El suplement, de 6 a 7 h - 08/11/2026

A Catalunya Ràdio des de 1988, El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Ara, amb Roger Escapa.

Bon dia, són les 6 i així son els suplement de Catalunya Ràdios diumenge 8 de novembre del 2026. Avui el suplement Artúlia, amb Oriol Marc, Marta Monforte i Carles Munguilot. A les 10, la setmana tràgica de l'editor d'Economia Global de Reuters Breaking, Vius Ion Cindreu, i el politòleg Toni Rodon. Just després, 3 companys de Graella inflats com un peix globus. Són el Roger Carandell, la Marta Montaner i la Juliana Canet, premions del que no sorti d'aquí. L'enhorabona a tot l'equip. Avui els rebrem amb la catifa vermella i xerrarem amb ells al voltant d'un fenomen radiofònic que ha fet marca en aquesta casa. A les 11 cartes de l'Empar, Empar Moliner respon les cartes dels oients. Just després també Rosa Rodón i Marta Ferrer amb les millors idees pel cap de setmana. L'eclipsi del suplement. Les nits avui del promotor musical Tito Ramoneda, fundador de Project. Sense anar més lluny, els quatre concerts de Montjuïc d'Ocasgrases eren seus i també els de l'Oreja de Van Gogh d'aquests dies al Palau Sant Jordi. I acabarem amb els escriptors Jordi Punti i Anna Vallbona fent xup-xup per l'Atlètic de Madrid Barça d'aquesta nit. Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.

El suplement, amb Roger Escapa. I amb Gemma Bonet. Bon dia, Gemma.

Hola, bon dia. La policia polonesa continua investigant l'atacant d'ahir a la tarda al centre de Cracòvia, que va fer almenys 6 morts i 16 ferits. Els investigadors van trobar després també 3 persones mortes a casa de l'agressor, possiblement membres de la seva mateixa família. Un home de 24 anys va disparar des del seu cotxe els vianants al centre de la ciutat, en una zona molt turística i molt concorreguda. La policia el va detenir després d'una persecució. El ministre de l'Interior polonès apunta la hipòtesi principal.

Tot indica que l'home que va disparar estava influït per la ideologia d'extrema dreta, cosa que estem investigant. Els agents de policia estudien el cas sobre el terreny i també ho fan membres de l'Agència de Seguretat Interna.

El president d'Israel, Isaac Herzog, encarregarà avui el fins ara líder de l'oposició, Gadi Eisenkot, la formació d'un nou govern. Tindrà sis setmanes per negociar un acord que aparti Netanyahu del poder. Les eleccions del 27 d'octubre van deixar un escenari de bloqueig, en què ni el bloc del primer ministre ni el d'Eisenkot tenen la majoria absoluta. Netanyahu, el líder que més temps ha governat Israel, manté la pressió per un govern, diu, d'unitat nacional.

Faig una crida a la formació d'un govern d'unitat nacional que inclogui tots els partits del camp nacional i tots els partits sionistes que vulguin salvaguardar el nostre estat, l'únic estat del poble jueu.

I aquesta matinada Donald Trump ha ofert a Dana White, president de la UFC, la principal organització mundial d'arts marcials, ser el nou portaveu de la Casa Blanca. El president nord-americà ha anunciat a través de la seva xarxa social Truth Social on ha demanat públicament a White que accepti el càrrec i que l'ha definit com un lluitador i un guerrer. Per ara no és clar que si White acceptarà o no aquesta proposta. Segons la cadena CNN, ja l'hauria rebutjada i, en canvi, el portal TMZ assegura que tots dos es reuneixen la setmana vinent per parlar-ne. White és avui a Londres assistint a un combat i assegura que viatjarà cap a Washington per reunir-se amb el president Trump. El sindicat de llogateres ha portat l'Ajuntament de Barcelona als tribunals perquè no exigeix, diuen, el 30% d'habitatge protegit, tal com marca la llei, els fons d'inversió que rehabiliten finques. Segons ha denunciat el sindicat, el consistori està al cas que els fons no fan obres menors, sinó que trossegen tota una finca en apartaments petits que alloguen a un preu astronòmic. Enric Aragonès és el portaveu del sindicat de llogateres.

Aquesta mesura tenia un objectiu que és aconseguir habitatge protegit en tots els barris de la ciutat, també en aquells on és molt difícil que hi hagi molta nova construcció i per tant per això s'hi apliquen les grans rehabilitacions, però també té un altre efecte o hauria de tenir un altre efecte indirecte que és ser dissuasori per aquestes operacions especulatives tan agressives.

I de la cultura, Broken English ha guanyat el premi al millor documental musical internacional del Festival Inèdit de Barcelona.

Es tracta d'una obra que repassa la carrera musical de la cantant britànica Marianne Faithfull i que protagonitza Tilda Swinton. En la parteta espanyola, el guardó ha estat per Kiro, de Maria Llanes. Que té com a protagonista la cantant gallega Anna Quiro. El jurat també ha fet menció honorífica a Celtic Utopia i també ha premiat els curtmetratges Is All There Is i El Perla, de la catalana Marta Busquets, que retrata la vida del baixista d'un grup de rumba punk anomenat Los Perlas. En futbol, el Real Madrid guanya 0-3 al València amb gols de Fede Valverde, Arda Goler i Kylian Mbappé. L'Espanyol va empatar i es 0 a Cornellà al Prat contra el Deportivo de la Cureña i en el que va ser el primer partit de l'era d'Eder Sarabia. A la Lliga ACB de bàsquet, el Manresa va guanyar l'Obradoiro 100-99 després de dues pròrrogues i va aconseguir la seva primera victòria. En Girona, el Girona també va aconseguir la victòria davant del Bilbao Bàsquet 92-87. En canvi, l'Hilerna Lleida va perdre a casa contra el Baskonia 93-98. En motor, Marc Marquet podria guanyar avui el seu desè títol mundial. Ahir va guanyar la cursa escrivint del Gran Premi de Qatar de MotoGP. I pel que fa al temps, s'espera avui un matí amb força sol, però també amb bancs de boira en algunes comarques de la Catalunya central i de Ponent. A la tarda arribaran núvols que deixaran el cel tapat a bona part del país. Ara passen 7 minuts de les 6.

El suplement, amb Roger Escapa.

Aquesta tarda, la Lliga i el Mundial de MotoGP estaran en joc al Tot Gira. Pobrirem a les 4 de la tarda amb el Girona Almería, de segona. També seguirem el Barça-Madrid Club de Futbol

de la Lliga F. A les 5 viurem la cursa llarga de MotoGP del Gran Premi de Qatar amb Damià Aguilar. Una cursa decisiva per al desert títol de Marc Márquez.

I després us acompanyarem fins a la TTT de l'Atlètic de Madrid-Barça amb l'última hora de tots dos equips. Aquesta tarda a partir de les 4 amb David Clupés. Un restaurant caníbal a Berlín.

Aquest diumenge, un menú especial del caníbal amb els millors cervellets que han passat pel Gastronòmic Fòrum de Barcelona.

Aquí tenim unes galetes fetes 100% amb farina de glas. La glas és un aliment ancestral que històricament

n'hem menjat moltíssim. Sinó per honorar el meu avi, que va estar més de 60 anys allà darrere els fogons i per demostrar una mica que la cuina catalana té molt potencial i que no la podem perdre.

Tu dius que ets cuiner, ets un xef, i tothom, ostres, ostres, no? Dius que ets un camarer i et tracten com. Vaja, eh?

I això no pot ser, no pot ser. Un restaurant caníbal a Berlín. Aquest diumenge, a partir de la una del migdia, amb Paula Molés.

El suplement. Des que surt el sol fins l'hora de dinar.

Amb Roger Escapa. Som el suplement, som a Catalunya Ràdio. Vent d'hora, vent d'hora, cada diumenge el suplement. Elisaep Pedrosa, l'ofici d'educar. Som-hi.

L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.

Benvinguts i benvingudes a l'ofici d'Educà. Avui saludem des de Vic, des del Festival Canalla, una gran festa dels llibres, la lectura i la creativitat dedicada als infants i als joves. I avui volem celebrar, aplaudir i agrair una iniciativa preciosa, el taller Rap i Poesia, que ha implicat més de 600 alumnes de 25 grups de segon d'ESO de 7 centres educatius de Vic. Una iniciativa que ha aconseguit que la literatura surti dels llibres, entri a les aules i acabi pujant a un escenari amb la veu dels adolescents. Joves rapejant Miquel, Martí i Pol. Us ho podeu imaginar? Des del Festival Canalla de Vic

ens acompanyen. Júpiter, Kerten. Rebec ha dirigit els tallers de rap i poesia als centres educatius de Vic. Montserrat Pasqual, professora de llengua i literatura catalanes de l'Institut La Plana de Vic. Greta, Saini Costa i Pol Bastida, alumnes de segon d'ESO de Badruna Escorial Vic. I Yahia Zawash i Ton Andreu, alumnes de segon d'ESO de FADAC Vic. Tots ells han participat en el projecte Rap i Poesia i en la preparació de l'espectacle del Festival Canalla. Avui des de Vic, l'ofici d'educar.

L'ofici d'educar, amb Elisabet Pedrosa.

Doncs avui aquest ofici d'educar des de Vic, Canalla experta, amb aquest festival Canalla. Unicef alerta que cada vegada més joves se senten sols i tristos. L'últim baròmetre constata una caiguda en picat del benestar emocional dels adolescents. D'entre 12 a 16 anys, gairebé dos de cada deu han tingut algun problema de salut mental durant l'últim any. I el que més preocupa és que més de la meitat no han demanat ajuda. La poesia ha estat al llarg dels segles. Una manera de posar paraules a les emocions, als conflictes i a les reivindicacions. I avui el rap també ho és. De fet, la poesia, jo avui quan venia a despertar el dia, pensava la poesia és bellesa, no? La pots trobar a tot arreu, no? És una forma de mirar el món. Quan surt el sol al matí, avui quan es veien les llums, uns vers turqueses, llums extraordinàries, el despertar d'un infant, enamorar-se, també és poesia, la natura i les seves formes, un quadre, un grafiti, o Vic, també és poesia. Som al Festival Canalla de Vic per descobrir com aquest projecte, Rap i Poesia, ha costat la poesia a més de 600 alumnes de segon d'ESO que han après a donar ritme i veu els versos de poetes com Jacint Verdaguer, Eusias Marc o Miquel Martípol. Però també han descobert com la música, el rap i la poesia els poden ajudar a comprendre. I expressar les emocions. Benvinguts tots, Tom, Montse, Júpiter, Jahia, Greta i Pol. M'agradaria començar, ja que parlem de poesia, jo us he demanat que cadascú de vosaltres em portés uns versos de poesia. Comencem per tu, Júpiter, què ens has portat?

De versos de poesia? Sí. Un dels que hem utilitzat més durant aquest taller, que hem fet servir per a tota la pedagogia i per a ensenyar les cançons de rap, que és la primera estrofa de "Beles events" d'Eusiàs Marc, que diu "Beles events amb mos desig complir, faen camins dubtosos per la mar, mestre i ponent contra d'ells veig armar, xaloc llevant los deuen subvenir".

D'acord. Greta, què ens has portat?

Jo no he portat ben bé poesia. He portat un tros d'una cançó d'Ocas Grasas. Digues. La sort no et busca, te la busques tu. Ningú afronta per tu les teves pors. A mi em sembla un tros molt inspiratiu. És poesia. Ton, què ens has portat?

He portat un tros del poema L'Odi Infinita.

I així sempre a l'aventura, sense saber si lliga o no, va llançant la mà insegura, himnes d'alta duració, sols desitjo per ma glòria, que si algú aquesta te sap, me la digui de memòria, mot per mot, de cap a cap, me la digui a cau d'orella, esbrinant-me fil per fil, me la ignota meravella, que la vida ens aparella, i saber si és el que penses, o roper o motivat, hi ha una raça de les cadenes, que reine de l'eternitat.

Molt bé, jo li havia dit un parell de versos, però veig que s'ha llançat, que això del taller de poesia i rap ha funcionat. Pol, què ens has portat?

Jo he portat una cançó, un tros d'una cançó d'en Travis Scott, d'un raper molt famós, que parla de quan ell està en el seu millor moment, tothom vol un tros d'ell, que ell és molt ric, tothom vol estar amb ell, per tenir molta fama, i bueno, és això, trato de dir això.

Yahia, què ens has portat? Jo us he portat del meu poema navegant de Jacint Verdaguer, ara us el faré. Quan jo anava per la mar de Barcelona a la plana del Bucarufalos, ben sentia els cops de l'ala, més amb el que feia partir el mal de l'enyorança de veure'm tants dies lluny de la terra catalana.

Montse, què ens has portat tu? Jo he agafat uns petits versos de Pantalons Llargs, de Salvat Papaseit, perquè precisament penso que estem en una societat que sembla que tenim pressa a fer créixer els infants i volem cremar tapes abans d'hora, i he seleccionat aquests tres versos. I sóc infant encara i no puc fer-ne esment. Caballet de cartró, tu que em sabies la joia, si ara jugués a córrer, què diria la gent?

Creus molt ser que el rap és una eina perquè els, dèiem això de si es troben sols o no, perquè puguin d'alguna manera expressar, fer sentir la seva veu i expressar les emocions? Sens dubte, és una eina molt potent el rap. Avui a l'ofici d'educar som al Festival Canalla, des de Vic. Plouen flors quan somrius.

A l'atzar agraeixo tres dons. Ser dona, de classe baixa i nació oprimida. Maria Mercè Marçal.

Doncs comencem sabent alguna coseta més del Júpiter. Va començar a fer rap i batalles de freestyle quan tenia només 10 o 11 anys. La poesia la va descobrir més tard, però avui té clar que aquests dos mons comparteixen molt més que la rima i el ritme. De fet, diu una frase que m'encanta. Dius, per fer rap s'ha de tenir xuleria i per fer poesia també. Què és aquesta xuleria que s'ha de tenir per les dues coses?

