El suplement, de 9 a 10 h - 14/11/2026

A Catalunya Ràdio, El Suplemento.

Ens despertem amb moltes més preguntes que no pas respostes. Els Estats Units han deixat a terra durant gairebé 5 hores tots els seus avions per una caiguda del sistema. Una paralització dels aeroports per una alerta de seguretat que ha afectat els centres de control. La conseqüència, més de 10.000 avions que s'han hagut d'enderrarir o de cancel·lar. Hores d'ara l'activitat aèria s'ha reprès amb moltes incidències, també algunes a l'aeroport de Barcelona. Les autoritats descarten que es tracti d'un ciberatac i apunten a una fallada tècnica. Segons el govern nord-americà, el problema ha estat causat per equips informàtics obsolets dels anys 80 que s'han col·lapsat per una sobrecàrrega de dades. També neguen qualsevol relació amb la avaria massiva de dijous i també hi que va afectar els serveis de Microsoft. Però queda clar que, si ajuntem la suspensió dels vols amb la caiguda d'Outlook i altres programes de Microsoft durant gairebé 24 hores, La capacitat per alimentar teories de conspiració de tota mena creix. Passen coses estranyes i costa entendre algunes notícies que hem d'explicar.

Avui a la tertúlia del suplement hi tenim l'Olga Ruiz, que és periodista, l'Eduard Voltes, director de Pròxima Estació, l'Antoni Gerón, que és advocat, escriptor i dinamitzador cultural, i la Marta Bonforte, que és periodista d'Infolibre. Bon dia, bona hora a tots quatre. Què tal? Bon dia. Déu-n'hi-do, tu. No descansem, eh? No tenim temps de pair una història que en passa una altra. Ara, doncs, pendents dels avions i de quina manera repren aquesta normalitat. A veure, tenim diverses connexions preparades. Per on començo? Xavier Martorell, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Xavier, tu ets un català atrapat a l'aeroport de Charlotte, a Carolina del Nord. Com esteu?

Bueno, cansats, aquí són les 3 de la matinada, intentant intentant dormir aquella miqueta que pots en aquestes circumstàncies i després d'haver estat molta estona amb molta incertesa perquè. Ha costat molt que ens reprogramessin vols, ens reprogramaven, ens tornaven a cancelar, molts problemes.

Què ha passat? On volaves, tu? Què hi feies, exactament, als Estats Units? Bueno, estàvem aquí per feina,

per un projecte que teníem aquí a Charlotte, i avui havíem de tornar, al principi era un vol. Endreçant Filadelfia i la Filadelfia a Barcelona. Sortíem a les 4 de la tarda aproximadament i primer ha començat amb retards, retards, retards. Hem començat a veure ja notícies a internet, hem vist que la cosa pintava molt malament i efectivament cap a les 9 de la nit l'han cancel·lat definitivament. I bé, el problema és que. No hi havia pràcticament informació. Els empleats de les portes d'embarcament deien que no tenien informació, que quan anessin rebent actualitzacions ens les donarien sense saber, però ningú donava solucions.

Què us han dit? Per què s'ha sospès el vostre vol? L'argument oficial, que almenys per megafonia deveu haver sentit, quin era?

L'Agència Seguretat Aèria dels Estats Units havia decidit deixar tots els vols de terra, que no hi havia més explicació i que ells eren, d'alguna manera, uns manats que ens anirien actualitzant a mesura que anessin rebent formació. No, no, o sigui, era un bastant bastant. Diguéssim, obscur tot plegat.

T'ho prens amb resignació, amb incredulitat, ets partidari d'alimentar també algunes teories de la conspiració? Com t'ho has agafat? Perquè, clar, no sabem què pensar tampoc, no?

No, jo, a veure, amb resignació no hi ha més remei, és el que hi ha, esperar que al final s'allegui i puguem tornar a casa. No, penso que segurament és una errada tècnica, que segurament portem. Tots els sistemes i fins i tot crec que els equips humans fins al límit de les possibilitats. S'han augmentat tant els tràfics, s'han augmentat tant les ganes de fer rendir les infraestructures al màxim que al final un dia tot cau. A mi personalment no em sembla res estrany. M'ha tocat i ja està. Xavi, saps quan podràs agafar l'avió a partir d'ara? Doncs mira, som quatre companys, dos ens han reprogramat cap a Miami d'aquí unes vuit hores. I anem a Miami, de Miami a Barcelona arribarem, si tot va bé, si no ens tornen a fer canvis ni anul·lacions, demà diumenge cap a les 9-10 del matí. I després hi ha altres dos companys, que un va per Dallas i l'altre va per Filadèlfia, com estava previst, però no ha estat.

Fantàstic, Xavier. Doncs escolta'm, molt bon viatge de tornada i molts ànims. Moltes gràcies. El Xavier Martorell, el català trepat a l'aeroport de Charlotte, a Carolina del Nord, agafant-se amb resignació aquesta notícia que hem conegut de matinada i que, de mica en mica, es va reprenent el servei de trànsit a tots els aeroports dels Estats Units, però que, evidentment, també condiciona amb algunes afectacions a l'aeroport del Prat, perquè, de vols, N'hi ha a tot el món i pel que fa a l'aeroport del Prat us informàvem fa uns instants de. Algunes cancelacions i especialment l'aterratxa d'alguns vols procedents de Miami, Nova York i Atlanta que arribaven amb retards d'entre mitja hora i una hora, però els passatgers que hagin d'agafar un vol amb destí als Estats Units es poden trobar amb problemes de retards o de cancelacions al llarg d'aquest matí. Per tant, si teniu vol cap als Estats Units avui, abans d'anar cap a l'aeroport del Prat, consulteu com està la situació perquè pot ser que hi hagi modificacions. Bé, com païu aquesta altra notícia després del que ha passat aquesta setmana a Microsoft? Jalón, comences tu.

