El suplement, de 9 a 10 h - 01/11/2026

A Catalunya Ràdio, El Suplement.

Amb Roger Escapa. Bona nit. Bàsicament perquè hi havia nens de 14 anys robant mentre es gravaven en directe per penjar-ho a les xarxes. Sembla evident que la mà dura d'aquesta setmana amb diverses detencions dels agitadors, també molt joves, i els avisos de les autoritats que si calia es perseguiria els pares dels menors d'edat detinguts, ha evitat nous saquejos. De fet, ahir molts dels joves ni tan sols es van presentar a la cita. Ara ve. Això no s'ha acabat. En un moment en què parlem de guerres híbrides, pilotades, no sap ben bé per qui i sota quins interessos, aviat tornarà a haver-hi convocatòries de blocos sense cap consigna política aparent més enllà de provocar el caos amb violència. I és aquí on venen les preguntes. Caldrà un desplegament policial d'aquesta envergadura cada vegada que hi hagi una convocatòria de blocos? El comerç, l'oci nocturn, els barcelonins, en definitiva, hauran d'alterar la seva normalitat per l'amenaça d'uns brètols a Magner que no reconeixen cap autoritat? Ho preguntem de seguida a la consellera d'Interior, Núria Parlón.

Consellera Núria Parlón, bon dia i moltes gràcies. Hola, bon dia. Com anà la nit?

Bueno, la nit ja va haver-hi, doncs, com deia ara vostè, hi havia policia a Barcelona, i no només a Barcelona, sinó a la resta de ciutats on es preveien convocatòries de. De blocos a tot arreu. El que era important de cara a aquestes persones, aquests joves que es mobilitzen d'aquesta forma per fer simplement saquejos i trencar la bona convivència era que quedés ben clar que això no es permetria. I això és el que ahir es va fer, amb un dispositiu ben coordinat, especialment a Barcelona, amb els antecedents del que havia passat la setmana anterior. Amb filtres, sobretot, també en el transport públic, per identificar aquelles persones que anaven vestides d'una determinada manera, de negre, i amb la voluntat de poder fer algun que altre pillatge. Aquestes identificacions van ser un total de 1.800 per part del cos de Mossos d'Esquadra i 464 de la Guàrdia Urbana amb un dispositiu ben coordinat. Pense que durant la setmana també s'havien fet les quatre detencions. Durant la tarda, abans que comencessin les mobilitzacions que estaven previstes cap a les sis de la tarda, més o menys, aquests grups que arribessin a Barcelona o a diferents punts d'altres ciutats, també es va fer una altra detenció d'un presunt, aquest era major d'edat, a Cabrera de Noies el va detenir, per estar instigant a través de les diferents plataformes de missatgeria i a través dels diferents missatges que estaven enviant els joves per incitar-los a cometre aquests delictes. Per tant, aquest missatge està clar, això no es permetrà de cap de les maneres. Per altra banda, també hi ha un missatge a més de termini, o si vol, que és la reflexió que hem de fer de què està passant, perquè alguns joves es comportin d'aquesta forma i, per tant, també hem d'interpel·lar directament a les seves famílies. No pot ser que hi hagi joves que aparentment poden estar una tarda a l'habitació i que estan preparant anar a saquejar a Barcelona amb amics o fins i tot desconeguts. Per tant, això és una cosa que també ens ho hem de plantejar, és a dir, què passa amb els nostres fills. I a partir d'ara, òbviament, això no ha acabat. Nosaltres continuarem fent aquest monitoratge de xarxes i estarem molt a sobre de tot plegat.

Algunes preguntes sobre el càdit. El balanç final, entenc, 1.800 identificats per part dels Mossos, més 460 per part de Guàrdia Urbana?

Sí, la majoria, sí, correcte. 2.264 identificacions, en total. És una xifra extraordinària, altíssima. La meva pregunta és. En total, de 181 denúncies. 181 denúncies. Per què? Per quin motiu?

Per portar arma blanca, o no arma blanca, però sí arma lasciva, que puguin fer mal. Una pedra, un esprai A Barcelona, quants policies van participar

de l'operatiu policial? Més de 500. Més de 500. Calia blindar d'aquesta manera el centre de Barcelona amb aquestes mesures tan, tan extraordinàries? Va ser proporcionat, realment, el desplegament policial?

Sí, calia fer-ho i òbviament no només calia fer-ho sinó també calia llançar un missatge, que és que això no es tornaria a permetre que succeís. I òbviament, pensi que nosaltres vam estar durant tota la tarda, com li explicava, fent controls en els transports públics perquè no tots els joves són de Barcelona. Com bé sap, molts d'ells venien d'altres parts del territori i, per tant, era molt important fer també aquests controls a transport públic per evitar que ens trobéssim en ensurs. Pensa que no és una manifestació. No és una manifestació a la qual, quan acaba, i els organitzadors la donen per finalitzada i hi ha alguns que es queden fent el derull, sinó que són grups, grupuscles de joves petits que es dediquen a anar a fer saquejos de botigues. I per tant, l'operativa ha de ser molt diferent del que seria un dispositiu estàtic que comptes amb un determinat nombre d'efectius per atendre a una manifestació o a una concentració. És que no és això.

Això és evident i ho hem anat analitzant també aquests dies. Vostè apuntava que això no s'ha acabat. Per tant, de convocatòries d'aquesta mena en poden arribar més. La meva pregunta és. Cada vegada que hi hagi una situació com aquesta hi haurà un desplegament de tal magnitud que també obliga d'alguna manera el comerç a baixar persianes abans d'hora, a blindar-se i a preparar-se. Alguns botiquers van dormir fins i tot dins dels seus establiments per protegir-los. És a dir, també hi ha un peatge molt alt que paga la ciutat sencera i en una nit important com era la castanyada de Halloween, de calaix també molta gent que va deixar de guanyar uns diners amb què ja hi comptava, potser.

A veure, anem per parts. El dispositiu no va impedir en cap moment que les botigues estiguessin obertes. El que passa és que els propietaris d'aquestes botigues, doncs, òbviament, veient el que va passar la setmana anterior, molts d'ells van decidir baixar parcianes de forma preventiva perquè tenien por. Tenien por del que pogués passar, no perquè hi hagués un dispositiu policial. Per tant, aquest dispositiu policial, també el que havia de demostrar ahir era la confiança dels propis botiguers a poder obrir les seves botigues sense por a patir saquejos. No és que el dispositiu policial provoqués que es tanquessin les botigues, al contrari, les botigues, en tot cas, les que van decidir tancar, com bé hem escoltat pels propis mitjans de comunicació o bé el propi alcalde Collboni, que va estar durant tota la tarda visitar-les era pel fet de tenir por i no voler viure una situació com la que es va viure dissabte. Per això aquí les institucions el que hem demostrat és que això no es tornarà a permetre i que per tant estem preparats per poder garantir la seguretat per tal que aquests xavals que actuen de forma totalment indiscriminada i que fan saquejos i que no es comporten de forma civilitzada, per dir-ho d'alguna forma, no ho tornin a repetir. I aquest era l'objectiu del dispositiu. La normalitat. La garantitzava el dispositiu, en certa forma. Tot i que mai podem dir que no passarà res enlloc, perquè vostè sap perfectament que nosaltres això no ho podem dir, perquè sempre pot passar un incident. Potser fins i tot no relacionat amb el bloc, sinó algú que entri a robar una botiga, perquè abans del bloc, malauradament, estem tot el dia amb el campany prevenint la multireincidència, i dintre dels delictes de multireincidència també hi ha el fet de fer un robatori a un establiment. Per tant, a partir d'ara, nosaltres el que sí que tenim clar és que continuarem monitoritzant aquestes xarxes, continuarem insistint en que les plataformes també s'han de comprometre. Divendres passat vam fer una reunió amb aquestes plataformes per dir-los que s'han de comprometre i que quan detectin aquests moviments en les seves xarxes, per reputació també i pel que això significa, ho han d'aturar i han de tancar aquests canals. I, d'altra banda, estarem tota l'estona, a partir de la Comissaria General d'Informació, veient què passa amb aquest blocus i quina situació hi ha al darrere i què podem esbrinar, també.

Amb quins criteris s'identificava ahir, tenint en compte que hi ha més de 2.000 persones que els Mossos els va aturar i els va demanar el DNI?

Vestits de negre, vestits foscos, amb caputxes i amb aquesta estètica, principalment. Nosaltres els quedàvem vestits de negre i que portaven les característiques de vestimenta que durant la monitorització d'aquestes xarxes s'havia anat seguint, que era la indumentària que se'ls deia que havien de portar.

Li ho pregunto també perquè a vegades quan han passat episodis com aquest, des d'alguns grups polítics, s'ha apuntat als Mossos d'Esquadra com que practiquen algunes identificacions tenint en compte criteris ètnics. Això és el que han apuntat algunes vegades alguns grups polítics. Vostè què respon a això?

Després del que va passar la setmana passada a Barcelona, algú pot plantejar que la policia va estar fent identificacions per motius ètnics? Sincerament?

Doncs clara i contundent la consellera d'Interior sobre aquesta qüestió amb els Mossos d'Esquadra que ahir van practicar aquestes 2.000.

Nosaltres simplement fèiem identificacions d'acord amb els consells que els donava a aquests nois en aquestes plataformes de com havien d'anar vestits.

Entenc també que per un criteri d'edat, tenint en compte el que havia passat fa tan sols una setmana amb molts menors d'edat, no aturaven persones de 50 anys que passejaven pel centre de Barcelona ahir.

No, no, no. Això està clar. Era un perfil determinat. Menors i amb una indumentària determinada, que era el que se'ls aconsellava com havien d'anar i com s'havien de camuflar per fer els actes vandàlics.

¿Els consta si aquestes persones que ja fa tot just una setmana van ser identificades i detingudes amb més de 130 detencions ahir alguns d'ells es van tornar a presentar o dins d'aquestes 2.000 identificacions són perfils nous? És a dir, ahir en aquesta crida es van arribar a presentar els joves o no ho sabem ben bé?

Sí, hi havia alguns que ja havien participat. De fet, a Barcelona no, però a Mollet, un dels que va fer algun que altre intent de pillatge ja havia participat a Barcelona. I també hi va haver-hi algun altre que vam detectar que també havia participat en algun altre esdeveniment de blocos. O que està vinculat a esdeveniments de blocos.

Sobre els detinguts com a incitadors de blocos, quatre dels quals, com explicava també la consellera a Catalunya, què en sabem? A quin perfil responen? I què és el que pot passar amb aquestes persones, alguns dels quals ja s'ha decretat presó sense fiança?

Bueno, doncs, hi ha dos majors d'edat i dos menors d'edat. Un d'ells ha ingressat en un centre de menors. I els adults esperem que també tinguin les penes que mereixen. Perquè jo crec que aquí l'important és que les institucions donin la resposta adequada perquè la ciutadania confiï en les seves institucions i que els caigui tot el pes de la llei. Ja ho hem repetit moltes vegades, la bona feina que també s'ha fet no només a nivell de coordinació policial, sinó per part de la Fiscalia i la Judicatura en aquest cas, davant del que va succeir el passat dissabte i que hem evitat durant aquest dissabte d'ahir.

Vaig acabant, consellera. Una pregunta una mica més reflexiva, aixecant la mirada. ¿Vostè entén què està passant per aquest comportament que fins i tot va sorprendre els propis Mossos d'Esquadra, com explicava la comissaria en cap, Sílvia Cata, el cap de setmana passat?

El que està passant és complicat de poder-ho resumir ara mateix aquí, tancant l'entrevista, perquè ens falten potser elements que van més enllà dels fets en si. Hauríem de saber què provoca que determinats joves no tinguin millor a fer una tarda de dissabte que anar a vandalitzar botigues. I això jo crec que hi ha molts factors a considerar, entre ells la pròpia relació amb les famílies, amb el context. L'hiperconsumisme, al qual no hi pots arribar, i per tant, doncs, hi ha moltes qüestions. El que sé que és cert és que no és tolerable que això passi. Llavors, doncs, jo insisteixo en la importància que les famílies han d'estar molt presents en la vida dels seus fills, i sobretot perquè són molt petits. No estem parlant de nois que ratllen la majoria d'edat, sinó ahir hi havia nanos que no arribaven als 12 anys. I això és preocupant. És preocupant perquè vol dir que allò que s'ha teoritzat moltes vegades d'una societat que és líquida i que hi ha determinats valors i límits també que s'han de compartir en el marc de l'educació, que fan. Les pròpies famílies s'estan diluint d'una manera que pot donar com a resultat el que vam veure, malauradament, el cap de setmana passat. És que això va agafar els Mossos amb el peu canviat. Algú ha arribat a dir això. Ni molt menys, no els havíem preparat un dispositiu, havíem fet seguiment de xarxes, però el que no et podies imaginar de tal manera és que sense concentració aparent tindries grups de nois vandalitzant botigues de Barcelona. Això és una cosa que no s'havia donat mai a Catalunya, mai d'aquesta forma. I per tant, doncs, no es pot permetre.

El que tampoc sé si és assumible és posar 500 policies a Barcelona, al centre de Barcelona, cada vegada que hi hagi una convocatòria de blocos a través de xarxes. Vull dir que entenc que també la seva missió a partir d'ara és dissenyar un dispositiu que permeti als barcelonins fer vida normal, en paral·lel que hi pugui haver aquesta amenaça, però poder-la contenir d'una manera, si m'ho deixa dir així, menys preventiva.

Mira, ni vostè ni jo som policies i, per tant, jo amb això no m'hi ficaré. Jo el que he de garantir és a dir com ha de ser el dispositiu, perquè si no ens passarà com ens passa amb les alertes, a vegades, no?, que l'enviem i, si no plou com volem que plogui, perquè no coincideix amb la teologia, posem en dubte el sistema de les alertes. I ara, doncs, posarem en dubte els dispositius policials. El dispositiu del dissabte passat estava plantejat, precisament, per donar una cobertura. De tal manera que si hi havia algun aldarull es pogués donar resposta, això amb el que ens enfrontem té unes característiques totalment diferents. Per tant, nosaltres el que no permetrem de cap de les maneres que torni a passar el que va passar dissabte passat a Barcelona. I el dispositiu policial està pensat per això. Òbviament, les detencions que hem fet, hem fet quatre detencions, han d'ajudar a que ara, policialment, i a partir de la Comissaria General d'Informació, i compartint informació també amb altres cossos policials, veiem si això va a la baixa o no. Però no tingui cap mena de dubte que nosaltres garantirem que això no torni a passar, amb la seguretat que calgui. Precisament perquè els comerciants no tinguin la por que encara hi tenien per aixecar la seva persiana. Aquesta és la nostra feina i la nostra manera d'entendre una problemàtica com aquesta. També és veritat que aquests nanos que s'han detingut, molts d'ells tenen ordres d'allunyament decretades. Per tant, en el moment en què els detecta, ràpidament, amb ordre de protecció, truques als pares i els han de venir a buscar, que també és part del que es va fer ahir. Per tant, jo crec que ahir va ser un bon dispositiu. També va permetre generar confiança a aquells que no van voler aixecar la seva persiana amb tota la raó arran del que va passar. Ahir a Barcelona no va haver. Cap mena d'acció vandàlica per part d'aquests joves. Es van fer identificacions, es van fer tres detencions en el cas de Barcelona i fins a set amb altres indrets de joves que van fer algun altar vandàlic vinculat a blocus i, per tant, aquesta és la nostra feina.

Mirant el calendari, ara sí que acabo, la propera data que els preocupa és la vaga general o el cap de setmana que ve ja que potser també hi ha altres convocatòries?

Nosaltres estem amatents del dia 7, que és dissabte, i també de la vaga general, no per l'objectiu de vaga pròpiament, sinó perquè ens puguem trobar en una situació com la que estem veient que passa a França o ha passat a Berlín. Si se ensagra més lluny durant el dia d'ahir. Que darrere de mobilitzacions legítimes i de mobilitzacions estructurades i organitzades per reclamar de forma legítima vots drets o millores, s'emmascaren altres moviments vinculats a situacions de vandalisme, de blocos o d'altres maneres de tenir encara bona convivència. Núria Parlón, consellera interior. Moltes gràcies i bon dia. Bon dia.

3 minuts passen d'un quart d'hora del matí, ben atents a aquestes paraules de la consellera. Recordem, ha avançat fa uns instants aquí el programa, que s'eleven a 2.264 les identificacions per les protestes blocus, 1.800 per part dels Mossos, la resta per part de Guàrdia Urbana, Déu-n'hi-do. Amb algunes detencions, poques, amb una nit molt tranquil·la. Ben atents d'allà, l'Oriol, Marc, el Carles Munguilot i la Marta Monforte. Bon dia a tots tres. Heu sentit la consellera. Un primer balanç, també, Oriol, del que ha pogut explicar.

Crec que tots els que estem aquí m'han entès perfectament que el govern va entendre que els fets de dissabte passat no es podien repetir en cap dels casos, que es va fer un desplegament policial inèdit per blindar el centre de Barcelona, I el problema que crec que queda és el que li preguntaves tu ara també al final, Roger, que és què passarà dissabte que ve, perquè al final quan tu tens identificats i els Mossos s'hi han dedicat tota la setmana a que hi hagi persones que puguin cridar a provocar el derull, comences a patrullar les xarxes, que és on es mouen aquest tipus de perfil de persona, blindes al centre de Barcelona amb unes imatges que són pràcticament militaritzades, si la setmana passada hi havia gent que podia criticar el govern per dir. No heu fet res, ho vau saltar, no heu fet la feina que tocava, la comissària en cap dels Mossos va dir que era un fenomen bastant inexplicable, doncs ara, des del punt de vista de la seguretat, queda clar que amb un dispositiu excepcional, tant surts el problema vindrà quan sigui dissabte vinent, o sobretot també quan hi hagi la vaga general, i aquí és on el govern haurà de posar la banya perquè no es descontroli, crec que en el cas de la vaga general els organitzadors no tenen cap interès en que es descontroli la situació, i queda encara. Però és que no depèn de la voluntat dels organitzadors que es descontroli o no. Això passava també, ho recordava la setmana passada el Carles, en temps del procés, ni un paper a terra, però és evident que algun contenidor cremat hi va haver i això és incontrolable per part dels organitzadors. I crec que continuen pendent una sèrie de preguntes que ens fem tots, que és que hi ha al darrere de blocos, si hi ha alguna ingerència externa, o si simplement es tracta d'una sèrie de joves, molt joves, que fan el lio pel lio, per entendre'ns, i que, fent servir paraules de sociòlegs, hi ha una cosa que es diu crim performatiu, que és el crim que tu tens ganes d'ensenyar a les xarxes, i és tan important robar el mòbil com ensenyar que has robat el mòbil, i això crec que és una qüestió que entra tant en el terreny de la sociologia com en el terreny de la seguretat pública. I aquí sí que és on crec que hi ha un decalatge més gran entre com les autoritats veuen aquest fenomen i com el fenomen es veu a si mateix. És molt difícil d'entendre una generació que té una sèrie de gent a dins que vol fer aquestes coses, que hi ha molta gent, m'incloc. Que em sembla una absoluta majarada, però que passa i que se li ha de donar la resposta primer des del punt de vista seguretari i després des d'entendre quin malestar ja la ten i què està passant al cervell d'uns quants xavals que es dediquen a fer això per saber per què.

Munguilot. Bé, jo el que espero és que aquestes identificacions, que evidentment van evitar que hi hagués el derulls ahir, serveixin per molt més que això. Explica'ns en què consisteix una identificació, sisplau, Carles. Bé, la identificació consisteix en que, per criteris policials, en determinats moments es vol saber qui és una persona perquè es tenen indicis o sospites o simplement com una mesura preventiva que aquella persona pot anar a fer alguna activitat il·lícita.

Aleshores, què fan? Et demanen el DNI? Et demanen el DNI. Et poden registrar què portes al damunt?

Et poden registrar què portes al damunt, què portes dins d'una motxilla o què portes dins d'una maleta, que això ha de quedar clar. Hi ha gent que a mi a vegades em ve al despatx i diu que em van registrar la motxilla i, escolta, amb això es necessita un ordre judicial. O m'han registrat el cotxe i es necessita un ordre judicial. Mentida. Pots registrar el cotxe, perquè pots portar droga o pots portar una bomba. Jo el que anava a dir. Un segon, un segon.

I aleshores, el DNI, et miren què portes al damunt, i aleshores la policia sap, queda registrat, no és que el DNI se'l mira i te'l torna, sap que tu has estat aquella hora allà, no? Si després hi ha un aldarull o un saqueig i apareixes amb una càmera o el que sigui,

doncs dos més dos fan quatre. Això et servirà perquè t'identifiquin, però el que jo anava a dir que és l'important de les identificacions. Ara han de fer molta feina de despatx. Per què? Perquè amb tots els perfils que hauran identificat, han de saber arribar a conclusions del detall a la Generalitat, un perfil general de quin tipus de persona tenim per prevenir que no tornarà a passar. Vull dir, han de fer un retrat robot, per dir-ho d'alguna manera, que serveixi per tenir aquest patró, aquest perfil, i dir, escolta'm, buscarem a partir d'ara, si torna a convocar blocos una qüestió similar busquem un determinat tipus i podrem treballar en l'origen per evitar que això passi, perquè la policia està molt bé, la funció que va fer ahir que és de reprimir, està molt bé i evitar, i jo vull dir públicament que els va anar molt bé, ho van fer molt bé i estem tots molt contents com a ciutadans però ara hem de saber. Que la propera vegada, si torna a passar i es torna a convocar gent, quin tipus de persona pot resultar influïda per aquesta crida. Aquí hi ha un detall que no és un detall. Tu has fet una pregunta al tema, s'està dient, i si has fet la pregunta és perquè es diu al carrer, és que potser hi ha una discriminació ètnica, és que potser es busca un determinat origen.

Diguem-ne racial. Diu la CUP, hem demanat explicacions a interior davant les actuacions dels Mossos d'Esquadra d'aquests darrers dies. Hem sol·licitat la conversa a la consellera interior. Avui denunciem identificacions indiscriminades a joves

també per perill racial. Això és molt greu dir-ho. I si fos així, seria molt greu que hagués passat. Jo estic segur que no ha passat això. Ara bé, us posaré un exemple, perquè a vegades a mi m'agraden els exemples, són molt didàctics. Si tu tens notícia que es farà una concentració per formar Espanya el club del Cucos Clan, evidentment no identificarà ciutadans de raça negra. Entenem l'exemple? Doncs és molt senzill. A vegades, el detall racial o origen, o potser per religió, no?, determinades manifestacions, segurament posaràs el focus més en si és una persona que practica l'islam i no el cristianisme, i automàticament, per qüestió estadística, buscaràs un cert tipus d'origen nacional, diguem-ho així. O racial, o geopolític, si vols, no ho sé. M'enteneu, m'imagino. No està feta aquesta maniobra d'identificació inspirada per un concepte racista o un concepte discriminatori, o ha d'estar inspirada per dades objectives d'intel·ligència policial, que això és el que estic reivindicant, que ser segur que ara mateix en els despatxos estan treballant. Amb totes aquestes 2.264 identificacions, per cert, 181 persones menors, entenem la majoria, portaven estris susceptibles de causar mal. Armes blanques, pedres, ha dit la consellera, esprais. Home, això també hem de saber. Quin tipus de persona surt amb 14, 15, 16 anys amb aquest tipus d'objectes. I a partir d'aquí treballar-hi, no només per tornar-los a detenir si volen tornar a crear el derull, sinó potser perquè els treballadors socials, perquè ens fixem si venen d'un determinat barri, segurament això també ho tindran en compte. És simple i purament política preventiva, i buscar-hi la lectura de criminalitzar la consellera o de criminalitzar qui ho decideix, és que tu només pares aquests perquè són de determinat origen ètnic. Em sembla que és una frivolitat demagògica que jo des del meu punt de vista diria que ja n'hi ha prou. Marta. Sí, moltes coses, no?

I jo crec que tu has fet unes preguntes interessants, Roger, a la consellera. Una d'elles, que ella no ha volgut tampoc entrar massa, però a mi em sembla la pregunta, és per què està passant tot això? Què és el que està passant a casa? Què és el que està passant a les vides d'aquestos nois, sobretot, no? Perquè entenc jo que n'hi ha un perfil més masculinitzat de la majoria,

que això també m'interessa. Totalment, i tant. Del cap de setmana passada, a les 133 detencions, només hi havia 6 noies. Sí, noies.

Clar, és que això també configura una realitat, no? Que és per què els homes o els nois joves o menors d'edat estan fent això? Quin és l'objectiu? Només volem fer-lo per voler fer-lo, per fer mal i per intentar. Crec que ho deia l'Oriol, no? Ensenyar-lo a xarxes per fer-se de valent entre els altres, ensenyar-lo a TikTok. Què és el que volen, què és el que està passant, per a que tot això siga un moviment tan general o generalitzat dintre d'un espai en un moment com aquest. I les famílies, ho saben, jo estava pensant molt, i en esta tertúlia ho hem parlat fa uns mesos, en algunes sèries que parlen d'aquestes coses, la de Adolescence, per exemple, que ho vam parlar d'ací, que és un noi que. Fa una matança a una altra noia i la família no sabia res, i com mitjançant les xarxes se va preconfigurant tot això. Una altra seria que jo crec que també explica molt bé això, és la de la Letícia Dolera, que parla també de com els nois passen coses que els pares desconeixen i no estan tan presents perquè pensen que això no ho farien mai els seus fills. Tampoc vull dissertar tota la responsabilitat, evidentment, als pares, crec que també és una mica injust això, però sí que em fa reflexionar de per què, per què està passant tot això, quines són les causes, quins són els motius, perquè jo crec que. Això també explicaria moltes de les coses, i evidentment aquesta quantitat tan alta, dos mil i pico, de persones identificades, a mi em sembla una barbaritat, és que són moltíssimes, i alguns d'ells sembla que sí que tenien una intencionalitat per portar aquestes coses, aquestes pedres, aquests espais, etc. És que és una pregunta, i això tornarà a passar, i. ¿Tots els caps de setmana haurem de tindre una policia, mosos, cossos desplegats per Barcelona per evitar-ho? És que són moltes preguntes que jo crec que ara no és normal que la gent les faci. Jo també me les faig i tampoc trobo la resposta. No sé quina és la resposta, no sé què és el que està passant, però evidentment alguna cosa està passant, no?

Oriol. Sí, crec que aquesta és la pregunta clau. Què està passant perquè hi hagi una generació que senti aquest desassossec i el vulgui expressar d'aquesta manera. També és veritat que moltes vegades el darrere d'un pretès malestar social justifiquen actes que des del meu punt de vista són injustificables. La setmana passada les imatges que vam veure al centre de Barcelona no hi havia un rerefons social, un pòsit social, un pòsit de malestar, hi havia simplement saquejadors que van entrar en unes botigues determinades. Per endur-se uns productes molt determinats, que no eren precisament bolsos de luxe, això, van entrar a una botiga de components per ordinadors i telèfons i es van endur tot el que van poder i fins i tot n'hi havia alguns que es feien fotos i després les distribuïen, que després si et queixes que t'identifiquen quan tu mateix t'estàs identificant com a autor d'un delicte, doncs parlem-ne, no ets molt llest. I després hi ha una qüestió que des del punt de vista del que pugui influir en aquestes eleccions, crec que amb el que ha passat amb l'accident de tren d'aquest dimecres. És probable que tot això, entre el que va passar dimecres i el dispositiu policial d'aquest dissabte, és evident que els aldarulls perden, no sé com dir-ho, força com a motor de decisió electoral. És veritat que el cap de setmana passat semblava que el marc podia virar cap a la seguretat i com contenir aquest tipus d'aldarulls que s'han reproduït a altres ciutats de l'Estat. Hem tingut també aquí a Catalunya, a Vic, per exemple, aquesta setmana hi va haver un desplegament policial molt gran perquè també hi havia una crida en els saquejos, però és veritat que des que ha passat l'accident de tren, tot això, tot el debat sobre si hi ha una possible ingerència externa, el que va dir Gabriel Rufián la setmana passada, que si d'això se'n beneficiava l'extrema dreta, vol dir que hi havia l'extrema dreta al darrere, tot això ha quedat diluït. Per què? Doncs perquè l'actualitat mana, perquè la desgràcia en aquest cas ho ha capitalitzat tot, i estem en un marc molt diferent del que ho estàvem fa una setmana.

El Lluís Sanz és president de l'associació d'amics del Passeig de Gràcia, el podem saludar quan són dos quarts de deu del matí al suplement. Lluís, què tal? Bon dia. Molt bon dia. Com ha anat aquesta tarda nit?

La veritat és que ahir tot va anar amb molta normalitat, és a dir, el desplegament policial va ser molt intens i va ser molt efectiu. Es van identificar molts joves que venien potser amb intenció de fer el deruix i de cometre actes de pillatge i al final no va succeir absolutament res, és a dir, no va haver-hi ni cap petit incident. És a dir, dintre de la tensió de tanta policia desplegada, al final, efectivament, la jornada es va descórrer amb una amb una normalitat, és a dir, no hem de lamentar cap tipus d'incident.

Quin cos representa pels comerços també el desplegament policial, tenint en compte l'amenaça que teníem al damunt?

Més que el desplegament policial, que agraïm profundament, perquè realment tant Mossos d'Esquadra com Guàrdia Urbana s'hi van volcar molt i van fer un desplegament molt contundent, sí que és veritat que els compradors van preferir venir a fer les compres al matí, perquè el dematí no hi havia cap convocatòria i, per tant, va ser un dematí bo comercialment. A la tarda, ja, per exemple, al País de Gràcia, molts establiments ja van optar per no obrir. Potser un 60% va tancar, un 60-70% va tancar a partir de les 4 de la tarda. Per tant, per ells, òbviament, les ventes van ser nules. Pels que vam estar oberts, els que estem més situats a la banda alta del País de Gràcia, a tocar a la Diagonal, la jornada de la tarda va anar amb una certa o bastanta normalitat comercial, els que estaven més al voltant de la plaça Catalunya sí que van notar menys afluència de compradors.

I entenc que, evidentment, qui es fa càrrec dels diners que es deixen guanyar són els propis comerciants. Aleshores, si no em corregeix, eh, Lluís? Hola? Sí, sí, sí, estic aquí. D'acord, d'acord. No, el que et volia preguntar també és si us consta que a alguns comerços hi va haver propietaris o persones encarregades que es van quedar dins per protegir-se, per si de cas, doncs, d'alguna manera, algú hi entrava o com

es van organitzar? Sí, efectivament, els comerços que no vam tancar vam tenir personal habitual i, per tant, sí que vam reforçar les mides de seguretat. Amb els porters que ja tenim o inclús gent desplegada al carrer vigilant el que pogués passar. Els que van tancar, també van, molts d'ells, van deixar alguna persona de seguretat per vigilar que no es produís cap tipus d'incident. Per tant, sí, efectivament, això té un cost. També té un cost el comerç que va decidir ja des de bon matí posar-se, diguem, protegir els aparadors amb fustes o amb planxes de metall per evitar que li trenquessin els vidres. Tot això, efectivament, té un cost. I les vendes que s'han deixat de fer també suposen un cost pels comerços. Sí, estem en uns moments d'incertesa, uns moments en aquest sentit difícils, i, efectivament, té cost per a tothom. També hem de mirar el cost que va tenir el desplegament policial, que va ser un cost també enorme. Per tant, efectivament, aquest tipus de situacions generen costos que, al final, acaba pagant la societat o les empreses.

¿Tenim la sensació que una situació com aquesta es repetirà els propers

caps de setmana? Nosaltres, això hem d'esperar a veure el que diu la policia i fiar-nos, òbviament, de la seva informació. Per tant, de moment no ho sabem. Sí que sembla que això està bastant diluït, és a dir, es va agafar per sorpresa el dissabte passat i ara ja no ha agafat per sorpresa ningú i, francament, els dispositius van funcionar perfectament. Per tant, hem d'esperar que això ja, almenys, el nostre país estigui realment ja aturat. Però, efectivament, no sabem res. Hem d'esperar el que ens diuen les coses de seguretat els propers dies.

El Lluís Sanz, el president de l'associació Amics del Passeig de Gràcia. Gràcies, bon dia. Gràcies, bon dia. Gràcies a vostès.

Monguilot, què volies dir? No, volia dir que tu abans, Oriol, has dit una cosa que m'ha agradat, que és aquest noi menor que es fotografia perquè acaba de robar un mòbil. Aquí hi ha un problema de base, que és el sentit d'impunitat que tenen. I la falta de respecte també, que això n'hem parlat moltes vegades, al principi d'autoritat. Aquest noi menor d'edat que es fotografia quan acaba de robar un mòbil li compensa molt més sortir fent això, en el seu cercle segurament riuran molt, que no pensar el risc que corre que pugui anar a la presó. D'altres coses perquè jo ho he viscut això al meu despatx. O sigui, hi ha un tipus de perfil de noi menor que diu, no, ara em portaré bé perquè ara ja faig 18 anys. O sigui, una mica la sensació d'impunitat que la llei del menor els protegeix, jo no puc anar a la presó, i això us estranyarà, però això és així. I una altra cosa, també, no oblidem que en la societat, sempre, totes les societats, hi ha un tant percent de gent que són simplement miserables. No sé si us ha cridat l'atenció, les víctimes del tren de Toledo, esperant saber si el seu familiar estava entre els morts, i algú els enviava whatsapps falsos per enganyar-los. Això penalment té una reacció. Judicial menor, però s'ha de ser tan miserable moralment, és tan vergonyós que algun ser humà sigui capaç de fer això, que també criminològicament i sociològicament ens dona una informació perquè hi donem unes quantes voltes Marta Bonforte.

Sí, a veure, jo crec que evidentment el que parlàvem abans, alguna cosa ha d'estar passant perquè gent tan jove faig aquests moviments. A mi, per exemple, parlar amb ell en l'última entrevista m'ha semblat. Que almenys ell estava content amb l'actuació dels Mossos i de la policia, i que justament està fent una cosa que a mi em fa por que passi al contrari, és a dir, no confiar en les autoritats, no confiar en els cossos, no confiar en les institucions, perquè jo crec que això pot passar molt fàcilment, i també pot passar, per exemple, després de l'accident a Urda, no confiar en el sistema ferroviari, ni en els polítics, ni en ningú, i semblar molt l'antipolítica, perquè això jo crec que tots sabem més o menys a què ens porta i quins tipus de societat ens portaria i qui vol que això s'estengui per la societat en general. Aleshores jo crec que quan passen coses com els saquejos de la setmana passada i ara no han passat perquè s'ha protegit i almenys s'ha actuat preventivament amb molta força. Alguns diran que ha estat massa, i crec que, per exemple, això que diu la CUP, si és cert que s'ha discriminat a nois per perfil ètnic, i tenim proves que ha estat així, jo crec que això evidentment s'ha d'investigar i s'ha de preguntar, perquè jo crec que no és tolerable en una societat com l'actual, però crec que si almenys la resposta de l'Estat en situacions com. Com la de la setmana passada o com la de l'accident, és bona i és necessària, és ràpida, és eficient, almenys això rebaixarà que molta gent tinga la desconfiança brutal, que jo a més ho entenc perfectament, quan molta gent diu, és que jo no me fie de ningú, jo no crec res, jo vaig a mirar per mi la individualització i un poc el neoliberalisme, també de com de com s'apropia de la ment de la gent i pensa que només li afecten a ells les situacions col·lectives, no? I jo crec que això és important, que se responga amb fermesa, però també que la gent veja que sí que hi ha una confiança cap al sistema.

Dos quarts i mig de deu del matí, ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa. Al Japó, el disseny neix d'una filosofia. Cada línia, cada gest, té un propòsit. Mazda CX-30. Dissenyat per elevar les teves emocions. Ara Mazda CX-30 amb unes condicions de finançament excepcionals fins al 31 de desembre amb OpenBank SA.

Vine a descobrir-lo a la teva xarxa de concessionaris Mazda de Catalunya. Soc francesa i fa 6 anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El país està trencat.

Els dos últims anys de Trump han marcat els Estats Units. Ho diu el president. M'encanta el president Trump. L'equip de TV3 a Washington recorre la ruta 66 per fer un retrat del país abans de les eleccions de mig mandat.

Abans de ser republicà, abans de ser demòcrata, primer som persones humanes.

Ruta 66, escoltant els Estats Units. 30 minuts, aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Si és diumenge i són les 11, som al club.

El Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. Futbol, Barça, Flick, La Mina, Espanyol, Madrid, Mourinho, La Lliga, Girona, Sabadell,

La Lliga Femenina,

Basque, Tenis, MotoGP. Cada diumenge a les 11, al Club de la Mitjanit a Catalunya Ràdio, amb Xavi Campos i el seu equip.

Més de 10. Més de 10.

Més a prop dels 20 que dels 10. Menys de 10. Perquè escoltar la ràdio, sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat. Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques, l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.

La recerca interdisciplinària no està ben valorada.

A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quién rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner, Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquitsch i Elvira Diangani-Osset.

Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla.

Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada. A l'àvia web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

3 minuts per arribar a 3 quarts d'edat del matí. El suplement amb la Marta Montfort i el Carles Monguilot, l'Oriol Marc. Pel que fa a l'accident ferroviari de dimecres, continuen les tasques d'identificació. Se n'identifica ja 56 de les 69 víctimes mortals. Les 13 pendents corresponen a víctimes estrangeres i depenen de comprovacions i de cooperació internacional. Aquestes últimes hores ens han sorprès les reflexions de. Una persona és el Javier Barrio, és el marit de Carmen de Santa Anna, una d'aquestes 69 víctimes mortals del tren accidentat a Urda, que deia això. Dura una mica més d'un minut, però el sentirem sencer.

Estos muertos son los muertos de toda la sociedad, ¿vale? Del tipo de sociedad en la que estamos viviendo todos. Daros cuenta que estamos viviendo la peor época del capitalismo con prisas. Acordaros cuando teníamos a los niños en las minas arrastrándose, cogiendo carbón. Ahora lo que tenemos son capitalistas que quieren el dinero más rápido que nunca, a la mayor velocidad posible. Pasa en todas las redacciones, pasa en todos los trabajos. Pasa absolutamente siempre. Entonces, daros cuenta que los 80 muertos, como mi mujer de hoy, y los que habrá y seguirá habiendo, tienen que ver con esto. Tenemos que rebelarnos entre todos. De verdad, aunque me veáis aquí, no paro de llorar hace dos días. Carmen era su último viaje de trabajo. Es una alta directiva de viajes del Corte Inglés. En general, todas las empresas se dedican a masacrar a sus empleados. El trabajo que hacían tres, ahora lo hace uno nada más. Y habla por el viaje del Corte Inglés porque ella trabaja ahí. Pero el 100% de las empresas españolas lo hacen. El 100% de las empresas en el mundo lo hacen. Tenemos que cambiar este mundo. Tenemos que cambiarlo entre todos.

Déu-n'hi-do, quina reflexió del Javier Barrio poques hores després de perdre la seva dona en aquest accident ferroviari. Bàsicament fa una crida a rebel·lar-nos contra el sistema i apunta al capitalisme també com un dels factors que ha provocat aquest desastre ferroviari, que veurem quines conseqüències polítiques acaba tenint tot plegat. Marta.

Sí, la veritat que ens sorprèn molt perquè, clar, en una persona que acaba de perdre la seva dona, que faig una reflexió tan lúcida i tan profunda de com funciona el sistema, que jo la compartís, que crec que el capitalisme és una màquina que no s'atura mai i que a la fi sempre estem pensant en el que vindrà després, després, després, i no ens parem a pensar en l'ara i en el moment i que pot ser vivint com màquines, que un poc en pilot automàtic en algunes voltes. Però que em sembla clar, una persona que acaba de perdre la seva dona, doncs que faig aquesta reflexió, espera pensar i espera, suposa que és una cosa que també tenia molt parlat en ella i entenc que se referís a que com era l'últim viatge de feina que no parava, que sempre estava d'ací per allà, entenc que també parlo un poc d'això, però sí que és almenys interessant escoltar. Aquests testimonis, a banda de la gent que evidentment està emprenyada, està assustada, no sap si confiar en els trens, en ningú, en les administracions, això a mi em sembla normal que estigui passant, perquè crec que en una situació així és lògic, aquesta resposta és lògica i és l'ésser humà qui està ahí i la vida de moltíssima gent que s'ha perdut de manera absolutament fortuita. I això sí que també te fa una reflexió jo crec que a tothom quan passa

una cosa així que és que podria haver passat a qualsevol. A mi, a la meua parella, als meus pares, a qualsevol. Perquè això és totalment fortuit, però bueno, és com si també vas fora de casa i te cau una cosa al cap i ala, és que vull dir, la vida és un poc així. I no hauria de passar aquestes coses, evidentment, i s'haurà d'investigar què és el que va fallar. Almenys ja tenim una resposta més o menys ràpida, jo crec que la resposta de les administracions ha estat ràpida, no hi ha sentit intentar donar respostes al que ha passat, però evidentment ara també ha hagut moltíssima pressió i responsabilitats cap al ministre Òscar Puente, no només perquè ella ja ha estat la persona que s'ha equivocat o l'última persona que va prendre una decisió que s'ha vist que no era la correcta, sinó pels problemes que acumula Adif i Renfe des de fa anys, per com treballen la gent que està al centre de comandament de Totxa, de les condicions, de per què s'ha arribat a aquesta situació, de per què la liberalització, que és el que ha fet, s'hi ha emportat a més treballadors, però no són prou per a controlar tants trens, etcètera, etcètera. Jo crec que això són preguntes adients, però a mi no em val que ara es digui, sí, sí, estudiarem això, i és important, etcètera,

i després no sé si faig res, perquè jo crec que és un poc el que va passar amb Adamus, que tothom es va posar les mans al cap i després no ha hagut una reacció. Clara a un accident com aquest. Aleshores jo crec que això sí que porta una reflexió i més ara en precampanya evidentment això ho altera absolutament tot. Tots els partits ho saben i evidentment jo crec que ara la campanya de l'amor de Sánchez evidentment ja no opera ni operarà en tot el mes.

Oriol? Completament d'acord amb el que diu la Marta i afegiria un matís vinculat també a rodalies per exemple, tu quan agafes un tren de rodalies saps perfectament que és una loteria si va a l'hora, si no va a l'hora tindrà sort si t'informen si un tren no va a l'hora, quina hora passarà i si efectivament aquesta segona hora es compleix o no. I recordeu que quan va morir el maquinista Gelida, que va ser uns pocs dies després de la tragèdia d'alta velocitat a Damuz, es va posar tota la infraestructura al servei de revisar com estaven les vies i com estaven els trens. I es van detectar desenes de punts que no estaven gens bé. I per tant t'adones que els trens circulaven per llocs on la infraestructura no era òptima, per la qual cosa. Podem deduir que una sèrie de responsables institucionals posaven en perill la vida dels ciutadans perquè les vies no estaven bé. Imagineu això a 300 per hora. És el que està passant amb l'alta velocitat i aquest és un problema enorme. Jo crec que cap govern d'Europa resistiria la mort de més de 110 ciutadans en accidents d'alta velocitat. Avui recordo l'Enric Julián a les pàgines de La Vanguardia que hi va haver un accident d'alta velocitat, amb més de 80 morts a Alemanya l'any 98, i Helmut Kohl va perdre les eleccions perquè havia intentat, no et dic menys tenir-ho, però sí que s'havia intentat posar el maquinari en

marxa perquè es considerés com un accident normal i que totes les maniobres que s'havien fet després per incrementar la seguretat no passarien factura. És evident que això passa factura, és evident que un error, encara que sigui d'una persona, parla d'un error de tot el sistema, no em vull ni imaginar també com està la persona que va donar l'ordre inadequada i que en última instància pot ser la responsable judicial penal. I que al cap de quatre hores va veure com la seva conversa es filtrava als mitjans de comunicació. Exacte, clar. Crec que això de la filtració, amb això la Marta m'entendrà perfectament i tu Roger segur que també, jo si tinc els àudios els publico, perquè soc periodista. Jo no estic negant això. Però em pregunto si en un país normal s'han de filtrar aquests àudios o no. És a dir, si la persona que està encarregada de dif o de renfe o de qui sigui, només quatre hores amb els cossos encara calents, si això ho vege una maniobra per. Afirmar la visió de va ser una persona que es va equivocar i fer una pre-campanya electoral amb Sant Maria Espuri. Ara bé, si un periodista té els àudios els ha de publicar i si no els publica és mal periodista. I dit això, compro totalment el que diu la Marta, que la campanya ha canviat del tot i si Pedro Sánchez tenia una mínima opció de fer el miracle, com deia Iván Redondo,

el PSOE estava a 10 escons i un penal de guanyar les eleccions. Em sembla que al PSOE el que passa és que li han enviat un penal en contra en forma de tragedia ferroviària i qui l'aprofitarà serà el PP. De totes, totes, perquè estem veient un feijó que, sincerament. Molt institucional. Molt institucional. A diferència de Vox. A diferència de Vox, que va dient Òscar Muerte. Sí, no, i no va suspendre ni la campanya, va titllar el govern espanyol d'organització criminal i li va imputar totes aquestes morts, que això evidentment no és veritat, i ens trobem un Feijó que suposo que al final escoltarà aquella gent que li diu que el millor que pot fer és amagar-se en una cova durant un mes i guanyarà les eleccions de carrer. Sí,

estic d'acord amb tot el que heu dit. Primer, òbviament aquestes filtracions periodísticament, tu si ets periodista els atreus, perquè tenen un immens valor, per això n'estem parlant. Des d'un punt de vista de la tragèdia que viu també aquest pobre noi que es va equivocar, això és una imprudència, fa molts anys un fiscal em va dir en un judici que la imprudència és el delicte que cometen els homes bons. O les persones bones, tots hem fet imprudències, el problema és que la imprudència a vegades queda amb res, i a vegades la imprudència provoca 70 morts. Per tant, sens dubte, la tragèdia dels morts i ferits és la que és, i la tragèdia que deu viure aquesta persona, jo penso que també hem de tenir una certa empatia, perquè és un error humà, i errors en fem tots. Les conseqüències és una altra cosa. El que ha dit aquest viudo, recent viudo, sí que ens colpeix que digui això, i més en aquests moments, però jo faria una reflexió més enllà. És una crítica al sistema capitalista, és una crítica moral, i té raó, hem après anar de pressa, volem anar de pressa, la seva pròpia dona, pobra morta, segurament s'havia beneficiat d'aquest anar de pressa, perquè ha dit que era una alta directiva d'una empresa molt important, podia anar de Madrid a Sevilla en dues hores, abans havies d'estar-hi dos dies. Tot això ho hem assumit i són les seqüeles que pagues per estar en el primer món. Són mals del primer món. Però també, per què no ens fem una reflexió? Quantes vegades han mort 60-70 persones aquest any en Patera? Per què no hem empatitzat amb ells? Sabeu per què? Perquè en Patera nosaltres no hi anem. Aquí el primer que dius quan passa el drama de l'AVE, dius, ostres, ho dèiem amb la meva dona, amb l'Isabel, en parlàvem ahir, és que aquí. Podríem haver anat nosaltres. Per què? Perquè hem anat de Madrid a Sevilla amb l'AVE, perquè anem molt sovint de Barcelona a Madrid amb l'AVE. Empatitzes quan penses que això et podria haver passat a tu, als teus fills, als teus amics. Els que moren en patera també provoquen un dilema moral. I segurament això sí que és una línia de flotació del capitalisme a la que hauríem de bombardejar, no? Però, bé, ens acomodem i benvinguts siguin els problemes del primer món.

Montguilot, va, ens queda una recta final de la tertúlia, que vull parlar de coses més alegres, tot i que avui és Tots Sants i obríem aquest suplement recordant que és una data assenyalada per recordar-nos d'aquells que ja no hi són, de les persones estimades que trobem a faltar, segur que tots en teniu també en ment. Ho celebrem a Catalunya, o ho celebravem en passat menjant panellets i menjant castanyes. El Mongilot a vegades ens portava panellets de pinyons, no ha estat així aquest any. Ahir me'ls vaig menjar. Veus, doncs ja no ens has deixat ni un. Els he portat posats. Molt bé, molt bé. No, ahir se'ls va menjar tots Maika Navarro i Eduard Voltes, o sigui que el diumenge no ha quedat res. A veure, després de tot el que ha passat, sí que és un moment per celebrar l'ara i l'aquí, i l'Oriol Marco ha celebrat anar al camp del Barça amb una promesa que havia fet que li faria molta il·lusió el dia que arribés, que és anar al Camp Nou, el nou Camp Nou, amb el teu fill petit per primera vegada. Per primera vegada.

Això va passar ahir. Això va passar ahir, vaig anar amb el meu pare, vaig anar amb el meu fill. O sigui, tres generacions de Marc. Tres generacions de Marc. Això fa il·lusió, eh? Gràcies a un molt bon amic, no direm el nom, perquè és una persona molt discreta que ens va aconseguir unes entrades extraordinàries. I va ser. Saps allò? Si estàs entrant al camp, amb l'entrada, jo recordo baixar al carrer que baixa l'hotel Princesa Sofia amb el meu pare durant molts anys, jo petit, i agafat de la mà. Pensant que bé vaig al futbol amb el meu pare i ho vaig veure amb ells dos, que són els dos homes preferits de la meva vida, i és allò que vas a fer la foto i se't cau una mica la llagrimeta que penses, hostia, hem arribat lluny a la vida, quina il·lusió em va fer, i a part, unes entrades fantàstiques, 6 gols, el meu fill té 6 anys, la meva mare anava escrivint per WhatsApp i em deia, mira, si fan un gol més ja hauran marcat tants gols com anys té el Gael, i escolta'm, 6 anys, eh? Sí, un dia. Com va reaccionar ell, el veure. No va quedar claparat? Jo no l'havia vist mai tanta estona callat, ni tanta estona amb la boca oberta, sense emetre un so. Primer observant, perquè hi ha un DJ, hi ha soroll, hi havia uns nens que demanaven la samarreta de la Minya Mali, li feia molta gràcia. És veritat que veure el futbol des de tan a prop és complicat, perquè a vegades des de la televisió és més senzill, però anava preguntant, i ara això què ha passat, i per què piten, si és penal, si no és penal, per què l'àrbitre aixeca la bandera, amb molta curiositat, i fins al punt que hi ha un moment que dius, home, el nano té 6 anys, el partit era tard, i al minut 85 li suggereixes, escolta'm, ¿qué et sembla si sortim una miqueta abans que així ens estalviarem la cua? I em va mirar amb cara com si comprengués el sentit de la paraula tribunera, diré, tio, ¿qué m'estàs dient? Jo em quedo aquí fins al final, fins que no quedi res.

No vas tenir nassos de portar-lo contra el Madrid o el PSG, eh? Ah, no. Vas fer una cosa assequible, començant a poc a poc, assegurant la victòria, no?

Cosa assequible, que l'endemà fos festa, que ara pugui descansar amb normalitat. Té algun jugador preferit, ja amb 6 anys? Ah, sí, la Minya Mal, per descomptat, i li crida molt l'atenció a Rafinha, perquè ella, a classe.

Rafinha és curiós també, la meva criatura també, i la cosa aquesta que jo trobo molt absurda de com celebren els ghouls amb Spiderman, agafa molt amb els més petits.

És una barreja de Spiderman i Black Panther, perquè també fa el gest de juntar els punys, i això. Això ja no hi he arribat, aquí. Black Panther què és? És un superheroi de Marvel.

Munguilo, tu sabies això? Tu Marta sí? Black Panther sabies què era? Sí, sí, sí.

Jo sí que visc això del futbol amb els meus nets, no? 7, 4 i 2. I és molt bonic, perquè a part d'això que dius de l'avi, el pare i el nen, això ho has de quedar per tu, perquè això és la felicitat. Sí, sí, absolutament. Estrellera del Madrid, ja veuràs. Diu ara que soc pare em sento més fill que mai, no? Perquè és veritat, és com teques el cercle i quan els tens que va a generacions vives. Bé, jo ja lamentablement tots els meus mares són morts i tal. Doncs, què volia dir? Mira, la meva neta petita, que té dos anys, la Greta li agrada el Barça però també li agrada el Girona i el seu pare també jo li regalo el del Barça al seu pare del Girona i es posa qualsevol de les camisetes i quan ve una es posa a cantar l'himne del Girona perquè li és igual no té aquest doble amor que si un dia torna a pujar primer el Girona espero que sí no sé a favor de qui anirà però bueno està molt bé és molt bonic veure això i no portar-lo al Madrid està molt bé perquè no has de veure no bueno

la Marta mira per culpa de la victòria del Madrid s'ha passat una setmana dormint al sofà això.

Jo confiava i mira, i Héctor tot content. Mira, mira, ja ho has dit, ja ho has dit.

Ha estat una setmana duríssima, horrible. Semana de no poder entrar a mirar les portades

dels diaris esportius. A mi em passa que, clar, jo encara no tinc fills, però si en tinc, ahí tindrem problema, Héctor i jo, perquè. Ja farem campanya.

El posarem a escoltar una estona el suplement i veuràs quin adoctrinament. Gràcies a tots tres. Salut, bon cap de setmana.

El suplement. Amb Roger Escapa.

El Citroën C3. Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per anar on vulguis?

Així sí? Aprofita aquest mes el Citroën Days i emporta't el teu Citroën amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma finançant l'únic.

Consulta Citroën Punés. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fórum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o mor. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icones.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT. Em dic Marin, visc a Washington. I treballo de corresponsal francesa a la Casa Blanca.

Ens importa on raba el teu periodisme. Faig equilibris cada dia entre el cor del poder trumpista i el barri on visc.

Amb veïns que són funcionaris, empleats públics o immigrants.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració. No està! Nits sense ficció.

La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

Aquesta temporada, el Liceu estrena Emocions amb un cicle en què l'Orquestra Sinfònica del Teatre pren la paraula. A escena, tres concerts per gaudir intensament. El Réquiem, de Verdi, al novembre. Benvingut Jonathan Nott, amb peces de Debussy, Stravinsky i Schumann, al desembre. I Gustavo Dudamel dirigeix Scheherazade, a l'abril. El Sinfònic es viu al Liceu. Més informació a liceu.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

L'Inca, l'Inca, l'Inca, a Catalunya Ràdio.