna coseta, però evidentment has de ser fan, és a dir, si no t'interessa aquella persona en el que pugues saber de lo que has conegut, no tens suficient. Però és veritat que si ets fan de la sèrie, si l'has viscut, si te l'has menjat, com jo que me la menjava a l'hora de dinar A tota hora. Exacte. I ara també la repeteixen, eh? Clar, i te tornes a enganxar, és que és una gran sèrie. I llavors jo crec que saber algunes cosetes més, a més a més, jo crec que Rebeca i jo que ens dediquem. Parcialment explicavi des de persones sempre vore aquella cosa que hi ha al darrere, no que s'amaga, quin trauma del darrere, perquè és que el que expliquen a la sèrie de Matthew Perry és que ell se va criar en dos famílies simultàniament, perquè els seus pares se van divorciar quan ell era un bebè, i el fet de créixer entre dos cases lo va fer sentir que no en tenia cap, ne tenia dos però en realitat no en tenia cap, i diu que està buidor ell la va intentar suplir en la fama i al cap de poc de ser famós va vore que era una mentida, i després la fama se li va girar en contra Totalment.

Un quart d'una del migdia, parlant de superestrelles.

Aitana, la catalana es portada aquests dies del número de novembre de la revista GQ. La cantant catalana ha donat alguns titulars, com per exemple que vol ser mare jove.

Efectivament, vol ser mare jove i diu que tot ho planifica a dos anys vista. És a dir, que potser d'aquí dos anys tenim un aitanet o una aitaneta. I això també m'ha generat un dubte, que és com si treballa sempre a dos anys vista en la seva vida personal també, i estem parlant que d'aquí dos anys. A lo millor li agradaria ser mare. Vol dir que Plex és l'elegit?

No, no, però és que això a mi, perdoneu, em sembla un absurd. Total, parlar de maternitat amb dos anys vista, amb la mateixa persona, tenim 27 anys. Tu saps amb dos anys. Jo he tingut amigues.

Un moment, puc dir una cosa? Una mica d'anem a creure en l'amor d'aquesta gent, per favor. Sí, jo no dic que no cregui en l'amor. Amb 27 anys es pot ser madur i es pot decidir ser pare i mare.

Però mira, et puc dir des de la meva experiència. He tingut amigues que s'anaven a casar, les han deixat abans de casar-se, volien tenir fills abans dels 30, i han tingut 40, no tenien ni parella ni fills. Vull dir que a vegades aquesta rigidesa mental, això de voler-ho planificar-ho tot, de voler tenir aquesta vida idíl·lica, de, ui, ara estic tan enamorada, clar, estàs enamorada i penses, sí, amb aquesta persona vull tenir fills, però quan ho planifiques tot tant, imagina't que ella d'aquí dos anys decideix prendre's aquest any sabàtic que ella comenta en aquesta entrevista. Potser serà el moment. Potser serà el moment, i si no es queda, perquè la biologia a vegades també et juga a la contra, vull dir que tu tens una idea.

Sí, però, escolta'm, bueno, tu tens una idea, tu tens una idea reconcebuda, tens una il·lusió, ets optimista, a veure, si tinc problemes ja me'n trobaré.

Jo ho he vist amb gent del meu entorn, que a vegades penso que la vida tu has de fluir, i si en aquell moment ets feliç, i tu en aquell moment vols tenir fills, doncs tingues els fills, però no comencis a planificar dos anys vista el que sigui, perquè pots passar per una ruptura, pots no poder tenir fills, et poden oferir una oferta de feina que no pots dir que no, un projecte professional que t'encanti, llavors, Per mi és un tema que jo crec que amb l'edat ho veus tot molt diferent i flueixes diferent. És normal que ella amb 27 anys pensi així i és normal que ara que està enamoradíssima de Flex pensi que és l'home de la seva vida i ojalà. Vull dir que jo crec que realment se l'estima molt i que necessitava més sentir-se estimada d'aquesta manera. Que ell li proporciona i no als altres amb els que havia estat. Però em fa gràcia perquè a vegades ho llegeixo, no sé si és que tinc 43 i estic passada de voltes o és que penso que hi ha gent que a vegades després té aquestes frustracions perquè tot ho tenen tan pensat i tan meditat que la vida després et porta per un altre lloc.

Que l'única certesa de la vida és que és incerta, no? Exacte. I jo crec que a vegades sí que és veritat que quan ets jove no n'ets tan conscient i fas plans com molt rígids que després se't van desmuntant. És veritat que està bé tindre'ls, perquè si es pot arribar a complir, doncs, escolta, millor, no? Però és veritat que jo crec que a vegades la innocència de la joventut et fa prendre determinades decisions una mica de forma molt rígida que després se poden convertir en frustració. Però jo també t'he de dir que això de planificar és de pobres. Vull dir que, xica, si ets millonària i tens ganes de tindre fills. Claro, es decir, ¿a qué te esperes, nena? Això de planificar ho fem los pobres, que dius, d'aquí dos anys hauré pogut estar al viat per pagar-li l'habitació al xiquet. Però ella, a moment d'hora, anima, Taitana.

Totalment, totalment. Ara està de gira, ella. De nom de DNI, Plex, que és influencer?

És youtuber, principalment youtuber, sí. I Plex, no li fa falta com nom, perquè és que només n'hi ha un. Daniel. Daniel, però jo al principi li deia Flex, perquè soc una persona antiga, però ja vaig descobrir que es diu Flex. Daniel.

I el Daniel us agrada? L'aproveu? Mira, jo crec que de tot el que ha tingut al costat. Jo he de dir que de tot

el que ha tingut al costat és de. Però si hi ha el

Miguel Bernardo o Bernardé o. Sí, Bernardo, sí, sí. Bernardo, home, que és la bola negra.

És veritat, aquest semblava més centrat,

però no ho sé. I Sebastián Iatra, també. Jo crec que no la va ajudar gaire. Tinc una mica de predilecció per la gent que està feta a si mateixa, diríem. Llavors, Bernardo s'ho ha trobat una mica més fàcil que Plex.