Jo volia començar per una altra cosa, que és, conec bé l'aeroport de Charlotte, perquè jo vaig viure un temps a Carolina del Nord. Charlotte és la ciutat més important de Carolina del Nord, té pràcticament un milió d'habitants, i és el segon centre bancari dels Estats Units, perquè és la seu, per exemple, del Bank of America. Per tant, com a mínim, l'aeroport de Charlotte estarà ben. És un aeroport molt còmode per tant el Javier Martorell estarà bé per la resta estarà bé esperant que pugui anar en aquest cas a Miami i després que no perdi el vol cap a Barcelona dit això, bé, això demostra la fragilitat de tot el sistema ens hem cregut que ho podem tot, que tot està a la nostra disposició i després les coses fallen. I quan les coses fallen hi ha dues possibilitats, o t'ho agafes amb resignació o comences a pensar que hi ha algú darrere que fa que aquestes coses passin. Llavors, quan les coses passen, per exemple ahir estaves sense poder comunicar-te amb ningú, sense poder treballar perquè l'outlook havia caigut. I llavors dius que som dependents d'uns sistemes que potser sí, com deia el Javier Martorell, els han portat al límit i quan portes les coses al límit ja no hi ha marge d'escapatòria, no hi ha marge per eliminar l'error. Jo crec que ens hem de replantejar el sistema per. Jo crec que aquest sistema no es pot expandir més. La capacitat dels aeroports i de les comunicacions és la que és i jo crec que ens haurem de moderar perquè, si no, això passarà de forma més freqüent.

El trànsit aèri de la potència més important del món pot dependre d'un equip informàtic obsolet dels anys 80, que és l'explicació que han donat?

Sí. Com el d'aquí, el sistema ferroviari depèn d'un sistema de seguretat que no funciona.

Jo, alguns comentaris. Primer tinc la sensació que hi ha una manca d'estabilitat absoluta en general. És a dir, jo tinc la sensació que abans anava a dormir i no preguntava si havia passat alguna cosa i ara tinc la sensació que sempre has de mirar abans d'anar a dormir per si ha passat alguna cosa. Em tranquilitza dintre de l'ansietat que em provoca les amenaces de bomba als avions, tot i que siguin falses, les amenaces de bomba a les escoles, tot i que de moment són falses, el sistema absolutament fallit dels trens. Dintre de tot, em tranquilitza, per dir-ho d'alguna forma, el fet que. És a dir, em tranquilitza, em fa creure, amb la versió oficial, el fet que el president Trump, almenys ara acabo de mirar i encara no s'havia pronunciat. Si ell estés convençut que es tracta d'un atac enèmic o d'un atac híbrid, estic convençut que amb la tuitejada fàcil que té hagués dit alguna cosa. En qualsevol cas, tu preguntaves, ¿pot dependre el sistema aèri d'una potència com els Estats Units d'un sistema obsolet? Home, tot el que llegim sembla que sí, però no només és que sembli que depèn d'un sistema obsolet, sinó que, si fem cas, el que ens han explicat fins ara, estaven provant un pagat, és a dir, estaven provant noves tecnologies enmig del sistema obsolet. Llavors, el que diuen és que aquestes noves tecnologies han fet sobresaturar el sistema antic. Amb la clar cosa, les proves les fan sobre el sistema obsolet. En qualsevol cas.

És quedant el telèfon, de seguida l'Olga la Duarvoltes i la Marta Monforte però abans crec que és interessant sentir el Ramon Vallès ell és pilot d'aviació comercial Ramon, què tal? Bon dia Hola Roger, molt bé, i tu com estàs? Ens ajudes a interpretar aquesta notícia, sisplau?

Bueno, a ver, interpretar, interpretar, és complicat, això. Jo aquests dies no m'he tocat volar, per tant, no m'he hagut d'enfrontar a la situació. L'únic que sí que us haig de dir és que els pilots estem d'alguna manera preparats, tenim uns protocols, tot el sistema aèrit té uns protocols per a un cas de fallo de comunicacions. Fallo de comunicacions pot ser degut a l'avió, pot ser degut a terra o pot ser una combinació d'elements, però en qualsevol cas tenim sempre, com acostuma l'aviació i així som de segurs, un pla B i un pla C. Un avió. O tenir comunicacions telefòniques amb terra. Per tant, en ocasions, podíem utilitzar sistemes alternatius per comunicar-nos. I a banda de tot això, quan un avió, diem, que té un pla de vol i que en ocasions els passatgers se sorprenen que tinguem un retras quan sortim d'un aeroport perquè resulta. Jo, per exemple, fa uns dies, volant precisament als Estats Units, imagina't una ruta tan llarga que surts a Barcelona. Te vas als Estats Units i has de volar 6 o 7.000 quilòmetres. Bé, doncs pot haver-hi un sector que tu has de sobrevolar a una hora predeterminada que pugui estar excessivament congestionat. I aquesta congestió d'una zona de l'espai aèric que tu sobrevolaràs et genera un retras a la sortida. I això a vegades costa d'entendre, però l'explicació és aquesta, que hi ha espais que en moments donats pot haver-hi una saturació que cal evitar-la. ¿Per què? Perquè si el pilot tingués un fallo de comunicacions, el pilot té l'obligació d'adherir-se estrictament als temps de vols, a les alçades assignades, a les velocitats assignades, perquè així estem d'alguna manera avions entre els uns i els altres, degudament espaiats, i poder fer una operació segura en cas d'un fallo de comunicacions com aquest.

Segons el govern nord-americà, el problema ha estat causat per equips informàtics obsolets dels anys 80 que s'han col·lapsat

per una sobrecarga de dades. Sí, sí, m'ho crec, m'ho crec, no t'ho discuteixo. Jo crec que en ocasions el sistema americà està tan estressat a la seva manera, però ho està, perquè jo soc el primer que com a client del control aéreo, perquè no oblideu que els pilots, els avions en general, som els primers clients del control aéreo. Control aéreo, et donen un servei de trànsit aèri. Aleshores, jo percebo grans diferències entre un control aèri, posem el cas Espanya, amb un control aèri americà. L'americà va, com s'acostuma a dir, Roger, gas a fondo. És espectacular el volum d'avions que es belluguen. Quan parlem d'aeroports com Atlanta, on cada any es belluguen fins a 120 milions de persones. I Barajas, en Belluga, una miqueta més a la meitat, demostra quin és el volum i la capacitat que absorbeix l'espai aéreo nord-americà. És més que probable que en el moment de dir, escolteu-me, que això se'ns està fent vell, que això se'ns està fent obsolet, quan arribi el moment de fer la transició als sistemes més moderns, ens hagin pogut trobar en una circumstància com la que va succeir ahir. Però tampoc ho puc afirmar, eh? Tu quan tornaves a volar als Estats Units. Bueno, jo tinc un vol, el dia 24 en concret em toca, si Déu vol, volar a Miami. El 24 de novembre, ara per ara.

Tots aquests 10.000 vols cancelats de cop, perquè durant 5 hores l'espai aéreo s'ha tancat, amb una imatge que ens abocava al que va passar als atemptats de l'11S. Com es reprogramen tots aquests avions? Doncs amb temps, amb temps.

Molts ja ni tan sols s'arribaran a reprogramar, perquè no tindrà cap sentit, I altres, senzillament, no hauran d'esperar que el passatger i tot l'espai aèric torni a estar posat per reprendre una operació progressivament normal. Esclar, tingueu en compte una cosa. Si tu saps que tens un problema que no pots garantitzar un servei, anem a dir, 100% eficient, el més prudent, que és el que s'ha fet, és dir, els avions que estan a terra es queden a terra. Però això és una coseta, Roger, anem a dir de sentit comú, no? Si tu vas agafar el cotxe i enfrontar-te a una carretera on potser no arribaràs al destí, doncs millor que et quedis a casa, doncs amb aviació encara més. Llavors hem de preservar la seguretat dels que ja els han enganxat volant. Els que estan volant han de continuar. No pots aturar-los. Aleshores, la prioritat és donar seguretat amb els que estan volant. I els que estan a terra, deixem-los a terra. Senyors, ha sorgit una situació de causa major, prenguem paciència. I la seguretat a l'aviació és tan extrema i tan exquisita que en ocasions hem de prendre decisions com aquesta de dir, senyors, avui no es vola. O és que tinc molta pressa, ja, però la seva pressa no pot posar en compromís la seguretat d'un avió, no fotem?

Ramon Vallès, pilot d'avió comercial. De totes, tu descartes un ciberatac. Ai, jo no soc expert en això, Roger.

No puc jo, el que has de fer és prendre les mesures dins un avió, si m'enganxo a una situació com aquesta. Però no em pertoca a mi analitzar qui ho ha provocat tot això. És que no en tinc ni idea. Tant de bo jo tingués aquests coneixements, però ara mateix no els tinc, em sap greu.

Però el precedent per això de tancar tot l'espai aèri sí que t'ha recordat a l'11-S. Sí, sí, sí, evidentment. Hi havien hagut altres precedents?

Bé, pel que he llegit em sembla que el 2023 fa tot plegar 3 anys i 6 anys també va haver-hi una situació similar. Repeteixo el d'abans, nosaltres com a pilots tenim l'entrenament i els coneixements necessaris perquè si això passa puguem proseguir el nostre vol amb seguretat. Això és. Com aquell que diu, cada quant et falla el motor d'un avió, Roger? Afortunadament, el motor d'un avió no falla pràcticament mai. Per què? Perquè són màquines exquisites. Però això no vol dir que el pilot no hagi d'estar preparat per fer front a un fallo de motor. I això no deixem de fer-ho mai. Per què? Perquè si un cop a la vida et falla el motor, has d'estar preparat. I només per aquest cop a la vida que et pugui fallar el motor. Ja val la pena que tu tinguis un entrenament exquisit perquè dins el teu avió hi van 300 persones que confien en una tripulació degudament entrenada. Doncs un cas de fallo de comunicacions massiu com aquest, estem parlant d'una situació que no té res a veure amb un fallo de motor, però és una adversitat que els pilots hi han de fer front. I per això tenim coneixements i entrenament exhaustiu i repetitiu.

Digues Olga. Sí, no, jo tinc la sensació que el que han fet, de vegades les explicacions més senzilles són les que ens responen al que ha passat, més enllà de què podem pensar més enllà pel que jo he entès és tan senzill barra complicat i difícil d'entendre pel comú dels mortals que hi ha un sistema obsolet intenten començar a introduir innovacions en pagats i el sistema obsolet no aguanta els pagats, així de clar, no aguanta les noves incorporacions, amb la qual cosa entenc entenc que el que faran és esperar-se fins a tenir un sistema integral que es pugui substituir de forma sencera i tornar al sistema obsolet antic per poder recuperar els bolsos i que no torni a passar. Ara bé, sembla ser que els retards no s'han acabat aquí, vull dir que això anirà acumulant retards i sembla ser que, sembla ser, no, tenim un dia important com és el Gims Day, el dia d'Acció de Gràcies, on hi ha molta mobilitat interna al país, així que suposo que es durarà amb pressa, no?

No, no, però és, a veure, el problema quin és? Que si tu has de passar d'un sistema obsolet a un sistema modern, i a més a més, amb aquest procés no pots aturar el trànsit aéreo, perquè si dius, escolti, escolti, miri, la transició dura set dies, durant set dies parem els Estats Units d'Amèrica i ningú vol, això és impossible. Has de fer la transició amb prudència, però sense deixar de donar un servei. És el que hi ha, aleshores, bueno, els hi ha fallat alguna cosa, podria ser, però reitero el que he dit abans, jo com a pilot. A mi em correspon estar preparat per fer front quan una cosa així inesperada pugui succeir.

Ramon Vallès, una abraçada. Moltes gràcies. Roger, una abraçada per tu. Fins aviat. Ànims. Vinga, que tingueu un bon dia. Adeu, merci. A veure, Eduard Voltes i Marta Montforti,

encara no us he sentit, Eduard. Bueno, a veure, la humanitat. Vivim una era de digitalització, interconexió, acceleració, i això ens fa més eficients que mai en la història de la humanitat, és cert, però també més fràgils que mai. I crec que hem d'entendre que vivim l'era del risc, La humanitat sencera vivim l'era del risc, jo la caracteritzaria així. Som molt eficients, fem coses increïbles, operem. El Ramon Vallés, el pilot, ho explicava molt bé, només l'aeroport d'Atlanta als Estats Units ja té el doble de passatgers que a Barajas, no? I operem una quantitat de vols increïbles, la mobilitat és brutal, som capaços en un clic de fer coses espectaculars, però això té un preu, i és un preu que l'hem d'entendre, i l'hem d'entendre no en clau de consumidors, sinó en clau de ciutadans. El consumidor el que vol és que el seu vol surti puntual, que aterri puntual, que quan fas clic vagis a la pàgina que has d'anar, que els sistemes no es pengin mai, etcètera, perquè és el teu dret com a consumidor, diguem-ne, no? Perquè pagues. Si tu mires com a ciutadà és una altra perspectiva és entendre que efectivament sí, sí, com a consumidor tens drets però que entre tots hem construït un sistema tan eficient com fràgil i que cal assumir les conseqüències també del que hem construït entre tots Marta.

Sí, he de dir que m'ha agradat moltíssim la intervenció del Ramon Vallès. Crec que és superimportant quan passen aquestes coses tindre experts en la matèria que a més expliquen de manera pedagògica i tan clara sobre les coses, perquè si no passa que comencen les teories de la conspiració, la desinformació, etc. Jo crec que encara que ell evidentment no sap les raons que han portat això, ha explicat molt bé com els pilots han de tindre plans de contingència sobre aquestes coses i que, més o menys, pot ser habitual perdre les comunicacions. I però a mi, sobre la qüestió dels Estats Units, em sembla significatiu que, per a la que se diu la primera potència del món, que presumís, a més d'una superioritat tecnològica i militar especialment, també patís d'aquestes coses. I ha hagut de paralitzar els vols de tot el país per una fallada de les comunicacions. I jo crec que això també ens hauria de fer reflexionar aquests debats que hem tingut aquests mesos a les ràdios i a les teles sobre les prioritats polítiques, perquè tu pots tindre una capacitat militar extraordinària, com és el cas, però si les infraestructures bàsiques estan envellides, també tens un problema de seguretat molt seriós. És a dir, la seguretat nacional també és invertir en allò que no dona titulars a Donald Trump, és a dir, els controladors, les comunicacions i les infraestructures públiques. No només és dir, mireu que hàbits som, que podem tindre controlats a tots els països al nostre voltant i tenim una superioritat logística i estratègica. Brutal. Jo crec que també és fer-se càrrec d'aquestes coses i, evidentment, ja després d'unes eleccions de mig termini que han estat molt doloroses per a Donald Trump, això jo crec que encara continua desgastant una imatge d'un president que pot ser s'ha ocupat més de les altres coses i dels titulars que de gestionar bé el seu país, que a més és un país descentralitzat i molt complicat de gestionar.

Jo estic d'acord amb l'última cosa que ha dit la Marta Monforte. Els Estats Units és un país molt complicat, perquè, per exemple, l'aviació depèn d'una agència federal, però, per exemple, les carreteres i els ponts, que estan obsolets als Estats Units, depèn de cada estat. I si un mira els ponts de l'estat de Nova York, que ha estat sempre controlat pels demòcrates, estan en molt mal estat. Per tant, cadascú el que li toca. I en aquest cas, cap dels presidents dels Estats Units, dels darrers presidents, ha tingut gaire interès per millorar les infraestructures de comunicació. I això també s'ha de dir, perquè si hem arribat a un sistema obsolet, vol dir que fa molts anys. Que se sabía que arribaríem a aquest suposat col·lapse de les comunicacions i, sent una agència federal, cap president se n'havia ocupat. Perquè això dona pocs vots i dona més vots a altres coses, però les infraestructures s'han de tenir presents. Per la resta, veurem a veure què passa, a veure si ara, que hi ha hagut molts canvis de governadors en diferents estats, milloren les comunicacions dels Estats Units. Però la realitat és que el sistema viari dels Estats Units està molt precari en aquests moments.

Sí, ara m'estaven recordant d'aquella, quan hi va haver aquest últim accident de l'AVE a Urda, no? Sí, a Toledo, sí. A Toledo, els mitjans van entrevistar a peu de via el marit d'una senyora, una executiva del Corte Inclés, que havia mort en l'accident, no? Que era culpa del capitalisme, deia. I ell deia, no sé si va fer servir la para la capitalisme o no, però sí que. Sí, sí, va dir, va dir. Consumisme. L'acceleració. La pressió sobre fer més coses, més ràpid, per guanyar més diners. Estem en aquesta. Aquest és el marc, aquesta és la cursa i aquest és l'ambient en què es mou la humanitat. I al final segurament sí que hi ha un fil que coneix. Doncs l'accident d'Urda, l'incident d'ahir en l'espai aéreo nord-americà, l'incident de Google, que no permetia que ens comuniquéssim. No puc fer un mit. No puc fer un Teams ahir, no em puc comunicar, no puc fer aquella reunió que necessito fer. Bueno, la humanitat no sap parar. No sap parar. El virus ens va parar. El Covid-19 ens va parar a la força, ens va aturar a la força, però ara que el virus ens ha deixat tornar a córrer, anem a l'esprint encara més ràpid del que anàvem.

Des que el virus ja no ens atura, tenim un virus pitjor.

Mira, el document al qual feia referència l'Eduard era aquest.

Estos muertos son los muertos de toda la sociedad, ¿vale? Del tipo de sociedad en la que estamos viviendo todos. Daros cuenta que estamos viviendo la peor época del capitalismo con prisas. Acordaros cuando teníamos a los niños en las minas arrastrándose, cogiendo carbón. Ahora lo que tenemos son capitalistas que quieren el dinero más rápido que nunca, a la mayor velocidad posible. Pasa en todas las redacciones, pasa en todos los trabajos. Pasa absolutamente siempre entonces daros cuenta que los 80 muertos, como mi mujer de hoy y los que habrá y seguirá habiendo tienen que ver con esto tenemos que rebelarnos entre todos de verdad, aunque me veáis aquí no paro de llorar hace dos días. Carmen era su último viaje de trabajo. Es una alta directiva de Viajes del Corte Inglés. En general, todas las empresas se dedican a masacrar a sus empleados. El trabajo que hacían tres, ahora lo hace uno nada más. Y habla por el Viajes del Corte Inglés porque ella trabaja ahí. Pero el 100% de las empresas españolas lo hacen. El 100% de las empresas en el mundo lo hacen. Tenemos que cambiar este mundo. Tenemos que cambiarlo entre todos.

Doncs el document colpidor d'aquest marit que havia perdut la seva dona hores o dies abans en aquest accident a Ur de Toledo, del qual l'Eduard se'n volia fer ressò. Què vols dir, Shalom?

Que vivim en un món de soroll. I ens va molt bé que hi hagi molt soroll. Perquè mentre hi ha soroll, no pensem. I quan desapareix el soroll, ens hem de plantejar les preguntes. Què hi fem? Per què hi som? Quins objectius tenim? I com que això assusta, preferim el soroll i aquesta acceleració permanent.

Fem una pausa? Fem-la. Us sembla bé? És el moment. I intentarem no tornar amb gaire més soroll, el que passa és que està sent un matí molt complicat també a les carreteres catalanes, si no en teníem prou amb Rodalies, diversos accidents que alteren també la mobilitat del país amb cotxe. Fa una estona en parlàvem amb el director del Servei Català de Trànsit, el Ramon Lamiel, especialment a l'AP7. Fem uns petits anuncis i també actualitzem l'estat de les carreteres.

El suplement amb Roger Escapa.

El suplement amb Roger Escapa. Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'arat. Renew. Arriben els Renew Days, l'ocasió de passar-te els vehicles d'ocasió. Només fins al 30 de novembre gaudeix d'avantatges exclusius en la compra del teu vehicle. I ara emporta't un any d'assegurança de regals si el finances amb RCI Bank. Renew, vehicles recondicionats disponibles a la xarxa Renulidacia. Condicions a es.renew.auto T'esperem als nostres concessionaris de Catalunya. Una tardor molt super amb el supersorteig de Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 12 al 15 de novembre, per compres a la botiga, pots guanyar un dels 2.000 premis de 600 euros. Per utilitzar en alimentació, drogaria i perfumeria. Sí, sí, 2.000 premis de 600 euros. Consulta en les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

Arriba a Fantastics, el gran musical del Super 3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super 3, el musical. Andrà de gel a venda a fantasticsuper3.com. No te'l perdis. El Citroën C3.

Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutat i l'Aircross per anar on vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Diumenge és el vèrtex de la setmana, el punt en què una s'acaba i l'altra tot just comença,

per fer pausa i analitzar a fons el que ha passat. Per contrastar els relats que circulen per les xarxes i com ens influencien.

Per parlar amb els protagonistes de l'actualitat i descobrir les històries que hi ha al darrere. Per sortir al carrer i veure què hi passa i com ens afecta.

Perquè entendre l'actualitat és mirar-la des de tots els punts de vista.

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, mulladio. Mister, pregunta-la a Graham Hansen. Cracòvia és un programació que mires televisivament de partitiu nojeta, sí? Torna al Cracòvia. Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daría vergüenza de ver.

A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i conte-contes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

És que és molt gelós. Ho fa perquè em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

Un programa amb un presentador simpàtic i de nom difícil de pronunciar.

A Madrid havia explicat Francesc mil vegades i era francès. Francesc. Francesc. Francesc. Francesc. Que no me sale.

La tarda de Catalunya Ràdio. El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Passen tres minuts de dos quarts d'hora del matí. El suplement amb l'Eduard Voltes, la Marta Montfort i l'Olga Ruiz i l'Antoni Gelong. Tartúlia, en un matí complicat també a les carreteres, perquè si no en teníem prou amb els trens, hem d'explicar que a l'AP7, des de primera hora, hi ha hagut complicacions. Al sud del país, dos accidents amb tres camions implicats que han tallat l'autopista a Montroig del Camp. Un camió que transportava en Siam s'ha volcat al punt quilomètric 273 i un quilòmetre enllà un altre camió n'ha embestit un altre. Un dels conductors ha mort. Arran d'aquests accidents es fan desviaments per la sortida 281 a Bandallós i l'Hospitalet de l'Infant per enllaçar amb l'A7. El Ramon Lamiel fa una estona aquí al suplement explicava que per aquest camió que havia volcat i on havia mort el conductor. Fins a 10 hores necessitarien per recuperar la normalitat absoluta, però que ja estaven treballant també per habilitar carrils alternatius. D'altra banda, l'AP-7 ja ha reobert a l'alçada de Santa Margarida i els Monjos, a l'Alp Anadès, on hi ha hagut una altra topada entre un camió i una furgoneta també en sentit nord. Ja s'han retirat els dos vehicles. Una última hora, i és que també aquest matí hi ha hagut un nou accident a la xarxa viària, en aquest cas accident a la C31, a l'alçada de Castelldefels, un ciclista ha mort atropellat per un cotxe que s'ha donat a la fuga. Hosti. Trànsit informa que s'està fent la recerca d'aquest conductor fugat, un accident que, quan hem parlat amb el director del Servei Català de Trànsit, encara no havia passat. En qualsevol cas, també donarem més detalls d'aquí poca estona, tant bon punt els coneixem, si heu d'agafar el cotxe. Paciència, enteniment i actualitzar els mapes abans de sortir de casa.

Passant cinc minuts de dos quarts de deu, com d'enganxats esteu a la campanya electoral, companys i amics? Suposo que us heu marcat ja en vermell, subratllat aquest dijous, que és el primer i únic cara a cara que tindrem entre el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, i el del PP, Alberto Núñez Feijó, que s'asseurà anar cara a cara en un debat que no moderarà, i això és notícia, Jordi Weil. El faran a l'Acadèmia de Televisió a Madrid i parlaran d'habitatge d'economia, de política social, d'emigració i de corrupció. Marta, com estan els ànims a Madrid? Doncs estan encesos, no?

Una campanya electoral sempre és intensa i jo crec que aquesta ho és encara més, no? Després dels anys que portem i d'una mica la sensació pot ser de fi de cicle, no? Hem de veure els resultats electorals i evidentment no podem dir, no podem pronosticar què és el que va passar. Però jo crec que cadascú ja sap molt bé a qui s'ha d'adreçar. El Partit Socialista, després del tràgic accident d'Eurdara, torna una miqueta a la campanya que ja havia fet abans, és a dir, a intentar mobilitzar apelant també a l'optimisme amb aquests valls, amb aquesta presència de Begoña Gómez als mítings del Partit Socialista. I després tenim a una dreta, a un PP i a un Vox, que encara no s'estan repartint els ministeris, però sí saben quina és l'estratègia que han de seguir i no és la mateixa que el 2023. De fet, s'estan apretant poquíssim, estan intentant no interpel·lar-se uns a l'altre, cadascú busca el seu públic. Pot ser el PP està també buscant el votant de Vox per a que Vox no tinga tanta força, si tots dos sumen després del 29-N. I després tenim un front ampli que sap que les expectatives són molt complicades perquè vol arribar al 10% dels vots, almenys, però té una campanya complicada perquè sap que el Partit Socialista està jugant també la carta del vot útil i ahí estan les coses. Evidentment, els debats són i tres anys de seguir i ara en tindrem també més debats de portaveus. Potser se farà un, que jo aquí se tinc moltes ganes de sentir-lo, amb l'Albiol i la de Colau sobre habitatge, però crec que els experts en demoscòpia sempre diuen que la campanya electoral pot moure alguna cosa, però sobretot entre blocs, és a dir, que a nosaltres que hi ha ja una mobilització brutal que no s'espera, per exemple, per part de l'esquerra, que és el que està apel·lant. També el Partit Socialista i Front Ampli. Jo crec que anem a una campanya en aquells dretes i no fan qualsevol cosa estranya poden tenir l'oportunitat de sumar després del 29N. No ho diu així el CIS que s'ha publicat aquesta setmana.

Sí, el que preveu en aquest cas era una altíssima participació que és el que potser necessita l'esquerra realment mobilitzar el seu electorat que potser hora està ara o falta dues setmanes. No sé si ho està prou, com per almenys poder disputar, ja no la victòria del PSOE, que això ja ho veurem, qui queda per davant, si el PSOE o el PP, sinó que l'esquerra tingui alguna possibilitat de sumar l'esquerra i altres elements que potser no estan tan vinculats a l'esquerra, però que es podrien arribar a plantejar donar un suport a Pedro Sánchez per repetir la Moncloa.

