El suplement, de 9 a 10 h - 07/11/2026

A Catalunya Ràdio, El Suplement.

De tots els poemes que ens van fer memoritzar l'escola, quan memoritzar textos no estava considerat maltractament infantil, recordo sobretot L'escola és tancada, hi ha llum al carrer, la senyora Pepa saluda el carrer. Aplaudiments al vers de Nadal. Després també, topant de cap en una i altra soca, avançant desma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola, és cega. Efectivament, la vaca cega de Joan Maragall. En Materra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, com al Vallès no hi ha res. Pere Quart, Joan Oliver, es compren cap a casa. Però també, també, també, encara un altre, a veure si us sona. En la terra humida escric, nen, estic boig per tu, em passo els dies esperant la nit.

Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny, servil i acabat, vots per tu? Fins i tot la versió na Shakira.

Fins i tot també l'ha versionat Django.

Versionada també per Sergio Dalma.

Entre la pluja que caurà avui.

I ara flipareu, perquè fins i tot la va versionar el gran tenor Josep Carreras.

Em quedaré atrapat, nebri d'aquesta llum,

sordil i acabat, boig per tu.

I ara també, des d'aquesta nit al Palau Sant Jordi, versionada per l'oreja de Van Gogh.

La millor de totes, però, l'original de Sau, Servil i acabat, Vots per tu.

Catalunya Ràdio, El Suplement, Roger Escapa.

Avui a la tertúlia d'El Suplement, el Jaume Alcultet, que és periodista i escriptor, l'Eduard Voltes, que és director de Pròxima Estació, i l'Olga Ruth, que és periodista. Bon dia i bona hora a tots tres. Com esteu? Molt bé. Bon començament del programa. Amb qui no us quedeu? Amb l'original.

Luz Casal també va fer una molt bona versió.

Ella la va traduir, crec que és per a tu.

Sí, els concerts de vegades la fa en català. És molt bona versió. Sí, l'original, sempre. La de Josep Carreras és impressionant és sorprenent

jo crec que no hi deu haver una cançó més universal que aquesta del pop català del pop rock català abans pensava que és el método de Gromholm de la música catalana la més versionada segurament doncs mira fins i tot avui l'oreja de Van Gogh que es veu que s'hi ha atrevit aquesta nit ha estat la sorpresa d'un setlist que és bastant majoritari que més o menys si fa o no fa tothom fa el mateix però quina és la teva preferida de l'oreja Jaume? La del 20 de gener, no? Ah, mira, pensava que no tocaves

el gènere de l'oreja. No el toco gaire, però jo associo l'oreja de Van Gogh amb la meva etapa de corresponsal del País Basc, que no sé per què. Bueno, però són d'allà, no, ells? Sí, me la posava sovint, aquestes cançons, per fer, diguem, la feina domèstica o per treballar, i l'associo molt amb un període de la meva vida.

Jo no tinc una cançó preferida de l'oreja, em sap greu, però mai de la vida he anat a posar l'oreja, a posar-me-la, però quan sona em resulta agradable.

És d'aquells grups que, possiblement, i tot i que no els hi hagis seguit molt de prop la seva trajectòria, tot està acabant sonant i totes les podries mig cantar, inclús. Jo vull fer un mini-alegat. Endavant. Vinga, jo vull fer un mini-alegat en favor de Maia Montero i de qualsevol altra persona que estigui passant en una situació complicada o que l'hagi passat. I és molt senzill el que faré. Cap de nosaltres sabem quines situacions hem hagut d'afrontar, aquells que tenim normalment al costat, al dia a dia, al llarg de la nostra vida. Tampoc sabem quins pous foscos ens han evitat. No tenim ni idea. Però sí que sabem que hi ha formes de superar aquests pous foscos i aquestes etapes realment horribles. I sabem també que la Maia Montero. Ha patit una d'aquestes etapes molt, molt, molt, molt, molt fosques a la seva vida. A partir d'aquí només dic, ella ho ha superat, ho està superant cantant, millor o pitjor, afinant més o afinant menys. A mi em sembla d'una valentia terrible posar-se davant de moltíssimes persones i cantar. El públic compra les entrades i la va a veure. Quin mal hi ha en tot això. Per què la resta de persones. Hem de fer aquest judici paral·lel, absolutament destructor, inhumà, i que l'únic que fa és fer mal a una persona.

Sí, el que passa és que aquí hi ha una. Això és opinió, eh? Sí, és opinió, és opinió. Una banda que tu veus una persona que segurament no està bé de salut i que tot i així l'estan exposant a dalt de l'escenari nit rere nit, no? Que jo no sé si és el que més li convé amb ella, tenint en compte com està i expressant com ha dit que aquestes crítiques ferotges de les xarxes l'estan afectant i l'estan condicionant també amb com està quan ja té uns precedents en què ho ha passat malament.

Sí, el que passa és que jo parteixo de la base que té la suficient capacitat de decisió de veure si una cosa li fa més mal que bé retirar-se. I vull partir de la base, perquè si no sí que seria encara més cruel si entro en aquest debat, vull partir de la base que està envoltada de gent que l'estima. Perquè si el debat és si la gent que té al voltant empresarial, del grup, familiar, de xarxa, de tribu, prefereix exposar-la per guanyar diners i continuar fent indústria abans que protegir-la, llavors el problema el té ella, que està malament, però el problema de crueltat el té la gent que l'envolta, si fos així, eh?

Deixa'm veure com ha anat el concert d'aquesta nit a Barcelona, hem anat llegint també algunes cròniques, el Marc Odisseu de Catalunya Ràdio, el Jordi Bianchotto al Periódico, Marc Andreu Rosic, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora a tots. El Marc Andreu Rosic és presentador del programa Funk del Super 3, fan de l'oreja de Van Gogh, i aquesta nit ho has donat tot a Barcelona, Marc.

Ho he donat tot, però veig que no el suficient perquè tinc veu i ahir a la nit no en tenia, després del concert. Així que sí, tinc una gran recuperació de la veu, de les quartes vocals.

A l'alçada de les expectatives, Marc Andreu, tenint en compte també els condicionants de com es presentava aquest concert i de tot el soroll que hi havia al voltant.

Doncs no, en cap cas ha estat molt per sobre, perquè si vens amb tota aquesta maquinària de xarxes que és destructiva, com dèieu, les expectatives anem molt baixes. I això ja d'entrada fa que tot plegati bé, perquè esperàvem molt poc. O sigui, jo deia als meus amics, vinc a confirmar i a signar l'estafa que he pagat. I em vaig sortir absolutament adrenalínic, pletóric i plena d'energia. O sigui, vaig viure un dels concerts de la meva vida. I ella, com la vas veure? I ella, doncs, la vaig veure. La vaig veure molt millor del que esperava, perquè al final nosaltres teníem el mem i allà vam veure la realitat. És veritat que dins la realitat, dins que afinava força, jo crec que afinava en la mitja de la majoria de reines del pop. Tampoc és que la cosa anem sobrats. Estem tot el dia entronant a la Batgial, que és una deessa, però ha normalitzat l'autotune. Llavors, ella fa el que pot i això es nota. I va posar ganes, però fa patir. És aquella sensació en què estàs entre l'emoció, la nostàlgia, i el riure nerviós del mem. Però estàvem allí com tots fent una gran trobada per donar-li suport. Hi havia aquest punt, també.

I a tu per què t'agrada l'oreja de Van Gogh, Marc Andreu?

Uau, perquè la breja de bongó que a mi em pilla als 2000 quan neix, amb 9 anys, i ho té tot per mi. O sigui, té l'amor d'estiu, té unes lletres que alguna que altra és qüestionable, però són precioses. Per mi és el mecano dels que vam néixer als 90. I si, no et sabria dir exactament que és, però jo crec que són unes cançons, són grans compositors i han fet hits, però és que ahi no se'ls acabaven. Un darrere l'altre.

Un hora més de concert. Mira, Muñeca de Trapo ha sonat així.

Clar, aquí ja patim, o sigui, ve de gust trepitjar-ho per tampoc que l'humili a ningú, però sí que és veritat que és una mica trampós, perquè això està gravat amb un telèfon mòbil, vés a saber com, un àudio extret, després l'han penjat a les xarxes. Clar, el Palau Sant Jordi tampoc té la millor acústica del món, aleshores, bé, ha anat com ha anat, no? Que feia patir un palet.

Sí, o sigui, la conclusió és que feia patir i que estàvem com celebrant quan tens un fill que fa el final de curs, però saps que ho fa tot malament, però estàs allí donant-li suport i hi havia aquesta sensació i ja en teníem suficient, perquè al final era una trobada nostàlgica en què l'energia que va haver al Palau Sant Jordi era increïble, però sí que notaves que a ella no li passaven les emocions per dins. Va estar tota l'estona de principi a fi amb la mateixa. Però sí els crits eren per ella el suport era per ella i hi havia certa sensació de dir sabem que hi ha un punt que us esteu aprofitant de la Maia. Però aquí estem i tot el que podem fer és celebrar que hàgiu tornat i que donem suport. I les edats del públic?

Perquè clar, no sé si només A tu et va enganxar molt jove, però hi havia gent de totes les edats, és el públic del principi? Porten tants anys, també hi ha hagut el canvi de cantant durant una pila de temps, no?

Sí, sí, jo crec que era amb la generació que. L'última generació que hem escoltat música potser amb la família al cotxe, perquè hi havia totes les edats. O sigui, jo vaig trobar la meva professora d'infantil i hi havia amics de la meva classe, o sigui, molt maco i era intergeneracional. És veritat que no hi havia. Joves de 15-16 anys. Això sí que potser són els que no hi eren. Però sí, era molt bonic perquè hi havia totes les edats, àvies, pares i trentanyeros com jo. Com ha sonat el boig per tu? El boig per tu va ser un dels moments de més patiment. Perquè també no es va acabar de saber la lletra, tot i que jo per xarxes vaig llegir que ella expressament va venir amb furgoneta i no amb avió. Per poder-se preparar aquesta peça. Però, tot i així, va haver d'acudir al Pronter, però li vam agrair perquè, al final, els catalans ens agafem a qualsevol engroneta, i aquesta era una engroneta molt gran, i la vam celebrar allí, a ple pulmó, ajudant-la.

Clar, però, a més a més, és que. És a dir, no cal que se sàpiga la letra del vots per tu, perquè ja la cureja tot el públic, no? Aleshores, vull dir que devien acompanyar-la tota l'estona.

Clar, el recurs, no? Deixes el típic recurs de donar el micròfon al públic i que se l'acompanyi. Però bueno, li vam agrair, també va fer un gràcies, un moment, no va dir un bona nit Barcelona, no va haver aquesta sororitat entre Euskadi i Catalunya, però no passa res. Li vam anar a perdonar tot, jo crec que seria el gran resum. Marc Andreu Rosic, una abraçada ben forta, avui segon concert. Exacte, no hi anirem, però aneu-hi, aneu-hi. No, jo estava a punt de vendre les entrades i no me'n penedeixo de no haver-les venut. Per tant, tots els que la tinguin,

que hi vagin. Una abraçada ben forta, moltes gràcies, moltes gràcies. Igualment, adeu, adeu, bon dia. Digues, Olga, digues.

No, que deia que jo intentava connectar amb una de les meves nebodes i la meva germana em diu, no ho aconseguiràs perquè està en un concert. I li dic jo, innocent, ah, la oreja de Van Gogh, que em diu, no, ha de veure un tal Pollón. Carai. Que ara mateix em moro de ganes. De saber qui és. De saber qui és i quin estil de música fa, per favor.

Un moment, que tenim una trucada d'un oient que s'ha donat per aludit. Pep Sala, bon dia.

Hola, bon dia, com estem? Molt bé, i tu? Bé, molt bé, molt bé. Vaig caminar una estona i bé, bé. Veig que t'agrada matinar també el cap de setmana, Pep. Sí, jo cada dia. El problema que tinc jo, que és un problema, és que em llevo cada dia molt d'hora. Aleshores, si hi ha concert, també em llevo molt d'hora. Ahir no va haver concert, però segueixo sempre amb la mateixa rutina, no?

Ja el vam fer per vosaltres al concert. Una altra vegada, una altra versió, l'oreja de Van Gogh amb aquest boig per tu. Se suma al club de Shakira. Ara el repassàvem, eh? Shakira, Josep Carreras, Diango, Sergio Dalma. En fi, no sé si estaves avisat que l'oreja cantava ahir.

No, ahir estàvem sopant i em vaig enterar per vosaltres perquè em vau dir que em trucaríeu aquest matí, que em vau enviar un WhatsApp que ja em deia si podia estar disponible i. Però em vaig entrar per això. O sigui, a tu no et va comunicar l'oreja que faria la versió del Bats per tu? No, no, no, en absoluto, però tampoc cal, és que tampoc. Si tu fas un disc, una cosa és enregistrar-lo en un disc, l'altra cosa és cantar-lo en un concert. I penso que són dues coses diferents, no? I quan es grava en un disc, normalment sí que et poses en contacto, no sé, des del Django fins al Guillermo Carrera, des de la Luz, no sé. La Shakira? Sí. No, Shakira és una de les excepcions. No, no, Shakira no ens va trucar mai per dir, escolta, canta-ho, no, no, no ens va trucar mai.

Com va la vida, Pep? Continueu cantant, entenc, eh? Sí, molt bé, home,

aquest any hem tingut un regal que és d'aquests que et dona la vida. Perquè arrel de la pel·lícula aquesta del Biopic que sortirà ara, suposo, a la primavera al final d'invern el Post de Sau és una pel·lícula que s'està fent sobre la història del grup que l'està fent l'editor, l'Elisabet Terri. Aquesta pel·lícula ens ha permès, ens va donar l'excusa per fer un concert, un espectacle i un concert de pel·lícula. I ens vam tornar a ajuntar a la formació original que l'any 1987, juntament amb el Carles, vam crear Sau. I hem fet un espectacle amb una pantalla gran, amb imatges de la pel·lícula, imatges d'arxiu, i algunes cançons que avui dia, això ho pots fer, hem tingut la veu del Carles. I la veritat és que ens ha sorprès perquè hem fet una borrada de concerts. Hem fet més de 30 concerts aquest any. I tots els teatres els hem omplert de bat a bat, fins i tot molts teatres hem repetit un segon dia. Aleshores, doncs, és un regal de la vida. I l'any que ve, com que s'ha retrasat una mica l'estrena de la pel·lícula, diguem-ne, doncs farem, per no repetir el mateix, doncs fem un espectacle nou, que hauria de ser com una segona part, i també veurem les cançons. Que aquest any, diguem-ne, que surten a la pel·lícula, que com van començar a fer aquest espectacle, encara no estava clar quines cançons de Sau sortirien a la pel·lícula, i ara interpretarem totes les cançons que surten a la pel·lícula, no? I comencem les estrenes, el festival d'estrenes aquest que és el 17 d'abril. Una abraçada ben forta, Pep Sala, content de saludar-te. Cuida't, fins aviat. Igualment, a rebre.

¿Sabes qué es eso, el Garruiz? Ay, por favor. No, es John Pollón, es el concerto. ¿Estoy John? Sí, es John. Pero John Pollón es nom de actor porno, ¿no? Sí, però tocava ahí al Sant Jordi Club, és de El Bierzo, a León, amb un estil urbà, llegeixo, que es barreja amb l'electrònica, el trap, el reggaetón. Molt bé.

No sé yo. A ver, a ver.

Ja em perdonaré, però és molt millor Amaya Montero estant com està que

Joan Pollona. Per gustos, colors, cadascú el que vulgui. Per favor. Va, recobrem. Quin disgust. Per uns instants, només l'oreja de Van Gogh, perquè us havíem demanat un exercici avui per començar. A mi em venia la història aquesta del vots per tu i la lletra que te la saps de dalt a baix des de l'escola. I ho relacionava amb els textos que ens havien fet memoritzar a l'escola quan érem petits, que és una cosa que potser s'està perdent una mica, fer memoritzar textos als més petits. I vaig dir, bé, vosaltres, sense haver de fer memòria de res, quins textos teniu gravats dels que vau memoritzar a l'escola, aquells versos de Nadal? O la vaca cega, com explicàvem, o. O el Pere IV. Ets molt optimista.

Sí? No? Sí, home, perquè alguns vam anar a l'escola, que la va que siga, no ens l'ensenyaven. Bé, però per això està bé les diferents generacions, no? A veure, jo vaig anar a l'escola als maristes del carrer Vallespí i, bueno, el català era una assignatura, ja està, val? La resta era tot en castellà i, bueno, en fi. Era l'època. I en tinc 56, perquè els oients contextualitzin l'època de la qual parlo. Llavors, jo l'únic poema que vaig aprendre de memòria, que jo recordo haver-me après de memòria sencer de dalt a baix, és de la vida sueño del Calderón de la Barca, d'acord? A que hay que comenzar bien. Hay mísero de mí, hay infelice. A purar cielos pretendo ya que me tratáis así. ¿Qué delito cometí contra vosotros naciendo? Mas si nací, ya entiendo qué delito he cometido. Bastante causa ha tenido vuestra justicia y rigor, pues el delito mayor del hombre es haber nacido. I aquest així comenzava. Sense llegir, eh?

No ho estic llegint, no. No està llegint o està recitant de memòria? Encara me'n recordo. Quin rapsoda que portes amagat, eh? Moltes.

Encara. El que passa és que en aquella època me la sabies encera, és un poema amb 15 o 16 estrofes, i ara només recordo aquesta, que era la inicial. Però sí, sí, Calderón de la Barca, La vida es sueño.

Esteu fent la competència de Xavier Garcet en aquell moment icònic televisiu, que és enfilar-se dalt de la cadira i fer el verset, que ho va convertir en un gran moment televisiu, primer al mes 3-24 i després a la selva. Olga, toca a tu.

Jo és que em vaig enamorar de la poesia. És cert que també els poemes van arribar a mi en castellà. I em vaig enamorar de la poesia i de l'amor, suposo, en general, quan vaig agafar per primera vegada La voz a ti de vida y razón de amor, de Pedro Salinas, que és un autor de la generació del 27, i vaig descobrir que és com si tots els poemes me'ls hagués escrit a mi. Cosa que, òbviament, era absolutament falsa, no? I llavors vaig tenir la sensació d'aprendre'm la meva vida, que ell estava explicant, sobretot la meva vida, la que jo volia viure, clar, aquella quan t'enamores, quan et deixen, i recordo que el llibre, he portat el llibre en físic, perquè és un llibre que tinc, jo crec que aproximadament des que tinc 14 o 15 anys, i sempre és el mateix, i quan faig una mudança, he de comprovar que aquest llibre va amb mi o sigui, tinc la raó d'amor i llavors ja puc continuar i recordo un poema que se m'ha oblidat amb el temps però per no llegir i hi ha la primera part que sí recordo clàssic de Pedro Salinas que és perdona-me por ir así buscándote tan torpemente dentro de ti. Perdóname el error alguna vez, pero es que quiero sacar de ti tu mejor tú, ese que yo solo conozco, que nada por el fondo, preciosísimo. Y aquí ya me paro y no me sé más de memoria. Pero es un poema maravilloso. Maravilloso que encara avui dia em continua enamorant, de veritat. Molt bé,

quins cops amagats que teniu tots. Jaume Clotet. Aviam,

jo anava a una escola que es deia Tècnica Eulàlia de Sarrià, que ara va fer 100 anys fa 15 dies, i vam anar al centenari de l'escola, i qualsevol persona que hagués passat per aquella escola li dius que se'n recorda de memoritzar. I no era un poema, però era l'himne de l'escola. L'escola tenia un himne cantat. Jo els recordo, també, els himnes de les escoles. Tothom s'aprenia, i el vam cantar l'altre dia, i gairebé tothom se'n recordava d'estrofes, no de tot. Però l'altre dia que vau fer una trobada d'exalumnes. Sí, sí, del centenari de l'escola, i vam trobar mestres meves, jo en tinc 52, per tant, vaig trobar mestres meves de 90 anys i més, i una persona de 102 anys hi havia allà, és a dir, va ser molt emotiu, i vam cantar l'himne de l'escola, al pati érem centenars de persones, el porto a punta perquè no me'n recordo de tot, tampoc el cantaré, ja us aviso però si voleu no és gaire llarg qualsevol persona que anés a l'escola se'n recordarà que començava punzellà fresca i xamosa que enamora els serafins santaulàlia gloriosa vetlleu pels barcelonins del desert per les vessanes dels bergers de Sarrià entre purpurars romanes vostre nom s'eternitzà com punzella d'una rosa que la fe té en sus jardins santaulàlia gloriosa vetlleu pels barcelonins amb escreix i amor sens vida protegiu nostre institut. On esclata la florida de la nostra joventut si ens guieu ben amorosa seran drets nostres camins Santa Eulàlia gloriosa, vetlleu pels barcelonins i això, centenars de persones o milers a Barcelona se'n recorden perfectament però ho cantàvem més molt sovint.

I devia ser molt emotiu també tornar-ho a retrobar tants temps després.

I el que va ser sorprenent és que la mateixa professora de música, de quan jo era petit, va ser la que ens va fer cantar a tots, i per tant va ser bonic i emotiu.

6 minuts per arribar a dos quarts de deu del matí. Estan passant moltes coses al món, però necessitàvem també aquest moment de descompressió de cap de setmana. De seguida parlem també de totes aquestes històries que arriben des de Rússia, perquè avui, per exemple, a La Vanguardia. Titula La guerra híbrida s'estén i les sospites apunten a l'autoria russa. Cristina Solías, bon dia. Bon dia. Però abans la Cristina Solías crec que té ganes d'apuntar-se. A recitar-nos alguna cosa, Cristina. Un poema rus? Som-hi, jo crec que sí. Però en rus o en català? El que tu vulguis, et deixo triar.

Mira, és un poema de Fyodor Tyutchev, que és un dels grans autors del segle XIX russos. És molt curtet. Mira, te'l dic primer en rus i després te'l dic en català. I tant. Diu. Vol dir, no es pot entendre Rússia amb la raó, ni mesurar-la amb un patró comú. Té una naturalesa particular. En Rússia només s'hi pot creure. No calia que el traduïssis perquè ja l'havíem entès. Era per si algú no parlava rus.

Des d'aquí una abraçada al Manel Alías, que segur que l'ha entès des de casa. Moltes gràcies, Cristina, per aquest moment. Ha estat molt bonic. I ara el que farem serà posar uns anuncis. I després la Cristina Solies ens explicarà com reacciona Rússia a totes aquestes sospites que arriben des d'Europa, assenyalant-los. Pel que fa a aquestes coses que estan deixant de funcionar, aquests avisos als avions, també aquests supermercats amb aquestes neveres i tots aquests atacs que hi ha hagut aquests últims dies. Fem una pausa i reprenem el fil de l'actualitat al suplement.

El suplement, amb Roger Escapa.

Quan ets davant d'un expert, de seguida te n'adones. Per això, quan comptes amb la teva gestoria, saps que estàs en bones mans. Siguis empresa o particular, la nostra experiència és la teva tranquil·litat. Troba la teva gestoria a gestors.cat. Gestors administratius col·legiats. Mirem per tu.

Encara no ets del Club Capravo? Pel 30è aniversari et regalem fins a 20 euros en cupons. 10 per donar-te d'alta i 10 més si et registres a l'app per primer cop. Descobreix més avantatges i condicions a capravo.com o a la teva botiga. Vols estalviar amb mi? Capravo. Els objectes que ens

envolten no són casuals. Darrere d'aquests hi ha idees, talent i una manera de pensar el món. Descobreix l'exposició André Ricard. Disseny en ús i endinsa-te en una de les figures més rellevants i pioneres del disseny contemporani. El Disseny Hub Barcelona fins al 14 de març de 2027. Una tardor molt super amb un Super 3x2 a

Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 a milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més a més un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Consulta amb les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Com et dius?

Riu. Sí, un nen perdut.

Diuen que no vindrà ningú fins que passi la tempesta.

No estem segurs aquí, Dani. Vols jugar un joc? De cap. Vull tornar a casa.

És un nen i està patint. Que t'està manipulant. El mal no té edat. No pateixis, són nens. No faran res d'un nen.

El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què veus? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma Trescat. I molt aviat, la nova temporada.

Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme, Diputació de Lleida.

Durant molt de temps hem prioritzat la producció econòmica per sobre de les cures, la feina domèstica i tot allò que sosté la vida. Però ha arribat l'hora de parlar d'allò que és essencial. Descobreix l'exposició Tros de Dona a la Sala Barcelona del Museu Terra. Art contemporani i patrimoni etnogràfic per reivindicar una corresponsabilitat real. Més detalls a museuterra.cat

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia.

Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, Mollerio. Mister, pregunta-la a Graham Hansen. Cracòvia és un programació en què miro-te la visibilitat

de partir d'un objecte, sí? Torna al Cracòvia.

És que és molt gelós.

O fa part que em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català en actiu que et faci vergonya aliena.

La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

Catalunya Ràdio.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Dos quarts de deu del matí, som al suplement, som a Catalunya Ràdio, amb l'Eduard Voltes, el Jaume Clotet, l'Olga Ruiz. Aquesta ha estat una setmana de molta incertesa per nombroses amenaces de bomba en diversos avions que volaven per Europa. Només ahir divendres, més d'una vintena, i dijous una trentena de vols amenaçats en ciutats com Madrid, Lisboa, Venècia, París, Praga. Unes amenaces que han quedat en tan sols, això, amenaces, de moment. Però que s'han estès també alguns mitjans de comunicació com la britànica Sky News i també la televisió pública irlandesa. Tot plegat s'assumen els sabotatges en diverses neveres de supermercats i també bancs de sang i a un ciberatac sense precedents a Moldàvia. Sabotatges que tenen un objectiu clar a Europa i que s'assumen a altres moviments amb drons que des de fa mesos veien volar per l'espai aèri. La pregunta que ens fem tots és, qui hi ha darrere de tot això? Des de la Unió Europea, la cap de la diplomàcia, Kaya Kalas, ha aprofitat el context per carregar contra Rússia i la guerra híbrida que, assegura, porta a terme.

Els sabotatges russos per tot Europa han de parar. Com que Rússia està disposada a assumir més riscos, Europa també ha d'infligir-li més costos.

En directe des de Moscou amb la Cristina Solías. Cristina, a veure, amb què hi té a dir a tot això Rússia, si és que hi pot dir alguna cosa, amb tota aquesta gent que els mira directament i els atribueix l'atac?

El Kremlin no ha sortit directament a negar específicament aquesta implicació en les amenaces als aeroports, als avions. A hores d'ara és cert que no hi ha cap prova que permeti afirmar amb tota la rotunditat, amb tota la certesa que ha estat Rússia, però, per exemple, en el cas de les neveres dels supermercats, sí que va sortir el portaveu Dmitry Peskov a dir que era absurd que se'ls acusés d'estar al darrere d'aquests ciberatacs, de lamentar que se'ls acusi sense proves. En aquest cas sí que hi ha dues pistes que apuntarien autors russos, però. Però cap de les dues sembla gaire concluent. Una és la de les amenaces de bomba que van rebre a Irlanda i Bulgària per correu electrònic a nom d'un tal Mihail Andropov, que es va atribuir la responsabilitat de l'onada d'amenaces. Però clar, ningú ha pogut confirmar la seva identitat, que és aquest tal Mihail Andropov, ni tampoc qui és que hi havia, si no és ell, al darrere d'aquests correus que es titulaven Missatge Occident. Per tant, aquesta seria una pista. I una altra pista és aquest grup d'extrema dreta anomenat Estat Masculí, que suposadament hauria signat també algunes altres amenaces amb vols a destinació, per exemple, a Roma, Itàlia, però els responsables d'aquest grup sí que han sortit i han negat a la BBC qualsevol implicació i ells diuen que l'organització ja no existeix. Veient aquests casos, em sembla estrany des d'aquí que a Rússia ningú reivindiqui atacs, perquè aquí el patró sempre és el que us deia de Peskov, és negar-ho tot, dir que no hi ha proves, encara que sembli molt evident que ells són els que hi puguin estar al darrere.

Aquests mètodes són propis de Rússia, Cristina?

Sí, sí que són propis en el sentit que hi pot haver un patró. És a dir, és cert que des del punt de vista de Rússia ells també estan en una guerra indirecta amb Europa. És a dir, en el moment en què els països europeus armen Ucraïna, l'ajuden amb intel·ligència, pel Kremlin Europa ja ha pres part d'aquesta guerra i dins del seu marc mental ells consideren legítim aquesta mena d'atacs. I a més, Rússia també acusa Europa de fer-li guerra híbrida amb ells, amb les sancions econòmiques, amb el relat polític i dels mitjans de comunicació demonitzant Rússia, amb sabotatges, perquè aquí dins de Rússia també hi ha sabotatges. Per exemple, s'han cremat vies ferroviàries, que han fet partisans ucranesos, però que des del punt de vista rus ho fan tot amb el suport europeu. Clar, aquí anteriorment sí que hi ha hagut tacks de hackers russos que havien fet amenaces de bomba a països de l'est d'Europa, però sempre és molt difícil establir si actuen a les ordres del Kremlin o actuen per simpatia del Kremlin o actuen de manera totalment externa, no? Llavors, quan l'atac híbrid es dirigeix contra un objectiu que està relacionat amb la guerra d'Ucraïna, posem per cas, no ho sé, amb una fàbrica europea d'armament, que això ha passat, doncs es veu clarament que al darrere Rússia té un propòsit que seria que aquestes empreses, que els seus caps, que els països d'aquestes empreses, s'ho pensin dues vegades abans d'enviar ajuda a l'exèrcit ucranès. És, per exemple, el cas de l'aeroport de Leipzig, a Alemanya, a l'agost. L'objectiu era clarament espantar-los i la investigació alemanya sí que va trobar els vincles amb la intel·ligència militar russa, però aquí el propòsit es veu molt clar. Llavors jo una de les preguntes que crec que ens hem de fer és quin profit hi podria treure Rússia en cas que hagin estat els responsables d'aquestes amenaces. Per què ho estaríem fent ara? I aquí és on a mi sí que se m'acut que Ucraïna ha posat en marxa una operació que es diu Emanems, que no sé si n'hem parlat molt allà perquè les coses que passen a vegades dins de Rússia no s'expliquen gaire, perquè no interessen molt o perquè hi ha altres temes que han estat més importants aquestes últimes setmanes, però aquesta operació Emanems consisteix a enviar centenars de petits drons cada nit. Per obligar a tancar els aeroports russos. I això ho estan aconseguint. És a dir, dia sí, dia també, hi ha cancel·lacions i retards de centenars de vols, com no havia passat mai abans en tota la guerra. Per tant, els russos, sobretot els moscovites, la gent de Sant Petersburg, la gent de les ciutats més grans, ara tenen, ells estan sentint, la societat russa, aquesta incertesa de si podran volar o no. Clar, una explicació dins de la mentalitat russa podria ser. Que si ells tenen problemes i els seus ciutadans per volar amb els seus avions i amb els seus aeroports, doncs podrien estar enviant un senyal a Europa que també ells poden provocar problemes similars als aeroports europeus. Però bueno, això és una deducció meva i ja et dic, no hi ha proves ara mateix que puguem afirmar i apuntar rotundament que Rússia ja està al darrere.

Els experts apunten a Rússia també perquè són atacs barats d'executar, fàcilment negables, que no s'espera que ens encadenin amb una gran resposta militar. Com explicava la Cristina, sí que hi ha aquest precedent a l'estiu, a l'agost, amb aquest dron armat a l'aeroport de Leipzig. Aleshores, sí que en aquest cas Alemanya va acusar directament Rússia. Rússia el que passa és que mai acaba reconeixent els fets. És a dir, sempre intenta guanyar temps d'alguna manera i després al final s'intenta. Expulsar una mica les mans. El modus operandi acostuma a ser aquest, Cristina.

Sí, acostuma a ser aquest i, de fet, ells juguen això també. És a dir, quan va començar tot el tema d'aquesta amenaça d'una possible agressió, vaig intentar parlar amb alguns experts russos, amb experts militars, amb gent que en sap, i el que deien, ells tenen el missatge aquest oficial del Kremlin que ells no fan guerra híbrida. Però és que això ho hem vist històricament sempre en Rússia. Ells no han admès res, fins i tot, quan han comès assassinats en sol europeu al Regne Unit o fins i tot a Espanya, ells sempre ho han negat. I en el cas, per exemple, d'aquests assassinats, tu veies que havien estat, no ho sé, m'ho invento, per exemple, amb Novichok, i veus clarament el senyal que Rússia ja està al darrere, perquè ells volen, pretenen que hi hagi aquest senyal. Ara no, ara no tens aquest patró que tu puguis veure al darrere encara que ells t'ho neguin, que ja estan al darrere. Però és cert que estem en un moment d'escalada, en un moment en què amb ells sobre el terreny la guerra d'Ucraïna se'ls està complicant i molt, pràcticament no estan avançant sobre el terreny, i veuen que és un punt d'inflexió, és a dir, tota l'operació que teníem per aquest 2026 acabar de conquerir tot el Donbass se'ls ha anat en orris, perquè els ucraniesos han aconseguit aturar-los, i per tant ells necessiten fer molta pressió diplomàtica i molta pressió, això és als Estats Units, i també molta pressió subterrània, podríem dir, per intentar que Europa deixi d'armar Ucraïna, perquè ells saben que si això passa, que si hi ha un moment en què els europeus es cansen d'això, que es quede una opinió pública a favor d'això, que amb ells els hi jugarà a favor per acabar guanyant aquesta guerra, perquè no contemplen cap altre escenari que no sigui guanyar aquesta guerra.

Jaume Alclotet. La doctrina militar russa des de principis del segle XX, em corregirà la Cristina per la pronunciació, però és maskirovka, que crec que vol dir engany, dissimulació, que es basa precisament en el que se va explicant. És a dir, en fer operacions convencionals i no convencionals, ara la paraula és híbrida, però durant moltes dècades aquesta paraula no existia, que és fer operacions per part de Rússia que pots negar, que pots dissimular, que pots crear confusió. El cas del. Aquesta doctrina que es va aplicar durant la Guerra Mundial a la crisi dels missiles de Cuba i moltes altres vegades, encara està vigent. I ara en parlàveu, a la invasió d'Ucraïna, però a la part de Crimea del 2014. Vull recordar que hi havia milers de soldats russos entrant o ocupant o sortint de les bases russes a Crimea, però que no portaven les insígnies de l'exèrcit rus. I llavors, era una paradoxa, el govern del Kremlin negava que fossin soldats seus, dissimulava, sortia per patineres, i en canvi als carrers es veien físicament els soldats russos sense insígnies ocupant Crimea. I per tant. No és una cosa sorprenent, abans ho he explicat, és una doctrina habitual de l'exèrcit rus que jo crec que forma part de pressionar Europa a tots els punts calents per dir si això o el vostre suport al govern d'Ucraïna continua, doncs podem exportar la guerra a altres llocs, fer-vos la vida impossible, fer-vos la vida més difícil, sempre negant l'autoria d'una cosa que en alguns casos se sap i en altres coses es pot deduir.

Albert, jo li volia preguntar a la Cristina sobre l'estat d'ànim de la població a Rússia en relació a la guerra. Ella que hi viu i que ho veu i que parla amb gent, amb russos, perquè Rússia es pensava que aquesta guerra la resoldria en dues setmanes. I porten quatre anys. No estan podent amb els ucranians. I per un país tan orgullós com Rússia, no sé com està impactant això en la psicologia col·lectiva, el fet de no estar podent amb els ucranians i veure que no avancen en el terreny de combat i que això s'allarga, que hi ha molts morts, etcètera. Clar, dins de la mentalitat nostra,

europea, pensaríem que aquí la gent hauria d'estar molt farta i fins al punt de sortir als carrers a protestar. Això no està passant. És a dir, a l'inici de la guerra hi va haver una mena de pacte tàctic no escrit entre la població, la majoria part de la població, i el govern que va ser tu fes la teva guerra mentre a mi no em molesti. Jo miro cap a una altra banda, a mi em deixes viure tranquil, em deixes viure bé i ja faràs tu el que hagis de fer a Ucraïna, que queda molt lluny i que no m'afecta. Què passa? Que aquest últim any els drons han començat a arribar també a territori rus i jo el que pensava és que directament això seria un punt d'inflexió i que en el moment en què la guerra es traslladava dins de territori rus, i no només dins de territori rus, sinó a la capital russa, que els drons podien impactar aquí i que hi havia víctimes mortals, això canviaria. I això no ha canviat. És a dir, la gent es resigna. Aquí hi ha una mena de. Hi ha un periodista rus que es diu Kolesnikov, l'Andrei, que ell sempre ho diu, diu que la societat està totalment anestesiada. És a dir, és molt difícil en una societat que tu ja t'has encarregat de reprimir-la moltíssim, perquè molta de la massa social crítica ja està fora del país,

molta està empresonada, també n'hi ha que està morta, que està assassinada, i, per tant, aquí la major part de la població està resignada. I com que no puc fer res, com que fer alguna cosa em suposa pagar un preu massa alt, jo callo i em resigno. Però és que parlant amb aquesta gent, que li han caigut drons al costat de casa seva o a casa seva, fins i tot creuen que. No sé per què els ucranesos ens estan fent això. Et fan alguns missatges que dius, però com és que no relacionen aquesta causa-efecte amb el que està passant? Ells estan fent una guerra a Ucraïna i, per tant, aquestes són les conseqüències d'una guerra que vosaltres heu començat. No hi ha aquesta mentalitat. I parlant-ho amb sociòlegs, ells també, el que et diuen és que si fan aquest canvi de xip, se'ls desmunta tot el seu marc mental. És a dir, se'ls desmunten els fonaments vitals que psicològicament els permeten continuar vivint una vida mitjanament normal. Per tant, hem d'entendre que la societat russa no és com la nostra i que aquí tenen molta pressió del govern i els costa molt de, fins i tot, Em deien els sociòlegs de pensar que la seva opinió és important. Ells poden tenir una opinió, però no l'expressaran perquè els de dalt en saben més que nosaltres. Llavors, és molt complicat que ells ara mateix, la gent,

pugui dir que estem molt cansats d'aquesta guerra. Sí que és veritat que hi ha enquestes del centre elevada. Que és el centre d'enquestes independent d'aquí de Rússia, que demostren d'alguna manera que puja la gent que vol unes negociacions de pau, i a través de llegir entre línies entens que la gent evidentment està cansada d'aquesta guerra, però està cansada passivament, és a dir, acceptaran el que hagi de venir. Si les sancions econòmiques apugen encara més la inflació, doncs si no puc menjar carn de res dos cops a la setmana, en menjaré un i si no un cada 15 dies. Aquesta és una mica la sensació que a vegades és molt frustrant, però a la vegada pots arribar a entendre per què actuen d'aquesta manera. Digues, Olga.

Si intentem entendre, tot i que és molt difícil que hi hagi mai una confirmació oficial per part de Rússia, però sí, intento entendre i li demano ajuda a la Cristina, què és el que pot motivar. O què en surt guanyant en el cas d'estar darrere d'aquests atacs. I veig un motiu que no sé si és possible, i és que en definitiva el que fan aquests atacs de qualsevol tipus híbrids és instal·lar la desconfiança i la por. En les diferents poblacions. La desconfiança amb la capacitat de reacció de les seves institucions. No saps fins a quin punt el teu país està preparat per reaccionar davant atacs que fins ara no es produïen. I això instala una por, una inseguretat, una desconfiança, i això sí que és en clau interna. De cada país on afecten aquests atacs. Jo no sé si darrere d'aquest laboratori hi ha aquesta intencionalitat que hi hagi una desestabilització de la població, de desconfiança, de generar una desconfiança envers els seus propis governs. Podria ser una de les causes, Cristina?

O sigui, aquí el que hi ha clarament, el que busca Rússia és desestabilitzar Europa. És a dir, ells intenten crear aquesta sensació general de pànic, de desconfiança en el transport aèri, de desconfiança en les institucions europees que no són capaces d'evitar aquesta mena d'amenaces, i en definitiva de de tirar el malestar social i, per exemple, que en puguin treure rèdit partits extremistes, que sovint els tenen més simpatia, no sé, l'alternativa per Alemanya, el reclutament nacional a França. És a dir, per ells, una Europa dividida i més dèbil pot pressionar menys Rússia, i aquest és el seu punt de vista. És a dir, després una altra cosa que també volia posar sobre la taula és que quan nosaltres per sistema i sense proves estem acusant directament Rússia de forma sistemàtica d'estar darrere d'aquesta mena d'accions, encara que pugui semblar molt clar, també internament a Rússia es reforça el relat del Kremlin que diu que Europa s'està construint sobre la russofòbia, que els russos sempre són els dolents. Nosaltres estem vivint Europa en aquest moment de militarització, ens hem de tornar a armar, ens hem de saber defensar, hem de coordinar-nos amb això. A Alemanya, que si es torna a posar al servei la mili, en altres països de l'est, sobretot els bàltics, estan fent instrucció militar als civils, que això jo ho vaig veure abans de la guerra d'Ucraïna a Ucraïna, com els civils ja rebien instrucció militar per si podia passar alguna cosa. Clar, aquí penseu que el adoctrinament ve de fa dècades, és a dir, quan s'acaba la Segona Guerra Mundial, ells comencen a construir, i Putin, després d'aquests últims anys, ha reforçat tot aquest missatge que hi ha un enemic exterior i el culpable de tot és Occident. Llavors, aquí els russos, la mentalitat que tenen, si els preguntes pel carrer, és que Occident ens vol destruir, és que Occident ens vol mal. Llavors. Amb això justifiquen tots els problemes interns perquè tenim un enemic comú i això és el que ha de generar la unitat aquí dins de Rússia i els hi funciona. És un adoctrinament que reben des de les escoles de petits cada dia quan reben aquestes classes de converses importants, que és una assignatura que va crear Putin, i fan classes d'història amb uns llibres de text que si te'ls mires són surrealistes perquè han reinventat tot el que ha passat, per exemple, a Ucraïna. És molt difícil en una societat on. Des de petits ja reben tots aquests missatges i on ara cada vegada és més difícil accedir a informació lliure perquè necessites un VPN per poder-te connectar a internet i llegir mitjans de fora o mitjans russos independents. Llavors, jo el que estic veient és que això va més i que cada vegada serà més complicat la gent que s'ha quedat a dins de Rússia que puguin tenir una visió crítica perquè no tenen accés a tenir aquesta visió crítica.

La Cristina Solías, des de Moscou, amb aquesta guerra híbrida, no sé si hem de parlar de guerra, en qualsevol cas de si d'intoxicacions i d'elements que alteren la normalitat. Cristina, veig que amb el rus vas progressant, eh? Sí, mica en mica. El parles ja o no?

El parlo per converses petites. Jo, si he d'anar a comprar o parlar pel carrer o així, entrevistes no. Entrevistes, gràcies a Déu, tinc l'Esbet Lana que m'ajuda i que. És que és molt complicat, el rus.

És complicadíssim. Sona tan bé, no? I ha estat tan preciós aquest poema que ens has llegit que, mira, ho repetirem. Gràcies, Cristina. Una abraçada ben forta. Una abraçada a tots. Passant tres minuts de tres quarts de deu del matí, el suplement amb el Jaume Clotet, l'Olga Ruiz, l'Eduard Voltes, enmig d'aquesta precampanya electoral que sembla que ja ha deixat el dol enrere després de l'accident a Toledo, l'accident ferroviari, amb Pedro Sánchez, avui a Barcelona, Pedro Sánchez, no, avui a Catalunya, avui a Tarragona, Pedro Sánchez, amb aquest míting que farà després que ahir ja tornés amb un míting de precampanya a València després de la tragèdia d'Urda.

Si en Brasil se pudo y en Estados Unidos se pudo, en España el 29 de noviembre se podrá.

Sobre la dimisión de Óscar Puente y ejemplo de dignidad, diu això.

El Partido Popular y Vox han criticado primero que Óscar Puente no dimitiera. Y cuando ha dimitido también le han criticado. ¿Sabéis por qué? Porque el ejemplo de dignidad y de ejemplaridad que ha ejercido Óscar Puente, ellos jamás lo practican ante ninguna crisis y ninguna tragedia que ellos hayan podido gestionar al frente del gobierno.

És evident que dir-ho això a València, doncs, assenyala directament Carlos Mazón, que, per cert, continua sent aforat i continua cobrant el seu sou a final de mes. A tot això, Miguel Tellado del PP replica Pedro Sánchez, apunta que la investigació de la Fiscalia Europea a la línia d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla serà el final de Pedro Sánchez.

Esta semana yo creo que es el resumen perfecto de lo que significa el sanchismo. Mala gestión, mordidas, enchufismo, insultos, mentiras, fraudes.

Sobre trens, un apunt d'actualitat. Matí complicat a Rodalies, res de nou, retards en diverses línies. L'R1, l'R2, l'R2 Nord, l'R2 Sud i l'R4, i també Regional Sud, circulen ara al matí fora del seu horari habitual. Hi pot haver alguns retards per una incidència operativa, segons informa Rodalies de Catalunya. A més, l'R4 està interromput a la circulació entre Sant Vicenç de Caldés i el Vendrell. Els trens de la línia R8 també circulen fora del seu horari habitual i poden registrar retards de més de 20 minuts. Per una avaria a la infraestructura de l'estació de Castellbisbal al Vallès Occidental. Sobre aquest clima de precampanya vull posar damunt la taula un altre element hi ha certa soroll al voltant de l'entrevista que dilluns farà David Broncano a la revuelta a Televisió Espanyola amb Santiago Bascal més enllà de l'entrevista en si comentada de si hi ha d'anar o no la problema és que se centra en la no assistència de públic a la gravació d'aquesta entrevista sabeu que la revuelta sempre es grava amb la platea del teatre plena de públic doncs ahir publicó. El diari Publico va publicar que la productora de La Revuelta ha cancelat l'assistència del públic que estava previst per l'entrevista de Santiago Abascal. A la notificació s'indica que l'assistència queda anul·lada perquè el programa es gravarà en condicions diferents de calendari i de públic per circumstàncies especials. Això és el que diu el correu que han rebut algunes de les persones que havien d'assistir al programa de dilluns. I que finalment se'ls ha convocat per més endavant. Público ha demanat a Televisió Espanyola sobre aquesta qüestió i no han rebut resposta. Els han dit que no diran res i insten a mirar el programa de dilluns. Tampoc vull especular al voltant d'aquesta situació perquè no sé ben bé si és que Abascal i el seu equip ha demanat que el públic sigui diferent o. Qui posa la vena abans de la ferida és la revolta de Televisió Espanyola al Terrat, digue-li com vulguis, que davant que un públic poc seguidor de Vox protagonitzi escenes no desitjables, es corren en salut i diuen portarem un públic més moderat, si m'ho deixeu dir així. Bueno, és que tampoc sé com

es controla això, eh? O sigui, no. Seleccionant les 300 persones que tira. És fàcil enganyar un càsting, però si et vols colar i muntar un. En fi, és igual. A mi el que em va estar passant és que, des que es va dir que hi anava, soc incapaç d'imaginar-me una edició de La Revolta amb Abascal. És a dir, va contra el concepte del programa. El concepte del programa és el bon rotllo. I és la complicitat amb el convidat, i és la broma creuada, i és la participació del públic. Òbviament han passat per la revuelta convidats que no són de la corda de la revuelta, però no convidats que són la nèmesi. De la Revolta, això no ha passat llavors em costa molt d'imaginar tinc molta curiositat crec que tots tenim molta curiositat i crec que aquest programa petarà el rècord d'audiència de Pedro Sánchez té molt més morbo a l'escala de la Revolta que Pedro Sánchez de la Revolta però no voldria estar a la pell dels productors i del Broncano i companyia. És molt difícil fer aquest programa, molt difícil. I, bueno, allà estaré, davant del sofà i davant de la tele, i jo no veig la tele lineal, diguem-ne. O sigui, no la veig, no em poso mai davant de la tele a veure res.

Jo opino una mica diferent que la Dora en aquest cas. Jo crec que el programa de la Revolta s'està fent el programa a sobre. És a dir, tenen unes ganes boges que arribi dilluns a nivell de guió. Tenen la suficient agilitat mental i intel·ligència perquè sigui un dard enverinat darrere d'un altre i que ni es noti. És a dir, si hi ha una cosa que caracteritza el programa és la increïble capacitat dels guions. A mi em sembla fantàstic en aquest sentit. Això és un tema. Jo crec que Abascal havia de ser convidat a la revuelta en el moment en què Broncano diu que conviden a tots els líders dels partits que es presenten a les eleccions, tenint en compte la projecció i les capacitats i el que diuen les enquestes de Vox, i que ja és un dels partits prioritaris del Congrés, han d'estar. Ara bé, fins aquí tot correcte. Ara bé, el format, les característiques i les condicions d'un programa ho decideix la direcció del programa i, amb el beneplàcit o amb l'ok, de la cadena televisiva en què es fa el programa, que per això han comprat el programa, perquè és un programa ja ben mà, no clau en mà. Partint d'aquesta base. Cap polític ni cap grup polític ha de canviar les condicions d'un programa al que accedeixes a anar. És canviar. Em sembla un escàndol. Ho hagi decidit. No sabem que ho hagi fet. No, no, no. Per això em faltava només la part final. Ho hagi fet el programa, ho hagi decidit el programa per posar la tirita abans de la ferida o ho hagi fet el partit polític. Em sembla que no és de rebut, que no ha de passar.

Amb dues coses. Té raó l'Eduard, que és un programa que es caracteritza per la relació de l'entrevistat i l'entrevistador i la interacció del públic. És difícil, però és la responsabilitat del presentador de treure bones converses, complicitat, empatia, que no vol dir simpatia, i segur, estic convençut que Pascal és un personatge entrevistable i que doni joc també a la part que va més enllà de la política i crear una relació més personal amb l'entrevistador. I això és la seva responsabilitat, no de la Pascal, sinó del senyor Broncano.

El problema, jo crec, és que en el moment en què. Ell accepta i ja ve, per molt que facis un bon retrat o siguis tan professional com pugui ser el Broncano fent la seva feina i sense renunciar al seu personatge, ja guanya a Pascal. Perquè ja queda blanquejat.

Igual també passava a guanyar al senyor Pedro Sánchez. No ho sabíem tots abans. És a dir, aquí té una feina de guió, d'arrencar fins i tot aplaudiments o xiulets o interaccions amb el públic.

I la segona part. Passi tot el que passi d'això, tant si el xiulen com si l'aplaudeixen, guanya a Pascal.

Tothom que va en aquest programa, si ho fa mínimament bé, surt guanyant, és un gran acte electoral. Jo crec que Montero i Rufián no van sortir guanyant. Però si tu ho fas bé, vas guanyant en aquest programa. I la part del públic, a mi, jo no sé què em preocupa més, que Vox hagi demanat canviar el públic i l'acceptin, o que el programa, preventivament, pensi que pot ser un galliner i canviï el públic. Les dues coses em semblen molt preocupants, i el programa és aquest, són les regles del joc, i si hi vas, hi vas, i si no hi vas, no hi vas. Tres minuts per les 10.

Jaume Clotet, Eduard Voltes, Olga Ruiz, gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies. Fem una pausa i Maika Navarro amb el crim de sosquer del suplement. El suplement. Amb Roger Escapa.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. L'icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies pel joc professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Motley Crue per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day dissabte 14 de novembre. Descobreix els nostres graus en Business, Arquitectura, Enginyeries, Matemàtiques, Intel·ligència Artificial, Filosofia, Arts Digitals i Animació. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle, Universitat Ramon Llull.

Amics, parelles, confidents, fins i tot terapeutes. Cada vegada compartim més intimitats amb la intel·ligència artificial. Però podem confiar-hi? Qui hi ha al darrere? 30 Minuts, la meva amiga IA. Diumenge a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat. La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un món de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3CAT. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3CAT. Tot és aquí.

Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés. Anticipa't amb un televisor Samsung Neo QLED MiniLED de 65 pulsades que costava 1.099 euros, ara per 599 i amb finançament fins en 12 mesos. Fins al 8 de novembre, anticipa't al Black Friday al Corte Inglés. Finança-ho a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web i l'app. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.

Consulta les condicions al corteinglés.es.