El suplement, de 9 a 10 h - 15/11/2026

A Catalunya Ràdio, El Suplement.

Amb Roger Escapa. Enmig d'una campanya plena d'emocions en què s'han imposat els reels, els youtubers i els humoristes, aquest proper dijous veurem com Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó s'ho juguen tot en l'únic cara a cara televisiu entre els dos favorits abans d'arribar a les eleccions del 29N. Serà en prime time, però aquest cop conduït per María Casado, una periodista. S'ho juguen tot si és que encara hi ha partida. Amb l'excepció dels sis, les enquestes s'entesten a dibuixar que a l'actual president del govern espanyol se li han acabat les vides. Avui el diari Ara vaticina una victòria claríssima de la suma de PP i de Vox que arribaria a la Moncloa plàcidament i convertiria Feijó en president. Al mateix diari, el David Miró apunta que el final del sanxisme podria coincidir amb el retorn del franquisme explícit al govern si Abascal acaba de vicepresident. I en aquest context és lícit preguntar-se. Catalunya sobreviuria aquesta vegada?

Avui a la tertúlia del suplement hi tenim l'Oriol Marc, que és subdirector del Nació, el Carles Munguilot, que és advocat penalista, i la Núria Oriols, que és delegada del diari Ara a Madrid. Bon dia per a tots tres. Bon dia. Molt bon dia. Bentornada, Núria. Gràcies. Com estàs? Molt bé, molt bé. Has tornat dels Estats Units, on has derrotat el trumpisme.

Jo sola. Ho has viscut en directe, d'alguna manera? Sí, sí, ho he viscut en directe. No estava allà per les mid-term, diguéssim, però sí he estat tres setmanes allà amb un programa d'intercanvi professional del Departament d'Estat, que fa més de 80 anys que es fa, amb un grup de diferents professionals de països europeus, érem 30, de 22 països diferents, I al final aquest programa és com per conèixer el que és Estats Units en el sentit polític, econòmic, social, i fas una ruta. O sigui, et van escollir tu? Sí, sí, el Consulat de Barcelona em va escollir a mi. O sigui, estic molt agraïda al Consulat per haver-me donat aquesta oportunitat, perquè realment ha sigut molt interessant, he après molt i he conegut gent molt interessant, també. I va coincidir que era en l'Smidterm. És a dir, això no estava. El programa no va de l'Smidterm, però, evidentment, l'Smidterm van sobrevolar tot el programa, perquè, bàsicament, consistia en cada dia fer reunions amb gent diferent, d'àmbits professionals molt diferents. Que ens feien una explicació sobre a què es dedicaven professionalment i quins eren els seus temes més candents i després nosaltres podíem fer totes les preguntes que volguéssim i totes les valoracions que volguéssim. I era una espècie d'off general, és a dir, no es podia explicar res del que hi havia al programa perquè funcionava d'aquesta manera per conèixer bé i que tots els ponents puguin parlar amb absoluta llibertat. Però clar, ha sigut molt interessant pel moment polític que he viscut allà. Quan hi va haver les eleccions estava a Dallas, a Texas, en què els demòcrates van arrasar els republicans en un estat que és eminentment republicà. Feia molts anys, des dels 90, que no passava això, i realment ha sigut un canvi històric molt important que hem de veure, en el cas de Texas, si es consolida o no, i la resta d'estats.

Vaig veure fins i tot que vas penjar, crec, una trobada amb

Kamala Harris, no? Una trobada no, seria un. Era un míting de Kamala Harris a Milwaukee, diguéssim, i. No estava prou destronada,

o sigui, la van utilitzar els demòcrates també en mítings?

Sí, sí, Kamala Harris va fer mítings i en aquest cas era a Milwaukee amb el candidat de governador David Crowley, que va guanyar. O sigui, ja governaven els demòcrates allà, però el governador d'aquell moment no es presentava i ella es presentava a la reelecció i va escollir Kamala Harris perquè li fes el suport. I realment veure en directe Kamala Harris va ser rellevant, perquè és un estil diferent de fer mítings. Estic acostumada a anar. Per què? Per què? El que vaig interpretar jo era que la gent no s'acabava de conèixer entre ella i que al final els partits no són maquinàries com les que hi ha aquí, que són organitzacions molt ortodoxes i molt organitzades, jeràrquiques, sinó que allà, i només hi ha dos partits, però hi ha dos partits, que internament batallen entre ells per dominar la plataforma. Llavors hi ha molts sectors. Quan dius que no es coneixen

entre ells, vols dir que dins dels mateixos demòcrates que havien de fer un míting a Milwaukee, potser allà hi intervenien personatges que entre dins no hi havia gaire coneixença?

No, em refereixo al públic. Ah, d'acord. Al públic, que quan vas aquí són militants, bàsicament, perquè la gent normal, normal, enteneu-me, que no està polititzada, que no milita un partit, li costa anar als mítings. Per plaer no hi vas. Exacte. I allà el que vaig veure és que hi havia curiosos, hi havia gent segurament, evidentment, de voluntaris dels demòcrates, però és més com unes maquinàries que s'activen electoralment per. Quan hi ha les eleccions, que no pas unes organitzacions estables, jeràrquiques, amb algú que mana, sinó que hi ha sempre una batalla interna per controlar la plataforma.

És a dir, no necessiten omplir autobusos i regalar un entrepà per omplir un míting als Estats Units.

No ho sé, però en aquell cas jo no vaig viure-ho així, diguéssim.

És curiós que la caiguda del trumpisme, tot i que li queden dos anys de mandat i veurem què acaba passant, l'hagis pogut viure en directe i ara, tancant-s'hi a Madrid, vés a saber si la caiguda del sanchisme. Sí, sí, és així, bàsicament, perquè. Perquè bé, l'enquesta que avui dibuixeu al diari ara va en aquesta direcció.

Totalment, totes les enquestes menys jocis, com has dit al principi, i és paradoxal, perquè Pedro Sánchez s'admiralla molt als Estats Units per la batalla contra Trump i s'inspira en la victòria dels demòcrates, però clar, la diferència aquí és que ell està governant. I allà està governant el trumpisme i al final els demòcrates són l'oposició. I ell aquí ha de generar l'efecte de. Ara ho resoldré tot, no? I apel·lar aquest votant progressista perquè es mobilitzi. I no sé, les enquestes el que diuen és que ho té molt, molt difícil. El PSOE diu que tenen opcions, que les seves enquestes són bones i no donen la partida.

A veure, el que publiqueu avui és aquest creixement fulgurant de l'extrema dreta, sobretot Vox, 72 escons, en tot cas aquests 72 escons que serien més dels que van aconseguir, evidentment, el 2019, el doble. En aquest resultat de Vox donaria evidentment la clau al Congrés d'Alberto Núñez Fijo, que no fa un gran resultat, però ja en té prou perquè la suma li permeti arribar a la Moncloa. I dibuixeu també que el PSOE baixaria respecte als diputats que tenia fa quatre anys. I, per tant, ni tan sols quedaria per davant del PP. No només no sumaria, sinó que no quedaria per davant del PP. Dóna'ns una mica de context de quan es va fer aquesta enquesta, perquè crec que és just després de l'accident ferroviari d'Urda i segurament fonts socialistes poden dir que en els dies que han passat hi ha hagut una remuntada. Sí, el que passa és que els

fons socialistes diuen que l'accident d'Urda no els ha afectat els tràquings. És a dir, això diuen ells. A mi em sembla difícil, perquè és evident que l'accident el que fa és canviar fins i tot el to de la campanya, amb una campanya molt molt alegre van canviar de seguida el registre, ara l'han tornat a recuperar, però el que venen a dir és que no els ha afectat en els seus tràquings interns. És a dir, jo crec que el que intenta el PSOE és transmetre el missatge que no hi ha res perdut, perquè el que necessita és que els seus votants creguin que no hi ha res perdut perquè vagin a votar, perquè si van a votar creuen que hi ha oportunitat de guanyar el PP. Per tant, juguen contra aquesta. En el nostre cas, l'enquesta és de finals d'octubre a principis de novembre. Per tant, recull aquest possible efecte de l'accident d'Urda que, com bé dius, el PSOE no aconsegueix quedar a primera força i dibuixa el pitjor escenari per Pedro Sánchez, que és no sumar les esquerres i perdre les eleccions en el sentit de quedar a segon. Perquè és veritat que si el PSOE aconseguís. Cada primera força, encara que no sumi, les esquerres, té una posició molt bona per liderar l'oposició. I fins i tot que Pedro Sánchez pogués quedar-se i liderar una transició. Si realment perd les eleccions i no hi ha possibilitat de sumar, i PP i Vox sumen 190 diputats, jo crec que sí que podríem estar parlant senzillament de la fi del sanxisme. Oriol. Jo comparteixo moltíssim

l'anàlisi que fa la Núria. Jo diria que el PSOE tenia una oportunitat important, encara que ells diguin que no els ha afectat l'accident de tren. Jo crec que un cop es va produir aquest accident de tren, tots vam entendre que una campanya basada en l'optimisme, en l'amor, en ballar i en fer una mica. No sé com diré, vendre un relat molt positiu enfront de l'odi, entre cometes, que representen el PP i Vox. Jo crec que això després de l'accident queda liquidat.

Però l'estan practicant, és a dir, estan aplicant aquesta campanya ara que ja han passat uns dies de dol.

L'estan aplicant perquè és el pla que tenien, però al mateix temps a mi no deixa de semblar-me una mica extemporani perquè durant uns dies es va haver d'aturar i jo crec que aquí els ho he perdut una mica de pistonada. També és veritat que queda dues setmanes de campanya, que Alberto Núñez Feijóo, per exemple, va cometent errors. En el podcast de Jordi White la divendres va dir que suprimiria el Ministeri d'Habitatge i ahir ja va haver de sortir a dir que Habitatge formaria part d'una vicepresidència, que és una manera de reaccionar a un error que és propi. I crec que la tendència que estem veient cada vegada més, i avui, per exemple, ho escriu el director del Mundo, és que Vox ja no fa por. Aquest és el problema de Pedro Sánchez, que Vox ja no fa tanta, tanta por. Per què? Perquè la seva presència està normalitzada, perquè ha format part de governs autonòmics I perquè Broncano el va legitimar. Broncano el va legitimar, però aquí, jo crec que amb això, que és una de les polèmiques de la setmana, m'agradaria dir una cosa, que és que crec que l'error de Televisió Espanyola va més enllà de l'entrevista a Pascal Ono. Quan tu, com a televisió pública, en qualsevol dels teus espais, convides Pedro Sánchez, obres torn. Quan, per exemple, TV3 entrevista el president de la Generalitat, al cap d'una setmana sempre s'emet una entrevista al cap de l'oposició. És una tradició d'aquelles que en diríem consatudinària. En el cas de Televisió Espanyola, en un programa d'entreteniment, quan tu convides el president del govern espanyol, en l'ambient que hi ha, i tenint en compte la composició que hi ha tant al Consell de Televisió Espanyola com a nivell sociodemogràfic, Vox es pot sentir legitimada per demanar seri.

Segurament Televisió Espanyola ho va fer pensant-se que evidentment Pedro Sánchez acceptaria i segurament també acceptaria després el tant de Mirene Montero, Colau, Rufián, etc. Però no es van pensar que Vox es prestaria mai a anar a la revuelta i Vox va ser prou espavilat com per entomar el guant, veure l'oportunitat, prestar-s'hi, posar les seves condicions canviant el públic i partida absolutament guanyada perquè la desfeta de bronca no va ser històrica.

Clar, perquè aquestes entrevistes les pots fer seguint el teu to habitual, sorneguer, divertit i en fotre-te'n de l'altre, per entendre'ns, o fer-les seriosament i preparar-te-les bé. Crec que es va quedar en terra de ningú i, per tant, la cosa no va anar bé. Però que sí que quedi clar, eh?, que per mi el problema del so en aquestes eleccions és que el tandem de Vox i PP ja no fa por, quan, al contrari, crec que és la vegada que, si tu et planteges si això fa por o no, és la vegada. Tu et llegeixes el programa electoral del PP i és anar a demanar-li matrimoni directament a Santiago Pascal. I Vox no s'amaga del que farà. Aquesta vegada. A diferència del 2023, que no semblava si governarien junts o no, que semblava que les propostes del PP serien una mica més moderades, tu podries pensar, bueno, potser no n'hi ha per tant. Però és que ara són explícitament, obertament xenòfobs en el cas de Vox, el PP que vol derogar no sé quantes coses que ha fet Pedro Sánchez. Vull dir que jo crec que aquesta vegada tothom que dipositi la papereta de PP i Vox confia que governin junts i confia que apliquin un programa que no s'han

amagat de voler aplicar. De seguida el Carles Monguilot, eh? En cas que. Com dibuixa aquesta enquesta, hi hagi un govern PP-Vox i Abascal sigui vicepresident, quines carteres creus que demanaria Vox o que es quedaria especialment també Abascal?

