El suplement, de 6 a 7 h - 25/10/2026

A Catalunya Ràdio, des de 1988, El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Ara, amb Roger Escapa.

Bon dia, són les 6 i així son el suplement de Catalunya Ràdios dissabte 25 d'octubre del 2026. Déu-n'hi-do quina nit. Nit d'alderulls violents i d'actes vandàlics a Barcelona per una manifestació de joves en contra del sistema.

Ja ho sentiu, la nit ha acabat amb un centenar de detinguts, una quarta part són menors d'edat, també hi ha hagut una dezena d'agents dels Mossos ferits i una quinzena de comerços vandalitzats. És el balanç d'urgència que van fer ahir a les 11 de la nit la consellera d'Interior, Núria Parlón, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de seguida el sentirem. L'alcalde, per cert, va advertir que aquests actes tindran conseqüències i que també es perseguiran els representants legals dels detinguts menors d'edat. Uns aldarulls que van començar al centre de la ciutat, a Plaça de Catalunya, arran d'una convocatòria de protesta contra el sistema fet a través de les xarxes socials. Els manifestants van cremar mobiliari urbà i van entrar a robar en alguns comerços del centre de la ciutat. Alguns s'havien preparat, por de l'altres, van optar per tancar. També hi va haver molts usuaris que van quedar-se tancats dins de centres comercials de la zona durant els aldarulls per una qüestió de seguretat. S'han repetit, per tant, a casa nostra, a Barcelona, imatges com les que ens arriben des de ja fa uns dies des de París o Turí, però tant la consellera com l'alcalde van deixar molt clar ahir a la nit que aquests actes de violència que es van viure a Barcelona no responen a cap reivindicació per cap dret, sinó actes de vandalisme. Per cert, en el moment àlgid d'aquesta manifestació es calcula que hi havia cap a 500 joves. Ho vam seguir tot plegat en directe amb aquest especial informatiu que vam fer ahir a la nit amb els serveis informatius de Catalunya Ràdio, amb l'Òscar Fernández, amb el Francesc Garriga, amb el Joan Trias al capdavant. Avui també tindrem temps de saludar-los perquè ens expliquin com ho vam viure. En un suplement que estem preparant també amb totes les conseqüències d'aquesta violència que es va viure ahir als carrers de Barcelona en un diumenge marcat també pel clàssic per aquest Barça-Madrid aquest vespre avui el suplement Tertúlia il·lustrada d'escriptor Jordi Puntí a Navalbona. També el periodista viatger Xavíl de Coa, al llarg d'un programa on també anirem saludant els habituals tertulians, l'Oriol Marc, la Marta Montfort i la Núria Oriols, i el Carles Montglot, també en clau de precampanya. Ahir es va presentar Rufián i Irene Montero amb aquest acte central a Nou Barris. Avui també serà un dia on ens visita Ampar Moliner, cartes de l'Ampar, respon les cartes dels oients, i a l'Eclipsi, les nits de l'actor Lluís Soler, la veu dels enigmes criminals. Tot això en un suplement que comença ara. A les 6, i que, com sempre, mai no sabem com acaba, potser a les 1, potser a les 2, o vés a saber, perquè el cap de setmana últimament passen moltes coses. Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.

El Suplement, amb Roger Escapa. I amb Eva Comte. Bon dia, Eva.

Molt bon dia, Roger. Del centenar de detinguts pels aldarulls d'aquesta nit passada a Barcelona, una quarta part eren menors d'edat i l'alcalde Jaume Collboni ha assegurat que hi haurà conseqüències tant per als majors d'edat com també, ho deies, per als responsables dels menors implicats en els aldarulls.

Que no pensin que això quedarà així i que això és una baratulada o que això és sortir a divertir-se trencant aparadors a la ciutat de Barcelona. Això tindrà conseqüències. I tindrà conseqüències pels majors d'edat i tindrà conseqüències. Pels responsables, pels progenitors dels menors d'edat. I anirem fins al final, des del punt de vista judicial i també des del punt de vista patrimonial.

A la mateixa compareixença ahir a les 11 de la nit, la consellera d'Interior, Núria Parlón, va defensar que el dret a manifestar-se ha d'estar sempre garantit, però va advertir que actes com els d'aquesta nit, amb enfrontaments, destrosses, saquejos, no tenen cabuda a Catalunya.

Davant d'aquest tipus de d'actes vandàlics que no responen a cap manifestació ni l'expressió de cap dret legítim. La protesta, òbviament, ha d'estar garantida, però que no podem permetre que en una tarda a Barcelona persones desordenades, sense seguir cap mena d'organització, defensant cap mena de dret, ni el dret de manifestació ni de protesta, estan darrere de tot això.

L'últim balanç fet pels Mossos ahir a les 11 de la nit parla d'un centenar de persones detingudes per desordres públics, 33 incendis extingits pels bombers, una desena d'agents ferits i 14 comerços vandalitzats. Per cert, que el president de la Generalitat Salvador Illa s'ha referit als aldarulls en una piulada X en què ha assegurat que la violència no té cabut a Catalunya i que protestar és un dret democràtic, però que agredir, intimidar o causar destrosses no ho és. Mentre tant, a França, com fa una setmana, les manifestacions massives contra l'encariment de la vida i en suport a les demandes dels estudiants van acabar amb incidents a diverses ciutats, sobretot a Marsella, on es va cremar mobiliari urbà i va haver intents de pillatge a tot el país i almenys un miler de detinguts. El malestar per la falta de resposta a les demandes socials s'hi afegeix al que molts manifestants qualifiquen de deriva autoritària del govern. Ho explicaven a Catalunya Ràdio alguns dels manifestants, com l'Adam, treballador del sector de la cultura, i la Dunia, artesana a l'atur.

Hi ha un doble combat contra l'encariment de la vida i tot allò que no funciona a l'economia. Però també ens manifestem per no perdre el dret a la manifestació, un dret fonamental. Estem a aquest nivell a tocar d'un estat totalitari.

Estic molt enrabiada perquè no és just que a França, el país dels drets humans, es prohibeixin manifestacions. Però on som? A França o en una dictadura?

Més coses, per cert, que aquesta matinada hem entrat a l'horari d'hivern. A les 3 els rellotges s'han endarrerit una hora, fins les dues, el que tradicionalment diem que hem dormit una hora més. Tot i que la Comissió Europea va proposar eliminar el canvi d'hora el 2018, els estats no s'han posat d'acord sobre com fer-ho i encara es manté. I els Estats Units. Es Barack Obama. L'expresident nord-americà ha carregat durament contra Donald Trump en el seu retorn als mítings electorals. El popular expresident demòcrata ha aparegut en dos actes de campanya per donar suport als candidats del seu partit al Senat per Ohio i Michigan, on ha estat rebut amb fortes ovacions. Ha criticat la indecència de Trump, ha dit, i ha assegurat que la. Les eleccions d'aquí dues setmanes són l'última oportunitat per frenar-lo i que es respiren aires de canvi. També l'ha responsabilitzat de contribuir a l'augment generalitzat de preus per haver començat una guerra, la de l'Iran, que ha qualificat d'innecessària i que ningú havia demanat. En el míting a Michigan ha donat suport al candidat demòcrata Abdul El Sayed, candidat de l'ala més pro-racista del partit. I de la cultura ja tenim pel marès del festival filmets de Badalona. El curtmetratge Majid Zafar, del britànic Luis Hitman, ha guanyat el Premi a la millor pel·lícula d'aquesta 52a edició del Filmets Badalona Film Festival. La cinta retrata durant 19 minuts la tensió creixent en un establiment de menjar per emportar paquistanès. El curtmetratge convida a reflexionar sobre la identitat queer. L'amor i el preu de renunciar a una part d'un mateix per respondre a les expectatives culturals i socials. L'actor i director Miguel Ángel Muñoz ha rebut la segona Venus d'Honor d'aquesta edició en la categoria d'Animació al Guardó Estat per al Cuerpo de Cristo de Bea Lema. En esports, el mal temps ha afectat de ple el Gran Premi d'Austràlia de MotoGP. S'han suspès totes les curses de MotoGP, Moto2 i Moto3. Marc Marquet viatjarà a Malàisia aquesta setmana que ve com a líder, amb 10 punts més que Jorge Martín. El madrileny, tot i la fractura al braç, podria córrer a Sepang. Avui, a les 9 del vespre, ho dèiem, el Camp Nou, clàssic Barça-Madrid de Lliga, en directe per Catalunya Ràdio. Els de Hans i Flick busquen la desena victòria en 10 partits de Lliga. Jul Cundé serà baixa. L'Espanyol ha entrat, en canvi, en zona de descens, després de perdre 2-1 a Santander, a la segona divisió victòria del Girona 5-1 contra el Celta Fortuna, i el Sabadell juga avui a casa contra el Tenerife. En bàsquet, a l'ACB, avui a les 12, i per TV3, Girona Penya, i a les 7, a Lleida, Repal Madrid.

El suplement, amb Roger Escapa. Soc el Sergi Vicente.

Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12

anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shangai, la sensació és que és una ciutat que funciona.

El suplement. Des que surt el sol fins l'hora de dinar.

Amb Roger Escapa. Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. Aquesta hora, per treure'ns la son de les orelles, arriba l'ofici d'educar amb l'Elisabet Pedrosa.

L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio. L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.

Ara que m'apropo a la majoria d'edat, un dels drets més presents que tinc és el del vot. M'il·lusiona poder, encara que tingui 18 anys, tindre paraula a la taula dels grans i poder influir en el nostre futur, per poc que sigui. Molts dels joves aptes sostenen anar a votar, voten en blanc o, el que és pitjor, adopten idees o ideals provenients de les xarxes socials. És a dir, consoliden la seva manera de pensar a partir de vídeos molt curts, titulars impactants o missatges que es fan virals, entre d'altres. I moltes vegades ja no sap si estem escoltant una dada, una opinió o simplement una manera de convèncer-nos perquè votem una determinada posició. En conseqüència d'aquesta situació poso en dubte la imparcialitat dels polítics i em pregunto, com pot un jove que vota per primera vegada. Saber qui diu la veritat. Vull poder llegir els programes electorals, entendre les propostes i saber si allò que prometen és realment possible. Hem de fomentar el nostre esperit crític, comprendre el perquè dels fets i crear els nostres propis valors, tal com deia Nietzsche amb el nihilisme.

Doncs benvinguts i benvingudes a l'Ofici d'Educar. Hem sentit el Roger Llobet estudiant de segon de batxillerat a l'Institut de Vilafant a l'Alt Empordà. Avui programa 500. Des de l'estiu del 2014 us hem parlat d'escola, de famílies, de mestres, de pantalles, d'emocions, de límits, d'aprenentatges, de pors, d'errors i d'oportunitats. I sobretot hem donat veu als infants i als joves. I avui celebrem aquests 500 programes amb una de les apostes més innovadores del programa, la tertúlia de Joves Pro. Ens acompanyen.

Nil Alberti Alzinet, fa segon de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter a la Selva del Camp. Martí Calart Corbella, de primer de batxillerat de l'Institut Milà i Fontanals de Vilafranca. Roc Ferran Flores, de segon de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferreter. I Lea Canali Monzó, que estudia primer de batxillerat a l'Institut Poeta Maragall de Barcelona. Amb tots ells celebrem avui que l'ofici d'educar arriba als 500 programes.

L'ofici d'educar, amb Elisabet Pedrosa.

Doncs molt benvinguts, molt benvinguda. Gràcies per ser aquí en aquesta celebració. La tertúlia de Joves Pro la vam engegar ja fa vora de sis anys, el 2021, dins del projecte Recerca, Creació i Servei, amb el Departament d'Educació. Vam descobrir, joves, que éreu autèntiques perles, amb moltes ganes de dir coses i que us vam obrir les portes de l'estudi per parlar, per crear un grup estable que li hem dit Grup de Joves Pro. Però, tertúlia de joves, sou els que ens veniu al darrere, els que heretareu el món que us deixem, no sé com el deixarem, si bé o malament, i qui ho sap si també heretareu aquesta feina que fem a la ràdio. Per nosaltres arribar a aquests 600 és tota una fita i m'agradaria començar preguntant-vos un moment, Nil, Martí, Roc i Lea, un moment que per vosaltres hagi estat memorable a la vostra vida.

Per mi un moment molt memorable va ser quan vaig poder estrenar una obra de teatre amb la companyia en la que estava, que no les tenia totes perquè era una mica estranya, però al final va agradar i vaig quedar molt content. Roc, el teu moment?

Jo fent un curtmetratge amb ell, el Nil, ens van deixar gravar una part d'una escena en TV3, en un plató de l'Infoca i va estar molt bé, va ser molt impactant. Martí? Jo agafo tot un any fa

un temps que va ser important per mi perquè vaig aprendre molt i vaig créixer llarg de tot l'any sencer.

Lea? Per mi va ser fa 6 anys quan vam adoptar el meu gat, que encara recordo el dia que va arribar i la il·lusió que em feia perquè portava molt de temps demanar tenir un gat. Com es diu el teu gat? Rogelio. El Rogelio.

I ara sí que volem saber què ens porteu, quines són les vostres dèries. I començarem amb la dèria del Nil. El Nil ens parla de la comunicació cara a cara i la virtual. Dius que a internet ens atrevim a dir coses que potser no diríem en persona perquè no veiem la reacció de l'altre. Però alhora es generen més malentesos, dius, perquè perdem la comunicació no verbal i alertes del risc de perdre l'espontaneïtat online, que podem pensar i repensar cada resposta, cara a cara hem de reaccionar al moment. Què creus que no diries, Nil, mai, cara a cara, però sí per missatge? Bé, no cal portar-ho molt a l'extrem,

però només si amb algun amic potser hem tingut alguna discussió o alguna cosa que potser m'ha molestat a mi, el fet de poder-li dir online, potser m'atreveixo més a dir el que penso, perquè no tinc la seva cara davant i tot, i sense haver de faltar ni res, potser m'hi puc atrevir més i a pensar més el que dir i dir les coses com m'han sentat.

Però dius que a vegades això porta malentesos i que a més a més es perd espontaneïtat.

Sí, clar, si tu parles online a través del mòbil i un missatge, hi ha tot un factor de comunicació no verbal que és molt important i que el perds. I potser si poses una coma malament o utilitzes unes paraules que no són adequades al moment, potser la persona a la que li parles no ho entén bé i tot això porta a discussions i malentesos.

Avui a l'ofici d'educar, la tertúlia de Joves Pro. Quan sigui gran, això mai ho faré.

Els estudiants estem pagant les conseqüències de les males condicions laborals del professorat. Laura Díaz.

Doncs la Lea, la seva dèria és parlar de la memòria històrica, de com oblidat està el passat franquista espanyol i totes les barbaritats que es van fer. Lea, què és el que no hem d'oblidar? Què t'han explicat o què has descobert que t'ho has dit tu? I això no hem d'oblidar.

El que hem d'oblidar jo crec que és tota la gent que va donar la vida pel que el nostre país no posés un dictador que va estar 40 anys i tota aquesta gent que ha quedat a l'oblit perquè el franquisme com que s'ha esforçat un munt en que ens oblidem, en que totes les forces comunes on estan no es trobin i que com actualment hi ha molts llocs que són molt importants perquè es van fer matances i no hi ha. És que ni una placa, no dic ja que hi hagi tot un procés de memorialització, sinó que ni una placa que no costa res no està posada a dir com. Sí, això. I després, com a cosa que m'ha impactat molt, aquest estiu he participat en una cosa que es diu Ruta a l'Exilio, que agafen joves de tota Espanya i doncs estàs durant 15 dies fent la ruta que van fer els exiliats quan van haver de marxar perquè va pujar Franco al poder. I doncs allà ens han explicat, sobretot em va impactar molt el País Basc, que hi havia un lloc on havien tirat, o sigui, un pou on havien tirat a tota una família, simplement perquè tenia costums diferents a la. Que la que estava bé i fins al 2016, fins que era en Zadino va anar i ho va desenterrar, va seguir allà i els veïns van seguir tirant brossa damunt dels cadavers d'aquesta gent. I entre aquesta gent hi havia un bebè de 6 mesos, un nen de 6 anys, un nen de 12 i la mare que estava embarassada.

I tot això tu tens la percepció que la gent del teu entorn,

dels teus iguals, no ho saben. Sí, perquè és que no s'explica. Jo, per exemple, no sé vosaltres, però jo a guardar a ESO no vaig donar res de la Guerra Civil. Vaig fer la Segona Guerra Mundial, però la Guerra Civil no la vaig fer. I la Guerra Civil és molt important perquè vivim a Espanya, és el que ens toca més de prop. I, clar, si jo ho sé i he participat, o sigui, si jo ho sé més o menys i he participat en aquests campaments, la gent que no ha participat és bastant, com que no, molt desconegut.

Avui a l'Ofici d'Educar celebrem aquests 500 programes amb la tertúlia de Joves Pro.

M'ajudes a fer un hort? És el sistema educatiu que s'hauria d'adaptar als alumnes i no a l'inrevés. Martí Calart.

Doncs la dèria del Martí aquesta vegada és l'estat anímic general del jovent i si hi ha més gent amb problemes de salut mental que abans o senzillament té més visibilitat i això canvia la percepció. Segons l'OMS. Un de cada set joves d'entre 10 i 19 anys, el 14%, pateix un problema de salut mental diagnosticable. Si va més això, Martí, per què passa? Per què creus tu que passa? Què trobes del teu entorn? És a dir, tu perceps que realment hi ha més problemes?

És una cosa complicada. Jo crec que al final són les dues coses, que està pujant i que té més visibilitat. El tema de la salut mental és molt complicat perquè en funció de cadascú com acaba desenvolupant-se, acaba desencadenant com tanquem la nostra vida i com concluem si hem pogut ser feliços o no, I és un tema important perquè jo tenia por que el fet que es parlés més de la salut mental pogués fer que la gent descobrís l'existència dels problemes de la salut mental diagnosticats i no diagnosticats i per tant tingués més tendència a recaure. I és possible que, entre altres coses, per culpa de la globalització, tot això estigui pujant una mica. Perquè al final tots tenim molt d'accés a un munt de vides. I el fet de tota la capacitat de mentir, de manipular que tens al darrere, et comença a crear des de molt petit unes idees, uns ideals de com has de ser, què has de fer, i és irreal.

I al teu entorn hi ha gent que va al psicòleg i està, diríem, estigmatitzat o està normalitzat el fet de, mira, vaig al psicòleg i.

Jo crec que ens n'anem a casos molt individuals, però A la taula, la resta,

¿teniu companys que van al psicòleg i ho expressen o encara és una cosa estigmatitzada?

Jo sí, almenys, amigues meves que ho diuen obertament. Al meu entorn,

si n'hi ha, no ho diuen.

Jo no sento tampoc ningú que ho digui obertament.

És això, el que dic jo és que el meu entorn està normalitzat a parts perquè hi ha molta gent que sí que ho té normalitzat i hi ha gent que prefereix tancar-se més. I el que sí que veig, parlant també de l'experiència una mica, és que és complicat trobar un professional que t'ajudi de debò. Aleshores no ho sé. Hi ha tot aquest tema de si hauria d'anar, si no, si és bo, si és dolent, si m'ajudarà, si no, si la gent em mirarà així, si no. És molt complicat, també.

Avui, en temps de suplement, a Catalunya Ràdio, a l'ofici d'Educat, Artúlia,

de Joves Pro. Sempre has de fer el que tu vols.

És perillós si s'entén la IA com una persona de veritat, un professional, un psicòleg. Roger Llobet.

Doncs precisament la dèria del rock va una mica cap aquí. Dius que l'ús de la intel·ligència artificial en les pel·lícules, alerta, pot portar a potser no el que havíem esperat, no? Es pot fer servir, dius tu, per alguns efectes especials, si falta pressupost, però que llavors les pel·lis són, dius tu, es nota la falta de visió en les pel·lis fetes així, no?, I dius, Roc, que hi ha qui creu que és una eina revolucionària. Amb què quedem? Des del teu punt de vista, tu ets una mica expert en cine. No soc un expert en cine, però m'interessa el tema. Molt bé. Què dius sobre la intel·ligència artificial i el cine?

Bé, doncs des que va sortir al gran públic la intel·ligència artificial generativa, s'ha creat tot el debat aquest de si en substituiran les feines i tot això, i jo he vist sobretot aquesta conversa en relació a l'art i a l'entreteniment. I amb les pel·lícules, es va parlar fa uns anys que potser en algun moment hi hauria pel·lícules fetes amb intel·ligència artificial, si això seria bo o no, doncs ja existeixen, vaig descobrir l'altre dia. Fa uns mesos ja que van sortint pel·lícules d'aquestes, fins i tot directors famosos que han fet pel·lícules normals. Ara es dediquen a fer-les amb intel·ligència artificial i, per una banda, sí que es pot ser útil per a abaratar costos, ja sigui de grans produccions que no volen gastar tants diners o si ets un creador petit que no té suficients recursos, però s'està fent servir per a substituir una visió artística general per a dirigir les pel·lícules, per a actuar, que genera un ball inquietant en què no no acabes de veure clar si allò és humà o no i és molt perturbador i hi ha gent que està molt flipada que això és el futur i jo no veig que es pugui fer servir per a tot. La resta, teniu por que la IA us

tregui llocs de feina, aquesta idea, amb l'àmbit que sigui, eh?

Jo crec que ens hem de poder adaptar, també. La IA treurà llocs de feina però també ens generarà de nous i al final és l'evolució que tenim com a societat.

Lea? No sé, la veritat, o sigui, no crec que la Ia pugui fer una feina, sobretot en temes artístics o coses d'aquestes, perquè no té ànima, simplement està copiant coses. Clar, però, per exemple, tu em deies abans de

començar que volies ser actriu, és a dir, en una pel·lícula que ara ens deia ell pot haver-hi una actriu feta per Ia. Sí, però no crec que tingui

la mateixa com xitxa que tindria una actriu, de veritat, perquè, o sigui, no existeix aquesta persona, no pot. Falten les imperfeccions humanes, sobretot. Exacte, això.

Que els humans estem acostumats a fallar, a fer petits gestos i això les ies no ho fan.

Martí, tu et fa por?

Jo crec que és una cosa molt difícil d'apredir, però coincideixo amb el Roc aquí que falta com aquest punt d'ànima, que amb text sí que es podria arribar a recrear, perquè al final, tot i que ara hi hagi molta diferència entre un text humà i un text escrit per intel·ligència artificial, en un futur no sabem si es pot arribar a recrear perfectament, però en altres formats d'àudio, vídeo, sí que veig un marge de moment.

Avui a l'ofici educar, doncs, la tertúlia de joves, però.

No em toquis, que punxo.

Hi ha la ficció que si t'esforces molt et faràs ric i famós. Però són casos molt excepcionals. Roc Ferran.

Doncs ara farem pròpiament la tertúlia amb el Nil, el Martí, el Roc i la Lea. Anem encarats als temes. Ara us demano que feu un exercici d'imaginació. Imagineu que teniu exactament la mateixa edat que teniu ara, però heu nascut a l'altra banda de l'estret, d'acord? No veieu gaire futur, no trobeu oportunitats, i un dia comença a circular pel mòbil una crida, entre els vostres mòbils, entre milers de joves, tal dia. Tots que passeu-te. Agafeu quatre coses, deixeu enrere casa vostra, la família, els amics i us llanceu al mar perquè penseu que a l'altra banda potser hi haurà una vida millor. Nil, us imagineu fent-ho?

S'hauria de valorar. Al final és una situació molt complicada i és molt difícil posar-se la pell d'algú que està vivint això. Llavors, jo personalment intentaria parlar amb la meva família, valorar les opcions, i si és l'única opció, doncs sí, s'ha de fer. Roc, deixar-ho tot per buscar

un futur millor? Jo ho faria,

sona molt motivador, això. Tot i que després és com el somni americà, que no existeix, i arribes allí i et deporten massivament, però d'entrada jo em deixaria convèncer. Lea,

¿qué ha de passar pel cap d'un jove, d'una jove que pot arribar a pensar que arriscaria la vida per una vida millor?

Jo crec que si la situació en la que estàs és tan dolenta com per dir arriscaré la meva vida per anar fins a un altre lloc, és que és molt perillós. Jo crec que el que t'han promès que estarà a l'altre lloc ha de ser molt, molt, molt millor el que tu tens allà. I veient la situació en la que està ara mateix tot Marroc amb el rei de Marroc, bueno i dels pactes que té amb altres caps d'estat que són dubtosos, doncs sí, jo crec que el que ha de fer és que el que li prometin sigui molt millor el que té en el lloc on està.

Martí, tu creus que els enganyen? Què els diries a aquests joves que poden estar ara pensant, doncs què, demà em lio la manta al cap i.

No crec que els enganyin, tampoc. La paraula no crec que sigui aquesta, perquè al final tothom té el seu cap i la seva capacitat influïda pel sistema educatiu de jutjar les idees amb pensament crític, però sí que és veritat que. Què els diries tu?

Si ara els tinguessis aquí al davant, què els diries? Veniu, no veniu? Què els diries?

Que busquin el millor per ells, i si és venir, evidentment han de venir, perquè és incentiu.

Ells tenen el somni de venir aquí, però també hi ha joves que estudien a casa nostra, acaben una carrera, no troben la feina que esperaven, no es poden emancipar i decideixen marxar a l'estranger. Per tant, això també està passant entre els joves d'aquí, no? En aquest cas, vosaltres, quan acabeu la carrera, trobeu que aquí no hi ha feina, una opció seria marxar.

A mi em costaria marxar, perquè tinc la família aquí, les amistats, jo em sento molt d'aquí, però si és l'única opció i realment se'm promet allí que podré prosperar més fàcilment, doncs sí.

Roc, ¿creus que la vostra generació tindrà més la necessitat de marxar?

Més que quina? Que la immediatament anterior? Per exemple. Sí que es veu que costa molt trobar feina i pies i tal, respecte als nostres pares, però tampoc tant, perquè van tenir crisis ells també, i sempre hi ha crisis cícliques, però sí que veig possible que ara marxi més gent.

I Martí, com creus que això es podria evitar? És a dir, que els joves no hagueu de marxar perquè aquí no hi ha oportunitats?

Jo soc molt creient que hi ha un problema de sobrepoblació al nostre planeta i que si A veure com ho arreglaràs, això. Les opcions són o baixar natalitat, pujar mortalitat. No la vull posar sobre la taula mai. Ajá. O conquerar Mart i posar allà fer-lo apte per la vida, que és implantejable. Aleshores, no ho sé, crec que si reduíssim la població, doncs hi hauria més habitatge, més feina, o, com a mínim, para de créixer. I la situació d'escassedat que hi ha fa que també la gent, doncs, tiri cap al que hem vist històricament, que tenen més fills per intentar donar-hi més recursos més endavant.

Tenim dits alçats. Nil.

Sí, però si baixes la natalitat, aquí a Espanya la natalitat és especialment baixa i continuem creixent de població bastant ràpid i també es deu a la immigració, llavors baixar la natalitat potser no és la solució. Roc?

Encara que diguis que és a nivell global, hi ha el problema que si et baixes la natalitat la població envelleix i llavors s'ha de superar això també. Llavors, clar, no sé ben bé si amb això

sol serviria. Lea, tu com et veus el futur? Marxant o aquí? Jo crec que marxant, perquè.

Sí? Convençuda? Home, no molt convençuda, però ara amb tot el que està passant entre els joves i Espanya, veient el moment en què està aquesta. Bueno, les eleccions que estan venint, ja sabem quins partits guanyaran. Home, jo no sé si el que més em vindria de. Saber, saber, saber! Ja, però entre els joves hi ha un creixent molt gran, el feixisme està pujant molt i a mi em fa molta por. I sé que no només és Espanya, que està una mica generalitzat a tot el món i això em fa molta por. Però potser hi ha països on està menys i marxar cap a aquells països, doncs no li dic que no, perquè si Espanya va així, no sé.

Avui a l'ofici educat, Artúlia de Jovesprou. De gran vull ser presidenta.

El sistema educatiu ens fa subordinats i sense pensament crític i les xarxes socials homogeneïtzen el pensament sota els dictats dels influencers. Aciera Álvarez.

Repassem amb el Nil, el Martí, el Roc i la Lea algunes de les coses que heu posat sobre la taula. Com viviu aquesta pressió migratòria? Teniu amics d'origen immigrant?

Nil? Sí, jo a l'institut, jo soc d'un poble una mica petit, llavors no hi ha molta gent, però tinc un amic que és d'origen immigrant i és una persona com qualsevol altra, o sigui, no hi ha cap problema.

Lea, sents coses al voltant de la immigració davant d'aquesta pressió migratoria? Això que deies ara dels grups joves que diuen, ostres, que venen molts immigrants és a dir, hi ha una queixa al voltant d'això?

Sí, però els mateixos joves que ho diuen moltes vegades són joves que també són immigrants però com són d'altres generacions que els seus pares han emigrat tenen aquest discurs de dreta, però no sé joves que tinguin mínim pensament crític a aquests comentaris ja crec que no els fan perquè la immigració portarà coses dolentes però també ens porta moltes coses bones. I el que sí que jo crec que s'hauria de fer és regular més la immigració, perquè no està molt ben regulada, però el fet que vingui gent de fora també és molt enriquidor per nosaltres, perquè coneixes gent de tot arreu i tenen tradicions diferents i fan coses diferents.

Ara ho deia la Lea, no està ben regulada la immigració. Com penseu que es podria regular la immigració? En el sentit que potser us afecta com a joves, no? Ara dèiem qui arriba, qui marxa, feines, habitatge. Tot això són problemes que estan sobre la taula. Com s'hauria de regular, Roc?

Bé, a nivell d'habitatge no ho tinc clar, però a nivell de feina, sempre que arribi gent en una població, no hauria de faltar la feina perquè arriben noves persones amb noves necessitats i s'hauria de poder cobrir tot. El problema és que arriben, no poden treballar de manera legal, llavors acaben treballant en negre o sí que acaben robant i acaben generant problemes, però no perquè sigui necessari ni perquè siguin immigrants, sinó perquè no es troben aquí la situació que se'ls havia dit.

De fet, joves que s'han plantat a les places han posat tendes per reclamar el dret a l'habitatge, que és un dels temes que ara dèiem. Creus que com a joves us podeu sentir identificats amb aquests joves que es planten, que realment us trobareu amb un problema en termes d'habitatge? Teniu aquesta sensació?

Home, fa por, fa por, perquè veus que cada cop ve més gent de fora amb menys recursos i expats amb més recursos i al final veus que ningú tindrà habitatge. És una cosa que. Preocupa perquè al final és una necessitat que hauria de ser un dret i hauria d'estar blindat.

Tampoc es veu cap solució a curt termini i hi ha un govern que amb vuit anys que porta no fa res i un que ha de venir que tampoc sembla que vingui a solucionar la cosa. Llavors estem una mica així.

El 29 de novembre sabeu que hi ha eleccions. De fet, en començar, el Roger Llobet ens parlava d'aquest dret a vot, que un dia tu ens en parlaves també, que vosaltres també voleu dir la vostra abans del moment en què es pot votar. Si vosaltres votéssiu en aquestes eleccions properes, la vostra generació creieu que sortirien coses diferents?

Jo no crec que el percentatge de vots que afegiríem naltros arribés a canviar la balança. Sí que es diu que això que en els joves es voten més a la dreta, també es diu que els joves homes voten més a la dreta i que les joves dones segueixen votant a l'esquerra. Llavors, no crec que arribés a desequilibrar res. Al vostre voltant,

què sentiu a nivell ideològic? Què és el què? Perquè, per exemple, hi ha dades que ens criden l'atenció. El darrer baròmetre del seu situava la intenció directa de vot Aliança Catalana al voltant del 12% entre els joves de 18 a 24 anys. Vosaltres ho percebeu, això, al vostre entorn? És a dir, hi ha una afinitat per formacions com aquesta?

Jo t'he de dir que el meu entorn més directe, més directe, per sort, no hi ha aquesta ideologia, i sí que crec que més enllà sí que està molt tirat cap als extrems. Crec que el jovent, a més, té molta tendència a extremar-se políticament, però també com que l'ultradreta està pujant a tot arreu, aquesta tendència pràcticament es perd perquè hi ha molta balança cap allà.

Si ara molts missatges impactants de les xarxes són potser la font d'informació de molta gent, i si veus que certa política diu coses superbèsties i amb molt mala llet, i que diu les coses molt clares, dius, ah, doncs la votaré perquè té les coses molt clares. Llavors no sé si és la forma correcta d'informar-se.

Perquè clar, tu abans ens deies, si aquestes formacions guanyessin, què passaria amb els joves? Com us ho veieu això? És a dir, aquest escenari que la dreta més extrema arribés a governar, com us afectaria?

Home, ara mateix hi ha molts joves, o sigui, cada vegada també hi ha més joves que. O surten de l'armari o més joves que estan també posicionats en temes de gènere, o sea, més gent feminista, però perquè també és normal, perquè, bueno, i ja està, o sea, jo defenso, està superbé, perquè ja tocava, perquè en els temps que vivíem abans, home, pues. I, claro, si tanta gent ara ha aconseguit sortir de l'armari, li tornen a treure tots aquests drets, o persones superfeministes que per fi les dones estem començant a aconseguir més o menys les mateixes oportunitats que tenen els homes. Si ens les tornen a treure, doncs crec que molta gent el que farà és marxar, com vam fer quan. No vull comparar el que va fer Franco amb el que passarà ara, però. Jo crec que molta gent marxarà perquè ascendiran intimidats per totes les coses que s'estan venint. I creieu, lligat amb això que ens

deies de les xarxes, creieu que una cosa és el missatge que hi pugui haver i l'altra és que hi hagi realment un retrocés de drets i de valors? És a dir, els joves sortiran al carrer a pagar els joves que no siguin con ells? Una cosa és els discursos polítics, l'altra cosa és els joves, creieu que serien capaços de fer aquest tipus de retrocés tan gran a nivell de drets pel que fa a les dones, a nivell de drets LGTBI? Què creieu?

Jo crec que a nivell institucional sí que es poden canviar lleis, que vagin traient drets a poc a poc, però no pas que surtin bandades de skinheads a pagar gent pel carrer. Sí, també últimament es busca molt,

jo crec, la polarització i la divisió de la gent. I les persones cada cop ens prenem més les ideologies polítiques com si fossin partits de futbol. I tu ets d'aquí i ho ets d'allà. I en realitat no està tot tan extrem. I si passés, no es notaria tant. Avui a l'ofici d'Educat, Artúlia de Joves Pro. ¿Podeu parar de llençar plàstics al mar?

Està de moda seguir Déu i fer-ho tot per agradar a Déu. També a les xarxes. Nil Alberti.

Això és una de les coses que ens va dir el Nil a la darrera tertúlia de Joves Pro. Aquest programa 500 que avui celebrem amb el Nil, amb el Martí, amb el Roc i amb l'Alea. Hi ha un altre debat que us toca de ple, que és el del Terra. El treball de batxillerat abans comptava molt, ara compta menys, és només una assignatura, però a més hi ha un manifest impulsat per professors que demana que deixi de ser obligatori perquè consideren que genera desigualtats, estrès i una càrrega de feina afegida. Si ara és una assignatura més, per què ha de seguir sent obligatòria? A veure, els que esteu ara fent TRs. Rocky Nil. Val, trobo que. Com el porteu, el TR? Bé, no, no. Trobo que és una mica absurd,

perquè és una feina que es fa fora de classe com a tal, és tot un deures que t'has d'autodegestionar i tu i tal. Estaria bé que sumés alguna cosa a la nota o que servís com per apuntar a l'ESPA o alguna cosa així i que no fos com una assignatura més, que és estrany. Nil?

Sí, la idea i la proposta està bé. Tu busques informació, agafes una postura crítica i analitzes el que trobes, però que ho hagis de fer tot a casa, la feina del tutor o la tutora, sigui anar-te supervisant de tant en tant i al final la responsabilitat cau tot en tu, potser està una mica massa desgraciada.

I Lea, que no teniu encara ni tema. Vosaltres el mantindríeu? El trauríeu? Lea?

Jo, tenint en compte el que han dit gent com que ja l'ha fet, jo crec que el trauria perquè, almenys si és en grup, en el cas del meu institut és obligatori fer-lo en grup. Crec que sí que genera moltíssimes desigualtats perquè hi ha gent que no fa res. Però, personalment, a mi em fa com. Potser és perquè encara no l'he començat, però em fa com il·lusió començar el TR perquè el tema que he escollit m'agrada molt. Bueno, el tema que tinc pensat a escollir m'agrada molt. Què és? Com va ajudar les pel·lícules i les sèries de la comunitat 3G TVI en moments en els que no es podia sortir de l'armari perquè era molt difícil.

Molt bé. Martí, tu com ho veus? Amb ganes de fer el TR? Sí, em fa il·lusió. Perquè és una investigació, és una recerca.

Si jo sol m'hagués de posar a començar un projecte com així una mica més gran i sobretot acabar-lo, em costaria més i crec que això també t'impulsa a fer-ho, però també estic d'acord amb, si ells parlen des de l'experiència, que jo estic molt desinformat al respecte, que és abusiu i que no té ni cap ni peus en el sentit que hi hauria d'haver un horari electiu per treballar-lo, avançar-lo una mica almenys. Aleshores, no ho sé. A mi em fa il·lusió la part d'escollir un tema, desenvolupar-lo i aprendre, però no sé en quina forma l'hauré de treballar.

Avui a l'ofici educat, Joves Pro. Estic perdut. No sé què vull ser. Seguim aquesta tertúlia. Heu vist darrerament a França protesta descomunal d'estudiants. S'hi han sumat universitaris, professors i sindicats. Milers detinguts, un 80% menors dels detinguts. Imatges de violència, d'enfrontaments, de detencions. Com ho veieu? Com ho veieu? Vosaltres seríeu capaços de mobilitzar-vos? Perquè jo aquests dies sentia quines són les queixes. Edificis vells, no hi ha substituts del professorat. És a dir, la situació no és tan diferent de la que tenim a casa nostra. Seríeu capaços de sortir al carrer? Creieu que té sentit el que he estat fent? Que servirà d'alguna cosa, Roc?

Doncs jo crec que sí que té sentit protestar d'aquesta manera, preferiblement no destruint coses que són públiques i que estan al carrer, perquè després també s'ha de pagar amb els impostos, però sí que trobo més sentit això a no pas les vagues que hem fet aquí, que també han anul·lat qualsevol possibilitat d'una protesta revolucionària, de, no, doncs dimarts no vindrem a treballar. Venen a treballar dimarts els professors i després segueixen les classes, i ja està. No canvia res. Van canviar mínimament algunes coses, però la base que està malament no ha canviat res.

Lea, com veus el que passa a França? Doncs a mi em sembla com que els joves, sense atrair la part de la violència i trencar coses, em sembla que ho estan fent molt bé, perquè aquí moltes vegades es fan vagues i la gent es queda a casa seva i no va anar a la manifestació, i el que has de fer quan fas una vaga és anar a la manifestació. I allà ho han portat potser massa a un extrem, que tampoc fa falta, però el que estan fent a mi m'està agradant perquè jo crec que realment sí que hi haurà un canvi després de fer tot això i el que no m'està agradant tant és la violència que s'està exercint tant per part de la policia com en alguns casos per part d'alguns estudiants que també trencar coses no és la millor solució però la policia responent de manera desmesurada i que hi ha molts vídeos que es veu la policia fent coses a menors d'edat bastant heavy.

De fet, el govern francès ha dit que els pares dels que han fet aquestes coses són els que hauran de pagar les destrosses. Martí, com ho veus? A tu et sembla bé que qui trenca la família assumeix.

Jo crec que és un tema més residual dins de la polèmica.

Tu sortiries al carrer? Creus que hi ha arguments al nostre país com per sortir al carrer i queixar-se com es queixen ells? És a dir, et sents interpel·lat pel que ells estan fent? Ni penses, tenen tota la raó i aquí hauríem de fer el mateix? Jo crec que sí,

jo crec que pràcticament tot el món s'ha de sortir més als carrers a manifestar-se. I de forma com una mica més pronunciada, com comentava el Roc, que fem vagues de vegades que sembla que no tinguem ganes de fer res i que ens manifestem una mica com a contracord per dir que ho hem fet i ja està. I sobre això de les despeses dels danys col·laterals, doncs trobo que són coses que no les ha de cobrir ningú. Concretament no hi ha cap responsable directa, Aleshores no sé a qui les atribuiria l'encàlcula.

Però la realitat és que els joves aquí no heu sortit, Nil.

No, i jo crec que tenim motius per fer-ho. Ara aquí no intentaré impulsar cap revolució tampoc, però a França és un país on s'inverteix bastant en educació i tot i així la gent no està satisfeta. Potser ens hauríem de mirar què ens passa a nosaltres i per què no ho estem fent tan bé.

De fet, aquí una de les coses que ha caigut són les colònies. Vosaltres, imagino que si us preguntés, recordeu unes colònies fantàstiques? Segur que tots en recordeu algunes. Això que les colònies caiguin vol dir que els estudiants sou els que pagueu els plats trencats? Què us sembla? Com ho veieu? És a dir, situem-nos aquí al que està passant, al conflicte que hi ha educatiu aquí. Roc? És comprensible que els

professors no vulguin sacrificar les hores de la seva vida en haver-nos de cuidar i ser responsables d'altres en situacions estranyes i perilloses, però, d'altra banda, és com una com a revolució és molt cutre. El de, doncs ara no farem això, i ja està.

Sí, també els professors hi ha coses que tampoc s'han atrevit a anar molt lluny. El tema de la burocràcia, que és una cosa que s'estan queixant molt. Al nostre institut, per exemple, van decidir que els butlletins de notes no posarien comentaris. Això no canvia a ningú les coses, excepte la família, que no sap com ho està fent el seu fill a part de la nota. Potser si anessin una mica més enllà i deixessin d'enviar aquesta burocràcia o fessin un boicot més profund, potser funcionaria més.

De fet, una de les coses que diuen és que aquesta generació que esteu ara teniu menys nivell, ho heu sentit, resultats PISA, tot és una dificultat, un daltabaix, no? Teniu aquesta percepció, Lea, que us sentiu enfadats, interpel·lats, quan diuen és que vosaltres teniu un nivell molt baix?

Jo personalment, perquè la gent del meu voltant sí que veig, o considero jo almenys, que tenen un nivell com que estan preparades, però jo sé de casos de gent preguntant a segon de batxillerat qui és Hitler o quins són els dos bàndols que van participar a la Guerra Civil Espanyola i és com. Home, estàs a segon de batxillerat, estàs a punt de fer un espau, és com el bàsic que has de saber. No et pregunto que m'expliquis què és el confederalisme, però saber això és I sí que trobo que em baixen una mica el nivell, també perquè els profes, com que volen fer-ho més al nostre nivell, baixen més el nivell, i és com un peix que es mossega la cua. Martí, notes aquest baix nivell?

A mi em fa una mica de vergonyeta tot plegat, perquè jo crec que el que és tot el sistema educatiu hauria de ser com art, m'entens? De la humanitat, pràcticament. Hauria d'estar muntat a la perfecció. Hi ha un pensador que és Jean-Jacques Rousseau que parlava de. De com haurien d'aprendre els nens, de no imposar. Ell parlava, per exemple, en el cas de les ciències, no imposar les ciències, sinó donar eines per generar interès cap a les ciències, i estic bastant a favor d'aquest model. I em fa com vergonya que en el que portem existint la humanitat no ens haguem desenvolupat suficientment aquí. S'us exigeix poc?

Poc? En quin sentit? En tots els sentits. No dic a casa, eh? Els centres educatius.

En el sentit de materials, de tenir un ampli coneixement sobre coses, no, perquè és això que diuen que cada vegada es redueixen més el temari per ajustar-se a nosaltres, i d'altra banda la quantitat de feines que hem de fer a casa i tal, sí que continua sent alta, però s'acaben matxacant molt una sèrie de temes ja. De les quals ja estic una mica fart, sincerament.

Sí, també depèn de cadascú el que es vulgui autoexigir, perquè tu pots intentar treure tots cincs i fer les coses per sobre, o pots anar a buscar una nota alta, llavors sí que t'hauràs d'esforçar molt més.

Una de les mesures estrella per millorar el tema de la comprensió lectora, que els resultats no han sigut bons, és lectures obligatoris a batxillerat. Això com ho veieu? Funciona, Lea?

Jo crec que sí, que si t'estan obligant a llegir un llibre, jo crec que, bé, hi haurà casos que no se'l llegiran, però si te'l llegeixes, tot i que sigui un llibre que no et cridi l'atenció, ja estàs com fent l'esforç perquè sabràs que tindràs un examen i com estàs fent això ja estàs aprenent d'aquest llibre perquè llegir, bé, tothom ho sap, que és com el que et dona més eines per després escriure millor, per parlar millor, o sigui.

Jo crec que la gent a la que ja li agrada i pot aprendre llegint-s'hi, però hi ha molta gent que justament no ho té com a afició això o no ho ha fet mai per gust i de sobte llegeix-te la Celestina. Ja veuràs, és molt bona la Celestina. No és molt bona la Celestina si tu llegeixes com a tercer llibre La teva vida és horrible.

Quan una cosa no us interessa gens, com la Celestina, que veig que no t'interessa gaire, què necessiteu perquè allò us enganxi? Com us ho han d'explicar? Perquè a vegades deien que s'ha de gamificar, o s'ha de ser divertit, o s'ha de ser simpàtic, o s'ha de ser amable, o hi ha coses que s'han d'aprendre perquè s'han d'aprendre i s'ha acabat. I és esforçar-se i no és divertit.

Jo crec que al final s'ha de ser intel·ligent, o sigui, s'ha de pensar en la psicologia del darrere del pensament, amb això que dèiem ara de la lectura obligatòria. Jo crec que si a una persona que no li agrada llegir li posa un llibre al davant per obligació, el llegirà, l'intentarà llegir, si no té cap altre remei, alguna cosa farà. I crec que al final un llibre és una cosa que si algú no té passió directament mai es trobarà en una situació en la que s'hagi d'ensopagar amb un llibre si no és perquè se l'imposa i amb la resta crec que és el mateix. El primer pas és intentar generar interès directament pel tamaris, ja sigui camificant-lo o explicant-lo de forma més pràctica o més interessant directament, però trobo que depèn de diversos factors.

Diu. I a classe també depèn molt el professor que tens i la passió i la vocació que té per la seva feina. Perquè si tu ets un professor i estàs explicant una cosa que no t'agrada o no sents. Vocació per això i no vols explicar, es nota molt des de l'alumnat i notem quin professor està allí per obligació i quin no, i quin li agrada realment explicar.

Vols fer-ne algun? No cal, no cal. Avui a l'Ofici Educat, Artúlia de Jovesprou. No m'agraden les etiquetes. Un altre dels temes que s'ha posat sobre la taula en termes d'educació és el tema de la inclusió. Què us trobeu a les vostres aules? Hi ha alumnes molt diferents, amb necessitats, realitats molt diferents. Hi ha companys que es queden enrere? És a dir, aquesta idea de la inclusió, tots en una mateixa aula, com l'esteu vivint vosaltres en el dia a dia, Lea?

La inclusió, l'eslogan que tenen els professors de la inclusió sense pressupost és idíl·lic o alguna cosa d'aquestes, però sí que si tu no tens els recursos, com perquè és que hi ha gent que no pot seguir el ritme i no passa res, però que si no pots seguir el ritme que tinguis una persona perquè estigui amb tu. I el problema és que com que aquesta persona no està o els ràtios estan malament fets, doncs hi ha gent que es va quedant enrere i clar, tu també et saps greu i jo entenc que als professors els saps greu.

Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa i tornem la setmana vinent amb la Laura Gutmann. Us deixem amb Dan Peralvo i el Convoy, tinc un bitllet per tu. Sigueu-lo d'expositius i alegres, una mica d'empatia, amor i llibertat. Patons del David Bueno, la Marta Sánchez, del Dani Rodríguez i el Xavi Llauradó i fins la setmana vinent.

Fantàstic, un dia més, l'ofici d'Educam, l'Elisabet Pedrosa, cada diumenge abans que surti el sol, reprenem el fil del suplement.

Tinc un billet per tu, jo sé on durar. Fa temps que el tinc guardat i no me'n puc gastar. Tinc un billet per tu, bastant gastat. És un tema delicat i hem de treure l'entrellat.

El suplement, amb Roger Escapa.

De ser la primera energètica que crea una fundació amb fins socials el 1992, ha haver-hi milions de persones que s'han beneficiat dels nostres programes educatius, socials i mediambientals el 2026. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia.

Everyday. El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. El Matí de Catalunya Ràdio.

Aquest divendres, el Matí de Catalunya Ràdio serà a Girona. Podeu venir a compartir amb nosaltres un programa ple de moments molt especials. Des del Centre Cultural de Mercè i amb la presència de Narcís Puig, Sergi López, Lluís Omar i els nostres agonistes. Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, amb Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els nens i nenes. Sí, és lletres. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona. De 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostré. És que Girona ens enamora.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. També de matinada. Amb Roger Escapa.

Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí. Aquesta hora, els dissabtes i diumenges, repassem alguns dels millors moments de la setmana. Els continguts ben escoltats al nostre web, catradio.cat barra el suplement, i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust. Marina Laminos, bon dia. Molt bon dia, Roger.

Diumenge passat, a la setmana tràgica, amb el Ion Sindreu i el Toni Rodón, vam descobrir qui són els guardonats del Premi Nobel d'Economia Michael Woodford i Robert Hall.

Jo vaig tenir moment amb el meu cap aquesta setmana, d'aquells que vaig quedar fatal, perquè ell va fer una broma allò pel xat, bé, jo pensava que era una broma, dient, ostres, aquest any han premiat dues persones molt obscures, eh? Clar, jo em pensava que el tio estava de conya, i vaig posar allò, saps, careta somrient, i bé, em vaig enfotre una mica, i després em vaig adonar que realment no tenia ni punyetera idea de què era aquesta gent. Va ser l'efecte, diguem, viure dins la bombolla, per mi, pensant-me que aquests senyors eren celebrities i després resulta que no els coneixia sa mare.

I també vam rebre més cartes per l'Empar, que van acabar desembocant en temes tan diversos com l'atractiu d'una persona que varia molt segons el vehicle que condueix. La gràfica és aquesta.

Imaginem, atractiu 5, monopatí, passa 0. Moto, puja a 7. Descapotable, passa a 2. Tractor, puja a 8. I bicicleta, ni suma ni resta. Per què? Perquè, per exemple, el ciclista, pujat a la bicicleta, no suma, però esmorzant sí que suma. Home, si va amb les malles i aquells esclops que porten, un cop baixen de la bicicleta. És correcte, és correcte, ja, ja, ja, és que això és molt problemàtic, la qüestió ciclista és problemàtica. Molt, molt, moltíssim. Molt, molt. Aleshores amb el monopatí no m'ha quedat clar, perquè ella anava de monopatí. Zero, zero, zero, perquè a més a més, si te la fots, si te la fots i ets aquest senyor, I faig molta, molta, molta pena, molta pena.

I a l'estudi de Catalunya Ràdio es va fer de nit amb el pastisser Christian Escribà, que entre dolços somnis se'ns va fer algunes confessions.

Algún tracte amb el diable has fet? Sí. Aquests últims anys?

Moltes vegades. Moltes vegades. Què li has demanat? Hem estat molt a la vora, el diable i jo.

I què t'ha fet no quedar-te a l'infern?

Home, perquè si em quedava a l'infern em moria. Llavors, bueno, tenia que abandonar-ho. Tenia que abandonar-ho. Tot té una edat, eh? La vida té moments, i has de saber en quin moment fas les coses i en quin moment les has de deixar, no? Perquè de gaudir a patir-ho hi ha un pas, hi ha un fil molt prim, no? Llavors, quan tu veus allò que o reacciones o s'acaba, i s'acaba malament, toca reaccionar.

Podeu recuperar tots els continguts del programa Treballs de Trescati i també aquest radi.cat barra el suplement. I ara, estrenes.

Marta Ferrer, bon dia. Bon dia. Als cinemas escalfem motors per Halloween amb Clayface.

¿Estás bien?

¿Qué me pasa? Tienes que aprender a controlarlo.

La pel·lícula explica els orígens d'un dels dolents més famosos de l'univers de còmics DC, Tom Rhys Harris. Interpreta un actor en el sumum de la seva fama a Hollywood que veu la seva carrera tràgicament troncada quan les accions d'un cap del crim local el deixen horriblement desfigurat. Abandonat pel seu equip i sense res a perdre, buscarà un tractament que li torna el seu aspecte anterior, però que també afecta la seva percepció de la realitat. A qui agradarà? Als que us encanta passar por amb les històries de Mike Flanagan, friseu amb les pel·lícules de body horror i somieu en viure a la ciutat de Gotham. També hi ha propostes a les plataformes.

Algú sap d'on venim? Al pare li fico una llevo a la mare, com les abelles, i al cap de nou mesos solta el nen. Doncs així, la llevo la fico al biòleg. Com? Sí, amb un tub llarg.

I justament, de fet, fa unes setmanes ens vam venir a presentar aquí al suplement. Sí, per explicar-nos que la sèrie estava basada en la seva pròpia experiència amb la reproducció assistida i tots els moments inherentment còmics però també durs que els va suposar l'experiència. És una sèrie molt recomanable que sap fer humor fins i tot dels pitjors moments vitals. I si preferiu en el teatre. A la sala Flyhard, innocència i desig. Xavier Alberti dirigeix Manel Barceló, Montse Esteve i Montplans en una història de silencis, lluita i esperança, que també és un diàleg íntim i col·lectiu sobre la memòria, la justícia i els límits del poder. I que, de fet, està basada en fets reals. Sí, perquè segueix la història de l'Adelina, que es presenta a casa de la Lola, una dona ja gran i comunista de Socarrel, per conèixer la seva lluita per recuperar el fill que li van robar en una presó a principis de segle XX. Per cert, la funció és a les 7 del vespre. I si preferiu anar de concert.

Em dius que el nostre amor va ser com un infant, que dones el teu cor els dies que vindran, perdut i sense nord mirall de coses belles. Em dius que el nostre amor s'acaba a les estrelles.

Perquè avui Tot i Soler serà el festival Brots a Empordà. El músic celebra 60 anys amb una guitarra a les mans amb aquest concert especial que servirà com a repàs d'una llarguíssima trajectòria sobre els escenaris. A més, actuarà en un lloc privilegiat a l'església de Monells. Serà a les 11 del matí i si voleu assistir encara queden entrades per 15 euros.

Em dius que el nostre amor de Tot i Soler és la cançó amb què arribarem a les 7 del matí. De seguida tornem al suplement.

Em dius que el nostre amor era un ocell ferit, tremola en el teu cor, somia en el meu pit. Amiga de la mort, camí de vela blanca, la llum del nostre amor és una flor que es tanca.

El suplement, amb Roger Escapa.