Els meus ídols: "Adele és molt glamurosa cantant, però parlant és molt barroera"

El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí.

I heard that your dreams came true Guess she gave you things I didn't give to you. Old friend why are you so shy ain't like you to hold back or hide from the light I hate to turn up out of the blue uninvited but I couldn't stay away I couldn't fight it I had hoped you'd see my face and that you'd be reminded that for me it isn't over. Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too Don't forget me, I beg, I'll remember you say Sometimes it lasts, I love, but sometimes it hurts instead.

És dissabte, som al Suplement, això són els meus ídols, amb el Blai Mercè i l'Olga Balós. Bon dia, bon hora. Bon dia. Bon dia. Cada cap de setmana posant damunt la taula un artistàs. Avui, Adel, sembla mentida que encara no haguéssim dedicat un capítol a l'Adel. Per què? Uau, quina arrancada, eh?

És que és increïble, és increïble la veu que té Adel i és una de les seves grans prestacions com a. Com a artista, a part de ser una gran compositora, perquè ella signa les seves cançons i explica i té aquest punt autobiogràfic als seus discos perquè a ella també li agrada connectar el que li passa a la seva vida amb el que explica a les seves cançons.

De fet, aquí en aquesta cançó està passant una ruptura. I es veu que estava encostipada. Quan la va gravar? Sí, el productor va aprofitar-ho. I va quedar encara més real. Jo no hi noto, allò, una veu de nas. Però, vaja, és veritat. Adel és un artista. El millor encostipat de la seva vida. Se'l va cobrar. El més ben amortitzat. És impossible no creure-te-la. Una mica amb tot el que. La manera que canta. I crec que Adel, un cop. Va sortir Adele amb aquest disc, el 21, que va ser el segon disc, que va ser el disc que va fer el salt. A tots els talent shows, jo crec que intenten imitar Adele, no?

Sí, jo crec que les artistes que més imiten a La Voz, a The Boys i tots aquests altres productes A Euphoria. A Euphoria, que sigui Adele, Whitney Houston i alguna més, però deu ser de les cantants més versionades en aquests. I Tina Turner, segurament.

Això no és la versió original de Rolling in the Deep, és una versió feta o remesclada pel productor Jamie XX, que va agafar alguns temes d'Adele i entre ells aquest Rolling in the Deep, que és un altre dels grans hits d'aquest disc 21. Abans deies que el Someone Like You el va cantar encostipada. De fet, amb aquest tema, Rolling in the Deep, està produït per un senyor que es diu Paul Epworth, que és un dels grans productors britànics, i la mateixa Adele diu, no sé què va passar a l'estudi quan vaig registrar Rolling in the Deep, però aquest productor va ser capaç de fer-me arribar a unes notes tan altes que mai més les he aconseguit arribar en una gravació. Vull dir que passen coses en un estudi.

Déu n'hi do, Déu n'hi do, Adele, una cantant del barri de Tottenham, d'origen humil, amb un pare que la va deixar plantada amb ella quan només tenia dos anys i va marxar de casa. I que es va fer una mica si mateixa amb tot aquest ambient i que un dia va entrar a l'escola British a la British School for Performing Arts en Tecnologia al sud de Londres on també va estudiar en el seu moment Amy Winehouse allà i una amiga seva la va trair va penjar una maqueta seva que ella havia fet només per una cosa de classe la va penjar MySpace. Uh, MySpace! I a partir d'aquí hi havia algú de XL Recordings, la discografia. Vosaltres vau arribar a tenir MySpace? Jo sí, vaig tenir, sí, sí. Jo no, crec que no, però vaig fer servir molt MySpace. Era l'època Messenger, no? Sí. O sigui, eren cuatanis, no? No sé si van arribar una mica posterior, no?

Potser l'època Fotolog. No, o sigui, jo Messenger sí que en vaig tenir, però Fotolog i. Tu no vas tenir Fotolog? Ni MySpace tampoc.

Miki Puig, si ens està escoltant, va tenir Fotolog. I jo el seguia, pel Fotolog.

No, no, jo sí, a Fotolog vaig conèixer molta gent amb el Fotolog, i després amb MySpace sí, però no era usuari, perquè MySpace, si tu no tenies música, no tenia cap sentit tenir un MySpace. No? Sí.

Avui els suplevent els meus ídols amb Adel, adonant-nos que estem molt més a prop dels 40 que no dels 30. Tu ja els has fet, eh?

Jo he fet els 40 i crec que quan Adel tregui un nou disc, que crec que això no tardarà molt.

Ja li toca, eh? Escolta'm, aquesta dona no fa gires ja. No, fa residències ara està a Las Vegas fent residències a

Las Vegas només tu per anar-la a veure has d'anar a Las Vegas estava de moda això de la residència això de la residència és terrible

és un drama i constantment hi ha famosos que van a veure i llavors van corrent molts clips a Instagram de famosos que van a veure Adele

va ser culpa de Coldplay que a més van tenir la barra de dir que muntaven una residència. Per dir que així contaminaven molt menys, per no haver de muntar l'estadi tantes vegades. Però clar, o sigui, després el que obligues és a tots els teus fans, si tu fas una única residència a Barcelona o a Madrid o a Europa, només tries tres ciutats, qui es desplaça són les 40-50.000 persones que compren l'estadi cada vegada. Totalment. Aleshores, i van tenir els nassos call play, o sigui. De posar unes bicicletes estàtiques a dins de l'estadi olímpic o dins de tot el seu xou perquè alguns dels espectadors anessin amb bici i alimentessin el. Ves a saber quina merda de foco que tenien allà posat. És a dir, Chris Martin aquí. Ha caigut el mite. Fins aquí hem arribat.

Per cert, ara que parles de Coldplay, jo vaig veure Adele en directe el dos mil el dos mil setze, ara fa deu anys, al Palau Sant Jordi, va fer dos concerts al Palau Sant Jordi, i justament van ser coatanis amb els de Coldplay d'aquella època. Van actuar la mateixa setmana. I vaig veure Adele a Coldplay. Ah, mira. No la vaig reconèixer perquè no anava maquillada i em va costar molt.

Hello Hello It's me. Hello, can you hear me? I'm in California dreaming about who we used to be When we were younger and free I've forgotten how it felt before the world fell at our feet There's such a difference between us and a million miles. Hello from the other side I must have called a thousand times To tell you I'm sorry for everything that I've done But when I call you never seem to be home.

Amb Adele passa una cosa que és que si intentes cantar les seves cançons a la dutxa, corres un risc altíssim de fer el ridícul. Segurament és una de les cantants menys imitables possible.

Per la majoria de mortals. Però vull dir aquest hello, bé, hello it's me.

Prova de cantar-la, va. Si la tradueixes al castellà o al català, és com. Hola, soc jo. Hola des de l'altra banda, no? És hello from the other side, no? Prova d'imitar-la a la dutxa.

A veure els veïns què diuen. Jo ho provaré i us passaré una gravació. Molt bé.

Bueno, sigui com sigui, aquest Hello de Adele va ser el primer single del disc 25 i ho va petar directament. O sigui, així com el 21 es va col·locar Adele en un lloc molt predominant de la indústria musical, el Hello ho va superar.

I s'ha de dir que Adel s'ha mantingut sempre fidel, almenys fins al 25, ara no recordo si l'últim disc també ho va fer, amb una discogràfica independent, que és la que la va descobrir XL, i això ha fet que no vagi tant pels circuits més comercials de multinacionals. S'ha mantingut aquí, in the other side, amb la indústria musical independent. I això també diu molt d'ella. En aquell disc, el 25, també hi havia altres perles com When We Were Young.

Everybody loves the things you do From the way you talk to the way you move. Everybody here is watching you Cause you feel like home You're like a dream come true But if by chance you're here alone Can I have a moment before I go?

I aquesta és una cançó preciosa que Adel va compondre, asseguda al piano, al costat d'un músic que és desconegut pel gran públic, però amb qui ella té una relació molt bonica, que és Tobias Gesso Jr. I a mi ara m'agradaria aprofitar aquesta secció per reivindicar-lo, concretament per reivindicar el seu primer disc, on hi ha meravelles absolutes com aquest Without You.

Why can't you just love me Should I move on Or should I wait And how'd you get so high above me I reach higher every day.

És Tobias Jessop Jr., busqueu-lo, és un dels grans amics d'Adele. I precisament Adele, podem dir tranquil·lament, que ho ha guanyat pràcticament tot. Ha guanyat més títols que el Real Madrid. M'hauríem de fer la comparativa, no?

Aquests últims anys, segur. Segurament, sí. Al Madrid, Oscars no té, oi?

No, no, no, i Grammys tampoc. Jo me'n recordo amb uns Grammys que Adel va sortir a recollir el Grammy demanant perdó pràcticament a Beyoncé, plorant i demanant-li perdó perquè te'l mereixies tu, però l'he guanyat jo, no? I a més era encantadíssim que el Grammy havia de ser per la Beyoncé aquell any. Però vaja, això també diu molt de la seva humilitat. Però quedem-nos amb el tema de l'Òscar.

Sí, ens hem de remuntar a l'any 2012, quan Adele signa la banda sonora de 007, de la pel·lícula d'aquell any del. Cançó brutal. Cançó brutal, Skyfall, i si ja fas un 007 i guanyes un Òscar, ja, diguem, la teva Wikipedia ja queda ben arrodonida.

Mira que hi ha grans cançons per James Bond i algunes de recordades, però aquest Skyfall et queda, eh? Sí, Déu-n'hi-do.

I a part, Adele, l'any que ve, tindrà l'oportunitat de guanyar més Oscars, però com a actriu, perquè debuta com a protagonista d'una pel·lícula de Tom Ford. I en principi la pel·lícula s'ha rodat i s'hauria d'estrenar al llarg de l'any que ve. Jo crec que el 2027 tindrem notícies d'Adele.

Doncs pot ser una gran actriu. Autenticitat té, perquè segurament si tu l'has vist en directe també a Blay, el contacte que té amb el públic és de les poques artistes que es baixa el nivell del seu públic.

Jo recordo entre cançó i cançó, amb una copa de vi allà mig borratxa, pràcticament, explicant històries amb un accent anglès tancadíssim d'un barri de Londres, de Tottenham, que no entenia res.

És que hi ha un contrast molt fort entre l'amor de quan canta i quan parla, dius, ostres, i aquesta noia d'on ha sortit, no? Molt curiós.

There ain't no gold in this river.

Avui, Adel, una de les grans que hem volgut reivindicar amb el Blai Marça i l'Olga Balous en un nou capítol dels meus ídols. Gràcies a tots dos, que tingueu un cap de setmana. Bon dia. Fem una pausa i arriben les notícies del suplement. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa.