"El territori no està preparat per rebre aquest tipus d'inundacions"

Podem saludar a aquesta hora l'Oriol Bassas, doctor en Medi Ambient, enginyer forestal i expert en inundacions i incendis forestals. Oriol, bon dia de nou. Bon dia. Bé, ja ho tenim aquí. No és un mini huracà mediterrani, ben bé, sí que és una tempesta fortíssima que està afectant tot el país.

Sí, de fet, estan dient que són les pluges més intenses que ha rebut aquí en els últims 20 anys, per tant, això es nota.

Tot i així, el mini huracà no s'ha acabat de formar, no? Què ha faltat perquè ens entenguem?

De fet, sembla que s'hauria a punt de formar, però dintre mar. Hem tingut la sort que no es produís a terra. Entre el barcelonès i el maresme, segons. Però no ens ha afectat, per sort, perquè imagineu-vos ara amb el que ja és caòtic, amb les pluges que han caigut, que haguéssim tingut aquí el mini huracà. Moltes d'aquestes pluges, per tant, també han anat a parar al mar? Sí, sí, una part substancial. Això és una cosa habitual en els darrers anys, que algunes de les tempestes van parar dintre mar i descarreguen dintre mar, i això també ens evita que ens incrementin els danys a terra. Per què? Per què bona part d'aquesta tempesta va parar al mar? Suposo que per les condicions de vent que es donen, com es crea aquesta genesi, però també ens estem trobant que comenten alguns meteoròlegs que aquestes tempestes, que abans eren les Llevantades, moltes vegades s'han mogut en direcció cap a Marsella. De fet, la setmana passada aquell territori també va estar rebent molt i avui també està rebent molt tot aquell territori. O sigui, hem tingut com un moviment. El que passa és que sí que tenim més processos d'inundacions i ara mateix hem tingut aquest d'aquests 200-230 litros depenent del territori, que el territori no està preparat per rebre això en un dia. Per tant, s'està notant. Les infraestructures no són capaces d'absorbir aquestes tempestes. I això passa, per exemple, en el cas del Maresme, perquè el Pla de Riera des de l'any 90 ha planificat l'any 85 amb un territori, amb un urbanisme, amb uns habitants que no són els que hi ha ara. I per tant hem d'adaptar totes les infraestructures al canvi climàtic i fer-les més resilients a les inundacions, per exemple.

Parlaves ara que ja no parlem tant de llevantades. Com ens hem de referir a aquestes tempestes? Pluges torrencials?

Sí, de fet, a més, canvien, jo no soc expert en inundacions, sí, però en tempestes no, però sí que canvien sobre el seu eix. Si us heu fixat, aquesta, per exemple, ha anat evolucionant molt lentament, s'ha quedat a sobre de la demarcació de Barcelona, ara està en aquest mateix procés. Avançant molt lentament sobre la demarcació de Girona i això fa que s'acumuli una gran quantitat de pluja que no és la que podríem tenir, per exemple, si vingués una llevantada. Comentava un material aquest dematí que en el cas de la dana a Mataró hi vam haver-hi 160 litres metro quadrat i ara n'hi ha hagut 225. I llavòrens això es nota, no? Si la tempesta va molt lenta, evoluciona molt lenta, és com ens han causat les grans inundacions. Per exemple, aquí al Maresme ens van portar a un tramvia, el tramvia Metro Argentona, amb una inundació d'aquest excés que es va quedar fixa en un punt. I això és. Però s'anava movent una mica encara.

Clar, també volia preguntar, Oriol, si és possible evitar una inundació tenint en compte que estem parlant de més de 200 litres per metre quadrat en alguns punts del Maresme i que en poc més de mitja hora s'han acumulat 60 litres per metre quadrat en alguns municipis. Es pot evitar aquestes riuades que hem vist en alguns carrers?

Aquest és el problema. Per exemple, en el cas de Cabrils, a la riera de Vilassar no cal que tinguem 200 litres. Amb 40-50 litres en una hora tenim una inundació, perquè la riera és molt curta, de seguida puja a 200-300 metres d'alçada, per tant, el temps de concentració de la pluja en aquesta conca, que és com un anfiteatre, no? Imagineu-vos una piruleta, no? La conca seria la rodona de la piruleta i baixa tot pel pal. Llavors, això és molt difícil aturar-ho. I més quan hem urbanitzat, a baix de les rieres. Hauríem hagut d'urbanitzar en el seu moment a capçalera, que hagués sigut més normal, però no, el desenvolupament, el que dèiem ahir, la litoralització, ens ha portat a que hem construït el litoral. I llavors, tenint tota aquesta gran concentració de dones urbanes, residencials, i infraestructures de comunicació, que per mi això és essencial també. Llavors, el que hem de fer, s'està treballant molt amb bases de laminació, n'està fent una premiada. De dalt, en preveu fer una cardedeu, són bases de laminació que el que farien seria difuminar la inundació abans que entrin els nuclis urbans quan arriben a baix. I després treballar amb els suds els sistemes unificats de drenatge sostenible. Això és molt important, eh? Que l'aigua que cau, per exemple, en un parc a Barcelona o on sigui, aquesta aigua no surti del parc, no treni cap als carrers, sinó que s'infiltri en el mateix parc. Això pot ser molt important per reduir les inundacions.

