El suplement, de 9 a 10 h - 08/11/2026

Participaves en algun dels cinc sortejos diaris del nou doble de l'11, Super 11 i tríplex de l'11 d'ahir? Consulta si n'ha resultat guanyador el teu guanador, a Juegos11.es o a través de l'aplicació Mi Vendedor 11. Recorda que dimecres vinent, dia 11, se celebra el sorteig 11 de l'11 de l'11, amb un premi d'11 milions d'euros i 11 premis d'un milió. Comprant loteria de l'11, col·labores amb una gran tasca social. 11. Ben jugat.

A Catalunya Ràdio, el suplement.

En pocs dies de diferència, Flavio Bolsonaro, Benjamin Netanyahu, Donald Trump han entomat patacades electorals molt més severes del que era previsible. A Pedro Sánchez, aquests últims mesos autoproclamat líder de la internacional antitrumpista, li ha faltat temps per aferrar-se a la remuntada malgrat tenir-ho gairebé tot en contra. No ens cansem de repetir que passen moltes coses i tot és molt ràpid, de manera que és impossible mastegar la informació abans d'engolir-la i amb una mala digestió és impossible depair el que hem consumit. Recapitulem. Pedro Sánchez va veure en l'habitatge l'escletxa per convocar les eleccions amb una qüestió que afavoria aparentment l'esquerra i tapava la crisi de ceuta i la inseguretat que promocionava la dreta. La mort sobtada de Mari Carmen feia pensar que sí, que la cosa aniria de desnonaments. Fins i tot la portaveu del PSOE, Montse Mínguez, va haver de dimitir pels negocis immobiliaris de la seva parella. Després va venir la campanya de l'amor, amb els petons als mítings i un Pedro Sánchez platòric jugant a plaer als platós de televisió. Però l'accident ferroviari d'Urda ho va capgirar tot i enmig de la tragèdia de Toledo va aparèixer el feijó més institucional per recuperar la iniciativa. De fet, probablement el PP només ha de procurar no ficar la pota més del compte per arribar a la Moncloa. Potser ni tan sols necessita els cops d'efecte judicials tan sospitosos com coincideixen amb les convocatòries electorals. El PSOE intentarà contrarrestar les sorpreses judicials amb la vaga general d'aquest dimecres. Del seu èxit o fracàs en podrem començar a dibuixar el resultat final del 29-N. Queden tres setmanes.

Avui a la tertúlia del suplement hi tenim la Marta Montfortes, corresponsal de Política d'Infolibre, l'Oriol Marc, subdirector del Nació, i el Carles Munguilot, que és advocat penalista. Bon dia, bon hora a tots tres. Hola, bon dia. Com esteu? Bé. Molt bé, entre bé i molt bé, sempre. Escolta, Munguilot, ens has portat a esmorzar avui. Sí, vaig prometre-ho. Estava gelós de la Maica Navarro o què? Sí.

No, però vam parlar la setmana passada. Aquesta setmana he celebrat Sant Carles Borromeu, que encara que jo sigui ateu i apòstata, tot i que diuen els meus fills, tinc dret a celebrar-ho, crec, i us vaig dir que us portaria uns xuxos. Per saber si una persona és de Girona li has de fer dir xuxo. Que diu xuxo, xuxo, s'ha de dir xuxo, així. Assaborint la. Això ho vam aprendre

del Solà en aquest programa, més que ningú del Xavier Solà.

Xuxet. I aquests xuxos són molt bons, estan en el barri vell de Girona, comprats allà al costat de la Rambla. I he portat també, puc dir-ho, no? Perquè aquí. Això no és una comissaria de policia. Encara no. Amb acte de servei es pot veure. He portat una ampolla de garnatxa de l'Empordà,

perquè hi marida perfectament. No l'obrirem ara encara, eh? Ah, no. No, no, no està oberta.

No, no està oberta. Que és d'Espolla. Jo vaig ser l'Emilis, puc dir una cosa? És un gran infantil, però jo crec que es pot dir. Jo vaig ser l'Emilis Sant Climent. I tenia un amic, que era jo era sargento, perquè estudiaves a la universitat i et permetien fer la milia a trossos, anava en milícies universitàries. I un dels meus amics era del barri de Batán, a Madrid. Era un catxondo. I anàvem amb cotxe per allà a Sant Climent, i diu, hòstia, aquí tenés unos nombres raríssimos. Diu, este pueblo se llama Espolla. I el de lau se llama Rabos, era Rabos, no? I li feia molta gràcia. I llavors jo tenia un amic de Verges, amb el qual vaig viure uns anys aquí a Barcelona, en un pis d'estudiant que ell era de Verges, i em deia que estava a la vora de Rabos i a la vora d'Espolla. Em diu, saps per què és Verges? No, diu, perquè al costat hi ha la tallada. I està bé. Aquesta la portaves preparada, eh? T'ho juro que no, però ara, com m'han preguntat aquí els companys, aquest vi, mira, això és garnatxo, veig que és d'espollar.

És d'espolla. Després de dinar, avui, a l'hora de la migdiada, ja el tastarem. Els xuxets dedicats al Xavier Solà sí que els podem anar a tastar. Se'ls perdrà la Marta Monforte i ja t'explicarem què tal, Marta.

Segur que bé, és que tinc moltíssima enveja. Aquestes coses sempre em foten molta ràbia.

I em sap greu, perquè te l'enviaria per un, no sé.

No passa res. Buscarem la manera. Escolta, Munguilot, són dies de molta feina per tu, perquè no pots deixar de ser notícia cada setmana per un cas judicial diferent, i ahir en parlàvem amb la Maika Navarro, et tornes a enfrontar a Benet Salellas, en aquest cas Benet Salellas, que defensa el Jordi Magentí en el doble crim de Susqueda. Hem conegut aquests últims dies per on anirà el judici, aquest doble crim del Pantà de Susqueda que finalment arriba a judici 9 anys després del crim del Marqui de la Paula, la parella de 21 i de 23 anys. El fiscal ha tancat aquesta llarguíssima investigació, ha presentat l'escrit d'acusació contra qui sempre ha estat el principal i únic sospitós, Jordi Magentí, defensat pel Benet Salellas. Tu portes la defensa de la família del Marqui i de la Paula. Ahir la Maika Navarro en aquest programa es queixava que la instrucció ha estat llarguíssima i que els Mossos, deia la Maika, tampoc ho han posat fàcil. Què ens pots explicar d'aquest cas? Entenc que has de mantenir el secret professional.

Efectivament, ara hi ha un tràmit molt important que és el de fer l'escrit d'acusació. El fiscal ja l'ha fet, considera que les proves indiciàries que hi ha a la causa permeten acusar una persona perquè està convençuda la fiscalia que és l'autor d'aquest doble assassinat. I la meva tesis va en la línia de la Fiscalia. Jo crec que la policia va fer una molt bona feina. Sí que és cert que era extraordinàriament complicada la investigació d'aquest assumpte. Per exemple, és una anècdota que jo he explicat moltes vegades. Jo crec que en el cas del món, en tot el món, investigacions judicials on l'escena del crim cada any desapareixi, 30 metres sota l'aigua, i llavors torni a aparèixer el mateix any perquè pugi i baixa el nivell del pantà. Quan puja el nivell de l'aigua, desapareix l'escena del crim. Llavors, imagineu-vos, no? O sigui, un jurat popular, el fiscal ha demanat que vagin a fer una inspecció, jo també m'hi adheriré, jo crec que el jurat que hagi de resoldre ha de conèixer la zona, ha de veure el que és, ha de veure quins camins hi ha, quins camins no hi ha, entrades, sortides.

Per tant, hi hauran aquestes 20 persones que d'alguna manera se les portarà al Pantà de Susqueda per veure allò com van

passar els fets. Seran 11 persones. 11 persones. Els nou titulars i dos suplents, sempre i quan el magistrat o magistrada president admeti aquesta prova. Això és extraordinàriament complicat. També és cert que qualsevol investigació judicial on no hi ha prova directa, s'ha d'anar a la prova indiciària, és per definició complicat. Què ha passat? Per què s'ha allargat tant? Primer, per la dificultat pròpia de la investigació, i també és cert, per aquesta estructura judicial que tenim, jutjat de Sant de Coloma de Farners, pocs mitjans, jutges que van entrant i sortint perquè sol ser primer destí, I ara també hem tingut la desgràcia, que s'entén, el fiscal que ho va portar des del primer moment l'han ascendit i està a Madrid, tot i que és cert que el fiscal que ho ha agafat és un extraordinari professional, que també ha entès la causa com l'entenia el primer fiscal i creu que s'ha d'acusar. I jo també ho crec, ara ho farem, i el que sí evitarem, tant en Benet Salelles com jo, i ho estic convençut, és fer judicis paral·lels alients al que és el debat judicial. Perquè jo entenc que hi ha molt d'interès i que les espoculacions són molt boniques de fer, però estem jugant amb el respecte que mereix la família del Marc i la Paula. També el respecte que mereix el senyor acusat, el senyor Magentí, també. També mereix respecte i deixar la seva presumpció d'innocència intacta fins que un jurat popular pugui resoldre en un sentit o en l'altre. I això jo crec que és el que farem a partir d'ara.

Tenint en compte aquest escrit d'acusació que se li demanen més de 50 anys i que Jordi Magentí aquell febrer del 2018 ja va entrar a la presó fins al desembre del 2018 que se'l va deixar en llibertat, com és que no ha estat potser més temps aquest el fet que hagi passat més temps en presó preventiva Magentí i tampoc ho heu demanat vosaltres, no? Això no hi havia risc de fuga? Bé, es va considerar que no.

Jo la presó preventiva esperant judici per risc de fuga l'he criticat moltíssim, perquè en definitiva és una presumpció d'allò que diuen que farà una persona contra aquella persona, contra reo, presumir que una persona s'escaparà perquè té un judici, moltes vegades és una excusa per mantenir-lo en presó d'una manera indeguda, jo ho he dit moltes vegades, no m'agrada gens la presó preventiva, tal i com se planteja, perquè una altra cosa és que digués el legislador, miri, la presó preventiva ha de ser una espècie de pena anticipada, perquè jo tinc molt clar que aquest senyor ha estat enganxat infraganti, és indubtable que el condemnaran, Llavors el posem en presó ja a compte de la condemna futura, però això no és el cas d'Espanya. Espanya només es pot mantenir en presó preventiva a qui hi ha risc de fugida, qui pot destruir proves o qui pot reiterar delictes. Bé, la prova és que el senyor Magentís va deixar llibertat provisional per una ordre de l'audiència amb un recurs que va presentar la defensa i no s'ha escapat. Jo estic segur que no s'escaparà avui dia aquest món globalitzat és molt complicat poder-te escapar quan jo vaig començar als anys 80 del segle passat era diferent i jo tenia clients que anaven amb un carnet d'identitat fals que havien comprat al barri xino aquí a Barcelona i vivien al costat d'una comissaria i els circs paraven amb un control, es havien tenyit, es havien deixat bigoti o barba i no els coneixien avui dia qualsevol lloc que et moguis del món t'acaben trobant per tant. El que sí que és clar és que el judici està allà de manera inevitable acordat. O sigui, el judici no sabem la data, però es farà. Serà aquest 2027? Ah, 2017, perdó. Jo crec que sí, perquè la fase de qualificació de la cursió particular, que també hi ha una cursió particular de l'Ajuntament, d'on vivien els nois, que porta un magnífic penalista també, que és el Josep Ribas. A partir d'aquí, el judició que el Coluques farà abans de l'estiu del 27.

M'aventuro a dir-ho. Sense entrar en els detalls del cas, recordem que el Marc i la Paula van anar a passar el 24 d'agost del 2017 un dia al Pantà de Susqueda amb la voluntat de fer caiac i ja no van tornar. Hi ha un mòbil del crim?

Segur que hi ha un mòbil, el que passa és que no el sabem. I per sort, per dictar una sentència de culpabilitat o d'innocència, el mòbil, desconeguent-lo, no impedeix poder condemnar o absolve. Per què? Perquè la criminalística ha estudiat profundament les circumstàncies en què es produeixen delictes tan greus com un homicidi o un assassinat. I el mòbil és una cosa absolutament episodica. Tots hem vist discussions de trànsit, perquè aquest pàrquing l'he vist jo abans que tu, i aquí m'hi poso jo i no t'hi poses tu, han acabat amb morts. Això ho tenim. Fa molt d'anys. Vosaltres no havíeu nascut. Hi havia un periodista a Espanya, que era Ami Líbia, que era un periodista que sortia de Televisió Espanyola, que feia tirolímpic, es va discutir a Madrid, perquè una plaça de pàrquing me l'has pres tu, no me l'has pres, i va acabar matant l'altra persona, Montret. Per tant, el mòbil no el sabem. El fiscal parla, jo crec que és una manera de fer un genèric que encaixaria, que hi va haver una reacció d'ira per part de l'acusat provocada per, vés a saber, quin desencontre. S'especulava que si hi havia una plantació de marihuana, que per això ell podria tenir una pistola. Però bé, tot això ja seria entrar una mica en allò que he dit que no volia entrar, que és fer ara una valoració extra-processal amb mitjans públics del que podria ser tot plegat un doble assassinat, o és un doble assassinat, i que haurem de saber si la persona a la que les acusacions, tant el fiscal com jo mateix, considerem autora, el jurat popular en el seu dia també ho considera així. Hem de ser respectuosos amb aquest procés i per tant deixar que es pronunciïn els tribunals o el tribunal en aquest cas. Però si la resposta és no sabem exactament el mòbil, miri, probablement si fos cert la tesis nostra qui millor ho podria haver explicat seria l'acusat, però l'acusat no ha declarat. Tenia dret a no fer-ho, durant tots aquests anys no ha declarat i no sabem. Sabem que la seva defensa manté la innocència, però per tant tampoc hauria pogut explicar

massa res del mòbil. Si s'ha trigat nou anys també que això tiri endavant, també és perquè. La persona que va cometre aquest crim, just després de cometre el crim, es va encarregar de manera molt meticulosa de destruir totes les proves. I d'aquí la feina dels Mossos tot aquest temps. Efectivament, efectivament.

I el fet que la persona que va cometre el doble assassinat. Ara parlo en genèric, eh? Esmercer tant d'esforç en fer desaparèixer els cadàvers, en fer desaparèixer les evidències físiques o materials, com podria ser el caiac que el va intentar enfonsar, el cotxe que el va tirar perquè també quedés anegat a sota l'aigua, això dona una pista als investigadors de dir. Descartaria que fos un doble assassinat d'algú passavolant, perquè si allà hi ha una persona, jo què sé, m'ho invento, de la Xina, que està fent una acampada o que està passejant, s'enfronta amb dos nois i els mata trets, Aquella persona marxa corrents, li és igual que es trobi dos cadàvers en aquell lloc perquè ell no hi té cap vinculació en el lloc. La policia fa una explicació que és coherent i el jurat popular la valorarà. Si jo em dedico tant de temps a fer desaparèixer els cadàvers, amb l'esforç que suposa, El cotxe i el caiac és que potser sé que relacionaran el lloc on moren aquests dos nois amb la meva zona de convivència diària en aquell espai. Per exemple, si jo trobo en el jardí de casa meva dos cadàvers assassinats, el primer que preguntaran és a mi, que soc l'amo del jardí. En canvi, si jo estic buscant bolets al Montseny, i resulta que jo visc a Girona, i tinc una relació amb el Montseny puntual d'una hora buscant pinatells, si jo allà tinc un rifirraf amb algú i el mato, escolta'm, jo el que faré, segur, és marxar corrent de pressa, i més igual que el trobin allà, perquè aquell espai no el relacionaran mai amb mi. A partir d'aquí es construeix. A partir d'aquí, d'altres coses, perquè percebem que la prova indiciària, i això és molt difícil que la gent ho entengui, però serà l'obligació dels advocats i del fiscal fer-los entendre al tribunal que la prova indiciària, si s'acredita amb fermesa, té tant de valor com la prova directa. I, de fet, la jurisprudència està ple de condemnes en prova indiciària.

Un quart de deu del matí, el doble crim de Susqueda, amb el Carles Munguilot com a advocat defensor de la família. N'anirem parlant també els diumenges en aquesta tertúlia. A veure, Munguilot, una qüestió judicial més i entrem en clau de precampanya també amb la Marta Bonforta i l'Oriol Marc. La sentència del cas Pujol, què? La sentència del cas

Pujol vam acabar al judici el mes de maig. La setmana passada vam veure rumors, tant a mi com a altres advocats que van participar al judici, ens va arribar de fons allò que es deia abans, generalment ben informades, que la sentència sortiria imminentment dimarts o dimecres passat. No ha sortit, i el divendres, esclar, nosaltres tenim un procurador a Madrid, i el nostre procurador a Madrid ens ha dit aquí al tribunal, no han dit res, i per tant, el divendres em va dir, ho mirarem dilluns, és a dir, demà. Podria sortir demà, sí, però és que això és jugar caro creu, podria sortir demà. Aquesta setmana que ve o podria sortir. Altres diuen que esperaran que passin les eleccions.

Això t'anava a dir, el fet que hi hagi eleccions d'aquí a exactament tres setmanes condiciona quan

es publica una sentència o no? En teoria no, en teoria no. I si parles amb qualsevol magistrat, encara que ho hagi pensat i ho hagi fet, no t'ho dirà. Qui decideix quan surt la sentència? El jutge? El tribunal. En aquest cas són tres jutges, dos magistrades i un magistrat que va a presidir. Però de redactada ho ha d'estar, ja. Segur, segur. A més, jo vaig coincidir amb el mateix tribunal fa un mes amb una de les peces del 3% a Madrid i vam parlar-hi juntament amb el company que va ser adegat al Col·legi d'Advocats, que és l'Oriol Rusca, un magnífic penalista i molt amic meu, i li vam preguntar a veure si els estiràvem de la llengua. Bueno, què passa? La sentència. Vam posar a riure, però una de les magistrates ens va mirar i va dir, diu. Estalcaer. Estalcaer. Que això d'estar al caer, a vegades la fruita cau de l'arbre passat festes, no? O sigui que no ho sé.

Bé, doncs haurem d'esperar. Passen dos minuts de un quart de deu.

En clau de precampanya electoral, d'aquí tres setmanes justes, eleccions del 29 de novembre, tothom ha recuperat els mítings després dels dies de dol. Avui precampanya que continua amb diversos actes de partits a Catalunya, des d'Esquerra, Oriol Junqueras i Gabriel Rufián seran a Badalona, Junts per Catalunya, Míriam Nogueras a Vilanova i la Geltrú. Aquesta setmana arrenca oficialment la campanya, però els límits entre precampanya i campanya ja s'han acabat de difondre i fa dies que tothom ha tret tota la maquinària. El president espanyol no assistirà a la missa del funeral a la catedral de Toledo, no acostuma a participar en actes religiosos, tampoc ho va fer després de l'accident d'Adamus. Qui sí que hi anirà, en nom del govern espanyol, és el nou ministre de Transports, Carlos Cuerpo. A l'espera, tot això, de com evolucioni la setmana, marcada també per aquesta vaga general de dimecres, dia 11. Què ens ha donat de si aquesta campanya electoral, aquesta precampanya aquest cap de setmana? Doncs bé, Pedro Sánchez de Tarragona, sobrellant que fins i tot el papa i la flamant princesa d'Astúries, el premi princesa d'Astúries, Patti Smith, no princesa d'Astúries, Patti Smith, van anar a votar per fer fora Donald Trump.

Tenemos al papa y a la punky. Votando en Estados Unidos y diciendo algo muy importante. Y es que hoy lo que importa es el voto.

Avui, en una entrevista a La Vanguardia, Pedro Sánchez també parla d'aquesta vaga general de dimecres. Sánchez torna a agafar la bandera de la crisi de l'habitatge. El tema estrella per capitalitzar la vaga

i la campanya per part del PSOE. No es una huelga contra nadie. Es una huelga a favor de dar respuestas comunes por parte de todas las administraciones a un problema real, que es el del acceso a la vivienda y que tuvo. Su prueba más evidente en el desahucio de una mujer, de Mari Carmen, por la avaricia, el acoso de un fondo buitre.

El Partit Popular avui entrevista al país d'Alberto Núñez Feijó que en clau de Catalunya diu que reforçarà la presència política de l'Estat a Catalunya. També assegura que el PSOE ja hi ha renunciat i que ells, els populars, no són centralistes com Vox.

El líder de Vox hace unos días le escuchaba diciendo que su objetivo, que su modelo es un Estado centralista. Nosotros no vamos a aceptar recentralizar. Vamos a ganar presencia política y presencia del Estado allá donde. Lamentablemente el Estado se ha retirado. Básicamente Cataluña, País Vasco, Navarra.

I qui també ha tornat als mítings aquestes últimes hores és Ada Colau des de Front Ampli. Ho ha fet en plena forma i recuperant alguns clàssics.

