Empar Moliner: "Pots ingerir fentanil mentre alletes el teu fill, però si no l'alletes ets un tifa"

El suplement amb Roger Escapa. El suplement amb Roger

Escapa.

Empar Moliner, bon dia i bona hora. Home, bon dia, què tal? I bon diumenge. Ai, sí. Com estàs? Si no entrem en detalls, de puta mare. T'he de donar l'enhorabona, eh? Sí. Ara explicarem per què. Rosa Rodón, Marta Ferrer, bon dia i bona hora. Bon dia. Aquí tenim tres dones amb carnet de conduir, l'última d'elles l'Empar Moliner.

No, però ella s'ho han tret normal, quan tocava. La notícia és que en part Moliner ha aprovat el carnet de conduir. He aprovat just allò que diuen rozando el larguero, que ja m'hagin de fer la revisió per prendre-me'l. O sigui, una mica, al final de tot. Ha costat, però ja ho tenim aquí. Ho he aconseguit i crec que hem de demanar, i és just, la creu de Sant Jordi pel meu esforçat professor. Aquest senyor té una entrevista, eh, Roger? En Gil Babià, que ara no ens sent perquè ha anat a la Shakira a Madrid, però després de mi va dir, me n'haig d'anar a descansar un moment a la Shakira. Has vingut amb cotxe avui? No, però he conduït des del meu llogueret fins a Sabadell amb un corcó a l'orella, incorporació i tot això, que això és el que necessita el. Que era el teu home o? Sí. El novell necessitem ara un. És que va molt bé.

Avui per primera vegada has sortit a pista, com si diguem, t'has estrenat a la carretera. Sí, nen, sí, és molt fort. Un diumenge és un bon dia per fer-ho, que potser hi ha menys trànsit. Sí, és veritat. Però bé, des del Baixes fins al Sabadell, ja són uns quants quilòmetres.

Sí, sí, jo quan feia, quan tocava l'examen, jo pensava que hi hagi molta cua, perquè així has de fer menys coses. Va ser tens, va ser tens. Va ser tens. Com va anar? Va anar espectacular. Quin intent era de pràctica? El tres. El tercer.

Doncs escolta'm, jo em pensava que era molt pitjor, en part. El que passa és que entenc que ho has espaiat molt amb el temps.

Has fet moltes pràctiques durant el temps. I la penúltima va ser amb el freno de mà posat. Però et dic una cosa, aquí la reina. L'última vegada et van suspendre. Sí. La reina de les vegades és la Copolo. La Copolo, no exagero, jo crec que ha anat 50 50 no, però 20 sí. Sí, sí. Va trigar 20 vegades

a treure's el carnet? Alguna vegada ho ha explicat. No difamis la cúpula, eh?

No, no, t'ho dic de veritat, però jo crec que ella ho ha explicat. El dia de la conducció sempre toca preguntar-li a la cúpula, que és una esperança pels catalans.

Bé, doncs, escolta'm, en part, t'hem de donar l'enhorabona. Gràcies, nen. I ja ho tenim aquí, i a partir d'ara, doncs. Què vas, amb un 4x4? Ho dic per. Mira, vols que et digui una cosa?

Vols que et digui una cosa? Encara no sé com és, no sé com es diu. Jo ara estic veient interès en els cotxes. Et diré una cosa. Per totes les persones que estan traient el carnet en aquests moments. Portes la L, no entenc? Sí, una L. Enorme. No, i em posaria una balissa d'aquestes permanent, permanent. I una paraula. Peligro, posaria peligro, també. La teva filla deu estar amadat pràcticament ja. Ella va a la teòrica un dia d'aquests. Mira, una mica més i poder fer dos per un. Home, no, però ja ho diem, eh? Aviam si estudia la teòrica, que aviam si fa testos.

L'Empar Moliner la tenim per doble estrena aquest cap de setmana, perquè s'estrena amb el carnet de conduir, eh? O sigui, home, sí. Amb vosaltres va ser fàcil, el carnet, Rosa, Marta?

Sí. Jo la teòrica la vaig suspendre a la primera, que no acostuma a passar.

La gent la teòrica se la treu dormint, pràcticament. El meu profe m'ha dit que se la va treure a la segona, la teòrica, i ma filla també ha fracassat a la primera.

Jo sostinc la teoria que em va tocar l'examen més difícil de la història de la DGT, perquè hi havia preguntes allà que no sabíem més mai a la història, i llavors la vaig suspendre, cosa que a mi em va provocar una gran decepció, perquè jo sempre havia estat una noia molt estudiosa i anava molt confiada que me la trauria, i després resulta que no. I la pràctica a la primera, perquè tenia una profe que em fotia bastanta, bastanta canya, que havia acabat alguna pràctica inclús plorant. Això ja no em passa a mi, això no m'ha passat. I he de dir que l'examinador va ser benevolent, perquè vaig fer una maniobra per aparcar que jo crec que no me l'hauria d'haver donat per vàlida.

Això que dius de la teòrica, després de fer l'examen teòric, això que estudies i aquestes coses que s'han de fer, els textos, hi ha una pregunta que tots els clubs de lectura que vaig, i biblioteques, els projecto en una pantalla perquè la contestin, i és una pregunta que és senzillíssima, però tothom, tothom, tothom, tothom, tothom s'equivoca per una qüestió de comprensió lectora. A veure. La tinc en el telèfon i si voleu la trec. S'ha de llegir molt bé i la fallen més si no els llegeixes en veu alta. Si voleu la busco.

S'ha de dir que l'Empar va fer un examen teòric diferent del que vam fer nosaltres, el vam canviar fa uns anys. Sembla, Marta, que estiguem separades al néixer.

Les normes de circulació també van evolucionant. Té nassos que en part Moliner s'hagi tret el carnet el cap de setmana que d'aquí una hora, a l'eclipsi del suplement, avui el convidat és el director del Servei Català de Trànsit,

Ramon Lamiel. El vull basar. Doncs mira, te'l trobaràs tan bon punt sortís per aquesta porta.

També li preguntarem al director del Servei Català de Trànsit si es va treure la teòrica i la pràctica la primera. Li preguntareu per les balises i coses d'aquestes, que això és el que volem. És obligatori portar-la. El populatxo volem que

parleu malament de les balisses, ens fa il·lusió.

Rosa, realment el moment de l'examen pràctic del carnet de conduir no s'oblida, te'n recordes per sempre.

Absolutament, jo estava aterrida. A mi em va passar el mateix que la Marta, la teòrica, vaig pensar, això és facilíssim, si s'ho treu tothom, vaig anar-hi sense estudiar, vaig llepar i vaig haver d'anar un segon cop, així vaig poder tornar a veure, no sé si això encara és així, però quan jo vaig anar-hi, allà a la campana, que és un lloc sordi, també és no poder, sortia un funcionari, llegia els noms de tots els que ens havíem d'examinar. Sí, sí, sí. Veure com diuen tots els noms dels xinesos ha estat dels formats més divertits. Almenys això ho vaig poder veure dues vegades, aquell senyor fent un esforç per dir els noms bé. I després la pràctica em van dir que seria impossible, que no ho provaria, que em tocava un examinador impossible. Em va tenir una hora intentant que m'equivoqués. Una hora? No, no, em va provar. I la veritat és que va ser un dels moments més terrorífics de la meva vida, sort que ho vam fer fa molts anys.

Dos minuts per arribar a un quart de dotze del migdia. Ja tinc la pregunta, si vols. Som impar amb la pregunta. Això és una pregunta tipotés de l'examen pràctic teòric de conduir.

¿Qué actuación debe evitar el conductor para tener una actitud responsable con el medio ambiente y no contribuir al aumento de la contaminación? 1. Lavar el vehículo en una vía pública en lugar de en un túnel de lavado. 2. Utilizar las técnicas propias de la conducción. Eficiente. 3. Cambiar el tubo de escape tan pronto como se deteriore. Jo et diria la B. Jo també diria la B. I us heu equivocat tots. Perquè és la C. No, perquè la pregunta és què actuación debe evitar. Per tant, és lavar el vehículo. Tothom s'equivoca aquí. Per què? Perquè no llegeix el debe evitar i com que n'hi ha dues. Com que n'hi ha dues que semblen de les bones, tendeixes a que la tercera. Però tothom, tothom, tothom aquí l'ensenya s'equivoca.

Jo recordo preguntes tipus, si per la dreta ve un javelí, per la esquerda un camió i tu passes darrere d'un tractor, qui en té preferència? Vull dir, són coses com absolutament il·lògiques. No t'ho trobaràs mai, això. I després, per exemple.

Sempre el porc senglar. La pregunta, imagineu-vos un encreuament, ara, perdó, que estem aquí fent.

Seguridad viaria amb el suplement. No, és que tenim l'Emiel venint al seu descapotable per la P7, direcció diagonal 614, i quan arribi aquí, ja veuràs. Pregunta a l'Emiel.

