Els meus ídols: "A Jim Morrison el van detenir durant un concert mentre era a l'escenari"

El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí.

You know that it would be untrue You know that I would be a liar If I was to say to you Girl,

we couldn't get much higher Come on baby, light my fire Come on baby, light my fire Try to set the night on fire.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio, això són els meus ídols. Avui, benvinguda a Psicodèlia, un grup, una banda que ja és història i que farà gaudir els oients més veterans, però segur que és tan universal que ha arribat també als més joves. Avui dediquem aquest, els meus ídols, a De Dors, amb el Lai Mercè i l'Olga Avalos. Bon dia, bona hora a tots dos. Molt bon dia. Bon dia. Com esteu?

Molt bé. Molta il·lusió de poder parlar de De Dors. Amb el foc encès. Sí. Sí, jo ara faria una festa psicodèlica aquí, tranquil·lament, eh? Aquesta hora del matí I tant, i tant, hi ha una festa ja que. Podríem cremar l'estudi, directament. Home, a veure, tampoc et passis, Olga, tampoc et passis, però sí que una mica de festeta amb aquest orga jamón que sentim de fons del rei Manzàrec i que la nostra ment viatgi. Molt, moltíssim.

Si avui dediquem un capítol als veïns, hem de parlar d'història de la música, del Club dels 27, perquè Jim Morrison es va acomiadar massa aviat, també.

Efectivament, va morir als 27 a París, aquella època ja vivia a París amb la seva companya, i se'l van trobar mort. En la banyera del seu pis, en circumstàncies que no s'han aclarit mai, perquè de fet no es va fer autòpsia al cos, per tant mai hi ha hagut una causa oficial de la mort de Jim Morrison.

El 3 de juliol de l'any 1971, això va ser mesos després de les morts de Jimi Hendrix i Janis Joplin, altres membres il·lustres del Club dels 27, però en el cas de Jim Morrison hi ha la conspiració aquesta, la teoria de la conspiració, que podria estar viu, amb el seu admirat Elvis Presley, que a més era molt fan d'Elvis Presley. I al costat de Walt Disney. En una illa deserta. Congebat. Quina edat tindria ara Jim Morrison? Si va néixer l'any 43, ara tindria 80 83 anys? 83, sí. Home, és factible. Estaria a punt de fer 83 anys.

Sí, el que passa que la vida que ella portava quan tenia 27 era bastant al límit. Tenia molts problemes amb l'alcohol. No sé si, així com altres membres del Club del 27, sí que hi havia un consum molt excessiu de drogues, però en el cas de Jim Morrison era un gran consumidor d'alcohol.

Riders on the Storm Riders on the Storm Into this house we're born Into this world we're thrown.

¿T'estàs encenant una cigarreteta?

Estava pensant. Estava pensant. ¿És una cigarreteta o? En altres drogues, perquè tu deies que el Jim Morrison era només alcohol. Bueno, segurament alguna pastilleta devia caure. La psicodelia va associada a l'àcido. Sí, no, no. El que diuen de Jim Morrison és que tenia fòbia a les agulles. Sí, per això ho deia, que no hi havia un consum de. Però a l'LSD li encantava. Sí, sí. I amb aquestes cançons es nota, i amb la seva manera també de moure's a l'escenari. De fet, el van arribar a detenir a l'escenari a Jim Morrison, cosa que ha passat amb molt pocs artistes. Al mig d'un concert vingui la policia i et detingui, I va ser protagonista de molts escàndols, tant a dins com a fora de l'escenari, i jo crec que no trobava massa el límit, no? Es posava ell al límit, ho volia arribar a posar tot, tot, tot, tot al màxim, a tancar la corda al màxim, per també posar-se a prova ell, i això va acabar, aquesta autodestrucció també va acabar amb ell. Però a la vegada ha passat a la història com un dels frontmans més carismàtics i capaços de fer qualsevol cosa a l'escenari.

Clar, quan tu tens un frontman així, que a més hi ha imatges, vídeos de Jim Morrison caient al terra, tirant-se al públic, desapareixent, clar, necessites una banda que aguanti el concert mentre el teu cantant està en una dimensió paral·lela.

This is the end, beautiful friend. This is the end, my only friend The end of our elaborate plans The end. No se te os surprise the end I'll never look into your eyes again.

Home, això és The End. No sé si us ha vingut al cap algunes imatges. Us relacioneu a alguna pel·lícula, això? Sí, home, i tant. Francis Ford Coppola. Home, Apocalypse Now. Això és l'inici d'Apocalypse Now, en aquella escena on està Vietnam en flames i se sent la veu de Jim Morrison. I si és The End, és una de les imatges mítiques de la història del cinema i també un dels temes més coneguts, més reixits de The Doors.

I penseu que això és el primer disc de The Dolls, tot això, Light My Fire, Riders of the Storm no, però tant Light My Fire com The End, com una cançó que sentirem al final, que és el Break On Through, que també és un gran clàssic, són cançons del primer disc de l'any 67, per tant, l'any que ve farà. 60 anys d'aquest debut de The Doors, el mateix any que el Sgt. Peppers dels Beatles.

I també el mateix any que va actuar per primera vegada Jimi Hendrix a Londres. I aquí va començar a revolucionar tota l'escena londinenca. Va ser un any clau.

Jo crec que els anys acabats amb 7 són anys en què passen coses.

Sí? Tu vas néixer en el. No, a les 6. Gràcies.

Cadascú ocupa l'espai. No, però.

Heu sentit la referència? No one's gonna take my soul away. I am living like Jim Morrison. Qui canta és l'Anna del Rey, el seu debut. És una cançó que es titula Gods and Monsters. I una mica és aquest esperit de l'Anna del Rey, d'idealitzar aquesta època que dèiem ara, dels anys 60, dels anys 50, Estats Units. També una mica el de mort jove i deixar un cadàver bonic, que és el que va fer Jim Morrison.

Bé, no ho sabem, no l'hem vist, eh? És veritat. Ningú no va arribar a veure aquest cadavre.

Segurament no estava en el seu millor moment.

No, segurament no. Per tant, els de Doors van compartir aquell èxit esclatant amb els Beatles, no?

Perquè Stone Sifo no fa de la mateixa època. Sí, sí, sí, amb els Beatles, els Stones i tota aquella època.

Però eren molt menys complements, perquè, per exemple, Light My Fire, que li hem sentit al principi, van actuar a l'Ed Sullivan Show, que era el gran aparador de la música d'Estats Units en aquell moment, i els van dir que havien de canviar una part de la lletra perquè incitava el consum de drogues, i el Jim Morrison no va canviar res de la lletra, i llavors no el va tornar a trucar, no el va tornar a trucar The Doors a la televisió americana, així que. Però mira, mira la Lucy en The Sky With Diamonds, els Beatles aquí no. Sí, però potser era una mica més subtil.

Segur que sí. Voleu escoltar la veu de Jim Morrison, sense música? Sí, claro. Doncs aquesta és la seva veu.

¿Sabes el progreso caliente bajo las estrellas? ¿Sabes que existimos? ¿Has olvidado las claves para el reino? ¿Has nacido aún y estás vivo?

Això és un petit poema recitat per Jim Morrison, que va deixar gravat abans de morir, i amb algunes d'aquestes gravacions, el grup, la resta del grup, va muntar un disc pòstum que es diu An American Prayer, on hi ha algunes d'aquesta versió més ràpida de Jim Morrison, acompanyat amb la música de la resta de la banda de The Doors.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio, avui els dadors, els meus ídols.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio, Despertant el cap de

setmana l'Olai Mercè i l'Olga Balós. Això que sona, què és? Això és The Doors sense Jim Morrison. És una mica estrany, eh? És una mica estrany.

És allò que fan que, bueno, quan es va morir enmig d'una gravació d'un disc, doncs la resta del grup van dir, bueno, anem a fer en American Prayer i van, en dos anys, dels 71 als 73, van publicar dos discos més. Amb temes que teníem mig fets i tal, i bueno, vam treure dos discos i al final del 73 vam decidir separar-se. Però em sembla bé no

haver buscat un cantant substitut, perquè entre d'altres coses Jim Morrison és insubstituïble, sinó de dir, anem a fer el que. El que ens queda per fer dels que hi som, perquè eren molt bons músics, realment, i el Jim Morrison havia deixat algunes gravacions. No hem explicat d'on va sortir el nom de The Doors, que ve d'un llibre de Adolf Huxley, que és The Doors of Perception, que a la vegada Huxley s'havia inspirat en una idea del poeta William Blake, I això que deies abans, el Jim Morrison no recitava perquè sí, era un fan de la poesia.

Sí, i escrivia molta poesia. De fet, quan es van conèixer Ray Manzarek i Jim Morrison, de fet, el Ray Manzarek va dir "Oi, aquest noi té talent, és perquè Jim Morrison li va recitar uns poemes que havia fet". I va dir "Home, doncs tu tens una qualitat com a ràpsoda, com a comunicador". I aquí va néixer The Doors, també.

En aquestes versions preferiria no haver escoltat l'original. Està molt bé, però preferiria no haver escoltat mai l'original i em semblaria una gran cançó per la pista de ball.

Per això l'he posat, perquè és una versió que tinc sentiments. Trobats. Trobats. Entre creuats. Sí, això és Eurythmics, amb Annie Lennox al capdavant fent aquesta versió de Hello, I love you de The Doors. I un altre dels personatges també de l'entorn britànic que va treure Reddit al catàleg de The Doors és un senyor que es diu Billy Idol amb LA Woman.

¡Oh! ¡Oh!

Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Han sortit molts imitadors de Jim Morrison al llarg dels anys i

encara en van sortint. I, bueno, Billy Idol, no sé si el col·locaria com a. No, aquest no, però. No, perquè potser és un dels grans.

¿En què acabarem, nois? Acabarem explicant-vos quina relació té el luxe de Rosalía amb The Doors.

Però aquesta no és la Rosalía.

És la Patti Smith, és un sampler d'una entrevista a la Patti Smith al final de la Yugular, una de les grans cançons d'aquest disc, de Lux, on la Patti Smith reflexiona al voltant d'una de les seves cançons preferides, d'un dels seus grups favorits, que és The Doors, i la cançó, segurament ho heu endevinat, és Break On Through To The Other Side.

Avui reivindicant el Jim Morrison, els de Dors, amb el Blay Mercé i l'Olga Balós per despertar aquest cap de setmana, aquest dissabte, com sempre, musical. I ara tornen les notícies al suplement. Blay, Olga, una abraçada, moltes gràcies. Un plaer, que vagi bé. Fem una pausa i ara tornem.

El Suplement, amb Roger Escapa.