A veure, a mi em fa molta mandra, moltíssima mandra, parlar d'aquest tema, però bé, hem vingut aquí a parlar de boquetongue, no?

De què vols parlar, Jalong? T'agraeixo la sinceritat, Jalong, però hi ha unes eleccions

d'aquí dues setmanes. Exactament, dues setmanes. He vingut a jugar i jugaré. A veure, aquí sempre mirem amb una certa displicència els Estats Units, perquè som així d'arrogants els europeus, però els Estats Units a les eleccions tenen una cosa important, que és que els candidats han de rendre comptes en el seu electorat. Quan el president Trump, perquè diu que no anava ella a les paperetes, però si hagués anat ella a les paperetes, la bufetada hauria sigut exactament la mateixa, quan ha tingut que rendre comptes, ha resultat que tot el que havia promès ha passat exactament al contrari. Va dir que no aniria a cap altra guerra i que s'acabaria totes les guerres, s'era anat a la guerra amb l'Iran. Que milloraria, que seria millor, que baixaria el cost de la vida, ha pujat. Que baixaria el preu de la benzina, ha pujat. Per tant, l'electorat l'ha castigat perquè renden comptes. Aquí, en canvi, tenim una campanya absolutament emocional on ningú rend comptes de res. O sigui, apel·lem a l'amor, o apel·lem a la dignitat o al patriotisme, però a veure, exactament, vostè que va prometre i que ha fet, i vostè que presenta un programa electoral, quant costa, en quins terminis i com ho farà? Ningú pregunta res. I llavors, molt bé, els Estats Units deuen ser molt endarrerits, però jo prefereixo la política dels Estats Units que la política d'aquí, que es base només en les emocions i no té res de racional.

A mi em motiva molt. Contra el que ens ha dit Angelon anem a mitges, anem a mitges jo estic encantada, és que no hi ha res que m'agradi més que una campanya electoral i que unes eleccions digueu-me friki masoca o el que vulgueu, però és que no sé, m'agrada jo estic amb tu, eh, jo estic amb tu no, periodistes, sou tots periodistes per mi una nit electoral és un regal és el millor que li pot passar a una persona humana,

per tant i dins d'aquest regal, el pitjor moment és de 8 a 10. De 8 a 10 que no saps res si et conviden a

la taula prèvia d'analistes allò és un horror allò és un horror el punt de malaltia arriba fins al punt d'haver consumit les 3 entrevistes de Jordi Wild no arriba perquè no he tingut temps la Monforte sí tu les has mirat? sinceres, no els highlights dels reels que van penjant.

No, no, senceres. I què? Moltes coses. És cert que me les vaig veure la de Pedro Sánchez i la de Ada Colau al 1,5, perquè jo havia de seguir sobretot la de Feijó i estar una miqueta atenta als titulars i els que havia dit i, a més, per al periòdic, sobretot. Però me. La curiositat em va poder, i jo havia de veure la de Colau, em va semblar molt interessant, i també la de Sánchez. Doncs jo crec que va demostrar que Jordi Guaïls havia més o menys preparat les preguntes, i a mi m'agraden les entrevistes llargues, perquè normalment amb els candidats és molt difícil tindre una hora, una hora i mitja, quasi dues hores, per a fer una entrevista en profunditat, però he de dir que entrevistar a polítics, i això me reafirma, és molt complicat. I has d'estar molt ben preparat. I se li van colar coses, com evidentment ens passa a tots, de mentides, perquè molta dada, i és molt difícil estar al detall de això que has dit no és correcte. Però em va agradar el registre i em va certificar que Pedro Sánchez és un absolut animal polític. Perquè es va eixir, com va voler, de moltes de les preguntes, amb moltíssima. Oratòria al seu favor i després crec que Colau era un resiste que ella no controlava i se'n va sortir prou bé però jo crec que si algú ha beneficiat aquestes entrevistes és a Feijó i sobretot a perjudicat a Bascal per no atrevir-se a anar perquè això de no tindre valentia els votants de Vox i sobretot els votants joves ho porten molt malament mira aquest covard que no s'ha presentat i ja ha pensat que amb això era prou i jo crec que he vist les preguntes tampoc haguera sortit tan malament. Tu que defenses les converses

llargues Pedro Sánchez hi va estar més de dues hores i a més anava alimentant la idea de que no tinc pressa, em puc quedar, em puc quedar és a dir cal més de dues hores de conversa amb Jordi Wild realment perquè periodísticament jo és un gènere que ni em plantejaria una durada d'aquesta magnitud aleshores, per què les fa durar tant i tu per què com a consumidora ja t'està bé.

Mira, jo crec que a mi sí que m'agraden les entrevistes llargues, però sobretot si estan plenes de contingut, és a dir, si tu aprofites un espai que et dona una entrevista llarga i pots intentar que l'entrevistat se'n surta dient, no, és que no tenim temps, no puc parlar més d'això, perquè no ens ha donat temps, que és el que va passar, per exemple, a Fijó i ho va admetre Jordi Guay, que no li va preguntar per la Dana, per exemple, o per l'accident de Grois, moltes coses que li volia confrontar amb la seva hemeroteca, Però sí que m'agrada perquè almenys et dona l'oportunitat de no quedar-te en el titular. I, per exemple, qüestions com l'habitatge, que sempre passen un poc per damunt i que no és important construir un milló de vivendes, que és un poc el que està dient a la dreta o a l'esquerra les eus polítiques, doncs et dona l'oportunitat d'aprofundir més en mesures concretes que s'han de fer. Però és cert que espera molt cafeteros. Jo entenc que qualsevol persona no aguanta dues hores d'entrevista. Perquè, a més, sobretot, si no t'interessen molt els temes i, sobretot, no estàs pendent del que s'ha dit abans o del que se pot dir després i no contrastes, doncs tampoc saps si el que està dient és una cosa que ja havia dit, no havia dit, com ho havia dit, etcètera, etcètera. I jo crec que Jordi Guai ha volgut fer-ho així per també. Tindre un punt en una entrevista diferent i fer-la per un youtuber que normalment no fan entrevistes d'aquesta mena, però també vos he de dir que això que no és falible, ningú ho és, i evidentment jo crec que n'hi ha coses que s'han de polir si vol fer aquestes entrevistes de cara als pròxims anys, no? I ho ha dit. Digues, Olga.

Primer li perdono a la Marta per una qüestió d'economització de recursos que hagi escoltat les entrevistes a 1,5 però per aquells que alguna vegada hem estat profes universitaris i demanem projectes de fi de curs que són documentals sonors o coses d'aquestes i els alumnes te'ls posen a 1,5 per exposar-los en fi, no cal que us digui res més, no? Arrogi amb la cara i espagate No,

és que jo a veure, jo soc del col·lectiu i em disculpareu que els àudios de Whatsapp no ho imits, els escolto a dos els àudios de Whatsapp tinc l'orella molt entrenada de tants anys de fer ràdio i treballar amb àudio sí, però clar per presentar un projecte puc consumir

documents molt ràpid us perdono per l'economització

de recursos és que pels joves la velocitat 1

no existeix és la lenta ho sé, ho sé jo vaig a un. Jo t'entenc, eh, Olga? No, no, no passa res. Jo reivindico aquí el purisme sonor. En qualsevol cas, i per parlar de les eleccions, jo estava esperant tenir una mica més de temps, tenint en compte que les consumiré a 1, si és que no m'avorreixo profundament, aquest cap de setmana, però també les consumiré, eh, per molt cafeteros, com diu la Marta. En qualsevol cas, respecte a les eleccions i a la campanya, que ja us dic que a mi m'entusiasma i estic desitjant que hi hagi una darrere una altra. Jo crec que en aquests moments, i fixeu-vos que mai havia tingut aquesta sensació, o m'havien transmès una sensació de confiança per part de l'esquerra del Partit Socialista, que no de les altres esquerres. Jo crec que existeix la sensació d'una remuntada històrica, especialment en 11 províncies en les que la diferència amb el Partit Popular és de només, és inferior inclús a un punt. Un punt per damunt del Partit Popular, menys d'un punt que el Partit Socialista. I això què vol dir? Això vol dir que aquells diputats que es reparteixen a última, ultimíssima hora que el 2023 van caure de banda del Partit Popular, en aquest cas el Partit Socialista creu que poden caure de la seva banda. Tenint en compte alguns conceptes i algunes coses que crec que són importants. Hi ha una fuga de més d'un milió de vots del Partit Popular a Vox. Un milió de vots. D'altra banda, hi ha una fuga d'un 22% de gent que a les anteriors eleccions va votar sumar i que ara voldria votar el Partit Socialista. Però el Partit Socialista perd un 11% de gent que el va votar el 2023 i que ara té la intenció, si més no, de votar el Partit Popular. Per tant, jo no sé si la Marta ho ha notat a Madrid, però hi ha com un ronron de que seria possible aquesta remuntada. En detriment de.

Si tu estàs bolcada amb l'operació remuntada, tu te la creus.

Jo dic que fins fa quatre dies no me la creia i l'he negada, i no sé si és que m'estan transmetent una confiança. En detriment de. D'això van les campanyes, també, de crear estats d'ànim. Eduard. En detriment de, important, l'esquerra, l'esquerra del Partit Socialista, avui en aquest cas qui surt perdent és aquesta esquerra, i el desig del Partit Socialista és que pugi Vox en detriment del Partit Popular. A mi em sembla una operació absolutament complicada, però la veuen factible.

A veure, jo el que sí que crec que és veritat és que hi ha marge encara per mobilitzar vot progressista. És a dir, el vot. Mira, aquesta setmana hem fet un sopar familiar i el 30% érem. No és igual quants érem, però el 30% de la taula, o sigui, el 100% de la taula s'hi vota. Vota coses diferents de PP i Vox. I molts d'ells amb una pinza i tapant el nas. Sí, sí, absolutament. Però, quan vam preguntar, votaràs? El 30% de la taula va dir no. A dia d'avui no votaré. Clar, en un sopar familiar al barri de Salamanca, de 15 persones, ara mateix, els 15 van a votar. PP o Vox. És a dir, la dreta està 100% mobilitzada i l'esquerra no està 100% mobilitzada. I hi ha marge, ho he vist a la meva família, que hi ha marge perquè encara hi hagi un. En el cas nostre, això era un 30% de la taula, que de moment ha decidit que no vota, però que pot arribar a votar.

Escolta'm, els teus fills que estan en edat adolescent, Eduard, les entrevistes del Jordi Weil, o són consumidors del Jordi Weil? Saben qui és perfectament.

Jo diria que el de 17 és més consumidor del Jordi Weil que no la de 21. La de 21, diguem-ne, ja té altres interessos. Però la de 21 està veient les entrevistes senceres. Les han vist, eh? Ella, sí. Jo diria que el de 17 ha vist només trossos. Saben perfectament qui és el Jordi Wild, els està interessant moltíssim la campanya electoral, se senten concernits per aquesta campanya, sobretot, bàsicament, obsessió absoluta perquè no ens governi PP-Vox.

Digues, Alonc. Jo que no soc periodista i per tant no tinc aquesta falera i aquesta necessitat de la nit electoral, jo el que trobo faltant a aquesta campanya és que es parli de Catalunya. Parlem molt de si les dretes i les esquerres i el no sé què, com si ens anessin a arreglar alguna cosa les dretes o les esquerres. I han provat les dretes i les esquerres i diguem que la causa nacional no ha progressat molt o no ha progressat suficientment. Evidentment, hi ha una diferència de tracte entre els uns i els altres. Evidentment, des del punt de vista nacional, l'aliança PP-Vox, en principi, és molt contrària als nostres drets i, per tant, no es pot tenir una posició equidistant. Però, vaja, jo em pensava que Pedro Sánchez era un gat i resulta que no és un gat, perquè els gats tenen set vides i ell ja les ha superat. Per tant, deu ser un altre tipus de fauna.

Jo crec que la gent que anirà a votar perquè no governi PP i Vox, moltíssima d'aquesta gent ho fa en clau nacional catalana. És a dir, qui més patirà a un govern PP-Vox és Catalunya i el País Basc. Per què? Perquè patirà en la part social igual que la resta de l'Estat, però, a més a més, Catalunya i el País Basc patiran en tant que nacions diferents de la castellana.

Molt breu, sisplau, Olga. Jo tinc la sensació que totes dues faccions, esquerres i dretes, estan lluitant contra ells mateixos. És a dir, per treure vots els propis seus que estan més a l'esquerra o més a la dreta. I això sí que és un fenomen únic. Ahir veia un vídeo que publicava Xavier García Albiol que passejava per Santa Coloma, si no recordo malament. I parlava amb la gent, allò que fa ell, i el saludava i preguntava que sàpigues que no votaria, no anava a votar al Partit Popular, i ell li preguntava quina vas a votar, diu a Vox, però com ho t'he empostat a ti, votaré al Partit Popular. És una lluita entre treure's vots de la dreta a l'extrema dreta i de l'esquerra a l'esquerra més a l'esquerra de l'esquerra, amb la qual cosa és curiosa.

Escolta, estic emocionat del teu entusiasme.

Sí, m'encanta. Tres quarts i mig de deu del matí. Problemes a les carreteres i als micròfons oberts. Companys, Maite Curto, estat del trànsit.

Bon dia. Molt bon dia. Un dia bastant complicadet. A aquesta hora seguim posant el focus a l'autopista AP7, que continua tallada a l'altura de Montroig del Camp, en direcció a Barcelona, per dos accidents amb tres camions implicats. En un d'ells, un camió que transportava enciams ha volcat, mentre que un quilòmetre més enllà, un altre camió n'ha embestit un altre. Malauradament, el resultat d'una persona morta. El Servei Català de Trànsit preveu que fins ben entrada la tarda no es podrà restablir la circulació en aquest punt. Per aquests talls, els vehicles són desviats per la sortida 281 a Bandellós i a l'Hospitalet de l'Infant per enllaçar amb la A7. Tot plegat està provocant uns 7 km de retencions intermitents en sentit sud i 2 km en direcció a Barcelona. D'altra banda, ja s'ha restablert la circulació, una bona notícia, a la P7, a Santa Margareta i als Monjos, un punt on també s'havia produït un altre accident aquest matí. Hem de parlar, malauradament, de més topades. És el cas de la C31 a Castelldefels, on està tallat un carril en direcció Sitges, provocant un quilòmetre de retencions, i el mateix passa a l'A2, al Bruc. Un accident obliga a tallar un carril cap a Lleida, i en aquests moments, en aquest punt, ja a mig quilòmetre de l'antitud.

Déu-n'hi-do, quin panorama. Com tornes a Lleida, Jalong? Amb tren, si Déu vol.

Perquè també és una operació de risc, això, eh? No, perquè dèiem, no? Els Estats Units tenen obsolet. Doncs aquí tenim d'obsolet, que vaja.

Mira, serem a Lleida fent el suplement el dia 13 de desembre amb la Marató, a Universitat de Lleida. Però què em dius ara? Ja em convidaràs, no? Ja et convidarem, sí, sí. Això és un diumenge, no?

Això és un diumenge, sí. Bueno, però jo hi seré. Saps que no m'ha tocat mai? O sigui, porto. Quants anys porto de tertulià? Uns quants, uns quants. No has viatjat mai, eh? No m'ha tocat mai.

En res dels bolos. No, perquè els tertulians no se'n van de bolos, normalment. Els tertulians és que de l'estudi. I al Lleida farem un programa especial perquè farem la marató des de la Universitat de Lleida i ja sabeu que l'hem presentat aquesta setmana amb la Raquel Sanz i el Miki Núñez, que són els presentadors del format més televisiu. I sabeu que aquest any va vinculat a les malalties degeneratives, sobretot Parkinson, Alzheimer i un munt més. I serem a Lleida amb testimonis, amb actuacions. Ja sabeu que és una cita important. Ho fareu al rectorat? O ho fareu a cap pont? A veure, el claustre. Ah, el claustre. M'ho he d'estudiar encara, Xalong. No em facis un examen en directe, que falta un mes i he tingut altres fronts oberts aquesta setmana. Jo no et faig cap examen en directe, no gosaria. No, però que és el claustre, no, Sònia? Cantareu recalçants o no? I farà fred, eh? No, dita del claustre no, de calefacció. Cantarem la cançó de la recalçant. Recalçants, no mos parava. Mira, doncs així acabem, avui. Entones bé, eh? 5 minuts, arriben els blocs electorals, que ja sabeu que són sagrats, també, aquests dies. Marta Monforte, Olga Ruiz, Antoni Jalón, Eduard Voltes, gràcies a tots dos. Ara tornem també amb la Maika Navarro. Adéu.

El suplement. Amb Roger Escapa. Agafem aquesta dressera que arribarem abans. Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes. Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es. Bailet, desperta't!

Casa Batlló presenta al Teatre Poliorama Gaudí, el despertar del geni. Un musical ple de fantasia per viatjar la infantesa de Gaudí, amb veus i música en directe. Vine amb la família a descobrir com va néixer el seu geni creador. Entrades a teatrepoliorama.com.

Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar, volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

La ciutat celebra el trienni del 60è aniversari del Festival de Jazz de Barcelona amb una programació plena d'estrelles.

La veu màgica de Samara Joy, l'energia de Ramon Miravet, la guitarra de Vicente Amigo, l'ànima passional d'Israel Fernández, el talent local de la Santa Andreu Jazz Band, l'art captivador de les migues i molts concerts més a les sales més emblemàtiques de Barcelona.

Perquè Barcelona és Jazz. Entrades a jazz.barcelona fins al 23 de desembre.

El Centre Excursionista de Catalunya sempre ha estat un referent d'esport, cultura i país. La cara més èpica i desconeguda del nostre país va trobar refugi al Centre Excursionista de Catalunya. Es van organitzar a partir dels anys 50 classes de català, que òbviament eren clandestines. Nits sense ficció, més enllà de les muntanyes. Dimarts a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat. Si sou dels que gaudiu cuinant, necessiteu un bon ganivet per tallar el pa. Unes tisores sempre a mà i uns davantals per cuinar sense atacar-vos. Descobreix tota la col·lecció de cuines, ara amb més productes que mai. A la venda a les botigues especialitzades i a la botiga 3Cat. El millor regal és Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró.

¿Y si un joven puede comprarse una casa? ¿Y si quien gobierna es honesto y gestiona bien? ¿Y si las cosas simplemente funcionan? No es imposible, es el país que mereces y estás a la distancia de un voto. El cambio necesario. Vota Feijo. Partido Popular.

Nosaltres no juguem a aquest joc. Els diners dels catalans a Catalunya. Prou d'ofegar les famílies i la classe mitjana. Qui paga impostos de primera mereix trens i serveis de primera. Et posem a tu al centre, a la llengua, a la nació. Junts posem Catalunya al centre.

Tenim un país i una gent extraordinaris. I la política pot estar a la nostra altura. Ens han fet creure que res no pot canviar. Que viure enfrontats és el més normal. Nosaltres ens mereixem molt més. El poder és teu. El 29 de novembre, vota Democràcia21.

Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans. Però quan ens ajuntem, podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes. Això és el Front Ampli. Això som els comuns. La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta.

Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa.