El tomàquet, un enigma genètic qualitatiu

Durada: 3 min

Les Estacions Depuradores d'Aigues Residuals han de tractar dos components: el carboni i el nitrogen. Part del residu obtingut en l'eliminació del carboni es transforma en biogàs i l'altra part s'utilitza per eliminar el nitrogen. En tot aquest procés es consumeix una gran quantitat d'energia, de fet entre el 2 i el 3% del consum energètic dels països industrialitzats es dedica al tractament d'aigües residuals. Julián Carrera és professor del departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i també coordina el projecte Saving-E.

Durada: 3 min

La societat xarxa ha estat clau per la proliferació de col·lectius ciutadans actius, involucrats en la producció de coneixement, innovació i cerca de solucions per a problemàtiques que els afecten, sobretot en l'àmbit de la salut i l'atenció social. Basant-se en l'experiència pròpia, aquests grups han aconseguit intervenir políticament, democratitzar processos i espais de decisió habitualment en mans d'experts, coneixements molt tècnics, i proposar noves solucions per les situacions o problemàtiques que els preocupen. Doctor en psicologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona, Israel Rodríguez-Giralt és investigador líder del grup CareNet, un grup de recerca de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Durada: 3 min

La religió jueva creu quequan Moisés va rebre l'antic testament, és a dir, la Torà, també va rebre la llei del Talmud, que recull tota la sabiesa rabínica i que es va anar trasmetent de forma oral de generació en generació. Tot i que el Talmud no es va posar per escrit fins al segle setè, es considera un document fundacional per al judaisme, ja que regula qüestions essencials en la vida d'un jueu. Alexander Fidora és professor de recerca ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona, i està especialitzat en l'estudi de les religions.

Durada: 3 min

Quants cops hem patit errors de software a les aplicacions que utilitzem a la nostra vida quotidiana? La recerca del grup d'investigació SOM de la Universitat Oberta de Catalunya té per objectiu que les empreses puguin desenvolupar software més bo, amb més productivitat, i que aquests programes contribueixin a la creació de "citizen developers", és a dir, ciutadans no experts, però capaços d'adaptar el programari a les seves necessitats reals. Jordi Cabot és professor d'investigació ICREA a l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya i també dirigeix el grup d'investigació SOM, Software and System Modeling.

Durada: 3 min

La biologia és sovint una gran font d'inspiració per altres ciències com l'enginyeria. Els teixits biològics i les construccions artificials a vegades guarden moltes similituds, tant pel que fa a la mecànica com a l'estructura. Però els èssers vius tenen altres capacitats que els materials inerts no tenen, com l'adaptació a l'entorn o bé l'autorecuperació d'algunes lesions. Ara, l'enginyeria pretén aprendre de la biologia per aconseguir materials més sostenibles i amb més prestacions. Marino Arroyo és professor agregat del departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durada: 3 min

La indústria global està immersa en l'anomenada quarta revolució industrial, que sorgeix per la consolidació de la computació "al núvol", la proliferació de les tecnologies que permeten l'anàlisi de dades, la millora en els sistemes de comunicació, i els baixos consums energètics. Una indústria connectada a la xarxa, que pot monitoritzar i analitzar els seus processos per optimitzar la producció és l'objectiu de la indústria 4.0. I la tecnologia wireless té un paper molt destacat en tot aquest procés. Xavier Vilajosana és professor del departament d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions i investigador principal del grup de recerca Wireless Networks de la Universitat Oberta de Catalunya.

Durada: 3 min

Fa cent anys Albert Einstein va predir l'existència d'ones gravitatòries, és a dir, vibracions de l'espai-temps provocades per la col·lisió entre dos forats negres. Ara, per primer cop a la història, s'ha pogut confirmar l'existència d'aquestes ones gravitatòries, que permetran estudiar l'Univers des d'una altra perspectiva, especialment els elements que conformen la part fosca, com són l'energia obscura o els forats negres. Roberto Emparan és professor d'investigació ICREA del Departament de Física Quàntica i Astrofísica a la Universitat de Barcelona.