
El suplement, de 9 a 10 h - 21/11/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Són les 9.
La primera reacció del PP al cara a cara de la nit de dijous, que tots els analistes coincideixen que va guanyar Alberto Núñez Feijó per golejada, va ser distribuir una fotografia del líder popular passejant un gosset amb corretja. Si encara no heu entès la metàfora, només cal recordar que Pedro Sánchez és també Perro Sánchez. Primer un sobrenom dels enemics, després també dels amics, perquè el líder del PSOE se'n va saber rebre d'ell mateix i incorporar-ho a la campanya. Aquest és el to d'una campanya electoral marcada aquesta setmana per l'entrevista desconcertant de Carles Puigdemont al diari El Mundo. Ja fa unes setmanes l'expresident va dir que ajornava la seva tornada a Catalunya després de les eleccions per evitar embrutar el final del seu exili enmig d'una campanya de la qual se'n volia mantenir al marge. Però aquest perfil baix contrasta amb l'entrevista que va concedir a Esteban Uriztieta, l'home que durant el procés va signar notícies falses contra Xavier Trias i Artur Mas. Un cop d'efecte tan impossible de pronosticar que 48 hores després els analistes encara discuteixen sobre si som davant de l'enèsima jugada mestra o d'un tret al peu. Potser aquest cap de setmana, en l'acte central de campanya de Junts a Castelldefels, amb atenció, Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont, en aquest cas a través d'una pantalla, sortim de dubtes.
Avui a la tertúlia del suplement hi tenim la periodista Olga Ruiz, el Jaume Clotet, que és periodista i escriptor, i l'Eduard Voltes, que és director de Pròxima Estació. Bon dia, bona hora a tots tres. Bon dia. Què tal, com esteu? Bé, i tu? Molt bé. Molt bé, molt bé. Amb ganes de cap de setmana, la veritat. Radiofònic, si més no. Jaume, dijous et devia. Tremolar el telèfon a primera hora, tu. Més del que és habitual. Sí, la gent preguntava. Què et preguntava, la gent?
Per l'entrevista del president al diari El Mundo. I què et deien? Preguntaven, el que m'ha preguntat quan he arribat l'Olga aquí, que m'ha dit, m'expliques això? I he dit, no. Així de clar. Perquè he suposat que tu m'ho preguntaries també, i per tant, bé. Tu en sabies res? No, no, ni en sabia res, ni tinc per què saber-ne res, vull dir, però no en sabia res. Què et va semblar? A mi em va semblar dues coses bé i una no tant. És a dir, em va semblar que la campanya de Junts, com l'altres partits més petits en la campanya d'àmbit estatal, estava més apagat, més desdibuixat, perquè costa, evidentment, fer segon lloc en un duel. Com el de PP i PSOE, i per tant, quan a tu et costa sortir o ocupar l'espai mediàtic, doncs potser has de fer coses imaginatives, i de fet, la primera pregunta que li va fer en el debat cara a cara al senyor Feijó va ser sobre aquesta entrevista. Dos, el contingut del que diu, a mi no em sembla, avui ho diu crec que l'exèrcit de García Pagan a la Vanguardia, el contingut no és nou. És nou, potser, en la formulació dels qualificatius que dedica el president Puigdemont al president Sánchez, dient-li que és una persona moral, però són coses que ja s'han dit moltes vegades des de l'entorn de Junts i des de no l'entorn de Junts també.
Per tant, de coses novedoses no n'hi havia algun detall, com per exemple el tema de la fotografia del Parlament Europeu i aquest tipus de coses? Però coses noves no n'hi havia, però jo crec que van en la línia de, per cert, de la coherència amb la campanya que fa la Míriam Nogueras de tot el dia a qui més crec que peguen argumentalment és el PSOE. I per tant, perquè suposo que la relació que hi ha hagut aquests anys no ha sigut bona i els incompliments que hi ha hagut, i per tant, això tampoc em va sorprendre el contingut. A mi el que em va sorprendre és el mitjà escollit. És a dir, jo crec que el rebombori que hi ha hagut mediàtic, i que n'estarem parlant ara mateix, si aquesta entrevista igual, amb els mateixos termes, s'hagués fet al diari El País, en parlaríem menys del continent i més del contingut. Per tant, a mi em sembla que el mitjà triat en si mateix era també un missatge. És veritat. Que es diu des de l'entorn de Junts, o crec que ha sigut públicament fins i tot, que la manera d'arribar als interlocutors als quals es volia arribar era amb aquest diari, és una possibilitat, jo crec que hi hauria arribat amb altres mitjans, altres ràdios, altres mitjans. I després hi ha un tema que també pot ser desconcertant per moltes persones, que és que si el president Puigdemont no vol tornar
a Catalunya fins que s'acabi la campanya per no interferir en la campanya electoral, no només ha fet aquesta entrevista, crec que ahir va participar en un acte polític per videoconferència, i per tant hi ha hagut una certa participació, que consti que jo soc des del primer dia que pensava que, o hauria suggerit, que vingués físicament aquí a fer campanya. És a dir, el mateix dia crec que van amnistiar definitivament Oriol Junqueras i Raúl Romeva, Raúl Romeva va tancar la llista de Gabriel Rufián a les generals, per tant, a mi em sembla normal que tu participis dels teus drets polítics intensament, si. T'han vulnerat durant 9 anys i per tant la primera que pots has d'ajudar el país o els teus o el teu partit i per tant jo si fos ell hauria vingut a Catalunya a fer campanya des del primer minut i per tant l'entrevista aquesta amb aquesta idea seva de no tornar és veritat que aquí pot haver-hi alguna incoherència Eduard.
Bueno, jo quan ho vaig veure, que a més a més estàvem compartint plató amb el Jaume en el mes nit, quan va sortir la portada del Mundo Parlant Demà, i jo crec que vaig pensar el que ha pensat el 99,9% de la gent que es va trobar amb aquesta portada, i és que Puigdemont feia un moviment per facilitar la victòria de PP i Vox. És a dir, si ell volia fer una empenta final a Feijóo cap a la Moncloa, doncs no ho podia fer millor que donar una entrevista exclusiva al Mundo i dir-hi el que va dir. Jo crec que, d'alguna manera, el gag del Polònia d'aquest dijous ho resumeix a la perfecció. I aquesta és la impressió que diria que va tenir tothom. Realment va ser una cosa desconcertant i quan entres als detalls encara ho és més, no? No només pel diari triat, sinó pel periodista triat. Ahir a Vilaweb, crec que era en Josep Noel Art, feia una anàlisi en què titulava per què Carles Puigdemont ha deixat entrar el llop a la Casa de la República. Aquest periodista és el que es va inventar els contes falsos de Xavier Trias i d'Artur Mas a Suïssa, perquè li dones aquest premi. A les clavegueres de l'Estat deixant-les entrar a la Casa de la República i donant-los entrevista per dir allò que ells volen sentir que és una desqualificació total i absoluta de Pedro Sánchez a una setmana de les votacions diguem-ne, no? Per tant, per mi és un despropòsit incomprensible. Han passat ja tres dies, dos dies, i encara no ho he entès. I com em sembla que deies, o ha dit algú en el programa aquest dematí, si una jugada política l'has d'explicar tant, vol dir que no s'entén. Olga. Jo la veritat és que
tinc la sensació d'estar vivint una setmana en la que entenc poques coses políticament parlant o a nivell d'estratègia política i aquesta n'és una més. No sé si la primera o la segona, per ordre de manca d'enteniment, però és una més. Ens ho estan venent tot com una estratègia. El cara a cara de Pedro Sánchez vol dir el to baix Sí, després ja anirem segurament però en general també l'entrevista de Puigdemont ara s'intenta justificar com una mena d'estratègia que jo personalment no entenc d'altres tampoc, però per mi l'estratègia ha de tenir un sentit i el sentit ha de justificar. El vehicle d'aquesta estratègia llavors em costa molt d'entendre que el sentit d'aquesta estratègia del president Puigdemont sigui facilitar la victòria o com diu l'Eduard donar ja en fi el cop de gràcia definitiu a Pedro Sánchez i per tant facilitar la victòria del Partit Popular. I em costa d'entendre perquè si la situació ja ha estat com ha estat amb un govern d'esquerres governant Espanya, clar, no em vull imaginar com seria amb un govern de dreta amb la dreta de Vox. Llavors, només em queda. Per posar-li. Mira, jo crec que de vegades no tot és estratègia, que de vegades coses que no es poden justificar de seguida surten a dir-nos que són estratègies, de vegades també té a veure amb una incontinència barborreica, que em costa de veure també, perquè és una entrevista planificada, amb un mitjà planificat, que saps quin és el mitjà, que saps quines preguntes et faran, i que per tant tu has d'haver decidit quin és el missatge que vols donar amb aquella entrevista. Per això em descol·loca més, és a dir, no és un passadís que t'agafen, et posen un micro, una carxofa i dius i després no saps per on sortir-ne, sinó que és una entrevista planificada, amb un dia, una hora i un temps determinat que has tingut temps de pensar. Però deia, posats a buscar una estratègia, que de veritat que em costa molt de veure, només em dona per pensar. Que la reedició de l'independentisme, que vol representar Junts, en aquest cas, o que vol representar el president Puigdemont, veu de la font de la crispació, de la confrontació amb l'Estat, d'una situació encara més incòmoda, i entenc que aquesta situació es donaria de forma més palpable amb un govern del Partit Popular en Vox. És a dir, que un govern del Partit Popular en Vox facilitaria que un independentisme ha dormit, despertés de cop i es reedités.
Els governs del PP tradicionalment sempre han estat la gran fàbrica d'independentistes.
Exactament. Ara que deia l'Olga això, m'ha recordat una frase d'un amic meu de la CUP que sempre em deia que menys de tres incoherències és dogmatisme. I per tant, a vegades, com diu l'Olga, no tot està planificat i tot és coherent amb les trajectòries. Però hi ha una cosa que sí que m'agradaria dir que heu dit els dos. Que és que heu vingut a dir que en aquesta entrevista Carles Puigdemont o Junts pretén ajudar o facilitar un govern de PP i Vox. Jo amb això no estic gens d'acord. Jo crec que qualsevol militant de Junts i qualsevol votant de Junts crec que no vol un govern amb majoria absoluta de PP-Vox. Jo crec que l'escenari ideal per Junts, que és enverinat, és repetir la situació actual que entre un bloc i l'altre hi hagi dos, tres, cinc diputats i siguin exactament els que tingui Junts. Jo crec que el que vol Junts és tornar-se a posar just al mig i decantar la majoria. I en aquest escenari jo crec que tothom sap que no es facilitaria un govern de PP-Vox, ho sap tothom. Per tant, la intenció, jo no sé exactament quina ha sigut aquesta entrevista, però que ha sigut ajudar el PP i Vox a treure majoria absoluta, jo estic segur que no és així. Perquè el que no pot ser és que si tu estàs en contra del PSOE, en aquest cas Carles Puigdemont, o qui sigui, és igual, si tu critiques a Pedro Sánchez, critiques que no s'ha aconseguit res, critiques la seva estratègia política o la seva corrupció, automàticament estàs fent el joc a PP i a Vox. Eduard. Bueno, a veure,
que l'entrevista fa el joc a PP i a Vox és donar evidència. No, que el PP ho utilitzi és una cosa. No, l'haurà d'utilitzar perquè és possible que ho utilitzi. Si tu dones una entrevista al mitjà de la dreta, al gran mitjà de la dreta. I el periodista que hem mencionat. I per dir allò que la dreta vol escoltar, i ho fas a una setmana de les votacions, vol dir que has decidit que per algun motiu t'interessa que aquesta gent guanyi les eleccions. Llavors, s'han dit dues coses. Una és, ell mateix ha dit, he aconseguit posar Catalunya al centre del debat. No, no, mentida. La paraula Catalunya no es va pronunciar en el cara a cara entre Pedro Sánchez i Fejo. Es va pronunciar la paraula Puigdemont.
Mira, el que va dir Carles Puigdemont ahir en aquest míting que va celebrar a Lleida Junts per Catalunya a través de videoconferència, per tenir clar exactament com es va referir a les conseqüències d'aquesta entrevista, va ser això.
Que ens hem ficat al mig, ens hem posat al centre. Si cal, ens hem autoconvidat en els debats. Tothom sap que nosaltres ahir vam ser presents en aquest cara a cara entre el senyor Feijó i el senyor Sánchez. Incomodar-los i recordar, sí, que hi ha un elefant a l'habitació que es diu Catalunya. Els cou, els pica, doncs que es rasqui.
Bueno, jo això no A veure, jo demano que repassi el debat. No es va parlar de Catalunya en el debat.
No es va parlar de Catalunya, però parlant de Carles Puigdemont
s'està parlant del procés i de l'amnistia i de tot el que comporta. I es va mencionar el nom de Carles Puigdemont una vegada. És a dir, si aquesta era l'estratègia, també, no va funcionar. Però, a veure, la cosa aquesta de que si guanyen PP i Vox, pujarà l'independentisme. Podríem dir que l'evidència històrica demostra que això és així, que l'independentisme és reactiu, diguem-ne, no? Més reactiu que no propositiu. Però si tu ets percebut com aquell que ha facilitat el govern PP-Vox no en trauràs rendiment polític després és a dir, qui en traurà rendiment serà la part de l'independentisme que hagi fet tot el possible per evitar un govern PP-Vox perquè la gent no vol un govern PP-Vox la gent no vol ser governada per aquesta gent. O sigui, aquests càlculs de A Catalunya. A Catalunya. A la resta de l'Estat sembla que sí. No, no, no, estic parlant de Catalunya. Sí, sí, estem a la Ràdio Nacional i jo parlo pels catalans. Però la gent de Catalunya no vol aquest govern. I no el vol alguns per raons, diguéssim, de tipus nacional, lingüístic, cultural i tal, i altres, doncs, mira, perquè jo soc sindicalista, perquè jo soc feminista, perquè jo soc homosexual, perquè jo soc jove precari, perquè jo soc etcètera, etcètera, etcètera, no? Llavors, no han. Bueno, continuo sense entendre-ho. Jo crec que no ho entenen ni els militants ni els votants de Junts, la gran majoria, i segurament no ho entenen ni la direcció de Junts. De seguida l'Olga Ruiz, un segon.
A tomb de tot el que esteu explicant tots tres, crec que és interessant l'article que avui publica el Xavier Bosch al diari, que diu, el qui pugui votar que voti, acaba dient, els capitostos de Junts no els ha fet tan mal el que ha dit Puigdemont, que ja ho sabíem, sinó el moment en què ho ha dit. I sobretot el lloc on ho ha dit. No és gens innocent haver rebentat la campanya amb l'entrevista al Mundo. Un periodista com Puigdemont ha fet bona la màxima de McLuhan, que el mitjà és el missatge, això que deia el Jaume Clotet. No en trobaríem un exemple millor. De les paraules de l'expresident només sorprèn una cosa. Igual que va dir Toni Comín, Puigdemont insisteix que han derrotat Espanya. Per haver aconseguit l'amnistia, es pregunta. Per no haver anat a la presó, es pregunta. Per dir-ho al revés, la victòria de l'independentisme, per més greu que em sàpiga, no la veig per enlloc.
Olga. Sí, una mica partint d'alguna de les coses que deia en Jaume. Tu pots situar el teu posicionament d'èxit en una entrevista. És a dir, tu pots dir, mireu, ens deien que no, i resulta que han cedit amb això, amb això, amb això, i ho pots fer d'una determinada forma i ho pots fer d'una altra determinada forma. És a dir, ho pots fer posant-te tu al centre i el teu èxit al centre, èxit de negociació, èxit del que vulguis, o ho pots fer desacreditant. L'altra part. Puigdemont el que fa en aquesta entrevista és un descrèdit total i absolut d'una figura en concret, que és la de Pedro Sánchez. És a dir, el que fa és desacreditar la seva figura, parlant d'ell com una persona que és capaç de qualsevol cosa, per estar al poder, per mantenir el poder, que la seva ambició el cega, que és amoral.
Però qui el convida en aquest debat, en aquest cara a cara, és Feijó, que el cita tres vegades a Carles Puigdemont. Però Pedro Sánchez en cap moment entra a la rèplica. Pedro Sánchez en tot el debat no cita a Carles Puigdemont, no entra a la picabaralla de Feijó.
Sí, però aquí tindríem una lectura que parteix de l'estratègia que va prendre Pedro Sánchez al debat. Però en qualsevol cas el que fa Puigdemont és un foc amic o no constant cap a Pedro Sánchez. Però per què és foc amic? Dic amic o no, he dit amic o no. Amic ho ha estat quan hi ha hagut una negociació amb les que s'han aconseguit una sèrie de coses que eren impensables amb un altre color polític al govern. Entenc que és més amic que el color que podria venir, almenys, no? Almenys es considera més amic. És a dir, el descrédit és cap a una figura en concret. I aquí és on a mi em costa entendre el per què. El per què. Per què vol presentar la figura de Pedro Sánchez partint de l'imaginari col·lectiu de Puigdemont? Per què vol presentar la figura de Pedro Sánchez en concret com un ésser absolutament amoral, que ha passat a parlar-ho de tot el que ha demanat, que el poder alcega? Quina és l'estratègia amb aquesta cosa en concret? I després una cosa molt important. Mireu, al final jo crec que quan tu representes un partit, amb el càrrec que sigui, tu parles. En teoria, també, darrere tens tota una sèrie de gent que té el mateix argumentari que tu, o tu representes l'argumentari d'una sèrie de gent. Militants, polítics de la teva formació, etcètera. Amb els dos casos, i després en parlarem de l'altre, què pensa la gent del partit a les declaracions de Puigdemont? Les han entès com a estratègia, realment? Això és el que m'agradaria saber.
Què pensa la Miriam Núñez? Pensa en privat, eh?
Jaume, clar, clar. Primer, Jaume, primer. Dos coses. En relació al. Bé, el que deia l'Olga, hi ha un tema personal. En política hi ha un tema personal sempre. Un cas paradigmàtic, també de casa, és la relació entre Rufián i Nogueras. Evidentment, no es pot entendre si no hi ha un tema personal entre tots dos, no? I, per tant, la relació de nou anys de. Els nou anys que ha estat el president a fora, en la relació amb Pedro Sánchez les mentides que al final no s'han produït i tot el que ha passat, jo crec que pel president Puigdemont hi ha un tema personal de, segurament, una frustració, un ressentiment, diguem-li com vulguem. I, per tant, això, evidentment, aflora sempre. La segona cosa. Que deia l'Olga de. No pateixis, reprenem el fil després,
quan vulguis. Digues, Eduard.
No, diguéssim, si tot plegat hagués servit perquè es parlés de Catalunya, en el debat no només en el cara a cara sinó en la campanya electoral perquè els líders espanyols estiguessin obligats a parlar de Catalunya almenys ha salvit d'alguna cosa però és que tampoc. És a dir, els problemes dels catalans o els problemes específics de Catalunya, diguem-ne, no van aparèixer en el debat per res. És que tampoc ha servit per això. I, per tant, diguéssim, no. Preguntava a l'Olga què en pensen els militants i els votants de Junts, o els militants i els dirigents de Junts, i una cosa és, van trigar unes quantes hores a reaccionar i va haver un desconcert total, diguem-ne, cada cau durant unes hores, però a mig matí ja es va començar a tancar files al voltant de. De l'entrevista i del president Puigdemont, però una cosa és el que estan dient en públic i jo no he trobat ningú de Junts que en privat digui que entén de què ha anat aquesta entrevista.
Jaume, acaba. Reprenc el fil perquè ara he entès la meva pròpia lletra, que a vegades em costa entendre. L'ambició desmesurada de Pedro Sánchez, que documentava l'Olga, jo crec que és així. Jo crec que la majoria de gent sap que Pedro Sánchez. En llenguatge popular, mataria sa mare per ser president. És a dir, posa la seva dona en els mítings, no en els cartells, sinó a parlar en els mítings, que és una cosa absolutament d'un país del Tercer Món. L'ambició que té, en els casos de corrupció, governar sense pressupostos, no un any o dos, que es pot arribar a entendre, no ha aprovat un pressupost en cap any de la seva legislatura. Això no és normal. Té dos secretaris d'organització en casos de corrupció, i ell. O sigui, governarà per damunt de qualsevol cosa. Llavors, jo no sé si és amoral o no amb aquests termes, però que té una ambició desmesurada per governar, jo crec que això és així.
Digues, Olga. Sí, només un comentari, que si no després se'm passarà, i no és que tingui res a veure. Vull dir, estic d'acord, no es va parlar de Catalunya pràcticament res, en tot el debat, i això ens pot fer una idea de la radiografia d'on està centrada aquesta campanya electoral, que és amb clau molt, molt, òbviament són unes eleccions espanyoles, però és amb una clau absolutament d'Espanya, sense més. Però jo sí que vull fer un apunt sobre el debat. El mateix dia que s'estava produint el debat va haver-hi un assassinat. Masclista, un altre assassinat masclista. Home, a mi m'hauria agradat, crec que ho deia també en un mitre aquest cap de setmana, no sé si Rufián o ahí o Irene Montero, però en aquest cas se'ls dona la raó. A mi m'hauria agradat que les dues persones que opten a la presidència del govern amb més o menys possibilitats haguessin tingut un record per un tema que no ha ocupat ni un segon de la campanya electoral. I això sí que és també per posar-nos les mans al cap.
Ara el Jaume parlava sobre Pedro Sánchez i deia unes coses sobre ell que jo he dit també en el passat sempre que he tingut oportunitat d'opinar sobre Pedro Sánchez ho he dit a mi em sembla que Pedro Sánchez és una persona que no té principis. I que realment estaria disposat a qualsevol cosa per mantenir el poder, i això ho he defensat. I una cosa és quina valoració ens mereix la figura de Pedro Sánchez, i l'altra cosa és quina valoració ens mereix la intervenció del president Puigdemont en l'entrevista al Mundo aquest dimecres o aquest dijous. Són dues coses diferents. Podem coincidir en la valoració sobre Pedro Sánchez, però això no vol dir que vulguem que governi el neofranquisme. Això no vol dir que vulguem que governin els ultras, els que volen acabar amb Catalunya. Llavors, qualsevol acció que faciliti que aquesta gent governi, jo crec que la gent de Catalunya no la pot entendre.
9 i 23 minuts. Mira, tenim reacció tant al debat com a les paraules de Puigdemont per part de Pedro Sánchez, que aquest matí ha matinat i ha anat amb la Júlia Otero a Onda Cero. I no tenim el document, però sí que puc reproduir el que ha dit a preguntes de la Júlia Otero. Diu, no em va passar res sobre el debat, eh? Diguem, tenim el tall o no? Sí o no? Si no, ho dic jo, eh? Diu. Olga, sobre com va enfrontar i com van tomar Pedro Sánchez la seva estratègia en aquest cara a cara. I sobre Puigdemont diu, l'única ambició que he tingut és que es produís la normalització de la convivència a Catalunya. Aquí sí que s'hi ha referit directament a Carles Puigdemont, a diferència del que va passar en aquest cara a cara, a més per moltes televisions estatals. Olga. Mira, no.
Que clar, és que no.
Tu no te'n passes que això fos l'estratègia? Home, és evident que el cara a cara va estar tan polite perquè ho portava preparat de casa. Òbviament.
Clar que me'n passo que és una estratègia. L'altra cosa si va ser encertada o no. Exacte, perquè com que és irreconeixible la persona que vaig veure, només pot respondre o a que aquell dia tenia 40 de febre i estava desitjant marxar a casa perquè es trobava malament, o a que s'havia pres un ansiolític i no li va caure gaire bé, o a que era una estratègia. Sí, clar, i van estar tancats preparant el debat, el cara a cara, i el cara a cara és un dels moments més àlgids de tota campanya electoral. Sí, era una estratègia. Puc dir que és absolutament errònia equivocada, absurda inentendible i que no sé quin és el propòsit d'aquesta estratègia i mireu que he llegit tot el que han dit els suposats i segurament entenen molt més que jo lògicament perquè té un equip fantàstic
el que argumenten és que volia captar el vot de l'indecís i més centrista, és a dir, no tant a l'esquerra del PSOE sí,
perfecte, el que passa és que una persona no és un dia. És a dir, si jo avui vinc i em poso a dir, no sé, qualsevol cosa que no es correspon amb el que normalment dic, direu a aquesta noia avui, no sé, s'ha aixecat malament, ha passat mala nit o el que sigui. Una persona no la fa un dia, una persona és una trajectòria i estem en campanya electoral, és a dir, ni tan sols venim, ni tan sols era el primer que feia. Només anunciar les eleccions amb la qual cosa pots dir, ostres, aquest és el perfil que entomarà Pedro Sánchez al llarg d'aquesta campanya. Venim de mítings, en fi, amb una energia, amb una hiperbole, amb una empenta i amb una força. Que res tenen a veure amb el dia del debat. I jo parteixo de la base que el cara a cara més que probablement no canvia el vot dels convençuts. És a dir, si tu tens clar que votaràs el senyor Feijó, no et canviarà l'opinió un cara a cara amb el seu màxim enemic que és Pedro Sánchez. I el mateix a la inversa. I sí, entenc que el cara a cara ha d'anar enfocat a aquella gent que no té clar quin és el seu vot o cap a on anirà el seu vot. Ara bé, que tot estigui malament, des del començament del debat, des de la roba triada, des del posat, des de la cara ensopida, des del no voler entrar a preguntes, a respostes que, en fi, que eren bàsiques, que hauria d'haver entrat, a mi em sembla que és un error d'estratègia important. I el fet és que ha reprès la seva activitat de campanya i ja hem tornat a veure Pedro Sánchez, abans del debat, del cara a cara.
Sobre les dues coses que ha citat Roger. La primera sobre el debat, i coincideixo, segurament l'estratègia seva era anar a perdre, perquè ja va perdre l'anterior debat, i anar a perdre perquè no pot exhibir obra de govern i sabia tothom que Feijóo aniria als temes concrets amb dades, segurament el seu equip de campanya va dir aquí anem a sobreviure, a no perdre, a empatar el debat. És a dir. Que ja és el que li va passar fa 3 anys. Exactament. Difícilment el guanyaries i segurament la consigna era, escolta, perfil baix i tranquils, falta una setmana de campanya i ja remuntarem i anem a passar el xàfec. Ara, els va sortir més malament del compte i efectivament
crec que va perdre el debat. Fa la sensació que més enllà del paper de Pedro Sánchez tenies una versió molt millorada de Feijó respecte al Feijó del Congrés respecte al Feijó que veus a les entrevistes no sé si és que va estudiar molt, si és que s'ho va preparar molt o que tenia un dia molt lúcid però també veies un Feijó a què no estaves acostumat amb un gran guionista al darrere i tenia totes
les dades i anava punt per punt i el anava noquejant i sobre l'entrevista al president Puigdemont que ha dit que l'únic que volia era garantir
la convivència, etc. L'única ambició que he tingut és que es produís la normalització de la convivència a Catalunya.
Jo crec que això forma part del que abans també has dit, crec que en el debat no va esmentar Puigdemont a Pedro Sánchez. Cap dirigent del PSOE ha sortit a parlar d'això, per tant s'ha tocat el pito de no entrar en aquest tema. De fet, portem molts mesos que Pedro Sánchez no critica mai a Junts, quan Junts el critica molt amb ell, sempre té un paper més conciliador, i per tant jo crec que la consigna és no convertir això en un tema, i el que ha dit quadra amb aquesta línia.
Nosaltres estàvem veient a casa el debat i realment ens vam quedar al·lucinats pel minut 1. És a dir, a la primera intervenció ja va demanar perdó, ja va donar-li la raó a l'altre, és que va ser una cosa increïble. Però després donant-li voltes he pensat, bueno, a veure, és que potser aquesta gent van preparar el debat no pensant en el debat, sinó en els dies posteriors. Avui en dia, que tot passa tan ràpid, un debat a deu dies de les eleccions és un debat a anys llum del dia de les eleccions. Deu dies de campanya són llarguíssims. I per tant, potser vam pensar que era més interessant fer un debat que després permetés armar un relat. Els 10 dies següents que no pas el debat en si l'endemà Pedro Sánchez fa un míting no sé on amb la samarreta posada vermella una altra vegada i tot el rotllo i diu ayer lo que se vio fue un contraste entre la buena política y la mala educación va dir això, i vaig pensar mira, ja ho tenim aquí. És a dir, el relat que es pretén instal·lar aprofitant, és a dir, has fet un debat, has fet una performance, has fet un actor en aquest debat, com qui diu, deixant-se guanyar, per poder situar-se com el ben educat. En la política actual i en la manera en què la gent percep les coses, potser sí que això té un rendiment. No ho sé. Estic intentant buscar una explicació, una cosa que en el moment en què estava passant a mi em va resultar incomprensible.
De seguida l'Olga Ruiz i el Jaume Clotet. Abans tinc una falca exclusiva. Passa un minut de dos quarts de deu. El suplement, amb Roger Escapa.
Elisada Serra, m'amogues, Izer? No, que avui he d'entrar a la meva salut i no recordo la contrasenya. És un desastre, Eva. Ara ja no cal que la recordis. Com que no?
Ara també pots entrar amb l'IDCAT mòbil o amb el certificat digital. No fotis, i si no tinc l'IDCAT? Te'l fas, carinyo. Fer-se l'IDCAT mòbil és un moment. I no necessites contrasenya. Cada cop que entres t'envien un codi per ICMS. És més segur.
El suplement Ràdio amb esperit de cap de setmana amb Roger Escapa.
Passen dos minuts de dos quarts de deu al suplement amb la Eduard Voltes, l'Olga Ruiz i el Jaume Clotet discutint encara si l'americana de Pedro Sánchez era de color verd o de color marró. Jo crec que era marró. L'altra cosa és que t'agradi o no. Bueno, la meva dona sempre diu que m'equivoco amb els colors.
Olga. Bé, a casa el que em deien és que estava mal il·luminat, en Pedro Sánchez.
No, massa il·luminat, però no Pedro Sánchez, també Feijó. Vull dir que necessitaves pràcticament ulleres
de sol en aquell plató. Hi havia una diferència entre la il·luminació d'un i l'altre. En fi, sí, en qualsevol cas. Per intentar trobar alguna explicació, que ja us dic que. És més que res perquè m'esclatia el cap, però li torno a donar voltes. És cert que Pedro Sánchez està veient com a les darreres dies de campanya, amb algunes entrevistes més incòmodes, se li estava tirant al damunt el tema aquest de la seva. Prepotència, del seu cinisme, d'aquests somriures, d'aquest no reconèixer que possiblement algunes coses no les ha fet bé i de no ser una mica més humil, per dir-ho d'alguna forma. I és possible que en aquest debat el que intentés fos regirar aquesta imatge per tal d'anar a aquestes persones més indecises. El que passa és que. Hi ha personatges que et queden bé i hi ha personatges que et queden malament. És a dir, si tu no saps fer interpretació en vers, per molt que diguis demà faré tot el meu debat en vers, no et sortirà bé. Jo crec que estava totalment fora del que és el seu personatge habitual. Les estratègies, sí, aquí és on anàvem. Jo crec que el Partit Popular ha fet una aposta que no havia fet en els últims anys per fer un viratge en les seves estratègies de comunicació. És a dir, si revisem les últimes, les darreres eleccions, els altres moviments del Partit Popular, sobretot en campanyes electorals, era molt antiga la seva comunicació. Era molt clàssica, molt antiga. Molt de moda, molt I crec que han apostat per aquesta comunicació que ara porta més gent de noves generacions, més jove, més arriscada.
Però entre modernitzar la teva campanya de comunicació i agafar un personatge com Feijó, que és. Conservador i antic, per una qüestió d'edat, simplement, i perquè és de Galícia, etcètera, etcètera, etcètera. Aleshores, i fer-li comentar memes o vídeos generats amb intel·ligència artificial, hi ha un oceà.
Sí, el problema és que fan participar a ell de les seves estratègies, cosa que no haurien de fer. És a dir, ells han de fer els memes, però després que no en posin un vídeo de Feijó reaccionant als seus propis memes, perquè aquí és on falla l'estratègia, perquè ell no està acostumat. Ni està acostumat ni se n'ha ensurt. Incluso crec que un mític va dir, bueno, yo no entiendo muy bien lo que se está haciendo. Igual se os está yendo de la mano, pero me he echado unas risas. Però sí que és cert que hi ha un canvi en l'estratègia de comunicació. La foto del dia després és fantàstica. És fantàstica a nivell comunicatiu, enteneu-me.
La foto del passejant al buset amb. Es la portada de la vanguardia avui.
Corretxa, és a dir el porto ben lligat a Pedro Sánchez i el passejo content perquè el porto ben lligat comunicativament és una
fantàstica Tu creus que és un error, Eduard? Jo crec que és un error perquè quan guanyes no has d'humiliar el rival i crec que es passen de frenada. Jo crec que. Jo crec que el PSOE va estar content d'aquesta foto.
Fixa't que jo aquí difereixo de vosaltres. Jo crec que tenen tantes poques ocasions de guanyar l'aparell comunicatiu de Pedro Sánchez i tot el que significa comunicativament Pedro Sánchez, que quan ho aconsegueixen, clar, han fet tota la publicitat que poden. I per mi ho han fet d'una forma que comunicativament és molt potent.
Si tornarà Pedro Sánchez, perquè és molt bo, si tornaran en un míting dient se creen que me llevan en correia, que són així, i li donen sempre la volta, començant per la paraula de Perro Sánchez, ell mateix porta pins que ho diu, li donarà la volta. Jo sobre el debat, dues coses molt ràpides. Una sobre el. No volia parlar, però sobre el tema de la forma que ara en parlava, o de la il·luminació. A mi em sorprèn que els debats que munten, ni més ni menys que l'acadèmia de la televisió, siguin els pitjors debats de la història en el format la il·luminació. Els planos, o sigui, em sembla un despropòsit. I la moderadora, la Maria Casado, jo vaig mirar una hora llarga de debat i era com si no hi hagués moderadora. És a dir, era, bàsicament, presentadora, perquè no moderava res, només deia algun comentari i, per tant, vaig trobar a faltar que li donés una miqueta de.
Poc ritme, avorridor. Exactament, en el debat. Encursetat, els blocs, tot. Avorrit, avorrit. Antic.
Antic. Ja puc reconèixer una cosa? Sí, sí. Vaig aguantar set minuts de debat. L'he vist després, en diferit. Però jo estava absolutament preparada per veure-la amb llibreta, paper, tot, tot, tot. Als set minuts em vaig adormir literalment sense remei. I ahir vaig haver de recuperar-ho tot.
Dos quarts i mig d'onze, no, de deu, digues.
I molt ràpid, la segona cosa. Tinguem en compte que falta una setmana de campanya i, per tant avui sembla que hagi sigut la debacle del socialisme i falta una setmana. Ja no es parla de l'accident del tren, ja no es parla de la Mari Carmen, que era l'origen de les eleccions, quan l'Smit Times es va dir que també afectaria. És a dir, la picunadora de la informació és tan gran que d'aquí tres dies estarem parlant d'una altra cosa.
Com deia en Pedro Sánchez, aquest matí ha anat amb la Júlia Otero a Onda Acero, ha anunciat que el proper Consell de Ministres aprovarà la pròrroga de l'imposta a la banca fins al 2027 i que el que es recapti anirà a política d'habitatge. A un anunci de campaña, y sobre Puigdemont ha dit això.
Yo creo que la única ambición que he tenido en todo lo que tiene que ver con la convivencia y la normalización de la misma en Cataluña es que se produjera. La ley de amnistía, los indultos, nunca los hice por los líderes del procés. Los hice precisamente porque había una sociedad, la catalana, que pedía que sus líderes independentistas no podían estar encarcelados mucho más tiempo.
Doncs aquesta sí, finalment, és la rèplica a l'entrevista de Carles Puigdemont a El Mundo. Aquí sí que l'interpel·la, suposo, a preguntes de la Júlia Otero.
És que quan et fan un atac personal d'aquesta manera, realment, la millor manera que pots contestar O sigui, l'atac de Puigdemont a Sánchez és personal i molt dur. És difícil imaginar un atac personal més dur que aquest, en política, d'acord?
Bàsicament perquè el PP està agafant l'extracte de l'entrevista de Carles Puigdemont al Mundo i l'està repiolant.
És evident, ja ho hem dit, és un servei al PP-Vox que algun dia entendrem per què l'ha fet o no ho entendrem mal. Però jo crec que aquí Pedro Sánchez ho fa bé, torna a mentir. Com sempre, i que la seva única ambició era la normalització de Catalunya i tal, quan van fer campanya dient ni amnistia ni nada d'eso, però ho fa bé perquè diu, davant d'un que m'insulta i que m'afronta i que m'ho fent personalment, jo el que faig és que jo penso en Catalunya. Voleu afegir alguna cosa més o puc fer una pausa?
Fes una pausa. Ara tornem. El suplement, amb Roger Escapa. Les ofertes només tres
dies en frescos duren això. Només tres dies. Per això són tan bones. I surten cada dimarts i divendres. I cal estar atent per comprar, per exemple, i només fins diumenge, per Nils en Saball Ibèric, 50% raça ibèrica, peça de 7 quilos, a 159 euros la peça. A la botiga web i app.
Hipercor, Supercor i Supermercat al corte inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.
Preus vàlids a la Península i Balears.
El pare o la mare han perdut audició? Els avis s'aïllen perquè ja no hi senten com abans. Descobreix els nous audiófons de Cotet amb tecnologia 4D. Ara i per temps limitat amb un 60% de descompte. Amb Cotet, torna a connectar-te a la vida. Cotet, una nova forma de sentir.
Al Japó, el disseny neix d'una filosofia. Cada línia, cada gest té un propòsit. Mazda CX-30, dissenyat per elevar les teves emocions. Ara Mazda CX-30 amb unes condicions de finançament excepcionals fins al 31 de desembre amb OpenBank SA.
Vine a descobrir-lo a la teva xarxa de concessionaris Mazda de Catalunya.
Loteries de Catalunya. Juga amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Per tu, que vols qualitat. I també per tu. I a sobre, a un preu ajustat. A Capravo tens un carretó del mercat, fresc i variat, de productes d'Eroski per menys de 70 euros. Vols estar bé amb mi? Capravo. Arriba a Fantastics, el gran musical del Super 3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super3, el musical. Andrà de gel a venda a fantasticsuper3.com No te'l perdis. I en expirar deixem anar tot allò que ens pesa? Les notes del nen, les obres a casa. El manteniment del cotxe. Ah no, això no és cap càrrega. Descobreix com és de fàcil fer el manteniment anual del cotxe a Paujot Service amb lubricants TotalEnergies i entraràs en el sorteig de premis fantàstics. Condicions a Paujot Bonés. Peso. De aquí toco les campanes. Des del mòbil? Sí, sí.
Ah, mira. Ara està tocant a festa, eh? El mossèn ho sap, no?, que us emporteu el Sant Crist. No l'havíem preguntat. Es momento de no discutir. Para, para, para, para, no? No, ja se pot parar.
I quanta estona està tocant? De cinc minuts. Cinc minuts tocant a festa? L'enliada. Ja l'enliada, sí.
El Foraster a Salomó. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma Trescat.
És que és molt gelós. Ho fa perquè em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa. És que està estressat.
Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una hi som totes. Ajuntament de Barcelona.
Els 10 anys d'Odisseu per tornar a Ítaca. Els 10 per 10 cants a la Divina Comèdia. Les 10 jornades i els 10 narradors del Decameró. Les 10 pometes del Pomer. 10 temporades de llibres i ràdio per seguir sumant històries, personatges i emocions. Ciutat Maragda. 10 anys compartint literatura. Dissabtes a la una del migdia a Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán. Lectures per a tots els gustos.
Catalunya Ràdio Som Trescat Som Trescat Linka El teu enllaç amb la cultura A Catalunya Ràdio. La Sala Fénix presenta el cicle Memoria Històrica, del 2 al 20 de desembre. Amb ocells a la frontera, sobre exili i identitat, Tampantojo, o el relat de la història d'Espanya sobre el llegat andalusí, i Laia, Memoria Històrica, on Mercedes repassa la seva vida, marcada per la República, la Guerra Civil, la dictadura i la transició. Més informació a salafénix.com, recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Ràdio.
Dos minuts per tres, quarts de deu del matí, el suplement tertúli amb la Eduard Voltes, el Jaume Clotet i l'Olga Ruiz, més enllà de la política. Aquesta setmana, Francisco Javier Vera, un jove activista colombià de només 17 anys, ha rebut el Premi Internacional Infantil per la Pau, l'equivalent al Nobel de la Pau Infantil, per la seva tasca a l'hora de situar els drets de la infància en el centre de la justícia climàtica. Ha sorprès tothom a l'aia recollint el premi amb un discurs en anglès, en castellà i també en català. Tenim el document del Francisco Javier Vera.
L'exili em va portar a una terra que fins aleshores m'era aliena. Una terra que m'ha abraçat i m'ha acogit. L'exili és com un dol en vida que no sabem quan s'acabarà. Els nostres éssers estimats han envellit, hem crescut, hem caigut, ens hem tornat a aixecar. Les nostres vides han continuat mentre la distància ens ha impedit tornar-nos a abraçar.
Vera és colombià, però viu a Catalunya des dels 11 anys, ara en té 17, com expliquem. De fet, es va haver d'exiliar a Catalunya justament pel seu activisme. Al seu país hi havia amenaces de mort. Venir a Catalunya li ha permès continuar sent una icona mundial de la lluita contra el canvi climàtic. El podem saludar a aquesta hora, Francisco Javier Vera, Premi Internacional Infantil de la Pau. Bon dia i bona hora.
Bon dia, moltes gràcies per l'imitació i un plaer saludar tota l'audiència avui. Moltes gràcies. L'enhorabona. On pares? On ets? Bueno, ara soc a Catalunya de nou, en realitat, i molt content de tornar i justament de seguir en la lluita, però ara amb un reconeixement molt important a sobre, diguem. Ets el novel de la pau infantil, què se sent? Doncs em sento profundament orgullós i molt content. M'ha alegrat també molt precisament poder parlar en català. Jo crec que aquests anys he desenvolupat una estima cap a aquesta terra i volia justament expressar-la. Una terra que m'acollida i a la qual ara pertanyo després de tants anys. Aleshores, em sento molt content i amb molta força, energia i esperança per seguir endavant.
Tens una cosa que dona el tram encara no aconseguit, que és el Nobel de la Pau. Com t'ho has fet?
No li cedeixis, eh? Bueno.
No, no ho faré per descomptat. Jo crec que això ha estat el resultat de fet i és un reconeixement que no només. Es llorar, diria jo, a una persona, a un individu, sinó més aviat a un esforç col·lectiu incansable de molts anys, des dels nou anys que vaig fundar Guardianes por la Vida a Colòmbia i un moviment que de fet s'ha extès a molts altres llocs, aleshores és un reconeixement també a molta, molta més gent que s'ha involucrat en els processos de defensa de la vida i del dret a un medi ambient sà. Aleshores, és una victòria també col·lectiva,
diguem. Parlaves en aquest discurs d'agraïment d'aquest exili forçat. Per què vas haver de marxar de Colòmbia? Què passava? Quines amenaces rebies? Exacte.
Doncs a Colòmbia, bàsicament, hi ha un context molt greu i és que és un dels països més perillosos per defensar el medi ambient segons diverses fonts. La Nacions Unides, l'Oficina de l'Alc Comissionat de Drets Humans, Global Witness, i vaig començar precisament quan tenia 11 anys a rebre. Amenaces de mort, però de manera més perillosa, doncs hi ha campanyes, i és una qüestió no aïllada, sinó de fet generalitzada cap a periodistes, cap a defensors de drets humans, cap a ambientalistes, a rebre campanyes de criminalització, d'associació amb grups il·legals, i això és encara més perillós. I això és el que em va portar a Catalunya i des de llavors he pogut continuar guardiants per la vida des de la distància i, com deia, ampliar-lo i, de fet, arribar a altres instàncies per tot el món, diguem. Com és que vas escollir Catalunya amb 11 anys? Realment, no sé com vaig escollir Catalunya, però en realitat no vaig arribar primer a Catalunya, quan vaig arribar a l'Estat. De fet, vaig passar un any a León i després vaig venir aquí. Jo crec que a Catalunya em sentia molt més. Acogida i còmoda, jo crec. És una terra compromesa, com vaig dir també, amb la solidaritat, i crec que hi ha una xarxa social molt bona. Crec que, justament, també el mar, jo crec que és important. Allà, si no, a León m'hauria, no sé, congelat del fred.
Al·lucino com de bé parles el català i quines neutres que tens tenint en compte que vas arribar amb 11-12 anys per tant han passat, què, com a molts 5 anys t'ha estat fàcil d'aprendre'l?
Home, i tant, si jo he tingut la sort de tindre professors, de fet, no només a Catalunya. El meu primer professor de català era valencià, de sueca. I, doncs, professors d'aquí també, però vull dir el procés d'integració amb la llengua i, de fet de promoure la llengua, jo em considero un promotor de la llengua, sempre que pugui la parlaré, la defensaré i la faré servir allà en instàncies com justament el jurament del Premi, però també aquí mateix hi ha molts altres llocs. Crec que és un exemple també de com la integració a una terra pot també contribuir al capital social d'un país i a la diversitat d'una terra com Catalunya. Recordem que el
Francisco Javier Vera té 17 anys, estem xerrant amb ell, la gent normal amb 17 anys, si les coses més o menys li van bé segueix els estudis, fa primer de batxillerat i ha de començar a pensar quina carrera vol estudiar, tu mentrestant reculls novel·les de la pau infantil i cites Pere Casaldàliga dient que la justícia exigeix molt més que solidaritat, I li cal responsabilitat, reparació i memòria. Déu-n'hi-do. Què vols fer a la vida, Francisco Javier, amb aquest futur tan prometedor? Què vols estudiar?
Doncs mira, de fet, jo ara estic fent segona batxillerat, continuo els meus estudis. Estic fent un que es diu el batxibac, en francès i en català i l'humanístic. Jo crec que tiraré més cap a les humanitats, cap a les lletres, però, diguem, independentment del que estudi, m'agradaria potser dret o ciències polítiques, hi ha dobles graus que tenen totes dues. Jo crec que el que vull és, senzillament, continuar amb aquesta lluita, seguint servint a la vida, sigui, no sé, des de la ciència, des de l'acadèmia, des de la societat civil, des de on sigui, però fer-ho i fer allò que crec, bàsicament, allò que considero just i necessari, bàsicament, i construir pau per la nova generació.
Avui obrim l'informatiu fent-nos ressò d'aquesta cimera del clima que un any més no acaba el dia previst, s'està allargant, les negociacions són un fracàs, realment els països productors de petroli tenen la paella pel mànec. Com ho veus tu, que ets un activista pel canvi climàtic?
Sí, absolutament. És una frustració molt gran la que se sent ara mateix a Antàlia i a tot el món, perquè jo, de fet, fa dues setmanes vaig poder estar allà i intentar aportar el meu gra de sorra per veure si es podia influenciar en alguns estats. Però hi ha un retrocés molt gran que es nota. De fet, també, jo crec que no és coincidència. A la política nacional, a la política europea també ho veiem. Hi ha certs estats molt conservadors tirant cap a un retrocés del llenguatge, per exemple, en termes de combustibles fòssils. És increïble que després de 31 anys ara ja conversant i intentant arribar a acords, per fi ara en un moment tan important en el que havíem aconseguit uns mínims, es continua i es torna a retrocedir, bàsicament. Sobretot en la menció als combustibles fòssils. A l'esborrany final no hi ha una menció a la transició, diguem-s'hi, a l'ajunjament dels combustibles fòssils progressius, justament per la pressió i oposició d'estats com, no sé, Rússia, els països àrabs, que produeixen aquests combustibles fòssils.
És Francisco Javier Vera, Premi Internacional Infantil de la Pau, l'ha recollit aquesta setmana l'AIA amb aquest discurs en català, només 17 anys. Una abraçada, gràcies, bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada ben forta, també. Bé, hi ha esperança, no?
La dosi d'esperança és el que anava a dir, la dosi d'esperança que m'acaba d'injectar aquest nano en el futur de Catalunya és, vaja, brutal.
El mateix dia que li donaven el premi, jo érem un acte a Barcelona sobre la llengua catalana i hi havia un periodista colombià que es diu Àlex Mendoza, que ara dirigeix el Comunicació 21, i va explicar el mateix dia que el fet de saber català li havia obert portes laborals i em va dir una frase que em va agradar molt. Va dir, a l'ascensor social de Catalunya hi ha el botó de la llengua catalana. Diu, i si l'apretes, puges més amunt. Aquest noi és un bon exemple d'això. El seu coneixement del català, fer-ho servir com l'ha fet servir, ara parlaves del seu futur, evidentment, la gent que ve aquí de fora i agafa el català i se'l fa seu, és un pas més en la seva promoció personal, professional, de futur.
Digues, Olga. No, només un comentari breu. Ell tindrà 17 anys, però la que més ha sentit petita soc jo, avui. Perquè és impressionant, és impressionant. És d'admirar i et genera una esperança i una confiança en el món i en el que ens ha de venir que calma una mica aquesta quansietat que jo també tinc.
¿Sabeu que no poden fer els nois de 17 anys aquest cap de setmana les seves hores lliures, si tenen 17 anys i no 18? Jugar al GTA, efectivament que és una cosa que sí que podeu fer tots tres perquè sou adults funcionals qui té més cara de jugar a videojocs? tu no, jo no m'ho van prohibir durant molts anys i després vaig tenir la PC One vaig quedar amb el Need for Speed, tio. Recordeu el Need for Respect? Sí, vagament. Vagament. Sou de tu, no? Mai, mai he jugat. Els teus fills tampoc, Eduard? Sí, sí. I han jugat en el GTA VI?
No el veig especialment. Motivat. Motivat. Juraria que últimament amb el Fortnite, però no em facis massa cas.
La de pasta que m'he estalviat mai m'ha cridat l'atenció els Sims fa
molts anys tu Jaume sí que fas cara jo havia jugat uns quants anys uns quants bastants per exemple Call of Duty i aquests jocs no molt Call of Duty també és violència, no? sí, és el que ens agrada, diguem, a vegades però no era un gran jugador però recordo que vaig tenir les meves filles i vaig dir, jo aquí perdré moltes hores vaig deixar de jugar, tinc la Play crec que és la 4, no me'n recordo quina tinc però no la toco des de fa des de fa molts anys o sigui, ets un exedicte. Les meves filles a vegades juguen, però jo ja no jugo més. Jo vaig tenir una època d'addicció, quan anava al col·le,
al bar del costat del col·le jugava als marcianitos. Home! Ah, mira. I allà sí que està enganxat perquè anàvem cada dia, érem una colla, que anàvem cada dia, ens anàvem tornant, costava 25 pessetes, hi havia la moneda de 25 pessetes, la ficaves i jugaves una partida als marcianitos. Aquells que baixava, tu estaves a baix disparant, i ells estaven alineats a dalt, les naus, i tu estaves a baix, i només podies moure't d'esquerra a dreta. I per molt que forcessis el mando, la teva nau anava a la velocitat que anava.
La tecnologia ha anat avançant, i mira, pràcticament tens aquest videojoc que sembla real. És a dir, tu, Jaume, si el tastessis, segurament t'hi tornaries a enganxar o t'hi passaries el dia, oi?
No és el tipus de joc que a mi m'agrada, el d'aventures d'aquest tipus, eh? No és el tipus de joc que m'agrada, però segurament m'hi enganxaria una estona, segur.
Demà intentarem jugar en directe amb el Ion Sindreu i el Toni Rodón, que són també persones molt intel·ligents i molt il·lustrades, que a les seves hores lliures fa cara de passar-les jugant amb videojocs. Deuen jugar els polítics? Segur que sí, deu haver-hi de tot, no? Quins deuen ser els que més. Sí, jo crec que sí. Gabriel Rufián, jo crec que Rufián d'algun videojoc. Salvador Illa no fa pinta de jugar.
Home, ara deia l'Eduard que hi ha aquest dels mercenitos que et pots moure d'esquerra a dreta.
A Salvador Illa li podríem inventar un joc per fer funcionar Rodalies.
Escolta'm, arriben els blocs electorals, 4 minuts per les 10, ho hem de deixar aquí. Eduard Voltes, Olga Ruiz, Jaume Clotet, gràcies. No marxeu perquè a les 10 en punt arriba Maika Navarro. I, oh sorpresa, diu que té novetats del cas en dic. Ara en parlem.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els plug days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.
Estalvia en la teva factura de la llum amb Bonpreu Esclat Energia. Varietat de plans, energia verda i sense permanències. Contracta ara a bons preus i, a més, et bonifiquem 60 euros a la teva guardiola. Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra energia.
Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix a través de les teves branques. Estàs conegut. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes.
Per fi pots tenir el teu aspirador d'escombra Dyson B12 per molt menys. Anticipa't el Black Friday
en el Corte Inglés i emporta't-el per 479 euros.
A més, aprofita el finançament 100% amb targeta al Corte Inglés.
Fins al 22 de novembre en compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financiera al Corte Inglés i subjecte a aprovació. Consulta en les condicions al corteinglés.es.
El culte al cos ha tret molts adolescents i el gimnàs és el seu temblor. Nosaltres sí que som gimbrors,
ens donem consell i tratem de millorar junts.
Un fenomen que ja inclou tothom. Les dones necessitem fer exercicis de força. I que pot ratllar l'obsessió.
En qüestió de 6 mesos poden aconseguir un físic perfecte.
La fruita i
verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.
Aquesta setmana el kiwi groc dolç a 0,75 la pesa.
I el filet de pollastre cruixent a 3,65 el mig quilo. Aldi, que poc que costa comprar bé.
Som Trescat. Som Trescat.
Som Trescat. Som Trescat. I si un jove pot comprar-se una casa? I si qui governa és honest
i gestiona bé? I si les coses,
simplement, funcionen? No és impossible. És el país que et mereixes. I ets a un vot de distància. El canvi necessari. Vota Fijo. Partit Popular.
Nosaltres no juguem a aquest joc. Els diners dels catalans a Catalunya. Prou d'ofegar les famílies i la classe mitjana. Qui paga impostos de primera mereix trens i serveis de primera. Et posem a tu al centre, a la llengua, a la nació. Junts posem Catalunya al centre.
Tenim un país i una gent extraordinaris i la política pot estar a la nostra altura. Ens han fet creure que res no pot canviar, que viure enfrontats és el més normal. Nosaltres ens mereixem molt més. El poder és teu. El 29 de novembre, vota Democràcia21. Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans.
Però quan ens ajuntem, podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes. Això és el Front Ampli. Això som els comuns. La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta.
Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa.