
Els meus ídols: "Bruno Mars és artificial, té poca personalitat"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí.
¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal!
Avui ens despertem de bon humor. Això són els meus ídols, el suplement de Catalunya Ràdio. Cada dissabte, a l'hora que surt el sol, amb el Blai Mercè, amb l'Olga Avalos, agafem un artista. Avui és el torn de Bruno Mars i ens repassem les seves cançons més destacades, les seves influències, el seu llegat i al final el reivindiquem. Som-hi, va!
Aquesta l'heu ballat tots, Bruno Mars, bon dia, bona hora.
Bon dia, bon dia. Sí, sí, no, no, una cançó, jo la defenso. És increïble, aquesta cançó. Sí, sí, brutal, amb la producció de Mark Ronson, que és el rei Midas, no?, del pop.
El rei Midas, sí, és el gran, com ho diríem. Recuperador de sons dels 80 i dels 70 productor d'Amy Winehouse entre molts altres Lily Allen també també fer col·laboracions amb Dua Lipa Miley Cyrus, etc aquesta és una de les cançons que segurament va fer més popular a Bruno Mars però sabeu a qui em recorda a què em recorda aquesta cançó em recorda això.
¡Ghostbusters!
Sí que té un aire, eh? Home, aquest so de teclat és
Sí que té un aire, eh? Home, aquest so de teclat és el mateix so que utilitza Mark Ronson a Uptown Funk. És el so de teclat FM que es diu, i a més hi ha diferents mashups que es diuen que uneixen les dues cançons. Ah, sí? Ja ho buscarem. I és un de. És que, de fet, tot el que fa Mark Ronson recorda alguna cosa perquè és.
Ui, sí, sí, ja ho veurem, ja ho veurem ara. Sí, sí, sí. Jo no? Sí, i tant, i tant, i tant. Jo crec que Bruno Mars és un artista virtuós, que toca molts instruments, que balla fantàsticament bé, però li trobo faltant molta personalitat. A Bruno Mars? Sí, comparat amb altres artistes de la seva generació, comparat. Amb la reina del pop actual, amb el permís de Madonna, que seria Lady Gaga, que jo crec que té una personalitat molt clara i molt evident. Jo crec que Bruno Mars em recorda massa en cada cançó, en cada moviment, en cada concert que fa, a coses que ja he vist. Però si agafes Bruno Mars, que és el gran virtuós, i Lady Gaga, que és, jo crec, la gran reina del pop actual, surten grans cançons.
I just woke up from a dream Where you and I had to say goodbye And I don't know what it all means But since I survived I realized Wherever you go that's where I follow Nobody's promised tomorrow.
Ara serà molt fort el que diré, però és com si estiguéssim al 2324 i tinguéssim una intel·ligència artificial tan ben entrenada que poguessis dir, va, et moure's com el Michael Jackson, seràs tan virtuós com l'Steve Wonder, tindràs el carisma a l'escenari del Prince. Sí, em sembla artificial el Bruno Mars. Una mica sí, sí, sí, sí. És un gran cantant de balades. És un gran cantant, no la balada, és un gran cantant de tot, de tot el que li posis, no? Però a mi. Et sembla construït a pedaços, no? Sí, sí, sí. Jo el vaig conèixer amb aquesta cançó.
Aquesta no és seva. Sí que és seva. Sí que és seva, però. Em va semblar un insult. Un insult als seguidors de Polis. Això.
¿No és una versió de l'original? No, no, no. ¿No és una versió de l'original? No, no, no. A veure, posa l'original.
Guau. A veure, recuperem Bruno Mars. És que, clar I ara, de folis, em estinc. No hi va haver denúncia?
No, no hi va haver denúncia, no. No, jo crec que A l'estim no li cal. No, de fet, ara estava buscant perquè estava recordant un moment d'aquests que vas veient per YouTube i se't queda gravat a la memòria. Sabeu els premis del Kennedy Center? Aquests són uns premis que dona cada any des de la Casa Blanca la gent que contribueix a la cultura americana, etcètera. I un any li van donar aquest premi a Sting i un dels artistes que va homenatjar, va sortir a l'escenari homenatjant a Sting va ser Bruno Mars cantant Message in a Battle. Jo crec que deu ser com, hi ha hagut un acord entre ells no explícit de dir, ok, et deixo.
Déu-n'hi-do, Bruno Mars. Jo t'he de dir que no sóc gaire imparcial, amb tot plegat, perquè vaig anar-lo a veure en una discoteca d'aquestes, no sé si al port de Barcelona. Una discoteca, Bruno Mars? Sí, perquè actuava a l'Estadi Olímpic, però. Ah, allò que fan un bolo extra. El dia abans feia un bolo. Jo vaig estar en aquest concert de l'Estadi Olímpic. Ah, pensava que eres a la discoteca. No, no, no. Vaig estar esperant 3 hores perquè sortís el Bruno Mars, i vas sortir a fer playback a dues o tres cançons i tenia un speaker que anava dient, eso va para todas las mujeres, que Bruno está caliente y esta noche quiere.
Home, doncs així, la teva experiència, clar, ja ve condicionada per aquest mal bolo. Mira, parlant de bolos, vaig tenir l'oportunitat aquest estiu aquí a Pedralbes de veure l'Estinc, que a més torna a tocar tot el repertori de Polis. I t'he de dir que em va sorprendre molt positivament. Es conserva bé, no? Es conserva bé. Quants anys deu tenir? Potser de veu, crec que 73.
Home, i no fa gaire. Va fer una col·laboració amb els Catriel i Paco Amoroso, amb aquest duet argentí, també.
Ara, el que va gaudir més del concert va ser el president del Barça, Joan Laporta, que es va descamisar, se les sabia totes. Sí, sí, és de la seva època. Entrades a 300 euros, també t'ho dic. Què portarà? Quin missatge hi haurà dintre? Com el Camp Nou, si no ets soci.
Com el Barça. Doncs el que dèiem abans, de totes aquestes referències que uneix Bruno Mars, i jo sempre l'he relacionat molt amb Prince. He cregut que sempre Bruno Mars ha volgut ser el nou Prince. Sí, sí.
¡Purple Rain!
Potser els fans de Prince t'insultaran si els dius que Bruno Mars és el nou Prince.
No, home, però ho deia de forma irònica, eh? Ah, sí, sí. De forma irònica, perquè Prince jo crec que. Bueno, Bruno Mars no li arriba ni a la saula de les sabates.
No, jo com a nou Prince potser diria Frank Ocean. Sí, aquest el compro, aquest el compro més, sí. O fins i tot un gran amic de Bruno Mars, que en aquella gira que va venir a l'Estadi Olímpic era el taloner. I que no fa gaire van fer un disc molt recomanable Silk Sonic que és Anderson .Paak jo crec que sí que aquest sí que potser encaixaria més si més no que Prince jo crec que seria més fan d'Anderson .Paak que no de
Bruno Mars What you doing? Where you at? Oh you got plans Don't say that I'm sippin' wine In a robe I look too good To be alone.
Déu-n'hi-do, no?
Estava pensant en Luther Bandros, ara mateix, i tots aquests artistes soul dels 80. Sí, potser sí. És aquest estil així ensucradet, diguem. Tot i que no està malament, això de deixar la porta oberta, a veure què passa.
Deixar la porta oberta? Ah, sí, clar. Flip the door open, d'acord. És el que diu la cançó, no? I posar el candau, no?
Bueno, diu, aquesta nit deixaré la porta oberta, baby. Teniu baldó al dormitori de casa, vosaltres? Jo no. No, no. A més, jo tinc un gat i si deixo la porta oberta és un drama. I tu, Roger?
Jo tampoc tinc baldó. I què fas? Agafes la calaixera i la poses allà en moments que no vols que entri ningú? O entren i. Que sigui el que Déu vulgui.
Ah, d'acord. Eh? En fi, anem amb el mariachi, va.
Todo vuelve a la normalidad cuando estás a mi lado. Con besarte me siento feliz, estoy enamorado. Las estrellas, la luna y el sol, yo quisiera bajarte porque no he reencontrado otro que pueda reemplazar.
Ha canviat molt, Bruno Mars, el estil.
Ara canta en castellà. De fet, el seu nom real és Peter Gene Hernández Jr. Sí, sí. Es veu que això de Bruno
és un homenatge a un boxejador. Al seu pare li deia el nom del boxejador perquè era molt corpulent.
Bueno, molt corpulent. Quan era petit, eh? Perquè molt gran no és tan poc Bruno Mars. Quan era petit, quan era bebè, crec que allò. Clar, de fet, el pare de Bruno Mars és d'origen puertorriqueñ i ell ha volgut escarbar en aquests orígens puertorriqueñs per portar referències, com amb els mariachis, que estem escoltant, que és un grup que es diu Los Criollos de Guadalajara, que col·laboren en l'últim disc de Bruno Mars, que és de Romantic, i on explora aquests orígens més llatins en temes com Risk It All.
Ara us proposo que tanqueu els ulls. Sonaran mariachis al final, eh?
Us proposo que tanqueu els ulls i us imagineu que esteu en un concert. Pagaríeu 70 euros per aquesta experiència? 70 euros per anar a un concert, però has d'estar amb els ulls tancats tot el concert. Ah, perquè ara. Tanca, tanca. Perquè Bruno Mars ha encès el debat posant a la venda entrades audio only per 70 euros. De llocs sense visió del concert.
Com el Palau de la Música, que tens aquelles entrades
a dalt de tots que no veus el escenari. I el Palau Blaugrana també passa. Hi ha ensayants amb poca visibilitat o amb visibilitat reduïda. Sí, però sense cap visibilitat. Jo no pago. Per quin sí que pago? jo vaig pagar per un concert per Bruno Mars per Bruno Mars em poso el disc i més, sí, després del vol aquell que vas fer aquí a la Via Olímpia o no sé on a l'Òpium
després a l'Estadi Olímpic va estar bé sí, una mica massa focs artificials fa playback? no, no, és un gran cantant és un molt bon vocalista un privilegiat, un superdotat però. A mi ja no connecto, no acabo de connectar.
Home, si a cada disc canvies les referències musicals, si ara faig Mariachi, ara faig Prince, ara faig Soul dels 80, doncs clar, hi ha com poca coherència. Què vols dir? Qui vols ser, Bruno Mars? Olga Avalos.
Vols ser Michael Jackson, si hem de triar algú? Blay Mercé. Moltes gràcies, que tingueu bon dissabte. Igualment. Els meus ídols tornen dissabte que ve aquí el suplement, com sempre a dos quarts d'avui. Ara tornem.
El suplement. Amb Roger Escapa.