Empar Moliner: "La panxa i la flonjor són desitjables"

El suplement, amb Roger Escapa. Passen 6 minuts de les 11, una de les novetats d'aquesta temporada del suplement sona així. El suplement, amb Roger Escapa.

Els diumenges a les 11, aquesta temporada tenim l'honor d'incorporar amb tota la pompa que mereix una dona d'un talent extraordinari, Ampar Moliner. Bon dia i bona hora. Bon dia.

M'has fet una presentació molt generosa. I genèrica, també. Que em fa pensar que potser. Tinc una malaltia incurable i no m'ho heu dit. No.

D'acord. A vegades ens agraden aquestes històries del suplement, però no és el teu cas. D'acord. No és el teu cas. Com portes el carnet de conduir en part? Aviam. Vaig fer una pràctica. Ahir. Dissabte? Sí. Sí, perquè havia de fer moltes coses. Si vas a fer una pràctica vol dir que no ho portes bé.

No, no, perquè ara faré l'examen a finals de mes. I haig de fer un paquet de pràctiques, això que en diuen, un paquet de pràctiques. El professor, des de Sant Jordi, que no havia fet pràctiques, per raons òbvies, i el professor em va dir, no et veig malament. Potser ara estàs menys atabalada. Veiem si ara ho aconseguim. Els diumenges hi ha menys trànsit,

vull dir que si has de venir a Catalunya Ràdio els diumenges potser ho tens millor.

No, no, jo si em trec el carnet, això ho dic per si algun examinador de la zona ho sap, només serà per anar a agafar el tren, eh? No penso entrar a Barcelona, jo no hi sé anar, no hi sé anar. Si tu em poses a les Glòries, ara mateix. Et perds. Quedaria allà colapsada, però no vull dir que no sàpiga jo això de la rotonda.

Doncs bé, veurem si també el carnet de conduir és un dels temes recurrents d'aquest espai. Els diumenges a les 11 del suplement estrenem Cartes a l'Empart. És una nova secció en què els oients tindran fil directe amb l'autora d'instruccions per viure sense ella, benvolguda, t'estimo si he begut, o la col·laboradora, entre molts d'altres llibres. La idea és que vosaltres, els oients, pugueu traslladar a l'Empart totes aquelles inquietuds de la vostra vida quotidiana que considereu que tenen gràcia de ser compartides. Relacions de parella, de família, sobre animals de companyia, hàbits saludables, hàbits despreciables, decepcions amb els homes del temps. M'encanta. Passions literàries A partir d'aquí, l'Empart farà una selecció d'aquestes cartes que anem rebent i, evidentment, hi dirà la seva i fins i tot potser ens ho relliga amb un bon vi. Per enviar les vostres cartes a l'Empart, ho podeu fer a través de suplement.cat, amb el format digital habitual, amb el vostre nom i el text, la circular, la comunicació, la correspondència corresponent, o bé directament podeu venir a la recepció de l'Avinguda Diagonal 614 de Barcelona i deixeu la carta física a la recepció a nom d'Empart Moliner i a nom del suplement.

Si deixen la carta en paper, que de vegades hi ha oients que deixen cartes aquí.

Per això ho dic, perquè no es perdi. Vull dir que potser és l'hora de recuperar aquesta tradició.

Jo diria que els que envien cartes en paper mereixen alguna cosa, un detall teu. Per exemple, que els convidis a sopar. No, per exemple, una cosa que em surti més barateta, també. Home,

si hem d'anar a sopar amb cada oient, tindrem feina, eh?

No, però fas una taula. Una taula d'oients.

Anem a la primera, vinga, va. Perquè ja fa uns quants dies que hem fet crida i. Això són cartes que han enviat. Sí, que ens han enviat ja alguns oients. No ens les hem inventat nosaltres. Vull dir que potser n'hi ha alguna que ens inventem, però. Però no m'ho dieu. No ho sabràs i tu hauràs de fer la teva selecció.

No, no, però jo. És perquè, si us les heu inventat, puc criticar més a la persona, si no, no em sentiré malament. Però aquestes són de veritat. És d'una tal Mònica que diu.

Estimada en part, em dic Mònica, tinc 40 anys, necessito la teva ajuda. Fa uns mesos que m'estic veient amb un home de molt bon veure. És d'aquest perfil que no es vanta de la seva fortalesa física a les xarxes socials, ni tampoc s'atura als miralls ni als aparadors per felicitar-se pels seus músculs. Ben al contrari, treballa en silenci i només comparteix els seus fruits en privat, amb mi. Hauria de sentir-me afortunada, miris per on el miris, sembla tret d'un museu de la Grècia clàssica. O sigui, és un croissant. Un croissant, se'n diu. Debo dir que és físicament molt portantós.

N'hem de parlar d'això. Grècia clàssica croissant tindria un dubte. Espera, tira, tira. Ara fem.

El problema és que a l'hora de la veritat vaig descobrir que un racó de la seva anatomia anava per lliure, que era d'un flonxo que contrastava amb la fermesa de la resta del seu cos. Vaja, que vaig descobrir que estava quedant com un home, estava quedant amb un home molt trampat. Però que no trempa. Aquí la Mònica ha estat molt bé. El pitjor de tot, en part, és que em sento culpable, perquè en realitat és un home gairebé perfecte, però en alguna ocasió, ho he de reconèixer, he fantasiat en tenir al costat un panxarrut que entre cervesa i cervesa funcionés com un rellotge. És normal que em senti així? Aviam. Signat Mònica.

Mònica. Tu, ara, he anat apuntant coses, tu has dit, dic Mònica, tinc 40 anys i necessito la teva ajuda. D'entrada, Mònica, si tens 40 anys, no necessites la meva ajuda. Si en tinguessis 18, 34 o 59, sí que la necessitaries, però als 40 anys no es necessita ajuda per res. Dius, fa uns mesos que m'estic veient amb un home de molt bon veure. Això què és, ve alta o ve baixa? Molt bon beure amb V baixa. V baixa, d'acord. Podria ser un home que tingués un bon beure amb V alta. D'acord, molt bé. Dius que no es vanta de la seva fortalesa física. Perquè tots sabem què passa, les persones que. Les meves 50 millors amigues, que estan totes a Tinder, que segons quina foto ja la descarten quan surten amb motos que no són seves. O iots, que tampoc són seus. Els homes o les dones?

Els homes. Els homes, eh? Són els que acostumen a fotografiar-se al costat

de la moto. És a dir, a Tinder, per quedar bé, també tinc els meus 50 millors amics que estan a Tinder, has de sortir amb una mascota, amb un cistell de bolets, una cosa que es vegi sana. Això és el que tu has de fer. Aquest home diu que no s'atura als miralls. A veure, una de les meves 50 millors amigues va quedar amb un home. Que en el moment amatori es mirava els isquiotibials, els propis. És brutal. Els seus mateixos. Els propis isquiotibials. O sigui, n'estaven fent. Es mirava. Que ja ho entens. Per excitar-se. Per excitar-se. Per autoexcitar-se. Sí, senyor. Sí, senyor. Que ja ho entens. Ja ho entens. Perquè una persona que fa aquesta feina s'ha d'alluir. Quan tu dius Grècia Clàssica. Gràcia Clàssica seria, per exemple. Gràcia Clàssica no és cruzant. Per exemple, cruzant, una persona molt musculada, jo diria. Imaginem l'imaginari de la ràdio o televisió catalana. Tu tires a Gràcia Clàssica. És a dir, però no a cruzant.

O sigui, Crosan seria Marc Ribas del Cuines? Anava a dir, sí. Crosan és encara més voluminós. Exacte. I Grècia Clàssica.

Grècia Clàssica, els Apol·los que hi ha allà, tiren més a tu, em perdó, si t'estic cosificant. Però jo no soc fibrosa. És a dir, jo soc prim. Però, o sigui, no et voldria cosificar ara. No em pots cosificar, endavant. A Catalunya tampoc es mereix això. Podem fer l'excepció, en aquest cas. D'acord. Jo et veig a tu més Grècia Clàssica.

Llavors, tu ara dius. Hi hauria d'haver una discussió amb Maika Navarro, potser, sobre la cosificació de la meva persona. Ja ho fa molt, ella, sí. No, però vull dir que amb el tema si és Grècia Clàssica o és més. Jo crec que no. Ni tiro cap al croissant, ni tampoc cap a la Grècia Clàssica, perquè el gimnàs tampoc és el meu fort.

Clar, tu parles de la Mònica i tu heu parlat de la flonjor. La flonjor és desitjable. La panxa, Mònica, és desitjable. Tu, Mònica, dius que s'ha de triar entre la panxa del cerveser o el teu adonis flonjo. Si jo et pregunto, o si jo li pregunto al Roger, què vols, Beatles o Rolling Stones? La pregunta clàssica. Tu què dius? Jo soc de Beatles. Si ara preguntem a la gent que està aquí a la peixera, Beatles o Rolling Stones, què et diuen?

El Blai està dient Rolling Stones. El Blai, Beatles, també? Beatles. L'Albert també diu que Beatles. Beatles, tothom Beatles. I la Sònia?

I la Sònia li agrada més el rock and roll. La Sònia li agrada Rolling Stones. I llavors jo us dic una cosa. Per què triar? Pregunta-m'ho a mi. Què vols, Beatles o Rolling Stones? Beatles i Rolling Stones. Per Déu. Per Déu, i tant. És com les botigues que arreglen calçat i fan claus. Què vols, claus o calçat? Claus i calçat. Llavors.

La flongitud d'una panxa o la flongitud d'un penis? Aquí és el final del que t'està preguntant aquesta dona, eh? Mira, Mònica,

tu la flongitud d'una panxa, panxa coixí, l'has de desitjar, l'has de voler. Costa molt una panxa flonja. És una feina, és tanta feina com no tenir-ne. Per tant, s'ha de respectar. Aquest senyor beu cervesa, llavors no hi estaria tan a favor. Si fos vi, però clar, el vi no engreixa, no fa panxa cervesera com el llúpol. Una copa de vi té 60 calories. Perdona, és poquíssim, eh? Poquíssim. El llop fa cervesa. Res. Una copa de vi és com res, un tros de pa, eh? Llavors, Mònica, a la teva edat, suposo que aquest noi també deu ser una mica més gran que tu, potser, però en tot cas imaginem que té 40 anys, no en deu tenir 20, perquè si no, no tindríem cap problema de longitud. Hi ha l'element viagra, però. En aquesta edat, Mònica, que està més endavant, hi ha algunes coses que s'han de tenir en compte, ja. Per exemple, tu quedes amb aquest noi, esteu sopant, arriba el moment de les postres, allò que us diuen, voleu colant o pastís de formatge? Llavors et donen aquest pastís de formatge que està de moda ara, que es desfà, que fa molt bonic. Els agrada que es desfaci el colant. Trieu el colant. Per què? Perquè és una declaració d'intencions. Vol dir que després hi haurà qüestió. Llavors, ell. Dirà, calla, anem cap aquí, colant, s'anirà al lavabo i quan tu no ho vegis es prendrà la viagra. Què has d'evitar? Què ha de passar? I això t'ho dic perquè a les meves 50 millors amigues els hi ha passat. Què has d'evitar, Mònica? Ell ja se l'ha pres, ja torna. Ja hem arribat a la no flonjor. Intenta, per favor, que no us baralleu. Perquè quantes vegades ha passat que ell s'ha pres la Viagra, que fa efecte en una hora, i en aquell moment, patam, discussió. Parlem de lo nostre, on anem, què soc jo per tu, jo per tu no soc res, la teva ex sempre passa per davant, etcètera, etcètera, i ell allà, trempat, com un mico, i plorant. Per tant, Mònica, Viagra, I algun vi o no? Sí. Jo aquest dimecres vaig a Lella, una regió vinícola que està aquí al costat, a fer un tast de vins. Després us diré un test, que no me'n recordo. I el que farem serà tastar la varietat reina de l'ella, que és la pansa blanca. La pansa blanca és el que al panadès en diuen xarelo. És una de les nostres varietats blanques reines. Tothom del món, quan tasta pansa blanca o xarelo, s'emociona, té uns.

La Pensa Blanca també és a vegades el que li passa a aquest estimat protagonista de la Grècia clàssica.

No, no, no, no, no, no, no, no, pobre home, no equiparis la Pensa Blanca a aquest pobre home protagonista de la Grècia Clàssica. No m'ho facis.

Doncs queda feta aquesta primera observació per la Mònica. Gràcies per escriure. Tenim més cartes. Cartes de l'Empar a suplement arroba catradio.cat o a la bicuda diagonal 614 en format físic, en nom d'Empar Moliner i en nom del suplement. Apreciada Empar, el meu nom és Héctor i soc professor d'institut. Començo a raig. A diferència del sentit majoritari dels catalans, a mi això de la meteorologia em fa bastanta mandra. Fins al punt que quan veig el Mauri a la tele o l'Enric Agut, l'apago i em poso a fer una altra cosa. El cas és que aquest desinterès pel temps fa que els dies de pluja sempre sorti al carrer sense paraigües. I no m'importa això de mullar-se rai. El que veritablement em treu de polleguera és la superioritat moral dels portadors de paraigua. Em remeto al que em passa sempre, i és que camino per sota dels edificis per naixer plugat, però quan un portador de paraigua s'interposa en el meu camí no fa per apartar-se. I m'obliga a mi, indefens, com estic, a desviar-me de la trajectòria i acabar passat per aigua. I repeteixo, mullar-me a mi no em molesta. El que no puc suportar és que avui dia els portadors de per aigua estiguin tan envalentonats. Tu també ho has detectat, en part. Una abraçada molt gran, signat Héctor.

Portadors de paraigües envalentonats és un títol de Poemari. M'agrada molt. Aviam, Héctor. L'Héctor no sabem quants anys té. No, podem suposar aquí.

Jo crec que és grandet, eh? Clar. Jo crec que els joves aquest tipus de. És correcte. Jo crec que els joves no porten paraigua, però no els molesta. Per principis.

Tu a un jove, a la meva filla, li dius, agafa un paraigua, i et diu, basto, bro.

Tu també fas cara d'haver perdut molts paraigües

al llarg de la teva vida. Sí, és veritat, i d'haver-ne agafat d'altres que no són meus. Que aquí hi ha una qüestió que haureu vist, els supermercats ara et donen aquell plàstic, que és com una mena de preservatiu de paraigües perquè entris al supermercat i no comencis a mullar, i te'l pots emportar. El problema és entrar en un vehicle, però això és un altre tema. Hector.

Aquí la història és que hi ha una hostilitat contra els homes del temps, no?

Hi ha una hostilitat contra els homes del temps i hi ha aquí un principi de no realitat. A veure, Héctor, això que dius, ¿quantes vegades t'ha passat a la vida? Perquè no plou mai. L'últim cop que va ploure feia tres mesos que no plovia. Tres mesos, jo vaig estar content. Tinc un pluviòmetre. Vaig anar mirant per les meves plantes que plogui.

Que li preguntin al Pere Aragonès que va convocar eleccions perquè no plovia i de sobte va començar a ploure.

I són aquelles coses. I què es va mirar, el Meteocat? Perquè esclar, tothom. Clar, vas a votar, ja no aniràs amb el parell. Però si fa molta platja, tampoc. Perquè llavors la gent se'n va a la platja. Llavors, Héctor, des de l'últim cop que va apedregar han passat tres mesos. Hi ha elements de la vida, Héctor, que són de gent gran. Anar per aigües, és d'algú que ha acabat els estudis, igual que anar amb abric. O sigui, tu digue-li a un jove que es posi un abric, tirar basto bro, igualment. El que t'has de preguntar, Héctor, que també hi ha una altra cosa aquí, la teva alçada. L'alçada d'una persona. Amb paraigües és molt pertinent i la de l'altra, perquè si tu, per exemple, ets baixet i els que van amb paraigües també, la barnilla et va a l'ull. Si, per exemple, un escapa, no hi ha problema. Però, no sé, un senyor més petitet, ull. Manel Alías. Ull. Et va l'ull. Aquesta és la qüestió. Jo el que em pregunto, sobretot, Héctor, és d'on surten. Perquè, clar, el que van per aigües, el porta de casa o l'acaba de comprar el Tom Manta? Aquesta és la qüestió. Tu quan veus un pareigües d'aquells de pastor, un pareigües d'aquells macos, allargassat, aquest és de casa, del que no vols perdre. Els que són plegables, roses, aquests són de top manta, que duren l'arribada a casa, perquè ells ja calculen que el perdràs. És un negoci rodó. La qüestió és d'on surten els venedors de top manta quan plou, on els tenien? On els tenien, aquests pareigües? Els acaben de fabricar? On eren? Que els trobes al metro. Són molt ràpids, eh? Molt, molt ràpids. Aquesta és la pregunta. Sobre els homes del temps, estimat, fa un temps es parlava als ascensors, es deia, quan entres en un ascensor la gent parla del temps. Mentida, ara ja no es parla del temps ara mirem el mòbil tots, perquè parlar del temps és molt avorrit, perquè el temps també és molt avorrit, ara mateix l'home del temps d'aquesta casa va estudiar uns fenòmens i ara és a dir pregunta-l'hi

tu mateix, Enric Agut, bon dia ei hola, bon dia, com anem?

l'home del temps, per exemple com estàs? l'home del temps, imaginem d'un país africà d'un país on no plou mai. Té menys. Té menys. És a dir, té una vida menys trepidant que la teva.

Per exemple? Depèn també de la temperatura, si hi ha alguna tempesta de sorra, si de cop i volta amb el tema del canvi climàtic comencen a venir pluges no esperades, com està passant últimament en alguns indrets. També és veritat que hi ha zones que tenen temporada seca, temporada plujosa. Hi ha canvis, eh? Jo crec que també tenen feina. És diferent. Si he de triar, trio el clima d'aquí. És més variat, més canviant, tot i que també tinguem estacions molt marcades. Igualment. Hi ha països que l'emissió és molt fascinant, sempre ens mirem a Catalunya, però ja et dic jo que hi ha països que també és fins i tot més trepidant. Parlo dels Estats Units, parlo d'Anglaterra, que tens és molt canviant, te'n vas al sud d'Argentina, a Ushuaia es diu, i allà tens tots els temps possibles, digues, digues.

El canvi climàtic que tu ara esmentaves, que espero que hi ha molt poca gent que no l'esmenti ja, afecta especialment el Mediterrani, aquí on som nosaltres?

Afecta. Una de les zones que afecta més és el Mediterrani, però afecta tot el planeta, molts indrets. Parles en material que d'altres països i. Aquest estiu, per exemple, a Anglaterra. A Anglaterra hem passat de la verdor, dels seus camps de futbol, al marró, com el d'aquí, els últims estius. Si te'n vas a. Per posar exemples, a Dinamarca. A Dinamarca també aquest estiu ha plogut poc i hem tingut també períodes de calor. També a Suïssa, on en alguns indiretts allà estan dividits per cantons. Doncs hi ha cantons que fa uns anys, la majoria, l'aire condicionat estava prohibit a les cases. Ah, clar. Ara comencen a canviar en alguns cantons. Enric A tot arreu està afectant. El teu paraigües com és? No tinc paraigua. Potser és l'Enric que ens ha escrit amb un pseudònim, doncs. No tinc paraigua. Llavors, prefereixo mullar-me o, si plou molt, anar amb impermeable. A veure si ens haurà escrit l'Enric amb un pseudònim.

A veure, mullant-me, mullant-me. Quan et mulles, quan plou molt, no pots. I si vas amb caputxa i la porta estreta, quan te la poses. Això a mi m'ha passat.

Home, ja, a veure, després de tres o quatre mesos de sequera i de no ploure, si plou, ja dic això, que surto al carrer i em mullo.

Ja, ja, és veritat que vam estar esperant la pluja bojament, eh?

Enric, aquesta calorada fins dimarts, dimecres, ben bé.

Dimarts és l'últim dia, dimigres hi haurà canvi de temps i se'n parlarà el sensor. Dirà a la gent que bé que aquesta calor marxa, que bé. Sort que els meteoròlegs estan aquí al costat per dir-nos-ho i no els iPhones. Volem, volem. I no els smartphones.

En part, Héctor, amb aquest contenciós que té amb els meteoròlegs, algun vi que li faci alegrar?

Anem avui tota l'estona a Pansa Blanca, perquè ja que farem això de. M'encanta. T'agrada la Pansa Blanca? Sí. És això que dèiem, és el xarel·lo, el panadès, a l'ella és Pansa Blanca, i el sol que té és el sauló. És aquesta sorra, el sauló. De Pansa Blanca hi ha també Escomós. Hi ha, per exemple, un escumós de Pansa Blanca, em sembla que és d'Alta Lella, que és un ancestral, que això vol dir que és un vi que ha fet una sola fermentació. Oi que el cava en fa dues? Primer has de fer un vi, una fermentació, i després. Ha de tornar a fermentar per ser cava. Doncs l'escomós, l'ancestral, és una sola fermentació. Omples, tapes i fermenta allà dins. I és molt alegre, li agrada molt a la gent jove, i és una meravella.

Més cartes, com la de l'Héctor, a suplement.radio.cat i a l'Avinguda Diagonal 614 de Barcelona. De seguida deixem acomiadar l'Enric Agut abans, però, la solució de l'enigma criminal que avui feia així.

Enigmes Criminals Una dona està sopant en un

restaurant amb el marit. De sobte, ella s'ennuega amb un pinyol d'oliva. El seu marit li practica la maniobra de Heimlich. D'homicidi. Què ha passat? Què ha passat?

Empar, què? La maniobra de Heimlich és aquella de. Jo un dia vaig buscar un tutorial per si de cas. Ah, jo també faig aquestes coses.

Ho he oblidat, eh? Però en aquell moment em va agafar angoixa. I vaig voler saber com era, i si, bueno, és pressionar aquí el pit i intentar desennoegar la persona afectada.

Jo tinc un llibre que es diu Manual de Supervivència en Situacions Extremes, que et diu, per exemple, què passa si et tires en paracaigudes i no se t'obre el paracaigudes. I què podries fer? Llavors, no podia parar de llegir per si de cas l'endemà havia d'assistir a un part.

Però en el moment que ho necessites ho has oblidat, normalment. Sí, correcte.

Alguna idea de què li ha passat a Enric? No, no, no. Jo diria que el pinyol surt com un projectil i mata algú. Ep, ep, doncs a veure si li haurem

de donar la cantimplora a l'Enric Agut. No serà així perquè qui ha guanyat la resposta més original és l'Anna Roquer, que diu durant la maniobra de Heimlich, el pinyol entremaliat i curiós va sortir disparat penetrant amb força la gola d'en Falgás que abadava, com sempre, amb la boca oberta davant l'escena de salvament que li provocava una certa fascinació. Al Pinyol li provocar la mort immediata, homicidi per imprudència greu, ja que va executar la maniobra sota els efectes de l'alcohol, l'advocat Carles Monguilot va aconseguir els 4 anys de presó. Un premi a l'Anna Roquer, aquesta cantimplora termo 3CAT, la podrà passar a recollir quan vulgui a la recepció de Catalunya Ràdio.

M'agrada molt que treguin personatges de veritat, que el monguilot aconsegueix.

S'ha tornat tan mediàtic que fins i tot apareix als enigmes criminals. Ampar Moliner, un plaer tenir-te avui aquí, cada diumenge a partir de les 11. I Enric Agut, avui com a artista convidat de les cartes de l'Ampar. Podràs venir amb les portes obertes sempre que vulguis. Enric, una abraçada. Una abraçada. Adéu, Ampar. Adéu i bona Pensa Blanca. Dos quarts de dotze. Pausa i Rosa Rodón i Marta Ferrer, les amigues de les arts. Fins ara.