Que igual que no ens tremolarà el pols per pujar els impostos als més rics per garantir serveis públics, pensions dignes, tampoc ens tremolarà el pols només que passi el 29 de novembre i aconseguim reeditar un govern pro-racista, expropiar els fons voltors. Eh, ho diem ben clar, expropiar, expropiar-se.

Hugo Chávez, aquí també parlant d'impostos

als més rics. Senyora Marquesa Cayetana, a vostè i als seus amics pijos, nosaltres els hi pujarem moltíssim els impostos. Senyora Cayetana, a vostè i als seus amics pijos, els vamos a freir a impostos.

Algú es d'on ha paral·ludit? No, potser Ernest Durtasson, que va estudiar al Liceu Francesc, i que el seu pare era el càrrec. La primera a la frente. No, vull dir que està, que és fantàstic, carregar contra els pijos, hauríem de definir que és un pijo, i jo crec que Ernest Durtasson és un pijo, i jo no tinc res en contra dels pijos, ni en contra d'Ernest Durtasson. Molt bé. Marta Montforte,

què et sembla el que hem sentit de. No, no, o sigui, no vull valorar si el que és Ernest Durtasson no deixa de ser. Vull saber què et sembla.

És diplomàtic de Guerrero, és una persona intel·ligentíssima.

Sí, sí. Doncs, més enllà d'altres resultats, jo crec que Colau sap que ho té molt complicat. És a dir, mira que el Partit Socialista ara ha patit tota la tragèdia, la dimissió d'Oscar Puente, sap que té una campanya difícil, però encara així jo crec que intenta, amb la figura de Pedro Sánchez, canviar el to, tindre aquesta figura carismàtica, doncs arribar a gent que potser estava en l'extensió, i ahí Colau ho té molt difícil. Està fent una campanya salvar les distàncies, evidentment, perquè el contexte és totalment diferent, però vol apropar-se al discurs de Mandami, d'Alexandre Ocasio-Cortez, en Estats Units, és a dir, el tax de reits, tot que això va donar molts rèdits també al Partit Demòcrata d'Estats Units, però a la part més esquerrana, diguem, d'aquest partit, i ells volen fer. Alguna cosa similar perquè saben i s'han ficat com a llistó electoral arribar al 10% dels vots en les generals de dintre de tres setmanes. Per què? Perquè si no superen aquest 10% no poden capitalitzar els vots que tenen. És a dir, com el sistema d'on és proporcional depèn d'on i en moltes províncies, especialment menudes, no tenen un rèdit perquè qui guanya són els partits majoritaris, és a dir, en general, el Partit Popular i el Partit Socialista, doncs volen incidir en aquelles províncies com Barcelona, Madrid, València, on hi ha més possibilitat. De treure escons i bons resultats i tindre almenys el 10% total de tots els vots,

perquè a més sabem que Vox, per l'altre costat, està molt, molt fort. Aleshores, volen, diguem, un discurs més d'esquerres, més d'apretar al Partit Socialista i en un rol que jo entenc que és similar al que va tindre Jolanda Díaz en 2023, però en lloc de ser des de dintre del govern, des de fora. És a dir, impugnar també una miqueta el que ha passat aquesta última legislatura o els últims vuit anys dient que no és prou tot el que s'ha fet i que el Partit Socialista necessita una esquerra dura que pressione al seu costat i és una mica aquest discurs que n'ha fet. La qüestió és jo entenc el lema volem expropiar els fons voltors, però. Són conscients que el Partit Socialista, jo crec que això mai ho podria permetre i que és una il·lusió, jo ho entenc com un lema de campanya, però evidentment això jo dubte molt que pugui passar en qualsevol moment i per la part de Sánchez i el Partit Socialista no estic gens d'acord. Clar que és una vaga contra algú, inclús contra ell. És a dir, no només és contra l'habitatge després del tema de Mari Carmen. És la incapacitat política de solucionar problemes com ara l'habitatge, però no només. També els seus baixos, la inflació, etc. I totes les vagues, a banda de ser polítiques, també són normalment contra algú, inclús el govern d'Espanya. Jo crec que ella això, encara que no vulgui.

Visibilitzar i hi ha gent del Partit Socialista que diga que és contra l'oposició, també és una mica contra el govern perquè el govern jo crec que no ha estat a l'altura de les circumstàncies en moltes voltes aquesta legislatura en determinades problemàtiques, no? Però entre Partit Popular i PSOE

a qui li interessa que aquesta vaga general vagi bé és el PSOE, està clar. És a Sánchez, evidentment.

Sí, sí, perquè a més, de fet, el propi Fejó, que jo vaig pensar, per què ho estàs visibilitzant d'una manera tan clara? I va demanar als sindicats que no es fes la vaga i que no la secundaren tant a Comissions Obreres com a UGT. I jo em preguntava, però és cert que, evidentment, tenen polítiques o abogen per polítiques contràries al Partit Popular, però crec que molta gent també podrà interpretar que una vaga general també es fa contra el govern de Tor, no només contra els governs autonòmics, perquè el govern de Sánchez, doncs això, no ha pres mesures radicals en temes que potser necessiten mesures radicals, com ara l'habitatge, i evidentment volen que tinga un recorregut i que hi hagi gent que la que la secunde, però jo tampoc diré que no se pot interpretar que no és també contra una part del govern o contra determinades polítiques que no s'han fet aquesta legislatura, però evidentment al Partit Popular i a Vox els interessa menys que aquesta vegada, diguem, tinga força, evidentment, sí.

Jo crec que en una campanya electoral s'ha de ser molt curós amb evitar demagògies, i això és una obvietat. A la senyora Colau, citar a Maduro o a Chávez, que no sé quin dels dos. No, l'ex propi és ser a Hugo Chávez. L'ex propi és ser, jo no crec que hi hagi ningú en un país democràtic que agafi. Bueno, no, sí que n'hi ha, però que li sembli bé un model com el que defensava o defensen els seguidors de Hugo Chávez. A més a més, la manera que ho va dir era clarament l'acte d'un dictador que ell decideix expropiar-se. Mira, l'expropiació existeix a la nostra legislació espanyola, però amb garanties. Ha de ser un tribunal que finalment ho decideixi i no es posen d'acord. Però això, en primer lloc. Segon, parlar d'ultraricos a les persones que tenen. Un milió d'euros? En patrimoni, en estalvis. Jo crec que és una autèntica ximpleria. Jo no diré aquí tots tenim un milió, ni molt menys, però la persona que treballant tota la vida, una parella, té un pis on viu i ha acabat pagant la hipoteca, i com que ara els pisos precisament valen molt, doncs potser ja val no sé quant. I llavors a sobre ha heretat d'un dels pares un altre pis que el vol llogar per allò que dèiem, complementar A mi em sembla que parlar d'ultraricos, un patrimoni de un milió d'euros és una ximpleria. I una altra qüestió. Les vamos a freir a impuestos. Freir a impuestos vol dir que els apotejaràs i els faràs mal, perquè freir està dit en el sentit aquest. Jo crec que això no fa falta. Perquè, a més a més, la persona que té un milió, dos o tres milions de patrimoni, ja ha pagat els seus impostos. Ha pagat els de renta del capital, ha pagat els de renta del treball, ha pagat els de successions, si és que ho ha heretat. Per tant, és una doble imposició demagògica que jo no sé si en el Partit Socialista, que té molt clar que haurà de formar govern amb els vots d'aquests candidats, li fa molta gràcia. I acabo. Avui em sembla que hi ha una manifestació contra el preu dels habitatges i la manca de vivendes de les joventuts del Partit Socialista bueno, sí, és la manifestació d'aquella estem fins als pebrots de tots nosaltres perquè jo que jo sàpiga el Partit Socialista algú ja ha pogut fer

