El suplement, de 6 a 7 h - 31/10/2026

A Catalunya Ràdio, des de 1988, El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Ara, amb Roger Escapa.

Bon dia, són les 6 i així son els suplement de Catalunya Ràdios dissabte 31 d'octubre del 2026, cap de setmana de castanyada després de la tragèdia ferroviària i enmig de convocatòries de joves en què la policia espera que no es reprodueixin els assalts violents del cap de setmana passat. N'estarem ben pendents de tot plegat al suplement amb una tertúlia que compartirem amb la Eduard Voltes, l'Antoni Gelong i l'Olga Ruiz. A les 10, l'hora negra de Maika Navarro, amb el retorn de la Maika en aquest estudi, i on ens explicarà el dispositiu policial que preparen els Mossos d'Esquadra de cara a les convocatòries d'aquesta tarda. I avui també.

Poques hores abans del concert d'aquesta nit al Palau Sant Jordi de Barcelona, avui el suplement Jorge Drexler, un músic origuaià encantador que va canviar la bata de metge per la guitarra, un dels grans exponents de la cançó llatina que els últims anys ha col·laborat amb gent tan diversa com C. Tangana, Maritzell Nederman, Rubén Blades. Avui xerrarem amb el Jorge Drexler a quarts d'onze del matí. A més a més ho farem en català, perquè el Jorge Drexler el català l'entén. No el parla encara, però sí que l'entén. A les 11 ens visita Mònica Terribas, avui acompanyada d'Odei Echearte, una periodista que publica Les segrestadores, una investigació periodística al voltant de les primeres dones que van gosar segrestar autobusos a Catalunya durant la dictadura i els anys posteriors, més enllà de la història del 47, que fa poc va arribar al cine. I avui també anem fins als Estats Units. Ens hi espera Lídia Heredia a les portes de l'Smith Term. La Lídia és a punt d'estrenar Ruta 66, escoltant els Estats Units, on recorre de punta a punta la Ruta 66, des de Chicago fins a Los Angeles, per prendre el pols de la societat nord-americana, quan fa dos anys que Donald Trump és a la Casa Blanca de nou. A quarts de dotze, Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez, amb les pantalles i el cor. I acabarem, com sempre, fent gana amb el Pep Nogué, avui des de la Fira de Mostres de Girona. Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.

El suplement, amb Roger Escapa. I amb Eva Comte. Bon dia, Eva.

Molt bon dia, Roger. Avui comencem parlant de trens. El govern espanyol es planteja suspendre la circulació de trens d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid mentre durin les obres de renovació de la línia. Durant una roda de premsa per donar informació sobre l'accident d'Urdà, el ministre de Transport, Òscar Puente, que descarta dimitir, per cert, ha dit que l'objectiu principal seria escurçar el temps de les obres de renovació del corredor.

No leo oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. Optar por cortar el servicio y tardar mucho menos tiempo. Una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento, podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses.

La renovació d'aquesta línia està aprovada i pendent d'execució a finals d'aquest any i principis del vinent s'hauria de renovar el tram entre Calatayud i Madrid. Mentre estan els forenses, ja han fet les autòpsies dels 69 cadàvers trobats fins ara en l'accident ferroviari de Toledo. També s'han identificat 36 dels cossos i ja s'han notificat aquestes identificacions a 27 famílies. Des del dia de l'accident fins ara s'han presentat 72 denúncies per desaparició i en 5 d'aquests casos les persones estaven en vida. Pel que fa als ferits pel xoc de trens, la xifra s'ha reduït fins a la trentena de persones ingressades. Més de la meitat, però, estan a l'UCI. Ja són 10 els detinguts arran dels aldarulls de dissabte passat a Barcelona, entre ells el suposat fundador de blocos a l'estat espanyol. L'han detingut aquest divendres a Picanya, a l'Horta Sud, al País Valencià. L'acusen de fer el vídeo encapotxat en què crida a una mobilització més radical. Se'l relaciona amb els aldarulls de dissabte a Barcelona. Roger Llanes és el delegat del govern espanyol al País Valencià.

Se considera que l'últim detingut, a Picanha, era un dels principals impulsors de la xarxa blocus, però no podem tampoc expressar ara mateix que ells siguen els únics impulsors que tinga eixa xarxa i que s'ha actuat.

Els Mossos d'Esquadra establiran aquest cap de setmana el desplegament de seguretat més gran dels últims 5 anys davant noves convocatòries blocus a Barcelona i també en d'altres ciutats catalanes. Del món, els Estats Units han autoritzat la venda a Ucraïna de 500 missils Patriot, uns objectius defensius que serveixen per interceptar missils balístics, avions i també altres atacs aeris, tot i que es tracta d'un dels sistemes antiaeris més eficaços de què disposa Kiev. El president ucranès, Volodymyr Zelenskyy, Ha advertit que les entregues podrien trigar anys i no arribaran a temps, diu, per cobrir les necessitats més urgents del país. Segons l'administració de Donald Trump, l'operació tindrà un cost de 2.100 milions de dòlars i serà finançada per Alemanya, el Canadà i Noruega. L'anunci arriba en un moment de creixent tensió entre Washington i Kiev. Zelensky fa setmanes que denuncia retards en l'arribada de municions per defensar-se dels atacs russos, mentre els Estats Units han flexibilitzat, recordem, algunes sancions contra Rusia. Aquesta tarda a València es farà una nova manifestació a partir de les 6 per recordar les víctimes de la dana de fa dos anys. Les entitats que l'han convocada mantenen el lema de les últimes. Mazón a la presó. Les associacions de víctimes continuen reclamant justícia i denunciant que Mazón, expresident del govern valencià, continuï aforat amb el suport del PP i de Vox. La presidenta de l'associació de víctimes mortals de la dana, Rosa Álvarez, compara el que van viure el 2024 amb la gestió dels últims aiguats al País Valencià.

