El suplement, de 9 a 10 h - 31/10/2026

A Catalunya Ràdio, El Suplement.

Diumenge passat, poc després de les 8, la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, atenia la trucada del suplement. Encara tenien molt presents les imatges del dia anterior quan, en ple dissabte a la tarda, centenars de joves es van dedicar a saquejar comerços i van utilitzar una violència fora de la norma contra la policia. Que estava a considerar bastant inexplicable, si tu textualment, el que havia passat. Al llarg de la setmana, la policia ha intentat anar posant llum a la foscor, s'han radiografiat els grups de Telegram dels anomenats blocos, hi ha hagut detencions, s'han fet desplegaments en ciutats com Vic i Terrassa, i s'han anat posant en circulació expressions com el crim performatiu, dit d'una altra manera, trencar els vidres d'una botiga, robar qualsevol cosa i ràpidament gravar-te amb el telèfon mòbil. Els Mossos, de fet, defineixen això de locos com un fenomen, sense acabar de posar-hi adjectius, i ho vinculen al que es coneix com a FOMO. En anglès són les sigles del Fear of Missing Out. Perquè ens entengui tothom, és la síndrome que, gràcies als telèfons mòbils i a les xarxes socials, fa que sigui més important ensenyar que ets a un lloc determinat que no pas el gust d'haver-hi estat. És a dir, que si comences a veure per TikTok o per Instagram que hi ha un bon sarau muntat al centre de Barcelona, resulta molt llaminer anar-hi per poder-ne presumir. En resum, Tot indica que no hi ha cap motivació social o política al darrere, a diferència de França. Allà les manifestacions han estat com un pòsit de malestar i, si s'han descontrolat, ha estat el final. Aquí l'objectiu era directament començar pel foc. Això ens porta a la gran pregunta que no s'ha acabat de respondre al llarg d'aquesta setmana. Qui hi ha al darrere, al marge dels joves, molts joves detinguts aquestes últimes hores? És algun tipus d'ingerència externa? ¿Hi ha algo que vulgui recollir els fruits de manipular el malestar d'una generació amb perspectives magres? ¿És casualitat que tot això passi a les portes d'unes eleccions espanyoles? Algun dia potser ho sabrem. Mentrestant, ens haurem d'acostumar a desplegaments policials inèdits i amenaces digitals que ningú sap ben bé d'on venen. Un bon retrat del món que ens ha tocat viure.

Avui a la tertúlia del suplement hi tenim l'Olga Ruiz, que és periodista, l'Eduard Voltes, que és director de Pròxima Estació, i l'Antoni Gelón, que és advocat, escriptor i dinamitzador cultural. Bon dia i bona hora a tots tres. Bon dia. Com esteu? Jo he arribat, que no és poc. De Lleida. De Lleida. Com has vingut? Vens entrant normalment.

Normalment ahi havia d'agafar el tren 08087, que era un avant que sortia de Lleida, per tant no podia portar cap retard perquè no venia ni del País Basc, ni de Madrid, ni de Saragossa. Era el tren de les 8 i 10. Vaig agafar el tren de les 8 i 10 perquè el de les 10 estava ple. A les 8 i 10 el tren no sortia. Evidentment no hi havia cap informació. No es va donar en cap moment cap informació. Només vam rebre dos inputs. Un d'una gent de seguretat, que ens va dir, hagan cola, i el segon, del personal que agafa els bitllets, que ens va dir, si fos per mi no sortiria cap tren, cosa que va ser premonitòria, perquè el nostre no va sortir. A les 11 del matí, quan vaig arribar a Barcelona, agafant un taxi amb dues persones més, perquè els tres teníem activitats inajornables, i per tant ens va costar els nostres diners, i va costar més que una hora, evidentment, però vam estar una hora i mitja, una hora i tres quarts, per arribar a Barcelona. Quan arriba a Barcelona a les 11. A la web de Renfe hi posen cancelado barra retrasado, com si fos el mateix concepte. Cancelado es una cosa, retrasado es una altra cosa. En tot cas, aquest tren no va sortir mai i a Lleida es van quedar desenes de persones que, evidentment, no podien agafar taxi, ni va haver que van perdre cites mèdiques, ni va haver que tornaven de cap de setmana perquè estudien a Lleida i no van tornar. I tu has vingut amb taxi? Jo vaig venir amb taxi. Però és que ningú va posar un autocar, tampoc. Taxi compartit amb gent que us va trobar a l'estació? O com ho vau fer? Hi havia una persona que jo coneixia, que és la directora d'una revista del contemporani que es diu Magrana, i vaig dir, ens hem d'espavilar perquè ella anava a la FIREX Libris i si no arribàvem a una determinada hora era penalitzada. I després, amb la degana de la Facultat d'Informàtica de la Politécnica, que aquell matí havia posat un examen i portava les còpies de l'examen. Passen 5 minuts de les 9 del matí.

Després parlarem dels trens perquè evidentment la tragèdia ha estat la història de la setmana i encara hi ha moltes conseqüències i Toledo encara està evidentment al centre del debat amb aquesta compareixença del ministre Puente. Encara s'estan comptant les víctimes, com si diguem. Acaba de piular el president de la Generalitat. Sabem que hi ha convocatòries per aquest dissabte i els Mossos estan preparats. La castanyada és de tots i se celebra al carrer. Qui vingui a saquejar respondrà davant la justícia, com ja estan respondent els detinguts del dia 24. Ningú és culpable pel seu origen, diu Salvador Illa, fa tot just uns instants. Aquest també és el tema del dia, sens dubte, totes aquestes convocatòries que hi ha. I al voltant d'aquesta qüestió, ara el suplement. Primer vull saludar el Carlos Braiberg. Hola, Carlos, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Ell és cap de verificació de 3CAT i ens ajudarà a desgranar també el que ha passat amb aquests xats on molts dels nostres alumnes han rebut convocatòries per assistir a algunes d'aquestes manifestacions. Si és que es pot dir manifestació perquè al final és una quedada per fer pillatge o el que vam veure el cap de setmana passada. Però abans vull saludar un testimoni que creiem que pot ajudar a portar un altre punt de vista sobre aquestes convocatòries del Darulls per aquesta tarda a Barcelona i altres municipis. L'Òscar és professor de secundària. Que tot mirant els aldarulls de dissabte passat per la televisió va identificar un alumne seu participant en les destrosses i els sequejos al centre de Barcelona i, evidentment, suposo que es va quedar parat. Òscar, bon dia. Bon dia, què tal? Et presento sense cognom i sense dir el centre on treballes perquè no vols que s'estigmatitzi. Entenc que és un institut d'alta complexitat i prefereixes preservar, doncs, on és aquest institut, oi, Òscar? Exacte, millor, millor.

Molt bé. Perquè no crec que sigui un lloc en concret, sinó que és. Un símptoma i tant. a l'extraradi de Barcelona, i depèn en quins barris de Barcelona també. Molt bé.

Tu portes 34 anys de professor, les has vist de tots colors. Què va passar dissabte passat, entenc, mirant les notícies per la tele?

Bueno, dissabte no, més diumenge i dilluns matí, no? Doncs tristor, tristor al veure que un dels teus alumnes, en què portes molt de temps treballant amb ell, al final acabi disfrutant d'una activitat delictiva com si fos una festa, no? I això no és que sigui molta sorpresa, perquè hi ha un perfil determinat. D'alumne o exalumne, sinó perquè moltes vegades la feina que estem fent diàriament amb ells no arriba enlloc.

Per tant, entenc que era un alumne teu directament que perfectament identifiques a través de la televisió, que et sorprèn, que et xoca, o no? O realment no et va sorprendre tant veure la monactitud com aquella? No. No et va sorprendre? No. Per què?

Perquè d'alguna forma nosaltres portem batallant amb aquesta tipologia d'alumne que no té por a les normes ni a l'autoritat que pot significar un profe dins les aules, al pati, doncs imagina't una persona que ja no té cap tipus de por. Davant d'una persona que està dedicant el seu temps a ensenyar-li coses, doncs arriba un punt que si el profe no és autoritat, al final la poli tampoc és autoritat. Llavors em dóna igual que passi perquè el que vull és disfrutar del moment. Sense cap tipus de por i pensant en el que pot passar.

Aquesta actitud l'has viscut recentment a les aules o històricament sempre ha passat? Perquè d'alumnes conflictius n'hi ha hagut tota la vida. Sí, tota la vida.

Evidentment, tota la vida. El que passa és que l'accentuació de la violència cada cop és més gran. És a dir, que el nivell de la violència va incrementant. És a dir, Aquest tipus de violència no tan exagerada, evident, de trencar coses, però sí, la veiem als patis, la veiem com es relacionen entre ells, és a dir, com qualsevol tonteria provoca una baralla al pati, i clar, tu has d'actuar constantment, no? És a dir, i fins i tot no al pati, sinó també a classe, no? És a dir, que arribo a un punt en què, en el punt en què jo em trobo d'alguna forma que ja estic a punt de marxar d'aquesta activitat diària de l'institut, és que en què t'has convertit com a profe, no? És a dir, t'has convertit en un terç mosso, un terç psicopedagog i mentor personal dels alumnes.

O sigui, tu et sents una mica de policia fent de professor, també, no? Home, evidentment, tots. Tots? Tots. Tots ens sentim així. I conserves l'autoritat o l'has perdut davant dels alumnes o davant d'uns alumnes determinats?

Jo la conservo. Jo intento conservar-la. Però depèn del perfil personal de cada professor. Hi ha gent que està preparada per. És un excel·lent docent, però no està preparada per la batalla diària. De què significa estar en un institut? És a dir, que, clar, hi ha instituts i instituts.

Explica'm una situació d'aquesta batalla diària, és a dir, un desafiament. De quina manera us desafien avui dia els alumnes?

Bueno, d'alguna forma posarem en dubte tot el que estem fent, no? D'alguna forma, per què serveix això si després no hi ha feina, no sé què fer en la meva vida, i això és d'alguna forma aquesta falta de reglament de molts alumnes al seu barri, al seu entorn, al final provoca que sigui una decisió constant i que no vulguin estar a l'institut. I nosaltres, evidentment, lluitem perquè aquest alumne s'integri, s'adapti, el dissenyem amb ell, les seves sortides educatives i professionals de futur, dediquem molt de temps i al final tens recolzament a les famílies, a vegades ni la pròpia família sap què fer amb ell. I amb ella, eh? No sé com és en general, eh? Amb ell o amb ella, eh?

Aquesta frustració entenc, evidentment, també bé, perquè tu ja has dedicat moltes hores i has intentat redreçar aquest alumne que va pel mal camí, pel que expliques, no? Aleshores, d'aquí al fet de veure la tele i dir, doncs mira, he fracassat, no me n'he sortit, evidentment no és culpa només teva, sinó que és culpa també del sistema. Però el que et volia preguntar és, ell continuava venint a classe? I de quina edat estem parlant en el cas d'aquest

alumne que tu vas veure per la tele? Aquest alumne vam aconseguir que estigués en una unitat externa, perquè era un especial, d'alguna forma. Que aquests alumnes que són espacials, és a dir, que no s'integren en res i que destrossen tot el que fem, hi ha una sèrie de leses en utilitat externa, llavors aquest no estava allà. Però fins i tot cada migdia, quan acaben les classes, ve a la porta de l'institut a buscar els seus amics, i aquests dies estava per allà, actanzada, el que havia fet, d'alguna forma, com un gran heroi. I a sobre cara, descoberta, dius, tot tu. Arriba un punt que la por el que pugui passar no existe. Estem pensant què estem fent nosaltres per molts recursos que posem. Això no vull centrar-me en ell, perquè tenim un percentatge d'alumnes excel·lents que troben el seu futur i tenen les mateixes. Les mateixes coses per desenvolupar-se que aquests. És a dir, que a l'institut tothom treballa amb les seves pissares digitals, té el seu equip de psicopedagogs, té els seus tutors, és a dir, el seu equip de profes que fan una feina brutal, bons professionals, però, com sempre, no? El que passa és que aquest petit gruix d'alumnes. Arriba un moment que es desarrelen de lo que és la vida de l'institut, no troben res a fer més que aprofitar aquests moments per dir la seva.

Òscar, a la meva època, jo fa 20 anys feia batxillerat, per tant, en fa una mica menys de 25 feia ESO, la secundària, i hi havia molts alumnes que repetien curs, i fins i tot jo recordo expulsions al meu institut per mal comportament. Ara s'expulsa els alumnes?

De l'institut també, eh? Sí, sí, és a dir, hi ha un protocol, hi ha un protocol de disciplina, d'alguna forma, són incidències, acumulació d'incidències, provoca una expulsió d'un dia, de tres, aquest alumne que marxa es porta un dossier per treballar, normalment aquest perfil d'alumne que expulses no fa aquest dossier, torna, i així, bueno, anem fent. El que passa és que quan són coses lleus, d'alguna forma vas intentant redreçar l'alumne i guiar-lo perquè torni d'alguna forma al bon camí. Però hi ha un perfil que també hi havia abans. I segueixen, però ara hi ha més. D'alguna forma que li dona igual. I cites a les famílies per parlar amb elles i la mare potser diu, però és que no sé què fer amb ell. Aquí almenys està controlat. Aquí està controlat. El controles tu, no? Com a profe. Però potser la feina del docent acaba a l'hora que acaba. És a dir, després és la feina de la família. Aquí ha d'intentar filtrar. El que fa el seu fill o filla, la informació que rep o que fa amb el seu temps lliure.

N'heu parlat a classe del que va passar dissabte passat amb tots aquests aldarulls violins al centre de Barcelona?

Sí, no hem tingut una directriu exacta per part de la gent o per part de la direcció. Simplement els professors amb les seves tutories o jo amb la meva classe he fet reflexions. A les jovenes, per exemple, de batxillerat els vaig dir, bueno, què heu sentit quan vau escoltar que hi ha una dient, vaya mierda d'instituts, vaya mierda de classes, vaya mierda de professors, no? És a dir, que. Aquí estem a classe, tenim llum, tenim una pissarra digital amb la qual jo estic treballant, anem al gimnàs i tenim un gimnàs amb un teatre, i això és l'escola pública. D'un barri d'una població de l'Estat de Barcelona. És a dir, que d'instruments per fer la feina les tenim. La cosa és qui el vulgui aprofitar i qui no.

¿Et consta que els Mossos d'Esquadra us hagin sol·licitat a l'escola o a l'institut informació per identificar aquests sospitosos que tu vas veure a través de la televisió?

Crec que de moment no. També ha sigut una setmana una mica intensa. Tu penses que la setmana de la castanyada és una setmana intensa de mogudes a l'institut, de fer coses, de preparar coses. Llavors, entre mig, l'accident de tren. Moltes coses, moltes informacions, que a vegades tot arriba a la informació dilluns, la reunió pedagògica quan és, dimarts, dimecres, dijous. Aquesta reunió pedagògica és la que. Envien les tutories de què s'ha de parlar la tutoria i potser no hi ha hagut temps pràcticament de poder parlar amb els alumnes del que ha passat.

Òscar, gràcies. Li voldria fer una pregunta.

Ella ha dit que feu un terç de policies, un terç de psicopedagogs i l'altre terç. De profes. I l'altre terme és de profes.

De profes, és a dir, de profes, és a dir, al final, si tu estàs en una guàrdia de pati, una guàrdia de pati significa que som quatre, cinc, sis profes a la mitjana que dura el pati, doncs tu imagina't que veus de sobte que un coro d'alumnes comença a caminar de pressa a un racó del pati. Què significa que passa alguna cosa? Hi ha una moguda. I tu vas cap allà com a docent? No. Vas com a psicopedagog? No. Vas com a poli. A veure què ha passat. A aturar-ho, a separar-s'hi una baralla i a fer una feina que ningú t'ha preparat per fer-la. Al final, l'experiència et fa olorar que quan hi ha moviments, algo passa, no? Aquesta és la feina, no? I al final, i els passadissos, quan fas guàrdia, és a dir, quan has d'intervenir d'alguna forma perquè passa alguna cosa més greu, que està fora del que és el teu fet docent, i d'ensenyar continguts al feedback dels alumnes, quan supera això, que és pel que tu t'has preparat i pel que et paguen, La resta és la cosa que ve donada del fet de ser profe ara. Òscar, gràcies pel teu testimoni. Molt bé, gràcies a vosaltres. Una abraçada.

Amb l'Antoni Gelong, l'Olga Ruiz, l'Eduard Voltes, amb la prèvia de totes aquestes convocatòries per aquesta tarda, també amb el Carlos Baraybar, i sentint el testimoni d'aquest professor, que retrata una mica la realitat dins de l'aula, i la sorpresa, doncs, no sorpresa, perquè va dir que evidentment hi ha alumnes que estan identificats que van pel mal camí, però que se'ls va trobar enmig d'aquests aldarulls dissabte passat, Eduard.

Bueno, uau, no? O sigui, quina entrevista, quin testimoni. Estava jo, mentre ell parlava, recordant els meus anys d'escola, en una escola religiosa amb grups de 45 alumnes, ara són 25, i malgrat que als anys 80 en una escola religiosa, diguéssim, el sentit de l'autoritat i fins i tot l'autoritat amb càstig físic estava molt present, també hi havia perfils d'aquests que ha explicat. L'adolescència és una edat molt complicada. Molt complicada. I com pitjor és el teu entorn, la teva situació familiar, la situació en el teu barri, etc., doncs encara es complica més. És a dir, no perdem de vista que. Que són adolescents, que són adolescents, no són persones adultes formades ja, que molts d'aquests adolescents que avui són problemàtics, al cap d'uns anys te'ls trobes i molts, diguéssim, no se n'han sortit, però molts sí, molts sí, i te'ls trobes perfectament, diguéssim, integrats en la vida social i laboral, etc., I costa molt, diguéssim, de visualitzar maneres d'afrontar aquesta situació, que no sigui A mi l'únic que se m'acut és que en llocs així, en instituts d'aquesta complexitat, no es pot treballar en grups de 25, s'ha de treballar en grups de 10 i de 12, diguem-ne. No és l'únic que se m'acut. A nivell escola, alerta, eh? Després hi ha tota la qüestió de l'esperança trencada en aquests barris sobre un futur millor, eh?

Olga. En fi, hi ha tantes coses que han fallat històricament i que ens han portat a aquesta situació en la que moltes d'elles no són reconduïbles i no tenen solució. Almenys aquesta és la meva sensació després d'escoltar l'entrevista amb el professor. Jo, realment, i de veritat que m'agradaria pensar al contrari. Vull dir, inclús la meva ideologia em porta a pensar al contrari. Però és que realment jo crec que hi ha joves que han arribat a un punt en el que la seva pèrdua de por, la seva forma de desafiar les regles establertes, el seu descensis social, la família de la qual procedeixen, la seva manca d'educació a casa, fa que la seva situació sigui irreconduïble. Almenys ara. Perquè aquests professors, els quals hauríem d'escoltar molt menys, ja porten molts anys intentant reconduir aquesta situació i no se n'en surten. I la família tampoc se n'en surt. Donat que moltes vegades l'única solució que tenen és que aquelles hores d'escola estiguin absolutament controlats. Mireu, si tenim, si els nostres alumnes, una part dels nostres alumnes amb un perfil determinat, un terç del temps el dediquen a aprendre a comportar-se i a respectar les normes, un terç del seu temps dins l'escola, em refereixo, el dediquen a no frustrar-se, i només un terç del seu temps el dediquen a aprendre, aquí tenim el resultat PISA amb un resum i amb una radiografia que per mi seria molt significativa. Jo tinc un descensís total. Jo he estat molt crítica amb el que va passar la setmana passada. Jo he estat molt crítica. Perquè l'endemà vaig anar a fer una passejada per Barcelona per veure què és el que havia passat i ho he explicat. Tots els expositors de Chanel, tots els expositors d'iPhone, els expositors de les grans marques, d'algunes botigues, estaven absolutament buits. Absolutament buits. I això també ens ha de fer reflexionar sobre moltes coses. No hi havia cap tipus de manifestació, ni de voler millorar cap tipus de situació educacional, ni absolutament res. Una sèrie de gent que vol quedar per delinquir. I el que em preocupa molt de tot això és l'efecte FOMO del qual tu en parlaves, Roger. El fet que pugui veure gent jove, que possiblement no vol participar activament d'aquesta delinqüència, perquè per mi és delinqüència, però vol estar al lloc. Perquè si no hi ets, ai, si no hi ets.

Bé, ja ho han dit quasi tot. L'Eduard parlava de la seva escola. Imagina't, jo fa 55 anys que vaig passar l'adolescència i el record és molt llunyà, però sempre hi ha hagut malotes a totes les classes, sempre hi ha hagut el que volia ser el líder, el que volia imposar la seva força. Però eren pocs. Ara ens trobem amb fenòmens curiosos. Tenim, per un costat, l'efecte imitació. S'ha volgut imitar el que va passar a França, però s'ha volgut imitar només la segona part del que va passar a França, perquè primer hi ha unes manifestacions sobre el cost de la vida, que també hi són a Itàlia, i després hi ha una part dels manifestants que degeneren i assalten comerços de. Dels Camps d'Elisis, el Centre de París. Tampoc és la primera vegada que passa. A França, cada vegada que la selecció francesa o el PSG guanyen un títol, acaben vandalitzant els Camps d'Elisis i ja estan preparats. El que passa és que la generació d'ara té uns components diferents. A mi tampoc la conec tant. Però em sembla que les xarxes tenen una influència molt gran en la manera que tenen d'actuar i de posicionar-se. Perquè les xarxes què estimulen? Estimulen la violència creixent. No hi ha res com un bon vídeo explicant una baralla en la que tu formes part, sobretot si guanyes. És l'esperit de guanyar, l'esperit del triomf. I un aspecte d'exhibició pública del que tu fas. Clar, això també és un reflex, en certa manera, de la nostra societat, perquè torna a guanyar el més fort, torna a si ho ha de fer amb violència, ho fa amb violència, i hi ha una exhibició de la força. I, evidentment, amb tot això, qui ha perdut? Ha perdut el concepte d'autoritat, ha perdut l'arrelament a lo que és la vida, el viure junts. Recordo que aquest era l'eslògan a França, vivre ensemble. Tot això no ha funcionat. Tenim una tercera generació de la immigració completament desarrelada. En el cas de França, hostil als principis de la França republicana i de l'escola laica. I en alguns casos molt impactats pels musulmans, pels imams musulmans. Però clar, jo també he de recordar que a la meva generació hi havia dues coses molt difícils de pair, que són impossibles de pair. Un són tots els que van morir per les drogues i tots els que van morir pel sida. Vull dir que cada generació té el seu estigma i els seus problemes.

Quatre minuts per dos quarts de deu. Carlos Breiber, cap de verificació d'aquesta casa. A veure, Carlos, ¿qué ha passat aquesta setmana als xats famosos que tenen els alumnes, ja no sé si per Telegram, per WhatsApp, a través d'altres xarxes socials? Doncs ha estat una muntanya russa,

d'acord? Al principi, després de dissabte, és a dir, sobretot diumenge, dilluns i març, aquests xats es van convertir, bàsicament, en un lloc on que. Al principi hi havia xats de Telegram que van arribar a 2.500 persones, però al principi, doncs, n'hi havia centenars, potser, hi havia també algun grup de WhatsApp que va arribar a posar unes 700 persones, aproximadament, i, bàsicament, era un territori per fanferronajar una mica, no? I no sabies ben bé qui havia anat o no havia anat als aldarulls o qui havia estat protagonista i qui no, però tothom tenia un sentiment de, va, diumenge que ve, dissabte que ve una altra vegada, ja veuràs, anirem aquí, anirem allà, farem això, farem allò. Llavors això, al llarg de la setmana, s'ha anat diluint, o el to d'aquesta conversa, diguéssim, ha anat baixant, i aquí han començat a intervenir la policia, no tenir present que molts d'aquests nanos es van ficar en aquests grups amb el seu mòbil, amb el seu nom i cognom, amb el seu nom d'usuari pràcticament obert, amb el qual. No dic que la policia ho hagi tingut fàcil ni molt menys, perquè la feina d'informació dels Mossos d'Esquadra ha estat complicada, seguríssim, però en alguns casos hi havia gent amb noms i cognoms allà, parlant i fins i tot fent crides a això, a tornar-hi, a saquejar, anirem aquí, anirem allà. Llavors, a partir de mitja setmana, doncs això s'ha anat atenuant, cada cop menys conversa, una conversa més diluïda, evidentment hi havia un moment en el que ja hi érem tots, diguéssim, en aquests xats, i ells ho començaven a veure, van començar a veure que se'n parlava als mitjans tradicionals, podríem dir a la tele, mira, estan parlant de nosaltres aquí, estan parlant de nosaltres allà, ja està ple això de secretes, hi ha més periodistes que no sé què, ells començaven a ser conscients fins al punt que deien, mira, els de Twitter ja estan aquí, referències als de Twitter com els boomers, o periodistes, o els que hi són també, no? I llavors van anar sent conscients que això havia anat fent-se gros i llavors l'últim capítol ja va començar a ser el tancament dels xats de Telegram, els més grans que això va passar ja cap al dijous i això ja va començar a girar una mica la conversa si és que n'hi havia, perquè es va començar a diluir. És veritat que també en algun punt, en els grups grans de Telegram, la conversa va deixar de ser orgànica, és a dir, no podíem parlar entre ells, i alguns administradors havien tancat els missatges i només enviaven missatges ells. Vaja, un en concret, que és el grup més gran, aquest que tenia 2.500 persones. I començava a enviar uns missatges, bueno, intentant posar-hi una mica de base, dient que no anaven a fer violència per la violència, que tenien problemes amb l'habitatge, amb l'escola, etcètera, etcètera, però, amb un fons molt feble, diguéssim, no? I això acaba de cristal·litzar en un vídeo, que no sé si l'heu vist, d'un d'aquests joves amb passamuntanyes, amb mulleres de sol, i amb la paraula blocus escrit al darrere, que intentava erigir-se una mica com a portaveu d'aquesta mena de fenomen, no?

Són deu detinguts a tot l'estat, alguns a Catalunya, d'altres en d'altres punts, també al País Valencià. Tenen en comú tots que són molt joves, però no hi ha una organització al darrere, sinó que cada un dels detinguts opera una mica per lliure, pel que expliquen, i fonts de Mossos també, no? I cada un d'ells intenta. Entronitzar com a cap de blocus, no? Bé, és una mica que.

Jo crec que no es pot parlar de moviment, abans ho deia, i crec que els Mossos també ho diuen, sinó de fenomen, més aviat, i d'oportunisme. Jo estic aquí, jo creo el grup de Telegram, i com que soc l'administrador puc fer i desfer. I em crec que organitzaré aquí un serau molt gran, i acabo detingut, perquè per exemple aquest noi que va fer el vídeo ha estat detingut a Picanya, València, i veurem què se li atribueix, perquè clar, fins i tot en alguns casos s'ha parlat de delictes d'organització criminal, per tant són càrrecs molt greus. I llavors aquesta conversa també al llarg de la setmana va tenir un altre moment àlgid, que no sé si els companys de la taula teniu adolescents a prop, però vaja, qualsevol persona que en tingui a prop, crec que molts adolescents la gran majoria d'adolescents a Catalunya va rebre també unes captures de WhatsApp on s'enviaven uns missatges molt alarmants dient, vindrà gent de Barcelona i de França i ho cremaran tot i volen fer actes molt violents, etc. I això ja va ser el que va acabar de rebre el clau cap a canviar el discurs o canviar la conversa cap a, des de la fanferroneria ja hi tornarem, etc. a ojo que això pot ser una cosa perillosa, i això, juntament amb les detencions, ha situat el debat en el. Bueno, vale, però llavors dissabte què passarà? I aquest dissabte és avui, i aquest dissabte ells també són conscients que el centre de Barcelona estarà absolutament blindat, i com que no hi ha una articulació, o almenys no l'hem vist fins ara, potser la veiem i llavors sí que tindrem potser un problema encara molt més grons, però de moment no hi ha aquesta organització, doncs el diàleg s'està derivant cap a, bueno, escolta, però fem algo, bueno, no, ja veus que tot això no va enlloc. I haurem de veure avui en què queda, però realment hi ha molts focus posats, la policia ha fet una feina d'intel·ligència al llarg d'aquesta setmana, tenia molta informació, perquè tenia molta gent detinguda, cadascuna amb el seu mòbil, cadascuna amb els seus grups. Per tant, hem d'esperar que aquesta monitorització acabi acabant de diluir aquest estrany fenomen. Veurem què passa això en el futur, perquè a ningú se li escapa que hi ha altres moments de catalització d'aquest descontent, com una vegada general al 11 de novembre, i que hi haurà altres moviments i altres situacions a les que haurem de veure si això torna a aparèixer.

Fantàstic. Eduard.

Bueno, volia dir que no ens hem d'oblidar d'una cosa, i és que recollim el que hem sembrat. Si tu sembres precarietat, pobresa i desigualtat, reculls frustració, violència i pèrdua respecte a l'autoritat. És molt difícil que surti un resultat diferent. Deixa'm donar una dada que va sortir publicada ahir. Ahir era l'últim dia laboral de trimestre i els bancs van presentar els seus resultats. Banc Santander, els primers 9 mesos de l'any, no és el resultat anual, és el resultat de 3 trimestres. Va declarar guanyar 12.405 milions d'euros, 12.000 milions d'euros, 12.400, en 9 mesos. I un usuari de Twitter, en Carles Ferreira, va dir, per posar en context, el benefici d'un sol banc en només 9 mesos representa el 93% de la despesa pública anual en universitats al conjunt de l'estat espanyol. Estem parlant de 50 universitats públiques amb 208.000 treballadors i 1,3 milions d'estudiants. Aquesta és la societat que tenim. Això és el que sembrem. I després no sé si ens estranya el que recollim.

Tres minuts passen de dos quarts de deu del matí. A partir de les deu, la Maika Navarro, amb el que doni de si aquest desplegament policial, més de 300 Mossos, especialment a la ciutat de Barcelona, però també en d'altres punts de Catalunya. Carlos Baraybar, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, bon dia. Fem una pausa i continuem amb el suplement Tartulia i mirem també cap a Toledo.

El suplement, amb Roger Escapa.

El so de les esquelles d'un ramat, el caminet per dins el bosc, la brisa del mar a les galtes. Els espais naturals de Catalunya són un regal. Visitar-los fent ús dels recursos que ens ofereixen és gaudir-ne avui i conservar-los per demà. Informa't abans de sortir i segueix els itineraris oficials.

Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial. Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.ca.

Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya. I descobreix el codi que ho connecta tot.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Dolores Redondo, Quim Masferrer, Maria Fernández i Manuel Delgado a Colapsa, amb Jordi González. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El Rekiam de Verdi arriba al Liceu. Musicalment grandiós i profundament humà. Amb les veus de Liz Davidson i Freddy de Tomasa. Dirigits per Nicola Luisotti. 3 i 4 de novembre. Entrades a liceu.cat. Buena entrada en la Champions de los Seminuevos, David.

Gran ambientazo, Manu. Pasada, todo listo para un gran encuentro en Locación Plus. Primero acercamiento. Estudia la jugada. Se la han quitado sobre la línea. Qué barbaridad. Increíble. La asistencia ahora tiene que ser clave. Buena venta. Buena venta, buena venta. ¡Marche Seminuevo para casa! Ven a por más.

Ven a. Locación Plus.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Fácil para mí es salir, pero ni es eso lo que va con mi carácter ni tampoco es lo que el presidente del gobierno me ha pedido. Soy una persona muy pequeña para el proyecto político del que formo parte. Si yo creyera que mi continuidad perjudica al proyecto de ese país en el que creo, no tenga ninguna duda de que habría dado un paso a un lado. Yo nunca seré un problema, nunca, ténganlo claro. Quiero dejar claro que no voy a utilizar a ningún trabajador como escudo ni a prejuzgar responsabilidades antes de que concluya esa investigación. Desde luego, valorar que el servicio está infradotado nos parece que no es correcto. Nuestro trabajo en estos años ha sido incrementar sensiblemente la plantilla dedicada al control y regulación en España. Tendrá que ser la investigación y la justicia las que esclarezcan los porqués y las consecuencias. No le digo oculto que esta es ahora mismo una de las cosas que estamos valorando. Pero no solo por una cuestión de seguridad, sino por múltiples razones. Optar por cortar el servicio y tardar mucho menos tiempo. Una obra que igual nos puede llevar cinco años en banda de mantenimiento, podríamos dejarla reducida a menos de 24 meses.

Són algunes de les reflexions d'Òscar Puente, el ministre de Transport, Tartuli al suplement amb l'Eduard Voltes, l'Olga Ruiz i l'Antoni Xalong, on aquesta llarga compareixença fins i tot va apuntar la possible suspensió del servei Barcelona-Madrid per renovar la línia de l'AVE que. Ja està en marxa aquesta renovació, ja està prevista, el que passa és que si se suspèn el servei es pot fer de manera molt més ràpida i no trigaria tants anys que si no de l'altra manera. Ara bé, el cos és el que és i que això s'expliciti només tres dies després d'aquest accident mortal amb 70 persones. No sé si formava part del guió que tenia prevista el Ministeri. En qualsevol cas, Òscar Puente, que de moment no dimiteix, veurem què és el que passa també aquests propers dies, perquè haurà de compareixer al Congrés i fa la sensació que. Que després d'aquests dies de dol i en què alguna part de l'oposició ha guardat una mica les formes, a diferència de Vox, ara tothom centrarà les mirades al ministre i se li exigirà molt més del que ha passat aquests últims dies.

Fa sis mesos el mateix ministre, amb una roda de premsa, explicava com bé anava l'alta velocitat a l'estat espanyol, que era un exemple per a tothom, i que s'estaven plantejant que el corredor que ell en deia Madrid-Barcelona arribés a 350 km per hora. Ahir ens diu que no només per problemes de seguretat s'ha de renovar aquest corredor. I jo, usuari habitual d'aquest corredor, dic, ¿hem estat en perill els que hem agafat el tren durant aquest temps? Perquè algú ens hauria d'explicar si hem estat en perill. Perquè si s'ha de renovar de manera completa. I clar, si s'ha de renovar de manera completa, que jo no m'hi posaré perquè això és un aspecte tècnic, hi haurà serveis alternatius, perquè clar, algú diu, ah, però això s'augmenta el pont aèric. El pont aèric no passa ni per Saragossa, ni per Guadalajara, ni per Lleida, ni per Tarragona. D'altra banda. Cada dia hi ha 24 trens d'anada i de tornada amb les tres companyies diferents entre Madrid i Barcelona que paren en llocs diferents. Cadascun d'aquests trens té aproximadament 300 persones, entre 300 i 400 persones. Vol dir que es transporten cada dia amb l'alta velocitat de Madrid-Barcelona unes 7.200 persones.

Això significa en avions més de 40. Tindrem 40 avions per fer el pont aèric, si el suspens en aquesta línia, hi haurà transport públic alternatiu amb horaris raonables i a preus raonables? Perquè alguna cosa s'haurà de decidir. Perquè llavors es diu no, perquè es podran utilitzar el tren convencional. El tren convencional, que és, per exemple, agafo els exemples que jo conec, Lleida-Barcelona. Lleida-Barcelona, aquest servei en línia regional, diguem-ne, no existeix, perquè és Lleida-Terraça. I quan has d'anar a Terrassa és agafar uns ferrocarrils o un tren per anar a Barcelona. Resultat, tres hores i mitja. Poso un altre exemple. Lleida-Tarragona. Lleida i Tarragona estan a 100 quilòmetres. Si tu agafes el tren regional, són tres hores i set minuts. Vol dir que va a 30 per hora. És més llarg anar de Lleida a Tarragona que d'anar de Lleida a Girona amb AVE. Perquè Lleida-Girona són dues hores. Llavors, bé, a mi em sembla molt bé que diguin que es podran utilitzar les vies del tren convencional. Però aquestes vies s'han mantingut, estan en bon estat. Jo, si he agafat Lleida Cervera, allò, vaja, em sembla el tren de la bruixa.

Olga. Sí, primer, com suposo que hem fet tots en algun moment d'aquesta setmana, traslladar el meu suport absolut a totes les víctimes, amigues i familiars de les persones que ja anaven en aquell tren, en aquells dos trens, perdó, per començar una jornada laboral, per anar al seu lloc de feina, per anar en una reunió, per anar en un viatge que era regal de les filles, per anar a rebre un premi. Són alguns dels casos per anar a gravar un reportatge, una entrevista, i tantes i tantes i tantes altres vides i tantes i tantes altres circumstàncies. És horrible, és senzillament horrible i com va dir el president Sánchez en la seva primera compareixença, no és admissible que hi hagi dos accidents d'aquestes característiques en menys d'un any en deu mesos. Un cop dit això, jo no tinc ni idea, i vull dir-ho així de clar, i no faré veure que sí que la tinc, d'infraestructures ferroviàries ni de res que tingui a veure amb com es gestiona una línia d'aquesta complexitat. Tots hem llegit, des que ha passat l'accident, moltíssim, però em semblaria jugar a saber, a dir que sé d'una cosa que no sé, per tant, això ho deixo al marge. Ara bé, sí que tinc una mica de sentit comú. I em costa. El just, eh? Però em costa molt, molt d'entendre algunes coses que han passat aquesta setmana. De periodisme tots en sabem una mica més. A mi em costa molt d'entendre

com el mateix dia de l'accident, a la nit. Es filtren uns fragments d'uns àudios d'una conversa i dic fragments perquè és obvi que estan editats i és obvi que ha arribat una part d'aquella conversa com es filtren uns fragments d'uns àudios que el que fan és directament posar tota la responsabilitat damunt una persona humana i tot i que aquesta setmana se n'ha parlat i molt que és un fet de gran rellevància informativa i per tant. S'han de posar a l'abast de la ciutadania, que aquesta és la feina del periodisme. Home, jo possiblement primer hagués demanat la totalitat d'aquestes converses, no només els fragments que interessadament algú en filtra. I perdoneu, però aquells àudios només poden haver sortit de DIF, del centre de control de DIF o del govern d'Espanya, del ministre. En aquest cas és que és així de clar i d'evident dubto que cap treballador hagi filtrat aquests àudios. A mi això em costa molt d'entendre, perquè el que fa és construir un relat que va en una línia. I que intenta de totes totes que hi hagi la sensació instaurada a la ciutadania que allò o quina mala sort s'ha degut a un error humà. O quina mala sort. Quan tots sabem que és pràcticament impossible que una línia d'aquestes característiques. Només pugui haver-hi un accident perquè una persona pren una decisió que no és l'adequada,

o que és errònia, o que té un dubte, o que s'equivoca i diu LB4 en lloc de LBZ3. Més o igual, això és absolutament impossible. Però el missatge ja ha intentat calar. El que passa és que la ciutadania ja està molt cansada que ens intentin calar missatges. I crec que no ha colat, en aquest cas, aquest missatge. I després, i només un punt més, home, també em costa d'entendre. Com s'ignoren de forma repetida. Jo aquests dies m'he esgarrifat escoltant, per exemple, tècnics i investigadors de l'accident de Damuz, quan van compareixer al Congrés, i surt una tècnica investigadora i diu el problema és que nosaltres, els tècnics, investigadors, fem uns informes, i aquests informes, quan arriben. A la part més elevada, és a dir, a la part política, es modifiquen. I això, Congrés, 9 d'octubre, intervenció d'una tècnica investigadora d'accidents ferroviaris, en aquest cas de l'accident de Damuz. Què està passant? Què està passant? Què està passant?

A veure, jo crec que és evident que hi ha una negligència humana, es filtri o no es filtri els àudios, és a dir, durant 15 minuts un tren avança a tota velocitat en direcció a un altre tren que està aturat, i això es veu en unes pantalles en un centre de control, la llumeta vermella del tren aturat i la llumeta verda de l'altre tren durant 15 minuts avançant a tota velocitat, diguem. La negligència humana existeix, segur. Si, a més a més, hi ha algun error tècnic, doncs això ja ens ho. Ja ho sabem, que hi ha errors tècnics.

Sense tante una vegades que ha fallat aquest sistema en els últims mesos.

Fallava. No caiguem en l'expertitis, diguem-ne. Faig marxa enrere. Faig marxa enrere i vaig a parlar més de política. El tema de la dimissió d'Òscar Puente. Jo, és evident ja que no dimiteix, que no el dimiteixen, i que com a mínim arribarà dimarts a donar explicacions davant de la Diputació Permanent del Congrés, el que sí que crec que és esperable és que no sigui candidat. A les eleccions. Ell és cap de llista per Valladolid. Home, seria molt estrany veure'l fent campanya a Òscar Puente. No crec que al PSOE li convingui que Òscar Puente faci campanya, tenint en compte que, a més a més, les càmeres aniran a buscar-lo amb ell, diguem-ne, i que es converteixi en el centre i en el protagonista de. De la campanya. No crec que li convingui el PSOE, no crec que li convingui a ell, en fi, no m'imagino que sigui candidat. A més a més, tenir en compte els codis d'una campanya. En una campanya has de cridar, has d'atacar l'adversari, has de fer una sèrie de coses que aquest senyor no està en condicions

de I que potser ara, com que li caurà tota la tothom anirà al damunt seu i està fos, aprofites que s'acabi d'afondre del tot abans de denunciar el seu relleu. Però no fent campanya, diguem-ne.

És a dir, jo diria que el crèmin del tot ja, donant explicacions sobre l'accident, lligat a l'accident, per tant, lligat al passat, però una campanya és futur. La campanya parla de futur. És a dir, vull governar. Llavors, home, no pot ser la proposta del PSOE que torni a governar Òscar Puntet, tornis a ser ministre. Respecte al tancament de la línia, home, ja s'han dit moltes coses sobre el tancament. De la línia Madrid-Barcelona durant dos anys. Jo, per dir-ne una que encara no s'ha dit, és I d'aquest tancament, què n'opinen, Uigou i Irio? Que són empreses que quan es va liberalitzar el Madrid-Barcelona o la xarxa d'AVE a Espanya, se'ls va explicar a les empreses que van venir a operar que el corredor principal, el que fa el negoci, d'on surten els diners, estaria tancat dos anys perquè no sé què d'una renovació? Això se'ls va dir a aquestes empreses?

Jo crec que la política és la política i jo crec que a la Moncloa han fet un balanç de desgast. I han dit que és pitjor que plegui o que no plegui. I jo crec que han decidit que és millor que no plegui. Perquè si plegue és l'assumpció que ell ho ha fet malament i per la campanya del PSOE no va bé. Per tant, es decideix que no plegui i jo crec que tindrà un perfil baix i probablement la seva carrera política, que era ascendent, ha quedat tallada. Una altra cosa que voldria dir és que el PSOE ha tingut que canviar pela força dues vegades la seva orientació de campanya. Vam començar amb el tema Mari Carmen i l'habitatge, que va recaure amb la Montse Minguez fa exactament dues setmanes. Tot passa molt ràpid. Fa dues setmanes. Llavors el PSOE decideix, no parlem de l'habitatge perquè això no ens ha sortit bé, llavors ens dediquem a presentar un president jove que balla, que es dona petons, que va a la revuelta, La campanya de l'amor. La campanya de l'amor. Llavors es veu que comença a despegar. Tallat de Socarral a Urda aquesta setmana. Per tant, el PSOE ha de començar una tercera campanya. Però cada vegada hi ha menys elements per aglutinar gent. Per tant, ahir em preguntava algú del PP què havia de fer. Dic, sobretot, no digueu gaire cosa, perquè cada vegada que obriu la boca no l'encerteu gaire. El vostre no és fer campanyes electorals. Dic. Jo crec que el PSOE té problemes molt greus. I l'esquerra de l'esquerra del PSOE ara diu que el ministre Puente ha de dimitir, però això forma part de la campanya electoral. Tu has d'intentar desgastar l'altre a veure si treus algun ràdit polític. Però jo veig cada vegada més difuminada l'esquerra de l'esquerra.

Sobre l'àudio que es va filtrar, els primers que el publiquen són la cadena serial diària El País. I a mi el que em va impactar més en un primer moment va ser sentir la veu del maquinista que tu saps que uns instants després morirà és a dir, el dret a la intimitat d'aquest pobre home sí, sí és que van passar 4 o 5 hores des que passa l'accident fins que a mi em va xocar molt perquè dius, ostres aquest senyor li estan donant l'ordre que el condemna a mort i l'executa a ell i els 40 que hi havia en el seu tren més els 30 de l'altre. Sí, jo és una de les primeres

coses que em va esgarrifar, i així ho vaig dir. Almenys el maquinista de l'AVE havia mort, i la seva família, que encara no ha pogut enterrar el seu cos, estava veient en bucle, estava escoltant, millor dit, en bucle, l'àudio de les darreres paraules del seu ésser estimat mort. Jo no sé, crec que si aquella conversa era relativament o informativament molt important, que no ho dubto, es podia haver explicat de moltes formes, sense haver d'escoltar, a banda que m'hagués agradat escoltar-la sencera, escoltar-la, veure-la, llegir-la, però es podia haver, de fet, alguns mitjans ho van fer, no?, posant una veu que no era la d'ell, o interpretant aquelles veus, etc., etc., no?, De tota manera, i parlant amb la campanya, fixeu-vos que és trist i a la vegada és la vida, perquè al final del que estem parlant és quin rèdit electoral i quines possibilitats electorals tenen uns i uns altres després de la terrible desgràcia d'Urda. I això significa que el ritme, la vida política no s'atura mai. No s'atura mai. O sigui, ja estem pensant si ho amortitza més el Partit Socialista o si el Partit Popular ha estat capaç de donar una imatge institucional i seriosa mentre aquelles persones no han enterrat les seves víctimes. El que sí està clar, el que sí està clar. Almenys, jo ahir no vaig estar molt pendent, però fins ahir que no vaig poder estar molt pendent, jo no he vist una imatge conjunta buscada de Pedro Sánchez i el ministre Puente. Exacte, i això ja és una explicació d'una mica quina és la intencionalitat carregar tot el desgast cap al ministre i que Pedro Sánchez el president surti una mica indemne o almenys no com a culpable crec que ara mateix és l'estratègia tot i que és molt difícil fer aquesta separació amb un ministre tan absolutament actiu i tan absolutament vinculat a l'hemisferi i a l'univers Sánchez és molt complicat però.

Bàsicament perquè també té declaracions de fa menys d'un any, després d'Adamus dient que això no tornaria a passar, que era impossible que tornés a passar, i ha tornat a passar, i encara amb més víctimes mortals.

De fet, Sánchez deia que si Turcà pensava que podia tornar a passar un accident de les mateixes característiques, que qui ho pensés era un irresponsable.

Sí, a veure, el tema del respecte a les víctimes i la intimitat, els familiars, etc. Estem aquí en un terreny, diguéssim, delicat. Jo crec que és molt diferent si dos cotxes xoquen aquí ara a la cantonada i es produeix un mort, diguem-ne, Aquest tipus d'accident és una mena d'accident que no afecta el sistema, diguem-ne, no té una transcendència més enllà que el propi accident i que només afecta les persones que hi han estat implicades i ja està. I jo crec que això mereix un tractament de la intimitat. L'accident de l'altre dia és una altra cosa. D'un altre dia, és l'impacte que té en el conjunt de la societat, de la primera fins a l'última persona, l'impacte que té en la política, l'impacte que té en la fiscalització de com s'ha gastat el diner públic, els diners públics, en la xarxa ferroviària, l'impacte que té en etcètera, etcètera, és a dir, la transcendència d'aquest accident. Crec que fa que no puguem tractar de la mateixa manera la intimitat dels implicats que si xoquen dos cotxes aquí a la cantonada. Això no vol dir, no estic dient que hagi sigut una bona idea filtrar aquest àudio, perquè efectivament és un àudio editat, s'ha facilitat als mitjans, per part d'una part interessada, que en aquest cas és el govern, una part de la conversa, aquella que afavoria la versió que després el govern posaria en circulació. No estic dient això, però sí que dic que no podem actuar de la mateixa manera, des del punt de vista deontològic, els periodistes, en els dos cotxes que xocaran al cantonada, que en un accident d'aquestes característiques.

Amb la Dora Voltes, l'Antoni Gelong, l'Olga Ruiz 3 minuts per les 10, ho deixarem aquí perquè després de la publicitat tornarem a recuperar tota la qüestió de blocos i aquestes concentracions que hi ha amb la Maika Navarro el desplegament policial, més de 300 Mossos a Barcelona i també l'assassinat a trets d'un home a l'Hospital de Tarragona a veure què ens sap explicar la Maika, gràcies a tots tres bon cap de setmana malgrat tot, bona castanyada no heu vingut disfressats vull dir que sé que sou de

castanyada vosaltres ara tornem.

El suplement, amb Roger Escapa.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut. Escolta, els teus pares no venien només a prendre un cafè?

Sí, això van dir. Doncs són les 8. Ja, i s'han portat el pijama. Ah, doncs llavors fins al març.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

La Sinfonia dels Herois, un concert solidari amb la banda de rock d'origen, encapçalada pel neurocirurgià Andreu Gavarrós i amb les protagonistes del documental La Sinfonia dels Herois, donant suport a la investigació dels tumors cerebrals. El 6 de novembre a l'Auditori de Cornellà i el 7 de novembre a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Hotel Malià de Sitges. Entrades al web de l'Auditori de Cornellà, etiqueta actura i a l'Instagram de roba d'origen oficial.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana, els navíos a 3,35 els 300 grams.

I les coixetes de pollastre a 2,45 els 750 grams.

Aldi. Cap a què costa comprar? El Pirineu i les Terres de Lleida. Vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar, volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Lleva el de Valery. Quina cagada, no? Jo em pensava que volies tenir fills.

Crec que amb tu no. Però tu què penses? Que quan sàpiguen aquestes dones no muntaran un escàndol? Tots guardarem el secret. Tots.

In vitro. Últims capítols. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

La por es viu a Molins de Rei. Del 6 al 15 de novembre arriba Terror Molins 2026 amb el millor cinema de gènere de l'any. La marató de películes més antiga d'Europa i projeccions i activitats per tots els públics. Consulten tota la informació a molinsfilmfestival.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

El Teatre Nacional de Catalunya presenta Barcelona Calling l'Orient Mitjà, amb companyies del Líban, Síria, l'Iran i Palestina. Una oportunitat per descobrir altres mirades i reivindicar l'art com a necessitat. Barcelona Calling l'Orient Mitjà, del 10 al 15 de novembre, al TN7. Recomanat per Catalunya Ràdio.