Aquí hi ha unes quantes escoles de pensament sobre això. Jo crec que amb un resultat, ara la diferència entre el PP i Vox, i em corregirà la Núria, és més o menys de 100 escons. Al Congrés actual. Uns en tenen 30 i escaig, 33 i ha de ser 37. Doncs mira, són 104 escons. En el pitjor dels escenaris pel PP en aquestes eleccions, la diferència pot ser de 50. Això vol dir que la diferència s'ha reduït a la meitat i que, per tant, Vox es pot sentir legitimat per demanar unes quantes carteres que siguin rellevants. Crec que en el cas que es produeixin aquests resultats, podem donar per fet que Santiago Abascal demanarà una vicepresidència. Ja veurem aquesta dia associada, aquesta vicepresidència, L'exemple italià indica que la part més dretana de tots els governs de dreta o extrema dreta acaba demanant al Ministeri de l'Interior. Això et permet controlar la policia, que d'altra banda podríem dir que hi ha molts elements de la policia que quan veuen una papereta de Vox se'ls dibuixa un somriure. A defensa és un d'aquells ministeris també d'Estat, però això jo crec que al PP no li agradaria gens cedir. També tenint en compte que el CNI, amb el disseny actual del govern, que això pot canviar, pot anar a presidència, pot anar on sigui, però crec que cedir defensa a Vox seria un error, malgrat que sabem que allà on hi ha casernes de l'exèrcit, on hi ha bases de l'exèrcit, podríem dir que el mapa estanyés de verd, la nit electoral, a Talarn, per exemple, que és una de les acadèmies militars que hi ha aquí a Catalunya, la pintura verda va barata, diríem. I després jo crec que també intentaran incidir en una agenda més social vinculada a la família, intentar reformar la llei de l'avortament, intentar acabar amb totes les polítiques d'igualtat, amb totes les polítiques socials que hi ha hagut, i això vol dir que poden demanar carteres que tinguin a veure amb coses molt ideològiques, molt quirúrgiques, que els permetin dir en els seus votants, veieu com estem fent coses. Quan van governar un temps junts a València, el vicepresident era també, era de Vox, i era conseller de Cultura, per exemple, era un torero. Per tenir curses de braus a València. Montguilat.

Tot és tan complex, tan complicat, i jo que no soc com vosaltres, mínimament expert en el tema polític, estic una mica desconcertat. Perquè parles amb la gent, vas a sopar, a dinar, et pregunten, i jo em dono la sensació, primer, que la gent està una mica. Com sorpresa de que Vox, que tu acabes de dir, tornaran els franquistes a manar, arribi a manar, sense evidentment amagar-se del seu proselitisme a favor del franquisme, per la via democràtica. I aquest és el gran debat que jo crec, i fa temps que ho parlem, no?, les línies vermelles no han funcionat, no poden funcionar perquè excloure una sèrie de gent, milions que els voten, etc. I quin panorama tenim? Jo m'he trobat últimament que la gent et diu, i qui hem de votar? Jo porto tota la vida votant progressisme, votant esquerres, votant PSOE, PSC, Junts, comunistes, abans jo què sé. Aquesta gent està desconcertada i estem en una situació, no sé si penseu el mateix, paradoxal, que em recorda. Una anècdota que vaig viure jo fa molts anys a Madrid, una conferència del Felipe González. Com el Felipe González encara era un referent per les esquerres. S'abstindrà, no? Bueno, és el que ha dit. Què va dir Felipe González? Al voltant de la que us recordareu els més joves, també segur que us recordareu, el referèndum que hi va haver per seguir a la OTAN o no, totes les esquerres havien de votar no a la OTAN. Però a la vegada pensaven que bé que estem a la OTAN, per una certa posició de dir que estarem molt més ben acompanyats en cas d'un conflicte, bla, bla, bla. I el Felipe González va dir en una conferència a Madrid, que jo hi era, sabeu què em van proposar que diguessin les paperetes en el referèndum? Estaria usted de acuerdo en seguir en la OTAN con mi voto en contra? Què vol dir això? Doncs que la gent en un determinat deia, jo vull votar que no a l'OTAN, però també veig que potser ens aniria bé seguir a l'OTAN. Per què dic això? Perquè aquí jo estic veient que hi ha gent que diu, home, jo no votaré mai al PP, no votaré mai a Vox, però potser toca veure què fan, potser toca que manin, perquè, home.

Pel primer interessat potser que passi això és Felipe González, si ell decidís que.

Sens dubte, però és que ara Felipe González ja s'ha desmarcat ell, d'aquest bloc diguéssim progressista, d'esquerres, etc. Però per què dic això, home? Perquè hem viscut una cosa inaudita que potser no hi hem donat prou importància, que és una vaga general, teòricament contra la política d'habitatge, promoguda entre altres pel propi govern, quan eren ells els que portaven 8 anys. Decidint què feien amb l'habitatge. Vull dir, és allò del clàssic, no? Estem fins als pebrots de tots nosaltres, i ells s'incluïen. Aquesta situació a mi em deixa estupefacte, llavors. Hi ha gent que anirà a votar, o dirà que anirà a votar a l'esquerra progressista, PSD, però en el fons pensarà, doncs mira, ja toca que manin els altres, perquè és que aquí estem en una situació insostenible. Penso que pot existir aquesta realitat.

Però aquest que manen els altres, amb la història democràtica d'aquest país, és a dir, és diferent el que ha passat a l'alternança entre el PP i PSOE, perquè no hi havia aquest element de Vox dins del govern. I un PP amb el programa electoral que presenta, que està fet a mida perquè s'hi adapti Vox. Sí, però és que. Vull dir que no és una altra. Ara ve el PP i d'aquí quatre anys o d'aquí vuit anys tornarà el PSOE. Vull dir, crec que el canvi és

una mica diferent. Sí, perquè, mira, jo a l'extrema dreta la vaig tenir l'oportunitat de sentir-la, escoltar-la i votar-la, si hagués volgut, en les primeres eleccions democràtiques i fins i tot la segona, que es deia Forza Nueva. Jo recordo que he anat a algun míting de Forza Nueva. Tenia 19 anys, jo. Sorties acollonit. Entraves espantat i sorties acollonit, perquè, bueno, gent jove que mantenia l'ordre vestits amb camisa blava, una situació absolutament diferent a la d'ara, perquè tu has dit una cosa abans, ja potser no fa por votar en el Abascal. Jo vaig veure l'entrevista que li va fer el Broncano. Bé, el Brocarossa es va estar justificant perquè tenia com una sensació que havia d'estar constantment explicant per què entrevistava aquell senyor. I el senyor Abascal va arribar un moment que fins i tot, si no li miraves aquella cara de sergento susquero que havíem vist a l'Emili amb una mala llet que et feia córrer, semblava fins i tot simpàtic. Va donar una bona imatge clar, per què? en tantes coses perquè estava entre els seus i això ja ho heu dit abans, ja ho ha dit tothom no ho diré jo ara, permetre que portis tu la teva claca això sí que és propi de situacions de dictadura que curiosament els va permetre el programa i no, ells ho van imposar però els altres ho van acceptar insisteixo, Vox tindrà la legitimació. Que li donaran les urnes. A diferència de Fuerza Nueva en el seu moment, les urnes els van escombrar. Però és que ells es van presentar en unes eleccions, estic parlant dels anys 78-78, les primeres eleccions, dient clarament que volien acabar amb la democràcia i que volien anar en una dictadura. Per tant, allò sí que era dir, escolta'm, en Franco fa poc que ha mort, però seguirem amb el franquisme. Ara no. Ara tindran la legitimació de les urnes. I ens agradarà molt o ens agradarà poc. Però si acceptem que la gent no vota equivocada, perquè després ja això seria d'un despotisme il·lustrat inadmissible. No, és que la gent no sap votar. Com que no ha votat els meus, resulta que tots els que han votat a Vox s'han equivocat. Doncs resultarà que potser no s'han equivocat. Núria. Sí,

jo crec que el problema és aquest, que Vox ja no fa por i fins i tot a Catalunya, diguéssim, que el PSOE fia molt a la mobilització de Catalunya i el País Basc, com va passar el 2023, per mantenir la Moncloa, perquè va mantenir la Moncloa per això, per Catalunya i el País Basc. Si veiem les enquestes. I en el nostre cas, la de Lara, que ahir vam publicar el que passaria aquí, diguéssim, Vox puja moltíssim i fins i tot fa el sorpasso al PP a Catalunya. Per tant, el lloc on hauria d'arrasar el PSC per lluitar contra l'extrema dreta i per. Diguéssim, a mantenir Sánchez al govern, veiem que Catalunya dona suport o està pujant molt l'extrema dreta de Vox, també perquè Aliança no es presenta i hi ha un trasbàs de vot que gent que en unes catalanes votaria Aliança, doncs ara no les espanyoles, hi ha un vot dual que votaria Santiago Abascal. I si ens fixem en el programa electoral de Vox, que. Que és un programa electoral d'extrema dreta, anticatalanista, anti-immigració, el seu discurs respecte a Catalunya ha minvat perquè espera agafar vot d'aliança catalana. En canvi, el PP, per exemple, el programa electoral porta a acabar amb el català al Congrés. Que és una beligerància també que no acabo d'entendre perquè necessita també Catalunya per poder arribar a la Moncloa. Per tant, el que va utilitzar Sánchez, que és Catalunya i el País Basc per aturar l'extrema dreta, diguéssim, a nivell estatal el 2023, sembla que ara això li comença a fallar. I també li falla una altra cosa, segons l'enquesta que publiquem avui nosaltres, que és que el PSC no treu el mateix resultat que va treure el 23 perquè hi ha un fenomen que es diu Gabriel Rufián, que també li està agafant vots a l'Esquerra. És a dir, jo crec que Esquerra el 2023 va patir el vot útil en favor del PSC i ara aquest fenomen, segons les enquestes, no s'està produint. Ves a saber que. Què passarà al final, perquè és veritat que pesa molt el candidat Feijo Sánchez a última hora i al final és la tria de president, però aquest vot útil no s'està produint i Rufián s'està menjant terreny, tant del PSC i sobretot del front ampli de la Colau. I això, pel resultat que ha de treure el PSOE i el seu objectiu de quedar a primera força, doncs és molt rellevant.

Sí, Gabriel Rufián ha fet una molt bona precampanya, és veritat que no va aconseguir el seu objectiu de disposar d'una llista plurinacional d'esquerres arreu de l'Estat, i la direcció d'Esquerra Republicana és evidentíssim que no volia una aliança amb els comuns, i que l'aliança amb Podem, no dic que estigui desdibuixada, però és veritat que Podem porta el número 6 a la llista d'Esquerra per Barcelona, però té molt complicat entrar a nivell estatal. Ni tan sols Irene Montero té garantit el seu escop presentant-se a Madrid. I Sánchez paga el preu de treure ell un bon resultat a costa que Front Ampli tregui un mal resultat. Si el Front Ampli estigués fort i el PSOE mantingués resultats, es podria arribar a plantejar la hipòtesi del miracle. És francament complicat que amb el Front Ampli traient els diputats que projecten totes les enquestes, Pedro Sánchez se'n pugui sortir. Perquè Pedro Sánchez pot obtenir o obrar un últim miracle de quedar per davant de Feijó si les coses li van bé en els últims dies de campanya, però és evidentíssim que això de governar ho tindrà molt complicat, però frontampli, les coses no li estan anant bé i es demostrarà especialment a la demarcació de Barcelona i a tot Catalunya la nit de les eleccions, perquè Gabriel Rufián la campanya li estan prou bé, està fent uns missatges d'aquells que entren, és una persona molt popular, és una persona d'aquelles que quan parla als mítings la gent se l'escolta, és capaç de fer. Bons talls, pot agradar més o menys el tou, pot agradar més o menys el contingut, però ja li agradarien a molts dirigents polítics estatals tenir aquest grau de coneixement, i per tant és normal que Esquerra li vagi molt bé, i paradoxalment un bon resultat de Gabriel Rufián pot minar, com deia la Núria, el resultat del PSC, i per tant minar les possibilitats de Pedro Sánchez de ser guanyador d'aquestes

eleccions. Escolta'm, estic veient aquesta enquesta que feu a l'ara sobre la valoració dels líders, no n'aprova cap, té nassos. I el més ben valorat és precisament Gabriel Rufián amb un 3,9. Darrere hi va Feijó i Pedro Sánchez. I el Quarabascal.

Sí, jo crec que això és un missatge de com de lluny està la ciutadania dels polítics. Això que deies tu, Munguilot, abans, és que la gent està una mica desorientada i no sap ben bé què votar. Jo també és el que percebo més, d'una indecisió sobre què fer, per com estan les coses. A Catalunya crec que afecta molt el fet que hi ha la sensació, sobretot en tema de transport, rodalies que no acaben de funcionar. En el cas de la resta de l'estat, jo crec que l'accident d'Urda i l'accident de Damuz pesa molt perquè és un cop a la marca Espanya i al sistema ferroviari. Hi ha la confiança que es pot donar cap a la mobilitat que depèn de l'estat molt baixa, hi ha una marca de confiança. I tot això genera com un caldo de cultiu de desconcert. I aquesta llunyania entre la ciutadania i els seus representants, també del que parlen els seus representants cada dia, jo crec que és el que es percep a les enquestes. Ara bé, quan han de respondre a quin líder és el més ben valorat, també sortia el CIS, que Gabriel Rufián és el més valorat per l'electorat. Aquí, en la nostra enquesta, Quan es pregunta per la preferència de president, Surfeijo com a primer, molt a prop Pedro Sánchez, però això també és diferent que el CIS, que deia que clarament la ciutadania prefereix Pedro Sánchez com a president. A Catalunya, aquestes dades són de l'Estat, també el CEO normalment sempre apunta que el president preferit és Pedro Sánchez.

Fins i tot entre els votants de Junts, que sempre és notable quan Junts es presenta amb una pretesa equidistància, que ja la comença a trencar, per cert. Va dir que aquestes eleccions anaven de posar Catalunya al centre i d'impedir que PP i Vox governessin. Per tant, ja estàs triant una mica de bloc, encara que tu diguis que no ets de cap bloc. I al final tu no pots anar contra els teus votants. Els teus votants diuen que s'ha de regular l'habitatge i el lloguer i que Pedro Sánchez és la teva opció preferida com a president del govern espanyol. Hi ha coses que no es poden aguantar en dues setmanes. Un segon, Munguilot. Carles Puigdemont entrarà a escena en aquesta campanya? En teoria ha de fer un parell d'intervencions més, en el míting central i en el míting final. És veritat que ell està en contacte permanent amb la gent de la campanya, ell té molta confiança en Miriam Nogueras, però com que es mescla l'aspecte del seu retorn amb la campanya i ell vol tenir un perfil institucional, dubto que el veiem més del que tocaria. En una campanya com aquesta, perquè al final, jo crec que, per dir-ho a fi, Junts ha estat molt de temps dient que competia electoralment amb una mà lligada a l'esquena, perquè Carles Puigdemont no podia fer política amb normalitat, en el moment en què aquesta normalitat s'acosta, malgrat que no se li hagi aplicat del tot l'amnistia, que ara està en mans de la sala segona del Tribunal Suprem, home, si tu, bona part de la teva campanya va, nosaltres ens hem plantat i tenim l'amnistia, tens el teu principal dirigent polític a punt de ser amnistiat, no ho sé, potser l'equip de campanya hauria de pensar en donar més protagonisme a Puigdemont, malgrat que Puigdemont, tot s'ha de dir, No ho dic jo, ho diuen les enquestes, cada vegada que hi ha una enquesta la seva valoració és molt baixa perquè entre els adversaris de Puigdemont la nota sempre és molt baixa. Hi ha molt odi, no? Hi ha un component d'odi que a vegades a les campanyes