en tot aquest temps. Oriol, a nivell discursiu és complex, perquè al final hi ha un espai polític, que és el del PSOE, que porta governant des del 2018, l'espai de Podem-Sumar-Frontampli-Comuns porta governant des de principis del 2020, i per tant també se'ls pot imputar inacció en determinades qüestions. No sé quantes vegades els ministres de Sumar han portat una proposta al Consell de Ministres. Per agravar impostos als més rics. Crec que no ha passat en cap moment més enllà de qüestions verbals. Tu pots, tenint ministres, pots portar-ho. Crec que no s'ha fet prou pressing en aquest sentit per fer-ho. En campanya electoral, evidentment, això funciona. També és veritat que als Estats Units l'ala més socialista dels demòcrates, que aquí seria el PSOE normal, per entendre'ns, ha funcionat molt en aquestes eleccions. Però també hi ha una esquerra global, especialment als Estats Units, també dins de la branca demòcrata, que ja no és una esquerra d'aquella woke, una esquerra centrada en els pronoms de les persones, sinó en resoldre les condicions materials de vida de la gent. I això és un fet que acaba funcionant electoralment. I després, específicament, sobrar de colar o anar a perseguir els rics, hauríem de definir molt bé què vol dir ser ric. Estic molt d'acord amb el que diu el Carles. I, al final, els rics, de veritat, tenen uns mecanismes que l'administració no té els mecanismes necessaris per perseguir-los a nivell impositiu. Hi ha gent que té coses en nom d'altres persones, perdoneu, diners a l'estranger segurament, societats que no es poden ni perseguir, homes de palla, tot el que vulguis. I llavors, si tu no pots perseguir l'Amancio Ortega de torn, no persegueixis a la persona que treballant ha fet una fortuna. Heredar no és un pecat, guanyar diners no és un pecat, hi ha gent que vol que la gent sigui pobra i lletja, a mi m'agrada més que la gent sigui rica i guapa, i per tant, són propostes polítiques destinades al fracàs absolut. A veure, Marta, endavant.

Sí, doncs jo entenc que el discurs, evidentment, del tema impositiu, sobretot perquè n'hi ha un auge d'un discurs antiimpostos molt brutal per part de la dreta i de l'extrema dreta i, per exemple, el responsable econòmic de Vox, Figaredo, defensa que la gent que cobra 25.000 euros o 22.000 euros fins a que cobra 65 o 70 ha de pagar el mateix tramo d'impostos, és a dir, un 15, 20, però tothom igual. Evidentment això va en contra, jo crec, d'un sistema impositiu progressiu d'impostos que grava les rendes que més tenen perquè evidentment és com funciona el sistema actual, almenys en Europa i en societats liberals com la nostra, i jo crec que això, evidentment, jo ho defenso i m'apareix un model que és progressiu i que normalment, més o menys, amb les seues flaqueses, funciona. I jo crec que és una resposta a això, però clar, és cert, i jo compartís una mica la crítica que jo crec que heu dit al Montguilot, no és el mateix les fortunes, per exemple, als Estats Units, els ultraricos, que diem que mil millonaris, multimillonaris, que els poden gravar impostos, per exemple, Mandami va fer una campanya molt interessant, a Nova York dient que s'anava a gravar el patrimoni d'aquells que tingueren una residència a Nova York, que és una ciutat caríssima, de les més cares del món, i no la gasten, és a dir, que està buida la major

part del temps, jo això ho entenc, perquè a més, evidentment, tu no tindràs aquesta casa, pots vendre-la, com a molt, però això és una qüestió tangible i crec que aquest discurs funciona, però crec que així també s'ha d'adaptar a les grans fortunes, és a dir, doncs un milió d'euros, em sembla molt bona quantitat, però és cert que jo no sé si és la línia dels ultraricos que ells defensen, no? I jo crec que això, evidentment, s'hauria d'ajustar respecte a patrimoni, estalvis, etcètera, etcètera, i també al cost de la vida, no? Perquè, evidentment, ara els pisos, ara, no costen el mateix que fa 30 anys, i el valor adquisitiu ha ha crescut una barbaritat respecte al que costaven fa, doncs això, 30, 40 anys que molta gent el va comprar en aquella època i ara espera donar-li-ho al FIS o vendre-ho, etcètera, etcètera. I això és una altra història diferent, jo crec, que el que defensen Colau i el Front Ampli. Llavors, jo crec que és una resposta. Intel·ligent al discurs antiimpostos i al discurs de Vox de que no serveixen per a res, que anem a retallar en despeses que no tenen cap sentit i que funcionarà perfectament tot amb la curva de l'Afer, que és a dir, que és intentar que el. Que el model de l'Estat no intervenga, com un poc també defensa Milei,

en les qüestions fonamentals del país i deixar un poc fer a tothom sense cap tipus de regulació, però jo que també ells han de veure en un programa electoral que, per cert, encara no els tenim, de cap partit, i això és interessant. Abans sempre girava tot entorn als programes electorals i ara encara no els han presentat. I s'haurà de veure i s'haurà de comparar què és el que defensa cadascú, per exemple, en aquest tema, que és molt important. Evidentment, els impostos sempre són molt importants per a un país.

Oriol, tu que ja en portes unes quantes de cobertures de campanyes electorals, aquesta campanya, aquestes tres setmanes que falten, de què creus que anirà? Per què? Fèiem el repàs del que havia passat, és a dir, es va convocar a les eleccions perquè l'escletxa que tenia Sánchez semblava que era la de l'habitatge, després es va morir la Mari Carmen i semblava que sí, que aniria d'això. Just després, entre l'accident ferroviari d'Urda, que evidentment ho ha canviat tot, i després també va capgirar una mica la dinàmica del PSOE, que semblava que en alguns moments era de remuntada, amb tota aquella operació de la campanya de la mort que va funcionar i que es va desfet en bon punt i va haver l'accident ferroviari, ara el que vindrà, què creus que serà? Tenint en compte també que la qüestió de l'habitatge era per desmuntar d'alguna manera la inseguretat i la crisi de ceuta.

