Els millors miradors per contemplar el Pirineu
Des d'una senzilla estructura de fusta fins a sofisticades instal·lacions arquitectòniques. Als últims mesos han sorgit al Pirineu diversos miradors panoràmics situats en punts estratègics.
Els impulsen entitats i administracions locals, que presenten aquests miradors com a recursos ecoturístics per a un nou tipus de visitant. Així ho planteja Cristina Barbens, consellera de Medi Ambient al Consell Comarcal de l'Alt Urgell:
El turisme està en auge a les comarques del Pirineu. Amb la covid s'ha evidenciat l'afluència de visitants que mai havien optat per fer turisme aquí.
Miradors per fer senderisme
Justament, l'Alt Urgell impulsa la construcció d'una quinzena d'aquests miradors, dins el programa "Camina Pirineus", un ambiciós projecte ecoturístic que recupera antics camins i rutes de senderisme.
En aquest context s'ubiquen aquests punts de contemplació, que es condicionen amb mesures de seguretat i punts d'informació per al visitant:
Amb aquests miradors adeqüem els punts d'observació, els fem més segurs i atractius per contemplar el paisatge en les millors condicions.
El balcó del cel
Un dels miradors més icònics d'aquest projecte és el que han construït a Guils del Cantó, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell: és una plataforma d'acer i vidre de 15 metres de llargada que avança cap al buit, una instal·lació sorprenent, suspesa a l'aire, i que han batejat com "El balcó del cel".
Vistes espectaculars però també coneixement del territori
La majoria dels miradors inclouen elements per aprofundir en el coneixement del territori i descobrir el patrimoni natural i cultural de la zona: plafons informatius, panells amb mapes i dibuixos, codis QR...
Alguns d'aquests miradors se situen en punts d'especial interès cultural, com el que acaba d'estrenar el Parc Natural de l'Alt Pirineu. El director, Marc Garriga, n'explica la ubicació:
Hem construït un mirador al Botanal, que és el punt des d'on surten les Falles d'Alins la nit de Sant Joan. Optem per indrets amb càrrega històrica, social i singular més enllà del paisatge.
Mirador de dia, observatori astronòmic de nit
Aprofitant la qualitat ambiental i la falta de contaminació lumínica del Pirineu català, alguns d'aquests miradors es converteixen en observatoris astronòmics per fer-hi activitats nocturnes. El Parc Natural de l'Alt Pirineu ja els està condicionant amb aquesta finalitat:
En alguns miradors hi col·locarem plafons astronòmics on s'indicaran les constel·lacions que es poden veure en cada moment. També condicionarem espais per fer observació astronòmica amb telescopis.
Des del Pirineu fins al mar
Un dels miradors més singulars que tindrà el Pirineu és el que s'ha projectat al Niu de l'Àliga, a la Cerdanya. L'estació d'esquí de la Molina i el Parc Natural del Cadí Moixeró han dissenyat un observatori de 360 graus a l'aire lliure: el mirador estarà a més de 2.500 metres d'altitud i s'hi haurà d'arribar en telecabina. Des d'allà hi ha unes panoràmiques increïbles de la meitat Nord de Catalunya. En dies clars, fins i tot, s'hi pot veure el mar. El director del Parc, Jordi Garcia, explica què hi faran:
Instal·larem unes fotografies panoràmiques que reproduiran el paisatge real i hi posarem rètols, perquè els visitants puguin identificar què és allò que estan observant.
Sobreexplotació turística?
La construcció de nous miradors panoràmics al Pirineu respon a l'augment de visitants d'ençà de la pandèmia. El turisme intern ha crescut a casa nostra, i els turistes busquen activitats a l'aire lliure, en contacte amb la natura. Això ha generat algunes situacions de sobrefreqüentació a diversos indrets del Pirineu.
És el que va passar els estius del 2020 i 2021 a indrets com el Prat del Cadí, els Estanys de la Pera o la mateixa Pica d'Estats, on ha calgut regular l'accés en temporada alta.
Davant d'aquest excés de visitants, algunes persones qüestionen la necessitat de construir miradors panoràmics que afavoriran, encara més, la concentració de persones als espais naturals. El debat s'ha expressat, sobretot, a les xarxes socials:
És l'etern debat entre explotació turística i protecció del medi ambient. Un equilibri difícil de mantenir. I una última conclusió, la que expressa l'escriptor i novel·lista andorrà Albert Villaró, també, a les xarxes socials:
