Els meus ídols: "Miguel Ríos és el gran pioner del rock a casa nostra"

El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí.

Yo recuerdo aquel día Que nos fuimos a bañar Aquel agua tan fría. Tu forma de nadar en el río aquel. Tú y yo y el amor que nació de los dos. Yo secaba tus manos y mirabas una flor. Nuestros cuerpos mojados bajo los rayos del sol En el río aquel, tú y yo y el amor que nació de los dos.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. Això són els meus ídols cada dissabte a l'hora que surt el sol. Blai Mercè i Olga Avalos amb un artistàs. Bon dia, bon hora. Bon dia. Avui els meus ídols, Miguel Ríos.

Aquest és el càlabra que escolto al riu. A veure, sé que no té res a veure, però me'n recordo de Bruce Springsteen i The River. No té res a veure, però és com si fos l'Springsteen andalús i tingués el seu riu també o la seva discografia.

Qui és el gran pioner del rock a casa nostra ara mateix?

Segurament Miguel Ríos, és un dels que almenys el va posar de moda i el va popularitzar com un gènere que escoltaven tot tipus de generacions. Jo l'he escoltat molt, Miguel Ríos al cotxe, amb el meu pare, per exemple.

I a part estem parlant d'una figura que. Que mai ha tingut pèls a la llengua, que s'ha pronunciat políticament quan s'ha de pronunciar i que segueix en actiu, malgrat tot.

Malgrat que s'ha retirat mil vegades.

Sí, però sempre, sempre, i això és l'esperit rock and roll, que per molt que diguis que me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig, sempre acabes tornant a l'escenari perquè l'escenari

ha adquirit. 82 anys que té.

Déu-n'hi-do. Como en sueños yo canto el twist. Como en sueños yo bailo el twist. A poco el sol me divierte bailando el twist. Yo, yo, twist. El twist. Yo viviré con una ausencia.

En aquest matí de dissabte, ara hi ha una senyora que es diu Manela, que s'acaba d'aixecar del llit i està ballant el Twist amb el seu marit, que és l'Arcadi, i el que vindrà després no us sorprendrà. D'això es tracta, els meus ídols, de llevar-nos en bon humor.

Sí, el Twist va ser el primer èxit, no?, podríem dir, de.

Sí, i no es deia, no firmava com a Miguel Ríos, eh?, firmava com a Mike Ríos.

Quan intentava fer-se una carrera. Se'n va anar a Madrid, ell va néixer a Granada, se'n va anar a Madrid amb una maleta, allò que es diu, una maleta plena de somnis, i va enregistrar aquest tema, el twist, sota el nom de Mike Ríos, per si triomfava, però de seguida li, bueno, diguem que va abandonar el Mike i va tornar el Miguel.

Per fer la competència una mica al Duodinámico i a altres formacions que en aquella època el que es portava era el twist. De fet, el rock and roll en si encara no havia arribat amb prou força aquí, no? No, encara no.

I a més el twist era d'aquests balls que podies ballar sense saber de tocar massa l'altre, no? Vull dir, era com un ball que estava permès dintre del context del règim en el que es ballava individualment. Per tant, era un ball que es podia fomentar, per dir-ho així, en els guateques d'aquella època. Doncs en aquella època, als anys 60, molts artistes anaven a Madrid, que era la meca de les discogràfiques com Ispabox, per exemple, per aconseguir crear-se una carrera musical. I un dels altres grups de Granada, que també va intentar tenir la seva carrera, que va ser bastant més curta que la de Miguel Ríos, van ser Los Ángeles, que són coatanis de Ríos.

Todos los momentos que pasé junto a ti han pasado a ser recuerdos de cuando fui feliz. Sé que tú quisieras empezar otra vez, pero ya no es el momento que busco. A vernos, ya no sé.

El suplement reivindicant Miguel Ríos a través d'aquests Los Angeles, també, a veure.

Sí, és un d'aquests grups que van treure pocs singles, però després, quan Granada es va col·locar com la meca del rock independent, amb Los Planetas, Lori Meyers, Lagartija Nick, etc., aquests músics de Granada tiraran enrere a dir quins són els nostres referents. Doncs posaven en valor gent com Miguel Ríos, els 091, Los Angeles, i per això també havien de tenir un lloc en aquests ídols.

Dissabte amb Alegria.

Escucha, hermano, la canción de la ley. Del que espera un nuevo día.

A mi sempre em surt la versió alternativa. Sí, sí, ja ho havíem parlat. Sí, però és que m'ha tornat a passar. Esborra la del teu cervell. O sigui, no em sé la lletra original. Només em sé la que cantàvem quan fèiem segon d'ESO i ens fèiem. Estem en horari protegit? Sí, no la diguis. A més, cada versió alternativa cadascú se sap la seva.

Cada cole teníem una versió, crec jo. Bueno, el himno de l'alegria. L'any 70, estem a l'any 70 ara, eh?

Segon disc, Despierta, de Miguel Ríos, i això el converteix en una estrella internacional, no?

És un disc que a més es ven a tot el món, no només a Espanya, sinó que és un disc que s'internacionalitza moltíssim, també gràcies, òbviament, a la composició de Beethoven, que és la base d'aquesta peça, però també de l'arranjament de Waldo de los Ríos, que és aquest argentí una mica estrany i misteriós, que era el que feia molts temes de Carina, de Rafael, de Paloma San Basilio, etc. Era un senyor argentí que corria per allà amb unes ulleres de pasta negra i va ser el que va fer els arranjaments d'aquest himne de l'alegria de Beethoven.

És curiós com amb una cançó universal de Beethoven, no?, Miguel Ríos es converteix i a més sent una banderat del rock and roll és estranya, la composició és estranya és sorprenent totes les cares que podem trobar en Miguel Ríos des dels seus inicis que hem sentit abans el Miguel Ríos fent l'himno de l'alegria que em lliga amb l'última vegada que el vaig veure a l'escenari que va ser al Liceu fent una versió sinfònica de les seves cançons un espectacle magnífic el de Miguel Ríos però sobretot jo crec que si Miguel Ríos serà recordat per una cançó o per un disc és Bienvenidos.

Del rock and roll nos saludan los aliados de la noche bienvenidos al concierto gracias por estar aquí vuestro impulso nos hará seres eléctricos ayúdanos a conectar solo por ti el rock existirá ayúdanos a conectar solo por ti el rock existirá. De las manos, pero un solo corazón para poder intentar el exorcismo. Abre vuestras mentes, llenalas con un soco de roque, desalojen los fantasmas,

Yo creo que si hay un disco en directo de la música española.

Jo crec que s'ha de canviar la sintonia del programa, eh, Roger?

Clar, però estic pensant, suposo que deu començar tots els concerts amb aquesta cançó. Jo l'he vist una vegada. El nivell lògic del concert ja el tens al minut 5, acabes al 5 i ja està, ja no ho aixeques més que això. Sí, amb l'himno a l'alegria. No, amb l'himno a l'alegria no aixeques. Però bé, una super cançó i ara segur que molts oients han tornat joves i també han acabat de resoldre allò que tenien pendent.

El disc de Rock en Ríos, que és aquest disc en directe del 82, va ser un dels discos més venuts de la història de la música espanyola, almenys durant els anys 80. És que va ser tot una revolució.

Es veu que tot va sortir d'un fan que li va dir, va cridar en un concert, va dir, Rock en Ríos, i li va agradar molt i va dir, doncs va, li posaré Rock and Ríos al disc en directe i va acabar convertint-se en un clàssic.

Benvinguts als meus ídols, avui Blai Mercè i Olga Balós, Miguel Ríos, ara acompanyat de Serrat.

Me gusta verlos pintarse de sol y grana volar, bajo el cielo azul temblar, súbitamente quebrar.

Caminante son tus huellas el camino, y nada más. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista habrá se ve la senda que nunca se ha devolvido. El gusto es nuestro.

El gusto es nuestro. I Miguel Ríos. I ara que estem en campanya electoral. Som-hi va. Som-hi va. I tant.

Va,

anem acabant.

Vuelvo a Granada Vuelvo a mi hogar El tren va muy despacio Hay mucho tiempo. La gente duerme en el vagón mientras por las ventanas.

És impossible no enamorar-se de Granada. Jo tinc una debilitat especial per Granada i crec que m'agraden tots els artistes que conec de Granada m'agraden. I si vas a dalt de tot, comença Miguel Ríos, i llavors vas baixant. I a través de Los Planetas, que comentaves abans, Lori Mayer, que són aquests que versionen Volvemos a Granada, i fins i tot podríem trobar noves generacions, ara actualment, amb De La Fuente, Young Beef i altres artistes que fan música molt diferent, però que també són de Granada i que també són molt interessants i que tenen moltes coses a dir, i que estic segur que el nostre homenatge a tu i Miguel Ríos els respecta moltíssim.

Sí, i a més hi ha una cosa interessant a Granada, que és el que dèiem abans, que les noves generacions tenen molt en compte les generacions precedents, i dintre de l'univers Granada hem de parlar del 091, que és un dels grans grups de rock que van tenir aquell disc produït per Joe Stramer de The Clash, a qui podríem dedicar un dia també, una secció. Mira, ens ho apuntem, sí, sí. Doncs el guitarrista de 091, que és José Antonio Lapido, que és un gran compositor i ha escrit moltes cançons per a altres artistes, ha col·laborat amb Miguel Ríos en el seu darrer disc, i sobretot en aquesta cançó, en El ángulo muerto.

Estoy en el ángulo muerto, es el sitio perfecto, nadie me ve. Estoy fuera de juego, batiéndome en duelo lo mismo que ayer. A solas con mis recuerdos, los falsos y los verdaderos. Si no me ladraran los perros, creería que sueño, nadie me ve.

Quina veu, eh? El Miguel Ríos.

I encara la conserva, eh? A la seva edat. M'agradaria acabar així, eh? I més el sentit de l'humor.

Recordo que aquell concert del Liceu va dir he d'anar a mixionar perquè pateixo molt de la pròstata i va sortir un moment i va tornar a entrar. Per tant. Les estrelles del rock

modernes van al lavabo. Vinga, va, que tingueu bon dia tots dos. Blai, Mercè o el Gavalos, això són els meus ídols. Avui Miguel Ríos. Salut, que vagi molt bé.

Igualment. Adéu, adéu.