Jo crec que anirà, a partir d'aquesta vaga general, tornarem a una campanya amb molt de blocs. Una campanya en què hi haurà un bloc, que és el PP i Vox, que intentarà destronar el sanchisme, i un sanchisme que, en aquest sentit, intentarà la remuntada fins a l'últim moment. És veritat que ho farà de manera diferent. Jo crec que serà una campanya de l'amor, com deies tu, Roger, però això ja no ho pots fer amb valls ni amb petons, perquè s'han mort una sèrie de persones en un accident ferroviari, però sí que Pedro Sánchez aprofitarà, com ja va fer en el míting a Tarragona, el que està passant a nivell internacional i les derrotes que ha tingut la dreta i l'altra dreta per intentar emergir com a últim baluart en contra del fet que PP i Vox puguin governar Espanya. Com a molt, el que ens podem trobar és que el PSOE s'acosti al màxim al PP. El que crec que després de l'accident ferroviari és impossible és que el bloc de l'anterior investidura sumi perquè el PP i Vox no governin. Jo crec que això ho veig inviable. El que sí que pot salvar Pedro Sánchez és els mobles amb un bon resultat del PSOE que, paradoxalment, anirà en detriment dels seus socis parlamentaris. Però jo crec que la campanya tornarà a anar a molt de blocs, per dir-ho ràpid, feixisme-antifeixisme.

És al·lucinant també comprovar com el votant convençut a través del telèfon mòbil. L'algoritme només li suggereix aquells rils, aquelles declaracions, aquells comentaris que parlen de les temàtiques d'inseguretat o ceuta, en el cas del voltant de la dreta o de l'altra dreta, o de qüestions vinculades a l'habitatge, al cost de la vida, amb el voltant de l'esquerra. I això també condiciona la manera com es plantegen les campanyes als equips. Condiciona moltíssim.

A mi el meu algoritme el que em premia és Messi, Xavi, Iniesta i Busquets. Em surten molts vídeos del 2 a 6 i molts vídeos del millor Barça del Guardiola, això em passa. Però és veritat que no sé per què, i això ho dic públicament perquè em sembla al·lucinant, a mi durant una època, no fa tant, em van començar a sortir vídeos que suggerien que els immigrants sud-americans venien aquí. A cobrar ajudes socials i que no tenien cap ganes d'integrar-se. Per exemple, o gent d'extrema dreta denunciant que hi havia immigrants sud-americans que venien a Arepas, al metro de Madrid, sense seguretat alimentària. Han desaparegut, tan bon punt van arribar, van desaparèixer. Potser perquè no li va ser gaire cas. És probable. Me'n vaig mirar uns quants, per curiositat periodística, quasi, de dir, això d'on ve? I et trobes amb coses d'aquestes que al·lucines. I és veritat que l'algoritme tendeix a donar-te l'error. També és veritat. Hi ha una qüestió molt interessant del que ha passat aquesta setmana als Estats Units, que és que Elon Musk s'ha gastat 540 milions de dòlars i a Texas han guanyat els demòcrates. Vull dir que al final l'algoritme se'l pot guanyar i que els diners no poden amb tot. Marta. Sí, jo estic d'acord.

És cert que el poder digital, del qual parlem moltes vegades, és importantíssim en una era globalitzada i tan pendent de les xarxes com aquesta. I tots els partits s'edicen moltíssims diners, moltíssims, per intentar influir. A campanyes de marketing digital amb vídeos, amb la IA, que això crec que ho hem parlat així alguna volta, de com, per exemple, el Partit Popular, especialment, però no només, està utilitzant la intel·ligència artificial, a voltes, sense advertir que ho és, per, per exemple, visibilitzar a la dona de Pedro Sánchez, a Begoña Gómez, a la presó o posar-la en unes declaracions que no ha fet i ara per ara encara podem identificar més o menys quasi tots que és intel·ligència artificial però jo crec que arribarà un moment que això serà més difícil de discernir i quina responsabilitat tenen també els partits polítics en tot el que està passant perquè això també a mi em sembla desinformació i moltes vegades com diu l'Oriol i a mi aquests vídeos. No m'apareixen, però sí que sé que operen, perquè sí que seguís a prou comptes d'extrema dreta que els incentiven o parlen en aquests termes, igualment, de com els immigrants aprofiten de la societat i que això és una vergonya i els pobres espanyols no tenen per a res i els altres donen ajudes de tot tipus. Jo crec que això és un discurs que impera i que cala i que, evidentment, té un públic. Molt prolífic i no és poca gent la que pensa així. I això no és perseguir, bé, és molt difícil perseguir-lo perquè evidentment ahí entronca, no? És que és llibertat d'expressió, és que tampoc pots dir, però tot això genera moltíssima confusió a la ciutadania perquè te creus determinats discurs i te creus, com ve de les xarxes, doncs serà de veritat i esta persona m'ho està dient i sobretot hi ha el sesgo, que crec que ho dirà el Roger, de confirmació, no? Tu te'n dices a. A creure't el que confirma el teu pensament, encara que siga cert o no siga cert. I és cert que s'està plantejant una campanya que no només és de mítings i de debats electorals que veurem si es fan o no, perquè a més ara n'hi ha una mica d'embòlica amb aquest tema perquè el PP no vol fer-lo a Televisió Pública Espanyola i. I això no vol fer-ho la televisió espanyola i el Partit Socialista diu que sí. Doncs jo crec que ella ja no s'està plantejant i els seus debats en termes de televisió, debats tradicionals, mitjans tradicionals, sinó també molt en les xarxes. I només dir que, per exemple, un conegut youtuber serà qui entreviste els quatre candidats. Cuestions que no poden fer, per exemple, els mitjans tradicionals. Jo porté anys intentant entrevistar al Feijó o anteriorment a Pablo Casado i mai, mai m'han donat l'oportunitat perquè també saben que n'hi ha mitjans de comunicació als que no els interessa anar i viceversa, no només passa amb el PP, també passa amb el Partit Socialista i altres mitjans d'altres partits, Vox, per exemple, que també van vetar directament a alguns mitjans de comunicació.

El discurs anti-immigració és un discurs que té èxit sempre en aquests temps que corren i qualsevol sobretaula tots hem tingut, jo ahir sense anar més lluny amb colla d'amics, aquí votarem no sé què tal, alguns diuen jo votaria l'aliança catalana, jo no soc independentista però ja sé que això de la independència és impossible però amb el tema immigració, jo com hi ha aquest debat sempre intento portar la discussió al terreny del dia a dia. I és una cosa molt senzilla. Tu, la persona que et diu, no, perquè els immigrants. Para un moment. Pensa en el teu dia a dia, en quan et trobes persones que són immigrants, quina feina estan fent, i si això, tu, no et genera benestar, no et genera riquesa, no et genera, en definitiva, civilització. Aquell repartidor de Globo que ve quan plou i tu no vols sortir de casa el dia que aquell repartidor de Globo vingui i es digui m'ho invento David Munguilot el teu pare és aquest advocat aquell dia podrem començar a parlar si els immigrants fan falta o no fan falta quina feina fan hi ha feines que tots sabem qui els fa. Quan tu vas a veure la teua mare i dius a mi està molt bé en aquesta residència, qui li canvia els bolquers a la teua mare? Qui li canvia? El fill de monguilot o el fill de etc. Aquest dia a dia, aquest pensar en el que suposa la teva qualitat de vida. Desactiva el discurs i llavors saps que diu no, no, no, és que l'immigrant que ve treballar sí, és el que no i clar, i que així tu estàs en contra de la delinqüència perfecte, i hem coincidit tot jo també estic en contra de la delinqüència jo a sobre un minuto faig una broma pensem que aquest debat amb demagogia es pot guanyar a favor dels feixistes però amb el dia a dia i la discussió personalitzada mira si ha sigut fàcil desactivar-lo, no?

3 minuts per 3 quarts de 10. Fem una pausa i ara tornem.

Au, filla, puja a l'autobús. D'acord. Vindràs a buscar-me després.

No, filla. De camí a la feina amb la moto, el cotxe del davant frenarà de cop. Hi jugaré i l'accident em deixarà en coma.

Generalitat de Catalunya.

Amics, parelles, confidents, fins i tot terapeutes. Cada vegada compartim més intimitats amb la intel·ligència artificial. Però, podem confiar-hi? Qui hi ha al darrere? 30 Minuts, la meva amiga IA. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Qui és aquest tio? Però com va tan fort amb moto?

Com en sap? Toni Bou és el nou campió del món. Ningú pot amb Toni Bou.

Van començar tots els seus rivals a dir, ui, ui, ui, què està passant aquí?

Va fer algo extraordinari amb una joventut i d'una forma que te n'adones que ha sortit una nova estrella, no?

Nits sense ficció, als 40 de Toni Bou. Dimarts a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

És que és molt gelós. O fa part que em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català inactiu que et faci vergonya aliena. Proc.

La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

Tot és possible un dia de partit.

És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'Antorquemada. Avui a partir de les 8, la TDT de l'Atlètic de Madrid-Barça a Catalunya Radio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Al 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Estrella Dam, Cupra, Fundació MGC i MGC Mútua i CaixaBank.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Passa un minut de tres quarts d'edat del matí, el suplement amb l'Oriol Marc, la Marta Monforte, el Carles Munguilot, amb una setmana marcada per una notícia que ens ha colpit, és la mort del futbolista Jesús de Miguel, jugador del Tenerife, a causa d'una acció amb el porter de l'Andorra en ple partit. El món del futbol s'ha volcat en mostres de condol cap al jugador i la seva família. De fet, els últims partits de Lliga que juguen aquest cap de setmana ja han vist que s'atura el partit prop del minut nou per fer-li un homenatge tant a primera com a segona divisió. La seva mort per un traumatisme toràcic accidental ens ha fet replantejar també com hem de socórrer a aquestes situacions, perquè en aquests casos sempre és important actuar a temps i molts de nosaltres no tenim els coneixements de fer-ho. És per això que a aquesta hora saludem la Clara Barangüí. Ella és infermera de la Central de Coordinació Sanitària del SEM. Bon dia, Clara. Hola, molt bon dia. Com d'important és saber fer, en aquest cas, una RCP en una situació com aquesta o en qualsevol altra que necessitem una emergència.

Doncs és crucial, és crucial perquè estem davant d'un contrarrellotge, o sigui, cada minut que passa disminueixen les probabilitats que aquesta persona sobrevisqui o augmenten els riscos que pateixi més seqüeles. Llavors és crucial que la població sàpiga fer una bona RCP.

Clar, no em vull centrar en el cas concret, perquè ja s'ha especulat molt al voltant d'aquest jugador del Tenerife, però quines formacions hauríem de rebre que en cap moment, a no ser que hi hagi una voluntat també de l'empresa on treballem de fer algun cicle formatiu, però no hi ha una assignatura de primers auxilis obligatòria a l'escola, potser ens ho hauríem de plantejar.

Doncs sí, de fet, sí que és cert que en algunes escoles ja s'està començant a fer una formació en suport vital bàsic, però jo crec que el més important és saber fer unes bones compressions de què hem de fer quan ens trobem una persona que no respon, que no està respirant i saber demanar l'ajuda quan toca, també.

Una RCP, què és exactament?

És una reanimació cardiopulmonar. En aquell moment el nostre cor deixa de bombar de manera efectiva la sang al nostre cos i de manera artificial, amb les compressions que fem en el tòrax, permetem que això es pugui restablir.

És de les trucades del SEM relacionades amb aturades cardiorrespiratòries que més vegades heu d'atendre?

N'hi ha moltes. No sé si és de les que més atenem, però sí que és cert que cada dia en fem. Cada dia hi ha més d'una trucada d'aturades cardiorespiratòries.

Hi ha també molta llegenda urbana al voltant d'aquesta reanimació, que si s'ha de fer al ritme d'algunes cançons conegudes, dels Vigis, de la Macarena, de los del Río. Què hi ha de llegenda urbana al voltant d'això

i què hi ha de veritat? Mira, sí que és veritat que seguir el ritme d'una cançó ens pot ajudar en el moment de fer la reanimació. Està bé, està bé perquè ens ajuda, perquè és una manera que puguem seguir un ritme. De totes maneres, quan nosaltres truquem a emergències sempre tindrem una persona que ens ajudarà. És una persona que és sanitària, que està formada en emergències. Per tant, si som una persona no entrenada, que demanem ajuda perquè vinguin l'ambulància i els sanitaris, tindrem algú que ens ajudarà i ens marcarà el ritme. Però sí que és correcte poder tenir una ajuda, com seguir la cançó de la Macarena, que ens la sabem tots, de Staying Alive, de Vigis. N'hi ha moltes, n'hi ha moltes.

I la durada d'aquesta reanimació? Quant temps ha de durar?

Mira, si som una persona que no estem formats, que hem trucat perquè vinguin a l'ambulància, perquè tenim una persona que no respon i no respira, hem d'estar fent reanimació fins que arribin els serveis d'emergència. I a vegades pot arribar a ser molt agotador, pot ser molt cansat, cansa molt fer una RCP si es fa ben feta. Però fins que no estiguin els companys allà d'emergències hem d'estar fent la reanimació de manera ininterrompuda. És molt important. Per això també és important demanar ajuda si estem al carrer i hi ha més gent passant, si estem a casa, avisar un veí. Perquè poder necessitarem que algú ens agafi el relleu perquè podem estar molta estona fent una RCP.

Iai, què hi som? Pots explicar pas a pas què hauríem de fer en cas d'una RCP? És a dir, si ens trobem amb algú a casa o fent esport, el que sigui. És a dir, primer, la posició de la persona que es troba malament, com l'hem de posar? De cara amunt?

Sí, exacte. La posició és panxa amunt. No ens servirà fer una RCP a una persona que està asseguda, que està panxa avall, que està en posicions estranyes. Aquesta persona l'hem de posar panxa amunt. I si no podem, hem de demanar ajuda per posar-la en aquesta posició. És el més important, que aquesta persona estigui panxa amunt si no respon i no respira. Llavors, un cop la tenim a la posició que toca, també hem de veure quina és la nostra posició correcta. La nostra posició és de genolls al terra, al costat d'aquesta persona que està en parada cardiorrespiratòria, al costat del tòrax, haurem de posar una de les nostres mans, el dos de la mà, posar-lo al centre del pit, a l'esternón, diguéssim, l'altra mà a sobre amb els dits entrellaçats, i els braços han d'estar totalment estirats. Tota l'estona que fem la RCP els braços no es doblegaran. I llavors, de manera perpendicular al tòrax d'aquesta persona, deixarem anar tot el nostre pes a sobre del. Del pacient que està en parada cardiorrespiratòria. De la mateixa manera que comprimim aquest tòrax, deixant tot el nostre pes, també l'haurem de deixar descomprimir. Per tant, és aquí quan comencem a seguir el ritme de les cançons de la Macarena, de la persona que tenim al telèfon i que ens està ajudant a fer aquesta RCP.

Entenc que la pressió és important i pot passar allò que diuen a vegades que fins i tot trencar una costella.

Sí, aquí sí que m'agradaria dir que sobretot la gent no tingui por, que no tingui por a trencar una costella, que no tingui por a fer-li mal a aquella persona, perquè al final està davant d'algú que no respon i no respira, per tant està en parada cardiorrespiratòria i el risc-benefici és molt gran. Li podem salvar una vida versus trencar-li una costella. Trencar una costella té una recuperació relativament fàcil, llavors que la gent no tingui por a poder fer-li mal a la persona, és molt important.

Crec que ha quedat bastant clar perquè la Clara ens ho ha explicat molt bé. Sobre primers auxilis, l'RCP no té res a veure amb la famosa maniobra de Heimlich, que també és un altre clàssic, que fa patir amoïna molt, no només pels que tenim nens a casa, sinó també per adults, perquè ens pot passar qualsevol això menjant

i ennogant-nos. Sí, no té res a veure, però és el que has comentat, que també forma part dels primers auxilis. Al final podem estar en un restaurant, la persona del costat es pot ennoegar, podem estar a casa i que el nostre nen també s'ennuegui amb algun aliment. Llavors també és important saber que aquesta persona el que ha de fer és expulsar el tall que li està impedint respirar de manera efectiva. Sempre que aquesta persona pugui tossir, l'animarem a tossir.

Això aquí sí que no s'ha d'estirar de panxa en l'aire, o sigui, sí que l'has d'agafar des del darrere i ja sigui assegut, o ens ho pots descriure com seria la maniobra de Heimlich?

Sí, mira, si estem demanant un enlluagament que la persona està tossint, no la tocarem i l'animarem a tossir. No la tocarem perquè és una persona que està en una situació molt angoixant, que està molt nerviosa perquè no pot respirar, i l'animarem a tossir. En el moment en què aquesta persona deixi de respirar, sí que s'haurà de fer aquesta maniobra de hemblitz. Si respira, però està conscient, perquè si no està conscient ja començarem la RCP, com hem dit. En aquest cas, sí que ens posarem a darrere d'aquesta persona, les mans a la part baixa de l'esternón, i aquí començarem a fer els cops que coneixem com a maniobra de Hemlitz. I aquí també es pot trencar una costella, si cal? Exacte. És més complicat, en aquest cas, que trenquem una costella. Perquè les mans van una mica més avall, potser, no? Exacte, exacte. Van a la part més baixa, diguéssim, van al que coneixem com la boca de l'estómac, per dir-ho d'alguna manera, i les dirigim cap amunt, de la boca de l'estómac cap al cap, diríem.

Bé, doncs la Clara Barangui, infermera de la Central de Coordinació Sanitària del SEM, que ens ha donat algunes eines després d'aquesta notícia impactant aquesta setmana que ens ha deixat tots amb el cor glaçat i que és evident que de tant en tant n'expliquem d'històries com aquesta i que tenir coneixements de primers auxilis és evident que salva vides. Clara, moltes gràcies. Un abraçament. Gràcies a vosaltres. 5 minuts per les 10 del matí, el suplement amb l'Oriol Marc, el Carles Munguilot i també la Marta Bonforte. Avui amb totes aquestes jornades de Lliga, que al minut 9 fan aquesta aturada, em recordo aquest jugador del Tenerife, el Jesús de Miguel, sens dubte una de les notícies més impactants d'aquesta setmana, que ens va deixar sense paraules perquè. No sé, Oriol, com ho vas viure, però realment impressiona molt.

Impressiona moltíssim perquè és una jugada d'aquelles que en veus, o en pots veure unes quantes durant el partit, és veritat que és una entrada dura, és veritat que és un moment extemporani perquè és pràcticament el final del partit, i penses tant en la víctima, la família del jugador de mort, i també que hi ha un porter que segurament no podrà tornar a trepitjar mai més un camp de futbol perquè hi haurà insults, insults racistes en el seu cas. I que hi ha una frontera molt difusa entre un lance del juego, per entendre'ns, i un possible homicidi imprudent, i per tant és un cas d'aquells que et deixen glaçat absolutament. Sí, això és veritat. El que passa que en aquest cas,

segons la jurisprudència que coneixem, que ha arribat fins i tot al Tribunal Suprem, com que és un lance del juego, i sobretot la pilota està en disputa, no té transcendència penal, perquè hi ha la teoria que es diu del riesgo assumido. La persona que juga a futbol assumeix un risc. Per exemple. Hi ha un cas que una entrada brutal d'un porter trenca la tíbia del jugador contrari. Llavors, un altre jugador surt de la banqueta, que estava de l'equip que s'ha trencat la tíbia, i li dona un cop de puny. Això es va jutjar. L'entrada del porter no es va considerar ressuscitat penal, perquè era un lance del jueu. Però l'agressió sí. Per tant, en aquest cas, jo també, amb petits, sens dubte. Els que hem jugat a futbol i tenim amics futbolistes, amb petits, amb el mort, sens dubte, però també amb el porter. Perquè, òbviament, aquell noi no va sortir a matar ningú ni a fer mal a ningú. Però, com molt bé has dit tu, Oriol, no hi ha cap dubte que ja han sortit els quatre enarguments o deu de sempre, no?

Carles Munguilot, Marta Montfort i Oriol Morg. Gràcies a tots tres. Que tinguem bon diumenge. Moltes gràcies. Bon diumenge. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies pel joc professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Però jo. Algú va dir que a la vida no ve amb un manual d'instruccions. Es nota que mai va trucar al 012.

Descobreix el cas sencer a 3cat.cat, equip 012. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo. Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta la informació al web del Super3.

Amics, parelles, confidents, fins i tot terapeutes. Cada vegada compartim més intimitats amb la intel·ligència artificial. Però, podem confiar-hi? Qui hi ha al darrere? 30 Minuts, la meva amiga IA. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Descobreix la ciència a Catalunya.

Del 6 al 15 de novembre viu la Setmana de la Ciència amb un munt d'activitats gratuïtes a setmanaciencia.cat. Participa-hi. Organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació que fa 40 anys que impulsa la ciència i patrocinada per BBVA,

Amgen i la Fundació La Caixa.

Com esteu, Tirona? Fa 20 anys,

el cantant dels Laxambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Li vàrem posar Cat Radio Barmín, projecte barmín amb limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas de los pueblos que se nos ocurría una ràdio. It is the principal radio station, it's well recognized.

I've never thought of being a journalist. I only listen to Radio Cat Barmín. Yes!

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Ambusto. Inscripcions a canradio.cat.