no va del tot bé. Escolteu-me, ho dic perquè també estem pendents del retorn de Puigdemont, que ja va explicar que seria després d'aquestes eleccions. I abans de Nadal mires el calendari tampoc hi ha tantes dates si vas després del pont de la Constitució dubto molt que torni pel pont de la Constitució en festiu i puríssima i Constitució no encaixa molt amb el tarannà del que defensa Carles Puigdemont. Aleshores, tornar al cap de setmana? Ho dic perquè també l'ABC publicava aquests dies, el Solenguerao crec que era, i posava data, dissabte 12 de desembre.

El cap de setmana el que et permet és una mobilització més gran per creuar de manera simbòlica la frontera, fer-ho amb el màxim d'acompanyament possible i intentar mobilitzar al màxim la gent que pugui anar a veure. Però la idea és que torni i vagi directament al Parlament, no? Hauria de ser així o si més no, Carles Puigdemont, jo crec que des del 27 d'octubre del 2017 que no trepitja el Parlament, tots els exiliats quan han tornat han estat rebuts al Parlament. Recordem que Carles Puigdemont és diputat al Parlament, no és cap de l'oposició, no ha volgut agafar el càrrec, però és diputat al Parlament i per tant, com a mínim, a nivell institucional se li deu que pugui fer un últim discurs i que després pugui fer el que vulgui. I Josep Rull pot decidir obrir-lo un cap de setmana o un dissabte? Això s'ha fet alguna vegada ja, d'obrir el Parlament en cap de setmana per alguna investidura. Crec que Quim Torra, de fet, un dels debats d'investidura va ser un dissabte. I potser la del mateix Carles Puigdemont també. Carles Puigdemont va ser investit un diumenge. Menja 10 de gener del 2016. I la potestat d'obrir el Parlament és del president del Parlament? Home, crec que s'ha de reunir com a mínim la Junta de Portaveus i la Mesa i tu pots fixar un ordre al dia pel dia que tu vulguis. Jo crec que és prou excepcional com per obrir un diumenge, només faltaria. Ja hi anirem tots. Faràs tu un programa des d'allà.

Ja ho veurem. Dos quarts de deu. Núria Uriols i. És que aquell cap de setmana hi ha la Marató, també. Diumenge. I serem a Lleida. Serem a Lleida. Parlar català no és molt important. No xafar la marató, no diga broma. Bueno, dubto que O sigui, l'ABC, i cito l'ABC, que és l'únic que s'ha atrevit a publicar una data, apuntava cap al dia 12, la marató és el dia 13, vull dir que es pot fer tot. Núria, i després Carles Monguilot.

Jo no sé quina data tornarà, però és evident que si és després de la campanya i abans de Nadal, les dates són. Bueno, n'hi ha poques, diguéssim, de disponibles, no? Si no, ha de ser el cap de setmana anterior a Nadal i veurem. El que passa és que tot el que és retorn a com s'escenificarà, què farà, Absolut secretisme, no hi ha fuga d'informació perquè hi ha molt poca gent que ho sap. Puigdemont no ha acabat de compartir això ni tampoc què farà després, que això per mi és rellevant també. Que no sabem quin serà el seu futur polític perquè no ho està compartint tampoc amb el seu entorn més proper sobre quan un cop arribi aquí si realment agafarà les regnes de Junts, voldrà ser candidat a la presidència. Sí que sabem que vol. Fer una volta a Catalunya per palpar quina és la situació del país, però més enllà d'això no se sap res més. I això és molt rellevant pel futur polític de Junts perquè porta molts anys en una situació excepcional perquè el seu líder està a l'exili i això marcarà el futur del partit i per mi també com. Es dibuixarà la política catalana, perquè el retorn de Puigdemont crec que tindrà un efecte molt important a la política catalana, sigui quina sigui la seva decisió final que prengui, que s'ha de respectar, perquè és evident que porta molts anys fora i un cop aquí, humanament, jo crec que s'ha de veure com ha sent i també què vol fer.

Sí, com sigui, el que hem de dir que tant de bo que arribi i que ens normalitzi la vida política, etc. Això s'ha dit, però és així, eh? Tot i que el PP ja ha advertit que derogarà la llei d'amnistia, que això sí que és un brindis al sol perquè que derogui el que vulgui la llei s'haurà aplicat i sap perfectament que no pot tenir efectes reversibles. Però bé, dit això. Jo penso que tornarà segur després de les eleccions, perquè el que voldrà el seu partit i la seva gent és que tingui una rebuda més o menys messiànica, on tots els focus es posin a disposició de la tornada del senyor Puigdemont, el president Puigdemont, i per tant, fer-ho abans de les eleccions quedaria intervolit, perquè seria potser un detall més dins d'una campanya o estratègia política de les eleccions. Per tant, jo estic segur que serà després. I abans de Nadal, home, segurament, és emblemàtic les dates de Nadal que pugui tornar a casa, no? Des de les anuncis del torron aquell famós. Però ho dic de veritat, això és una broma. Dit això, jo volia dir abans una cosa. No ens pot passar per alt que el CIS, que es nodreja diner públic i que fa unes previsions absolutament diferents de totes les que fan les restes d'agències que treballen amb enquestes, haurà de passar comptes perquè si va cridar l'atenció a tots que deia fa pocs dies l'Esquerra guanyarà repetirà el Pedro Sánchez i totes les altres enquestes diuen el contrari òbviament haurà fet la seva feina molt malament i haurà seguit directrius del govern que són qui els posa això és una de les coses que jo crec que no haurien de passar per alt perquè, home, en principi ja sabem que les enquestes sempre són. Previsions de futur que rarament s'encerten. Però aquesta flagrant diferència entre tots i l'única, diguéssim, agència oficial, jo crec que això tindria que passar-se comptes i es tindria que posar sobre la taula quan passi.

Quatre minuts passen de dos quarts de deu. Un últim element que vull posar damunt la taula i he de fer una pausa. Si aquesta enquesta més o menys va endavant, en quina posició queda el govern de Salvador Illa. Tenint en compte que deixarà de tenir una Moncloa favorable i d'entesa entre Pedro Sánchez i Salvador Illa. Què dibuixeu pel govern de Salvador Illa els dos anys que li queden de legislatura? Us imagineu un Salvador Illa abraçat a la senyera, perquè ens entenguem, mentre la Moncloa governa Pepe i Vox?

Jo crec que el que haurà de fer el govern Illa si aquesta enquesta es confirma és canviar d'estratègia, perquè la seva principal virtut que ha posat sobre la taula era que després del procés, que era confrontació amb la. Col·laboració, diguéssim, sí que es podrien arreglar els problemes a Catalunya, quan el govern de l'Estat, doncs, si realment canvia de color, la seva actitud davant de PP i Vox haurà de ser de confrontació. És a dir, haurà de ser una illa molt diferent del que estem veient ara, que és de diàleg amb el govern de l'Estat, i haurà de confrontar, diguéssim, amb el. Amb el model que posin sobre la taula el PP i Vox, perquè també serà l'únic referent important que li quedarà al PSOE. Serà el PSC a Catalunya i és on es podrà visualitzar aquesta diferència de model si realment PP i Vox dominen l'estat. Hem de veure si. Si això passa, sí, ella amb el seu lideratge acaba fent això. Els seus aliats, en aquest sentit, li poden donar suport per fer aquest canvi d'estratègia, clarament, perquè són Esquerra i els comuns, però, clar, és una legislatura que estava absolutament condicionada pel que hi havia a Madrid, perquè tota la legislatura catalana es nodria del sistema de finançament, tot el que és traspàs de rodalies, és a dir, eren carpetes que depenien sobretot de Pedro Sánchez i que el PSOE estigués a la Moncloa. Tot això cau si ara hi ha un canvi de govern i, per tant, hi haurà un viratge absolut del que ha de ser estratègicament el govern Illa. El que passa que no hi ha perill per la seva estabilitat, perquè té uns pressupostos aprovats, jo crec que acabaria la legislatura perfectament.

Depèn de com, potser el PSOE ha de buscar nou candidat, no? Vull dir que, o nou lideratge, o sobre el maló també del relleu.

Si perd Pedro Sánchez les eleccions i no pot ser líder de l'oposició amb un PSOE fort, ve el post-sanxisme, que aquí veiem Salvador Illa a veure què voldria fer i si voldria jugar o no, fins ara dic que no, però és evident que és un dels líders més ben valorats dins del PSOE, també. Perquè ara, després d'aquestes eleccions autonòmiques, per exemple, Castella i Lleó, Extremadura, que són candidats més o menys forts o que han tret un. En el cas de Castella i Lleó ha tret un bon resultat, en el cas d'Extremadura hi ha hagut un relleu i volen construir una alternativa al PP, s'emmirallen en Salvador Illa, amb el que ha fet aquí Catalunya, i per tant és un referent per Barons del PSOE.

Oriol. Sí, crec que serà l'únic varó que li quedi potable en el Suez. I tenint en compte també el que ha passat amb Oscar Puente, Oscar Puente és l'única persona que en els últims temps havia dit que si es brindava la possibilitat o que la pilota li arribava. Per ser el successor de Sánchez, que ell no l'accediria a cap company, sinó que ell assumiria la jugada, diríem-hi, per tant, amb Óscar Puente. Fora, Salvador Illa és el principal dirigent socialista conegut per plantejar-se, si el seu vol, un relleu. Pues és veritat que Salvador Illa sempre ha dit que la seva partida és Catalunya i que no es vol moure d'aquí. Quin Salvador Illa veurem? No ho sé. També crec que ens hem de preguntar de què ha servit tenir a Pedro Sánchez i Salvador Illa junts a la Moncloa i a Palau, perquè que jo sàpiga, Catalunya no té ni model de finançament nou, ni ser condonat ni tan sols el FLA. És veritat que els terminis del Congrés són complicats, que al Congrés les votacions són complicades, però de moment jo diria que Rodalies continua sense funcionar, que el finançament no n'hi ha, i que a Catalunya encara no se li ha condonat la part del FLA que li tocava, que tampoc era una part especialment rellevant. Era un bon principi, però no era un bon final. I dit això, quin Salvador Illa esperem? No ho sé, el 2017 Salvador Illa deia que encara que el PP t'humiliés tant com pogués, tu havies de dir-ho al Gambell. Que no podies confrontar, que no et podies aixecar de la taula, que havies d'anar a veure Mariano Rajoy i implorar-li que parés. Suposo que farà el mateix, tenint en compte que la seva actitud és de prudència, diàleg i moderació, jo espero que dialogui, que sigui prudent i que sigui moderat amb persones que volen aniquilar la llengua catalana, per exemple. Avui entrevistem Jordi Arevo al Nació. Estàs fent servir la ironia, eh? De fa estona. No, és que aviam, al final, no sé, el 2017 es va avalar per acció o per omissió el 155. Avui li preguntem a Jordi Arevo al Nació si hi ha en risc que PP i Vox facin un 155 o no, i diu que no. Per què? Perquè es mantindrà l'ordenament constitucional. Això és veritat, però jo crec que el PSC descobrirà que hi ha una Espanya que no és ni federal, ni federalitzant, ni amiga. Hi ha una Espanya que vol aniquilar el corpus, l'ànima del que és Catalunya, començant per la llengua a l'escola i acabant pel català al Congrés dels Diputats, i que tindran una majoria reforçada per fer-ho. I em figuro que potser en algun punt del camí es pregunten si té sentit o no continuar amb el mateix equilibri de relacions a nivell de sobirania i de presa de decisions entre Catalunya i Espanya. Però jo insisteixo, espero que el president Illa faci gala del seu diàleg tan preuat la tardor del 2017.

Sí, i a més, jo avui, com venir cap aquí, he escoltat que Míriam Nogueras ha dit amb molta èmfasi que a Catalunya les lleis s'escompleixen. Això ha sortit un tall que va dir ahir, jo vaig dir. Sí, qui la fa la paga i la llei escompleix, vinga que vingui. Doncs tranquils, no?, tranquils, perquè que jo sàpiga el 155 també és una llei, em sembla, eh? Tot i que es va arribar a dir que és una llei inconstitucional, si en un article de la Constitució, no? Allò que la cuixa de pollastre no era pollastre. Bé. Per tant, no, molt tranquil. Ara estàs defensant l'aplicació del 155. No, no, no, què va, què va. De fet, quan algú diu. No, quan algú diu que les lleis es compleixen és com quan algú diu que hi ha llibertat d'expressió. Les lleis es compleixen les que no t'agraden especialment i la llibertat d'expressió es defensa per dir a algú allò que no vols sentir. Per tant, si la senyora Míriam Noguera ha dit que a Catalunya les lleis es compleixen i no ho ha dit sense matisos, totes les lleis, deu voler dir, no?, Per tant, ni molt menys, a mi que no se m'interpreti malament, no es tornarà a aplicar el 155 perquè jo estic segur que és de persones intel·ligents aprendre dels errors i ja s'ha vist què passa quan poses en els pressupostos que admeten l'aplicació del 155 i aquí jo crec que tots n'hem après, i ara parlo seriosament, sense ironia. La solució ha de venir negociada, una mica la línia que deia l'Oriol, però negociada amb aquelles. Amb PP i Vox. No, no, o clar, és que si manen democràticament amb qui negociaràs? Amb qui negociaràs si anes amb PP i Vox, si tenen el govern a Espanya?

No, no es fa que ets fantàstic si volen asseure's a la taula,

PP i Vox, a negociar sobre Catalunya. Aquí està l'habilitat, no? I potser per això jo no em presento de president de la Generalitat, perquè no en sabria, potser no m'hi sabria posar, però. L'alternativa a no seure, que és la confrontació, que aquí ara jo sí que em vaig alarmar quan el president Pujol va insistir en l'entrevista que li va fer Joan Vallclara en el Punt Avui que tornarien a la unilateralitat. La unilateralitat, per definició, és incompliment de les normes i això sí que em preocuparia. Però bé, jo em quedo tranquil perquè avui mirem Nogueras. Ha dit públicament això, les lleis s'han de complir. Escolta'm, i quan no t'agrada. Parlava de multireincidència. Sí, parlava de multireincidència. Les coses com són. No havia d'utilitzar el plural, havia d'haver dit la llei. No, però dit això, les lleis en una democràcia que no t'agraden es canvien, no s'incompleixen.

3 minuts per 3 quarts de 10. Fem una pausa i us portaré un tema una mica més alegre per tancar aquesta tertúlia. Més alegre? Però si és molt divertit aquest tema, home, de la campanya. Sí, però no és alegre. No és divertit. Alegre no és. És interessant, és necessari, és tot el que vulguis. És alegre, ma non trobo. Un parell de punts importants. Un segon, perquè tenim una última hora. En aquest cas, bombers i Mossos buscaven des d'ahir a la nit un menor de 14 anys perdut al coll de Banyuls en una excursió amb el seu agrupament Escolta. Acaba de confirmar bombers que l'han trobat el menor, que està bé i que estan a punt d'extraure'l de la zona amb helicòpter. Aquestes últimes hores que havien treballat en aquesta operació de rescat. Final feliç. I els bombers també han informat d'un esfondrament d'una casa a Ribarroja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, una casa ha col·lapsat completament i els bombers treballen amb la possibilitat que una persona hagi quedat atrapada sota la runa, per tant pendents també d'aquest col·lapse provocat segurament per les pluges ahir al sud del país. Ara tornem.

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix a través

de les teves branques. Estàs con. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat, només fins a final de mes.

200 grams de crema picada, una culleradeta de sal i un pessic de sucre. La recepta del sofregit dels diumenges te la saps de memòria. Però saps també que les empreses tenen un termini per respondre a les reclamacions i si no ho fan, pots anar a l'oficina de consum del teu municipi? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les receptes de tota la vida. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Arriben els Renew Days, l'ocasió de passar-te els vehicles d'ocasió. Només fins al 30 de novembre gaudeix d'avantatges exclusius en la compra del teu vehicle. I ara emporta't un any d'assegurança de regals si el finances amb RCI Bank. Renew, vehicles recondicionats disponibles a la xarxa Renulidacia. Condicions a es.renew.auto T'esperem als nostres

concessionaris de Catalunya.

Sí, ara ja pots abraçar la Tat, perquè ja és aquí el seu peluix. Prepara la teva habitació, perquè ja pots tenir tota la col·lecció dels Falalà. Els peluixos dels Falalà, als punts habituals i a la botiga Trescat.

Hi ha casos greus. Si no em posava la mà sobre ni em feia sang, jo no podia denunciar-ho. Però el maltractament a la gent gran no sempre és violent ni conscient.

Però que preciosa que és. No sóc una nena petita. Tinc nom. I això d'anar al metge i que et parlin amb la persona que t'acompanya, això també és una mena de tisma.

Els grans maltractats. 30 minuts. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El Citroën C3. Aircross. ¿Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3

per ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

És que és molt gelós. O fa part que em protegeix? Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català en actiu que et faci vergonya a l'hiena. Però que quan preguntes això. Trump o Bernat Sur? Puyal o Putin? Escolta, que vols que se m'enfadi tothom aquí? Si demà et fessis ric, seguiries en el programa.

La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Passant dos minuts de tres quarts de deu del matí, el suplement amb el Carles Munguilot, l'Oriol Marc i la Núria Oriols. Atents tots tres, que això potser us interessa, alguns més que d'altres. Aquesta setmana ens fem ressò d'una notícia que ha causat furor a les xarxes. És la plataforma Lliga.cat, que ha nascut per ajudar a lligar en català. Perquè fer-ho en aplicacions de cites convencionals pot ser tot un repte. I atenció, si us esteu plantejant fer-la servir, perquè per ser-ne usuaris s'ha de superar, abans que et donin el vistiplau per entrar-hi, un petit test de català de nivell B2 amb algunes preguntes. De seguida formularem algunes d'aquestes preguntes, a veure si els superaríeu. És fàcil, eh? Però abans saludo alguns dels fundadors de Lliga.cat. Són el Teo Garcia i el Martí Vila. Bon dia a tots dos. Hola, bon dia. Bon dia. Què tal, com esteu? Bé. Expliqueu-me què us va portar a crear aquest Lliga.cat.

Mira, doncs nosaltres feia temps que trobàvem que les aplicacions de sempre, tant perquè el nostre entorn ens ho deia com perquè ens n'havíem adonat, que estaven pensades per tot el món. O sigui. Són grans multinacionals americanes, normalment, i al final no adapten a cada cultura ni a cada comunitat. Llavors vam pensar, ostres, per què no fem una cosa més nostra, que la gent es pugui trobar més transparentment, que no hi hagi tants lios, denuncis de pagaments, de problemes. I ens vam posar mans a l'obra.

Una de les característiques que més reivindicau d'aquesta plataforma és que no té algoritmes, Teo. Per què?

Exacte. Ens molestava molt que les aplicacions tradicionals, si pagues més, per exemple, pots fer que et vegi un munt de gent o, a més a més, hi ha les coses de que. Si molta gent et posa like, després et mostren a tothom. Llavors fa que la mateixa gent es mostri moltes vegades i hi hagi molta gent que quedi com amagada. Això ens va semblar fatal quan ho vam descobrir i llavors vam dir, no, no, a Lliga.cat això ha de ser completament diferent. Ha de ser un algoritme transparent en què tothom surti de manera aleatòria. O sigui, a les aplicacions tradicionals és l'algoritme que tria per tu qui veus i en canvi a Lliga.cat tu veus a tothom i ets tu qui decideixes qui t'agrada i qui no.

Clar, i aquí pugui pensar, escolta'm, aquí hi ha un punt de supremacisme també, perquè és una plataforma en què només demanes, exclusivament has de poder parlar català, si no, no hi entres.

A veure, la realitat és que hi ha moltes que, per exemple, són només per escaladors, només per gent de la ciutat, o només per gent homosexual. Llavors és simplement una segmentació més del mercat. Que creiem que pot interessar moltíssimes persones.

Mira, llegeixo un parell, a veure si la superaríeu. Em dieu si són. Quina frase és correcta? És un tipotés, no, el primer que feu? Un tipotés de català, eh? Sí, sí, és molt senzill, és simplement per entrar. A veure, Monguilot, quina frase és correcta? Opció A, no m'ho havies dit. Opció B, no ho m'havies dit. Opció C, no m'havies ho dit. Jo li diria, torna-m'ho a dir, que no t'he entès. Molt bé. Jo no sé. I aquesta altra, completa aquest llibre, aquest llibre m'ha agradat molt, l'he llegit d'una tirada, l'he llegit d'una tirada, l'he llegit d'una tirada. Bé, escolta'm, és fàcil, fàcil, fàcil, això. Teo, Martí? Exacte. L'objectiu no és deixar ningú fora.

No. I a part, si no, el que deies que en absolut és cap tema de. De discriminació, ni molt menys. És simplement que la gent que parlem català ens entenem molt bé i tothom que el vulgui parlar mínimament pot superar l'examen i pot entrar.

Quants usuaris teniu?

6.200 o així? No, no, més de 6.000, perquè ahir, per exemple, en van entrar més de 600. Abans d'ahir, uns 400, també. N'estan entrant molts, últimament.

I estem super contents. A partir dels 18 anys fins a l'infinit, entenc. Vinga, Martí, Teo, un dels dos, som-hi.

Sí, sí, sí. Sí, sí, hi ha gent fins i tot de més de 80 anys a l'aplicació.

I han sortit gaires parelles? Han sortit gaires parelles?

Un món, eh? Hi ha milers i milers de connexions, potser 7 o 8 mil. Cada dia n'hi ha milers de noves. És increïble. De fet, creiem que ens acabarem arruïnant de tan bé que va, perquè les apps de sempre el que volen és que justament no trobis parella perquè segueixis allà. I com que nosaltres volem tot el contrari, la gent marxa molt ràpid. S'ho desinstal·len en un moment.

Teo Garcia i Martí Vila, Lliga.cat, tot un èxit. Moltes gràcies, una abraçada, molta sort. Molt bé. Mira, el monguilón en Oriol Riols i l'Oriol Marc, tots tres enganxats al telèfon mòbil, ja s'han descarregat l'aplicació. Mira, jo estava avisant, hi ha un company, que es diu

Bernat Castanyer, al Nació, al diari, que fa cada setmana una secció de català, amb coses que puguin, que siguin noves, que puguin connectar, i li he dit, escolta'm, l'Escapa està entrevistant ara mateix a dos impulsors de Lliga.cat, això ho hem de fer sí o sí.

Funcionarà moltíssim. El que no sabia és que hi havia una aplicació de cites pels escaladors, Núria. Tampoc ho sabia. No ho sabies? Segur? Bé, al Rucuadro hi ha molt joc, eh?

I els escaladors lligons. No, com hem dit. No es pot tenir la doble condició, escalador i lligón. No sé per què s'ha d'escloure. Jo tinc un problema. Jo si veig això, pensaré que és per saber la classificació, com va el Barça. Lliga, punt, camp. Jo, pobreta, així d'ingenu. La Lliga, el Barça. Un moment, un segon, poc a poc. Primer el monguilot i després la Núria. Dit això, jo és que soc d'una vella escola que quan tenia que lligar, fa molt d'anys, jo és que unes pinzellades de Neruda, per exemple, eren imprescindibles. Treies Neruda, eh? És pitjor que treure la guitarra, això. Sí, també la treia, també tocava la guitarra jo. Què passa? Home, sí que em podria readaptar i unes pinzellades de Miquel Martí Pol, de veritat. Però no hi veig la necessitat, perquè inclús amb els arts de l'amor a vegades enronar. Saps que no has d'enronar amb la boca plena, per tant, no sé si sempre és necessari que hi hagi diàlegs lingüístics d'altura, perquè aquest del llibre, home, està bé, l'idea, no? O sigui, vostè llegeix. Bueno, no ho sé, de totes maneres, si els va tan bé. Buscaré això i a veure, només per un interès científic, diguéssim, ara no estic jo per lligar, només faltaria. Ai, Rezabel. Núria, em posaria targeta vermella.

No, que per estendre el català, diguéssim, jo crec que és millor que la parella no parli català, perquè llavors hi ha algú nou que aprengui català, diguéssim, en termes estratègics per la llengua, ho dic. I dit això, volia dir alguna cosa. Per la llengua com a idioma, vols dir. Sí. Volia dir algo del Barça, perquè en el programa aquest dels Estats Units hi havia el Gustav, que és suec, que ha estat tan enamorat com tu del Messi i del Barça, Oriol. No és gaire original, el Gustav. No, sí, i em vam formar del Clàssic, perquè estàvem allà i vam jugar al Clàssic. El vas veure? No el vaig veure, ell el va veure, malgrat la diferència horària. Se'l podria haver estalviat, també t'ho dic. Sí. O sigui, s'està aprenent en català la cançó de, no l'himne, sinó l'altra. L'altra quina és?

Un dia de partit, al Camp Nou vaig anar, al Gol Nord vaig anar. Aquesta, crec que aquesta. En 1899, neix el club que porto al cor, blaugranes són els colors. És que aquesta. Carai, Roger. Hem de marxar, va, vinga. Gràcies, pausa, l'Eva compta amb els titulars i tornem cap a Londres amb el Lion Sindreu. Núria Uriol, Soriol Marc, Carles Munguilot, bon diumenge. Bon diumenge. Gràcies.

El suplement amb Roger Escapa.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Au, filla, puja a l'autobús.

D'acord. Vindràs a buscar-me després.

No, filla. De camí a la feina amb la moto. El cotxe del davant frenarà de cop. I xucaré. I l'accident em deixarà en coma.

Per evitar accidents, anticipa't. Dalt de la moto, protecció, prevenció i prudència. Generalitat de Catalunya. La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un món de productes,

cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3CAT. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3CAT. Tot 3CAT.

És aquí. El Citroën C3. Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3

per ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Finançant amb Estelantis Finance a Citroën Ponés.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge valbràs.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

¿Y si un joven puede comprarse una casa?

¿Y si quien gobierna es honesto y gestiona bien?

Y si las cosas simplemente funcionan.

No es imposible, es el país que mereces y estás a la distancia de un voto. El cambio necesario. Vota Feijo. Partido Popular.

Nosaltres no juguem a aquest joc. Els diners dels catalans a Catalunya. Prou d'ofegar les famílies i la classe mitjana. Qui paga impostos de primera mereix trens i serveis de primera. Et posem a tu al centre, a la llengua, a la nació. Junts posem Catalunya al centre.

Tenim un país i una gent extraordinaris i la política pot estar a la nostra altura. Ens han fet creure que res no pot canviar, que viure enfrontats és el més normal. Nosaltres ens mereixem molt més. El poder és teu. El 29 de novembre, vota Democràcia21. Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans.

Però quan ens ajuntem, podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes. Això és el Front Ampli. Això som els comuns. La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta.

Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa.