Els grafitis arriben al poble
Si feu un trajecte en cotxe per les comarques de la plana de Lleida en trobareu algun. A la façana d'una casa abandonada. Al dipòsit de gra d'una cooperativa agrària. O als murs d'una granja. La pintura mural esquitxa, cada cop més, les zones rurals de Catalunya. I la plana de Lleida n'és, ara mateix, el principal exponent.
El detonant: el GarGar Festival de Penelles
La pintura mural i l'street art provenen de zones urbanes, però a casa nostra hi va haver un detonant que els va traslladar al món rural: el festival GarGar de Penelles, que dirigeix des de 2016 Jordi Solsona.
La idea és apropar l'art urbà o l'street art -aquest art associat a les ciutats- al món rural i, sobretot, a la seva gent, que no hi estan acostumats.
En les sis edicions fetes fins ara, els artistes convidats pel GarGar han decorat més d'un centenar de murs i parets d'aquesta petita població de secà de la Noguera. Ha estat un autèntic revulsiu, com reconeix l'alcalde, Eloi Bergós:
Ens ha transformat totalment. Aquí mai hi havia hagut turisme i ara molts caps de setmana passen per aquí mil persones. Ara el poble té moltes més oportunitats que set anys enrere.
Però més enllà de l'impacte sobre Penelles, el GarGar ha generat una explosió de pintura mural que s'escampa per les comarques de Lleida i el Pirineu. Així ho copsen els organitzadors del certamen:
Abans costava molt pintar a Lleida, i el GarGar ha fet que això s'obri molt. Els artistes ens diuen que ara poden pintar, que molts pobles han obert la mirada i comencen a tenir feina aquí.
Art d'impacte, però adaptat al territori
La pintura mural conté un element transgressor, tant per l'espai on s'ubica com per les dimensions de les obres -que solen ser grans- o per la temàtica i l'estil. En aquesta expansió de l'art mural pel territori, -però-, s'observa que els artistes s'esforcen per adaptar les seves creacions a l'entorn i al context. Ho explica així l'artista i muralista B:K, de la Seu d'Urgell:
Jo utilitzo colors que encaixin amb l'entorn. Aquí al Pirineu no posaré colors fluorescents perquè no casaria. Jugo amb els colors ocres, verds o terrosos, que creen una harmonia amb el paisatge.
Aquest jove creador ha rebut molts encàrrecs de ramaders del Pirineu: li demanen que decori les granges amb imatges de vaques o tractors. De fet, els seus murals s'estan escampant com una taca d'oli per les granges de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Quan pot, B:K també pinta peces d'estil lliure. Això sí, tenint en compte les temàtiques que escull:
Hem de pensar que en pobles petits del Pirineu no s'havia vist mai art urbà. Per tant, és millor començar introduint imatges històriques o temàtiques locals. Això sol agradar a la gent i s'hi van acostumant.
Justament, ara B:K ha fet un conjunt mural al poble de Castellciutat, a l'Alt Urgell. Els veïns del nucli volien decorar el poble amb motius tradicionals, com explica Oriol Augé, de la comissió de festes:
Quan veus una imatge històrica pintada en grafiti et transmet molt. Nosaltres volem remarcar que tenim una història i una cultura pròpies, i aquests elements culturals també es poden modernitzar, per exemple amb el grafiti.
Murs de maó, cooperatives agràries o escoles rurals
Propietaris privats i ajuntaments de zones rurals comencen a fer encàrrecs a artistes perquè decorin tot tipus d'instal·lacions. Altres, senzillament autoritzen els creadors perquè hi pintin el que vulguin.
Llardecans, al Segrià, ha demanat a la prestigiosa il·lustradora Lara Costafreda que decori l'escola municipal. Ella ha escollit motius de flora i fauna local per acolorir l'escola on va estudiar de petita:
No sé si els murals haurien de ser més atrevits, però crec que han de tenir a veure amb el lloc i amb la gent. Si no interpel·la la gent del poble no té sentit.
Crear i generar impacte cultural
Lara Costafreda, que ha viscut a diversos llocs del món i ha treballat per a marques internacionals, fa aquesta reflexió sobre l'art urbà i la creació contemporània al món rural:
La creació artística té més impacte en el context rural que no pas en l'urbà. Són llocs més interessants per intervenir ja que l'impacte és més gran.
I afegeix aquesta reflexió encara més contundent:
El món rural ha estat abandonat per la cultura. És una responsabilitat portar la cultura al poble.
Un jove amb caputxa pintant amb esprais
Tot i això, sembla que encara cal una mica de pedagogia sobre aquesta disciplina artística. Algunes persones encara confonen el muralisme i l'art urbà amb el vandalisme. Això és el que li va passar fa uns mesos a l'artista B:K mentre pintava a la Seu d'Urgell:
Els propietaris d'un negoci em van encarregar que els pintés la persiana, i mentre l'estava decorant amb esprais va passar algú i va trucar a la policia com si estigués fent una bretolada.