Imagina't un encreuament de quatre camins. Quatre vies que s'encreuen, una creu. I hi ha un cotxe, o vehicle, per dir-ho com ho diuen ells, en cada una de les vies. Qui passa primer? Si tots tenen un cotxe a la dreta. Et quedes allà morint-te. Perquè hi ha d'haver un stop, no? Imaginem que no hi ha stop, ni feta, ni res. Estan tots allà i tothom ha de cedir el pas a la dreta, i estan tots quatre. Llavors t'has de morir allà traient arrels, fins que un tímidament. Entenc que el que ha arribat primer. Sé que no passarà mai, això, suposo, perquè deuen posar cedes si cal, no? Vaja, dit això, anem al tema, que, escolta, si no.

Un quart de dotze del migdia. Dèiem que l'Empar Moliner avui està de doble estrena, perquè aquesta nit a TV3 hi ha la plataforma 3CAT. La sèrie documental Gent amb Do, dirigida i presentada per la nostra Ampar Moliner, programa que recorre Catalunya per conèixer les 12 denominacions d'origen catalanes. Per tant, Ampar, avui diumenge estrena amb el Ramon Pellicer, que et fa de taloner.

El Ramon Pellicer, que l'hi hem demanat. És a dir, és un programa fet amb. Amb l'AP, la productora és l'AP i la directora de Total, Total, ja veureu quines deos més maques us traiem, és la Irina. Ho hem fet també amb la Sole, és a dir, ha estat un equip de ties sense vulguer-ho, però tot ties, tu. Escolta'm, una cosa extraordinària. Bé, de què va el programa? Que fas reconegut del país per les D.O.s? Sí, D.O. per D.O., que són 12, en comptant i cava, és anar a visitar, anar a posar cara a la gent del vi. Jo us diré que us enamorareu de tots els personatges que surten. Us enamorareu. Voldreu ser els seus amics. D'aquesta gent que tenen tant talent. Avui, a quarts de dotze,

entenc ja, no? Estrena a TV3, just després del Vèrtex, amb Conca de Barberà, amb aquesta estrena, amb la primera DO d'aquestes dotze.

És molt pertinent perquè a Conca de Barberà anem a visitar el que era l'antic celler de Render Masdeu, de la Mariona Render, que se'l va endur la riuada del Francolí. Llavors, justament, parlar de riuades ara és molt pertinent.

Trenca una mica el cor, que es veu en el trailer, el moment en què diu aquestes són les rajoles, estan sobre les rajoles.

Mira, va ser molt difícil rodar allò, perquè cap de nosaltres volia deixar-se endur per l'emotivitat, però és molt difícil no fer-ho. Llavors, fins a quin punt. Tu no ho has d'ensenyar, això, però tampoc ho has d'amagar. Sí, trenca molt el cor, molt. Estic molt d'acord amb tu. Jo m'he emocionat moltes vegades fent aquesta sèrie.

L'endemà d'una gran nit per TV3, perquè veig que el concert d'Ocas Grasses, la transmissió, va fer un 23,2% de xert, 364.000 espectadors, els joves de 13 a 24 anys amb un 63%, i els de 25 a 44 amb un 40% de fidelitat, per tant. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, aquesta xifra d'audiència d'ahir al Concert d'Ocas Grasses. També el va fer la 2Cat, que va fer un 2,9%, 43.000 espectadors. Per tant, entre els dos canals van sumar més de 400.000 espectadors. 23,2% de xert TV3, 2,9 la 2Cat. Som-hi amb les cartes a l'empar.

Sí, però no entenem res. Explica-ho. Espera.

Aquesta persona que escriu de color rosa del carrer València,

Hi ha una carta molt llarga, molt ben feta, el que passa és que la lletra costa. La cal·ligrafia.

Només s'entenen els elogis, que és molt amable. Els sis pàgines d'elogis, molt bé, que n'hi ha per a tots vosaltres. Però no entenem què ens estàs dient. Estem buscant una persona de l'Institut Britànic, la persona aquesta que ensenya la pedra de Rosetta. I a veure si la caligrafia. Sabem que li passa alguna cosa en un hospital, però. Ja has d'enviar una nota de veu. A més, tampoc s'acaba de presentar

el principi de la carta, vull dir que costa. No. No, no. Doncs va, anem a aquest correu electrònic que sí que ens ha escrit, jo crec que és un pseudònim, s'han inventat una adreça de correu, papetimarieta.gmail.com. Apreciada part, diu, serem avis. No saps els anys que portem esperant aquest moment, però ara que queden setmanes perquè neixi la criatura, no les tenim totes. Resulta que el nostre fill, el pare de la criatura. Adéu. Exemples pràctics, incloure el nen en les decisions familiars, dir-li en plena rebequeria, entenc la teva frustració, fill, soc aquí amb tu mentre et calmes, o establir límits amb assertivitat, una paraula que nosaltres mai ens van ensenyar a l'escola. Mira, en part, a la nostra època, si el nen muntava un sidral, ho tallàvem de so carrel, un calbot ben atzivat, a temps, estalvia molts disgustos. Tampoc seria això, eh? I si el nen no volia bledes, doncs l'endemà se les trobava per esmorzar a la nevera i l'endemà per esmorzar fins que se les acabés. Saps què, Ampar? Que a nosaltres ens va sortir un home que es vesteix pels peus, educat, responsable, honrat. És per això que no entenem quina mosca li ha picat ara amb el coi de criança conscient. Em dol dir-ho, però estem creant un exèrcit de nyebits que no se sabran valdre per si mateixos. I si no, el temps. Tambien un calbot afectuós,

Pepetimarieta.gmail.com Aquí Pepet i Marieta, sense dir-ho, estan, diguéssim, disparant cap a la Nora. Nosaltres hem creat un fill que es vesteix pels peus, que li ha picat, t'estan queixant de la futura mare. Aviam, Pepet i Marieta, té raó el vostre fill, vosaltres el vau tenir, entenc que la mare, la Marieta, fotent-se fent tenir-lo pel nas, mentre la lletava, o pitjor, no lletal. Això és molt pitjor. O sigui, tu pots anar ingerint fentanil mentre lletes, però si no lletes ets un tifa. Necessària i no allatament, ja és directa a la plaça pública. Jo no sé com ho han fet des de les cavernes, no sé com som aquí tots nosaltres sense la criança conscient, però us haig de dir una cosa, és a dir, la criança conscient està de moda. I no només està de moda la criança conscient. La criança conscient què vol dir? També hi ha, per exemple, els bolquers conscients. O la menstruació conscient, o la perruqueria conscient. Si ara tu agafes el teu telèfon i busques perruqueria conscient, a Barcelona n'hi ha unes quantes. Ah, sí? Sí. Per exemple, Saló Art, perruqueria conscient, no et donen l'hola, per exemple, la perruqueria conscient. I tenen rituals no és que et rentin el cap, és que et fan un ritual de rentar el cap amb les estacions, i tenen productes que no són biològics, que són bio si tu veus bio. No és conya, sí que he fet l'exercici, n'hi ha diverses. I tant, i tant, i et treuen el soroll mental. Sí, mentre t'estan tocant la caspa, et treuen el soroll mental que tu puguis tenir, que te'l dona la caspa, en realitat. Llavors, la criança conscient. És que no li poses bolquers. Jo conec una persona que ho fa, que té un mena de plàstic, allà al menjador,

i t'ho juro, t'ho juro. Hi ha els bolquers reciclables, que això està molt bé.

Està molt bé. I els bolquers de roba. Si parlem dels bolquers així, els bolquers de roba, i també hi ha allò que en deien les nostres àvies, el panyo en lloc de la compresa, que a més està molt de moda, i la copa menstrual. A veure una cosa, ve de nosaltres la contaminació del món? Hem de fregar caca? I li diu, escolta, a veure una cosa, a mi no em vingueu, si m'esteu dient que la ia gasta aigua, perquè jo li faig preguntes imbècils, que l'altre dia a la melera ho van dir, no li feu preguntes de posa'm vestida de Shakira, perquè això gasta aigua, només li pots fer preguntes de les que volen. Llavors, posen un plàstic i la criatura pot ser conscient fent caca. Tota l'estona. Llavors, deuen tenir una senyora de fer feines no tan conscient, que llavors ho recull tot, vulguis que no. És com. Jo no estic en contra. Són com els bolquers reciclables, que mentre no els reciclis tu, no? Exactament. Mentre no els netegis tu, mentre no els freguis tu. I mentre no tinguis recollida porta a porta a casa, que l'orgànica sigui només els dimarts i els dimecres, que dius, escolta, tiraré el nen a l'orgànica, perquè si no, no es pot, no? El plàstic no és gaire conscient, eh? No, però el netegen. Llavors estan per allà. També hi ha menstruació conscient. Que això, si. Què vol dir, no posar-te complesa? En diuen menstruació lliure, no?

Sí, en diuen. Si, per exemple, tu ets o has sigut de l'estil Matanza de Texas, que esternudes i surten 6 litres. Perdoneu, eh? Perdoneu la franquesa. La consciència no sé on t'agafa. Tota la vida patint pels pantalons blancs i ara, menstruació conscient. Hi ha una corredora de marató que ho va fer. Però, és a dir, jo he fet una marató, però vaig parar un moment el sanitrit, escolti. Per fer canvi de. Clar, correcte. Aquí a Catalunya Ràdio tenim un lavabo menstrual. Pues el lavabo menstrual. Això, vulguis que no, jo crec que és edatisme. No, home, però això està bé. És edatisme, jo crec que és edatisme, perquè ara seré molt incorrecta. Però aquí a Catalunya Ràdio. Excepte algunes persones de l'equip de l'ESCAPA, entre les quals estudiants en pràctiques, més aviat la menstruació no és el problema de les dones de Catalunya. Dic jo, perdoneu-me, perdoneu-me. I ara sé que m'enviareu directe a les dones i els dies amb la Virgili, que em matarà. Però ho accepto. Llavors, feu el que vulgueu. Però jo, per exemple, a mi em van dir, vols fer un part sota l'aigua? Vaig dir, no soc prou conscient, és a dir, la nena sortirà bé, però jo m'ofegaré. I llavors, per exemple, els parts a casa, jo pensava, està molt bé. Però quedarà brut, quedarà. Qui ho netejarà això? Ni Carles porta amb el luminol.

Llavors, jo només per això adoro els parts a l'hospital. I no sento mai que em diguin que m'estan fent violència obstètrica. Al contrari, doctor, el que vostè vulgui. I vol injecció per no sentir dolor? Sí, tota la que vostè vulgui. Com quan m'arrenquen un caixal. Perquè un caixal és tan important com un bebè. Per tant, posi'm aquesta injecció perquè hem arribat a la lluna. Tu quan vas al dentista demanes que et posin l'epidural. Evidentment, evidentment. Sí, per favor. I quan vaig a donar sang, que em distreguin. Perquè no som civilitzats tanmateix.

Conscients. Sí. Bé, papeta i Marieta, gràcies per enviar-nos aquest correu.

Sou uns mals avis i doneu. Ara, quan tingui dents, carabels se me'n salva, la criatura.

Mira, la cosa. Tornem als lavabos, crec. Vaja, vaja, vaja. Luca Canals. Estimada Ampar, la meva honorabilitat ha estat tocada de mort de manera injusta. Em temo que ja no sóc a temps de recuperar-la. Els fets van passar en un restaurant. Estava dinant amb la família política i abans de les postres em vaig disculpar per anar al lavabo. Havia de fer lloc pel colant que havíem demanat, però tampoc cal entrar en detalls. El cas és que vaig veure com un home sortia correcuita del servei amb la mirada clavada a terra com avergonyit i quan vaig entrar, ho vaig entendre tot, una tifa de dimensions bíbliques geia al damunt d'una mena de llençol de paper higiènic. Vaig provar de tirar de la cabena i gairebé provoco una inundació. Com és lògic, em vaig abstenir de fer les meves necessitats i vaig marxar dient, o deixant enrere aquell panorama poc edificant. El problema, en part, és que s'havia format una llarguíssima cua i el següent entrar, només de veure el desgavell, em va dir mitja merda. La resta d'homes que esperaven van acostar-se al vàter i, acte seguit, em van difamar amb altres expressions escatològiques. Per sort, la meva família política no es va assabentar de res, però això sí, se'm va treure totes les ganes de fotre'm el culant. També una salutació higiénica a aquest odiant que es diu Luca Canals.

A veure, és veritat que els catalans som escatològics, vull dir,

tenim el nostre I això de sortir d'un lavabo públic intentant que no et vegi la gent ens

ha passat a tots. Ens ha passat a tots, és a dir, això que explica en Luca ens ha passat. Entres a un lavabo i penses, ara es pensaran que et soc responsable. Hi ha una vegada, quan el petit celler estava obert. Digues, digues, digues. Hi havia aquesta possibilitat. Dius, ostres. I, de la vergonya, vaig saltar a l'altre. Vaig saltar a l'altre. És a dir, preferia A l'altre lavabo, per dalt.

Sí, per dalt. Que són d'aquests lavabos oberts. Són incomodíssims, aquests lavabos, també.

A veure, clar, perquè, a més a més, vosaltres, els nois, els que no aneu a lavabos conscients, que encara n'hi ha, n'hi ha, d'aquests que no s'entén el pictograma, i va tothom. Però, clar, vosaltres mingiu. Un al costat de l'altre, que això per nosaltres és curiós. Això és estrany, eh?

També, Roger, molts cops ho penso. Sí, és que és estrany. És estrany, sí. O sigui, fer pipí al costat d'un altre. Menys un al costat de l'altre. Si coneixes l'altre, no és estrany?

No, perquè a vegades em trobo l'Òscar Fernández i I quines coses. Al final. Tu veus tot de més amunt. No, bueno, amb l'Òscar, mira, estem en igualtat de condicions.

Clar, però si, per exemple, arriba un més baixet, ho veieu des de dalt. Eh. Mireu a l'altre cantó.

Mira, sí que és veritat, m'ha vingut l'Òscar Fernández, perquè sí que més d'un dia ens hem trobat aquest mes, doncs, amb els pixats. Aquest mes us heu trobat. Sí, sí, és veritat. Bueno, pregunta-li a l'Òscar els divendres quan hi vas. Però és veritat que és estrany, perquè nosaltres, per exemple. El tema és on mires, no? Jo sempre miro el mòbil. El mòbil, mentre estàs menjant?

Sí, sí, mira, tinc aquesta dicció. Una mà al mòbil i l'altra subjectant. No m'ho facis explicar gaire més. Espero que aquest mòbil es desinfecti. Correcte, correcte. A veure, a veure, és veritat. A veure, molts homes que venen del lavabo ja veus que no s'han rentat les mans.

La veritat és que ara tothom va al lavabo amb el mòbil. Aquesta és la veritat. Abans la gent hi tenia revistes. De casa, de casa sí, però I de no casa. De no casa també. La gent està al restaurant i quan se'n va al lavabo, què agafa?

El mòbil. És correcte, per enviar. Després tot s'allarga. Aquest senyor, el senyor aquest. L'Òscar Fernández. No, no, el. El Luca Canals. Ha dit que va esperar les postres, que això quan vas a un restaurant i és menú degustació, i es comencen a aixecar esglaonadament, Rosa, els pobres que estan a la cuina pateixen. Bueno, no parlem dels fumadors. Dels fumadors que surten. Sí, sí, això és tema, eh? I va a un restaurant que li donen colant. Això també mereix un altre dia la qüestió, eh? El xisqueig i el colant.

Bueno, i que hagi de fer lloc per un colant. Tampoc ocupa tant un colant. Ja m'he desfetet. Exactament,

que ara són molt despatets. Llavors, després d'això, és a dir, som absolutament escatològics, els catalans. Tenim el Patufet, el nostre heroi nacional, és un noi expulsat per via rectal. Després de la rima més sofisticada de la història de la literatura, que és a la panxa del bou, que no hi neva ni plou, ole tu. Tenim el Caganer, El caga tió, el tió. El tió, que és fer bullying a un tronc indefens, obligant-lo a defecar el que em dóna la gana a mi. No caguis arangades, que són massa salades. És bullying conscient, eh, però? Sí, és bullying conscient, és veritat, perquè als nens els diem. Seria millor dialogar amb el tió, dialogar amb ell. Mira, no caguis arangades, perquè són massa salades, caga torrons, que són més bons, però sense obligar-lo, no? Però bé, li posem manta, és veritat que li posem.

El problema que té el Lucas, que. Li han posat una tifa al damunt que no és la

seva i això és terrible és igual que quan vas a un lavabo i sents el del costat això també sol passar si no ets Villarejo que es gravava però jo opto per escapar-te per escapar-te com sigui d'allà perquè jo no hauria pogut sortir és que té raó és que té tota la raó.

Doncs Luca Canals, esperem que aquesta raó.

Llavors els restaurants, els cambrers, quan saben, perquè clar, quan avisen que hi ha un problema al lavabo, els cambrers no solen avisar, els restaurants que no són els top, no solen avisar els de la cuina, perquè si no els diuen has d'anar-ho a netejar, llavors dissimulen.

Continuen treballant. Sí, home, i tant. Passen dos minuts de dos quarts de dotze. Farem una pausa. L'Empar Molina que continuarà amb nosaltres i s'assumirà també les recomanacions que ens porten la Marta Ferrer i la Rosa Rodón. Ara tornem.