El suplement, de 6 a 7 h - 07/11/2026

A Catalunya Ràdio, des de 1988, El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Ara, amb Roger Escapa.

Bon dia, són les 6 i així son el suplement de Catalunya Ràdios dissabte 7 de novembre del 2026. Avui el suplement tertúlia amb a dues voltes Jaume Clotet i Olga Ruiz a les 10 l'hora negra de Maika Navarro. Avui que fa exactament 10 anys que es va apagar la veu profunda d'aquest home. 10 anys sense Leonard Cohen.

Avui homenatge a l'artista canadenc a través del crític Luis Hidalgo. Avui el ressò de Leonard Cohen encara al suplement 10 anys després. Just després, tertúlia de corresponsals. Avui la vida després de la derrota de drama a l'esmit terme amb Albert Elfa i Xavier Mas de Xaixas, en aquest cas de company periodista de La Vanguardia. I avui també una història familiar vinculada a la interpretació. Mercè Sampietro és una de les grans actrius de casa nostra. El que poca gent sap és que la Mercè té un net que ja despunta del dels escenaris i en l'audiovisual. És Max Sampietro, de només 16 anys. Els ajuntarem a tots dos en aquest Estudi Quarts de 12, àvia i net de cognom Sampietro. A les 12, Joan Callarissa i Rebeca Rodríguez, amb les pantalles i el cor. La panxa la cuidarem amb el Pep Noguer. I avui acabarem el programa a l'Espai Fantàstics del Super3, al carrer Rosselló de Barcelona, un espai d'oci familiar de més de 2.000 metres quadrats, on tot just avui s'estrena en exclusiva per un grup reduït d'oients del suplement, el secret lluminós del Super3. És un nou espectacle escrit pel Marc Artigau, amb música del Marc Sambola. Els anirem a veure en aquest primer passi que fan avui a mig matí. Tot el que doni de si aquest passi i després podrem comentar-lo amb alguns dels oients també que han pogut degustar en exclusiva aquest text de l'Artigau. Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una. Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.

El suplement, amb Roger Escapa.

I amb Eva Comte. Bon dia, Eva.

Molt bon dia, Roger. I aquesta hora estem pendent dels Estats Units, perquè el president nord-americà Donald Trump ha anomenat el seu controvertit assessor de seguretat, Stephen Miller, com a nou cap del seu gabinet, un dels càrrecs de més rang que la Casa Blanca. La persona substituïda, després de la desfeta electoral de dimarts a l'esmit term, és la seva madreta, Susie Wiles, la primera dona que va accedir al càrrec de cap de gabinet.

Stephen Miller serà el nou cap de gabinet i

la Susi passarà a l'àrea política. Volia fer un canvi i la Susi ha fet una molt bona feina, una feina excel·lent, però cal fer un moviment i de vegades a la vida cal fer canvis.

El nou cap de gabinet ultraconservador és un dels artífexs de la polèmica política migratoria de Trump amb detencions massives i deportacions. El Paraguay, la crisi política i econòmica pel temor a un corralito, acaba amb la destitució del president del país. El Senat ha destituït per unanimitat el conservador Santiago Peña després d'un judici polític express que ha durat menys de 24 hores. Poc després, la Fiscalia n'ha decretat la res domiciliari per prevenir una possible fuga del país. L'impeachment arriba després de la fallida d'un dels principals bancs del país que ha deixat milions de persones sense estalvis. El vicepresident Pedro Aliana ha assumit la presidència del Paraguay y ha asegurado que los afectados pel

frau bancari serán compensados. Lo que vengo a prometer es concreto. Los compatriotas que hoy atraviesan un momento difícil a consecuencia del descalabro financiero serán compensados plenamente. No los vamos a dejar solos.

Pel que fa a la precampanya de les eleccions espanyoles, Pedro Sánchez reapareix després de l'accident ferroviari d'Urda i presumeix de la gestió de la catàstrofe en precampanya en un míting a València. El primer des dels fets de Toledo, el president espanyol ha posat Oscar Puente d'exemple i ha contraposat la seva resposta a la de Carlos Mazón després de la dana.

Han criticado primero que Oscar Puente no dimitiera. Cuando ha dimitido también le han criticado. ¿Sabéis por qué? Porque el ejemplo de dignidad y de ejemplaridad que ha ejercido Oscar Puente, ellos jamás lo practican ante ninguna crisis.

Mentrestant, el PP no afluixa i considera que el procediment que la Fiscalia Europea ha obert per possible frau arran de l'accident a Urda és la culminació del mandat de Sánchez, Miguel Tellado és número dos de Feijo.

Esta semana yo creo que es el resumen perfecto de lo que significa el sanchismo. Mala gestión, mordidas, enchufismo, insultos, mentiras, fraudes.

Els populars, per cert, obriran dijous la campanya del 29N a Badalona. I Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya, i Klaas Knot, exgovernador del Banc dels Països Baixos, són els dos candidats que opten a presidir el Banc Central Europeu. El substitut de Cristin Lagarde sortirà entre aquests dos homes de llarga trajectòria. I pel que fa a la cultura. Laureta de Van Gogh ha ofert aquest divendres el primer dels quatre concerts que farà al Palau Sant Jordi dins de la gira Tantes coses que contar. L'actuació arriba en un context de crítiques a les xarxes socials al voltant de la veu de la cantant Amaya Montero. Ha seguit aquest primer dels quatre concerts a Barcelona en Marc Ruiz.

L'oreja de Van Gogh ha omplert entusiasme i nostàlgia. El Palau Sant Jordi ha arrencat tard, però això era igual, perquè els fans esperaven les cançons amb ganes i cantaven les lletres de dalt a baix. 20 de enero, deseo de cosas imposibles o l'exigent el último vals. Font, per cert, d'alguns dels vídeos més viralitzats d'aquesta gira per un fragment amb decisions vocals com a mínim discutibles. El públic agraeix l'esforç de Maya Montero i ella ho nota. Els hi torna l'agraïment per l'energia intensa que li estan entregant als fans des del primer moment. Perdida, cuídate, muñeca de trapo y puedes contar conmigo han servit per tancar una nit plena de nostàlgia i energia positiva.

I en esports ha començat la dotzena jornada de Lliga de la Primera Divisió, l'última abans de l'aturada, amb un Sevilla 0 a l'Aves 0. Com passarà amb tots els partits d'aquest cap de setmana, s'ha fet un homenatge a Jesús de Miguel. Avui, a un quart de cinc de la tarda, Espanyol Deportivos, el primer partit de l'Era Eder Sarabia, tot i que el nou tècnic blanquiblau sancionat no s'obre a la banqueta. Més tard, a les 9, València-Real Madrid. En motor, en MotoGP, a les 5 de la tarda, la cursa sprint del Gran Premi del Qatar, en directe a l'Univers MotoGP, Marc Márquez pot ser campió del Mundial aquest mateix cap de setmana. En bàsquet, a la Lliga Femenina, l'Uni Girona ha perdut a la pròrroga davant el València per 78 a 80. També ha perdut al Cadí la Seu per 55 a 67 contra el Jairis. I a la CB, aquesta tarda, a les 6, Manresa obre a Doiro, a dos quarts de 8. Bàsquet Girona, Bilbao, i a les 9, Lleida Bascònia.

