El suplement, de 9 a 10 h - 25/10/2026

A la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daria vergüenza de ver. Són les 9 del matí.

A Catalunya Ràdio, el suplement.

Nit de batalla campal al centre de Barcelona amb una protesta antisistema inspirada en les mobilitzacions de França i altres punts d'Europa.

Era qüestió de dies que passés a casa nostra i ja ho tenim aquí, el derulls i violència entre manifestants i policia que va intentar contenir el vandalisme com va poder. Moltes botigues properes a la plaça de Catalunya van tancar, clients i botiguers es van refugiar a dins o van defensar com van poder els seus negocis. La nit va acabar amb aquests grups de joves, la majoria vestits de negre i amb la cara ben tapada, en passamuntanyes, saquejant botigues, cremant mobiliari, trencant vidres marquesines d'autobusos i destrossant les bicicletes aparcades al bicing. Ho van seguir ben atents a l'antena de Catalunya Ràdio amb aquest especial informatiu. Que van fer l'Òscar Fernández, el Joan Trias, el Francesc Garriga, la Montse Mir, la Berta Torrades, amb el suport de tots els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Sabem que són protestes inspirades en el que ha passat a París, a Turí, a Milà, però de moment ni molt menys han tingut aquell abast, si bé hi ha moltes imatges d'aquesta nit. Que fan por moltes preguntes encara sense resposta. Qui són aquests joves que protesten amb la cara tapada? D'on venen? Qui els convoca? Qui capitaneja aquesta protesta? Per què protesten exactament? A què respon aquest vandalisme desmesurat? Fins on estan disposats a arribar? Quines conseqüències tindrà tot plegat enmig d'una precampanya electoral que cada dia que passa s'escalfa més? Fa tot just una hora, aquí el suplement. Hem conversat amb la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, que en una entrevista reveladora ha actualitzat i ha explicat com ha anat aquesta nit. 128 persones detingudes, 122 homes, 6 dones, 56% dels quals 72 són menors d'edat. Alguns, com deia la comissària, 14 anys només d'edat i que debutaven en els delictes i en els conflictes com els d'aquesta nit han passat ja a disposició judicial. De les persones detingudes, només dos tenien antecedents per desordres públics, d'altres en tenien per altres delictes. 33 assistències de bombers per incendi, 14 agents lesionats. 23 comerços vandalitzats, 68 actes administratives per comís d'armes blanques, esprais, passamuntanyes, pirotècnia, etc. Sílvia Catà, la comissària en cap dels Mossos, ho titlla d'inexplicable.

El cert és que és bastant inexplicable, perquè no es tracta d'una manifestació com les que estem acostumats a protegir i on les persones es manifesten legítimament, ordenadament. Sense incidents, i al final d'aquestes manifestacions un petit grapuscle de persones són les que s'encaren a la línia policial i comet dos o tres públics. No estem parlant d'això. Estem parlant de convocatòries a xarxes socials de persones molt joves amb la finalitat de cometre fets delictius.

La comissària en cap dels Mossos reconeixia que els Mossos han quedat sorpresos per la virulència d'aquests grups no organitzats tan violents i que no esperaven topar-se amb el derulls d'aquesta magnitud.

No ens esperàvem aquesta violència d'un grup desorganitzat. Es concentren a la via pública i atenten contra la policia. Sí, perquè és violència gratuïta. No hi ha res al darrere d'aquests actes. Violència gratuïta cap a les forces i cossos de seguretat, ja siguin Mossos o Guàrdia Urbana. I després violència gratuita en saquejar o fer desperfectes a la vida pública.

Els Mossos investiguen la convocatòria a través de TikTok, emulant el que fan a França.

Des de la convocatòria que es va fer via blocus Barcelona, la xarxa que fan servir és la TikTok. Llavors la TikTok és una xarxa que és utilitzada molt per menors d'edat. Aquesta xarxa social és la que va incentivar i la que estem treballant i monitoritzant per saber qui hi ha al darrere d'aquesta xarxa. I com deien, qui són, què volen aquesta gent? Ara caldrà fer un treball de fons amb aquestes persones per mirar aquests perfils de joves o de persones que cometen aquests fets delictius. Aquí estem al darrere que no hi ha grups criminals, sinó que són persones individuals que s'ajunten. En aquest cas, a través de xarxa TikTok, grups de 3, de 5, de 10 persones que van fent desperfectes a la via pública i saquejos en algunes botigues.

Passant 5 minuts de les 9 del matí, avui al suplement intentarem posar ordre amb la Núria Oriols, ella és delegada del diari Ara Madrid, el Carles Monglot és advocat penalista, l'Oriol Marc, subdirector del Nació, i la Marta Monforte, que és corresponsal de Política d'Infolibre. Bon dia i bona hora a tots quatre. Bon dia. Bon dia. Molt bon dia. I a més a més, també hi sumem el Joan Trias. Joan, què tal? Bon dia. Bon dia. Dels serveis informatius d'aquesta casa, el Joan ha dormit molt poc perquè ahir va participar d'aquest especial que vam fer amb l'Òscar Fernández, amb el Francesc Garriga, amb la Montse Mira, amb la Berta Torrades. Ens ha fet una primera fotografia del que va passar ahir a Plaça Catalunya, de com es despertava també avui la jornada a Barcelona. I puc saludar a aquesta hora el Carlos Barayor. Ell és responsable de verificació de 3CAT. Hola, Carlos, què tal? Bon dia. Què tal? Bon dia. Primer de tot, començo amb tu, Carlos. Qui són aquesta gent?

Bé, això la Sílvia Catà, la directora del Cap dels Mossos, ho ha explicat millor segurament que jo. Són gent que, pel que sembla, sense cap organització al darrere i d'uns perfils molt dispersos, gent molt jove, i que va començar a afegir-se a aquesta mobilització, pel que sabem fins ara, a partir de principis d'aquesta setmana. Ja fa 5-6 dies que corren aquests cartells per TikTok, que avui són pertot arreu, aquests on posa blocos, dia 24 d'octubre, tot de cartells en castellà, en els que es convocaven aquesta mena de manifestació o concentració sense un motiu clar. Sí que és veritat que en altres cartells ja apareixien alguns d'aquests motius, per exemple, el que hem estat veient de protestar per si els instituts estan bé o malament, etcètera, però això era bastant residual. I aquesta gent s'ha anat organitzant, després d'aquí, d'aquests cartells de TikTok, s'ha anat redirigint a grups de WhatsApp, i grups de Telegram, també grups d'Instagram, i allà, doncs, és que no podríem dir que s'ha anat organitzant, perquè no s'ha organitzat gaire res. Els primers dies sí que es podia veure que algun dels administradors del grup anava penjant alguns missatges, com dient, les manifestacions han de ser pacífiques, no ataquem comerços etcètera, etcètera, anem a protestar pel que anem a protestar no és una acció de violència, però això s'ha anat com degradant, diguéssim, i a les últimes hores ja s'ha convertit bàsicament en un si t'ho aniràs al Sephora o si t'ho aniràs al Footlocker o si prefereixes anar a l'Apple o què prefereixes fer. I llavors, el gran dubte aquí és qui ha creat aquests grups de WhatsApp de l'entrada i qui va crear també aquests pòsters de TikTok i els perfils de TikTok que s'han dedicat a escampar aquesta convocatòria. Alguna teoria, Carlos? Bé, ara el que té de bo el món digital és que tot deixa rastre, no? I afortunadament començarem a tenir eines per monitorar una mica les xarxes socials i això va deixant rastre. I clar, els Mossos, abans parlaves amb la senyora Catà que t'explicava que està judicialitzat i que tu quan crees un grup de WhatsApp el crees des d'un telèfon mòbil, aquest telèfon mòbil es pot. Rastrejar segurament cap a alguna persona i és possible que per aquest camí es pugui ser relativament fàcil de trobar almenys qui va ser el primer administrador d'un grup de WhatsApp, etc. Més enllà d'això, haurem de segurament esperar i anar gretant a veure a qui li ha convingut o qui ha amplificat això, perquè també ho sabem perfectament, ja hi comencem a estar acostumats, i hem de sospitar o com a mínim de tenir la hipòtesi de treball que hi ha. Determinats actors que els interessa atiar focs com aquest i, si no organitzar-los, sí instrumentalitzar-los un cop s'han escampat o han començat. Per tant, caldrà estar molt atents, caldrà mirar a veure qui va generar inicialment això i a veure quina informació en podem treure gràcies a això que dèiem, al rastre que deixen les xarxes socials.

De tot el que ha dit Sílvia Catà, la comissaria dels Mossos d'Esquadra, en cap dels Mossos d'Esquadra, Ens ha sorprès moltíssim. Per mi, dos titulars. D'entrada, que reconegui que els Mossos potser no estaven preparats o que els va sorprendre l'actitud violenta de tots aquests joves i que el dispositiu d'ahir no preveia aquest grau de violència, tot i que el van poder contenir els Mossos d'Esquadra, també les coses com són. I després, d'aquestes 128 persones detingudes. Que 72 siguin menors d'edat, i no estem parlant de menors d'edat de 17 anys, sinó que n'hi havia uns quants, ha dit, de 14 anys. 14 anys, 15 anys, 16 anys, 17 anys, però alguns, en plural, de 14 anys, alguns d'ells que debutaven en actes de violència i que han passat la nit al calabós. Joan Trias, de la cobertura que vau fer ahir a la nit, què és el que més et va sorprendre? Què vas veure? Doncs aquest perfil, aquest perfil que ja ens imaginàvem que seria així, aquesta indumentària que portaven pràcticament tot similar, les cares tapades, amb les caputxes de les dessuadores, amb els passamuntanyes, i la manera d'actuar. No veies això que hem estat descrivint, que era una manifestació tradicional en convocatòria, de fet de pancarta, només n'hem vist una a l'inici del que era la concentració, quan encara hi havia claror de dia, però quan va començar a baixar la foscor, cap a quarts de vuit de la tarda,

Allò va deixar de ser una protesta per ser directament un saqueig, un saqueig contra el mobiliari urbà i un saqueig contra botigues i contra determinades botigues. Amb el que anàvem contrastant nosaltres cap allà, sobretot el que treia més eren les botigues de roba, les botigues de telefonia mòbil i les botigues de calçat esportiu. Què atrau a aquests joves que tenen 14, 15, 16 anys? També n'hi havia de més grans, fins a una vintena. El que sí que vam notar, que no hi havia cap comportament violent contra persones excepte els Mossos. O sigui, va haver-hi un moment que en una d'aquestes estampides que hi havia quan s'acostava a les furgonetes, jo em trobava al mig i em corria una bandada de 50-60 nois pel costat. I ni et tocaven, anàvem identificats com a premsa i ni et tocaven. L'objectiu eren les botigues, les destrosses i la policia. Els gravàvem, com aquell que diu, des del costat del vidre trencat i sortien corrents després d'agafar el que havien d'agafar i no et deien res. I el comportament quan intentaves parlar amb ells, a banda de rebutjar la gran majoria, el perfil que una mica vam descriure a mi, hi va haver un jove que pot ser d'origen immigrant però que em va respondre en català, vull dir que la seva educació és d'aquí, potser és de segona, de tercera generació.

D'altres sí que em dèiem no parles amb ell perquè és estranger i no t'entén, y después si había joves occidentalitzats, vull dir, de tota mena. Tens el document que vam poder enregistrar ahi a la nit amb alguns d'aquests manifestants, som-hi.

Pues pa bajar el precio de la vivienda ahí, porque está todo muy caro, y solo piensan en ellos, entonces si ellos piensan en ellos, yo pensaré en mí, y vamos a ver quién gana, ya está, no pasa nada. Vamos a ver si esto ha servido de algo, y mañana, pues cuando pase todo esto, veremos si ha servido o no.

¿Tenien als mitjans aquesta gent que va encapotxada, amb passamuntanyes, tots vestits de negre? De fet, la convocatòria que circula per les xarxes ja demana aquesta estètica. Tots de negre encapotxats i amb la cara tapada amb passamuntanyes. Sí, però és que aquesta estètica. Jo tinc un fill de 15 anys i, en certa manera, també la gasta. Les dessuadores negres, negra i blanc, amb una marca o una altra de més qualitat. I jo t'he de confessar que hi va haver un moment que vaig trucar a casa i vaig preguntar si hi era. I un company que potser té un fill una mica més gran em va confessar que havia vist els missatges a les xarxes i que sentia certa atracció per anar a veure què passava a Barcelona. Vull dir que no tot és un col·lectiu que podríem identificar, sinó els joves que tenim a casa ens generen aquesta preocupació. No volíem parlar gaire sense gravar teníem temor que segurament poguessin ser identificats però també et diré que en aquesta botiga que he acabat considerant que ha sigut la més vandalitzada i que de fet aquest matí tot el pool d'informadors i fins i tot ja s'hi ha costat un primer polític a fer-se el vídeo entraven fins i tot amb la cara destapada hi ha un moment que surt una noia com si haguessin entrat en el lavabo. Parlava la comissària, sobretot TikTok com a eina, de primera captació per aquestes convocatòries. L'alcalde de Barcelona, han passat moltes coses aquestes últimes hores. Primera compareixença ahir de Núria Parlón, consellera d'Interior, i l'alcalde Jaume Collboni, que a mi em va sorprendre aquestes declaracions i per això és important que les valori el Carles Munguilot.

Que no pensin que això quedarà així, i que això és una baratulada, o que això és sortir a divertir-se trencant aparadors a la ciutat de Barcelona. Això tindrà conseqüències, i tindrà conseqüències pels majors d'edat, i tindrà conseqüències pels responsables, pels progenitors dels menors d'edat. I anirem fins al final, des del punt de vista judicial i també des del punt de vista patrimonial,

A veure, Carles Montguilot, com a advocat penalista, tenint en compte que 72 dels detinguts d'aquesta nit són menors d'edat, fins a quin punt es pot demanar responsabilitat als pares, si és que existeixen, se'ls pot localitzar, se'ls pot identificar, etcètera, etcètera, etcètera. Què volen dir aquestes paraules de l'alcalde de Barcelona?

Aquestes paraules de l'alcalde Collboni recullen el que diu la llei des de fa 25 anys. La llei de responsabilitat penal del menor, que es va aprovar, com us dic, l'any 2000, recull clarament que els pares d'un menor de 18 anys que tinguin una certa responsabilitat, sigui per conducta directa o fins i tot per negligència amb els delictes que cometin els seus fills, danys, un homicidi, lesions, bullying. Poden tenir responsabilitat, i aquest el poden és important perquè ens entengui tothom que ens escolta. El que diu la llei és que els pares, si es demostra que hi ha hagut una falta de cura en el control dels fills, una certa negligència, per exemple, què és no ser negligent? El que acabes de dir tu, que quan vas veure la moguda truques a casa i dius, escolta'm, que el meu nan no té 15 anys. És a casa, sí, això és una conducta d'un pare responsable. Però si no és així, si tu has permès reiteradament que el teu fill hi hagi absentisme escolar i no ho corregeixis, arribi aleshores que li doni la gana. Jo quan tenia, jo tinc fills també, quan tenien 15 anys, evidentment no anaven allà on volien fins a les 5 del matí, jo intentava controlar-ho, i si no passava un dia. Anaven castigats i mirava d'imprimir una mica la meva autoritat. Per tant, sí que poden tenir responsabilitat. No és automàtica, però si un tribunal valora que aquell fill o filla no ha estat controlat, no ha tingut les correccions per evitar que faci el que li doni la gana, els pares tenen una responsabilitat. Això ho hem de saber. Nosaltres, si tenim un gos, ara aquí passava una persona amb un gos, si aquest gos va deslligat i aquest gos fa caure un ciclista perquè travessa de cop, tu, com a propietari del gos, pagaràs potser molts diners si has causat danys. Per tant, perdoneu-me l'exemple, no comparo el gos amb els fills, però sí que els fills són irresponsables penalment. El pare no pot tenir responsabilitat, o la mare no pot tenir responsabilitat penal pel que fa el fill quan cometa un delicte, però sí responsabilitat patrimonial. L'altre problema, que ho heu parlat avui, ho ha parlat també la comissària en cap, la senyora Catà, ens hem de fer un plantejament de per què ja valorem, és que si som menors no acompanyats, clar, aquí estem, diguem-ho clar, si som menors no acompanyats estem tots sabent que estem parlant d'immigrants que han vingut, que els hem acollit, que els tenim que acollir, que només faltaria que no els acollíssim i per tant jo estic totalment a favor que la immigració s'ha d'integrar i la immigració ens fa falta, etc. Però també l'administració, quan els acull, ha d'assumir la responsabilitat no només fins als 18 anys. Ara ja sabeu que a partir dels 18 anys ja són majors i potser tot això és un problema. I acabo amb una frase que a mi sempre m'ha agradat molt. Tot allò que una societat estalvia amb educació i escoles ho acabarà pagant en tribunals i presons.

Del 0 al 10, Oriol Marc, com a barceloní també,

com de preocupat estàs? Jo un 5, la veritat. Les imatges són impressionants. La veritat és que Barcelona mai ha estat aliena quan hi ha protestes globals. A Barcelona acostumen a haver-hi protestes. Tu recordaves, Roger, el que va passar després de la sentència del procés l'octubre del 2019. A la plaça Orquíneona. Jo posaria un altre fit en el calendari que és, us en recordeu, quan van ingressar a presó el raper Pablo Gassel en post-pandèmia, que hi va haver corredisses, contenidors cremats. És veritat que era un context de post-pandèmia i que els joves portaven temps tancats a casa en un context excepcional i va ser un petit esclat que va durar uns quants dies, no va arribar la sang al riu. A mi el que em preocupa. I ho deies tu també, Roger, perquè crec que has fet una molt bona entrevista a la Sílvia Catà. A mi, quan els Mossos diuen que una cosa és inexplicable, a mi això sí que em fa patir. Això no és un 5, això ja és un 7, un 7,5 o un 8. Quan la comissària en cap diu que no tenen explicacions per un fòrum en concret, o que no ens ha pogut detectar a temps que hi haurà una protesta d'aquestes, quan ja pares. Ho han detectat, quan ara el Baraiber ens deia que això es pot més o menys rastrejar, crec que la policia té un problema, però crec que és un problema que no ve d'aquí, és una policia que. El tenen a França també, el tenen a Itàlia també. Sí, sí, no, i crec que als Mossos a mi em sap molt greu, i sé que això al Carles no li agradarà, i que a molts oients no els agradarà, Els Mossos són extraordinàriament efectius a l'hora de cobrar les multes de trànsit, però no són efectius quan passen coses importants. Van permetre que llunes a Boyacú, per exemple, estigués quatre dies fent turisme al Penedès, quan hi havia hagut un atemptat a la Rambla de Barcelona. I en el seu dia es van plantejar detenir Carles Puigdemont, i no només van cometre l'error d'intentar-lo detenir, sinó que després. No el van poder detenir. Per tant, quan tu tens un esclat com aquest, vol dir que et fallen les antenes. I quan a la policia li fallen les antenes, tens un problema. I llavors no passa a ser un problema només d'ordre públic, passa a ser també un problema social. Ens hem de preguntar per què protesten aquests joves i per què quan protesten ho fan d'aquesta manera violenta. Perquè al final estic convençut que al darrere hi ha raons legítimes, però quan hi ha moviments d'aquest tipus. També hi ha gent que hi va per fer-li-ho. I crec que al final, en totes aquestes protestes, i això ha passat en múltiples ocasions, hi ha un desencadenant que és d'estil social i després hi ha una minoria que es dedica a rebentar per a dos, que d'altra banda.

Però és una minoria que ahir, en el moment àlgid, parlen les autoritats de 500, 500 persones. Aleshores, és una minoria, 500 persones, és una minoria que et rebenta l'estabilitat del centre de la ciutat i també ens hem de preguntar, jo crec, sense poder donar la resposta, és a qui interessa que Barcelona cremi d'aquesta manera aquí en un context electoral també de cara al 29N i qui utilitzarà el que ha passat aquesta nit per intentar condicionar el vot i el discurs polític que ja tenim al damunt.

