El suplement, de 6 a 7 h - 24/10/2026

A Catalunya Ràdio des de 1988 El suplement Ràdio amb esperit de cap de setmana. Ara, amb Roger Escapa.

Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdios dissabte, 24 d'octubre del 2026, enmig d'aquesta precampanya electoral. Avui tertuli el suplement amb Eduard Volta, Jaume Clotet i Olga Ruiz, mirant també, evidentment, cap a totes aquestes mobilitzacions a França i Itàlia, en aquest cap de setmana, marcat també pel clàssic demà Barça-Madrid al Camp Nou. A les 10, avui, l'hora negra de Maika Navarro. I just després.

Avui sortirem a ballar. Avui ajuntarem en aquest estudi Carlos Bayona i Jordi Cubino, dues persones a qui la música els ha marcat la vida. Amb ells farem un recorregut a través de les grans cançons que els han acompanyat i presentarem El Doble. És una sèrie documental on. Cubino, productor musical, exestrella de la música disco dels 80, sota el pseudònim de David Lime, busca recuperar el seu passat a través d'un alter ego. Avui, Carlos Bayona, el germà de Jota Bayona, l'etern germà, que a més a més és DJ i és un pou de ciència musical, i Jordi Cubino, el gran productor català de Casa Nostra. A les 11, tertúlia de corresponsals, avui parlarem de la Xina com a potència mundial i de lideratge de Xi Jinping amb l'habitual Albert Elfa i l'ex corresponsal de TV3 al País Asiàtic, el Sergi Vicente. Tot això en un suplement on ens començarem a estrenar, o entrenar, si més no, per córrer la mitja marató del mes de febrer. La correrem a través de la Marina Laminos, que els caps de setmana aprofitarà també per fer esport amb gent de tota mena. Avui ens apadrina per arrencar Valentí San Juan, experiència, força, tenacitat i bon humor a quarts de dotze d'aquest primer entrenament. A les 12, Joan Callarissa i Rebeca Rodríguez, amb les pantalles i el cor, i acabarem, com sempre, fent gana amb el Pep Nogué. Bon dia als que us esteu despertant. Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una. Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.

El suplement, amb Roger Escapa. I amb Eva Comte. Bon dia, Eva.

Molt bon dia, Roger. I avui pendents de França, que es prepara per una nova jornada de mobilitzacions d'alta tensió amb 70.000 policies desplegats, especialment a Orleans. Els comerciants buiden els aparadors per por a uns aldarulls que ja han derivat en una convocatòria de vaga general. Saquejos, també, molts saquejos, la setmana passada. Una situació que encara es complica més l'endemà d'un tiroteig a París que la Fiscalia Nacional Antiterrorista investiga com un atemptat racista. L'atacant ha disparat de manera indiscriminada des d'un cotxe contra persones racialitzades, matant un home i ferint greument 5 persones més, entre elles una nena de 12 anys. El president francès Emmanuel Macron ha visitat d'urgència la zona i ha qualificat el crim d'atemptat racista.

El que ha passat avui, ho dic clarament, és un punt d'inflexió, perquè és la primera vegada que hi ha un acte terrorista planificat per matar els nostres compatriotes, els nostres fills, pel color de la seva pell o per la religió que se'ls atribueix. Mentrestant, els representants dels

estudiants es van reunir ahir amb Macron i van fer una crida a continuar les mobilitzacions. Els portaveus consideren una victòria aquesta reunió i asseguren que han aconseguit obrir una bretxa en el sí del govern. Notícia d'aquesta matinada, els Estats Units aixequen alguns dels aranzels imposats a diversos productes del Canadà quan falten dues setmanes per a les eleccions de mig mandat. La mesura l'ha anunciada la senadora republicana de l'estat fronterer de Maine, Susan Collins, que considera que aquestes taxes perjudiquen greument la població de diversos estats del nord del país, especialment els agricultors. L'exempció afectarà béns com ara la fusta, el paper o maquinària industrial que tenien aranzels de fins al 50% després que les negociacions entre els Estats Units i el Canadà fracassessin el passat mes d'agost. Tornem a casa nostra. L'Audiència Nacional ha amnistiat els 12 CDRs acusats de terrorisme i deixa el cas a un pas de l'arxivament definitiu, això tres mesos després que la Justícia Europea dictés que l'oblit judicial encaixava amb el dret comunitari i la normativa en matèria terrorista. Els processats ho consideren un alliberament, però que no repara tot el dany que asseguren que els han causat. Sentim Eduard Garzón i Xevi Boigas. Alliberades, però també hi ha l'hora,

també emprenyat, perquè no podem oblidar tot el nostre patiment. Problemes greus de salut, problemes greus de feina. Ens han destructurat tota la nostra vida.

Convius amb això, perquè tinc molt clar que això ha arribat i això no marxarà. Ara tenim un mestí, estem contents, alegres, però, lògicament, això toca.

La majoria de processats van passar, recordem, tres mesos en presó preventiva. I Agricultura fa una crida a la calma al sector ramader per la presència del virus Xamonda a Catalunya. Fins ara s'han detectat casos en tres granges de comarques gironines i no afecten ni la llet ni la carn, explica la conselleria. Unió de Pagesos reclama la revisió dels protocols d'actuació per fer-los més àgils davant l'arribada de virus nous a països veïns per millorar la prevenció. Es queixen que ja els va passar amb la malaltia de l'alarmatosi nodular, que sí que era una malaltia considerada greu. Sentim el responsable de Llet d'Unió, Jordi Cross.

Si sabem que aquestes coses circulen, ens hem d'anticipar una mica. Tot això ja sabem que és difícil, però venim de tota la por i les conseqüències de la dermatòsia l'any passat i ja hi tornem amb un altre virus.

I primer cap de setmana de les fires de Sant Narcís de Girona, que van arrencar ahir amb un pregó protagonitzat per quatre corals històriques de la ciutat, reivindicant el paper del cant i la cultura com a part de la identitat de la ciutat. Ahir també es va viure una de les novetats d'aquest any, l'espectacle de drons nocturn Un somni a fires, que va obrir la porta a unes 200 activitats fins a l'1 de novembre. Girona, Maria Rovira.

Les fires de Sant Narcís van arrencar oficialment en una plaça del vi ahir plena de gom a gom, amb uns 180 cantaires de les quatre corals, protagonistes del pregó, el cor Maragall, la capella polifònica de Girona, el cor Filharmonia i la coral del GEC, en un escenari en què es va destacar la importància del cant i la cultura com a events essencials.

Reivindiquem el cant i la cultura com a drets fonamentals, com a béns de primera necessitat que fan de Girona una ciutat més humana, més acollidora i més viva. Gent de Girona, que la nostra ciutat sigui un gran cor.

Una cercavila per primera vegada conjunta que va permetre també veure de nou el gegant de Xavier Cugat va precedir el pregó que va obrir la porta a una festa major que aquest cap de setmana ja programa alguns dels actes que es preveuen com cada any multitudinaris. El correfoc de dissabte o la diada castellera de diumenge. S'assumen els concerts també de la Copa d'aquest cap de setmana amb artistes com Keral Laoz o la rapera gironina Eme.

I en esports acaba de començar la cursa sprint del Gran Premi d'Austràlia de MotoGP, que podeu seguir per l'aplicació i web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Cat. Marc Márquez ha sortit des de la pole, una primera posició que s'ha guanyat, tot i tenir una caiguda durant la classificació. Jul Condé està pràcticament descartat per jugar al Clàssic de diumenge. Avui, últimes sessions d'entrenament del Barça i el Madrid i rodes de premsa prèvies dels dos entrenadors. A les 10 parlarà Josep Mourinho i a la una del migdia ho farà Hansi Flick. També avui, a un quart de cinc de la tarda i en directe al Tot Gira, Racing de Santander Espanyol i a Segona Divisió, Girona Celta, Fortuna, a dos quarts de set de la tarda. En hoquei patins, el Vilassana i el Gijón jugaran la final de la Supercopa Femenina i avui es decidirà qui juga la final masculina. A les quatre, Liceo Barça i a dos quarts de set, Igualada Calafell.

El suplement, amb Roger Escapa. El Matí de Catalunya Ràdio. Aquest divendres, el Matí de Catalunya Ràdio

serà a Girona. Podeu venir a compartir amb nosaltres un programa ple de moments molt especials. Des del Centre Cultural de Mercè i amb la presència de Narcís Puig, Sergi López, Lluís Omar i els nostres agonistes. Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, en Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els Nens i Nenes. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona.

És que Girona ens enamora. El suplement. Des que surt el sol fins l'hora de dinar.

Amb Roger Escapa. Els més matiners, com sempre, el Quim Rullant, el Mans.

Bon dia, bona hora, aquest és el Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme de Catalunya Ràdio, com cada dissabte al matí, tot a la ràdio nacional. Una setmana després de la 29a Fira Mediterrània a Manresa, avui en farem balanç, recuperarem algunes de les propostes que hi vam poder escoltar i veure, perquè toca fer valoracions i conèixer projectes reconeguts amb els guardons sons de la Mediterrània i del Ficolomer. A més a més us parlarem de dansa des de molts punts de vista. Pel que fa a música us ho guardem per demà a l'ICAT Mans, a partir de les 9 del matí. I encara voltarem pel país, passarem per les festes de Sant Martí a Banyoles, el Pla de l'Estany, per Tordera, el Maresme, per conèixer la rotllana que no van poder fer la setmana passada i que faran avui, si el temps ho permet, i que ha de ser de rècord. Coneixerem el pòquer de canyes i l'actuació de Maria Castell a Rubí, al Vallès Occidental, i entrarem també a les fires de Sant Narcís. Tot plegat des d'ara i durant els propers 40 minuts, aquí al Mans, amb la Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco a la producció

i qui us parla, Quim Rutllant. Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans, i és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rutllant.

Som-hi, doncs, amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme.

Entrem en temari una vegada més, anem cap a Manresa, perquè després de quatre dies intensos, toca fer balanç de la 21a Fira Mediterrània, una edició que ha programat 85 espectacles amb un 60% d'estrenes i que ha tornat a batre rècord de professionals acreditats. 1.262 espectacles de pagament han assolit un 83% d'ocupació en 20 sessions exaurides, i malgrat la pluja de diumenge es va poder mantenir gairebé tota la programació prevista. La participació ha estat de gran èxit i ha sigut l'eix de la fira, que ha convidat el públic a deixar-se anar i no només ser espectador, sinó també entrar a cantar, tocar, ballar i ocupar les places. Jordi Foses és director artístic de Fira Mediterrània.

Tornem a estar per segon any consecutiu per sobre 2.200 acreditats, superant xifres de l'any passat, consolidant. Més que anar superant, l'idea és consolidar i que es treballi. Aquests dos primers dies hem vist molta feina, molta activitat a l'àrea professional. Per tant, molt contents, molt contents, però sobretot d'aquest general sector entorn de les arts de rel i que hi hagi aquest sector i aquest interès a nivell professional és el que, com alguns objectius, ha aconseguit.

Una de les eines d'aquest any, i que els hi vau insistir als professionals, és la participació, la necessitat que la gent es perceba la cultura.

Exacte, ja que tenim aquesta llei de drets culturals al Parlament, ens semblava remarcar que la cultura popular és un gran generador de participació, de comunitat, i que per tant els professionals que vinguessin a la fira, no només que també està molt bé de comprar espectacles i concerts, sinó també importar-se idea de contextos de participació, de generar projectes. D'entorn de l'associacionisme de cultura popular, però també d'activar projectes de cantar, de ballar, de tocar, i que per tant puguis fer un ball participatiu, un dinar cantat, un sarau, o que l'entitat de cultura popular. Que col·labori amb la companyia de dansa que hi ha al costat. Generar aquests projectes que creïn aquesta participació ciutadana. Això ho entenen? Costa molt perquè tenim uns marcs. Si ens costa també a vegades entendre aquests projectes que són híbrids i entre diferents disciplines, aquesta possibilitat de generar contextos costa.

Tengo un amo.

La Fira també és un espai per descobrir, acompanyar i fer créixer nous projectes. Un dels reconeixements que s'hi concedeixen és el concurs Sons de la Mediterrània, que en guanya ha arribat a la 19a edició. Al Sardàmen l'impulsen el grup Andarroc, el Centre Tresat Tradicionarius, amb la col·laboració de la Fira. Al Jureti participen també representants de la revista Sons de la Mediterrània, del grup Andarroc, el Tradicionarius, la Fira de Música Vila del Vendrell, el Fim PT de Vilanova i la Geltrú, l'Etno Catalònia de Banyoles, la Fim de Vilaseca el corre que toquen de Blanes i també aquest programa que escolteu, el Mans. La guanyadora d'enguany ha estat Laia Rius, d'Igualada, la noia, amb el projecte N'estallat. La seva proposta parteix de les estructures i mètriques de la música tradicional dels països catalans i les trasllada a un llenguatge electrònic, en el que ella mateixa defineix com electrovall de bot. El Premi Sons inclou la gravació d'un disc amb l'acompanyament d'un productor, una campanya promocional valorada en 3.000 euros, l'entrada a l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània i una gira per als vuit festivals i circuits d'aquest any 2027. Vam parlar amb Laia Rius just després d'anunciar el premi. Laia, bon dia. Hola, bon dia. Felicitats, contenta? Moltes gràcies, sí, molt contenta.

Com ha anat l'experiència en general? A veure, ha sigut un procés llarg, perquè sí que volíem fer-ho O sigui, volíem que fos molt xulo i que en 20 minuts, com resumia en 20 minuts, tot el que és el nostre directe i que es veiés una miqueta tot. Llavors ha sigut de repensar tot i a més a més jo he fet un treball com de jo estar més còmoda i de passar-m'ho bé a l'escenari, perquè una cosa que em passava és que. Estava com molt nerviosa sempre i no connectava tant i he fet com tot un treball com a nivell de coreografia diguéssim, o si no coreografia però com ball i he pogut com, m'he permès ballar dalt de l'escenari que era una cosa que no havia fet fins ara i m'ho he passat super bé. Sí, és que he sigut al concert que m'ho he passat més bé que jo crec que per això va anar tan bé després. A més, amb els músics estàvem molt connectats. Molt bé, molt bé.

Per tancar el tema d'aquesta final, més enllà de les teves tècniques, que van haver de dir petites drames a l'escenari, els tres grups eren de nivell de guanyar tranquil·lament el concurs.

Sí, no, no, jo he de dir que. Jo pensava, per mi, el premi ha sigut, quan vam acabar, el premi ha sigut fer el bolo i haver-m'ho passat tan bé, i llavors a partir d'aquí, no sé què passarà, perquè els altres dos també eren molt bois. Concurs vol dir un munt de festivals i vol dir disco? Ai, em fa una il·lusió. És que em fa molta il·lusió. Teníem moltes idees. La cançó era com. Ojalá guanyeu, perquè tinc ganes de fer-les, però és que fer un disco és un esforç molt gran, sobretot a nivell econòmic, però també a nivell de sobretot a nivell econòmic, sí. I d'esforç. I d'esforç, sí. Per això sí que, si et fa il·lusió, ho tires endavant, però. De l'il·lusió no es troba. Llavors, amb això, jo crec que ens anirà molt bé poder-ho tirar endavant i poder-ho fer. Ara a disfrutar-ho, Laia. Muchas gracias.

I de la música passem a la dansa, perquè durant la fira també es va donar a conèixer el guanyador de la vuitena edició del Premi del Ficolomer. Un guardó que destina el millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional i que està dotat amb 32.500 euros, que s'han d'invertir íntegrament en la producció de l'espectacle. I ofereix acompanyament, residències, presentacions del treball en procés i un circuit posterior d'actuacions. El projecte guanyador s'estrenarà a l'ES Dansa el 2027 i també passarà, entre d'altres, per Fira Mediterrània, Dansa Metropolitana, Figueres Es Mou, Dansà Nou i la programació de l'Ajuntament de Tarragona. En guanyar el premi ha anat a parar a Bolangera Llarga, de l'Esbart Maragall de Sant Andreu de Palomar. El jurat n'ha destacat la voluntat de reconceptualitzar una sola dansa popular, la bolangera, i de rellegir alhora el llenguatge propi de l'Esbart. En parlem amb en Marc Odina, membre de l'Esbart Maragall.

Marc, primer de tot, felicitats. Moltes gràcies. Explica'ns el projecte que heu entegat amb el Maragall i que heu presentat en aquest Alfí Colomer.

Doncs sí, l'Edward Maragall, hem guanyat el premi d'Alfí Colomer, que això ens impulsa a fer aquesta nova producció que es titula Bolanjera Llarga.

On volem explorar la idea d'una sola dansa que sigui el propi espectacle. És a dir, un espectacle d'una dansa, una dansa que sigui un espectacle. Una volantgera, en aquest cas, que duri 45 minuts i que ens faci viatjar per molts estats i per moltes maneres de veure la dansa tradicional sense marxar de la pròpia dansa. Sabent que és una volantgera, imaginar-se-la de 45 minuts crea dubtes. Clar, la volantgera és una dansa que tenim molt incorporada i juga amb aquesta idea del cercle, que ja ens ajuda a entrar en aquesta mena de bucle, però de cop una volantgera pot ser una cosa íntima de dues persones o de dues parelles i de cop també tenim un grup que en aquest cas són 24, el cos de dansa de l'Esver Maragall, que també pot donar molta força i com veure-la de moltes maneres sense deixar de veure-la mai. El fet de participar al Talfé Colomer vol dir que és una proposta que ja teniu en ment des de fa com a mínim un cert temps. Veniu d'un fos fa dos anys que ha de recordar. Hi ha hagut una tasca aquí de fot uns anys, fot uns quants anys, d'acostar l'esbar sense deixar el tradicional, acostar-lo cap a uns llenguatges que no serien individuals. Sí, les de Managall mantenim les dues línies, mantenim la línia tradicional i fem espectacles tradicionals, i des de fa dos espectacles ja vam començar a incorporar la mirada contemporània i la mirada d'arrel des d'una altra banda. Primer vam fer Nues, el 2019, va ser la primera aproximació d'aquest tipus de llenguatge, i després, en fos el 2024, vam anar una mica més enllà, i ara, també, assumint la direcció d'un nou equip, prenem el relleu de totes aquestes experiències prèvies i tastem com anar una mica més enllà o aprofitar tots aquests coneixements per desenvolupar aquests projectes. Doncs Marc, felicitats i bona feina. Moltes gràcies.

El MANS, la cultura que no surt als grans titulars, però omple carrers i places.

Heu sentit La sardana a l'estiuet de Sant Martí, una peça d'Agustí Burgonyó interpretada per la Copa Sant Jordi, una de les obres que sonarà avui dissabte al concert Dos segles de música per a Copa. Serà a les 9 del vespre al Teatre Municipal de Manlleu, a Osona.

Si creus que la cultura popular és cosa de quatre, és que no ha sortit mai del teu algoritme.

Nosaltres continuem recuperant algunes de les descobertes que ens va fer la Fira Mediterrània de Manresa. Ho fem amb dues propostes que parteixen de gestos i elements molt presents en la dansa tradicional per portar-los cap a nous llenguatges escènics.

La primera és Bo, el nou projecte i espectacle dels Brodes Bros. El títol pren la paraula japonesa que designa el bastó, l'objecte que es converteix en el centre de tota la proposta. La companyia parteix del ball de bastons i es posa en diàleg amb la dansa contemporània i amb els llenguatges urbans que han marcat la seva trajectòria, el hip hop, el popping, el locking i el brick dance. En escena, 8 ballarins que exploren totes les possibilitats del bastó i amb ells 4 entre bastoners de la colla de Sant Cugat. Una proposta que va deixar entusiasmats a tots els nois i noies que ho van poder veure. La idea original i la coreografia són dels brodes, amb Lluc Suïtos al capdavant de la direcció artística. Amb ell hem parlat d'aquesta proposta, d'aquest bo que van presentar a Fira Mediterrània.

Doncs mira, jo soc de Sant Cugat i la veritat és que també he tingut un nen i t'arreles més, no sé, hi ha alguna cosa que m'ha cridat l'atenció a l'arrel i a la tradició catalana i vaig conèixer els bastoners de Sant Cugat, els vam proposar de fer uns pallers i de cop vam veure que teníem molt a dir, teníem molt a conviure amb ells i a intercanviar. Vam tenir moltes ganes de cop de crear un espectacle sobre això, no estava previst, i ens hi vam tirar a la piscina i ha sigut una experiència molt xula. Bastoners de Sant Cugat ens han obert les portes de casa seva, les seves coreografies, les seves músiques, i a partir d'aquí hem començat a investigar i ha sortit el que ha sortit. Quan agafes les ballenines

de brodes i dius un dia farem bastons,

i tots animats, tots així, ostres, que divertit, no sé què, tal, tal. Tot va començar amb la broma, amb la broma, i al final va ser com, és que realment treu una part diferent de nosaltres. Nosaltres ja tenim una energia molt de carrer, i el ball de bastons també ho té, i en aquest cas crees aquesta comunicació directa amb la persona que tens davant. Nosaltres potser de vegades veiem més de cara al públic, més frontalment, I en aquest cas, ostres, ens ha anat molt bé trobar aquesta comunicació amb tot el grup a la vegada, mirant-se, amb atenció, perquè clar, és perillós al final, vull dir que has de vigilar, no? I a partir d'aquí hem creat coreografies que són diferents de les que estem acostumats a fer.

Com a procés d'aquestes característiques, no pot ser una anècdota. Explicàveu que heu estat més d'un any treballant. A més a més, he estat molt cuidat, fins al punt que el vestuari típic de Brodas, aquí no hi és, he anat a buscar l'essència del vestuari i del batxabastons. Explica'm aquesta immersió més enllà de la dansa en si.

Doncs ben bé que tot ha sigut com algo molt natural i algo que ha sigut aquesta hibridació, no?, que tu dius. Nosaltres en cap moment hem volgut perdre la nostra essència, o sigui, ens hem volgut mantenir sent qui som. Hem volgut respectar també els ideals dels bastoners de Sant Cugat, que són molt tradicionals i mantenen la música tal com és i tenen aquesta cosa, tot i que són molt innovadors també en les picades. Llavors, doncs, hem buscat això, hem buscat, per exemple, amb el vestuari, no?, que hi hagi l'essència de brodes, els pantalons amples, la cosa aquesta així més ampla, però, per exemple, el mocador que porten també els bastoners. Ostres, doncs els de hip-hop ara els cortem. Nosaltres farem servir el bandana, però l'incorporem com un mocador de bastoners. Amb tot hem fet aquesta doble volta. Ens hem anat a un lloc que no és el nostre mantenint la nostra essència. Què és el que us ha costat més? Doncs jo crec que aquí el procés més difícil és trobar l'ordre de l'espectacle perquè les peces clueixin d'una a l'altra i que puguis arribar a música totalment tradicional o a una música supercanyera, electrònica. Això és el que més ens ha costat, poder transicionar les coses d'una a l'altra perquè realment no et xoqui que de cop estem veient hip-hop i de cop estem veient ball de bastons. Doncs això ha sigut el què d'aquest espectacle. Quan ho vam trobar. Vam respirar. Vau patir molt de mans o no? Vam patir, hem patit bastant. Sí, sí, hi ha hagut cops, hi ha hagut picades, hi ha anècdotes, hi ha hagut històries, però bé, bé, tot bé.

I d'Alçada dels Bastons passem a un altre repic, el de les castanyetes, el de les castanyoles, els objectes, instruments i peus dels quatre intèrprets de Radicela. Repic va ser una de les estrenes absolutes de la fira, una peça breu de carrer que proposa una relectura contemporània dels repics presents en moltes danses d'arrel. Esos converteixen el moviment i el ritme serveix per articular els cossos i les relacions entre els ballarins. La castanyola hi ocupa un lloc central, no només com a instrument musical, sinó també com a objecte o com a prolongació del cos, fins i tot. Rapic ha format part de l'Orberador d'Arrel i del programa d'Impuls de la Dança d'Arrel. I la direcció artística, així com la coreografia, les comparteixen Laia Santanac i Radicela, amb la música de Carlos Martorell. Abans res, vam conversar amb els quatre intèrprets de la peça, la Irene Mata, l'Eduard Roca, en Roger Cusidor i la Sònia Serra. Eixa barca del moreno

Eixa barca del moreno.

La proposta de l'espectacle, des de la proposta de l'any passat cap aquí, com ha evolucionat el grup?

La veritat que hem fet un gran salt a nivell professional, ja que vam voler posar-nos un recte i vam agafar la Laia Santana com a direcció artística, i la veritat que és una peça molt física que ens ha duit als extrems, i estem molt contents amb el resultat, perquè creiem que hi ha hagut una evolució molt positiva. En set mesos hem creat aquesta peça, i la veritat que la disfrutem molt i ens ho passem molt bé.

El concepto, la idea és anar a treballar com utilitzem el cos, com utilitzem elements de la dansa d'arreu per percutir, per percutir. El punt de partida del

plantejament que es veu a repic és, ostres, que ens vam adonar que realment hi havia altres instruments de percussió que van tenir un boom a nivell mediàtic, que es van tornar a posar. En l'escena actual, menys la castanyola. Llavors vam dir que, ostres, realment, sí, dansant és l'element que més utilitzem fins a la dansa. Llavors, repic, parteix de la idea d'aquesta també,

de ser un reclam de la castanyola com a instrument de percussió actual i amb tota la història que té darrere. A partir d'aquí vam començar a jugar amb deconstruir-la.

Amb l'element que està creat, quins diferents ritmes hi ha, com ens permet aquesta percussió, aquest ritme,

el comunicar-nos entre nosaltres, com ressona en el propi cos. I a partir de tot aquest univers ha sorgit la peça de Rapic.

Una de les coses que es veia evidentment a l'altra peça i ara és que vosaltres seguiu fidels. Teniu tot molt clar on és la real. Sobretot és jugar-la i gaudir-la, que crec que és com en totes les festes populars, que es gaudeix i es viu. I sobretot aquest punt de mai oblidar la rel o les danses populars. Com hem vist amb Rapic, passem des d'una moxiganga,

des d'un ball de bastons, des d'un ball de gitanes, des de maneries de castelló, boleros, jotas.

Vull dir que passem per tot això, però amb una lectura més nostra que volem gaudir-la en el moment que estem vivint ara. Porteu dos anys de molta feina. Dos espectacles en dos anys, a més a més conceptualment nous d'alguna manera. Dèiem que veniu molt de l'arrel, teniu clar una mica on són els volímetres, on voleu arribar. Ara on apunta després d'aquest repic? Mira, apunta que això no pot parar.

Llavors, tenim molt clar que hem creat una cosa meravellosa com a equip, perquè som un equip que som amics ja. I creiem que això no pot parar aquí perquè realment hem tingut la sort que ens està funcionant, que això no ho pot dir tothom. I que tenim ganes que això no pari, perquè quina pena, no? Tanta feina perquè s'acabi aquí. Llavors, bueno, es venen nous projectes, òbviament. Estem ja pensant en el següent. És veritat, no, sí, sí, és que això no es pot parar, perquè hem d'estar a la parador sempre, perquè si no, malament. I res, amb moltes ganes de seguir treballant com a equip.

Pregunta filosòfica, on és el límit? Volguem nosaltres, jo diria. Sí. Com a grup, vale, però.

A exterior, mira, hi ha gent que el límit el posaria molt més a baix, hi ha gent que el límit el posaria molt més amunt, llavors crec que la qüestió és nosaltres disfrutar-ho per gustos colors i crec que nosaltres tenim prou formació i prou criteri, ens estimem prou la dansa d'arrel com per saber-li trobar el límit que nosaltres creiem que hem de trobar.

Catalunya Ràdio. La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans. Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio.

En temps de suplement seguim ara amb tot l'arrel, continuant recordant algunes d'aquestes propostes que vam poder descobrir a la Fira Mediterrània. Obrim ara la mirada més enllà de Catalunya amb dos espectacles que parteixen de la dansa tradicional per parlar del present. La Fira Mediterrània.

El primer és What the Folk, un projecte de recerca coreogràfica amb artistes procedents d'Eslovàquia, Eslovènia i Latònia, que a Manresa es va presentar per primera vegada a l'estat. La peça no reprodueix danses tradicionals concretes, sinó que les desmunta per observar-ne els elements essencials, el ritme, l'ús de l'espai, els centres de moviment, la música i la relació entre cossos. A partir d'aquests materials es construeix un llenguatge contemporani que vol connectar passat i present. What the Folk neix també del treball amb comunitats locals i del diàleg entre generacions. Em vam parlar amb Peter Sabel, coreògraf, d'aquesta proposta que porta per nom, com us hem dit, What the Folk. Primero felicidades por

la energía que se ha contagiado. Ay, muchas gracias. Sí, es lo más importante, la energía y la conexión.

Una de las cosas que nos pasa cuando hacemos una cuestión colectiva, al momento de lanzar, es la pregunta que lanzáis, what's the folk, ¿no?

Sí, what's the folk, entonces, ¿qué hacemos con el baile folklórico? ¿Qué hacemos con tradiciones en una Europa o en. En una Europa, sí. En una Europa y en el mundo. Que está tan con tensiones políticos de derecha, de extremo, de fascismo y todo eso, y que abusa también ese narrativo de tradiciones folklóricas indígenas. Y entonces nosotras preguntamos ¿qué tiene el baile o la tradición folklórica que nos junta a todos y todas? Y entonces es lo que en Estel comparte. Claro, una de las cosas que tiene la danza tradicional, el folclore, es que es una manera de presentarse en el mundo. Eso para nosotros es muy importante. Es que tratamos también de hacer un espectáculo de baila contemporánea que se conecta con la gente en una manera como se conecta a la baila folclórica. Entonces por eso también es la introducción y para mostrar que es muy fácil que está haciendo, que es una baila muy natural, como se puede decir.

Hoy hemos descubierto que vosotros, sin saberlo, habéis hecho figuras que son tradicionales catalanas.

Es que bueno, eso es un suceso, un gran suceso. Es que nosotros tratamos de completamente utilizar los principios del baile folklórico y entonces tratamos de buscar las cosas que pueden evocar los bailes diferentes de ellos. Todos los países esperamos que del mundo y entonces que cada uno de los espectadores pueda ver las cosas que reconoce a su mismo y a su propia cultura. Qué bueno que has visto.

Muchas veces si hablas de la sociedad, del movimiento que vivimos, seguramente el mundo sería mejor si bailásemos más.

Totalmente eso. El baile es una conexión total, es un apetito total y no se preguntamos por qué un chico baila, por qué se da una vuelta. Es un placer y se comparte ese placer y eso tratamos de hacer en un mundo tan de tensión. Tan tensionado. Thank you very much. Muchísimas gracias.

Si What The Folk investiga els mecanismes col·lectius de la dansa tradicional, Franz Sieyra utilitza la real gallega per entrar en un terreny més íntim. Benquerer, amb Camano i Meixeiras, és el primer espectacle de dansa en solitari del ballerí i coreògraf gallec. L'espectacle parla de l'autocura emocional, de l'estima pròpia. Sieyra es pregunta si és possible estimar plenament els altres. Quan abans no hem après a respectar-los. I ho fa a través, precisament, d'un llenguatge coreogràfic que combina els gestos i els passos de la dansa tradicional gallega amb moviments contemporanis i d'avantguarda. D'aquesta manera ens explicava els micròfons del Mans de Catalunya Ràdio. Hablas de cosas muy íntimas, utilizando el lenguaje de danza tradicional, pero llevándolo también hacia la vanguarda.

Para mí, la danza tradicional del baile gallego es el movimiento que conozco desde niño. Entonces, para mí, no se me hace ni raro hablar desde ahí, expresarme desde ahí. Se me hacen muy naturales. Para mí es mi, digamos, el movimiento más genuino que conozco. Entonces, para mí es una como que me ayudan a expresarme desde su movimiento.

Quizá utilizar las raíces te hace al fin y al cabo más cercano a tu vivencia. Sí, al final estamos hablando

de mi experiencia vital, de ese niño. Entonces, bueno, eso me ayuda a recordar a aquel niño y aquel

adolescente que sopo sus cosas y al final es decir, autoquiérete un poquito,

¿no? Exacto, el ben querer. ¿Pero en qué momento se choca con la vanguardia? ¿En qué momento en tu vida empiezas a decir, quiero que esto vaya un paso más allí o que se encuentre con los otros lenguajes? Bueno, para mí es como abrir

nuevos caminos para el baile tradicional. Yo creo que el baile tradicional es un baile que siempre va con la sociedad, que al final es vanguardista. Siempre vivió de la sociedad actual, de cada tiempo, y yo creo que no podía ser de otra manera. Para mí es abrir nuevos caminos para el baile tradicional, buscar nuevos públicos y nuevas maneras de utilizar este mecanismo de asociación. Lo que hoy tenemos aquí en

Fira Mediterránea últimamente tenemos como una especie de galleguitis en la Fira porque Camaño y Mejeres ya estuvieron y cada año uno u otro pasáis por aquí. ¿Qué representa para vosotros estar en un escenario como este o un espacio como este? Bueno, para empezar,

es la única fira a nivel estatal que sale a ser la raíz. Para mí es fundamental poder presentar nuestros trabajos en un espacio como la Fira Mediterránea.

Deixem ja la Fira Mediterrània i obrim agenda d'aquest cap de setmana.

Banyoles, el pla de l'estany, immersa en les festes de Sant Martirià, gran cap de setmana, prop d'un centenar d'activitats fins dilluns, amb la cultura popular, les barraques i la música de coble com a grans eixos. Avui, per exemple, hi haurà dianes, repic de campanes i a tres quarts de dotze una ballada dedicada als compositors banyolins, amb les cobles, la principal de Banyoles i sol de Banyuls. A la mitja part, l'esbarfa encoberta recuperarà la filosa de Banyoles. A les 5 de la tarda començarà la Rua de Festa Major amb gegants, cavallets, capgrossos, nans, el drac i el ball de passada. També hi participaran la colla sardanista Nanúfars, l'esbarfo encoberta i els bastoners peltrucs. A dos quarts de sis el pavelló de la Draga acollirà la competència d'orquestres amb la Salvatana i la Maravella. El foment de guanyoles té un paper central en aquesta programació i treballa perquè la música de copla no quedi limitada a un únic públic ni a un únic format. Xavier Rodoreda, president de l'entitat.

La base principal de la nostra festa, la nostra cultura. I algú l'altre dia també m'ho preguntava, diu, com és que hi hagi tantes cobles i que d'allò? I no sé ben bé la resposta, però potser seria que ens agrada. I pensa'm de tot, menys amb la teva música, amb les teves tradicions. I per això nosaltres ho entenem així. I per això intentem, dintre del possible, posar-hi el màxim de coples i de música de copla.

Demà diumenge a les 11 es disputarà el 86è concurs de colles sardanistes i a dos quarts de cinc començarà la competència de coples amb la ciutat de Girona, la principal de l'Oisval, la principal de Llobregat i la Salvatana. Entre els noms propis d'aquest final de festa hi destaquen Adrià Dilmé i Germà Negra. Dilmé dirigirà demà a les 8 Somnis Tereofònic, amb les quatre coples tocant al voltant de la plaça Major, a les Fosques i en Sant Danàs de Bengales entre el públic, i dilluns, a dos quarts d'11, Germà Negra s'assumirà a les tres coples a la Festa de la Música Paracopla, en el Gran Concert de Sant Martirià.

Aquesta és una barreja totalment bèstia. L'Adrià sempre ha estat un dels impulsors d'aquesta nova festa major que fa 8 o 9 anys que estem fent entre tots, però ell ha estat un dels màxims impulsors. I ell entén, també com nosaltres, la cultura popular, però feta des de l'arrel i feta amb qualitat. I ell pot cantar al seu grup, que té Germà Negre, amb coble, hi ha hagut uns arranjaments. Adaptats precisament a coses que cantaran ell allà, i clar, doncs serà coble, segurament seran les tres coples, i ell cantant amb el seu grup de Germà Negre allà a l'escenari, vull dir que pot ser una explosió de colors allò que podem veure l'art de Sant Martí allà dintre el pavelló.

Avui dissabte recupera Tordera el Maresme, una activitat que la pluja va obligar a suspendre la setmana passada. La Nostra Dança, que celebra 50 anys, vol formar la sardana més gran que s'hagi ballat mai en aquest municipi. La convocatòria és a les 6 de la tarda i la intenció és omplir el nucli urbà i els dos ponts sobre la Tordera amb una gran rotllana de més de 1.000 persones. La jornada acabarà amb una xocolatada popular. Maria Vila-Geliu és el president de Nostra Dança.

Ho hem preparat amb temps. Nosaltres som per internet. Nosaltres volem tenir un control, encara que sigui aproximat, de l'amor de persones que hi haurà i l'amor de persones que necessitem. L'objectiu és arribar a 1.000 persones pel circuit que pretenem. I, a més a més, obsequiem molts participants amb una xocolatada posterior.

Aquest cap de setmana també hem de destacar-vos que Arbúcies s'hi celebra a la Selva, a la festa del Flaviol, avui dissabte i demà diumenge, que arriba a la 42a edició. Des de l'any 85 a la trobada reuneix Flaviol Aires, balladors, estudiosos, constructors i tota la gent vinculada en aquest instrument en un cap de setmana per tocar i escoltar el Flaviol i també per compartir repertoris, coneixements i experiències. La festa, a més a més, vol reforçar la seva vinculació amb Arbúcies i la gent del municipi. Per això, durant tota aquesta setmana, el Flavio Laire i Lluís Marmi han visitat les dues escoles i l'Institut de la Vila. Pau Benítez és Flavio Laire i membre de la comissió de la festa del Flaviol.

Una de les puntals que ha tingut aquest any

la comissió és que volíem retornar a Arbúcies la feina. El fet que ens acollin i creiem que un punt molt important era anar a les escoles i als instituts.

Bona nit. Bona nit. A les 4 de la tarda començaran els 27 anys col·loquis del Fabiol, la part més reflexiva i divulgativa de la festa. I al vespre hi haurà concert d'instrument convidat amb Didac Martorell i Àlex Ibáñez i Xerimíes Desprat. Una de les singularitats d'enguany serà precisament descobrir la manera com s'entén i es toca el Fabiol a Mallorca.

Hem decidit fer una cosa una mica estranya, perquè també és un flaviol, però convidar uns flaviolares mallorquins i que ens puguin parlar sobre el flaviol mallorquí i també, doncs, si és un altre instrument o és el mateix instrument o com ho entenen ells.

Fins demà!

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets el mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.

Anem fins a Rubí, el Vallès Occidental, perquè el foment de la sardana posa avui en marxa els seus actes, els actes del seu centenari, una commemoració que s'allargarà fins al febrer del 2028. A tres quarts de sis de la tarda a la plaça de Catalunya hi haurà ballar de sardanes del centenari amb la copla mediterrània i a les vuit del vespre, després de l'acte institucional i d'una conferència de l'historiador Josep Maria Soler Sabater, es presentarà el disc Póquer de Canyes. Una formació integrada per quatre tenores, Enric Ortí, Lluís Alcalá, Kirs Egea i Gerard Montsec, acompanyats de bateria, guitarra i baix, un projecte que porta la sonoritat de la tenora cap a un format poc habitual. Ens presenta la proposta un dels seus membres, en Lluís Alcalá. Sí, mira, això, el Poca Regaña es va sorgir a la pandèmia, perquè l'Enric. A Enric Ortiz se li va acudir fer un arrancament del tema aquell dels stayhomes, que va ser tan famós durant la pandèmia, i va agafar els seus dos alumnes, en aquella època el Tirza i el Gerard, per cadascú des de casa gravar-se i editar un vídeo. Llavors, arrel d'allò, també ell després va voler fer una mica de conya i es va gravar en quatre trajes diferents, disfressat de manera diferent, i va fer un arranjament de Josep Serra, que era de, no sé si no, una folca, que havia arranjat en Jordi Molina, i llavors va fer aquell vídeo amb els quatre orties, no? I llavors va dir, hòstia, però si jo vull donar-li continuïtat, segurament el bo seria que féssim quatre persones, no? Llavors ja tenia els seus dos alumnes i, bueno, no sé per què, volva a pensar en mi, Em va trucar, em va explicar la idea, i arrel d'allò, llavors vam començar a fer arranjaments de temes famosos de tota la història, sobretot del pop i el rock.

Senzilla remor d'estiu, desig d'escalfor caliu. Admiro i em fas calor, arrecicanyella en pols.

No marxem de Rubí perquè si avui hi ha aquest concert i tota aquesta celebració del centenari de la Sardana a Rubí, demà diumenge a dos quarts de set de la tarda Maria Castell presentarà Solstici, el teatre al casino, un espectacle multidisciplinari dirigit per Enric Vilageliu que uneix música en directe, dansa d'arrel i imatges per reflexionar sobre el canvi climàtic i el paper de les dones en la transformació del món. La Maria Castell ens presenta aquest Solstici.

Doncs bé, jo us vinc a presentar Solstici, que és una proposta de cantautora, on jo canto les cançons del meu disc, acompanyada també de ballarines de les barres d'ençai de Rubí. I a més a més, amb tres músics, una de les quals és la Cati Plaona a l'acordió, la Naima Ventura als teclats i la Marta Laporta a la percussió. Tot això és un conjunt de dones escena que ens ha costat molt, però que estem contentes de poder-ho fer. Jo no només em vull quedar amb la cançó d'Utensí, sinó que tinc moltes ganes que la dansa, en aquest cas dansa real modernitzada, estigui molt viva de l'escenari, i que la gent no només vingui a veure un artista cantar, sinó que també puguin veure la dansa en moviment. Jo penso que a través de la dansa pot arribar molt més al missatge del disc, que és poder posar de manifest una emergència climàtica que és ben evident avui en dia. I, a més a més, que som les dones que tenim molt a dir en aquest món canviant.

Acabarem a Girona, els gironers, que ja estan de fires de Sant Narcís. Fins l'1 de novembre la ciutat desplegarà prop de 200 propostes amb un pes destacat de la música i de la cultura popular. Avui dissabte, per exemple, hi ha matinades amb la falera gironina, la cercavila i la penjada de la mosca, jocs tradicionals, la tronada de festa major i sardanes amb la copla ciutat de Girona. A la tarda arribaran els castells de vigília i a dos quarts d'onze de la nit corre foc dels diables de l'Unyà. Demà diumenge a dos quarts de dotze la plaça del Vi acollirà la Diada Castellera amb els Marrecs de Sal, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. A les cinc de la tarda, també demà diumenge, els Capgrossos de Girona recorreran el barri vell. Més endavant encara arribaran la Dracofarra, la pujada del Pilar de Quatre per les escales de la Catedral i la gran trobada gegantera. Les fires van començar aquest divendres amb una de les grans novetats de l'edició, un somni a fires, un espectacle de llum i música amb 300 drons sobre la copa, inspirat. En els símbols i la imatgeria festiva de Girónex.

Nosaltres que arribem al final d'aquest Mans d'avui dissabte hem fet balanç de fira mediterrània, hem reconegut algunes de les propostes de dansa que hi vam poder veure i hem repassat també l'activitat d'aquest cap de setmana Rego al País. El Mans d'avui l'ha produït l'Andy Franco, el muntatge musical hi ha estat la Rosa Silloe i qui us n'ha parlat és en Quim Rullant. Acabarem amb Franzina, una sardana de Francesc Mas i Ros interpretada per la Copa Girona. Sardana i coble que avui a dos quarts de dotze del migdia podreu sentir amb la ballada de sardanes de les fires de Sant Narcís al passeig de Francina Boris de Girona. Que tingueu un bon cap de setmana. Ens retrobem el proper cap de setmana aquí mateix, a Catalunya Ràdio, amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

D'aprofitar la força de l'aigua per generar energia el 1922, aprofitar els residus orgànics per generar gas verd el 2026. Més de 180 anys buscant altres energies més sostenibles cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Escolta, t'apuntaràs com a voluntariat

al Gran. El Gran Recapte dels Bancs dels Aliments és tan gran que reuneix

17.000 persones per ajudar-ne a prop de 170.000.

Recapte. Tan gran que només hi faltes tu. El 13 i 14 de novembre fes voluntariat al Gran Recapte dels Bancs dels Aliments. Apunta-t'hi a granrecapte.org.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar,

pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus ponés. La rebràs gratuïtament.

Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. També de matinada. Amb Roger Escapa.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí. Aquesta hora, els dissabtes i diumenges, repassem alguns dels millors moments de la setmana. Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra el suplement, i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust. Marina Laminos, bon dia. Molt bon dia, Roger.

La setmana passada vam reunir. El tricicle és a dir Carles Sanz, Joan Garcia i Paco Mir, un matrimoni de tres que ha conviscut durant 43 anys, que ha fet riure avis, pares i nets d'una mateixa família, i que és història en definitiva del teatre sense haver llegit mai cap text. Si Tricicle hagués sigut un

Rowan Atkinson, hagués sigut mundialment famós més que perquè érem o som millors que el Rowan Atkinson. Ho dic amb tota la tranquil·litat del món.

Jo afegeixo que si ara Tricicle hagués nascut ara, en aquest moment, amb les xarxes socials, hagués petat a tot el món.

Creieu que teníeu el respecte del gremi del teatre? No el teníem.

Pel fet que fèieu mímica, per què? De fet, sempre hi ha hagut una frase que va néixer a l'època de Manicomi, que estic parlant de Manicomi, Sí, de l'any 80. De l'any 82, que deien, total, pel que fan. O sea, quin èxit, quin èxit. Sí, ja, però total, pel que fan. I aquest pel que fan, doncs, s'ha anat arrossegant i quan ja portaven molts anys, o sigui, quan va començar el 2000, la gent que no ens havia vist, són aquestes coses que no t'agraden i no has vist mai, quan ens van veure deien, ostres, si són bons, que tenim.

I a l'hora negra amb la Maika Navarro vam analitzar la decisió de la jutgessa de portar Santi i la Iglesia a judici i concretament amb una de les novetats que hem sabut sobre aquest cas, la roba interior d'Helena Jubany. Hem sabut que en algun moment de la instrucció va desaparèixer dels jutjats i la Maika ens va explicar que aquesta roba interior en un judici

podria haver estat una prova clau. L'afer de les desaparicions de les calces la va remarcar el Benet Salellas i no tenia pensat fer-ho. És veritat que ell és coneixedor de la desaparició d'aquesta prova de convicció per més d'un any. I de fet hi ha un escrit on fa constar i demana explicacions per la desaparició d'aquestes calces. I s'adonen en el moment que la Policia Nacional, per fer aquestes noves proves amb les noves tècniques de les peces que es conservaven a l'adjutjat, recuperen el jersei i quan agafen el sobre que la Policia Nacional en el seu moment va rotolar amb el nom de Bragas, ostres, el sobre estava buit. Per tant, no es va poder fer les proves d'ADN amb les calces.

I també vam conèixer una exparella, és a dir, marit i muller, no fins sempre, que quan ho van deixar van decidir celebrar-ho junts per la porta gran i muntar una festa de divorci.

La festa la vam fer a Catalunya perquè fa més bon temps i és més divertit. Vam portar amics de Londres i d'altres llocs d'Europa aquí. Per tant, s'havien de pagar el desplaçament, eh? Sí, a més això, me'n recordo que en l'email, quan vam fer el text ho dèiem, d'escolta, aquí haureu de poquinar perquè això no és una boda, saps? Això és un divorci.

Va ser una quinqueta a Vilassar de Mar, d'aquests menús d'arròs i pica-pica i una manideta, i després qui va voler va allargar.

Ens vam fer fotos, ens vam fer regals dobles, perquè clar, era divorci. Què us van regalar? De xunteries, des del típic anell així de xutxe, una a cada un, fins a O sigui, un anell de llaminadures. Sí, de s'ha acabat l'amor,

com s'acaba. Ah, sí, clar, que es desfà l'anell de sucre, no? Sí. Aquesta metàfora.

Podeu recuperar tots els continguts del programa a través de 3CAT i també ho podeu fer a la web catradio.cat barra el suplement. I ara, les estrenes.

Marta Ferrer, bon dia. Bon dia. El cinema és una nova versió de Sentit i Sensibilitat.

Daisy Edgar Jones i George McKay protagonitzen aquesta adaptació de Jane Austen sobre les germanes Eleanor i Marianne Dashwood, que es veuen obligades a abandonar la seva finca i mudar-se amb un parent llunyà a la seva casa de camp. Allà hauran de fer front a problemes econòmics i amorosos. A qui agradarà, Marta? Als que veu plorar amb Normal People, organitzeu sempre que podeu un viatge per fer pícnics a Anglaterra i us autodenomineu fans de les pel·lícules de tassetes.

Ells em diuen què t'ha passat. Al teu fill.

I encara al cinema és la pel·lícula que ha guanyat el Premi del Públic del Festival de Sitges, Wildwood. L'estudi d'animació Laika proposa aquesta història sobre una noia que ha d'endinsar-se en un bosc màgic per buscar el seu germà segrestat. Allà es trobarà amb una governadora malvada que vol destruir el bosc per retrobar-se amb el seu fill. A tu, Marta, que t'ha agradat, eh? Marina, n'estic enamorada. És una de les meves pel·lícules preferides de l'any i ja m'atreveixo a dir que guanyarà l'Òscar a millor film d'animació. Perquè el que proposa el director Travis Knight és una autèntica obra d'orfebreria tècnica amb una animació sense precedents i una història que diverteix i emociona a parts iguals. Doncs, sens dubte, no us la podeu perdre, com tampoc no us podeu perdre aquesta proposta al teatre. Al Teatre Goya, concretament, panorama des del pont. Sílvia Mun dirigeix aquest text imprescindible d'Arthur Miller que retrata una comunitat d'immigrants a Brooklyn on les lleis no escrites de l'honor, la lleialtat i la masculinitat sostenen un equilibri fràgil. Allà coneixem un treballador d'origen italià a qui se li trastoca la vida quan arriben uns parents il·legals. I per què no ens la podem perdre? Per les interpretacions d'un repartiment que inclou David Selvas, Laura Conejero i Laura Gaja, i perquè la visió de Sílvia Mund, un gran del teatre, com és Arthur Miller, és una d'aquelles adaptacions imperdibles dels escenaris de Casa Nostra. Per cert, avui hi ha funció a les 5 de la tarda i a les 8 del vespre. I si preferiu anar de concert, música.

Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l'altre Les coses.

Els Amics de les Arts, que continuen celebrant 20 anys de trajectòria damunt dels escenaris. En aquest cas, el trio portarà el seu show d'aniversari a la sala estroica de Manresa. És una de les últimes parades de la gira que acabarà el novembre a Vilafranca. El concert d'avui és a les 10 de la nit i encara queden algunes entrades per 22 euros. Amb les coses dels Amics de les Arts arribarem avui a les 7 del matí. Fins ara.

Sé que no vull saber re més de tu. Ara està perfecta, ara tot és, tot és tu.

Sé que no és a la remesa tu. Ara està perfecta la curtescu.

Sé que un es deia Art i que en Simon era l'artista. Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista. Les coses, ai, gaudim-les mentre encara puguem. El suplement.

Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.