Jo crec que sí. A la vida en general és necessari una mica de xuleria, no massa, per no passar-nos, però amb els alumnes treballant la poesia d'aquesta manera, jo crec que una de les coses que els hem intentat transmetre és que a l'hora de recitar un poema ho pots fer amb molta sensibilitat, però també posant-hi un puntet de xuleria quan ho fas davant dels companys, clar que sí.

Tu vas descobrir la poesia una mica tard. ¿Recordes algú que et despertés aquest desig, aquest interès per la poesia? Algun professor, potser.

A casa meva hi havia llibres de poesia per les prestatgeries i era una cosa que existia allà, però mai ningú m'havia fet interessar-m'hi, sinó que va ser una mica la connexió amb el rap el que va començar a generar-me aquest interès i sobretot a partir d'aquesta qüestió rítmica, mètrica que tenen tant els poemes com les cançons, vaig començar a veure que allà hi havia una cosa que m'interessava.

Em deia el Júpiter abans de començar, jo em voldria fer una foto amb la Pilarín Vallès, i resulta que la tenim aquí asseguda, Pilarín Vallès. Jo també vull fer una foto amb ell, que és molt maco. Gràcies, Pilarín. Té un bigoti molt bonic. Sí, això és veritat, això també me l'he donat. Moltíssimes gràcies. Molt cuidat, molt arreglat. Creus, Pilarín, que el rap és una porta d'entrada als nanos a llegir, a interessar-se per la literatura, per la poesia? Sens dubte.

És un mitjà relativament nou. Molt d'ells que se l'han fet aquestes generacions. I això. El mètode no importa. El que importa és que la gent sàpiga expressar. Sàpiga expressar amb paraules boniques i la sàpiga compartir amb altra gent. I després venim els dibuixants i posem un dibuixet al costat.

Exacte. Això sempre, que no falti. Que no falti el dibuixet. Júpiter, gràcies, Pilarín. Moltes gràcies. Júpiter, com ho has fet, aquests tallers? És a dir, tots aquests nanos que tenies als centres educatius, com es feien, aquests tallers? Què practicàveu? Com aconseguies que aquests nanos entressin a la poesia d'una manera absolutament diferent?

Després de parlar amb la Pilarín veient, jo ja totes les respostes que tenia se m'han anat del cap. Com ho hem fet, això? No sé, després els preguntarem a ells i a veure com ho han vist. La meva intenció era sorprendre's al màxim des de l'inici i entrar a la classe sense dir-los ni bon dia i començant a rapejar directament perquè entenguessin que allò era una cosa diferent, almenys el que se sol donar a les classes a vegades a les 8 del dematí d'un dilluns, que és difícil animar-nos a aquella hora. I la primera idea era trencar-los els esquemes del que pensaven que aniria a passar. I llavors una mica l'estratègia que utilitzem és l'estratègia de quan els nens petits no volen menjar-se les verduretes que li poses una miqueta de salsa per sobre i les camufles perquè se les acabin menjant. Jo poso molta salsa, molt de teatre, moltes instrumentals i coses per acabar parlant de temes com aquestes qüestions de la poesia, la mètrica, etc. De fet, una cosa que tu em deies

és que tu has intentat dessacralitzar la poesia, no? I que ells puguin jugar, no? Perquè al final poesia és jugar amb les paraules, no? I el rap també és jugar amb les paraules.

O sigui, sí, a veure, diguéssim que el meu relat en cap moment és que el rap i la poesia siguin exactament el mateix, sinó que tenen una faceta d'entre les moltes que tenen que és compartida. I això és una mica com intentàvem plantejar al taller. Aquesta faceta és altra vegada el ritme, etcètera, etcètera. El tema de desacralitzar-ho és perquè jo crec que a la poesia, als textos literaris i no literaris, se li ha de tenir un enorme respecte, Però tenir-li respecte justament no significa deixar el text intacte tal com el van escriure fa no sé quants anys, sinó innovar, treballar sobre el text, fer-te el teu, apropiar-te'l. I amb aquests tallers hem fet experiments com ara, modificar poemes de fa 500 anys, afegint-li frases escrites pels alumnes, canviar-ho per expressions seves. I és aquesta noció que la poesia és una cosa. Viva, que la paraula és viva i que a l'hora de fer-te la teva no has de seguir al peu de la lletra absolutament tots els punts i comes del text perquè el text és una cosa oral, una cosa que es canta, una cosa que s'interpreta i que es viu.

Digue'm la gran cosa que t'has après fent aquest tall amb aquests

nanos aquests dies. Que són molt més intel·ligents del que diuen la gent per allà, que són fantàstics, tenen unes intuïcions, alguns d'ells, a l'hora d'entendre el ritme d'un instrumental. A vegades me'n recordo, per exemple, que hi havia algun fragment d'algun poema en què jo li havia tret una paraula. Més estranya, més antiga, perquè no els desconcertés, i això havia fet que el vers de que síl·lab tingués una síl·laba de menys. I els alumnes, instintivament, quan el rapejaven, agafaven i li afegien una síl·laba, i deia, uau, és que no fa falta explicar-ho, és que ho tenen, i això ha sigut molt sorprenent.

Uau, rap i poesia, Festival Canalla, des de Vic. M'ajudes a triar un llibre?

Amb cotó egipci filarem angoixa. Amb cotó espanyol filarem paciència. Amb cotó americ filarem prosperitat. Miquel Martí i Pol.

Doncs la Montse Pasqual és professora de llengua i literatura catalanes de l'Institut Plana de Vic. Explica que molts adolescents veuen la poesia com una cosa llunyana, que no té gaire a veure amb ells, no? I que una de les descobertes d'aquest taller ha estat comprovar que els poetes de fa segles parlaven de preocupacions, emocions i conflictes que els adolescents encara tenen avui. Montse. Per què és important que els nanos treballin la poesia, juguin amb les paraules, no? Perquè per ells pot ser com una cosa molt enllunyada,

que dius, quin sentit té, no? És important que juguin amb les paraules i amb la poesia per fer-se la seva. Una mica és el que deia en Júpiter, no? Si el vocabulari que ells associen amb la poesia és un vocabulari molt allunyat, ho senten com alguna cosa que no els pertany. Justament el taller el que els permetia era canviar paraules, no? En Júpiter els donava aquesta llibertat de dir, si aquesta paraula no t'agrada, posa-hi una que te la sentis propera, sigui en català, en castellà, en anglès. Aquest punt transgressor és el que fa que ells s'acostin a aquest gènere literari, que no el vegin tan llunyà i que vegin que hi poden jugar i que també se'l poden fer seu.

Jo dius que una de les coses que els va sorprendre és quan el Jupik era el que ens deia, no? Quan entrava a l'aula i començava, llavors els nens quedaven, ostres, però això és molt diferent, no? Jo sempre he dit molt diferent.

Home, d'entrada t'he de dir que ells, quan els vaig dir, hi ha un taller que es diu Rap i Poesia, ells el seu interès va ser per la part del rap, no tant per la part de la poesia. Llavors, quan va començar el taller i el primer que va fer en Júpiter va ser començar repejant, allò ja va trencar tots els estereotips que ells tenien sobre el docent o algú que els ve a fer un taller. I a partir d'aquí, evidentment, aquella sorpresa inicial es va convertir primer en un altre segon punt d'estic descol·locat, però després es va convertir en un interès.

I tu ens deies que alguns alumnes menys motivats van ser els que més es van implicar, no? I també, en el cas dels nouvinguts, va ser una manera d'entrar a la llengua més lúdica, no?, podríem dir.

Evidentment, perquè, per exemple, per un alumne nouvingut a la que l'acostes a la música, a la cançó, Sembla que no, però és una bona eina per aprendre la llengua, perquè m'ajuda a aprendre la pronúncia, el ritme. M'ajuda, per exemple, a la tornada a repetir paraules que acabo incorporant a dins del meu vocabulari. Per tant, ha estat una bona eina i una bona estratègia, sens dubte.

Què has descobert, abans li preguntàvem al Júpiter, què has descobert fent aquest taller d'ells, de coses que potser no t'hi havies fixat, d'aquesta iniciativa que tenien a fer una cosa que els motivava una mica més?

Jo. O sigui, hi ha hagut alumnes que m'han sorprès, alumnes que, per exemple, el que dèiem abans, que poden estar molt desmotivats quan t'ho expliques a dins d'una classe molt més acadèmica, el fet de plantejar-los una activitat, diria, entre cometes, més lúdica, va destapar el seu interès. Llavors, un altre aspecte que a mi em va agradar molt va ser veure. Com entre ells feien pinya, com s'ajudaven, com es recolzaven. Aquella vergonya inicial que tenien en la primera activitat que els plantejaven Júpiter de dir, és que em fa vergonya rapejar, la segona activitat ells mateixos deien, ei va, que tu pots, si jo ho he fet, tu també, no? I aquest clima d'ajuda que es va establir entre ells va ser màgic.

Bueno, i una part, ara quan feies això, hi ha una part de reivindicatiu que té el rap, no? Que això pot connectar, no?, amb els nanos, que en aquesta etapa de l'adolescència, una mica que així que sí que sou, eh? Vull dir que hi ha una part de. Això ho han de dir més ells, eh? que reivindicar, això ja ho demanarem, no? Però vull dir que lliga, no?, amb aquesta etapa. Sí, sens dubte, és una etapa de protesta, no?, de queixa, de. Avui a l'ofici d'educar joves repassant Miquel Martí Pol, us ho podeu imaginar? Som al Festival Canalla de Vic. Per què no tenim un tresor secret?

Dóna'm la mà i arrecera't a galta sobre el meu pit. I no temis ningú. Joan Salvat Papaseit.

Doncs és el moment de conèixer els protagonistes d'aquest taller, que són els joves. Comencem amb la Greta Saini Costa, estudiant de segon d'ESO a Badruna Escorial, Vic. Li agrada llegir, escriure i també la música. Toca la guitarra, té formació musical clàssica i escolta pop. Quan li van proposar participar en aquest programa, al principi tenia molta vergonya, però els seus companys no ho van dubtar i li van dir "tu, tu, has de fer tu, has de fer tu", no? Gràcies per haver-te decidit a venir. Per què creus que et van triar? Tenint en compte que t'he de dir, t'ho deia abans de començar, que costa molt que les noies us atreviu a participar fent coses. Fins i tot l'altre dia em deien que a la classe els que més xerren són els nois que les noies.

Bueno, per mi va ser un honor, però em feia vergonya al principi, perquè a mi rapejar personalment no em feia gaire gràcia, i a mi em va agradar més la segona part del taller, que era canviar les paraules, escriure, que jo em sentia més còmode.

Tu tens una relació estreta amb la música, no? Per tant, per tu el rap era una cosa com nova, no? La música per tu com la vius, no? Com una cosa molt acadèmica, una forma d'expressar, dèiem al principi, expressar les emocions, no?

No sé, jo trobo que la música, jo la vida sense música la trobaria molt avorrida. Jo la trobo com una forma de divertir-me, d'expressar-me, també m'agrada escriure, no sé.

¿Què és el que més t'ha sorprès d'aquests tallers de rap? Imagina que el Júpiter no hi és, eh? Digue'ns el que vulguis, ell no hi veu. No,

és això que deia abans en Júpiter, que jo no m'esperava. Van dir, un taller de poesia i rap. Jo, bueno, vindran a explicar-nos poesia, d'alguna manera, però és això, va entrar a la classe, comença a rapejar, tothom va començar a riure, de la manera bona de riure, eh? Però ens va sorprendre molt perquè no ens ho pensàvem així.

Perquè, clar, si jo et dic Greta, poesia, quina paraula et ve al cap? Perquè ara, de la manera que ho deies, jo he pensat que el teu cap era. Quan em van dir poesia, oh, quin pal, no? Poesia? ¿A què associes a poesia? Ostres, poesia. Veig que el Tom també feia cara de dir. Jo també estaria d'acord amb això. Greta, poesia igual a? Bueno, potser ara ho canviem. Depèn de la poesia.

Però de vegades és segle passat, rimes, cosa llarga, pesada. No sé. Molt bé. I què ha transformat aquest taller? Jo crec que ens van introduir la poesia d'una manera molt diferent. Jo no tenia clar que poguessis barrejar el rap i la poesia d'una manera, però en Joe Picker ho va fer d'una manera molt interessant i molt captivadora.

I què has descobert de tu mateixa fent això? Tu ja sabies música, ara has descobert el rap? Has vist la combinació amb la poesia? Que potser li hauria de donar una oportunitat al rap. A mi el rap. Toma, ja. Tenim una rapera. No, no.

Bé, tenim una. Perdona que intervenc, però el més genial que podria passar de tot això és que després de tants alumnes que han passat pel taller, algun d'ells s'acabés animant a escriure una cançó en algun moment, un poema, un poema rapejat, que aquesta cosa que hem fet serveixi per, no sé, per sembrar una llavor i d'aquí cinc anys em trobi allà a l'escenari compartint escenari amb algú que va començar amb els tallers de Vic. Això seria fantàstic.

Això hauries de fer una segona part del taller que sigui que ells facin els seus propis rats. Que ja preguntarem aquí, no? De quins temes farien. Creus, Greta, que estaria bé que en el currículum hi hagués més activitats artístiques combinades amb el que són els estudis? Estil com el que heu fet, eh?

Jo diria que sí. Com a mínim penso jo que falten activitats artístiques, sempre són molt. Les activitats que fem són rotllos, pesats, i aquesta a mi m'agrada molt.

Si poguessis escriure una lletra de rap sobre alguna cosa, un tema, de què el faries?

Jo crec de ser adolescent, perquè ara mateix estem vivint moltes coses a la vegada, molts sentiments, tot en un, i de vegades jo crec que escriure et pot ser una manera de desafogar-te.

Tu dius de ser adolescent, digue'm algunes paraules que associis a ser adolescent, potser ho veus com un problema, digue'm paraules que posaríem en aquest rap.

No sé, deures, exàmens. Jo crec que ser adolescent és bàsicament que ho vius tot molt intensament.

Avui a l'ofici d'educar, joves rapejant, Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer, us ho imagineu? Som al Festival Canalla de Vic. Mama, ballem?

La llibertat és una llibreria. Anar indocumentat. Són les cançons de la Guerra Civil. Una forma d'amor, la llibertat. Joan Margarit.

Doncs seguim aquesta ronda amb els joves per descobrir com han viscut aquest taller de rap i poesia ara amb el Jahia Jaguar. Té 13 anys, estudia al Fedec Vic. Li agrada jugar a escacs a futbol i anar amb bicicleta. I ens l'han descrit com a molt sociable entusiasta i energètic. Això d'energètic, no sé si és bo o és dolent. També li agraden el rap i la poesia, tot i que reconeix que rapejar no és gens fàcil. Alerta, el taller de Júpiter va començar amb molta vergonya, però a poc a poc es van animant fins que va acabar amb moltes ganes de participar-hi. Jahia, com has anat perdent la vergonya? Com has treballat això de la vergonya? Avui em portes de vergonya? No.

No? No, ja m'ha passat. L'he perdut perquè al principi ningú volia rapejar i en Júpiter m'ha fet a la força sortir allà davant de llegir el poema. I clar, jo estava dient no, no, no vull, no sé què. O llegeixo, veig que l'altra gent ho fa i no sé. És a dir, perquè pensava que s'anava a riure de mi i tal. I doncs d'allà ja vaig perdre la vergonya, vaig començar a rapejar més i més fins al final. Una pregunta, tu ja escoltaves rap? Sí, és que escolto de tots raps, no escolto només rap, però el rap sí que m'agrada.

Diga'm algú que escoltis de rap, perquè hi ha de ser tu i del que t'agrada. Trai Scott, Eminem, no sé. I què és el que més et va impressionar quan vas veure aquest home, el Joe Picker, entrant a l'aula i rapejant?

Perquè, és a dir, normalment quan ve algú a fer un taller que fa és presentar-se i tal, ell va entrar directe, és a dir, no va parlar amb ningú, es va posar a rapejar allà directe, i clar, jo estava rient, però en bona forma, no t'ho prenguis malament, Júpiter. Tranquil. Tu deies que és difícil rapejar.

Sí, sí. Per què és difícil? Què trobes de difícil en rapejar?

Perquè has de superar la vergonya i també perquè has de saber quan, no sé com dir-ho, quan començar a rapejar i tal, el timing i aquestes coses. És a dir, les intros, etcètera. Què té la poesia que ara t'agrada? M'agrada la forma que sona i també, és a dir, la rima i tal. Jo quan pensava aquest

matí que venia cap aquí, pensava, hi ha un altre que ha agafat les cançons tradicionals catalanes i els ha donat una altra versió, que no sé si el coneixes, es diu Naïm. Combina. Sí, sí, m'he fet una foto amb ell. Ah, sí? Ah, sí? A tu això t'agrada? Et convenç? Eh. Com canta ell, aquesta adaptació que fa de la música catalana.

Et fa molta riure. Sí, perquè quan em vaig trobar amb ell, li vaig dir a tothom d'anar-hi i em va dir, no sé, tu sabràs. I clar, jo estava mort de vergonya perquè no sabia si era ell, i al final m'ha dit que sí, que soc, vine aquí. I em vaig fer una foto i estava molt emocionat i tal.

De fet, a casa el català per vosaltres és una segona llengua que tu dius que admires. Sí, sí. A casa què parleu? Entre germans, amb els pares, què parleu?

Amb el meu pare parlo normalment castellà o amazíc, perquè el meu pare, amb el Roc, que era professor de castellà, i bé, ell sap parlar castellà bé, el té fluït i tal, amb els meus germans sempre parlo en català, sempre, és a dir, quasi mai parlo en amazíc a més, i amb la meva mare en amazíc.

I quan vas descobrir que amb el català també es podia fer rap, què vas sentir?

Em vaig quedar molt impressionat perquè jo normalment escolto rap en anglès i en castellà, saps? I mai se m'ha parat pel cap escoltar rap en català i tal. A veure, tu què has après amb aquest taller, amb el Joe Piquet? De tot. A superar vergonyes. No sé, no sé, moltes coses.

I com et sents ara que has superat la vergonya quan rapeges davant dels companys? Aquella xuleria que ens deia ella abans, tu sents aquesta xuleria a l'hora de rapejar? Sí, sí, molta.

Perquè. A mi em fa molta riure que els meus companys no sàpiguen i jo sí. I clar, com que sóc un dels únics que sap, clar, posar-se a repassar allà al mig és impressionant i em posa molt i em sento xulo i tal.

No, molt bé. I si haguessis de triar un tema, com li demanava la Greta, de què t'agradaria fer un rap?

De les bones decisions a la vida. Bueno, més en la joventut que en tota la vida. Les bones decisions i les dolentes.

M'ha dit un ocellet que a tu t'agradaria ser arquitecta. Sí? Sí. Què somies que t'agradaria construir?

No tinc res somiat a construir. Jo vull treballar arquitectura i ja està. De construir alguna casa i ja està. Simple. Avui a l'ofici d'educar, joves repejant. M'agrada tant la història dels pirates. La tornem a llegir?

Parlen les dones, la seva poesia, tendra i forta. Montserrat Apalló.

Doncs a l'ofici d'educar seguim en aquest festival Canalla de Vic amb el Júpiter, la Montse, la Greta, el Pol, el Jahia i el Ton. I ara coneixerem una mica més del Ton. El Ton estudia a Fedec Vic, forma part de la colla gegantera de Vic, toca l'uboer i li agrada molt l'esport, però hi ha una altra afició que el vincula amb la seva família. Li agrada llegir poesia. Això és un rara avis en aquest món. I recorda que el seu hàbit també n'escrivia. Per tant, és una mica poeta i una mica músic i una mica esportista. Tot i que fins ara el rap no era la música que més escoltava. Ara et diré una pregunta que no t'he posat el guió. Tu quin gegant portes?

Jo ara mateix porto la tuta, que és la geganta nova que hem estrenat aquí al carrer de la Riera, que és d'aquelles que té manotes i gira i dona cops.

I si jo et dic ara, ja sé que ara serà. Què té de poètic això de portar un gegant?

Depèn, perquè tots els gegants en el seu origen significaven alguna cosa. Per exemple, aquí vi que hi ha el seguici, hi ha moltes figures que potser una representava Jesucrist, l'altra representava Satanàs, coses així.

Tornem al rap i a la poesia. Des que has fet el taller, t'escoltes al rap d'una manera diferent, Ton?

Home, jo considero que sí. Després d'entendre més bé el que és fer-ho, et sents diferent. Igual que potser si has anat a practicar escalada, entens més bé la gent que escala i dius "Uah, això és molt difícil".

Dèiem que el teu avi escrivia poesia. Tu tens alguna poesia de l'època del teu avi? Tu has escrit poesia? Perquè, clar, això deu venir d'una mica de família, no? L'estima per la paraula, no? Abans la Greta ens ho deia, no? Que li agrada escriure.

Tu t'agrada escriure? La veritat, jo no soc de lletres, no se'm dóna gaire bé fer escrits bonics, però escriure poesia potser és per mi el que em surt més fàcil, més de dins. De petit, fa uns quants anys, a cinquè, el típic Sant Jordi que fan el concurs d'escriptura, vaig decidir fer un poema i me'n va sortir prou bé, considero, perquè vaig acabar sent el guanyador del curs.

Ah, hi ha algú altre aquí que hagi guanyat algun. Això de la poesia, qui guanya un d'allò té un futur. Sí, Greta? Sí, jo també. L'any passat vaig guanyar també un poema. El fet de tocar l'uboer, creus que t'ha aportat alguna cosa al taller, aquesta part musical? O no té res a veure?

Home, jo crec que sí. Més que res, l'estudi de música ja et dona més introducció, potser, com a entonar algunes coses o altres. Perquè jo abans també feia cancoral, però vaig deixar, cosa que m'ajudava més a cantar.

Jo crec que el fet que tinguin base musical ajuda amb això. I jo em preguntava aquest matí quan em mirava el guió, és a dir, amb música clàssica, amb l'oboe, per exemple, es podria fer rap?

Es podria fer rap, perquè el rap, diguéssim, com treballem, i per aquí tinc el meu productor, que és el que ho explicaria millor que jo, però la majoria de vegades el que fem és samplejar, agafar una mostra d'una cançó antiga que ja existeix, que pot ser de tots els gèneres imaginables, i després afegir-li una bateria, un baix, una sèrie d'elements, per tant perfectament es podria agafar l'uboe i fer un instrumental on rapejaria a sobre. I volia respondre al que deia Anton, que en els tallers es nota molt els alumnes que han fet alguna mena de formació en música que instintivament el tema del ritme l'entenen molt ràpidament, molt ràpidament, perquè és una cosa que, clar, que per a alguns és molt nova pensar que l'instrumental té un compàs que s'ha de seguir, que les lletres van al ritme de la base, tot això és una cosa nova per a molts. Per als que no escolten rap també és nova la manera de fer-ho en el rap, Però com que ja saben de música, segurament entonen, sàpiguen més que jo, instintivament van al ritme, van a tempo i ho claven tot.

¿Què és el que més et va sorprendre dels tallers del Júpiter? Home, de per si,

com ja d'hi ha varia gent, l'entrada no era esperada.

I també t'ha ajudat una mica a superar el que dèiem abans de la vergonya i la por escènica, no? No gaire, ara mateix estic molt nerviós. Ho estem treballant, doncs. Quines habilitats t'ha ajudat a desenvolupar el taller? Aquesta és una, perquè segurament si no ho haguessis treballat una mica avui no series aquí i no series capaç de parlar. Per tant, malgrat els nervis, què creus que has après fent aquest taller? Què diries?

Amb el taller en si, sobretot els dies de ser aquí a la biblioteca, ha anat molt bé per fer més esperit d'equip amb la gent que feia i veure més visions diferents de com la gent ho fa.

I aquesta part que abans dèiem, que el que deien els poetes fa segles pugui connectar i arribar amb vosaltres, això és bastant sorprenent i és xulo.

Jo crec que sí, però més que res una lletra pot parlar de moltes coses, d'una gent que està, persones que estan a l'altre punt del planeta en un moment molt diferent, igualment ho pots sentir. És més que res el sentiment base arrelat, el que expressen.

Alguns han dit que a tu t'agradaria dedicar-te a un ofici, no? Quin ofici t'agradaria dedicar-te? I si creus que aquest ofici, per exemple, dèiem abans temes, no? Del dia a dia, dels oficis, creus que també s'han de poder fer raps?

En general això dels oficis, més que res, perquè ara molta cosa és digital i no hi ha gaire gent que treballi manual. I és algo que és també forma d'art, si ets un fuster, poder fer una escultura de fusta, o de per si hi ha els gegants que són fets amb fusta, ja tenen la seva pròpia forma d'art. Tu què t'agradaria fer? Això, fusta, fuster o ferrer.

I un rap d'això el faríem, sí? ¿Pueden fer un rap de qualsevol cosa,

Júpiter? Absolutament. Un dels poetes que hem treballat aquí, per exemple, com deies tu abans, és Miquel Martí Pol, però de Miquel Martí Pol els poemes que els vam seleccionar i que s'han repejat més són els poemes relacionats amb la seva vida a la fàbrica. Treballant a la fàbrica, poemes supersocials de la duresa també de la vida del treballador, però poetitzada d'una forma bellíssima. O, i tant, més poemes de fusters i ferrers i treballadors, sisplau.

Avui, en temps de suplement, a Catalunya Ràdio, a l'ofici d'educar, des de Vic, Festival Canalla. Per què no fem volar una estel?

Era el temps de la collita, i els dàtils d'un negre brillant o voluptuosament vermells suaven sucre. Manel Forcano.

Que bonica que és la poesia, eh, Pol? Sí. Sí? El Pol és de segon d'ESO a Badruna Escurialbi, que és alegre, trampat i divertit, i li agrada molt l'esport, sobretot el bàsquet, que va començar amb només 3 anys. És exigent i competitiu, però també s'ho passa molt bé treballant en equip. La música rap li és familiar, perquè, diu ell, és l'estil que més li agrada, però la poesia era fins ara també una gran desconeguda. No li agrada gaire llegir per plaer i no s'hauria imaginat mai rapejant davant dels companys, però el taller de rap i poesia li ha fet descobrir que de vegades només cal trencar el gel. Per atrevir-se a fer coses que ens semblen impossibles. Deia el Miquel Martípol que ens citaves ara, tot està per fer i tot és possible. Tu has descobert una mica això, no? Que tot és possible. Per tu, la poesia era aquesta gran desconeguda, no?

Què has descobert i per què t'ha agradat? Jo, principalment, he descobert que la poesia pot anar de la mà del rap, perquè jo he pensat que la poesia era molt avorrida, que sempre era el mateix. Però quan vam fer el taller vam veure que el rap i la poesia s'ajuntaven, doncs, hòstia, em va agradar bastant. I li has trobat una mica de plaer a llegir, una mica més de plaer? Bueno, a llegir, plaer, no molt, però. Sí, a la poesia, mirar-lo d'una altra cara, de la que veia abans, doncs sí.

Dius que una de les sorpreses que vas tenir a fer el taller va ser que és immediat, que deies hola i ja havies de fer un rap, que era una cosa així molt pim-pam. Ni dir hola vam dir.

I ja et vas haver de posar a fer un rap. Sí, ja amb els meus companys, que ho fèiem en grup, doncs vam triar un poema i amb aquell poema el vam haver de reposar tots sols. I com et vas sentir? Abans parlàvem d'aquesta xuleria que un fa. Tu això ho has sentit? Com et sents tu quan repenses? Més que xuleria, em vaig sentir amb vergonya, perquè, com deia el meu company, doncs que tenia por que s'enriguessin, però quan vaig veure que tothom feia lo mateix i ningú se li reia, perquè si tu se t'enrius de l'altre, però després se t'enriuen de tu, doncs no et faria molta gràcia, però al final es trenca el gel i doncs això.

Tu què escoltes de rap i per què t'agrada el rap? Què té aquesta música que t'agrada?

Doncs jo escolto molt Travis Scott, crec que és el meu raper preferit. Jo principalment l'escolto perquè un dia el vaig descobrir jugant a un videojoc, la música del menú principal era aquest, i em va agradar bastant. Però tu entens el que diu? És que no em fixo en la lletra, jo és sentir-la i ja està.

La lletra, doncs, m'és bastant igual. Sí, i en els que sí entens la lletra, entens, abans dèiem, aquesta part de reivindicar, no? Aquesta part de reivindicar, a tu t'agrada?

Sí, a mi m'agrada molt que amb la música es puguin reivindicar coses, que ell parla molt de la fama que té i que molta gent, doncs, s'aprofita d'ell. I doncs això és molt maco, molt maco veure que ell es reivindica a través de la música.

Tu ara aquí mateix, als micròfons de Catalunya Ràdio, què reivindicaries?

Uf, jo reivindicaria la pagesia, que n'hi ha molt poca.

Qui més reivindicaries? Perquè et veig molt centrat, eh? I en tot cas, per què reivindicaries la poesia en el sentit que quan un reivindiques que potser no està bé? Què passa amb la pagesia?

Doncs els meus dos avis, bueno, les meves dues famílies són pageses nates de pobles petits i que han estat pageses i al veure que a poc a poc es va perdent aquesta cultura de la pagesia, doncs a mi em fa una mica de. No sé com diria. Tristesa, que t'ho veig als ulls.

I d'això faries un rap? De la pagesia. De reivindicar el món de la pagesia i que no es perdi?

Fer-lo jo, no, però. Tenim un ajudant, que és el Júpiter. Jo t'ajudo. Fer-lo jo sol, no, però que si algú el fa, doncs m'agradaria molt i em trobaria molt content de veure aquest rap fet d'aquesta reivindicació.

Queda pendent. Sabem que a tu de gran t'agradaria ser bomber, perquè a tu t'agraden els reptes, com aquest que hem posat sobre la taula, fer un rap parlant de la pagesia. Tu què t'atrau de ser bomber i per què creus que podries ser un bon bomber?

Doncs a mi una cosa que m'atrae molt és que el meu pare, quan era més jove, va estar 5 anys treballant de bomber, i anècdotes que m'ha dit que són xules i que a mi m'agradaria viure'ls, doncs aquesta és la part que més m'agradaria. I a part de ser bomber,

més somnis que tinguis, digues, un somni seria fer un viatge.

Què seria? Jo no tinc pas molts, molts somnis. Jo és viure el present i no el futur. I, doncs, el present és ara i el futur ja estarà després.

A tots, joves, que heu fet aquest curs, aquesta experiència, què diríeu, o sigui, us recomanaríeu a altres centres i per què a altres joves que puguin estar sentint? Per què haurien de fer aquesta experiència del taller? Comencem per tothom.

Home, per mi crec que sí, és una manera maca d'expressar tot el que sents i de poder canalitzar tot el que penses.

Greta? Jo diria que sí, perquè jo crec que els adolescents veuen la poesia d'una cosa que és molt llunyana i si la va agafada de la mà d'una cosa que és del rap, que potser coneixen més, és una manera d'apropar-ho.

Júpiter, alguna cosa afegia? Per què altres centres haurien de fer? Clar, a tu això t'agradaria, no?

Sí, de fet, arran d'aquesta primera experiència a Vic, ja hi ha hagut gent que s'ha interessat en fer coses semblants per altres llocs, per tant, nosaltres contentíssims. I per mi és una manera molt maca d'ajuntar interessos meus que han conviscut en la meva persona durant uns anys i, d'alguna manera, ara fer una altra tasca de retorn a la societat, diguéssim, de divulgació, que com més la pugui escampar, més l'escamparem.

Montse, què diries als docents que ens puguin estar escoltant? Que s'hi animin. El que necessitem són més propostes d'aquest estil. Vinguin des del Festival Canalla, des de la Biblioteca Pilarín Vallès, des de l'Ajuntament, des d'on sigui, però que arribin. Necessitem propostes engrescadores.

Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa i tornem la setmana vinent amb la màgia dels audiocontes. Us deixem amb Júpiter, Moderneta, sigueu-lo d'expositius i alegres i una mica d'empatia, amor i llibertat. Gràcies a Vic i al Festival Canalla i sobretot a la Paula, Patons, del David Bueno, la Marta Sánchez, l'Helena Miquel, el Raúl Orgales, el Pep Casanovas, la Gisela Badia, la Montse Riu i el Xavi Llauradó i fins la setmana vinent.

Fins aquí l'ofici d'Educada Avui. Gràcies, Elisabet Pedrosa. Replenem el fil d'aquest suplement d'aquest diumenge.

Bona nit. Bona nit. Sents? Sents de moment d'ara que és jo, modernet amb ta i xos. Sé que mai seré d'aquest club, però des que et vaig conèixer et segueixo com un quiso. Sents de moment d'ara que és jo, modernet amb ta i xos. Tops del 2000 com la Britney. Si fos per mi de dir amics i a la nit crits dirty. Típica cami del Brasil i diquis. Però té algo adictiu sense ser una picnic. Sap més d'Apollo que de bling bling. I mean, és més d'Apollo que de bling bling. Emi, parla de Pollock, no de Banksy. Oli, tot i que bé no serà així. Fotodams de Sunsets i Picnics. Secret Stories, com Sons and Release It. Shorty, tu Beyoncé, jo el teu Jay-Z. Però potser sé tan gana i la Rossi. Té por que me'n vagi, i és lògic. Quina cara de kufi, fa falta que posi. De Kissu, since I kissed you, I love it. Modernet amb Darishis, don't worry. Sé que podria ser més dur, però des que et vaig conèixer et segueixo com un kissu. Sens de moment d'ara adquisiu, modernet amb Ari i Xux. Sé que mai seré d'aquest club, però des que et vaig conèixer et segueixo com un kissu. Sens de moment d'ara adquisiu, modernet amb Ari i Xux.

El suplement, amb Roger Escapa.

Premio Ondas a la mejor idea radiofónica que no surti d'aquí.

És gràcies a tota la gent que el fa possible d'aquí la ràdio, però sobretot gràcies a tots els oients que ens acompanyen cada tarda.

I em pensava que era una broma, estic flipat. Però voleu dir que és de veritat? Jo penso que ens el trauran.

És molt fort la ràdio, els teatres, una bogeria.

La de Ciutats que hem anat ahir trepitjant. Només podem estar molt agraïts a la nostra audiència.

Que no surti d'aquí. Premi Ondas 2026 a la millor idea radiofònica. Que no surti d'aquí.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa, que està en constant evolució. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny.

Us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De dimenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa. Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo. Com esteu, girones? Fa 20 anys, el cantant del

Slag Sambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Li vàrem posar Cat Radio Barmín, projecte Barmín en limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas de los pueblos que se nos ocurría una ràdio. It is the principal radio station, it's well recognized.

I've never thought of being a journalist. Now all you listen to Radio Cat Barmín? Yeah.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Busto. Inscripcions a catradio.cat.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. També de matinada. Amb Roger Escapa.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio. Camí de la set del matí, que estarà els diumenges. Repassem alguns dels continguts de la setmana, els més escoltats a catradio.cat barra el suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Els podeu recuperar sempre que vulgueu. Diumenge vam analitzar quin paper jugarà la intel·ligència artificial en el nostre futur. Ho vam fer amb Francesc Torralba, el Pau Garcia Milà, cofundador de l'Escola de Negocis Founders, i l'Ariadna Toà, que és doctorant en Intel·ligència Artificial.

No podem saber si ha arribat o no el moment on la IA faci qualsevol tasca millor que qualsevol dels éssers humans, el concepte de la singularitat. Quan això arribi, no vol dir que deixem de fer cor als humans, vol dir que la màquina ho farà tot millor. I a vegades és una cosa que ens fa ràbia, ens fa ràbia com que no ho volem acceptar, que disparem el missatger i diuen, no, això t'equivoques. No, això arribarà segur. Una cosa que veiem avui ja és que qui ho té més fotut per aconseguir feina són els joves. I que és una cosa que no és tan dolenta en el sentit que les revolucions tecnològiques han afectat justament a qui tenia 20 o 30 anys d'experiència, que han sigut reemplaçats pels més joves que arribaven i no sabien. Avui és una mica al revés, és a dir, qui té 20 anys d'experiència té més possibilitat de trobar una feina que qui just ha acabat la carrera i vol entrar

a una empresa i veu que competeix amb una IA. I diumenge també vam viure un moment delirant quan vam conèixer el professor d'autoscola d'Empar Moliner, Gil Babià, que va aconseguir una cosa que semblava impossible, i és que l'Empar Moliner finalment estregués el carnet de conduir.

Ha sigut gratificant. Ara que digues una merda. Molt gratificant. Un desastre. El camí ha sigut llarg, dur, però he après moltes coses de l'Empar. Nosaltres,

et dic una cosa, el dia de l'examen. Tot va anar molt bé. Per estacionar, hi ha un sistema que és màgia pura. Jo tinc una cosa que és una mena de toc, que és que a mi m'agrada tot molt geomètric, molt recte. Estava el cotxe aparcat i dic, no està perfecte, vaig a col·locar-lo bé. Tu, Gil, allà la volies matar. La volia matar, perquè estava bé una mica tort,

però estava dins de les dues ratlles. Estava bé, em para, estava bé. I vaig fer un gesto i vaig dir, prou, prou.

Memorable. Ho podeu recuperar, que a Radio.cat barra el suplement. També es va fer de nit el suplement a l'Eclipsi. Josep Maria Cao, xef del restaurant Shanghai de Barcelona, amb 62 anys, és el primer català d'origen xinès empadronat a Catalunya. Va néixer aquí. Però, en canvi, ens va confessar que tot just acabava d'aterrar de la Xina que havia visitat per primera vegada.

El Pato Pekín. El Pato Pekín, que justament he anat a la Xina i el meu és millor. Sí? Sí, la veritat és que sí. O sea, ho dic en professional, no ho dic. És molt bo, eh? Sobretot, i és menys a Pekín. Però. Hi ha una mancança, que és que no acaben O sigui, el pato bequín és menys amb una soble i les fetes de farina. Llavors, això no l'he vist mai. Bueno, no l'he vist mai. No l'he vist. En aquest viatge he anat a varios restaurants top de pato bequín, i el pato bequín és sensacional i tal, però l'ha acabat. Falta, això. És com si anessis a un restaurant d'aquí i el pa siguessi dolent. Has menjat bé a la Xina, aquest viatge?

Sincerament, si has menjat bé. Sí, he menjat bé. Però no millor que els teus restaurants. No, la veritat no m'ha sorprès. El Josep Maria cau a l'eclipsi del suplement. Anem a les estrenes. Marta Ferri, ¿qué tal? Bon dia. Bon dia. El cinema es ruega por nosotras. No sé, tú no dices nada.

Documentación, por favor. De momento va a tener que acompañarnos.

La pel·lícula ens situa a l'any 1974 i ens presenta una jove de 19 anys de Barcelona considerada pels seus pares una rebel. Després que un dia s'escapi de casa, el seu pare decideix internar-la en un reformatori de monges on serà sotmesa a un brutal règim disciplinari. Què en destaca, Marta? Doncs sobretot el gran repartiment de la pel·lícula, les dues protagonistes, Zoe Bonafonte i Manuela Calle, que fan un tandem meravellós sense el qual no funciona la pel·lícula. També hi ha propostes a les plataformes.

Avui celebrem que la unitat LIA fa un any de vida. I ens presentem al món com un centre punter en l'àmbit de la recerca tecnològica en intel·ligència

artificial. És una de les estrenes d'aquests dies de 3CAT. Ja es pot veure una nova sèrie, LIA.

La ficció de sis capítols s'endinsa en el terreny científic amb una perspectiva femenina i ens presenta quatre científiques en un laboratori d'elit amb un repte difícil, descodificar la intel·ligència artificial i la seva pròpia vida. A qui agradarà aquesta sèrie? A tots aquells fans dedicats d'Emma Vilarassau, als que us agraden les sèries curtes que podeu mirar en una tarda i als que constantment li esteu preguntant coses al xat GPT. Anem al teatre.

Al Teatre Acadèmia, perdona'm, cos meu.

Caral Riera escriu i dirigeix aquest tríptic de veus que explora com la violència masclista s'infiltra en la vida quotidiana. Tot això a través de la història de tres dones marcades per l'amor, el dolor i la supervivència. I amb tres interpretacions brillants de Mireia, Xalà, África Alonso i Anabel Castan. Per cert, avui la funció és a les 8 del vespre. Concerts.

Avui Judit Nederman estrena gira a Llagostera.

Brota és el nom amb què ha batejat aquest nou cicle, en què interpretarà el repertori de sempre, però també estrenarà cançons inèdites que encara no formen part de cap disc. Avui serà al Teatre Casino Llagostarenc a les 6 de la tarda, si hi voleu anar. Encara queden entrades per 10 euros.

Mouta de Judit Nederman fins a les 7 del matí. De seguida tornem al suplement.

Canto pels que no rendeixen. Amics que des de l'infinit us heu estimat morir. Sou presens del dia i nit una porta que sabrà decidir.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.