Acabem de passar una tradana gestionada completament diferent. Evidentment, el risc zero no existís, però que van morir tres persones, de 234 a tres persones, simplement perquè se va enviar les alertes, els avisos, en unes 24 hores d'antelació.

De la cultura, la pel·lícula Josefine de Bet de Raujo ha guanyat el premi a la millor pel·lícula del Festival Clam 2026. Tad. Tad. El jurat del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya ha reconegut la intensitat del film perquè retrata un tema complex, així com per la seva gran agudesa i sensibilitat a l'hora de presentar els personatges i narrar la història. La directora, amb doble nacionalitat nord-americana i brasilera, també és la guionista de la cinta, que se centra en una nena que presencia una agressió sexual i descobreix de sobte que el món que coneix ja no és un lloc segur. Past, d'Albert Kuhn, ha estat escollit millor curtmetratge per la seva manera de comunicar a través de la imatge, el so i la seva estructura, i per qüestionar la memòria històrica a partir de records familiars i explorar la masculinitat. El premi Toni Serra a Boali, el film més arriscat formalment, és per a dues cintes. Tangles, de Leah Nelson, i Beards of War, de Janai Bulus i Yap Alcader Abak.

En esports, a MotoGP, Alex Márquez ha aconseguit la pole del Gran Premi de Malàisia. Amb ella a la primera fila hi haurà Marc Márquez, que aquest cap de setmana tindrà l'opció d'augmentar la distància amb els seus perseguidors a la classificació general. I és que Jorge Martín s'ha retirat per lesió. A partir de les 8 curses, prín en directe a l'aplicació de Catalunya Ràdio i a 3CAT. A la primera divisió de futbol, victòria de l'Espanyol per 0 a 1 al camp del Vila-Real amb gol de Cabrera i amb Sergio García a la banqueta com a interí. Avui a les 9 del vespre, Barça a la ves, des de les 8 a la TDT de Catalunya Ràdio. A la segona divisió jugaran els dos equips catalans. A les 2 del migdia, el Girona visita el camp de la Reial Societat B i a les 9 el Sabadell juga al camp de la Blacete. I a la Lliga F, l'Espanyol rep el Logroño United a les 4 i en directe a Esport3. Mentre demà, dos quarts d'una, tindrem derbi català entre el Badalona Women i el Barça, en directe a TV3.

El suplement, amb Roger Escapa.

Continua la lluita pel títol de Lliga. Aquest cap de setmana el tot gira al Barça dissabte i al Madrid diumenge.

Dissabte obrim la tres quarts de dues al digital per fer la transmissió del Reial Societat B, Girona.

A partir de les quatre a l'FM seguirem el Sant Andreu Tarol i l'Espanyol Logroño de la Lliga F.

També seguirem el Saragossa-Girona d'ACB, el partit del Barça a la Main Round de la Champions de Futbol Sala i els partits dels catalans a la primera jornada de la Champions femenina

de Waterpolt. I a les 9, Barça a l'Avesa a la TTT i al Digital al Batete Sabadell. I diumenge, a un quart de 5, Racing Madrid. Després, Baskonia Manresa a l'ACB.

I a partir de les 7, un Icaja Barça i un Clàssic de l'Embol, el Granollers Barça de la Sobal.

A més, seguirem el Gran Premi de Malàisia de MotoGP en el moment decisiu del campionat. Tot gira amb David Clupés.

El suplement. Des que surt el sol fins l'hora de dinar.

Amb Roger Escapa. Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. És l'hora del Quim Rullant, que ens apropa tota la cultura d'Arrel a l'espai del Mans del Suplement. Bon dia, Quim.

Més mans, més Arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, benvinguts al Mans a Catalunya Ràdio, com sempre, amb tota la rela a la Ràdio Nacional. Avui mirem de cara a una de les nits més carregades de rituals, records i misteris en el nostre calendari. Estem parlant de Tots Sants, el Dia dels Tifons, la Nit de les Ànimes i també de Retruc, el Halloween. En buscarem orígens i paral·lelismes amb el folklorista Amadeu Carbó. Sortirem també al carrer, anirem a parlar de bruixes, ànimes, espantanents, castanyades, panellets, llumanetes o bobotes, així com d'altres tradicions que aquests dies reviuen arreu dels països catalans. També repassarem com arriben les finals del campionat de colles sardanistes, perquè aquest novembre arriben les grans finals i obrirem agenda de fires de tardor. Tot plegat, acompanyat de molta música d'arrel i totes les novetats. Els dissabtes a les 6 del matí,

Mans a Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant. Som-hi, doncs, amb tota l'arrel a la Ràdio Nacional.

Comencem amb novetat. Des d'Oliva, al País Valencià, La Maria. Per què? Per què tanta penúria?

Per què tanta sordera? Per què tanta ceguera? Per què tanta brutícia? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? Sou molt valenta, ara xerraré del que han vist els meus ulls de missatges encriptats i tallats en cristals. I jo que ploro molt, i jo que canto més. Em trobo gent corrent, gent de tot el món, i em trobo gent molt bona, i em trobo gent malvada, i em trobo gent feliç, i gent infeliç, i trobo gent bonica, i gent malestimada, i em trobo gent molt digna, i gent mal soterrada. Tant de bo tots forem, tant de bo. Tant de bo tots fórem gent corrent, tant de bo tot gent bona i tant de bo tot gent feliç, tant de bo tot gent bonica i gent ben digna i gent ben soterrada, i tant de bo ben soterrada, tant de bo més gent bonica i més gent feliç. Per això, per aquest. Perique, perique.

Novetat de la Maria des del País Valencià. Per què? Un cant a la reivindicació de la memòria democràtica.

Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular. Mans.

