"El temporal ens va agafar de sobte, hauríem agraït rebre una alerta al mòbil"

Són les 9 i 22 minuts del matí, un suplement en què us expliquem les conseqüències de tots aquests aiguats que van caure ahir al sud del país el dia que el Baix Penedès i el Tarragonès es van recuperant dels estralls, però encara molt pendents de les conseqüències de tota aquesta pluja que va caure del fang a les cases, vehicles, carrers i als veïns d'algunes zones. A més, serà interessant també les reflexions que es faran els propers dies que asseguren que s'han sentit abandonats. És important també recordar que hi ha nou persones que continuen hospitalitzades, una d'elles en estat crític. A aquesta hora, el suplement d'estiu, podem saludar una família amb dos fills petits que portaven des de dimecres al càmping Estel de Roda de Barà, on els va enganxar aquest temporal. És l'Esther Martínez, de Castellà del Vallès. Esther, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. I el primer de tot, com esteu?

Bé, doncs, com us podeu imaginar, la nit va ser bastant eterna i ahir vam patir un dia bastant llarg. Però nosaltres almenys podem dir que estem tots bé, que realment és el més important. On us va enganxar aquest temporal? Nosaltres estàvem a l'Estel i estàvem justament a les parcel·les de Colorvet. Amb els teus fills, entenc. Sí, jo tinc dos nens, un petit de 5 anys i un altre de 7.

Imagino que hi ha un moment que comença a ploure, plou moltíssim.

Sí, la veritat és que nosaltres ens vam adonar més o menys sobre l'estrès, que la situació no era molt normal. I en aquell moment, clar, vam sortir de la caravana, hi havia la gent del càmping i ens van recomanar que ens desallotjaven a tothom, que agaféssim el que poguéssim. Nosaltres vam agafar quatre peces de roba, vam despertar els nens i vam pujar al vehicle que teníem justament al pàrquing de l'entrada.

Us havien avisat que podia ploure tant? Estàveu d'alguna manera alerta d'aquestes pluges per tenir capacitat de reacció? Us enganxa una mica allò sense esperar-vos-ho gaire?

No, nosaltres no vam rebre cap avís ni ningú ens va alertar. Ens va agafar de sobte. Sí que és veritat que ploguia, però clar, no pensàvem que arribéssim a aquesta situació.

És a dir, que des del càmping mateix no s'havia previst que aquests aiguats, que sí que és veritat, que n'havíem anat parlant, que podia ploure, que la magnitud, els litres per metre quadrat, arribessin als que finalment van ser. Per tant, vosaltres d'això, com a mínim, no n'estàveu al cas. No, nosaltres no. Hauríeu agraït per això, haver rebut un és alert, alguna comunicació? Sí, sens dubte. Jo crec que, clar,

haver rebut l'alerta al mòbil ens hauria permès almenys estar bastant més atents i inclús segurament alguna família hagués decidit marxar.

Quan comença a ploure, fes-nos una mica el retrat del que va passar. Sentia ahir molts testimonis del sud del país, però una mica en aquest càmping, que és el càmping Estel de Roda de Barà. Com us enganxa aquest temporal?

Bueno, nosaltres estàvem, nosaltres teníem una caravana i estàvem a l'interior de la caravana. Clar, sí que és veritat que escoltes ploure i amb força quantitat, però clar, no te n'adones de la magnitud de la tragèdia. Bueno, nosaltres més o menys sobre les 3 ja vam sortir de la caravana perquè ja començàvem a sentir bastanta gent per l'exterior i va ser quan vam posar un peu a terra i ja vam veure que hi havia bastanta aigua acumulada. Clar, ja vam veure molta gent que pujava des dels carrers que estaven més a prop de la costa, que ja pujaven sense samarreta, amb nens amb braços, i ja el personal del càmping ens va dir, no, no, heu de desallotjar perquè la situació s'està complicant. I vèiem que cada vegada l'aigua pujava més cap a l'interior del càmping i. I clar, nosaltres a la caravana ens va agafar. Quants fills tens, Ester? Dos. Quants anys tenen?

Cinc i set. Per tant, us toca d'alguna manera desallotjar, que entenc que és la informació que rebeu, la instrucció que rebeu del càmping, amb els dos fills de cinc i set anys.

Sí, i nosaltres ja et dic, agafem els nens i com vam tenir la sort que el vehicle el teníem estacionat al pàrquing de la part superior del càmping, vam anar al vehicle. Sí que és veritat que el càmping va obrir el miniclub, tots els seus treballadors es van bucar amb tots els afectats, van obrir també el restaurant, ens van oferir samarretes per gent que va sortir amb el que tenia posat, tovalloles, perquè en aquella alça de la nit molts nens, molta gent tenia fred, I ens van oferir també begudes calentes, aigua.

Com vau passar el dia d'ahir? Hi ha un moment al matí que ja deixa de ploure amb tantíssima intensitat. Per tant, suposo que és moment una mica de començar a fer aquesta primera valoració de danys. Com vau passar ahir tot el matí i també tota aquesta tarda? Bueno, ahir intentant reparar

tots els danys que ens han ocasionat, que gràcies a Déu han sigut tots materials. I doncs res, vam començar a netejar tota la part exterior que nosaltres vam tenir la sort que l'aigua no va entrar dins de la caravana.

Per tant entenc que danys materials en aquest cas i després també volia preguntar-te com esteu també anímic perquè amb els testimonis que vam anar parlant ahir tothom ens explicava això una mica, aquesta sensació, aquesta por, aquest no t'esperes, aquesta necessitat de reaccionar d'alguna manera i en el teu cas a més amb dos nens petits, per tant anímicament també com ho vau viure i com esteu ara?

Bueno, ja et dic que aquella nit va ser de molt nerviosisme. La veritat, només que ara perquè no saps en quina situació et trobaràs. Però bé, ara la situació jo crec que ha tornat més o menys a normalitat. Sí que el càmping es veu jo crec que més buit de l'habitual, però la situació aquí jo ja la veig més o menys amb normalitat. Sí que els estats d'ànim potser no són els més alegres, però. On estàs ara exactament, Ester? Ara seguim estant a l'Estel. L'únic que el càmping. Bé, ens hem canviat de parcel·la ja que, clar, la nostra estava tota plena de fang i ens han posat un altre per tal d'intentar reparar tots els danys, sobretot el mobiliari exterior.

No sé si ens pots descriure una mica el que veus ara mateix, també, doncs, totes les conseqüències d'aquestes pluges, que és una mica el que tocarà ara, eh? Què veus ara exactament al càmping? Quina és una mica la situació? Si ens pots fer un retrat.

Sí, doncs és el que et dic. Ara jo crec que el vec més buit de l'habitual, però la gent amb normalitat, gent passejant, nens, alguns nens amb bici, ara veig bastanta normalitat, ja.

Per tant, ara, una mica deixat d'enrerejar aquest temporal, suposo que també amb ganes de poder continuar les vacances, imagino, que és el que estàveu fent al camping Estel, de Roda de Barà. Sí, sí, nosaltres començàvem

justament les vacances aquí el dimecres, I avui justament marxem ja d'aquest càmping i anem cap a Castelló, a Montalta.

Molt bé, doncs és el retrat també que ens fa aquesta hora del matí l'Esther Martínez des del càmping Estel de Roda de Barà. Esther, moltes gràcies, abraçada ben forta per tu, també pels teus dos fills, que acabi d'anar bé. A vosaltres.

Moltes gràcies.