El suplement, amb Roger Escapa.

Com esteu? Benvinguts. Aquí Francesc Garriga, from Washington DC. Follow Garriga,

el podcast que ens apropa la realitat nord-americana amb Francesc Garriga.

Per pocs dies he tornat a la capital dels Estats Units. No serà per quedar-m'hi, però sí per observar una jornada que pot sacsejar el país. Follow Garriga. Què és això de les midterms? Sobretot, com estan els nord-americans, demòcrates i republicans? L'univers de contrastos dels Estats Units amb Francesc Garriga. Edició especial del Follow Garriga, com en els vells temps, intentant fer un viatge per descobrir com estan els ànims. Follow Garriga. A la via web de Catalunya Radio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Però el protagonista del cap de setmana és.

L'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3Cat Info és el Catalunya Migdia. I som per cobrir tots els fronts informatius

d'aquí i de la resta del món.

Passi el temps que passi. Catalunya Migdia, amb Eva Comte. I els esports amb Sergi Camps. Els dissabtes i els diumenges a les dues, l'informació del cap de setmana. El suplement. Des que surt el sol fins l'hora de dinar. Amb Roger Escapa.

Som el suplement, som a Catalunya Ràdio i també som la gent del Mans. Quim Rullant amb tota la cultura d'Arrel cada dissabte a 20 h al matí.

Més mans, més Arrel. Més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, benvinguts al Mans, l'espai de la cultura popular i l'associacionisme de Catalunya Ràdio, com cada dissabte al matí, tot a l'arrel a la Ràdio Nacional. Nou cap de setmana, moltes coses per explicar-vos, i on posarem l'ull a les finals de la competició sardanista. Aquesta tarda, Valls acull la final a la vina infantil i juvenil. I demà Balaguer decidirà els campionats de les colles grans. Posarem el marcador al dia i escoltarem com encaren les finals les responsables de les diverses colles. També obrirem l'agenda de fires i festes d'aquest cap de setmana darrere dels presos catalans, on hi destaca a Santa Coloma de Farners la festa de l'Artafia. I en el camp musical, doncs, tres festivals. El Molifol, que a talla d'ell, el festival trobem a Castelló de la Plana, i el Canto, de Caçada la Selva. Així que des d'ara i durant els propers 40 minuts, amb Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco, la producció, i qui us parla,

Quim Rutllant, comencem un nou Mans. Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans, i és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rutllant. Som-hi, doncs, benvinguts a l'Arrel, a la Ràdio Nacional. Una intel·ligència artificial no repartirà una sardana. Nosaltres sí.

Entrem en demària al mans d'avui dissabte. Posem el marcador en marxa perquè al cap de setmana acull les grans finals del Campionat Nacional de Sardanes, de colles de competició. Avui Valls al camp decidirà els títols de les colles a la vines infantils i juvenils. Demà Balaguer proclamarà a la Noguera les grans guanyadores del Campionat Nacional 2026.

Us expliquem cada temporada i pot sorprendre, però les colles de competició sardanista tenen una particular lliga en diverses categories, per edat i per territori. Aquest cap de setmana es juguen les grans finals de l'àmbit nacional, és a dir, la primera divisió de tota Catalunya, en diverses categories. I tot seguit us volem explicar com arriben les colles a les últimes jornades i què pot passar amb les darreres sardanes competides tant avui com demà. Dir-vos també que, a diferència del futbol, en el cas de les colles sardanistes, com menys punts tens, més ben classificat estàs, perquè el resultat sempre és el de sumar les diverses classificacions particulars que fa cada un dels jurats. Comencem per les colles alabines. La capital de l'Alcant serà la plaça que veurà aquesta final. A valls, la colla local, ocells de la Passigolla, Surt des de la primera posició amb una lleugera avantatge després d'haver guanyat les dues sardanes disputades a l'última jornada del campionat, a Sitges, l'altre concurs, en aquest cas, que van competir les colles alevines. Els vellencs sumen dos punts, davant dels quatre que tenen menuts d'en Saires del Vendrell i els sis de Trapelles, de Sabadell. Amb dues sardanes encara per ballar, només que en guanyin una, la gent de Valls, i no facin cap xafastre, doncs s'emportarien el títol de campions de Catalunya en alevins. La final infantil arriba més ajustada després de sis sardanes competida. La colla Ocells del Bosc, també de valls, està per davant, però amb només un punt de marge sobre la colla Xiroia, de Barcelona. Escarlata, de Lleida, és tercera, dos punts i mig del lideratge, i il·lusions de Caçada la Selva, així com Purpurina, de Rosselló, comparteixen la quarta plaça ara mateix. Els Ocells del Bosc hauran d'estar fins, si no volen que la Xiroia els hi prengui el títol de campiones infantils, que ara mateix ostenten els de valls des de l'any passat. Els resultats d'avui, per tant, poden moure el podi d'alguna manera. I el bloc de valls d'aquesta final que se celebrarà avui la tanquem amb la categoria juvenil. En aquest cas, les colles han fet una fase inicial on s'ha imposat la colla Cabirols de Sabadell, amb cinc dels sis enfrontaments guanyats. Però la final d'avui posa els comptadors a zero i encara les dues colles més ben classificades per al primer i segon lloc. I la tercera i quarta plaça, doncs també se la jugaran entre elles. La colla sabadellanca, per tant, competirà amb la giravolta de valls, que vol revelar el títol. Nova Tarragona de dansa i destell, de Rosselló, competiran per la tercera i quarta. Cabirols, depèn d'ella mateixa, però no disposa de marge per especular gaire amb el resultat.

Recopilant, les colles de valls apunten a la primera plaça d'infantils i alevins i pot optar també la de juvenils amb una final més ajustada. La Marina Egea és la cap de colla de les colles vellenques. Bon dia, Marina. Hola, bon dia. En pocs anys heu aconseguit situar les categories alevina, infantil i juvenil. Colles de valls que no hi eren, que no existien, que feia molts anys que no hi eren, les heu aconseguit posar en el top d'aquestes categories.

Bueno, el secret és molta dedicació, molta, molta, molta. Són uns nens que s'ho mereixen moltíssim, piquen molt d'esports, molt, i moltes hores d'assaig, i això és el resultat. Al final, d'hores d'assaig i de dedicació i de concentració i de treball en equip.

Anem per categories, en el cas dels elevints, que és a dos concursos. Avui hi ha situats, al capdavant de la classificació, els ocells de la Passigolla. Ho tenen bé, hauria de ser un drama, hauria d'haver-hi un xafastre, perquè no s'emportin el campionat cap a casa. Són els més petits. Clar, això com es valora i com es fa a l'hora de treballar amb ells?

Bueno, és una categoria una mica complicada. Aquest any hem tingut una mica de transició, perquè són nens que estan encara a l'edat de la 20, però ja és veritat que a nivell de creixement ja estan quasi bé a la fase d'infantils, però és l'últim any per categoria d'ells de la 20, i és una fase complicada, perquè és un assajos que no és el mateix que una categoria juvenil, que hi has dedicat molt d'esforç, sinó que has d'intentar jugar una mica en el en passar-ho bé i assajar, no? I bueno, en veritat, són dos concursos, doncs ho juguem tots. Sí que és veritat que a Sitges el primer concurs vam tenir els dos primers. Però bé, avui pot passar de tot també. Esperem que no, perquè s'ho mereixen també molt. Esperem a veure quin és el resultat. En la categoria infantil

teniu classificada a la primera posició, amb els tres concursos que s'han fet, els ocells del bosc. Aquí sí que hi ha un tema de mitjanes i d'eliminar la pitjor puntuació. Només amb un primer ja està clar que quedaria la butxaca al campionat.

Sí, bueno, infantil suposo que està més tirat cap a la recta final, que intentarem donar el màxim de nosaltres. La veritat és que són sardanes complicades, encara que siguin categoria infantil, però bé, el nostre objectiu és anar a ballar, disfrutar-ho i sobretot demostrar aquí a la ciutat el que som capaços de fer, perquè molta gent d'aquí a la ciutat no ens veu als altres pobles i ciutats que anem, i llavors. És l'objectiu d'anar a disfrutar i al final ballar el millor possible. Però sí, és una categoria que potser la que més assegurada tenim en aquest cas.

I a juvenils, Camirols és el capdavant i Giravolta i Sou tot just amb una sardana de diferència. En aquest cas hi han hagut els diversos enfrontaments amb sis sardanes que s'han ballat i avui, com ho encareu en aquest cas? Com veieu la competència?

Bueno, crec que aquesta categoria és la més difícil ara mateix, els que tenim molts nervis, que avui ens ho juguem tot, perquè al final és veritat que la Caviralt és una colla amb gran nivell, que estem molt contents de poder enfrontar-nos amb ells a la final, perquè crec que és una colla que tant una com l'altra ens ho mereixen moltíssim, i que guanyi qui guanyi estarem contents, perquè. És una categoria que portem poquet. Realment només vam participar l'any passat i vam fer un empat amb la Cabirols a la final de vall. Així que aquest any tant una colla com l'altra pot optar el pòdium. El que passa és que ells porten una sardana d'avantatge i això és important perquè nosaltres per guanyar el campió necessitaríem un primer a les dues sardanes.

Doncs caldrà esperar aquesta tarda a veure què passa al Cursal de Valls, a la capital del camp, aquesta gran final, amb les elevenes, els infantils i les juvenils. Marina, que tingueu molta sort, també, com totes les colles. Moltíssimes gràcies. I sobretot que disfruteu de la festa, que és el que val la pena. Moltes gràcies a tu. Però que en aquesta categoria juvenil, la colla de Valls tindrà al capdavant la colla Cabirols, amb el grup Mirant el Cel. La Núria Ferrer és la cap de colla d'aquest grup. Bon dia, Núria. Hola, bon dia. Posem el focus en juvenils. En aquest cas, arribeu amb totes les fases inicials, amb la fase inicial acabada, i els que han guanyat més sardanes, els cavirols, han fet una bona temporada.

Realment han ballat bé i han fet una bona temporada, ni més ni menys, i l'estan fent, i estan treballant molt. El que passa és que la competència també treballa.

De fet, amb Giravolta, que és amb qui jugueu la primera i la segona posició en el concurs d'aquest mateix dissabte a Valls mateix, només hi ha una certa diferència. Per tant, com en quereu al final?

Home, amb ganes i esforç, però a partir d'aquí, mentre ballem bé i estiguem satisfets, jo ja en tinc prou. Mirar a sobre quedant primer seria fantàstic, però si no, l'objectiu és ballar d'una manera digna d'una final. A la categoria juvenil,

des de la mirada al cel, sempre heu tingut especial interés perquè la cosa flueixi i llueixi. No seria el primer campionat que us emporteu com a grup?

No, no, no, ens n'hem emportat molts. A mi m'agrada anar a ballar quan ja ho tenim tot fet, saps? Però els nervis d'aquests nanos joves els hi juguen males passades i, a més a més, que la gira volta-balla molt bé. Per tant, a partir d'aquí, pot passar de tot. Jo crec que, en aquest cas, no dius, mira. És que la gira volta juga a casa, això és un avantatge, però realment el que vull és que ballin bé, que se sentin feliços de la ballada que han fet i el resultat ja sortirà. No serem ni més ni menys feliços, per dir-ho d'alguna manera, mentre s'hagi ballat bé i hagin set molt dignes.

Doncs Núria Rea, aquest dissabte a treballar fort. Molta sort, que vagi molt bé. Núria, gràcies per atendre la trucada del programa. Moltíssimes gràcies a tu. I de valls saltem a la final de Balaguer demà mateix, la final de les Colles Grans.

També hi ha hagut fase inicial i avui i demà posaran marcadors a zero el grup B, la segona divisió. A competir per la primera i segona plaça hi ha les colles sempre Tarragona-Dança, que han anat al capdavant quasi tota la fase inicial i competirà per la primera o segona amb Dolç Infern de Lleida. Per la tercera i quarta plaça es competiran les colles Solstici de Barcelona i Tarragona de Dança, que ara mateix estan a pocs punts i que han demostrat molta igualtat. El grup A, la categoria reina del campionat nacional de colla sardanistes. Mare Nostrum i Violetes del Bosc, les dues de Barcelona, protagonitzaran el gran duel històric des de fa molts anys. Després de la primera jornada de la fase final, la colla Mare Nostrum domina per dues sardanes a una. Demà en quedaran tres de sardanes perquè defensi aquest avantatge o perquè les violetes capgirin el campionat. Què pot passar? Doncs la Mare Nostra necessita guanyar dues de les tres sardanes per assegurar-se el campionat. Només guanyar-ne una voldria dir que es força un desempat. I en el cas de les violetes del bosc necessiten guanyar les tres sardanes d'entrada o bé forçar l'empat guanyant-ne dues. Pel que fa al tancament del podi, les colles Maig de Barcelona, mans amigues de Caçada la Selva i Miren el Cel de Sabadell, arriben empatades en lluita pel tercer lloc. Escoltem protagonistes. Ester Cibran és de la colla Mare Nostrum. Bon dia, Ester. Hola, bon dia. Arriveu en aquesta final amb un punt d'avantatge, tot i que a la fase inicial, també frec a frec amb violetes, també va quedar la cosa amb un sol punt.

Sí, sí, hem quedat molt junts. Es va decantar a Vilassar. La primera fase la van guanyar ells, però això, com ara des de Banyoles, es compta de zero. I ens ho juguem a dos concursos. Com us prepareu aquesta última jornada? Doncs una mica igual que m'han preparat la resta. El nostre objectiu a tots els concursos és treure el millor de la colla, fer les millors ballades i les millors ardenes possibles. A Balaguer igual, evidentment hi ha molta més pressió perquè és la final, però l'avantatge que tenim les dues colles és que estem acostumats. Afrontar aquestes finals. I bé, sabem com hem de treballar, buscar el punt d'estratègia, tenir-ho tot ben preparat per fer els canvis oportuns en funció de com vagi la jornada, i molt concentrats i anar a gaudir i a donar un bon espectacle, que és el que al final és l'objectiu.

Com que veu encara la temporada, heu tingut molts canvis aquest any, heu hagut d'apretar molt fort. Què heu fet?

Doncs aquest any sí que hem tingut molts canvis, tampoc, perquè costa molt tenir canvis. Sí que hem tingut a la mitjana de temporada alguna incorporació. L'any passat també, fa dos anys també, estem apostant per gent molt jove que s'està incorporant i evidentment la estem fent, la fem ballar i la fem participar i l'objectiu és millorar i aquesta és una incorporació que hem tingut a casi a finals de temporada. Treballar-la perquè l'any que ve la tinguem ja a Pont de Carmel, per ponts potser hi ha de votar. Treballar amb qualitat i que no perdem el nivell que tenim i sempre millorar-ho. Com a espectadors és

evident que arribar a la final amb una mica d'emoció té el seu què, m'imagino que per posar-te una tant seria més fàcil arribar amb la feina feta, però m'imagino que també el punt de competició, el fet que hagi recuperat les violetes, el fet de participar al campionat, deu incentivar més a

l'hora de treballar. Evidentment que sí. Nosaltres, Violetas, una mica necessitem. Les dues colles es necessiten mútuament. El fet que Violetas hi sigui és un punt més d'emoció i d'energia per poder continuar. Quan ells no hi són, evidentment s'ha de ballar. No et pots refiar mai. Sempre anem als concursos a ballar el millor possible. Si no estan les Violetas, no, no, no. En qualsevol sardana et poden passar, i evidentment ha passat aquest any, que no ens han passat violetes, ens han passat altres colles.

¿Seria desitjable un empat per haver d'anar a una sardana?

Nosaltres no volem el desempat, que guanyi una o l'altra, però el desempat no el volem. No és just, una sardana de desempat tampoc no és just. Tampoc hi ha. Entrem on sempre, perquè un campionat a dos concursos o un concurs tampoc no és el seu, però les colles que volen així, ja està. Arribar a una sala de desempat, bueno, sí, la gent, pues bueno, sí, el Mor Bober aquí guanya, però sí, i això, que no sabem les ranades, si et toca una rana que no te la saps, doncs tampoc, molt espectacular no pots donar. Paràs del que puguis, i si és que una gauda, doncs sí. Però, bueno, nosaltres, evidentment, no volem arribar al desempat. I l'he tancat que tampoc puguin arribar.

Perfecte, doncs, Esther, que tingueu molta sort aquest diumenge, que vagi molt bé i, sobretot, gaudiu de la festa, perquè al final és el més important de tot plegat. Moltes gràcies. Maritxell Sanz, Violetes del Bosch, bon dia, Maritxell. Hola, bon dia. Gran notícia que hàgiu retornat al campionat, això s'ha de dir per començar, eh? Gràcies. Teníeu ganes, m'imagino, no?

Sí, sí, sí, entre ganes i por, eh?, una mica, perquè, clar, com que també vam plegar, vam haver de retornar al campionat fa un parell d'anys, ja estàvem com amb por que no ens tornés a passar una cosa similar. Però necessitàvem sortir perquè som gent de campionat i sense competir és complicat mantenir la colla, però bé, molt il·lusionats.

Heu tornat amb una plantilla molt renovada. Com ha anat aquest temps, diguem-ne, de transició que heu passat? Com us heu plantejat la temporada enguany?

Renovada, alguna incorporació nova hem tingut, però sí que és cert que som els mateixos que érem, amb un parell d'incorporacions noves tan sols. L'any passat, doncs, bueno, fa dos anys vam haver de parar per temes de. Molt justos, lesions, companys que se'n van anar a estudiar i treballar fora. Ens vam quedar molt poques persones, però la gent s'ha anat incorporant. Com que vam fer un any una mica així, només de campionat de Barcelona i de més, ja era el que podíem fer en aquell moment, però sí que és cert el que et deia, que aquest any va ser o sortim o sortim. De la manera que sigui, el fet només és de dir estem vius i tornem a activar-nos a poc a poc, i tornem a assajos, a plegs, a veure si trobem més gent perquè si no la cosa es veia complicada. I la veritat és que bé, el nostre èxit era sortir, de fet, vull dir que no era més enllà, o sigui, sortir de la millor manera possible, però el fet era sortir perquè la colla no acabés morint. Estem sorpresos de com ens han ensenyat. Contents.

A Banyoles, que es va celebrar la primera part de la final, vau guanyar una de les dues sardanes. Ara demaneu amb un lleuger desavantatge. Desavantatge, sí. Però clar, vulguis que no, tres sardanes, pot passar qualsevol cosa. Com ho encareu, per demà?

Doncs ho encarem. La veritat és que, doncs això, entre nervis, contents. Òbviament, quan arribes en aquesta situació, que no era el plantejament d'inici de temporada, tens ganes de guanyar, o sigui, les coses com siguin. L'únic que sí que cerca és això, que al final el que volem és disfrutar. Arribar fins aquí ens ha costat, no ens ho esperàvem gens. Ja estem demà a la final de Balaguer, això, per disputar primer i segon lloc. Del segon segur que no baixarem. Nosaltres anirem per totes. Al final el que tenim és ganes de disfrutar-ho, que la colla estigui contenta i pensar que l'any que ve hem de seguir i que ja hem tornat.

Clar, si voleu guanyar amb les tres sardanes de demà, heu de guanyar-ne les tres, directament.

Hem de guanyar les tres. Si en guanyem només dues, doncs anem a empat.

I un empat, havíem parlat també amb l'Esther Cibran, diu, no és desitjable per ningú. No, no és agradable.

La veritat és que no. O sigui, al final, molt bé, perquè, diu, fins a l'últim moment podem competir i estem demostrant amb dues colles, però, bueno, és millor que quedi definit abans i deixar de passar aquest mal drango. Però, bueno, al final també és una situació. De nervis, de nervis, de coquet i de repte. Si pot ser el desempat, que ens ho salguem el desempat millor que millor.

Moltíssimes gràcies per tenir la trucada. Molta sort demà a la final i, en fi, que guanyi la festa, que és el més important, i sobretot el que deies, disfrutar de ballar, de ballar bé i de trobar-se una vegada més a la final.

Exacte, és això. Així esperem que surti i després els resultats ja es veuran. Moltíssimes gràcies. La primera cita és avui

a les 6 de la tarda a la sala Cursal de Valls, amb la copla contemporània, on hi prendran part les 18 colles del Campionat de Catalunya a les categories a la vina infantil i juvenil. I demà, a partir de dos quarts de 12, la plaça del Mercadal de Balaguer acollirà la 75a edició del concurs de la capital de la Noguera, amb la copla Maravella. Hi haurà fins a 44 colles inscrites, 12 d'elles en aquestes finals de les categories grans.

Aquesta era Prada, Pobilla del Canigó, Sardana de René, Picamal, i que hem sentit amb la principal de Llobregat. Una de les peces que sonaran avui a la final del Campionat de Catalunya a Valls.

Cada dissabte a primera hora, el País sona a mans.

Més enllà de les finals sardanistes, el cap de setmana arriba carregat de fires de tardor, productes locals i cultura popular. Fem-ne una voltada ràpida arreu dels països catalans. A sort, el Pallars sobirà, la Fira de Tardor posa al centre la ramaderia, els productes del Pirineu i els oficis del territori. A Vic, a Osona, la Fira de Muntanya reuneix esport, natura, llibres i cultura excursionista. A Vilanova de Maià, demà mateix a la Noguera, recuperen la Fira de la Perdiu, hereva de l'antiga Fira de Sant Martí, amb artesania, aus i productes del camp. A Olost, al Lluçanès, la Fira d'En Roca Guinarda, que fa tornar els carrers al segle XVII per reviure l'univers del bandoler per En Roca Guinarda, entre escenes i música tradicional. Al País Valencià, a Palmera, a la Safó, viu l'Arrelat, tallers, música, danses, pilot al carrer i la moixeranga de la Safó. I a Llosa de Ranes, a la Costera, recrea el bandolarisme valencià del segle XIX, amb la Fira de Roders. A Mallorca, Sant Marçal, a Marratxí, a Reiguer, acull la Fira de Tardó, amb mercat artesanal, tallers de fang i ballada de gegants. I a Perpinyà, al Rosselló, commemoren avui la Diada Nacional de la Catalunya Nord, que recorda el Tractat dels Pirineus amb cultura popular, manifestació i concerts.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio, amb tota la rel a la Ràdio Nacional. Seguim amb més coses perquè Santa Coloma de Farners, a la selva, aquest cap de setmana, la ratafia no és només una beguda, és una fira, és un concurs, és gastronomia, és música i tot un ritual compartit pel poble i, esclar, també molta cultura popular. Arriba la 45a edició. El centre de tot plegat continua sent aquest concurs de ratafies casolanes, però al seu voltant hi ha la Fira de Productors, el Ratafiarium, els fogons de ratafia, tastos, exposicions i una litúrgia pròpia que comença amb processó de la confraria i acaba amb el lliurament del panor al nou custodi. Aquest dissabte, avui mateix, hi ha a la fira durant tot el dia cuina amb ratafia castellers, gegants, al Vall de la Purificació de les Herbes i a la nit al Vall de la Ratafia. Demà hi haurà la cursa, els tastos, activitats familiars, música i litúrgia del tancament d'aquesta nova edició de la Fira de la Ratafia. Ens centrem en un detall, perquè us imagineu una ratafia que contingui herbes d'aquí, com el romaní, la menta, i també ingredients japonesos, com per exemple el cítric yosu? Doncs bé, amb aquesta combinació, un pagès del Japó n'ha elaborat una, de ratafia, que ha presentat en el concurs de Santa Coloma de Farners. La Laia Claret, amb el muntatge musical de Josep Lluís Santís, ens explica el per què d'aquesta ratafia japonesa i els inicis d'aquesta festa que celebra la 45a edició.

Fa més de 10 anys vaig descobrir el no chino, un licor típic del nord d'Itàlia fet amb nous verdes, i vaig començar a elaborar-lo amb les nous de casa. Investigant les herbes japoneses del meu entorn, vaig descobrir la ratafia catalana.

Aquest que acabeu de sentir és d'Aishkei Igarashi, que ha presentat la seva versió d'aquest licor al concurs anual de la festa. Una història que neix, com explica Xavi Amat, membre de la confraria de la Ratafia als organitzadors.

Vam fer un taller amb els amics del casal català de Tòquio i necessitàvem nous, i vam estar buscant nous per tot Japó i vam anar a petar amb un pagès molt tradicional del nord del Japó i quan li vam demanar nous per fer el taller, diu, home, jo també hi vull participar i també vull saber què és la Ratafia. I Igarashi l'ha fet a la seva manera. És una ratafia molt i molt curiosa perquè està feta amb herbes que compartim d'aquí, com la menta, el romaní, però també ingredients típics d'allà, com el yuzu, el sancho, que és un tipus de pebre molt cítric, el kaki, que ell cultiva kaki sec.

Un any de rècord de ratafies que s'han presentat al concurs. El jurat haurà de triar la millor d'entre 340. Una edició d'homenatges. Els confraires d'honor d'aquest any són els que el 1982 van organitzar el primer concurs de ratafies. S'anomenaven Jovent del Poble i Joan Ferrà, un dels fundadors, remarca que la intenció era trencar amb la festa major que organitzava el Centre Cultural Colomenc.

Era una festa major de traje corbata, de palco, i tu ets soci del centre, pots entrar. Tu no ets soci, ni pagant el que sigui podies entrar. Estàvem en un temps de canvi. Estàvem al principi de la democràcia, que tot anava entre filet. Tot el que feies era trencar el sistema.

¿Va ser una mica una rebel·lió volguda del jovent?

Sí, podríem dir que sí. En realitat va ser d'aquesta manera. O sigui, el jovent, quan arribava a la festa major, marxava.

Pep Solà, un altre dels membres de Jovent del Poble, recorda per què van voler potenciar aquest licor

català amb el concurs. Nosaltres érem gent inquieta, interessada per molts temes, muntanyisme, escoltisme, cultura popular, llengua catalana, literatura, cinema, etc. I amb la ratafia vam veure aquesta cosa que ens lligava amb aquest rescat de la tradició catalana. I a més a més era un element que s'estava perdent, perquè a les nostres cases n'havíem sentit a parlar de què es havia fet, però en aquells moments, en moltes cases, es havia deixat de fer.

I especifica que es van inspirar en Francisca Pastells i Durà.

Amb la ratafia vam començar a tenir notícia de dones que sí que encara en feien. La Consol Perecaula, la Llúcia Casadevall, etc. I aviat també vam anar a parar a la Francisca, perquè la Francisca, a més a més de fer-ne, era una senyora buscarola autèntica, que vivia en un contacte i comunió amb la natura que ens va impressionar.

Aquest any l'organització immortalitza la figura de la Francisca amb un cap gros de la imatge de la històrica buscarola.

Ara anem cap a Talladell, amb una entitat municipal descentralitzada de Tàrrega, l'Urgell, d'uns 190 habitants, que avui i demà celebren la segona edició del Molí Folk, impulsada per la cooperativa El Galliner, Agitació Cultural. Una proposta que porta molta música d'arrel, circ, dansa, cultura popular, en un poble molt petit, i que vol que els veïns no siguin només públic, sinó part activa del festival. Eduard Escanyu, del Galliner, explica d'on va sortir la idea i per què el FOLC els permetia reivindicar la cultura feta des dels pobles.

Volíem reivindicar la cultura als pobles petitons i vam decidir que el tema del FOLC ens agradava i ens encaixava molt per fer un projecte cultural al poble que reivindiqués la cultura.

La programació d'avui comença amb Teixint Memòries, un taller de la companyia IF Circus, en què dones grans del poble elaboren una corda que demà formarà part de l'espectacle Malik. Avui al migdia hi haurà vermut i concert amb Sorgen a les 5, trobada de Nancy Catgrossos amb Sarcavila, a les 7, Vall de Gralles amb els Quatre Vents i a les 9 del vespre, sopar popular a la nit. Atenció als dos concerts que hi ha previstos, un amb Artur Blasco i Cati Plana i per tancar, a l'Osa. El Molifolc no vol ser només una suma de noms. El projecte defensa una cultura de qualitat, una remuneració digna per als artistes i una manera de programar allunyada de la lògica dels macrofestivals.

Normalment, quan treballem amb cultura als pobles petitons, reivindiquem la cultura, però també reivindiquem que siguin productes de qualitat, reivindiquem que els artistes tinguin la remuneració adequada. És a dir, ens agrada treballar la cultura des d'una altra visió, no només merament econòmica, com està passant ara amb els macrofestivals, diguéssim.

Demà diumenge, a partir de les 12, serà el torn de Socarrel de Núria Argelés, una peça que posa en diàleg la dansa contemporània amb la dansa d'Arrel i el paisatge del Pla de Lleida. Després, IF Circus presentarà Malik, construït amb la corda i les veus recollides en el taller d'avui. El festival, a més a més, també vol activar el poble i el territori, fer que la cultura porti gent a tallar d'ell, generi activitat i reforci la comunitat local.

Tenim molt clar que som de Lleida, és la realitat que hi ha, la volem ajudar i volem potenciar que la gent vingui als pobles, perquè al final és activar l'economia i activar la societat d'aquí.

Molt de foc, per tant, avui i demà a l'Espai del Molí, de Talladell a l'Urgell. Activitats, a més a més, que són gratuïtes, esclar, excepte el sopar.

Mirem cap a la setmana que entra, perquè dijous que ve, fins dissabte, Castelló de la Plana a la Plana Alta, Es convertirà en l'aparador de la música valenciana amb la catorzena Fira Trobem. Durant tres dies, l'Auditori i el Palau de Congressos combinaran concerts oberts al públic amb l'activitat professional, debats, formació, tallers, trobades ràpides i presentacions de projectes. El cartell supera la quarantena d'artistes i travessa molts llenguatges. Des del Mans posem especialment al radar amb noms com Pep Jiménez Botifarra, Feliu Ventura, Ana Ferrer, Noelia Llorenç Titana, Tomàs del Santos, La Chica Dulzaro o Terra de Guapas, l'espectacular concert i posada en escena de Sandra Montfort. Propostes que des de llocs molt diferents fan dialogar la música popular i la memòria amb la creació contemporània. Fira trobem al País Valencià, que comença dijous, s'allargarà fins dissabte a Castelló de la Plana i que engloba, més enllà de la música valenciana, també música d'arreu dels països catalans. Mans, amb Quim Rullant. Encara una altra cita per aquesta setmana que comença en divendres que ve, que s'ha de la Selva al Gironès, tornarà a convertir-se en un gran espai per coescoltar, per conversar i per cantar. El Festival Cantut celebra la desena edició del 13 al 15 de novembre amb una trentena de propostes repartides en 12 espais. Concerts, tallers, xerrades, presentacions i àpats

pensats per cantar en comunitat. Quan jo em diré petitet, petitet, un jove tendre, Em vaig infundar l'amor. Amb una hermosa donzella, amb una hermosa donzella.

El Cántum va néixer l'any 2012 com un projecte per recopilar i difondre les cançons de tradició oral i sobretot de transmissió oral de les comarques gironines. Des d'aleshores ha construït un arxiu amb milers d'enregistraments, però també ha impulsat produccions, exposicions i un festival que busca una cosa essencial, que aquestes cançons no quedin immòbils dins d'un arxiu, sinó que tornin a circular. Del 13 al 15 de novembre, Caçada la Selva acollirà la desena edició d'aquest festival amb 31 propostes, 14 de les quals són pensades per a l'ocasió. Per saber què hi trobarem, què significa arribar en aquesta desena edició, en parlem amb l'Albert Massip, ideòleg del Cantut.

Que ens sembli el més bon blat, que en conyessin on hi ets. Bon dia, Albert.

Bon dia. 10 anys de Cantut. Destacaves l'orla de la premsa que no us hauríem

imaginat mai el que ha passat. El projecte Cantut és un projecte que ha anat naixent de forma paulatina i sense pressa. Arriba un moment que te n'adones que de mica en mica el segon, tercer any, comença a ser com un festival que ve gent d'arreu dels països catalans. Et venen persones que et diuen, ostres, això és gaire necessari de fer, no? Es va extenent, això va continuant en els anys i arribem a 10 anys, ha estat de forma supernatural, però continuem amb les mateixes línies, la mateixa il·lusió del primer any, però sí que realment el primer any, el 2016, no sabíem quin era el nostre horitzó. Una de les coses que també destacava en la roda de premsa,

que de fet ja fa molts anys que respira, és aquest concepte de les coses es fan amb cura. La frase és l'antifestival.

És una frase que ens va dir un músic que ve molt sovint aquí al Cantut i ens va dir, diu, és que sou l'antifestival, no? Sou un festival que la cançó menys antiga té 50 anys i, de fet, ja no ens en anem a les més antigues, no?, que potser en tenen centenars, no? Però al mateix temps tenim un arrelament al territori molt important. És a dir, estem parlant que hi ha una implicació de les entitats, dels col·lectius, de les escoles de caçar de la selva, que hi són, cantants d'aquí caçar. Per tant, aquesta implicació amb el territori, el tipus de repertori, que els espais més venuts, que parlàvem també, siguin els espais on la gent pot fer festa cantant, això és el que creiem que no és la línia de la gran majoria de festivals. Una cosa és convèncer el públic, l'altra cosa és convèncer els músics. Exacte. El que intentem fer moltes vegades és, de fet és un dels nostres objectius, és, a part de donar a conèixer les propostes en el públic, que això potser seria la línia d'un festival qualsevol, el que intentem és trucar portes, gritar, insinuar en alguns músics, a dir, escolta'm, t'has mirat aquesta? T'has mirat aquest arxiu que teniu? Has vist que això podria tirar cap a aquesta banda? Perquè, clar, hem de pensar que el que ja ha recopilat, aquestes 2.300 gravacions, n'hi ha de tot tipus. Però si t'ho agafes per àmbits temàtics, a vegades pots arribar a tenir un projecte amb una certa coherència, com és el cas que ha fet en Jaume Pla, en Masoni, de la Bisbal. S'ha endinsat en el món de la mentida, dels enganys, dels desenganys, que serien altres formes de mentida. I d'aquesta manera hem fet un assessorament per poder tenir un projecte, un espectacle, que tingui una coherència a partir de cançons de tradició oral. Cosa que en Jaume Pla, en Masoni, mai de la vida s'hauria atrevit amb aquest tipus de repertori. Doncs mira, ho estem aconseguint i es podrà veure per primer cop aquí al Cantut. Destacant els ítems que hi haurà. Aquest any es compleixen els 80 anys del naixement d'en Xescu Boix. En Xescu Boix va ser una figura clau de l'animació infantil, un referent, no només pel que fa a repertori, que ell de fet bevia molt del folklore americà i feia traduccions, de fet de cançons pròpies d'en Xescu Boix no n'hi ha, però ell per tant feia moltes traduccions, llavors el que feia molt era agafar cançons tradicionals catalanes que li havien arribat des de la família, que li havien arribat a través de cançoners o des de pastors que li cantaven cançons i difonia aquestes cançons. Però també el que és interessant del Jescoboix és la seva manera d'entendre la cançó. Era una persona allunyada del món de l'espectacle, era una persona sempre o gairebé sempre a peu, amb la mainada a terra, sense escenaris, i per tant ell, aquesta filosofia que creiem que és essencial i que té molt a veure amb el canto, que és no canto per la mainada, sinó que canto amb la mainada.

Aquesta és la segona edició, ho treten els asos,

els Sant Cristos Grossos, en els sopars, no? Aquest any comptem amb dos grups de referència al que fa la dinamització de sopars i de dinars. Segurament són els dos grans grups que, a partir d'ells, s'han generat altres experiències i que altres grups i col·lectius que han propiciat aquest tema del cantar. Són Germà Negre, que els tindran el divendres, amb l'Adrià Dilmé i tota la colla de Balloles. I després tenim en Joan Garriga i en Carles Belda, que segurament, si els primers són els pares, aquests ja serien els avis de referència de persones que s'han involucrat en el que és la dinamització. I que ho fan tenir també, no? I els vam tenir els primers anys, els vam tenir els dos primers anys, i no han tornat més, no? Com a ells, no? Com aquest tipus de proposta, i ara sí que han dit, doncs va, ja que fem 10 anys, traguem-los aquí i que siguin, com dius tu, els San Cristos Grossos. Hi ha pares, ja he vist, però hi ha fills i nets, Laia Bluc, Marc Pujol I llavors tenim dues persones joves que ens venen als dinars de cantadors, segurament la dinamització no és tan important, però sí que són persones que tenen un. Una sensibilitat cap a la cançó popular, cap a la cançó tradicional, cap a la cançó d'arrel, com són la Laia Gluck, que ens acompanyarà el dissabte, i la Marc Pujol del diumenge, i que ens venen a acompanyar, perquè en aquest cas els dinars ens estan acompanyant, perquè el que passa dels dinars és que moltes persones s'aixiquen de la taula i canten, i tothom es posa a cantar amb elles. En aquest cas no són tant els protagonistes, sinó que són persones que estan acompanyant els cants.

Cada dissabte a primera hora, El País Sona a mans.

Aquesta era la blanca d'en Mestres, des del turmerí de les Laranà, Ana Sala i Lara Magrinyà, que avui presenten a l'Auditori de Barcelona el seu esperat treball turmerí.

I nosaltres que pleguem, tanquem aquest mans, posem-ho a fer amb la Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andy Franco, la producció, i en nom de tots plegats, en Quim Rutllana. Acabarem mirant cap a la final de colla sardanistes grans de demà a Balaguer. Una de les sardanes que hauran de ballar a les colles, atenció al compromís, és aquest joc in serra, Roses del Brull, que també formarà part del 75è concurs, que es farà a la plaça del Mercadal, i en aquest cas amb la Copla Maravella. Ara la sentim amb la Copla de Cambra de Catalunya. Gràcies per ser-hi, ens trobem el proper cap de setmana, aquí mateix, a Catalunya Ràdio, com sempre, en tota la rel, a la Ràdio Nacional.

El suplement, amb Roger Escapa.

Escolta, t'apuntaràs com a voluntariat al Gran. El Gran Recapte dels Bancs dels Aliments és tan gran que reuneix 17.000 persones per ajudar-ne a prop de 170.000. Recapte. Tan gran que només hi faltes tu. El 13 i 14 de novembre, fes voluntariat al Gran Recapte dels Bancs dels Aliments. Tens més de 60 anys i busques una assegurança de salut que puguis contractar fins als 75 anys? Amb proves diagnòstiques incloses, amb urgències a domicili, amb podologia i tot sense copagaments? Estàs buscant Previsora General. Informa't del teu preu personalitzat a previsorageneral.com.

Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharm et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloletes Ocupharm, tastades oftalmològicament i dermatològicament de Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. També de matinada. Amb Roger Escapa.

Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí. A aquesta hora, els dissabtes, repassem alguns dels millors moments de la setmana, els continguts més escoltats al nostre web, catradio.cat barra el suplement, i a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Els podeu recuperar sempre que us vingui de gust. Dissabte passat va tornar a l'estudio de Catalunya Ràdio la Maika Navarro, acabada d'aterrar d'unes vacances a Sicília, que diu que li han canviat la vida. Ostres, he estat molt feliç.

Molt feliç. Sí, sí, molt feliç. Perquè ha sigut un viatge perfecte. Anava improvisant i només et vaig tenir un ensurt, que se'm va endur el cotxe a la grua perquè l'hi vaig estacionar malament per deixar la maleta. Ja t'està bé. O sigui, ja vas conèixer els policies sicilians. Sí, vaig fer una foto amb

els carabiniers. Ja sabem qui són, no? Quan vas anar a pagar la multa i el vas anar buscant, vas fer una foto amb ell. Ai, no, no, no.

Et coneixien? O sigui, per anar a recollir el cotxe, que estava en un descampat, això va ser a Ortigia, que és com una és una illeta petita a Siracusa, i ara me'l van deixar, bueno, com a 4 quilòmetres, que vaig haver d'agafar un taxi, i per anar a recollir, qui gestiona, és com una empresa privada, on hi havia una senyora, una siciliana pintadíssima, plena de joies, que només li faltava el davantal i posar-se a fer una pasta, tan absolutament adorable, simpàtica, que em va cobrar els 250 euros, però amb un somriure que li vaig abraçar al final i tot.

Maika Navarra ha estat pur. Dissabte també vam parlar amb Jorge Drexler, que el cap de setmana passat va omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona, una entrevista que vam fer en català, perquè el músic uruguaià no només l'entén perfectament, o va fer l'esforç d'entendre'l, sinó que també fins i tot es va atrevir a dir alguna paraula. Quina locura, no? Quina locura. Mira, en català seria quina bogeria. Quina bogeria. Bogeria, en català, bogeria.

Sí, quina bogeria. La verdad es que completamente inesperado. Quina inesperat, ¿no? ¿Cómo se dice? Inesperat, inesperat, sí, sí. Quina inesperat. Sí, verdaderamente. Nunca pensé que esto fuera a pasar. No es que cambié la bata por la guitarra. La estuve conviviendo mucho tiempo. Pero las estuve conviviendo con cierta vergüenza. Cuando iba al hospital, escondía la guitarra cuando tenía que ir a tocar después a un bar y tenía que pasar primero por el hospital. Escondía la guitarra abajo de la bata como para que no se viera cuando entraba. Y cuando después iba a tocar al bar por la noche, escondía la bata dentro de la caja de la guitarra para que no se notara que era un médico que estaba haciendo música.

El Jorge Drexler amb aquestes confessions. També dissabte amb la Rebeca Rodríguez i el Joan Callarissa van arribar ben preparats per celebrar la castanyada. Dos panellets són 6 euros, eh? Això és quasi el que queda net de primer lloc. El de pinyons és prohibitiu, eh? Home, que escandalitzat. És el primer que s'ha acabat. A l'hora de la maica ja no n'hi havia. Jo t'he de dir que ahir a la faena. Ara queda aquell de la cirereta.

Sí. He vist un de xocolata, però dic, mira, no ho he. El teu fill encara fa panellets? És que jo cuino fatal. Per això ho ha dit el teu fill. Sí, no, no, no. Ell tampoc, ell tampoc. Els comprem directament del forn. No, vull dir que jo aquest any he hagut de tastar-los. Ah, sí? I què tal? Amb el smog i les baves i tot allò. Has de fer cega, no?

De dir, bé, el que hagi de ser serà, tu t'ho menges i endavant. Escolta'm, els dos panellets infantils te milloren el sistema immunitari. Això ho sap tothom, eh? Tots els continguts els podeu recuperar a través de 3cat i també a catradio.cat barra el suplement. Anem a les estrenes. Amb la Marta Ferrer. Marta, què tal? Bon dia. Bon dia. Als cinemes, una aventura per tota la família és El gato con sombrero.

La pel·lícula, basada en el cèlebre llibre de Dr Seuss, és la història d'un gat astut que porta les seves entremaliadures a la vida d'un parell de germans que han de lidiar amb una vida nova en una ciutat diferent. A qui agradarà? Els que odieu el Nadal com el Grinch, protegiu els arbres com el Lórax o us heu atrevit alguna vegada a tastar els ous verds d'en Pernil per insistència d'un company molt pesat.

Encara els siremos. ¿Visteis que se desvaneció? Això que sona, Marta, és Godzilla Minus Zero.

La seqüela de la pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Godzilla Minus One, ens transporta de nou al Japó post-segona guerra mundial i ens retrova amb els nostres estimats herois que, després de derrotar una vegada el temible monstre, ara hauran de fer front a una segona amenaça que sembla indestructible. Tu la recomanes, Marta? Sí, molt, sobretot si us va agradar molt la primera, com em va passar a mi. És veritat que li aniria bé alguna retallada de matratge sobreexplicatiu per alleugerir-ne una mica el ritme, però tant les escenes d'acció com la reflexió que fa sobre la bomba atòmica fan que valgui molt la pena pagar l'entrada.

I si preferiu el teatre. Tothom parla meravelles del gola a la sala Becket.

L'espectacle barreja la performance i el teatre, el moviment i la dansa, el bufó i el clown, per parlar del desig, l'avarícia i les relacions d'opressió i precarietat que resulten de la societat del banquet. Tot protagonitzat per l'Oriol Pla i codirigit pel mateix Pla i Pau Mates. La crítica que l'aplaudeix amb les orelles. I tant, al periòdico parlen d'un excel·lent gest còmic entre la pirueta del circ i allò grotesc, i a l'avantguàrdia, quatre estrelles, i escriuen, gairebé hauríem de demanar perdó per fer una crítica quan Oriol Pla ocupa l'escenari, perquè no es pot valorar un tsunami d'energia, un virtuosisme camaleònic i la més profunda fragilitat de l'exposició, com els seus. Per cert, la funció d'avui és a les 8 del vespre. Concerts.

I no hi ha flor d'octeronger.

Aquest és Masoni, presenta disc al festival Accents de Riudoms. Banderas per Daltònics

és l'àlbum amb què ha tornat després de 4 anys de silenci discogràfic. Un disc en què recupera el motlle original i ha reconectat de ple amb l'esperit dels seus inicis. Avui el tocaran directe a les 7 del vespre al Teatre Auditori Casal Riudomenc. Queden algunes entrades per 14 euros.

Fins a les 7 del matí amb un petit racó de pau per cadascú de Masoni.

Partícules d'insums. Quan els teus sentiments col·lisionen amb els meus. I no hi ha flor del taronger sense la fred del febrer. Sense crims i sense herois, no fa falta més convois, només un petit racó de pau per cadascú. Només un petit racó de pau per cadascú.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.