Empar Moliner: "Tothom té un cinc d'atractiu si és net"

El Suplement, amb Roger Escapa.

El Suplement,

ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Passen 6 minuts de les 11 del matí, som al Suplement, som a Catalunya Ràdio. Rosa Rodón, Marta Ferrer, bon dia, bona hora. Bon dia. Empar Moliner, bon dia. Bon dia. Què passa amb aquesta cançó, Empar?

És molt divertida. És una cançó molt divertida, amb una lletra irònica. Em recorda tant The Band, això, l'alegria de The Band. M'encanta, aquesta cançó. S'han fet un fart de cantar-la aquest estiu, de la Ludwig Band. És molt divertida. Són molt bons músics. I aquest moment.

Aquesta conversa entre el Xavier i el Quim Carandell s'ha fet tan viral? També els vídeos de les xarxes i de tanta gent jove intentant reproduir-la?

És molt divertit quan algú és tècnicament impecable, és boníssim, i posa tot això al servei d'una lletra irònica. Llavors formem part del món fent això. Aquesta cançó. És un clàssic. Podria ser The Band. M'encanta.

Parlant de grans cançons i grans sintonies.

Aquest senyor cobra drets d'autor? No, perquè. Deu arribar a Suïssa uns diners de les seves GAE. Segur que sí.

És una sintonia lliure d'aquestes que estan a les llibreries fent recerca. No, vull dir que ell ja ho devia cobrar en els seus moments i ara ho deu explotar a aquestes llibreries.

M'agradaria que li arribés un senyor que digués. Ai, mira. Està bé que reforcem les arques dels suïssos, necessiten els diners dels catalans. Aquest, sobretot, perquè aquest senyor amb aquesta cançó és com algun animador. La vida sexual es reprimeix una mica més. Escolta'm, Empar,

què tal la primera setmana amb el carnet de conduir provisional? No s'he enganxat, m'ha sorprès. Avui he trepitjat diversos terrenys pentanosos i tinc ganes que sigui una secció plàcida. Has treballat, has trepitjat terrenys pentanosos. A vegades hi ha moments en el programa, clar, és un programa de set hores, hi ha moments en què et poses de mal humor i t'has de desenfadar perquè dius, és que ara estic de mal humor i em queden dues hores per endavant de programa. De mal humor amb qui?

Amb els teus alegres subordinats.

No, a vegades t'enfades amb tu mateix, perquè t'adones que t'has equivocat o que has fet una pregunta que no tocava o que has estat encertat amb una resposta. I què feu quan passa això? Doncs t'has de desenfadar molt ràpid i jo encara no ho he aconseguit abans de saludar-te, aleshores per això necessito que em portis, que em guiïs tu pel pedregar.

Ah, d'acord, però si t'enfadeixes amb mi m'ho diries,

per fi jo t'ho suplico. No, amb tu no m'he enfadat encara. No, no, però. Sí, m'he enfadat a mi mateix, o sigui que no. Però sobretot. Ara tinc. Que hi hagi diàleg, eh? Em queda una hora i cinquanta minuts per desenfadar-me. Però ara això, ara hi ha gent que t'està sentint. I diu, ara el Roger està enfadat. I diu, ara està enfadat i els hi sap greu. Sí, però. No ens agrada que estigueu enfadats,

ens fa molta cosa, eh?

Sí, però són estats d'ànim. Hi ha dies que et lleves amb el peu dret, amb el peu esquerre, hi ha dies que has dormit més, has dormit menys. Jo crec que la gràcia és saber-ho dissimular i adaptar-te a tot el que et va passant. Tu t'enfades gaire, en part? Jo m'enfado poc. Jo m'enfado molt. Tu com et desenfades, Ampar?

De vegades envio whatsapps de 6 quilòmetres. Sí? Sí, perquè jo vull parlar. Jo vull parlar-ho molt. I aquesta gent O sigui, tu quan t'enfades, tu ets de.

No, parlem-ho. I truca, eh? L'Ampar truca. Sí, sí, sí. Jo necessito estar enfadat durant una estona.

A mi també em passa això una mica. Necessito 5 minuts de 5 minuts només? Els que us enfadeu i no dieu res, Això va per dins. És terrible el que diu. Però t'has enfadat? Però per què? És culpa meva? Jo soc una persona que quan vaig pel bosc i ens ho pego amb un arbre sense voler dic perdó. Em sento culpable per tot. Em sabria tan greu que algú s'enfadés per culpa meva.

Aleshores, quan no m'he enganxat a la vida sexual del cantaire original. D'acord, d'acord, d'acord. Torna'm a fer la passada, a veure si.

No, no, perquè ara penso que hi ha cantaires que ens escolten. També he dit la paraula animador, i això és lleig.

Home, jo crec que és un animador. A veure A la seva, quan arriba.

Quan arriba de cantar, què li diuen? Està tan alegre que. Però vaja, no, no, no. Anem a lo nostre. Has vingut amb cotxe avui, en part?

Sí. Ploent. És molt fort.

I a més a més, de veritat, les persones com jo, que ho fem tot tard, llavors sentim l'ardor dels nous conversos. Que són els pitjors. Som els pitjors, som els pitjors. I llavors ho trobem. Són meravellosos. Eh.

Tenim ganes d'un dia juntar-te amb el teu professor d'autoescola.

Home, doncs escolta una cosa, ara des d'aquí li dic, Gil, Gil, fem-ho. Sí? Creus que s'hi prestarà? S'hi posarà bé? Home, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, perquè a més a més, els professors d'autoscola, és una feina, tu vas allà amb uns peus falsos per si de cas aquell s'estampa, és a dir, és una feina que és molt complicada,

i sí, sí. Bé, tens els peus, el que no tens és el volant, no?, No, però.

Te l'ha hagut d'agafar mai? Sí, al principi de les pràctiques, sí, i tant, i tant, i tant. Sí, sí. Perquè, a més a més, clar, pateixen molt pels retrovisors. Per exemple, quan fan classes, sempre diuen. Vigila que aquí hi ha un radar, perquè, clar, l'alumne que s'ho passa, la multa li arriba a ell, pobre home.

Bé, això és Cartes de l'Empar, aquest espai que cada diumenge al Suplement l'Empar intenta respondre les comunicacions que vosaltres feu arribar a suplement.cat. Ja sabeu que podeu dir-hi les vostres inquietuds de la vostra vida quotidiana, que considereu que tenen gràcia de ser compartides, relacions de parella, de família, d'animals de companyia, hàbits saludables, decepcions amb meteoròlegs, passions literàries A veure, animals de companyia, la Melero, eh? Quin gran moment televisiu. La bossa nula, eh? Bé, explica'ns la intringulis d'aquesta història, en part, que vas viure tu en directe i que vas protagonitzar el Tot es mou aquesta setmana amb la Lola.

Que no sembli que no vull fer les cartes, perquè les vull fer. Ara hi anirem, ara hi anirem. Era la tertúlia de la Melero. La tertúlia de la Melero és la millor feina del món, perquè tu vas allà amb dos més. T'asseus i mires la tele. Llavors, passen tantes coses. Ara connectem amb no sé què. Ara, no sé què. Ara hi ha rates en l'edifici de Sant Kevin de Vallfosca. I tu només tens temps de dir oh, hola. No tens gaire temps de. Hi ha gent que vol opinar molt. Jo vaig allà i sempre els dic, ja veureu, diré tres lletres, tres paraules avui. Llavors, la Melero. Havia perdut el gos. I se li havia escapat el gos, aquest gos, la gossa Lola. Tu sabies això abans de començar la secció? Sí, perquè m'ho va dir A la publicitat o? No, no, diu, estic amb el mòbil, perdoneu-me, perquè se'ns ha escapat el gos, estic molt amoïnada. El mateix dia li havia passat? Aquell matí. Llavors, els altres tertulians no ho sabien, però jo estava al costat i a mi m'ho va explicar. I llavors, en aquell moment, veu que la truquen del veterinari de no sé on. I la melero. I tu vas provocar aquest moment. Ha passat el que ha passat, expliquem-ho perquè això és la vida. A veure, la melero havia perdut la seva gossa. Acaba de trobar el seu gos. Sí senyora, això és vida. Felicitats, felicitats. Disculpeu perquè no m'havia passat mai. Veterinari de Vallvé, dic, necessito agafar aquesta trucada. Escolta una cosa, com se diu? Lola, es diu Lola, la tenim, la tenim, la tenim. Uau, uau, uau. Foto, foto, Helena. Tenim aquesta foto de la Lola. Home, la Lola. Perquè li pensem que ara estem molt contents d'haver-la trobat. Ja sabeu que la tendència humana ara és posar noms de persona als gossos i posar noms de gos a les persones. Es fa així. Escolta'm, en part,

extraordinari com prens les regnes del programa en un moment emotiu i després m'agradaria dir una cosa. L'altre gran moment de l'Helena García Melero,

el moment de la Mari i les croquetes, també hi era. Amb Abel Mariner.

El dia de la cara que va fer quan Pedro Sánchez va convocar eleccions

per l'estiu per sorpresa de tothom, també hi eres allà? La gent es pensa que és mentida, no és veritat no és mentida, no és mentida o sigui, jo crec que l'Helena García Melero, us ho dic de veritat, és una de les periodistes televisives més extraordinàries del planet o sigui, ho fa tot bé. Com que ho fa fàcil. Perquè és natural. És molt bona. És a dir, és intel·ligent. Viu, vibra. Vibra amb la política. A mi sempre m'explica una cosa que crec que la defineix, que és quan ella estava estudiant periodisme, fa molts anys d'això, i anava amb cotxe. I encara devia ser potser becària o devia començar a treballar a TV3. Total que estava estudiant periodisme. I. Anava amb cotxe i va veure que hi havia una policia, etc. I ella, que anava a fer el Telenotícies, s'atura i li diu, què ha passat? I el senyor li diu, hi ha hagut un accident. I ella, pensant en el Telenotícies, li diu, hi ha hagut algun ferit greu o pitjor? I el senyor li va dir, morbosa! I ella no ho preguntava per això, ho preguntava perquè ho volia explicar a l'audiència. Ai, me alero des d'aquí. Una abraçada ben forta. El dia de les croquetes també va ser extraordinari.

Va, som-hi, ara sí. La Sílvia aquesta setmana diu així, en part, a la meva amiga en part, soc de les que pensen que l'edat és un número, que el món està farcit de joves que estan morts per dins i d'abelles com jo, que irradiem jovialitat. I que tots portem un nen dins que hem d'alimentar. Però sincerament trobo que hi ha certa gent que de tant alimentar la criatura li farà agafar un empatx d'aquells que et deixen estar burnit al sofà i quan dic certa gent em refereixo al col·lectiu dels skaters. L'altre dia creuant la plaça Universitat de Barcelona em vaig quedar agarrativada, vaig veure tot d'homes amb canes enfilats en aquelles planxes amb rodes. I fent equilibris per no perdre la poca dignitat que els hi quedava. No els fa vergonya, podrien ser pares de família. Vull remarcar que soc una dona oberta de mires, però a mi des de petita m'han ensenyat que a la vida es pot fer de tot menys el ridícul, i estic convençuda que hi ha certes coses a la vida que ja no es poden fer quan un té una certa edat. No penses com jo, en part, et deixo que he quedat amb una amiga per anar a la fira i saltar els llits elàstics. Abraçada jovial de la Sílvia, diu.

Sílvia, no puc estar d'acord amb tu aquí. Crec que hi ha un moment de la vida en què la teva obligació màxima és fer el ridícul. I costa molt. I tu has de preparar molt per fer el ridícul, però l'has de fer. Bé, el ridícul que consideren els altres, eh? És a dir, un skater amb cabells blancs ha dit A veure, poden ser treballadors de Globo més pobres. També us ho dic, eh?, això. Estem d'acord que totes les persones netes són atractives per mi jo veig a tothom atractiu net perquè us ho dic? perquè l'atractiu de la persona que tothom té un 5 d'atractiu si és net varia molt segons el vehicle que condueix la gràfica és aquesta imaginem atractiu 5 monopatí. Passa a 0 moto puja a 7 descapotable passa a 2 tractor puja a 8 i hi ha la però aquest és el teu varem ens hem de posar d'acord tu agafes un senyor tu diràs el

descapotable el suspens tu no et seduiran amb

un descapotable el descapotable resta, ja fa temps resta molt ara sí,

però quan tens 18 anys potser no.

Quan tens 18 anys no tens un descapotable. Si tens un descapotable quan ets 18 anys, ets Jonathan. No ens va bé. Resta encara més. Estem parlant d'homes. Per què? Perquè en aquesta gràfica. A tot arreu, ser dona és millor, excepte el proctòleg. Ser dona sempre queda millor, sempre és millor. Llavors, monopatí zero, però descapotable. Tu vas amb cotxe. Ara jo que vaig amb cotxe. Hi ha un descapotable a la dreta. Vaig avançar. Aviam què. Que avui es mullarien, eh? Però vaja, vaig avançar. Llavors mires i et deceps. Aquell d'aquell senyor. Sempre ha de ser. Sempre ha de ser. Estic d'acord. En canvi, tractor és al revés.

Sempre il·lusiona. És que el tractor és molt atractiu, eh? El tractor és superatractiu. Jo tinc una teoria, en part, a veure si me la compres, de quan era joveneta, que deia, si un noi, no?, en el cas que t'agradin els nois, no t'agrada tocant la guitarra, no t'agradarà mai. És veritat. Perquè la guitarra sumava. La guitarra sumava molt. Hasta l'esplai que sabien tocar la guitarra, mare de Déu.

Molt, molt. La guitarra era il·legal. Llavors O sigui, no, perquè descarta tota la resta. És competència deslleial. Competència deslleial, efectivament.

Però. Però jo crec que ara ja s'ha donat la volta al tema i si surt algú amb una guitarra ja li baixa l'atractiu.

Perquè li veus la trampa, està bé. No sabia tocar la guitarra. Efectivament. Ni el piano ni la flota travessera. Si és guitarra, però porta harmònica i aquell aparell per aguantar-se-la. Bob Dylan. Si és Bob Dylan, llavors ja és una altra cosa.

Hi va haver un moment en què Guillem Gisbert també portava l'harmònica als primers discos de Manel.

Això fa bonic. Molt guapo. Sí, sí, sí, efectivament.

Ja vaig veure un acordeó, vaig pensar que l'acordeó també suma.

Depèn del context. Metro no. Metro no, metro no a més a més el senyor del metro que toca l'acordió tu penses, ell ha estat una estona per cantar la de la motxilla azul tan malament hagués pogut dedicar aquestes aquestes hores fallides a qualsevol altra qüestió que dona més diners però

és que s'ha de tocar bé l'instrument, no n'hi ha prou en agafar l'instrument bueno, tornem al tractor, m'ha interessat molt el tractor tractor, pujar, llavors bicicleta.

Ni suma ni resta. Per què? Perquè, per exemple, el ciclista pujat a la bicicleta no suma, però esmorzant sí que suma. Home, si va amb les malles i aquells esclops que porten, un cop baixen de la bicicleta. És correcte, és correcte. Ja, ja, ja. Això és molt problemàtic. La qüestió ciclista és problemàtica. Molt, molt, moltíssim. Molt, molt. Però ara potser ens està escoltant algun ciclista amb auriculars. Sí.

Fa 10 diumenges, això. Aleshores, amb el monopatí no m'ha quedat clar,

perquè ella anava de monopatí. Zero, zero, zero. Perquè, a més a més, si te la fots, si te la fots i ets aquest senyor, hi fas molta, molta, molta pena, molta pena. Ara bé, hem de tenir en compte. Aquesta frase que diuen els anglesos, que a mi em resulta molt lògica, que diu "The only difference between men and boys is just the size of his toys", que traduït seria "la única diferència entre els nens i els homes drets és la mida dels seus joguets". Jo estic super d'acord amb això, és a dir, tu et fas gran. Mira'm a mi, i vols tenir joguines, que són més grosses, són més de veritat. Llavors, hi ha un moment de la vida, un contractor és una joguina. Per mi ho seria, ara mateix, com el cotxe. Que bonic. I et dic una cosa, Perdona, eh? Faig una postila. Sobre això de l'edat. Jo estic en un moment, es Rodinger, en què. Morta i viva, eh? Vaig en metro. Vaig amb ferrocarrils, que ja siguen reservats. Em fot ràbia que me'ls cedeixin i em fot ràbia que no me'ls cedeixin. O sigui, les dues coses. Si vols seure, els mataria. Aquí és on s'enfada l'empar, ara ho hem vist. I si no m'ho diuen, també els mataria. Els mataria en tot cas. Un dia vaig ser molt dolenta amb una senyora pobra que va caure malament per les qüestions que estava expressant políticament. I vaig dir, ai, perdoni senyora, segui, segui. Ho vaig fer només per fer-la gran. Que jo us dic una cosa, per putejar-la, per fotre-la molt, saps? Que us dic una cosa, jo trobo que la gent es treu anys i trobo que la jugada bona és posar-se'n. Jo ara, quan em pregunten quants anys tinc, diré 77. Que bé que et conserves, no? Sí, allò que diu, ah, però no ho semblava. De puta mare, estupendo, extraordinari. Llavors, et dic una altra cosa, és a dir, quan ets avi, vosaltres us en recordeu d'aquesta senyora que era xinesa, que el marit la maltractava i es va escapar de casa amb un Volkswagen blanc, i va donar la volta, i va convertir-se com una icona feminista? Ara us envio la notícia de la BBC, o us l'ensenyo, m'aixeco, no sé si m'haig d'aixecar o. Explica-ho, explica-ho millor. D'acord. Gràcies. Quan em tinguis ensenyada, me'n aniré a Ràdio Estel.

Perdona, fa molts més anys que fas ràdio tu que jo. No, però.

Anem a aprendre molt més de tu que nosaltres. El Colabo fa tot. És a dir, mireu, diu. Tens un llibre que es deia La Colaboradora, tu. Sí. Mira. Però no era pas de. No era pas de Colaboradora, però sí, però sí, sí. Diu, la notícia de BBC News. Ahà. L'abuela de 60 años que se convirtió en un icono feminista. L'abuela de 60 años. Aneu a escratar a la via del tren. Però a veure, amb 60 anys hi ha molta gent que sí que ja és àvia. Aneu a. No. Bé, et dic una cosa. Diario de León. Té, et deixo una portada del Diario de León. Llegeix-lo, per favor. Atropellado en León, un anciano de 45 años a la altura de Mariano Andrés. Això ho va redactar un becari miserable. Sufre heridas leves según el primer parte. Anciano de 45 años es molt mala llet. A ver, una cosa. Digueu-nos vells. Muere un viejo. Muere un viejo. Atropellan un viejo. Digueu-nos vells. Total, que no et compraràs un monopatí en part. No, però una bicicleta estic. Estic. Ara penso, deu haver-hi un accessori per cotxe que t'hi pots posar la bicicleta. Quina il·lusió màxima. Oh!

Gràcies, Sílvia, per la teva carta. Mira una altra, de la Flora. Suplementarroba.cat. Treballo com a dependenta d'una botiga de roba que té nom de fruita tropical. I en el temps que fa que hi soc he pogut estudiar el comportament dels homes que acompanyen les seves parelles. El primer que he detectat és que a les botigues de roba els hi produeixen un desgast físic molt localitzat. Tots els homes, al cap d'uns minuts d'estar drets, es posen la mà al final de l'esquena, a l'alçada del sacre, i fan una ganyota de dolor. Com a conseqüència d'això, m'he fixat que arriba un moment en què els agafa el síndrome del pilot d'avió i busquen l'aterratge d'emergència en alguna cadira. Quan la troben, deixen anar a una onomatopeia. Per fer saber que són les persones més felices del món. És emocionant de veure. Com a emocionant és copsar la solidaritat masculina que impera en els emprovadors. Veus homes fora dels canviadors, arrepenjats, esperant les seves dones que es miren entre ells per donar-se escalf, com dient, no estàs sol, company. Veig també molts homes que rebufen quan la dona els dona falses esperances. Ella diu, m'aprovo l'últim pantaló i marxem, però l'últim mai és l'últim. I ara ve el millor, en part. He vist una dona preguntant al seu home quin vestit li esqueia més, si el número 10 que s'acaba d'improvar o el número 2 que s'ha improvat fa una hora. L'home es va quedar amb cara de badoc, la dona es va enfadar i l'home va replicar que si tingués tal capacitat de retentiva ja s'hauria tret les oposicions per ser notari. Abraçada Flora. A veure, Flora,

tu treballes a una botiga, Mango, eh? Diu una botiga amb nom de fruita tropical, no serà el Besca. Llavors, el Mango. Seients no n'hi ha. No, precisament per evitar això. Per què? Perquè, és a dir, la flora deu treballar en una botiga més d'alt nivell, perquè quan un marit o una persona diu me'n provo l'últim pantaló, si diu pantaló i no pantalons. Vol dir que passa de 100 euros. És així. El mercat són uns pantalons. El senyor aquell que te'n dona tres per aquell color. Aquell color blau de taxada de mercat. Que recordem que Manolo Escobar va muntar una empresa de pantalons. Jo estava molt a favor de l'empresa de Manolo Escobar. Doncs un pantaló és car. Llavors, jo ahir, per exemple, se'm va fer la gràcia d'acompanyar una persona bípeda de la meva família menor, ja major, a mirar robes. Es diu mirar. Per què? Per què em va dir que Inés. Per pagar, evidentment. Evidentment, pretenia que pagués. Llavors per això em va fer aquesta gràcia d'anar a la botiga aquesta. Llavors, en aquestes botigues, que és una d'aquestes, no tenen seients i de vegades no et deixen entrar juntes a l'emprovedor.

Deuen pensar. Compten les peces de

roba que t'emportes a l'emprovedor? En aquesta que hi vaig anar no van comptar, que això ens va fer ràbia. Dius, home, una mica, compta-m'ho perquè potser faré allò que fa la gent. Que talla la. L'etiqueta. L'aparell. L'alarma. Per exemple, un biquini, se'l posa, talla l'alarma i surt amb un forat, com que fa modern, o uns pantalons. Talla, ja està, tens un forat de més i surts. Ja està, no? Llavors, vam entrar a l'emprovedor, que, per cert, són uns emprovedors que tenen una cosa que està molt bé. Perquè, què fa l'adolescent quan està a l'emprovedor? Tenir por que se li vegi un tros de melic. Que després quan surt amb els pantalons ja se li veu, però quan se l'està posant no. Llavors posen uns imants que tapen molt bé, fan de pantalla. Llavors et deixen entrar. On et deixen seure? A les botigues cares del Passeig de Gràcia. No sé si heu anat mai. Us dic el pla. Tu has de tenir unes bosses, però que siguin una mica bones. Per exemple, no vagis amb una bossa del bon preu, o de caldo a neto, d'aquestes que no. L'has de portar de casa. Sí, clar, clar. Tu has d'anar amb bosses. Per exemple, una de Nespresso ja va bé. És que venies del Nespresso. O una de, jo què sé, de núvia, d'una perfumeria. O si has d'anar amb bosses. Vestit, posa't unes sabates que puguin colar, tipus Jonathan, unes sabates de. Sabeu? Sí, sí. La part de dalt pot ser del mercadillo, perquè això fa modern. Llavors tu entres allà i dius que tens un event, dius tenim un event, hem d'anar a un casament. Llavors et conviden a una copa de cava. I si tu vols una copa de cava al Passeig de Gràcia, has de fer això.

I ho has provat? Sí, clar. I has sortit amb les mans buides o t'has vist

obligada a comprar? No, no, no, ho pensaré. Això és com. No sé si ho heu vist mai. O sigui, i la copa de cava ja te l'has pres. Te la prens. I no quedes molt malament, eh? És a dir, no és una manera de dir. No, perquè tu has de fer veure que això. És com la gent de pasta quan passen canapés. No fa com la pobrissalla, que miren on hi ha la porta, miren on hi ha la porta per on surten els cambrers i es posa allà per interceptar. No. La persona en prestància fa que el cambrer vagi cap a ell. I aixeca un dit i diu que no. Diu que no. És a dir, no sé si heu vist aquí a prop de Francesc Macià, als jardinets, la botiga de caviar que hi ha. I tant. Per Nadal, això és molt bonic. Per Nadal és un bonic espectacle. T'asseus en un banc amb l'entrepà i veus parar els cotxes i s'obre la porta d'aquell cotxe negre, net, i surt la senyora. De vegades amb tàpers van. Van a comprar el caviar. Per Nadal i es veu que tu per comprar imaginem que vas a comprar 20 grams de caviar però ja te'n deixen tastar 20 grams també és una opció que us dic ara mira aquesta tampoc la sabíem. Però clar, has de comprar 20 grams de caviar. Que per cert, a Catalunya A quant val els 20 grams de caviar, Rosa? Depèn del tipus de caviar. Penseu que tenim caviar català a la Vall d'Aran.

Sí, i tant.

Bé, en part, ho deixem aquí, però quedaràs una estona, no?

Home, clar, perquè el que fan. Jo faig a talonera d'elles, el que fan elles m'interessa molt. Doncs no t'ho perdis. Ah, per cert, que avui fem gent amb do a Empordà. Com va anar l'estrena?

Molt bé, molt bé, molt bé. Gent amb do a Empordà. Avui. Avui a Empordà, rere País. Després del Vèrtex, després del Ramon Pellicer, que també et fa de taloner, no? Sí. A veure si diu alguna cosa, en Pellicer, avui. Sempre diu alguna cosa.

No, no, que digui I ara tot això que hem fet no serveix de res.

Ara arriba l'Empar Moliner amb gent amb do. Ara t'has vertical. No, t'has vertical, no. Ai, t'has vertical, gent amb do. Gent amb do. Xerem Do, TV3, a quarts de 12, avui, amb l'Empar Moliner. Que bé, gràcies. Fem una pausa i de seguida la Marta Ferrer i també la Rosa Rodón amb l'Empar Moliner, a veure què ens han portat. Fins ara.