Els joves catalans giren a la dreta
L'última enquesta del CEO preguntava als ciutadans què farien amb els impostos. Tot i que la meitat dels catalans són partidaris de mantenir-los i un 32% està d'acord a apujar-los, en les franges de 16-24 i de 25-34 és on hi ha més gruix de partidaris d'abaixar-los, encara que això repercuteixi en els serveis públics. Per contra, com més edat, més suport a mantenir-los, especialment en els més grans de 65 anys.
Traslladat als partits polítics, segons l'enquesta, els més partidaris d'incrementar la fiscalitat són CUP i En Comú Podem, a força distància d'ERC i PSC. A l'altre extrem hi ha Vox i PP, amb menys d'un 15% de partidaris d'apujar-los.
Antiimpostos
La tendència que apunta l'enquesta del CEO ja s'insinua des de fa temps. També els baròmetres que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió ja indiquen que, en els últims anys, els nascuts a les dècades del 90 i del 2000 es decanten cap a posicions més contràries als impostos.
El director del CEO, el politòleg Jordi Muñoz, creu que hi ha una tendència social que s'hauria d'estudiar més a fons. De totes maneres, ell creu que això està relacionat amb la desconfiança política.
Pagar impostos implica que dones diners a uns governs perquè facin coses amb aquests diners i has de confiar en la institució que els gestiona. Nosaltres [a Catalunya i a tot l'estat espanyol] tenim un context de molt baixa confiança política en comparació amb altres països d'Europa.
Youtubers i antifiscalitat
Segons les dades del Centre d'Estudis d'Opinió, aquesta actitud tan reticent respecte als impostos la manifesten sobretot els joves amb estudis baixos. Els experts apunten que hi pesa la influència dels referents que tenen a les xarxes socials; per exemple, youtubers que dubten que pagar impostos tingui cap benefici per a ells i que fan bandera del seu exili fiscal a Andorra.
Per Paula Quílez, politòloga especialitzada en ideologia política, aquest és un dels altres motius que expliquen aquesta tendència.
Hi ha una part de la població, sobretot entre els joves, que no és conscient de per a què serveixen els impostos o de què és l'estat del benestar. Perquè no se'ls ha explicat o perquè no s'hi han interessat. Falta molta pedagogia.
Quílez posa com a exemple les declaracions del guanyador del programa televisiu "Supervivientes" queixant-se de la part del premi que es quedava Hisenda i instant els espanyols a rebel·lar-se contra la fiscalitat.
També cita el popular youtuber i streamer malagueny LOLiTO, que en un dels seus vídeos critica la inutilitat, segons ell, de pagar impostos i denuncia que Espanya no li ha donat res, obviant els serveis de sanitat o d'educació, amb l'argument que ell l'institut pràcticament no l'havia trepitjat.
Partidaris de la gestió privada
La gestió dels serveis públics, justament, és una altra de les preguntes que inclou l'enquesta del CEO. La dada que crida més l'atenció és que els joves expressen les seves preferències per la gestió privada de la sanitat.
Actitud reactiva
L'última enquesta de participació política de la Generalitat, del 2017, ja indicava un creixent descontentament dels joves respecte al sistema i les institucions, amb cert rebuig, fins i tot, cap als partits i una tendència més gran cap a posicionaments populistes o radicals. Muñoz afirma:
Hi ha prou indicis que apunten a una tendència de fons, que seria interessant estudiar.
Per la politòloga Paula Quílez, aquest viratge dels més joves cap a posicions més escorades al que tradicionalment hem associat a la dreta és també una reacció a l'avenç de moviments minoritaris.
En certs sectors, això provoca una contestació contrària abans no s'arriba a l'equilibri que ens permet avançar, i ara som en aquesta etapa reactiva.
La politòloga també destaca que aquesta aproximació dels joves cap a la dreta és més acusada entre els nois que entre les noies, i això s'explica per una percepció de perill arran del canvi de paradigma actual en molts àmbits.
Se senten atacats per les idees del feminisme, per les del moviment LGTBI+, per la integració de la immigració; se senten desubicats, emasculats, i sense un grup de pertinença clar. I la dreta o l'extrema dreta els donen un fals sentiment de pertinença.
No obstant això, segons les dades del CEO, aquesta aproximació dels joves cap a postulats més conservadors no es detecta en la dimensió sociocultural. L'actitud positiva cap a la immigració, per exemple, segueix una corba clarament ascendent quan es compara l'opinió dels nascuts abans del 1950 amb la dels que han nascut a partir del 1990.