Veient una mica l'estereotip amb què es fixa Aitana de les seves parelles, o sigui, li agrada el model cruzanet, una mica, no? Aquest perfil més. Granchi. No, cruzant, és a dir, un noi de gimnàs voluptuós.

Mira, l'altre dia, per referir-se a un home guapo, em van fer servir el terme quin panellet, i vaig pensar, és que sempre hem d'estar

parlant de cruzants. No, no, no, panellet. Però vosaltres, aleshores, sou més de panellets o més de cruzants, si parlem d'homes?

Jo crec que ni una cosa ni l'altra a mi m'agrada

que fibradet no allò cruzanot t'agrada el cruzant si t'agrada el fibradet primer fibradet,

no cruzant no a mi allò voluptuós no m'agrada de gimnàs i tu Joan?

jo soc més d'extravagàncies cossos no normatius. M'agrada més la bellesa que no és estereotipada. És a dir, la típica gent que troba guapíssims els místers. Ni Plex ni Miguel Bernardo. Ni Sebastián ni altre.

A mi això em passa de cara. I on hi ha pèl i alegria aquí? Perquè el Plex fa la

sensació que és molt l'inverbe. El pèl està bé. No cal estar tot depilat.

No seré jo qui criticarà. El pèl, no? La presència de pèl, menys el cap. Sí, diríem que. No, el cal pa allà. Però ets una mica osito, tu?

Jo, bueno, sí, diríem que la vida m'ha portat fins aquí, sí, sí, sí. I molt bé, molt bé, sobretot a l'hivern. Va bé, no? A l'estiu és una mica més incòmode. Sí, clar, sí, sí, sí.

A mi un home molt estudiat, allò, les celles molt depilades, o sigui, que es cuida més que jo jo és que tampoc em cuido gaire.

La metrosexualitat, per a mi, és un concepte absolutament vintage,

eh? Metrosexual, és a dir I no existeix això, o què?

Som grans, som grans. No, però és una cosa que crec que als 2000 es va posar molt de moda, especialment els homes que es cuidaven i es posaven cremes.

I els senyors que es depilaven per a fer ciclisme que després generaven confusions perquè en aquell temps, com només se depilaven los gais, no sabies si era un ciclista o un gai, llavors te podies emportar

algun desencontre. Tu, per exemple, sent, tenint una mica de. La pel? Yo no me depilo. T'has intentat depilar mai? No, por favor, és dolorosíssim.

Planyo les dones que pobres han hagut de depilar tota la resta de la seva vida. Això és terrorífic.

Ànims, companyes. Per cert, Aitana, que també ha parlat, ho ha fet diverses vegades, ja en parlava al documental, dels problemes de la salut mental, i a mi m'ha sorprès moltíssim que. O sigui, que havia tingut episodis de depressió i d'hipocondria sí que ho sabíem i ho havia llegit i havia sentit també la Juliana Canet aquí al que no sortí parlant-ne. El que jo no sabia és que es continua prenent antidepressius durant la gira.

No, no, diu que fa dos anys que els pren, que no ha pogut ni baixar la dosi perquè la que la baixa, doncs, veu que no està bé. A més a més explica que el problema que té de prendre tant antidepressiu és que té com les emocions anul·lades i llavors ella a l'hora de composar, de fluir, necessitaria tenir-li tot com més a flor de pell. I diu que fins i tot no plora, o sigui que des que pren antidepressius, ella a vegades diu allò que vols plorar i no pots. I ella mostra que fins i tot, diu que el plex no em coneix sense prendre antidepressius. A vegades m'agradaria que ell pogués veure aquella Aitana potser més dèbil, no més feble, que s'emociona, que plora, i que diu que encara no la coneix.

El que em sorprèn una mica de l'entrevista és que ella diu que parar, parar de tota esta vida vertiginosa que porta, la d'una superestrella, com és la teva cançó, diu que parar. No és la solució. Jo penso, ostres, de veritat, que tu no pots deixar els antidepressius perquè te genera, te complica la vida el fet de deixar-te de medicar o inclús de reduir la dosi i de veritat que penses que parar no és la solució. Vull dir, no soc cap especialista, no ho sé, però és una declaració que a mi m'ha xocat perquè pensaves que vols dir que si pares esta persona i baixés la pressió al seu voltant i s'agafés un enxamàtic vols dir que no ho podria portar tot millor? És una pregunta que no tinc ni idea.

Però a vegades aquestes gires et porten a dos mesos de molta intensitat i després ja. Estàs més tranquil. Després estàs sis mesos potser que no toques, no?

Suposo, supongo, però llavors has de començar a preparar el disc de la següent, però això és una roda vertiginosa.

Jo no crec que sigui un tema de treballar, jo crec que ella ho explica, també té angoixa per tot, té angoixa perquè no ha estudiat cap carrera, té angoixa perquè creu que no està prou preparada. Té angoixa perquè creu que ella no és suficient bona cantant. Té angoixa perquè la critiquen. O sigui, tot li genera. Jo crec que està depressiva perquè ella és molt sensible, no? I al final tot li afecta molt. Potser si deixes de treballar i no estigues tan exposada, això és la lleugeria, no ho sé, potser sí.

També diu que és molt controladora, que després ha pensat, si té fills i és controladora, wow, no? Vull dir que suposo que això serà un. Deu ser duríssim, vull dir que si ets una persona.

Recordo que la van criticar molt a l'Aitana quan va anar a la Revolta ja fa un temps i amb tota la qüestió dels diners va explicar que tenia pisos en lloguer, també al voltant del seu patrimoni s'ha publicat i s'ha especulat molt de si hi ha empreses que li gestionen també tots aquests pisos. El patrimoni immobiliari que té. Que es dediquen a, bàsicament, especular.

Sobre això també s'ha pronunciat? Sí, ella ha dit que es penedeix molt d'haver dit això a la revuelta, que a més a més ara ella és molt més conscient del problema que hi ha amb l'habitatge i amb l'especulació, que ara ha venut alguna d'aquestes cases, que una que sí que la té en lloguer, la té en un lloguer molt assequible, per tant, considera que no especula i que les altres cases que té és on ella viu per temporades. I a més a més, diu que a més ella cotitza aquí a Espanya i no ho fa a l'estranger com a altres persones.

Sí, és que això ho fa tothom, el que passa que ella jo crec que va pecar d'ingenuïtat posant-se a parlar d'això, però al mateix temps està bé que després hagi servit perquè es parli d'aquest tema, que la gent que acumula molta pasta de cop ho converteix en habitatges que fa servir per guanyar encara més diners. 4 minuts per dos quarts d'una.

Mira, parlant de croissants i de panellets, Ferran Torres, l'exfutbolista del Barça ara al PSG, on el posem? Bé, cruzant no seria, no? Tu creus que sí? Home, està fibrat, però està molt prim. Poses el Callarissa i a mi al costat de Ferran Torres i t'asseguro que el Ferran és un cruzant.

No és un gim, però no fa volum.

Ara els futbolistes estan molt musculats tots. Vull dir que aquí que no mos agafen. El canvi físic de Ferran Torres a nivell de deixar-se el cabell una mica llarg, l'estilisme.

Però era un tio guapo, ja el veies que era guapo, no? Creus que feia favorit el cabell llarg, aquesta Marina?

Sí, jo el trobo molt guapo.

Sí, sí, és un tio guapo, és un tio guapo. Sí, sí, estem d'acord. És un tio guapo, sí. Sí, sí, sí. I tant. Però vull dir que no és lo típic Jimbró hiperinflat, vull dir, jo crec que té un físic fibrat, però bastant natural, és a dir, no té aquells pectorals absolutament de muñeco Michelin, saps com te vull dir? Que.

Sí, té una bellesa més natural, sí. És veritat, i té pèl. Per exemple, ara que ha fet un anunci per Intimissime, que amb calçotets d'home. Ah, sí, s'ha posat amb calçotets, no li he vist la imatge. Sí, salta la corda, així.

Exacte. Sí que l'has vist, eh, Joan? Jo tinc el vídeo pinejat. Ha guardat de preferit, la veritat. I va amb calçotet d'aquest bòxer que ha arrebat? Sí, sí, l'ha arrebat, l'ha arrebat, ben apretadet. Encara té edat d'anar arrebat. I sí, sí, a més, felicitats també al director de l'anunci que va decidir que de les dues activitats que havia de fer, una era fer toquets en una pilota, va fent tocs, i l'altra és saltar a corda, vull dir, va ser molt intel·ligent. Amb calçotets. En calçotets i res més. I balla tot? Clar, evidentment, la gravetat mos afecta a tots per igual.

Bé, però si són d'aquests calçotets que encara s'objecten. Sí, no balla tant, no balla tant. No, i a mesura que fas gran tot penja més, vull dir que. Vull dir, ella és jove.

Ella és jove, jove, encara no penja. Ella és jove, aquí no entrarem en detalls, però considero que va ser oportu, vull dir que.

Tu creus que van posar un mitjo a la zona del paquet per marcar tot el que sabia?

Jo crec que això ja està molt vist, no? Jo crec que segurament li van posar alguna cosa a sota perquè hi ha molta gent que fa com en Photoshop. Un protector. En Photoshop fan com una espècie de canvi de llums a la imatge i de cop, com hi ha flash quan fas la foto, se veuen coses per sota de determinades teles. O sigui que compte. Sí, sí, això m'ho van explicar un especialista en fer-ho. Jo dic, però seràs brut, però sí, sí, veu que hi ha gent que ho fa i llavors. Sí, que aquí li van haver de posar alguna cosa de protecció. Però bé, no estàvem parlant de Ferran Torres, precisament.

Ferran Torres que ha fet anunci de calçotets i, a més a més, també és notícia aquests dies perquè nova parella a París.

Sí, Javi Hoyos justament va publicar unes imatges d'ell entrant a un restaurant de la mà de la model Sara Sampaio, que és una model de Victoria's Secret portuguesa.

Mira, doncs mira, tot és roba interior.

Mira, doncs mira, tot és roba interior. Clar, és que la parella ens l'ha anunciat. Exacte, tot és roba interior. La parella especialitzada en llenceria, no? Clar. Col·lecció conjunta, això estaria superbé. T'imagina's que els fan llançar una col·lecció conjunta de roba interior.

Sara Sampaio. No la conec. És guapíssima, és guapíssima. Havia sortit amb un dels fills de Jack Nicholson, el que més s'assembla a ell. A Jack Nicholson. A Jack Nicholson, realment. Sí, total. Fica la cara aquella de perturbat, dius, mare de Déu, quina por, que és el Ray Nicholson. Ray Nicholson, sí.

I també va ser nòvia de River Víperi, que si no recordeu qui és esta persona, als anys 2012-2013 va ser nòvia de River Víperi, que va ser xicot de Paris Hilton i exxicot també actualment de Jessica Goycochea, que el va denunciar per violència de gènere i al qual ella li va guanyar el cas. O sigui que Sara Sampaio va fer bé traure-se el de damunt.

Sí, i crec que ha fet bé també ara, perquè són dos guapos, eh? Molt guapos. A més a més, ella també havia. París, Ciutat de l'Amor, bla, bla, bla. París, que ella havia penjat una fotografia d'un noi fent-li un petó al nas i les va esborrar ràpidament quan la gent va començar a dir que era Ferran Torres. Van reconèixer el nas de Ferran Torres, la gent. També la van veure després a la llotja al París Sant Germen contra el Barça, a ella. La va penjar expressament, la fotografia. Home, clar, més stories d'aquests que s'esborren, però clar, dius. O sigui, que ja es veia ell. Veies aquella melena, no? Aquella robota de dos fies.

La gent ja el reconeix per més coses que el nas. Per tant, Sara Sampaio, 35 anys, Ferran Torres, 26. I això també em fa molta il·lusió, que ella li tragui 10 anys en estes edats. Normalment això passa més endavant.

I que és que no vegis com està Sara Sampaio, vull dir que. No, no, fabulosa. Ella és guapo,

però ella està fabulosa. Ella és espectacular. Sí, sí. Vull dir que és una de les models més conegudes actualment, més enllà de les que són més celebrities que models, o sigui que realment.

I la darrera parella d'ella així coneguda i formal era la filla de Luis Enrique, la Cira Martínez. Sí, que des d'aleshores no li havíem conegut nòvia formal. Si hi ha alguna parelleta així d'algun dia suelto, però.

Exacte, bueno, es va rompre ja en Anamena, que va confirmar que no havia passat res entre ells. Cira Martínez, que aviat la sentirem al suplement.

Ah, vaja, nena. Està amb un genet ara ella, no?, em sembla. Està amb un això no ho sé. L'entrevista que farem suposo que no. Ella es dedica a la hípica i té un gran talent, a més. Competeix i el record de la germana que van perdre també el porta a través dels cavalls amb tota la família i tota la situació de la Fundació.

Cert que això és bastant interessant, que és com l'estiu després del Mundial, que tothom se pensava que s'havia enamorat de Marcos Llorente perquè els havien vist abraçats per Ibiza, se veu que va ser quan se va conèixer en Sant Pallo, o sigui que mentre Ferran estava abraçant una altra home, mos estava despistant, perquè qui havia conegut el Xuaia va ser Sant Pallo.

L'últim gol de Ferran Torres, fora del terreny de joc, amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. A veure, el Brasil, també crònica política, perquè el Joan Callarissa vol comentar un article que s'ha publicat aquests dies a Icon, que és la revista masculina del diari El País. Què vol dir la revista masculina del diari El País?

Jo no sé, jo no distingeixo entre masculí i femení, eh, avui en dia, ja, però bé, crec que hi ha qui la presenta així. Ells es descriuen així. Ells es descriuen així, doncs endavant. Què vol dir que és una revista només per homes? Doncs bueno, sí, a vegades hi ha publicacions que, igual que hi ha publicacions que estan pensades més per dones, n'hi ha que estan pensades més per homes. Te puc assegurar que a consumir això de les dos per igual, no sé, potser soc non-binary i no sabia.

Parlen de la victòria de Lula da Silva i ho vinculen precisament al prototip d'un home portantós, també guapo. Efectivament.

D'un croissant. Allí sí que podem parlar de croissant. De panellet, va, perdó, perdó. Podem parlar de panellet. És a dir, què ha passat? Hi havia una manifestació a favor de la democràcia a Brasil i de cop un noi sense samarreta que estava com un panellet. Se va fer molt viral i llavors les xarxes li van dir que era el gostoso de Paulista, que és l'avinguda on se produirà la manifestació. Bé, llavors se va crear un hashtag que era gostososcomlula, que vol dir. Perdó,

només li vèiem abdominals i pectoral, perquè de cara anava tapat. Anava tapat amb la cara.

I portava una bandera palestina i una bandera a favor de Lula. Exacte. Llavors se va crear un hashtag que era gostososcomlula. Perfecte, llavors, tots els homes guapos. Gostosos, tots els gostosos. Tots els gostosos, que vol dir, bàsicament, tio, bueno. Els pibonacos. Exacte, tots els pibons del Brasil van penjar fotos seues, molt suggerents, en el hashtag GostososComLula. I demanaren el vot per Lula. I això ha servit per hackejar el sistema, perquè els tecnoligarques que venejaven lo contingut a favor de Lula da Silva a Brasil s'han trobat en que tothom estava mirant cada dia què estava passant al hashtag, gostosos com Lula, i de cop, a través d'aquell hashtag, avant de devorar a senyors guapos, també els estàvem venent contingut polític a favor de les forces d'esquerra. O sigui que han hackejat el sistema, los panellets del Brasil.

La bellesa dels candidats i candidates també s'ha explotat moltíssim històricament, no? Sense anar més lluny, mira el Pedro Sánchez com anava la revuelta i tot el que es va comentar, no?, fa quatre dies. Adolfo Suárez també en el seu moment se'l va destacar com un guapo. Hi ha tot un plante.

Bé, ara als Estats Units, no?, el polític. Bé, de fet, l'alcalde de Nova York també se'l considera molt guapo. Enedit en el seu moment. Kennedy en el seu moment, encara que a mi no m'agrada especialment, però Jordan Bardelà, l'hereu de Marine Le Pen a França, Rob Jetten. Rufián també el posaríeu en aquesta categoria?

No, no és a multipús. És que no és ni cruzant ni què havíem dit?

Panellet. Però aleshores, què us ha passat amb Gabriel Rufián, Rebeca? Ho dic al Car al Show, al programa del Marc Giró a Televisió Espanyola, no. No, a La Sexta. Car al Show a La Sexta, sí. Ja m'he perdut, diguem, tant aquí, ara fitxatges per aquí, ara per allà.

Aquest dimecres no hi va haver programa per, evidentment, l'accident ferroviari que va haver-hi. Va haver-hi un especial de l'Objetivo amb Anna Pastor i llavors la teníem gravat a Gavir Rufián. Previ a l'accident ferroviari. Previ a l'accident ferroviari, sí. Per emetre quan? Se emetrà aquest dimecres, si tot va bé i no hi

ha un altre especial sobre la vaga general. No us ha caducat l'entrevista?

Sí que és veritat que el que explica Rufián jo crec que és molt interessant i molt necessari que molta gent ho escolti, perquè crec que són missatges que la gent ha d'escoltar, però. És veritat que no se li pregunta per l'accident, perquè l'accident encara no havia passat, llavors jo suposo que d'alguna manera potser hi ha algun crol dient que aquella entrevista era enregistrada, però no queda caducada a nivell de la resta del que explica Gabriel Rufián.

Per cert, el que ara el xou fa uns dies va passar-hi també el ministre Òscar Puente, ara a l'ull de l'Horecà, i de fet aquests dies d'aquell programa s'estan recuperant molts fragments per fer-ne memes, per criticar algunes actituds a l'ascensor que se'l veia ballant, com tots els convidats que passen pel programa, no?

Sí, jo crec que s'està sent molt injust amb el programa, sobretot perquè nosaltres, quan fem aquest gag a l'ascensor, evidentment tot això no havia passat. A més a més, el gag que fem a l'ascensor, l'esquetch, és una crítica total, perquè el que diem és que s'avaria fins i tot l'ascensor, perquè s'avaria constantment Rodalía, s'avaria la ref, s'avaria tot. I és el mateix Óscar Puente que també critica això quan ell puja i diu, sí, sí, com a la Renfe. Doncs d'això s'ha aprofitat sobretot l'extrema dreta per criticar dient que nosaltres estem fent mofa de les morts, quan això no havia passat, que ens estem rient de la gent que va amb la Renfe. Jo crec que s'ha volgut treure un missatge totalment confús, manipulador, que és el que acostumen a fer els de dretes a les xarxes, i fins i tot a vegades ara s'està col·locant gent del nostre equip, guionistes, dient que si se'ls troben pel carrer tindran problemes, vull dir que aquesta gent fa molta por i manipulen molt.

Rebeca Rodríguez, Joan Callarissa, digues, Joan.

No, jo vull fer dos recomanacions culturals abans d'acabar. Aquest cap de setmana ja inèdit, no sé si ha anat mai, però la gent xafardera que ens escolta, si li agrada conèixer la vida de les estrelles, és el seu moment. Entre setmana i tot el fin de setmana que ve. I la setmana que ve potser vingui una mica de son, perquè hi ha el Mira Festival, que per a la gent que ha deixat d'anar al sonar. No para el Joan Callarissa.

És la. Com es nota que no té fills. Exacte. Gràcies a tots dos. Que vagi bé. Bona castanyada. Ara tornem. Adéu.

Els reclamem amb Roger Escapa.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo.

Després del gran èxit de Mag Mag Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Sí! Entrades ja disponibles. Consulta'n la informació al web del Super3.

Són valentes. Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o mor.

Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Però tu què et passa? T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT.

El Réquiem de Verdi arriba al Liceu. Musicalment grandiós i profundament humà. Amb les veus de Liz Davidson i Freddy de Tomasa. Dirigits per Nicola Luisotti. 3 i 4 de novembre. Entrades a Liceu.cat.

Al Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC I una mica de rock and roll en general. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan. Els catalans som fills de Grècia, de Roma i de Jerusalem, també. Aquestes tres grans cultures que ens han configurat com a poble mediterrani. I aquí tenim l'exemple més clar,

que és Empúries. 18a temporada. Benet XVI, per mi, un gran papa, però, vull dir, en té mai un nom forçat de ser papa. El divan amb Sílvia Coppolo. Aquest diumenge a les 9 del vespre.

Continua la lluita pel títol de Lliga. Aquest cap de setmana el tot gira al Barça dissabte i al Madrid diumenge.

Dissabte obrim a tres quarts de dues el digital per fer la transmissió del Reial Societat B Girona.

A partir de les 4 a l'FM seguirem el Sant Andreu Tarol i l'Espanyol Logroño de la Lliga F.

També seguirem el Saragossa-Girona d'ACB, el partit del Barça a la Main Round de la Champions de Futbol Sala i els partits dels catalans a la primera jornada de la Champions femenina de Vaterpol.

A més, seguirem el Gran Premi de Malàisia de MotoGP en el moment decisiu del campionat. El suplement.

Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. 5 minuts per arribar a tres quarts d'una.

L'Arca de Noguer. A Girona hi falta gent des de la Fira de Mostres. Pep Noguer, bon dia. Molt bon dia, com esteu? Molt bé, i tu?

Fantàstic, aquí ja ho veus, anar fent testets aquí. Nosaltres ens ho passem molt bé. Recta final de Sant Narcís, aquests dies. Exacte. Aquí n'hi havia un que deia, ens donareu alguna cosa per menjar? Això és un programa de ràdio. Jo, si no hi ha res de menjar, me'n vaig. I què, ha marxat? Ha desfilat? No, no, s'ha quedat. Per cert. Hi ha una noia que es diu Anna Borset, que està una mica trista perquè el que volia era fer-se una foto amb tu. És que ets un seximo, eh,

Roger Escapa? Ai, per favor, que se la facin amb tu.

No, sí, clar, hi ha molta diferència aquí,

eh, si se'l fan amb mi. Bueno, un altre dia vindrem a Girona, segur, segur que sí. Exacte. Escolta'm, què tal, què tal aquesta fira? Perquè és un clàssic també de totes aquestes jornades, moltíssima gent, suposo, el temps que per fi aquest cap de setmana sembla

que aguanta i que respecta. Home, imagina't, 64ena edició amb una participació de 284 expositors, un esdeveniment en el que està inclòs precisament amb aquestes fires de Sant Narcís, que hi ha alimentació, que hi ha artesania, que hi ha turisme, és a dir, aquí pots comprar, mira. Un sofà, al mateix moment que et compres un llit d'aquells que et fan massatges. També pots comprar un cotxe, perquè també hi tenim cotxes. Un parell o tres de plats de vidre artesans o una peça de fusta. Pots comprar-te també unes quantes olives. Bon oli d'oliva verge extra. I, sobretot, vine aquí a aquest espai del Giro d'Excel·lent, que aquí aprendràs d'oli d'oliva i de coses. Bueno, una bestiesa, tu. Has fet panellets aquest any, Pep? Encara no, encara no, no tinc temps. Aquesta, saps què passa?

No, és que, escolta'm, a vegades els panellets, segons com, i si t'ho pots permetre, és millor comprar-ne 4 o 5 a la pastisseria i oblidar-te tu d'intentar-ho fer a casa, eh?

Sí, home, sobretot si desveïnada, perquè, clar, menjar-te panellets que facin la. Jo no sé si a casa tu en fas, però.

Ara ho explicàvem, que sí, que has de fer un acte de fe i pensar que,

mira, que sigui el que Déu vulgui. Jo començo per les castanyes, jo una sopeta de castanyes, allà saps allò, una escudella de castanyes amb una mica de pilota, m'encanta. Després els moniatos i els els moniatos rústics, allà amb una mica de mel, i els panellets també, però sobretot amb un vi ranci i una bona garnatxa de l'Empordà, eh? Si no, malament rei.

I un bon rajolinet d'oli. Oi. Avui des de la Fira de Mostres de Girona amb el Pep Noguer, parlant també de l'oli verge extra, un clàssic també d'aquest espai. Al voltant del 90% de totes les olives que es cullen al món es processen per produir oli i només el 10% acaben com a olives de taula. L'Estat és el primer país elaborador d'oli d'oliva, però no se'n consumeix, no on se'n consumeix més. A veure, a on més que l'Estat

encara consumeixen més oli d'oliva? Pensa que a Grècia hi ha molta cultura d'oli i tenen bon oli, tenen bones varietats. De fet, avui parlarem amb una persona que té varietats gregues cultivades aquí al Pla de l'Estany que fan uns olis espectaculars tan bons com l'arbaquino, com l'argudell, que són típiques d'aquí de casa nostra. La Cristina Muriós,

productora, gestora agrícola del Mas Auró d'Esponallà, al Pla de l'Estany. Cristina, què tal? Bon dia. Bon dia, Roger.

Molt bé, aquí. Protegeix aquesta gent, eh?

Sí. Tu pensa que ara la gent s'està. Ja podeu començar, eh? No ho deixeu pas. S'estan fotent una torrada embrandada de bacallà feta amb oli d'oliva de la Cristina i els hi han posat també un tastet d'un oli d'oliva que no sé quina varietat és perquè en teníem tres i després encara faran postres, imagina't. I la pena és que a l'estudi no us n'han portat cap. Bueno, mira, en Roger Escapa té un fuet meu de la setmana passada. No, ja no hi és, ja no hi és. Està digerit, ja. L'oli tampoc t'arribarà.

Escolta'm, Pep, aquest oli d'oliva verge extra, també en diem a vegades que és suc pur d'oliva, només olives espremudes. Així com va, això?

Home, i tant que sí, perquè és que, a més a més, estem parlant d'això, de la millor qualitat dels olis d'oliva que hi ha, podríem dir, a tot el món. Quan parlem d'oli d'oliva verge extra, Cristina, de què estem parlant?

Jo faria la comparació amb el suc de taronja. L'oli d'oliva és Fanta i l'oli d'oliva verge extra és un suc de taronja recent exprimit. És ben bé un suc de l'oliva i es treu tot el que no sigui l'oli mecànicament, sense cap mena de procés industrial. I amb quines olives treballeu vosaltres? Nosaltres treballem amb herbequina i argudell, que són de Catalunya, argudell de l'Empordà, de la zona de Girona, i després també treballem amb koroneiki, que és aquesta oliva grega, que és petita com l'herbequina i punxeguda i és molt bona, després també amb el frantoio, que és de la Toscana, i marfil, que és del sud de Catalunya, que en vez de fer-se negra quan madura, és blanca.

Vosaltres ja heu començat a fer oli perquè, clar, hi ha olives que estan en un punt de maduració que, si t'hi fixes, Roger, escapa, hi ha molta gent que ara comença precisament perquè ara les olives que són verdes, que estan en aquest punt de maduració, ja són les que ens donen olis, diguem-ne, amb unes característiques molt diferents de quan les olives són molt madures, no, Cristina?

Sí, aquests olis d'olives primerenques són uns olis que són verds, no només de color, sinó que també tenen picants i amarcs més posats i tenen uns perfils aromàtics molt diferents. Més verds, igual que pot haver-hi una poma verda, una poma madura, o una poma vermella que té uns aromes, amb les olives va així. Les varietats s'hi fa també, que tinguin uns aromes i després també la maduresa. Ara s'agafen aquests que són els primers de la temporada, que tenen uns rendiments més baixos, però també són més interessants.

Hi ha una cosa important, Roger. Tu t'has plantejat mai si el cost d'un litre d'oli val el que costa? A veure. Perquè, clar, quants de quilos d'olives necessitem per fer un litre d'oli del que feu vosaltres, Cristina?

Nosaltres ara estem treballant amb rendiments del 10%. Això vol dir 10 quilos d'oliva per fer un quilo d'oli.

Imagina't, eh? Clar, una de les coses bones, Cristina, és que per fer un oli de qualitat necessitem tenir un, podríem dir, un molí propi, un trull propi.

No és necessari, però el que et permet tenir un molí propi és que moltures les olives quan s'han de molturar i no estàs fent cua perquè et donin hora amb una cooperativa o un molí de cafà maquil·les.

Que de fet aquesta és una de les primeres coses que hem de tenir en compte per fer un bon oli de qualitat, no? Que passi el menys temps possible des de l'oliva que està al camp, a l'arbre, a que es comenci a fer oli d'oliva.

Sí, així es. Una oliva quan es desprèn de l'arbre ja comença a oxidar-se i es comença a fer malbé. A més, de la manera que es cullen les olives se'ls donen cops. A l'igual que una poma, una altra vegada si hi dones un cop, aquella part on t'has rebut el cop es fa marró, s'oxida. Aleshores, com més ràpid puguis extreure l'oli, menys gust d'oxidació tindrà.

Clar, hi ha una cosa que els que ja tenim una certa edat, vèiem fa molts i molts anys que es parlava d'allò del oli pur d'oliva, encara es veu a moltes ampolles d'oli que ja diu, oli suau, oli intens, eh? I no es parla de res de si és un verge extra, es diu que és un oli d'oliva. Estem parlant de, quan diem oli d'oliva, no és el mateix ni d'oli d'oliva verge ni de verge extra.

No, és una categoria comercial, no és una realitat. L'oli d'oliva és oli d'oliva refinat, que li afegeixen una mica d'oli verge, si li afegeixen una mica és aquest suave 0,4, que també té un color més clar, o si li afegeixen més aleshores és el intens o l'1 grau,

l'1%. I Cristina, Pep, amb l'oli no passa com amb el vi, que amb el temps millora, no, això?

No, al contrari. Com més fresc, millor. Hem de pensar que és com un suc de fruita, no com un ferment. Clar,

és que és molt interessant tot això, perquè, per exemple, en Roger Escapa. Jo crec que, Roger, tu a casa, a l'oli on te'l guardes? Perquè jo sé que si tens alguna ampolleta de vi, potser tens un armari per guardar l'ampolla de vi perquè estigui a una temperatura al voltant d'allò de rebost, de 14-15 graus,

però l'oli I algun grau allà. Potser també. També, això. Vol dir que jo ho faig malament, el vi ja el faig malament. I l'oli, no, i el calaix de l'oli. I el calaix de l'oli. Que és el que hi ha sota la aiguera. Allà hi deu haver més calor del compte. No, el sat, el sat. El sat, el sat. No el tindràs allà al damunt de la taula, al costat dels fogons? No.

Ah. Però, i clar, hi ha molta gent que ho fa això, no? Que compra una garrafa molt gran i que li dura un any. Això no va gaire bé, no, Cristina?

No. No, no només no va gaire bé, sinó que és molt poc recomanable, perquè aquell oli cada vegada està més rancí. Aleshores, si vols tenir l'oli fresc, depèn de l'ús que en facis. Jo, per exemple, en faig molt ús una garrafa Podem un mes i la tinc ventilada. Però si fas poc ús, és comprar envasos més petits. Com més oxigen hi hagi dintre de l'envàs, millor.

I de vegades també el triem, segons com, pel color, que ens pensem, doncs mira, com un verd més intens o més fosc, segur que l'oli encara és més bo, o de més qualitat.

Això també és incorrecte, però això també té de dir que fins i tot pels professionals també ens fa ballar el cap. El color de l'oli no és una garantia de la qualitat. Un oli de color verd pot tenir molts defectes i pot ser molt dolent, i en canvi un de color groc, depèn de la varietat, com l'erbaquina, pot ser molt bo, molt fresc, i en canvi és groc. Per tant, els tastos es fan, els professionals es fan amb uns gots de color blau, o vermell, perquè no puguis veure el color. Ah, veus?

O sigui, per evitar veure el color que et condicioni, el tast el fas sense assegues, com si diguem. Correcte. Aquí la importància de l'oli és l'olor i el gust.

Sí, i després un panell químic que et digui que no té una oxidació.

I a simple vista, és a dir, a casa, per comprovar si aquesta ampolla que fa un any que la vam obrir perquè era molt gran o aquest recipient està en bones condicions o no ho està, com ho sabem? Pel gust o hi ha alguna cosa també a simple vista que es pot veure de dir això s'ha fet malbé?

A primer flaire s'hauria de saber si s'ha ranciat. Si té aquella olor de nou passada, de fruit sec passat, això vol dir que es ranci i el pots llençar.

El que hem de fer és, primer de tot, comprar ampolles petites i si comprem una garrafa de 5 litres, una, o traspassar-la molt ràpid amb ampolles petites i guardar-les en un lloc fresc i sec i que no hi hagi llum, o si no, escolta'm, comprem una garrafa de 5 litres, perquè, evidentment, el preu és diferent, i després que siguem molts a la família i el repartim ràpid, no? Això és una molt bona idea.

I després també mirar la data de consum preferent. Legalment s'ha de posar dos anys després que s'envasa, però és possible que aquell oli estigui fet abans, un any abans fins i tot. Aleshores, si a l'ampolla posen la data de collita, millor que millor. Si és de l'any, millor. I si no, com a consum preferent, pensar que aquell oli està fet, com a molt, dos anys abans de la data de consum.

Noguer, anem a la cuina una mica, no? Perquè tu ens pots preparar tres plats i a veure a la Cristina que ens posi tres olis diferents per amanir-los. Et sembla bé?

Sí, mira, perquè avui precisament aquí hem fet un tast, i aquesta gent ha fet un tast sobretot això, amb la brandada, després hem fet una trufa de xocolata, però, per exemple, ara que dèiem això, jo una de les coses que a vegades faig és quan, per exemple, un dia, mira, jo a casa avui els hi he confessat, a mi no m'agrada fregir, perquè, clar. Hi ha molta gent que quan fregeix, fregeix amb aquests olis d'oliva refinats o olis, en aquest cas, de girassol. A mi no m'agrada, i quan ho faig, jo, saps allò, hi foto oli d'oliva bo. I després el que faig és fer un escabeig. Clar, per exemple, de les veritats que avui hem tastat, Cristina, per fer un bon escabeig de sardines, tu quina varietat em diries que és la millor de les que hem tastat? L'erba quina o el koroneiki. Ah, perquè són varietats que no són, diguem-ne, molt fortes de gust, però en canvi són molt flairoses, no?

Sí, sí, perquè l'argudell, que també seria l'altre oli que tenim aquí, poder dominaria massa sobre la sardina, que ja has dit alguna cosa.

A veure, va, per una escalivada, però de tardor, una escalivada que hi posarem patata, però escalivada amb foc, eh?, amb carbó, eh?

Amb aquí sí que li posaria l'argudell, perquè l'argudell, que és d'aquí de l'Empordà, és molt salvatge, aquest oli, i, en canvi, amb una cosa feta al foc, això ho aguanta.

I mira, ara, d'aquí a una estoneta, tindrem un tast de formatges de la Vall d'en Bas, que li agraden molt a Manrujis Capa. A mi m'agradaria fer un almadroc, que és una mena d'aioli de formatge que ja es feia a l'època medieval. Aquí quina veritat m'hi posaries?

També aniria cap a Argudello o Koroneiki, perquè els picants d'aquestes varietats li aniran molt bé, perquè el formatge a vegades aquests que estan més també tenen picant, vull dir que. Tenen aquest punt de picant.

I a la xocolata, què? Xocolata i oli d'oliva? Arbequina. Arbequina.

Sí. I nosaltres també al final de temporada fem un oli que passem al molí les olives i els cítrics i extraiem l'oli junt. Ah, clar, perquè I un d'ells és el yuzu, que és el que provaran aquí. I també. Clar, és que, Roger, saps què passa?

Que l'Enric, el pare de la Cristina, és molt fan, per una banda, de les oliveres, i per l'altra, dels cítrics. Llavors, fan això, a final de temporada, quan els queda aquella mica d'olives, que dius, ara hem de fer això, doncs barregen els cítrics amb les olives i fan un oli que té aroma a aquell cítric. En aquest cas, doncs, el yuzu, o amb taronges, o amb mandarines, o amb aranja, no?

Clar. Són el Pep Nogué i la Cristina Murió, productora i gestora agrícola del Mas Auro d'Esponellà, el Pla de l'Estany, avui des de Girona, en aquesta fira de mostres de Girona, amb aquesta recta final de les fires de Sant Narcís. Pep, Cristina, una abraçada ben forta, que tingueu un bon dinar, bon profit. Que vagi molt bé. Bona castanyada, Pep, i avui demano que hi ha de sopar.

Avui demano, esperem que guanyi el Barça, perquè l'altre dia vaig dir 6-4 i vam perdre, doncs avui. Ha costat, aquesta setmana, Pep. Calla, calla, calla. Ui, quin. Amb un 1-0 vull que guanyi el Barça i en faig prou. Què dius, ara?

No, home, no. No? No, no, som inconformistes. Alguna cosa més anirà, ja ho veuràs.

Mira, si guanya el Barça, et porto una ampolla d'oli, però tu en deus un fuet. Va, una abraçada. Adeu. A passear-ho.

El suplement. Amb Roger Escapa.

El suplement. Amb Roger Escapa. El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Johnsy i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

El país està trencat. Els dos últims anys de Trump han marcat els Estats Units. Ho diu el president. M'encanta el president Trump. L'equip de TV3 a Washington recorre la ruta 66 per fer un retrat del país abans de les eleccions de mig mandat.

Abans de ser republicà, abans de ser demòcrata, primer som persones humanes.

Ruta 66, escoltant els Estats Units. 30 minuts, diumenge a la nit, a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Apunt semàfors! Comença la cursa de MotoGP! Quan hi ha Mundial de Motociclisme, connectem amb Univers MotoGP amb Damià Aguilar. Sempre amb doble transmissió a l'AVI al web de Catalunya Ràdio i també a 3K. El dissabte a la cursa Sprint i el diumenge a la cursa de Gran Premi. Els caps de setmana, Mundial de Motociclisme, Univers MotoGP, amb Daniel Aguilar. Aquest cap de setmana, Gran Premi de Malàisia. Univers MotoGP, perquè el Mundial és nostre. Dissabte a la cursa Sprint a l'AVI al web i diumenge a la cursa de Gran Premi, 5 minuts abans de les 4 de la matinada, a l'antena de Catalunya Ràdio.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Arriba la gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2026 el dissabte 14 de novembre. La gala tindrà lloc a l'Auditori del Tíboli del Vendrell amb un espectacle de mims i la copla marinada. Més informació a somsardana.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.

Aquesta temporada, el Liceu estrena Emocions amb un cicle en què l'orquestra sinfònica del teatre pren la paraula. A escena, tres concerts per gaudir intensament. El Réquiem, de Verdi, al novembre. Benvingut Jonathan Nott, amb peces de Debussy, Stravinsky i Schumann, al desembre. I Gustavo Dudamel dirigeix Che Jerezat, a l'abril. El sinfònic es viu al Liceu. Més informació a liceu.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Dos minuts per la una del migdia arriba El secret lluminós del Super3, un nou musical familiar ple d'humor, cançons, fantasia i misteri en què la Lia i en Pau hauran d'endinsar-se en un món dominat pel senyor de les pantalles per recuperar les persones i els personatges del Super3 que hi han quedat atrapats. Un musical que ha escrit el Marc Artigau, amb música del Marc Sambola, que convida els més petits a reflexionar sobre les pantalles i deixar volar la imaginació. Atenció perquè hem preparat una sessió exclusiva pels oients del suplement. Serà dissabte que ve, el dia 7 de novembre, a les 11 del matí, l'Espai Fantàstic, la fàbrica de la imaginació del Super3, al barri de la Sagrada Família de Barcelona, al carrer Rosselló. Si voleu aconseguir un paquet de 4 entrades per anar-hi amb tota la família, heu d'entrar ara mateix al web www.3cat.cat barra participa, www.3cat.cat barra participa, i omplir el formulari que hi trobareu per veure aquest secret lluminós del Super3 de l'Espai Fantàstics de Barcelona dissabte que ve a partir de les 11 a Carrer Rosselló de la ciutat de Barcelona. Fins aquí el suplement d'avui dissabte. Demà hi tornarem a les 6 del matí. I avui ben pendents també d'aquestes concentracions que poden alterar l'ordre públic en alguns punts de Catalunya, especialment a la ciutat de Barcelona. N'estarem ben pendents també a l'antena de Catalunya Ràdio. Avui, si cal, ens sumarem a l'antena de la TDT i del Tot Gira aquesta tarda vespre per explicar què és el que està passant amb tots aquests dispositius policials importants que hi ha en diversos punts del país. I també pendents del Barça, que avui juga contra l'Alabès. Que vagi bé. Fins demà a les 6. Salut i ràdio.