És que aquí hi ha dues coses. La primera, primera pregunta que ens hem de fer, que et lliga amb la que dius tu, Roger, que és molt intel·ligent. Algú s'està encarregant de manipular la desesperança dels joves? Primera pregunta. Segona pregunta. Algú se'n pot aprofitar? Sí o no. Sabem, perquè així ho diu la sociologia i així ho diuen els resultats electorals, que quan hi ha esclats d'aquest tipus social, la primera pulsió. Mai és de simpatia absoluta en termes electorals cap a qui protesta, sinó que és més aviat una reacció reaccionària, valgui la redundància, i això és un exemple molt clar. Després de la campada del 15M a Plaça Catalunya, qui guanya les eleccions municipals a Barcelona és Xavier Trias, no les guanya un comunista. Quan hi ha l'esclat del 15M també a Espanya, les properes eleccions, Espanyola, Mariana Rajoy. Per tant, crec que en termes de desordres públics, a vegades la primera resposta espontània és la de la por, per tant la de l'ordre, per tant la de hem d'aturar aquest tipus de protestes, i per tant,

qui se'n beneficia, ja ho sabem tots. De seguida la Núria Oriols i la Marta Monforte. Abans, però, Carlos Baraybar, alguns apunts més sobre el que hem començat a valorar i també tenint en compte les imatges i el retrat que ens fa el Joan Trias de tots aquests vídeos que van circulant per WhatsApp i en què es veu la joventut de tota aquesta gent que protesta, no? I fins i tot com d'amateurs són. Carlos, endavant.

Sí, en els grups de WhatsApp que s'estan organitzant queda molt clar que no saben, la majoria d'ells o els que hi parlen, no saben on van o a què van o quan es troben amb la primera càrrega policial, doncs qui les ha vist, no? D'anar a saquejar comerços i alguns segurament ho estan fent, no? Però us feu una idea, no? Ara s'està començant a moure que si hi ha una nova convocatòria per dissabte que ve, no? Doncs alguns dels perfils en aquests grups diuen, home, dissabte que ve és Halloween, no fotem, no? Per tant, estem en aquest interregne d'aquest jovent que està sent mobilitzat, que podríem dir que el sentiment és de carn de canó, amb alguns altres elements que segurament coordinen, organitzen més i que estan atiant més aquest foc. Com deia, haurem de veure. Que queda dels que estan al darrere d'aquesta organització, perquè no només hi havia convocatòries a Barcelona, per TikTok hi havia convocatòries a Bilbao, hi havia a Madrid, hi havia a Alacant, amb pòsters molt similars, evident, amb la mateixa estètica. Aquestes altres no han triomfat, a Madrid. També hi havia altres convocatòries i aquestes no han acabat de quallar i sabem també que aquestes han estat també monitorades per la Policia Nacional Espanyola, igual que els Mossos d'Esquadra. Ara dèieu, els Mossos potser els falla l'antena i és possible que no hagin pogut arribar a tot, però també és cert que l'antena la podríem tenir ben posada. Per exemple, nosaltres considero que la teníem ben posada, sabíem des de fa uns dies que això podia passar, que s'estava coent. El que era difícil era valorar la magnitud d'això. Sí, el Joan us ho explicarà millor perquè ell hi era, però a mitja tarda d'ahir anàvem parlant i dèiem, ostres, això al final sembla que serà un bluff, perquè no hi havia una gran manifestació, no hi havia molta gent concentrada, no s'havia aconseguit collar una manifestació amb una causa, amb una pancarta, i no hi havia milers de persones juntes, però després es fa fosc i aquesta coordinació o aquesta. Aquests ànims que s'han anat coent a dintre els grups de WhatsApp es traslladen realment al carrer i comença la cresca amb la nit, quan segurament es comencen a coordinar des d'allà mateix.

Aquesta lectura que això serà un bluff, el que demostra el que ha passat aquesta nit és que 500 persones et rebenten l'ordre públic del centre de la ciutat de Barcelona. Amb 500 persones, que per mi és una xifra molt baixa de qualsevol manifestació, no sortiria ni en un informatiu una convocatòria de 500 persones, però amb la violència amb què van actuar, doncs va sorprendre els Mossos d'Esquadra, Joan. Sí, però Roger, contrastava amb la normalitat, vull dir. Era una hora de comerç obert, fins i tot a la Ronda Universitat hi havia una festa amb dijoc i gent aplegada allà i a 150 metres estaven passant aquests aldarulls. Vull dir que hi havia aquest contrast de normalitat, els bars i els restaurants, hi havia que estaven plens de gom a gom i la gent semblava aliena al que tenia a la porta del carrer. I en el sentit aquest del contrast de la convivència fins i tot, el tram de Gran Via, que és on va tallar la policia, estava a petar de persones que entraven i sortien a les botigues que encara no havien tancat a les vuit quarts de nou del vespre. Vull dir, algunes sí, les de les marques aquestes més renombrades sí que havien tancat, però hi havia molt de comerç obert també aquella hora, que tot estava molt focalitzat a lo que era entre Plaça Catalunya i els voltants, el carrer Palai, la Ronda Universitat, vull dir, per aquella zona és on hi havia tot el moviment, les corredisses en cercle fins i tot, pels carrerons que es desvien de Palai, que és on hi havia els contenidors d'on agafaven el material per cremar, a banda de bicicletes i i motos i altres objectes, però tot estava molt focalitzat en aquesta àrea. Núria Oriols i Marta Montfort, endavant Núria.

Sí, a veure, a mi sí que em sembla molt preocupant, no sé fins a quin punt es pot estendre o continuar, perquè a París ha continuat i fins i tot hi ha tocs de queda nocturns, i també comparteixo el que deia l'Oriol, tot i que no subscric això que els Mossos només posen multes, és a dir, jo crec que els Mossos han fet bona feina en moltes ocasions i a vegades cometen errors, Però sí que em preocupa el document sonor que a l'entrevista que has posat de la Sílvia Catà, quan admet que no sap que és inexplicable el que va passar ahir a Barcelona. Jo crec que amb el que hi ha hagut a París, amb el que hi ha hagut a altres ciutats italianes, els Mossos sí que haurien de tenir, penso, algun tipus ja més d'informació sobre el perfil social de dels possibles participants d'aquestes protestes. Haurien d'haver tingut les antenes posades per saber la magnitud que això podia convertir-se. És a dir, que si són 500 persones, 500 persones en una manifestació són molt poques, però si 500 persones exercent violència al centre d'una ciutat és moltíssim. És a dir, fins i tot amb menys et poden desestabilitzar l'ordre públic. Per tant, era un problema que crec que els Mossos sí que haurien de. Haver anticipat o almenys tenir una explicació major sobre qui hi ha darrere, perquè tal com deia el Carlos Baraybar, internet deixa rastre,

si ja hi havia convocatòries prèvies, aquí hi ha un fil a seguir. Que potser haurien de tenir una mica més d'informació que la que estan donant ara. No sé si la tenen o no, potser no l'estan donant perquè està judicialitzat, però crec que sí que haurien de poder donar més claus del que està passant. És evident que hi ha un malestar. Darrere dels joves. Jo crec que hi ha una frustració d'expectatives i que la resposta no és una manifestació pacífica, sinó és violència també contra grans corporacions que poden ser al centre de la ciutat. A partir d'aquí tens un patró que has d'anar seguint i sobretot detectar si és una. Qüestió de transversal socialment o que si es tracta d'una capa molt concreta que és on has d'anar a monotoritzar. Em sembla molt rellevant el document que va aconseguir Joan Trias també a l'hora de preguntar a un dels joves per què estava allà, és a dir, diu. La crisi de la vivenda, no es pot afrontar el cost de vida. Crec que això és una qüestió transversal que ressegueix totes les protestes que hi ha a París i també a les ciutats italianes i crec que és una frustració evident de tota una generació, però a partir d'aquí jo crec que. Que políticament és inacceptable, diguéssim, és a dir, es pot comprendre el malestar, però és inacceptable la violència, que això es que analitzi a través de la violència

i a través dels aquests de comerços. I també cal veure. Qui se n'aprofita? Crec que l'extrema dreta se'n voldrà aprofitar i per això l'alcalde de Barcelona del PSC, Jaume Collboni, ha sortit tan contundent, sobretot perquè els socialistes a nivell espanyol no poden permetre que se'ls relacioni amb el desordre ara que hi ha unes eleccions a la vista.

Sí, jo, per tornar a la pregunta que tu feies, Roger, i que també comentava l'Oriol, clar que algú està manipulant la desesperança dels joves. N'hi ha experts a xarxes socials com Marcelino Madrigal que porten dies advertint d'aquestes protestes i parlen un poc d'una mica del perfil darrere d'això, de blocus, i diu que tots els vídeos s'han fet amb intel·ligència artificial. Que la majoria de vídeos no arriben als 10.000 visites, que això és poc en una xarxa com TikTok, que tampoc hi havia cap vídeo en català, que jo crec que això és interessant, i que, per exemple, a Euskadi s'estava utilitzant tant la bandera, la corrinya, com l'espanyola. És a dir, que jo crec que n'hi ha. Un interés en vincular aquestes protestes a algun tipus d'organització d'esquerres o independentista, i això, per ara, no es confirma amb els perfils que estem mirant a TikTok i a WhatsApp, però crec que algú sí que es vol convèncer que aquest grup volia, tindria una intenció a l'edat política i volia menejar un poc, no sé si la campanya electoral, però sí que volia menejar la desesperança aquesta dels joves. I jo crec que. Em preocupa moltíssim, que jo crec que és un exemple molt clar de com s'utilitzen les xarxes per crear caos, i que al final qui ho organitza, encara que hi hagi un rastre digital, jo crec que aquesta gent sap molt bé com protegir-se, que ells se'n van de rosetes, mentre qui fa la feina bruta són joves, sobretot, són menors, i que jo crec que és un drama que pot tindre moltíssimes conseqüències, no només per a la societat catalana i espanyola, sinó per a l'occidental, si això no s'atura d'alguna manera. Joan.

Una mica sobre el que hem posat sobre la taula de l'antena dels Mossos divendres, quan fèiem les reunions preparatòries del cap de setmana, hi havia aquesta ambivalència amb la malfiança de què podia passar. Ahir vam trucar a Fonsa Mossos i el que ens expressaven és que segurament, evidentment, el que preocupa més és el que pugui passar el dia de la convocatòria de la vega general. Però no vam percebre una sensació de donar importància al que fins i tot una estona abans amb el Carlos dèiem que podia ser un bluff. A les reunions que fèiem de coordinació ahir a la tarda, veient el perfil dels primers que van arribar a la plaça de Catalunya, també dèiem que era una cosa soft. Carlos, hi ha una nova convocatòria per divendres que ve o no està clar encara? Bé, per dissabte. El 31, o sigui, la nit de la castanyada. Sí, exacte. Montguilot, què volies dir?

Bé, jo volia dir que no vull trencar una llança a favor de la comissària Sílvia Catà, perquè no fa falta, jo la conec professionalment, no tinc cap amistat amb ella, i és una magnífica professional, i estic molt content que estigui al comandament. Jo penso que quan ella ha explicat, jo he sentit, he escoltat l'entrevista, es referia que és inexplicable potser des d'un punt de vista sociològic, no tant des d'un punt de vista policial, perquè la prova és que van muntar, i ho ha explicat, controls, i no s'ha de ser massa espavilar, que quan veus venir gent de negre amb passamuntanyes i navalles, tu com a policia els hi has d'aturar els peus. Jo com a pare, i ara tornem una mica allò de la responsabilitat, o com a mare, si el meu fill surt amb 14 anys de casa vestit de negre i amb un passamuntanyes, o porta els grampons i el piulet i se'n va a l'aneto o no surt. Llavors aquí estaria la falta de control, que no tot és feina policial. Però dit això. Què hi ha de diferent? Per exemple, els fets del 12 d'octubre, que heu parlat vosaltres, en el procés. La gent violenta en el procés, que cremava contínuos, era una minoria, que fins i tot, dèiem, ha rebentat la reivindicació pacífica d'una aspiració tan noble i legítima com és l'independentisme. Dit això, quatre brètols rebentaven tota aquesta gent que no tirava, sembla ser, ni un paper a terra i cremaven con ells. Però és que aquí no. Aquí tots 500 que han anat allà han anat a rebentar predors, a robar. Però aleshores, el 2018,

el debat públic encara era 2018-2019, independència sí, independència no, repressió, etcètera. Ara el debat és immigració sí, immigració no. Aleshores, Quan vénen aquestes 500 persones i et rebenten al centre de la ciutat i també està passant a França, enmig d'aquest context electoral i enmig del debat és d'on són aquesta gent, qui ve i com han arribat aquí i de quina manera s'han integrat, crec que la cosa canvia i la política suporta cap a un terreny que pot ser bastant pantanós.

Si em permets una cosa només, fixa't que un dels que feia això li pregunten i ell diu, bueno, diu. Esto a ver si va a servir de algo. Ho ha dit literalment. A mi em preocupa això. Tu creus que això servirà d'alguna cosa? Més enllà que acabi algú als tribunals? Tu creus realment que rebentar i robar esportives per anar a córrer o un mòbil et donarà solidesa argumental perquè tindràs vivenda a partir d'aquí? Aquest és el problema. Potser més educació i més control dels grans que hem de tenir sobre que la solidaritat no està bé quan un nano de 14 anys se'n va a rebentar per a dos i es pensa que així aconseguirà que li donin el dret a la vivenda.

Clar, perquè aquí hi ha una qüestió molt vinculada al malestar, a les condicions materials de vida de la gent. Tu saps que si ets jove, si tens 20 anys i estàs estudiant, és molt probable que la teva vida sigui pitjor que els teus pares, que et costi accedir a un pis, que et costi accedir a les coses que t'ho permetin tenir una estabilitat en el món dels adults i això és una cosa que es va perpetuant cada vegada les decisions vitals es van postergant perquè arribar a tenir un pis o arribar a llogar-lo és molt complicat i això requereix de recursos econòmics, requereix de molta pedagogia, requereix que les administracions facin la feina i és un problema que no és exclusivament català ni molt menys, és un problema que crec que està estès per bona part d'Europa i per tota la bona part dels països civilitzats. I després hi ha la qüestió de la immigració, Roger, que és d'aquelles coses que és molt complicat parlar-ne sense alimentar baixes passions, però és evident que aquests dies veurem que hi haurà molt d'interès per part de determinats partits en indicar que part d'aquests menors són d'origen estranger. Llavors tu aquí, si ets una mica espavilat, has de determinar què vol dir origen estranger. Perquè tu, Joan, ho deies abans, de manera telegràfica, perfecte. Tu pots ser d'origen immigrant, però pots haver nascut aquí. I per tant, si has nascut aquí, ets català, i punt. Llavors s'elimina. Igual que la mínima alt, sí, sí. Exacte. Si la Mínia Mal és català, un detingut de 14 anys d'avui, amb pares immigrants o pares que ja van néixer aquí d'origen immigrant, és tan català com tots els que estem en aquesta taula. I això és molt perillós quan aterren el debat públic en una campanya electoral. 9 i 36 minuts.

He de fer una pausa i continuem parlant de les conseqüències d'aquesta nit vandàlica a Barcelona amb noves veus, amb el Carles Munguiló, l'Oriol Marc, la Núria Oriols, la Marta Monforte, el Joan Trias i el Carlos Baraybar.

El suplement, amb Roger Escapa. Estrès per la feina, nervis per un examen, tristesa per una pèrdua. Són emocions normals de la vida que ens poden fer patir,

però no són trastorns de salut mental. Identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar. I si no te'n surts, demana ajuda. Perquè comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental. Pacte Nacional de Salut Mental. Generalitat de Catalunya.

Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida, un segle fent salut.

Tras el éxito de la novia gitana llega Los huérfanos, la nueva novela de Carmen Mola. Entra, no saldràs igual. Editorial Planeta. La meva paraula preferida

en català és xiu-xiuejar. Però si vols que et facin cas, només has de saber dir prou. Descobreix el cas sencer a 3cat.cat, equip 012.

No t'encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No t'encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no t'encallis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Al Perinau i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Aquest és un missatge per a tots els cinemes, museus, teatres i botigues de la ciutat. Prepareu-vos que. Ping! Perquè amb el teu Kia etiqueta Eco i Zero et mouràs sense restriccions. I si la ciutat et crida, tu només digues. Ping! Condicions especials del 13 al 26 d'octubre al teu concessionari Kia. Kia. Movement that inspires.

La dictadura militar argentina, que es va prolongar des del 1976 fins al 1983, va habilitar centres clandestins de detenció, tortura i extermini a tot el país. Les dones van patir específicament mètodes de tortura i vexació. El seu cos era vist com un botí de guerra i se'n podia disposar lliurement de manera brutal. En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia, també disponible a la plataforma Tresca. Enguàrdia, amb Enric Calpena. Aquest diumenge a les 3 de la tarda.

5 minuts per arribar a 3 quarts del matí. El suplement comentant les conseqüències d'aquesta nit a Barcelona. 128 persones detingudes, 73 de les quals menors d'edat. No estem parlant de menors de només 17 anys, sinó menors de 16, 15 i fins i tot 14. Segons ha avançat el suplement, la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra. Sílvia Catà, parlant-ne amb el Carles Mongreol, l'Oriol Marc, la Marta Monfort i la Núria Oriols, també el Carlos Baraybar, cap de verificació de 3CAT, podem incorporar a aquesta hora l'Amadeu Requesens, ell és doctor en dret per la Universitat de Barcelona, expert en seguretat i policia. Senyor Requesens, què tal, bon dia. Bon dia, senyor Escapa, i companyia. Com s'explica el que ha passat aquesta nit a Barcelona? Li faig la mateixa pregunta que li feia la comissària fa tot just dues hores. Bé, jo crec que entre tots

ja ho han explicat, és a dir, estava seguint el programa i tant la comissària, que crec que ho ha explicat molt bé, com les persones que estan amb vostè, han tret l'entrellat d'aquest tema, és a dir, estem front a una situació estranya, estranya en el sentit que no s'adecua als paràmetres que habitualment estem acostumats en aquest tipus de coses, és a dir, no. No estem davant d'una violència, diguem-ne, de gent que vol quedar-se en la integració, com podria ser la violència dels estudiants, per exemple, a París, almenys la violència originària. No estem parlant tampoc d'una violència de no integració, és a dir, de gent antisistema, perquè aquests joves ni han tingut ni han patit encara suficient vida ni experiències per estar en contra de l'habitatge o d'una situació del cos de la vida perquè no van vells al tema. És a dir, és una situació bastant novedosa, tot i que hem de tenir en compte que si. Quan ens trobem un fenomen d'aquests, s'hi sumen els diversos tipus de violència. És a dir, que mirem França, que és on està més avançada la situació, i trobarem que hi ha una violència, diguem-ne, mimètica aquí, d'una situació d'uns estudiants que demanen una integració, una gent, diguem-ne, antisistema, que no pretén integrar-se, i d'una gent que se queja i que, per tant, senzillament, el que estan fent és robar. Són tipus de violència diferents en un mateix escenari.

Qui els orquestra, però? Qui hi ha darrere d'aquest TikTok amb aquesta convocatòria?

Ah, això, com deien els llatins, qui prodes, qui beneficia. Jo penso sincerament que aquí hi ha una manipulació de gent jove que mimèticament, perquè han sentit, perquè saben, perquè. Es preocupen d'unes situacions que encara no els afecten a ells, però que darrere d'això evidentment hi ha algú que està manipulant. Algú que està manipulant a les xarxes i algú, hauríem de veure de quina naturalesa, s'acabarà sabent, que està evidentment induint aquests actes, sobretot a la gent més jove.

Però hem de pensar en grans magnats que hi ha darrere d'aquestes xarxes socials, hem de pensar en potències com Rússia, cap on hem de mirar. També amb l'ajuda del Carlos Baraybar aquí, perquè tampoc no vull dir cap disbarat sense que estigui verificat. Però crec que és important també obrir aquest debat, no, Carlos?

Bé, el que els experts diuen és que potser aquesta mena d'incidents no els atia, diguéssim, o no neixen deliberadament d'una campanya russa super exitosa, però ja sabem el que passa després, que és que sí que el que fan és intentar explotar quan hi ha aquesta mena d'esquerdes. Com va passar amb Ceuta, per exemple, vam saber que perfils vinculats a les xarxes de desinformació russes i també israelianes havien intentat cometir el foc que s'havia generat d'altres maneres, no? I aquí és el que hem d'estar atents de veure si passa, perquè en els pròxims dies també és veritat que hi pot haver catalitzadors de noves concentracions. És a dir, hi ha aquest dia 31 que veurem com s'acaba concretant aquesta convocatòria. També hi ha la convocatòria de la vaga general l'11 de novembre, que ja serà més genèrica, i això sí que garantirà milers de persones als carrers. També hi ha jornades de mobilitzacions a l'educació, i això també ho hem de recordar, perquè aquests dies, mentre es anava preparant tot això, en algun moment hi havia certa confusió en alguns chats d'aquests, en els que els estudiants dèiem, bueno, però això ho fem, fem una vaga per l'institut, quan ho fem? Ho fem dilluns, ens ajuntem amb altres instituts del poble, és a dir, s'anava entrecreuant, i si aquestes mobilitzacions acaben produint-se, sense dubte, quan hi ha massificació de gent, és terreny abonat perquè això torni a passar. Que en aquest sentit sí que tindria una forma a la que estem més acostumats, és a dir, manifestació i després grupusles que acaben fent això, i no seria només el que va passar ahir a nit. Per tant, haurem de veure què passa en els pròxims dies, com s'amplifica, si és que s'amplifica, si s'estén a altres ciutats, si veiem més convocatòries i si s'instrumentalitza cap a una banda o cap a l'altra. Senyor Racasens.

Sí, totalment d'acord amb el senyor Braiver. Aquí algú està beneficiant aquesta situació. La impredictibilitat d'això es dona justament perquè no és una situació a la que estem acostumats. Amb això la senyora Catà ha sigut molt clara. Jo penso que la seva franquesa és bona. Cal que sàpiga això, és impredictible. Però darrere d'això algú se n'està aprofitant. I algú se n'està aprofitant perquè a algú li pot interessar que Europa estigui destabilitzada. O a algú li pot interessar que en un període electoral, per sobre dels temes com els que s'estan imposant en aquesta campanya, aparegui el tema de les violències. Bé, hi ha una sèrie d'interessos al darrere que no ens poden. Jo no soc gens conspiranoide, però no podem evitar de pensar aquestes coses. Aquí és fonamental no tant la intervenció policial enfront als aldarulls, que és absolutament necessària, està clar, sinó que és imprescindible el tema de la informació i de la intel·ligència policial. Aquí s'ha de treballar amb xarxes, veure qui hi ha al darrere de tot això, i s'ha de treballar amb informació per saber, intentar saber, que és el que passarà en els propers dies, perquè seran dies conflictius.

Vostè, com a expert en seguretat i en policia, això com es frena tenint en compte que vindran més convocatòries? Com la policia pot aconseguir que les convocatòries que vinguin no acabin amb saquejos i amb pillatges com els que vam veure ahir? Perquè, mira, a França se'n van sortir una mica. Ahir la cosa va anar molt millor que fa tot just una setmana, tot i que s'han despertat mil detinguts, però la situació és una altra.

Sí, però aviam, aquí són dues coses. Una, si ens en sortim, diguem-ne, d'alguna manera, posant més policies al carrer, evitant els aldarulls, això és una opció que s'ha de fer, evidentment, perquè no és tolerable el que està passant al carrer, però jo penso que la policia ha de ser intel·ligent, proporcional i selectiva. Inteligent en el sentit que no es pot tractar amb una violència policial superior, per dir que ara dominem nosaltres perquè tenim més força. Això pot servir puntualment, però no és la solució. Ha de ser proporcional perquè, evidentment, la policia no pot fer danys més enllà del que exigeix de proporcionalitat. I ha de ser selectiva en la mesura en què ha de ser capaç d'esbrinar quins grups són els que intenten o es rebel·len perquè volen integració, perquè el que estan demanant és "escolti, jo no tinc futur i vull un futur", Respecte d'aquells que senzillament ja han renunciat a qualsevol mena d'integració i utilitzen la violència com una forma, diguem-ne, del derull i res més. I després, evidentment, el que s'ha de fer és treballar amb el seguiment dels que han robat coses, dels que han saquejat, i evidentment aquí la part penal i la part administrativa són fonamentals. Tres moments per dir-ho així. Previ, és a dir, intel·ligència i informació, resposta proporcional i selectiva i un posterior seguiment administratiu i judicial, com deia l'alcalde Collboni també, per sancionar realment que es noti clarament que qui la fa la paga. És l'home de Urracasens,

doctor en dret per la Universitat de Barcelona, expert en seguretat i policia, que creiem també que avui hagi atès els micròfons del suplement. Gràcies, una abraçada, bon dia. Gràcies a vostès, bon dia. 9.48. Núria Oriols i Marta Montfort.

Endavant, Núria. Sí, a veure, jo crec que el que ha fet és indicar la clau, que és què hi ha darrere de tot això, més enllà del resultat final, que és aquesta violència al centre de la ciutat. Jo crec que és molt important veure si hi ha agents externs aquí, sobretot perquè hi ha una campanya electoral. Parlant amb el PSOE, en les últimes setmanes, quan hi va haver la convocatòria, venien a assumir que hi podia haver algun tipus d'influència externa en aquesta campanya electoral. O sigui, no estic dient que sigui aquesta o no, però sí que davant de la convocatòria i de la seva voluntat de marcar l'agenda a través de l'habitatge, assumien que hi podia haver altres forces que fessin altres coses i tampoc descartaven agents externs. En el sentit del que va passar també a Ceuta, on hi va haver aquesta amplificació, com a mínim, de xarxes relacionades amb Rússia. I també Israel d'aquella convocatòria massiva per creuar la frontera. Per tant, jo crec que sí que en el context en què ens trobem, la intel·ligència policial que hi pugui haver és molt rellevant per veure què pot passar i cap on pot evolucionar tot això. I llavors també el fet que hi hagi una convocatòria d'una vaga general, és veritat que no té res a veure perquè hi ha una reivindicació molt clara. Darrere clares, però en aquest context de la possibilitat que hi hagi una minoria que exerceixi violència i que aprofiti la protesta per tornar a repetir el derulls com aquests, sí que des de les organitzacions que donen suport a la vaga general doncs és complicat poder. Veure quines poden ser les conseqüències. I aquí no sé si el monguilot creu que haurien de valorar aquesta possibilitat per si hi ha en el Darulja, quan s'acabin les protestes, si les organitzacions com haurien d'actuar per preservar que no estiguin relacionades amb possible violència que hi pugui haver a la vaga general.

Marta, i després el Montguilot.

Jo estic d'acord amb l'argumentació que feia ara la Núria, perquè és cert que aquesta és una qüestió que, si bé no ha estat superpresent a la campanya electoral o no ha estat present de manera pública, sí que és un aport que t'expressen en privat alguns membres, no només del govern, sinó de partits socis del govern de Sánchez, que ara totes les campanyes digitals no es poden controlar de la mateixa manera que es feia fa uns anys, i que n'hi ha coses que no poden saber d'on venen, qui les fa, com les fa, però que tenen moltíssim poder, i això fa molt difícil preveure-lo, intentar combatir-lo, i què fer des de l'acció política i també des dels propis mitjans de comunicació, perquè nosaltres parlem, i així este programa ho hem fet diverses vegades, dels preis de la desinformació, de com corren algunes informacions que són falses i que això fa. Que sigui molt difícil canviar l'opinió pública respecte a una qüestió que està molt acreditada, que no és com s'està difonent a les xarxes o a altres qüestions. I això sí que influeix molt en la política, en l'estat d'ànim de la societat, en els joves. Jo crec que és una qüestió evident i que no podem treure-la del debat de com està la societat i com estan els joves respecte a les seues projeccions de futur. No ho justifiquen ni molt menys, perquè crec que ho deia també abans la Núria, que és injustificable la violència d'aquest tipus, però sí que hem d'intentar respondre a què ve, i per què aquest malestar, i què poden fer els esforços públics, i per què les administracions cada volta jo crec que tenen menys recorregut per part de la societat, o menys credibilitat, diria, per part de moltíssima gent. Perquè jo crec que això respon a moltes coses que estan orquestades per entitats que ja no són ni partits polítics, però que sí que tenen una intencionalitat política, evidentment.

Carles Mujilot, endavant. És evident que hi ha determinades conductes, ara podríem fer una extrapolació segurament exagerada, que va passar als atemptats de la Rambla a Barcelona, que no és tan important o és tan important l'autoria immediata dels fets delictius com l'inductor. Que provoca aquesta autoria. Qui hi ha darrere, no? Quan de 178 detinguts, 70 i escaig són menors de 14, 15, 16 anys, hem de saber qui ha manipulat i paro de manipular directament. Quan un noi de 14 anys es creu. Aquest noi de 14 anys necessita un advocat? Sí, clar, sí, sí. A partir de 14 anys hi ha responsabilitat com a menor, atenuada, fins als 18. I per tant necessita totes les garanties, el que passa que no serà.

Jurídicament, què els recomanaries als seus pares? Ja no amb tota aquella primera part de l'argumentari que ja l'has fet, sinó de ja no a nivell educacional del seu fill, sinó per. Si tu tens un fill que amb 14-15 anys ha participat d'aquests aldarulls, quina defensa recomanaries als pares?

Mira, que es posin en mans d'allò que la Fiscalia de Menors els hi proposarà, perquè els menors de 14 a 18 anys no van a mans del jutge de Guàrdia, sinó a mans de la Fiscalia de Menors. La Fiscalia de Menors està pensada, estructurada i funciona, jo diria que raonablement bé, per remuntar a un menor que ha tingut una conducta inadmisible, com pot ser cremar contenedors o agredir la policia. O robar. O robar, i dèlictes més greus que jo he vist. A partir d'aquí, el que fa la Fiscalia, que té l'assessorament, serveis socials, psicòlegs, busca no castigar, no la pena retributiva, sinó el que busca, perquè a més és un imperatiu legal, és, diguem-ne, la reinserció, la reeducació. I és molt important l'estudi que fan de l'entorn d'aquell menor. Això es fa d'ofici. La Fiscalia vol saber veure. Aquest és un nano que ha sortit de festa normal i ha begut i ha trencat un aparador. Quin entorn té? Té un entorn segur? Té uns pares que el protegeixen? Té una escola que compleix amb la seva funció i controla que no hi hagi absentisme? Si tot això està, entre cometes, normalitzat, amb els cànons que entenem els adults com a normalitzats, segurament aquí la Fiscalia Menors intervindrà molt poc o gens. Per contrari, si veiem un nano de 15 anys que no té família, que dorm al carrer i que s'ajunta a males companyies, intervindrà fins al punt que el pot privar de llibertat posant-lo en mans d'una tutela no penitenciària, sinó educacional. Què els recomanarien els pares? Doncs, primer, que es mirin ells mateixos si tenen alguna responsabilitat en la conducta delictiva d'aquest menor.

Començant també pel retorn de Toni Comín avui a Catalunya. També vull recollir alguns moments importants de la campanya electoral o la precampanya electoral ahir amb Gabriel Rufián i Irene Montero a Barcelona de protagonistes. Ho comentarem amb la Marta Monforte, amb l'Oriol Marc, amb la Núria Oriols, amb el Carles Munguilot i a partir de dos quarts d'onze ja sí. Tertúlia esportiva vinculada a aquest clàssic que avui tenim al Camp Nou a les 9 del vespre. Anirem saludant el Torquemada, el Bernat Soler, el Clupés, al llarg d'aquest programa, però a dos quarts d'onze rebem els escriptors Jordi Puntiana, Vallbona, i també el periodista de La Vanguardia, Xavier Aldecoa, per anar fent xup-xup d'aquest clàssic amb una tertúlia il·lustrada. A tot això tenim una sorpresa. Amb una sorpresa aquest diumenge, i és que la Marta Bonforte farà un cameo. Avui té un cameo preparat. Sé que té una agenda atapaïda, però saludarem. Per tant, quedeu-vos per descobrir el cameo que ens depara. Sabeu per on puc anar o no? Jo sí, jo sí, jo sí. Tots ho sabeu, no és cap sorpresa. Serà sorpresa per l'audiència. No ho diguis encara, eh? D'aquí tres minuts us rebaleu. Va, una pista.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, fes-te agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa gent rural. Generalitat de Catalunya. Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat que us hem preparat.

Lotsdenedal.cat. El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona.

10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Protecció civil alerta de fortes pluges i recomana evitar desplaçaments innecessaris. Pot ser perillós. Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

El seu déu, la llibertat. A les escoles s'ensenyen coses que no vull que ensenyin els meus fills. L'enemic que cal combatre, l'estat.

I recordeu que estem aquí per lluitar contra l'estat dels collons.

Des dels Estats Units, els llibertaris lluiten per fer-se un món a mida. Llibertaris, l'amenaça ultra. 30 minuts, aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Com és que treballes en una petita clínica de fertilitat en comptes de treballar a estamp?

Perquè jo no soc investigador. A mi el que més m'agrada de tu són els teus òvuls. Què? Tens uns òvuls realment preciosos. Entre ella i jo no hi haurà sexe, ni amor. És perfecte, no trobes? Héctor, tu et sents?

Bon dia. Si participaves en algun dels cinc sortejos del nou doble de l'ONCE, SuperONCE i Tríplex de l'ONCE d'ahir, consulta si n'ha resultat guanyador el teu venedor a CuegosONCE.es o a través de l'aplicació Mi Vendedor ONCE. Recorda que comprant loteria de l'ONCE col·labores amb una gran tasca social. ONCE. Ben jugat.