En aquest cas, no podem dir que no estiguéssim avisats, perquè les primeres alertes, la primera compareixença per part de Protecció Civil va arribar ahir al migdia. Les mesures preventives i de restriccions es van prendre a les 8 del vespre. Per tant, la població no t'ha sobtat de nou aquest episodi de pluges tan, tan, tan adverses. Entenc que la prevenció de vis a la població és un factor molt important, però l'altre també és tenir una infraestructura, un urbanisme, unes ciutats, uns pobles pensats per absorbir fenòmens com aquests, que és evident que per culpa del canvi climàtic cada vegada seran més habituals.

Sí, i més violents. Això que acabes de dir és bàsic. Amb l'avís, amb el que seria la protecció, el preventiu, el que aconseguim és minimitzar els danys, sobretot de persones. Si això que ha passat avui no hi hagués hagut aquest alerta que ens ha confinat a casa, doncs hi haguessin hagut bastants casos de persones que haguessin pogut perdre la vida. La sort ha sigut que això ja ho estem arreglant, ho estem fent bé. El que ens passa ara és que hem d'arreglar aquestes infraestructures. I són infraestructures que haurien d'estar arreglades, perquè les directives de l'aigua de la Unió Europea ja obliguen des de fa molts i molts anys a aplicar sistemes com els suds o així, i aquí no s'ha fet, s'ha treballat en curt, però hem de començar a treballar això. I després avui, no hem tingut una tempesta marina. Podríem haver tingut una tempesta combinada, que això seria terrible. En el cas, per exemple, de la Riera d'Argentona, una tempesta de la Riera, més una tempesta marina, podria inundar fins a la meitat de Mataró i cap a l'altra banda tot Cabrera. Llavors és molt important que anem començant a treballar en preparar les infraestructures.

Sentint-te, Oriol, em fa pensar també que zones que donem per segures deixaran de ser-ho ben aviat, no?, també. No només les zones inundables, és a dir, entenc que la zona inundable cada vegada és més gran també a Catalunya.

Sí, i més perquè, per exemple, si hi ha una zona inundable que ara està cartografiada per l'Agència Catalana de l'Aigua, però la capçalera es construeix una gran zona industrial o una gran urbanització, doncs tota aquesta aigua que es quedava en aquell bosc passa a la riera, i per tant les condicions van canviant, van evolucionant. I això és el que hem de fer, no? Si es crea una gran zona urbana, el que hem de fer és obligar-los a que injectin l'aigua en el sistema, no a la riera, sinó en el propi sol, per evitar que aquest aigua es vagi acumulant a les rieres. Sí, sí, hem de. El sistema, la cartografia d'inundabilitat és viva, i cada actuació que es fa a aigües amunt afecta aigües avall.

Oriol, també quan ens trobem davant de situacions com aquesta, no podem dir que ens hi estem acostumant, però sí que és veritat que els ESALER, que a més a més estan dins del debat públic, formen part ja de les nostres vides des de fa uns mesos, no? Fa uns anys no sabíem ni què era i ara ja els hem incorporat i és bosta bastant habitual. Com s'ha de gestionar, com creus que s'ha de gestionar l'enviament d'alertes al telèfon mòbil tenint en compte quin és l'equilibri entre, a vegades, avisar massa amb risc de perdre credibilitat i avisar massa poc amb risc de tenir una desgràcia, tenint en compte també que el precedent de la DANA al País Valencià, la gestió de Carlos Mazón, doncs entenc que la gestió d'aquestes emergències i d'aquestes alertes. No seria la que és si no tinguéssim el precedent amb les desenes, centenars de morts, malauradament, del País Valencià per culpa de la dana.

Sí, però si mirem a nivell europeu, per exemple, o a nivell del Canadà, en el cas d'incendis, Les desalerts són temes habituals i que la població té molt interioritzat. I ningú es fa estrany que rebi un missatge que li estan dient que pot venir una inundació i afectar casa seva. Hi ha una cultura de les inundacions, dels incendis, que per exemple Califòrnia o Florida tenen molt a dintre seu, que nosaltres haurem d'anar treballant. L'administració està molt bé que enviï aquests desalerts, però haurem d'acabar anant a les escoles. Els IES i anar explicant a tota la població que això pot passar i que pertany a una cultura de seguretat, d'uns plans d'emergència, perquè ara és un exalert que està fent la Generalitat, perquè pot haver-hi un moment que sigui només un sol municipi que per un risc d'incendi o per una inundació faci també una activació. I per tant hem d'anar treballant la cultura de la prevenció i de la seguretat, i saber què fer. I la gent ha de tenir molt clar quan és confinament, quan és evacuació, a quin punt dels seus municipis, si hi ha evacuació, s'ha d'anar, i tot això s'ha d'anar treballant, perquè és una cultura que, no només amb el canvi climàtic, sinó que cada vegada tenim més territori exposat, més vulnerable,

i per tant hem d'anar-ho treballant. O sigui, cal més pedagogia començant. Des de les escoles i també fins i tot et diria formació, formació de primers auxilis i formació de com actuar davant d'una situació d'emergència com aquesta amb crides de quedar-nos a casa. Sí, sí.

A vegades allò d'abans de fer alguna cosa, dedicar 15 segons a pensar quina situació estem vivint i a partir d'aquí actuar. Això és una cosa que treballem nosaltres, per exemple, com amb les agrupacions de defensa forestal, com van incendis o ara mateix van inundacions. No posar-se a treballar de seguida, sinó fer primer una auditoria de tot l'entorn per saber on hi ha els punts de risc i evitar-los.

Deixem posar el focus en el maresme. Continua plovent amb intensitat. Hem saludat un munt d'alcaldes també d'aquesta zona i estem especialment pendents de la situació de les rieres que baixen amb força a poblacions com Arenys de Mar. Què té el maresme que fa que quan es produeixen pluges torrencials com les d'aquest cap de setmana sempre tingui una lupa més que la resta del país?

Doncs el que té el Maresme és que és una comarca allargassada, paral·lela al mar, i que té unes muntanyes que se'n van dels 200 als 400 metres en 5, 7, 10 quilòmetres de llargada, i això vol dir que les rieres baixen directament de les muntanyes, per exemple, de l'entorn de Borriac o del Corredor Montnegre, baixen directament a mar, i baixen de cop, el descens és molt ràpid, després hi ha la plana aluvial, la plana que es va formar justament amb les aportacions de les rieres, i allà és on té. S'han implantat les poblacions i les activitats industrials. I llavors el que fa és això, que el punt de concentració, des que comença a ploure dalt, quan es concentra és molt curt, per tant l'aigua es concentra molt ràpid, i a més hem agafat les rieres nostres i les hem canalitzat. Hi ha la major part de rieres i encara hi ha algun alcalde que reclama que se li canalitzi la riera quan justament a Berlín i a Berlín Alemanya estan descanalitzant el rin perquè s'ha vist que el que s'ha de fer són planes inundables com el parc de la Draga de Banyoles que s'inunda per evitar que no s'inundi Banyoles Com t'imagines el maresme

d'aquí 50 anys Oriol? Em fa por fer-te aquesta pregunta però vull sentir

què en penses. Doncs tenim dues possibilitats. O ens comencem a adaptar al canvi climàtic i començar a fer mesures de minimització. I per tant, vol dir que tindrem una comarca que serà més resilient, més capacitada per resistir això que estem tenint ara. O si seguim creixent desbocadament i sense prendre mesures per minimitzar les inundacions i no creem zones inundables, que nosaltres diguem on s'ha d'inundar la zona per evitar que s'inundin zones que sí que tenen valor, doncs llavors serà molt difícil viure. I per tant hem de posar-nos-hi ja i ens hi hem de posar tots. No és una cosa d'un ajuntament, sinó és una cosa de la Generalitat, de l'Estat, de la Unió Europea, ens hi hem de posar tots i la ciutadania.

¿Tens la sensació que l'administració, més enllà de quan hi ha un avís com aquest i les alertes, està clar que s'opren seriosament i avisa la població, però que s'estan prenent les mesures estructurals i que s'estan destinant també a les partides pressupostàries necessàries per preparar-nos pel que vindrà en un futur que ja tenim aquí?

Una col·lec anglès deia que dona més vots a la inauguració d'un camp de futbol que una depuradora. En el cas d'aquest, home, quan l'administració ha d'aturar desenvolupaments urbanístics que estan en l'entorn de zones inundables, hi ha una part de la comunitat que està molt queixosa i que no li agrada. Però l'administració sí que està treballant, sobretot a nivell tècnic, està molt conscienciat i a nivells polítics. Hauria d'estar-ho més, però per això és tan important el judici que ara hi ha a València, perquè si aquesta jutgessa treu tot l'entrellat que està intentant treure i demostra que hi va haver un senyor, el Carles Mazón, i els altres que no van fer el que havien de fer, no van assumir les seves responsabilitats, i ara a sobre estan tornant a construir a l'entorn dels torrents que es van inundar, doncs això ens interessarà molt una mica el territori. Penseu que la mateixa Unió Europea totes les directives que ha fet ambientals han sigut en base a catàstrofes ambientals, a grans problemes ambientals. I sembla mentida, però els humans només ens movem per per garrotades, i és així com hem d'anar evolucionant.

Doncs és el missatge de l'Oriol Bassa, clai català, doctor en Medi Ambient, enginyer forestal, expert en inundacions i incendis forestals. Un plaer sentir-te de nou avui al suplement. Una abraçada, Oriol. Gràcies.