Entrem en temània en aquest Mans. Us ho hem dit en començar. Avui us parlarem sobretot de la celebració de Tots Sants. I per entendre d'on vénen totes aquestes celebracions, volem mirar més enllà de les disfresses, de les castanyes, els panellets, els trucs o els tractes, perquè tots sants, la nit de les ànimes, el dia dels difunts i Halloween, poden semblar tradicions molt diferents, però comparteixen més elements del que ens pensem. El record dels avantpassats, la presència simbòlica dels morts, la llum, el foc, els àpats, rituals o les captes de porta a porta. En parlarem llargament amb l'Amadeu Carbó, folclorista i divulgador de la cultura popular, que hi tenim a l'altre banda del telèfon. Bon dia, Amadeu. Bon dia, què tal, com estem? Molt bé. En Cerdana, fantàstica, molt bé.

De les animetes a Halloween, ¿no aniríem tantes encaminats si diem que tot és el mateix al final?

Sí, al final estem celebrant la mateixa cosa, que no és ni el Halloween ni les castanyades, perquè al final el que celebrem és la festa de tots sants. I dintre de la festa de tots sants hi tenim aquests elements que són, per dir-ho d'alguna manera fraccions, per exemple, el cas de la castanyada és la menja tradicional que nosaltres considerem tradicional per aquesta diada, o el Halloween, que la paraula ja ens diu el que és, perquè és la contracció de diversos mots, que vol dir vigília de tots sants. Per tant, estem celebrant el mateix amb diverses maneres de fer-ho.

De fet, si ens anem enrere, enrere, allò que hem de fer amb la cultura popular de tant en tant, parlem d'un calendari, diguem-ne, rural. Final de la collita, preparació de l'hivern, l'escorçament dels dies, àpats i ofrenes, també, i els llums dedicats als difunts. Sí, és exactament això. Per què? Però per què és així?

Però això és així a partir d'un moment determinat. Recordem que, molt ràpidament, que Tots Sants és una festa. D'arrel romana, per entendre'ns, i que la festa dels difunts, que seria el 2, el que passa que nosaltres ho hem fusionat tot, és una festa d'arrel celta. Llavors, el que sí que és veritat, i és una cosa que succeeix i ha de ser així, és que per celebrar una festa amb un contingut determinat, el temps, diguéssim, ha de ser l'adequat. Per tant, una, per celebrar necessitem que hi hagi una baixa intensitat de treball, perquè si no, no tenim temps perquè hem d'anar a treballar. Si hem d'acollir, no podem estar per altres coses. Per tant, en el que seria el nostre hemisferi, en el moment que tot aquest ritme de treball baixa, el ritme agrari baixa, és l'adequat per celebrar determinades coses. Quan celebrem una festa de tipus com la de tots sants, que és una festa que ens convida al recolliment, home, a mi em costa veure-la ubicada a la primavera o a l'estiu. Per què? Perquè necessitem ja d'aquesta temperatura més baixa, necessitem que la natura ens parli de determinades coses. Per exemple, per tots els anys que hi ha tardor, la tardor ja està entradeta, entradeta, doncs la natura ens està parlant precisament d'una vida efímera que després la naixerà. Doncs parla, no?, la caiguda dels arbres, dels arbres sense fulles, la natura que està en un estat de letergia, doncs tot això ens convida, aquest ambient. Ja ens convida i ens ubica, d'alguna manera, a veure la festa dels Tots Sants d'una manera concreta i no d'una altra. En canvi, si fos una festa on tinguéssim una farmacència primaveral, on tota la natura esclata, ple de flors, apuntant-hi acollides i tal, l'estat d'ànim seria un altre per celebrar, celebraríem una altra cosa.

Portem molts anys parlant-ne, que si Halloween, que si Tots Sants, que si Castaway, perquè al final ho acabem posant tot en el mateix pot, hi ha molts de punts de contacte. La jalonada, deixis la jalonada, eh? La jalonada també és molt bona, aquesta és de les últimes. Hi ha molts de punts de contacte, fins i tot dels ritus i elements que trobem tant d'una manera com de l'altra, tant en una festa com a l'altra, que és la mateixa. Et sembla que ens repassem alguns? Va, vinga, comencem. Sammy, carbasses, naps i llums, aquí n'havien buidat o no?

Aquí n'havien buidat i encara es buiden, eh? A la zona del Ripollès i a una zona, diguéssim, cap a baix, jo diria que el Tocanal, la Ribera d'Ebre i tal, encara se'n fan. Però, clar, això té un sentit, eh? Aquí en dèiem els caps de mort, d'alguna manera, caps. La carbassa típica que ara aquesta iconografia que nosaltres ens hem fet nova, que no és nova, que és vella, que ens arriba de les pel·lícules americanes, però que les pel·lícules americanes en el fons ho agafen d'aquí a Europa i ho porten allà en el seu moment, és a dir, és tot un diu, no? És una iconografia que ha anat i ha tornat, val? És això, no? Buides una carbassa, li dones aquesta forma més de potser de calavera o potser de. D'un ésser així una miqueta espantall. I l'important d'això no és tant el que s'hi fa. Amb aquests camps de mort n'hi havia que senzillament es buidava i es forava. Però l'important de les carbasses és que dintre de la carbassa s'hi posa un llum, un espelma, per entendre'ns. I aquesta espelma encesa anirà exhibint-se. Anirà a exhibir-se a la finestra o al balcó de casa. I això té una utilitat pràctica. Hem de tenir en compte que ara celebrem les castanyades moltes el 31 d'octubre, però el dia de la castanyada és el vespre de tots sants, és a dir, a l'1, del impasse que hi ha a l'1 al 2.

En aquest impasse a l'1 al 2, en el món de la creença popular, és un dels punts que el calendari es toca, és a dir, hi ha dos tipus de calendaris, el nostre calendari, el dels vius, i després hi ha el calendari dels morts. A l'1 i al 2 confluixen els dos perquè és un punt del calendari on hi ha una creença popular atàvica molt antiga en què els de l'altre cantó poden venir al nostre cantó. És a dir, aquests dos mons es comuniquen. I, clar, ara tu imagina't si venen els nostres abans passats, els nostres difunts, traspassen a l'altre cantó, necessitaran algun element que els guiï. El cap de mort amb el siri a dintre és un far. La idea de far. I aquest far està pensat per guiar les ànimes a casa nostra. És a dir, que els nostres difunts no s'equivoquin de porta. I puguin venir a compartir amb nosaltres el que seria l'àpat funerari, que seria la castanyada. Era per marcar el caminet de les ànimes, no? Exacte. Les ànimes sempre estan lligades. El trànsit de les ànimes sempre està lligat a la llum. Fixa't que quan es parla d'experiències properes a la mort, moltes vegades et parla de la llum. I quan, per exemple, i un altre dels elements importants en el trànsit de les ànimes en la nostra cultura és que les ànimes

traspassen el món del més enllà. A partir de la Lluna. La Lluna, la Lluna plena, és la porta. Quan està plena, les ànimes no poden traspassar el més enllà. En canvi, quan és Lluna nova, sí que traspassen i segueixen uns camins determinats, que en la simbologia, en el món simbòlic, és els camins que en diem el Camí de Sant Jaume, que és la Via Làctea, aquests braços que veiem a l'estiu quan no hi ha lluna, tan impressionants d'estels. Aquests braços són els camins de les ànimes. Per què? Perquè van seguint aquests punts de llum com si fossin fars. Naveguen, perquè ens entenguem.

Doncs, els camps de mort tenen aquesta funcionalitat. Els caminets de les ànimes. Escolta, amb altres elements de la imatgeria, la típica imatge que tenim molt associada, evidentment, a les pel·lícules i que aquí passa cada vespre del dia 31, que són allò d'anar a buscar porta per porta el truquitracte, que n'hi diuen, aquí teníem les captes infantils.

Això és una cosa que, no només catalana, eh? La nit de tots sants és com molt occidental, per entendre'ns, eh? Com molt europea. El que vam fer va ser. La gent que va emigrar, sobretot de la banda irlandesa, van anar allà amb el seu patrimoni cultural immaterial a la motxilla. ¿no? Relats, costums i tal. Com que van ser una comunitat molt, molt, molt gran, doncs les van seguir celebrant amb un cert signe d'identitat. Doncs aquestes captes que ells feien, que eren exactament les mateixes captes que nosaltres. També fèiem, d'alguna manera ens ha retornat, però jo insisteixo, a nosaltres, el que ens ha retornat del Halloween, que és una festa molt interessant en el lloc que se celebra, a nosaltres ens ha arribat buit de contingut, ens ha arribat aquesta part més estètica, més divertida, però alhora més tronada.

Com descontextualitzada, fins i tot. Exacte. Però en tot cas, que sapiguem que la capta també era una cosa que es feia i que encara es fa en molts llocs. Escolta'm, disfresses, tenim malament els països catalans com les bobotes mallorquines, bruixes, que també han estat presents al llarg de la història, representar els difunts, confondre. Sí, d'aquesta gràcia,

i vull insistir, i d'aquesta ambientació, és a dir, tots aquests elements. Tenen una utilitat que és la de posar-nos dins un context entre cometes funerari i també entre cometes d'alguna manera que a nosaltres a nivell emocional ens col·labori a desestabilitzar-nos una mica. És a dir, posar-nos en alerta, aquest punt de por, aquest punt de. Ostres, allò que no veiem. Però que creiem que existeix, d'alguna manera aquests elements ens ajuden a reformar o a evidenciar o a fer visible la seva existència. I això contribueix a que puguem celebrar amb molta més credibilitat allò que nosaltres no veiem però que estem convençuts que existeix, que al final no no deixa de ser, per tot sens, jo sempre dic que el problema no està en la festa en si, sinó en què fem amb els nostres avantpassats, perquè al final és un tema de veneració entre cometes, o d'homenatge i record als que ens han precedit. I per tant necessitem aquest punt de sanificació. De fet, totes les festes, totes tenen un punt de sanificació, totes se sanifiquen.

La castanyera i el marrameu, cullen castanyes, cullen castanyes. A la plaça de la ciutat, una para.

També és allà d'aquests elements, sí que és cert que els últims anys al nostre país, tu que n'ets un bon coneixedor de com se celebren aquestes festes i actualment com ho fem, és cert que hi ha molts municipis que han sigut capaços d'anar a arrascar el seu passat per trobar la seva reivindicació d'aquesta jornada o d'aquesta festa. I d'exemples n'hi ha molts i cada vegada com fins i tot més reaixits.

Sí, fins i tot n'hi ha que són molt interessants, en podem parlar d'alguns, si vols, però també, per exemple, n'hi ha que han optat no posar-se de cul en una realitat. Que està passant, que és aquesta adopció de l'estètica més americanitzada del Halloween, i intenten, doncs, d'alguna manera, fer hibrids, hibridatges, allò que dèiem del castaguín, de la jalonyada, però hibridatges també en la manera de celebrar, per exemple. Podem trobar castanyades a la plaça. I alhora, sobretot molt adreçat a la mainada, que facin la seva capta vestits del que vulguin. I intentar-ho hibridar tot i que hi hagi com una mena de pau romana, de pax romana, amb la guerra aquesta que tenim muntada entre la castanyada i el Halloween. Té la seva transposició en altres moments de l'any, com el Pare Noel i el Tió. És a dir, és una cosa que tenim muntada. Però al final, al final és allò d'intentar tenir la festa en pau, no? I tenir tot això, perquè al final. És així, però després hi ha coses molt elaborades. Hi ha coses molt elaborades que no intenten, per general, posar un exemple, no? La nit d'ànimes de cupons, a la noia, no? Que no intenten competir amb ningú, o no tenen aquest discurs tan castanyat o Halloween i tal, sinó que ells tenen, i jo penso que és l'encert, de com dotem de contingut. Una festa que l'ha perdut. És a dir, per què?

I aquí hi ha un discurs profund molt important, perquè la gent a vegades et diu, home, és que clar, la castanyada i el Halloween, per exemple, el Halloween ens ho han venut i en detriment de la castanyada, jo estic segur que la castanyada guanya per golejada. Però el problema no està en la castanyada i el Halloween. El problema està en que, ja d'entrada, nosaltres, quan parlem d'aquesta festa, ja no parlem de tots sants. Parlem del Halloween. Per què? Perquè vol dir que l'hem buidat de tot aquest contingut. Per què? Perquè nosaltres, a nivell società, donem l'esquena a la mort. Posar-nos de cara a la mort ens incomoda. Ens incomoda també, d'alguna manera, aquest fer evident a nivell col·lectiu que som mortals. I de vegades això ens incomoda. En canvi, a CUPU ens han fet un exercici molt interessant, que agafen, jo penso que de manera conscient han fet una cosa molt potent, però de manera inconscient han agafat coses molt interessants d'alguns models de tot sants d'altres llocs, i que ho han portat al seu terreny, ho han elaborat, i ha sortit una cosa que jo penso que és collonuda, no? Que és, per exemple, El cas del que seria perquè la gent ens entengui, eh? No és això, però perquè la gent ens entengui. A Mèxic fan els muertitos, els altars dels muertitos, no? Que és per tots sants,

a les cases, doncs, fan altars dels difunts, no?, de record. Doncs a Pons, per exemple, han fet un exercici de memòria col·lectiva. Que han rescatat fotografies, eines dels abans passats de Cufons, a més els han identificat, hi havia gent que tenia fotografies de casa seva, això ens passa a tots, tenim fotografies antigues de la família i no sabem qui són, perquè ja hem perdut el moment, doncs els han identificat, i a les portes, en els portals de les cases, Cufons és un poble preciós, a les portes de casa fan una mena d'altars de memòria. Però aquells altars de memòria que són de record i memòria dels difunts de cupons, també és memòria històrica i també memòria viva del poble, perquè són els teus avantpassats i tu et vius per tenir la memòria dels teus avantpassats. Però una cosa molt interessant, i la gent els visita, la gent de Cupons els visita, van de casa en casa, i després hi ha activitat, també hi ha castanyada, i al final acaben pujant tots al cementiri, com una acció col·lectiva de record i memòria dels avantpassats del poble. Està molt bé, això és.

És per dir-ho d'alguna manera, és una alternativa molt treballada. Si sembla, en podem recitar uns quants més. Per exemple, a Puigcerdà hi ha els espantanents.

Els espantanents, això també és una. Però veus, en aquest cas, en aquest cas, el públic d'Iana és l'infantil. Que no està malament, en canvi, no és per comparar, eh? Però les festes han de tenir aquesta mirada. Molt més generalista. Tot i que és una proposta molt interessant, perquè dona una alternativa a una manera de veure-ho i dona l'alternativa a una manera de celebrar que ens era incòmode, que se'ns estava convertint en incòmode. En aquest cas seria el Puigcerdà.

Una de les festes que també s'està posant molt en voga els darrers anys, o una de les celebracions, és al voltant de la figura de les bruixes.

Sí, trobem diferents fires i trobem diferents festes, moltes al Rodal del Montseny, Viladrau, per exemple. N'hi ha més, eh?, de fires de bruixes al país. Tot i que no seria, per dir-ho d'alguna manera, una temàtica lligada a tots sants, perquè en principi la bruixeria i el tema del culte o de la veneració dels avantpassats o del seu record no té res a veure, sí que s'hi adiu molt en el moment de l'any. I això també prolifera. És a dir, estem creant tot un nou univers de festes al voltant de tots sants o al voltant, si vols, de la tardor. Ja entrada, just abans que entrem, perquè no ens hem d'enganyar, aviat entrarem al cicle nadalenc a principis de desembre, és a dir, tot aquest espai de calendari que volta de novembre i que de vegades anava molt coix a nivell festiu, estem reomplint-lo amb noves repropostes.

Doncs, Amadeu, escolta'm, t'agraïm moltíssim que ens hagis ajudat a fer aquest recorregut, sobretot aquesta necessitat que reclamaves, no?, d'entendre com ho celebrem, però sobretot d'entendre les essències, que no siguin buides de contingut, que és una mica el que reclamem, no?

Sí, perquè, a veure, seria la diferència, si la buidem de contingut no fem festa, fem consum d'oci. I el consum d'oci no ens implica res, ni socialment, ni col·lectivament, en canvi, si celebrem, nosaltres, els celebrants, tenim un compromís personal, ens involucrem. Organitzem, ens socialitzem, fem xarxes, fem territori, fem gent interconnectada, per tant, hi sortim guanyant. Sempre, sempre, sempre, sempre, la festa ha de guanyar per damunt de l'oci, sempre. Per acabar, Amadeu,

¿creus que hi ha últimament una reivindicació? No tant de substitució, sinó de dir, escolta'm, està bé, però també hi ha això. Sí, sí, de fet, tot el que hem estat

comentant és reivindicar. Com que no ens acabem de trobar còmodes tampoc amb les noves formes aquestes més peliculeres que han sortit, el Halloween és l'exemple, no ens acabem de trobar còmodes. Però també hi ha gent que celebrava els muertitos a Barcelona, però si no és de real mexicana, aquell llenguatge a tothom t'agrada molt. Un llenguatge que ens sigui còmode al segle XXI per celebrar el Tot Sants encara que sigui d'una manera renovada i omplir-la de contingut. I és el que estem fent, estem reivindicant nosaltres.

Que sigui d'aquesta manera. Hem pogut parlar amb el Madeu Carbó, un dels referents a la gestió cultural i també al folclore a casa nostra. Madeu, t'agraïm que ens hagis atès la trucada. I res, que tinguis una bona festa de tots sants, menjant castanyes o fent els mortitos, el que vulguis.

Jo soc de castanyes, panellets, ratafia i. És una bona manera. Que vagi molt bé, Madeu. Una abraçada. Vinga, gràcies.

Al portal de les ànimes, Sardana d'Estea Molero, amb la copla marinada dient per el dia d'avui.

La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans.

Aquestes celebracions que he parlat amb l'Amadeu tenen també expressió ben viva al carrer. Aquest cap de setmana trobem castanyades populars, festes d'ànimes, bruixes i personatges que surten de llegendes per passejar-se entre nosaltres. Fem-ne una petita ruta. Comencem a Viladrau, a Osona. Avui dissabte s'hi celebra el 29è Vall de les Bruixes. Hi haurà dues representacions a les 9 i a dos quarts d'11 de la nit amb música, dansa, llum i foc. També de bruixes parlen a Sant Feliu Sa Serra. On hi celebren la Festa Bruixa. Demà diumenge arribarà la 27a edició de la Fira de les Bruixes. En Marcel Pujol és dels Cufois, entitat organitzadora.

Aquest cap de setmana Sant Feliu de la Serra torna a viure un dels moments més especials de l'any amb la Festa Bruixa i la Fira de les Bruixes. Avui, dissabte 30 d'octubre, arriba la Festa Bruixa, el dret de sortida a tota la celebració. A dos quarts d'onze de la nit, a la plaça de l'Església, l'associació cultural Fois presenta Victòria, un espectacle que enguany incorpora la crítica social i, en acabar, la festa continuarà amb concert a la sala de l'Ateneu. I demà diumenge, 1 de novembre, serà el torn de la Fira de les Bruixes, amb parades d'artesania i comerç local, balls, escenes teatrals, que ens transporten al passat, entre els moments més emblemàtics, la recreació del Judici, la Forca o el Semaniat, entre d'altres moltes escenes, recorden la persecució que van patir les dones acusades de bruixeria, que a Sant Feliu de Serra van ser més de 23, i de les quals 8 d'elles van perdre la vida al Serrat de les Forques. Una celebració que implica tot el poble de Sant Feliu de Serra i que també suma la participació de veïns i veïnes dels municipis del voltant, que any rere any contribueixen a mantenir viva la memòria d'aquests fets i a fer créixer aquesta tradició.

A Puigcerdà, a la Cerdanya, avui a les 7 del vespre, davant del Museu Cerdà, comença la desfilada dels espantenents de la nit de les ànimes, impulsada pel grup de recerca de la Cerdanya. Aquests personatges tenen nom i història. Per exemple, en Rossega Sebas, del Vilà d'Urge. És una ànima condemnada a vagar eternament perquè robava les seves a un veí. Un altre personatge és la nit. Evita els cims d'amaranja, es vesteix de negre amb una capa estrellada, i tormenta les criatures. En Papassa, vinculat a Urús i a Bellbé, és un gegant encapotxat parent del Papus, de qui només es veuen els ulls i comparteixen aquest imaginari amb en Camuñas, una bèstia de grans ulls alts, o amb Banya Verda, un dimoni amb una enorme banya al front. Personatges que han passat de les històries per espantar la mainada a les celebracions al carrer, en aquest cas, recordeu, a Puigcerdà. Al Masnou, al Maresme, castanyes i fantasmes comparteixen programació. Aquesta tarda hi haurà castanyades veïnals, passatges de terror i en castanyot. La cercavila de Colles de Diables, que sortirà de Can Homet a dos quarts de set. Al costat de les celebracions al carrer hi ha una llum més discreta que s'enciena dins de les cases. Les llumanetes, tradicionals també aquesta nit de tots sants, doncs són conegudes com les animetes o les palometes. Poden ser espelmes o petits blens que suren damunt de l'oli, dedicats a familiars i difunts. Segons la crença popular, aquesta clara els ajuda a trobar el camí cap a casa, una manera íntima de viure aquestes nits, amb una petita flama per recordar les persones estimades. Seguirem per Mallorca, obrint, per tant, la visió als Països Catalans. Campanet celebra avui la nit de les ànimes amb bobotes, unes aparicions fantasmagòriques cobertes amb llençols, que conduiran Sarcavila fins a l'espectacle que s'hi farà a la Casa de la Cultura. A Mahó, a Menorca, la festa tindrà gust de bunyols, és sa bunyolada. Al País Valencià, a Cosentaina, al Comtat, viu la Fira de Tots Sants. A la Catalunya Nord, Mosset, al Conflent, ha programat per demà a les 3 de la tarda una castanyada i vinou amb reserva prèvia. A l'Alguer, avui i demà, la Nit de les Ànimes, que omplirà el Centre Històric d'Activitats Familiars que enllacen amb el Halloween i les tradicions i llegendes del territori. Propostes, per tant, per retrobar personatges, passar una mica de por, compartir una paperina de castanyes i continuar fent festa al carrer i a les places.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio. En temps de suplement, seguim, perquè hi ha molta més cosa.

Som a les portes de novembre i per tant vol dir que és el mes on s'acumula la majoria de les finals de la competició sardanista. Dir-vos que ara mateix del colla Sabadell s'ha proclamat campiona de la categoria veterana aquest mes d'octubre a la final que es va celebrar a Terrassa i que la va encarar a la colla toc de dansa de Tarragona. Amics d'en Saires de Caçada a la Selva han tancat el podi de la categoria veterana d'aquest 2026. Demà diumenge Girona rep la final de les colles sènior, ara parar al capdavant la colla Gatzara de Tarragona, després de quatre jornades seguida de la colla més d'en Saires de Barcelona. El proper dia 7, Valls acollirà les finals de les colles alabines, infantils i juvenils. Amb els alabins, la colla local Ocells de la Passigolla. Està ara mateix al capdavant, seguida de menuts d'ensaires del Vendrell, una categoria on s'ho juguen tot a dues jornades. A la categoria infantil, tres jornades jugades, al capdavant la colla Ocells del Bosc, també de Valls, i a només un punt la colla Xiroia de Barcelona. A la tercera posició, un empate entre la colla Purpurina de Banyoles i Illusions de Caçar de la Selva. La final d'aquestes colles infantils serà, com us diem, el proper dia 7 a Valls, que també és la final juvenil. De les sis sardanes jugades en aquesta categoria, al capdavant hi ha la colla Cabirols de Sabadell. La segona plaça és per Girebol de Valls. A la tercera, Nova Tarragona Dança, i tanquen la colla d'Estell de Rosselló. Acabarem amb les colles grans, la segona divisió, on hi han participat set colles en tres jornades ja jugades. Al capdavant, sempre Tarragona Dança, seguida de Dolç i Enferm de Lleida. Aquesta categoria també participen fins a 5 colles i tancaran el campionat el dia 8 de novembre a Balaguer. La primera divisió, la categoria reina, estan a mig de la fase final. A Banyoles, el darrer cap de setmana, s'hi va jugar la primera jornada, és a dir, el partit d'anada d'aquesta final. Les colles barcelonines Mare Nostrum i Violetes del Bosch. Juguen per la primera plaça. Ara mateix estan a dues sardanes a favor de la colla Maria Nostrum i una per les Violetes. Amb les tres sardanes que es farà el concurs de Balaguer, també el proper dia 8, es resoldrà qui encapsala aquesta classificació el 2026. Les places 3, 4 i 5, amb el resultat provisional, ara mateix a les colles Maig, de Barcelona, mans amigues de Casà i Miren el Cel, de Sabadell, respectivament.

Més enllà dels concursos de colles, més enllà de les castanyades, de les bruixes i de tots sants, hi ha molta activitat en fires de tardor aquest mes de novembre, que tot just demà comença. Girona, per exemple, el gironès, viu els darrers dies de les fires de Sant Narcís. Aquest dissabte i diumenge encara hi trobarem bona part de l'activitat festiva amb música, cercavilles, cultura popular, atraccions i la Fira de Mostres, que converteix el parc de la Devesa en un gran aparador comercial, agrícola i artesanal. A les Terres de l'Ebre, la Tardot també té gust a vi. Gandés, a la Terra Alta, celebra fins demà la Festa del Vi, una trobada per descobrir cellers i vins de la comarca, però també gastronomia, música, cultura vinculada a la vinya. I no gaire lluny, als Reguers, al municipi de Tortosa, al Baix Ebre, avui i demà s'hi celebra la Fira del Rovelló. Avui dissabte, Trem, al Pallars Llosà, torna a reivindicar una fruita ben pròpia del territori, la Fira del Codony, Saldes, al Berguedà, i trobem una fira artesania que posa en valor els oficis i productes fets a mà i de producció de proximitat. També entre avui i demà, Monistral de Montserrat, al Bages, celebra la Fira de la Coca i del Mató. I demà diumenge, Sant Salvador de Guardiola, al Bages, la Fira de la Torrada, una trobada gastronòmica popular que gira l'entorn del patorrat i dels productes de tardor. El País Valencià, a Xàtiva, a la costera, dona el tret de sortida a la Fira Borja, una proposta que s'allarga fins al 8 de novembre, que reivindica el llegat històric i cultural d'una de les famílies valencianes més universals. I tot plegat es farà amb música, patrimoni, recreació, visites i diferents activitats culturals. I una proposta diferent per contemplar el cap de setmana, en què, més enllà de panellets, castanyes i carbasses, el país continua ben farcit de fires, de música d'artesania i de cultura popular.

És la nostra terra, de la muntanya fins a la vall, de dalt del cel, al fons del mar, tot això és nostre de veritat.

La primavera i tot cantava al nostre pas i el vent xiulava a la carretera tot allà. Fins l'horitzó, trepitgem fort, sense cap por. Cada racó que hem caminat, tot això és nostre de veritat. Aquesta terra és la nostra terra.

Fem-li un bon lloc on plorar i riure dels pobles xics a la ciutat. Tot això és nostre, de veritat.

Aquesta terra és la nostra terra. Són els Bonvent, que actuaran el canto de Cassà de la Selva en el Festival de les Cançons de Transmissió Oral, que se celebrarà del 13 al 15 de novembre.

I nosaltres que ho deixem aquí, aquest mans l'ha produït l'Andy Franco, el muntatge musical ha anat a càrrec de la Rosa Silloe i aquí us parlen amb tot l'equip en Quim Rullant. Acabarem amb una peça ben apropiada per aquest cap de setmana, la font de les ànimes de Pitu Chamorro amb la Bisbal Jove. Gràcies per ser-hi, que passeu una bona castanyada, bon Tots Sants i sobretot continueu fent viure la cultura popular. Bon cap de setmana i fins el dissabte que ve.

El suplement, amb Roger Escapa.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. 4 generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut. 29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

I hi ha sentiments que passen de generació en generació. El Memorial Futbol Club Barcelona dins de l'Spotify Camp Nou és un nou espai de record i homenatge als qui estimem. Informa-te'n i reserva ara el teu espai a memorialfcbarcelona.com Som la gent blaurana, ara i sempre.

Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharma et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloletes Ocofarm. Testades oftalmològicament i dermatològicament. De Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

Els solidaris parlem de drets humans,

de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris amb Mercè Folch dissabte a les 10 de la nit.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. Aquesta hora, els dissabtes, repassem alguns dels millors moments de la setmana, els continguts més escoltats al nostre web, que és radio.cat barra el suplement, i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust. Com, per exemple, l'hora negra de la Maika Navarro, sempre entre les favorites, que ens va concretar quins són alguns dels testimonis que declararan ben aviat pel cas en dic. Entre ells, José Creueras, el president del grup Planeta.

Fins ara només hem sentit en Caragüeres que el va entrevistar, recorda, al programa Pellicer, el va entrevistar, però amb la condició que només volia parlar de la faceta personal del seu amic. El seu testimoni serà com a Marc Massó i també amb aquesta confidencialitat que tenia, aquest coneixement de la relació pare i fill i sobretot de la voluntat d'Isaac Càndic amb aquesta fundació. Que els Mossos i l'administració interpreten que està una mica en la justificació i en el possible mòbil d'aquest presumpte homicidi, que seria de quina manera aquesta Fundació marmava el patrimoni dels fills de Sant Càndid. Interessant totes les declaracions seran, segur.

Avui torna Maika Navarro el suplement a partir de les 10. Tot això en un dissabte, en què el cap de setmana passat també vam rebre a l'estudi dos amants dels 80, Jordi Cubino i Carlos Bayona, que presenten la docusèria El Doble, una idea original del Bayona en què Cubino busca un doble del seu alter ego musical. El David Lyme. Tu, Bayona, el deus haver punxat moltes vegades com a DJ, el David Lyme, eh, dic?

Sí, sí. I, de fet, va venir un dia a una de les festes i parlant, ja ens coneixíem, i parlant, parlant, em va dir. No, el David Lyme sóc jo. Jo vaig flipar en aquell moment, no? Tu no sabies que era el Cubino. Jo no sabia que era el David Lyme. Jo, David Lyme, però si David Lyme és famós, no? I em diu, sí, sí, el David Lyme sóc jo.

Clar, és que el Cubino ha tingut tantes vides que amb 16 anys va ser David Lyme, però és que després. Va ser productor, els últims anys l'hem vinculat evidentment a Euphoria, però ell ha fet el Corazón Latino, ha produït artistes com Mecano, David Bisbal, Alejandro Sanz, Sergio Dalma, Mónica Naranjo, Laura Pausini. ¿Quantes vides has tingut tu, Cubino? No sé, unes quantes.

Jo penso que el món és, i la vida és reinventar-se, i quan et reinventes és quan tires endavant. I més en aquesta professió tan complicada que és el món de la música.

El David, el Jordi Cubino, és el Forrest Gump de la història de la música catalana.

I també vam sortir a fer esport dissabte a la platja del Bogatell acompanyats del Valentí San Juan, el primer encarregat d'entrenar Marina Laminós per la mitja marató que correrà en representació del suplement i amb la supervisió del David Clupés. Com ho veus això? És a dir, això que estem fent és productiu o això de xerrar mentre estàs entrenant és un mal exercici? Home, depèn del ritme que vagin.

Jo entenc que el Valentí i la Marina ara van en un ritme allò suau i que els permet. El Valentí apreta, eh? No penseu, no penseu. Però vaja, no seria l'ideal si tu estàs fent una cursa, però sempre has de fer allò que a tu et vagi bé.

Escolta, les agulletes, valentia, arriba algun dia que es deixen de sentir, perquè a mi el que em passa és que algunes nits els bessons em desperto que els tinc a la gola.

No, a veure, això és una qüestió, al final tu has fet futbol, i saps que també hi ha moments en què quan et toca fer un sprint, quan et toca recuperar, quan et toca fer una cursa llarga, hi ha moments que alguna musculatura respon d'una manera diferent,

Tots aquests continguts els podeu recuperar sencés a carradio.cat barra el suplement. Anem a les estrenes. Marta Fabre, què tal? Bon dia. Bon dia. El cine és una estrena directa des del festival de Sitges HOU.

El cineasta sudcoreà Na Hong-jin dirigeix aquesta pel·lícula d'acció situada en un petit poble de Corea del Sud que un bon dia es veu atacat per un monstre misteriós. I serà a les mans dels ciutadans acabar amb una amenaça que cada vegada és més desconeguda i perillosa. Tu ja l'has vist i t'entusiasma't. Sí, des que la vaig veure a Cannes que estic meravellada, especialment per aquesta primera hora de la pel·lícula, que és una seqüència d'acció a l'abast de molt pocs i que et deixa amb la boca oberta i ben aferrada al seient. Després és veritat que decau una mica, però torna a fer un crescendo final que no deixa ningú indiferent.

I encara els cines.

La nova pel·lícula de Javier Giner, Esta soledad.

El director torna a treballar amb Oriol Pla, amb qui va tastar l'èxit a Yo adicto, i també amb Marina Sales, per explicar la història d'una parella que s'estima, però ho acaba de deixar i han de resoldre què queda d'ells un cop la relació es trenca. A qui agradarà? A tots aquells que, evidentment, vau quedar enamorats de Yo adicto, i a tots aquells que heu intentat donar una segona oportunitat a una relació i us heu adonat que segones parts mai van ser bones.

I si preferiu anar al teatre. El Maldà, lo de Jaume I. La companyia del Celsia

presenta aquesta farsa desacomplexada, divertida i profundament crítica, inspirada lliurement en Don Jaume el Conqueridor, de Serafí Pitarra, que serveix per reflexionar sobre la política catalana i l'auge de l'extrema dreta. Què tal les crítiques? Doncs al punt avui parlen d'un musical de l'Iran, a núvol, celebren que sigui un text atrevit, desvergonyit, escatològic i reverent i passat de voltes, i a l'ara descriuen una obra mal educada, però també fresca i divertida. Per cert, la funció d'avui és a les 8 del vespre.

I si preferiu un concert.

Són els pets, caps de cartell avui de la castanyada del cabró rock.

Hi haurà el bo i millor de la música catalana, la Ludwig Band, els Amics de les Arts, els Tietz, els Figaflaues, l'Ax amb Bustó i els Catarles, entre molts altres. Els concerts arrenquen a les 12 del migdia i s'allargaran, com no podia ser d'una altra manera, fins que surti el sol a les 5 de la matinada. Encara queden entrades per 50 euros.

Doncs amb l'OTAC dels pets fins a les 7 del matí.

I mai no t'ho he dit però enganxat amb l'otac al meu llit hi ha una foto que és teva Som tots tres sortint quan tot era senzill o almenys m'ho semblava a mi. Fins demà!

Sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc.