Empar Moliner: "Vas per la vida i et trobes gent que sempre et tracta com a empleat"

El suplement, amb Roger Escapa. Passen 6 minuts de les 11.

Cada diumenge, el suplement, al voltant de les 11, la nostra Ampart Moliner agafa el volant del programa i condueix els oients cap a la solució dels seus programes. Ampart Moliner, bon dia, bona hora. Bon dia. Acompanyada a aquesta hora per la Marta Ferrer i la Rosa Rodón. Bon dia, bona hora a totes dues. Hola, bon dia. Com esteu? Si no entrem en detalls,

extraordinàriament bé. Doncs nosaltres que ho celebrem.

Escolta'm, en part, tu com a persona famosa que ets, t'interessen les xafarderies dels famosos que ara celebravem amb la Juliana Canet, la Marta Montaner i el Roger Carandell?

M'encanten, m'encanten. De fet, de lectures, no sé si encara fan allò del Tot i Més, que eren famosos catalans. Que són els que coneixíem. Era una secció de la secció. Sí, perquè, per exemple, a mi què em passa.

Ara ja no ho canto, que ho facin, perquè hi havia aquest ninxol de mercat que va ocupar el que no surti.

Clar, jo, per exemple, l'altre dia sentia el que no surti, que anàvem parlant de tota gent, que vindrà la Rosalía, els Ondas, no sé què, la Rosalía sí que és, però els altres no. Però que no saber qui són encara és millor, encara és més bonic. Diuen tal influencer. I dius, no sé qui és. Sí, home, que és la nòvia de tal, que tampoc saps qui és. Que tens mare de no sé. Tampoc saps qui és. Que això, és com quan anaves abans al dentista i hi havia revistes del cor, antigues. I posava, per exemple, tal famosa en el rincón favorito de su casa. Vol dir que no només has de ser famós, sinó tenir un rincón favorito, que tu el tens. A casa meva? Vol dir que ha de ser una casa gran, perquè si et vius en un pis no tens ningú un favorito, perquè és tot, és un loft, un loft petitet, diguéssim. I aleshores això t'inquietava, tu. M'agradava molt que sortia la Rocío Jurado en èpoques amb un arbre en el rincón favorito de su casa, preparada per la Navidad.

Has estat objecte mai del que no surti? Tant ciutat com els teus afers, les teves baralles matrimonials,

els teus fills. Diria que no, diria que no. No. Però l'altre dia vaig veure que parlaven de. La Melero els havia felicitat i van dir, ai, que és maca. I ho van dir amb toda jove. Saps? que això m'ha fet ràbia ai que és maca jo crec que els del que no surti

la Melero la tenen entronitzada dins del rang més alt i qui no Roger?

és que la Melero i això no ho dic de broma crec que es mereix un Ondas trajectòria però si la Melero ha de tenir un premi Ondas molt a favor per favor oiga.

Això és Cartes de l'Empar, a través del correu electrònic d'aquest programa,

suplement arroba cartradio.cat. Les nostres dues partners, també els agraden molt els famosos, eh? També sou seguidores del que no surti.

Home, per favor. A veure. Xafarderies a qui no li agraden, és que és una cosa ancestral, vull dir, assabentar-te del que fa el veí o el famós, és una cosa que ens dona, doncs, bueno, en un sopar tu vas amb xafarderies i ja penses, ja estàs pensant quan ho explicaràs la reacció dels altres.

Exactament, quan saps coses que els altres no saben perquè saps, per exemple, el món del periodisme, home.

També deixem dir-te que és un tipus de periodisme super difícil de fer. La gent no és conscient, es pensa que és fàcil. No, fer premsa del cor ben feta és molt difícil i ho veiem també en casos de gent que no ho fa tan bé, que fan escarni i penso que fan coses que no s'han de fer i no ajuden els altres. I penso que és superimportant que tinguem un star system català, evidentment. Evidentment, sí senyor.

I quantes notícies han destapat que passen en grans restaurants també de casa nostra, no? Home. I que s'han donat a conèixer també a través del que no surti. El Bar Bocata, el Bar Milagros, Pedro Sánchez, allà va fer una trobada important amb Salvador Illa.

Can Ciflic, també va anar al Bar Milagros. Penseu una cosa, que en aquest estudi ara mateix. Molts amics cambrers hi ha. Tenim molts amics cambrers, cuiners. És a dir, ens expliquen tot.

I et diuen, això no ho publiquis, però de cop tens tota la meva atenció. Home, i tant.

Cartes a l'empar. Podeu fer arribar les vostres inquietuds, les vostres idees quotidianes, els vostres greuges, a suplement.cat, també a l'Avinguda Diagonal 614 de Barcelona, si és que ho voleu fer físicament. En nom de l'Empar i en nom del suplement. Anem per la primera carta d'aquesta setmana. Aquí sí que aquest oient vol romandre l'anonimat i demana que la presentem com a D. És

a dir, lletra inicial D. Hem de remarcar que són cartes de veritat. I tot sovint en aquesta secció el que és interessant és la carta. Jo puc dir, ah sí, estupendo, però aquestes cartes són publicables, són molt bones, perquè expliquen. Parlo d'aquesta perquè ja l'he llegit, ara. És a dir, expliquen molt un sistema de veure la vida.

Aquesta persona que la bategem com a D, lletra inicial, benvolguda en part, la natura i la inconsciència ens han beneït amb tres fills que ara estan entre l'ESO i la primària. Dos dels tres tenen un diagnòstic de TA, trastorn de l'espectre autista. Sense discapacitat intel·lectual, la local cosa fa que les nostres vides siguin molt més entretingudes del que hauríem pas imaginat mai, sent família numerosa. Aquesta circumstància, a més, ens ha fet carn de canó dels professionals de la salut mental als quals rondem i agraïts des de ja fa uns quants anys. Els fills fan les seves sessions amb la psicòloga, amb l'objectiu que en el futur siguin adults funcionals, i periòdicament també passem els progenitors per la consulta per veure com va tot. Una de les psicòlogues que tant ens ha ajudat mentre intentàvem justificar una actuació poc racional que havíem tingut amb un dels nostres angelets, després que ens posés contra les cordes per enèsima vegada, ens va dir, després de les nostres excuses, sí, d'acord, però aquí qui és l'adult? Això ens va desarmar. Des d'aleshores, aquesta frase és un arma llancívola que el meu marit i jo fem servir l'un contra l'altre. Sí, d'acord, però aquí qui és l'adult? Tu què n'opines? En part, la condició de pares ens obliga a comportar-nos sempre com els adults racionals i assenyats que se suposa que som? No podem desbarrar una mica de tant en tant i imposar càstig sense sentit i per pura venjança? No podem reaccionar amb una rebequeria superior a la que estem intentant gestionar? Gràcies, avançades, per aquesta reflexió que faràs. Signat, D. És que la reflexió l'ha fet Dé.

Dé, no t'ho deixis dir. No t'ho deixis dir. Qui és l'adult? Digues, jo no. Jo no. Jo no. I hem d'anar per la vida infantils, tots nosaltres. No t'ho deixis dir. Jo reclamo el meu dret a no ser adulta. Per què? Perquè si us hi fixeu. Hi ha persones, no sé si vosaltres, jo sí, que anem per la vida i ens tracten sempre com a empleats. Però tothom, tothom, tothom, tothom, tothom, tothom. Els botiguers, els fills, la senyora que et ve a ajudar quan compres la targeta del tren o metro, que tu estàs allà comprant la targeta i et ve i et diu, però escolta. Recicla la targeta, que si no gastem un euro, el gasto jo, el gasto jo, deixa'm en pau. És el meu euro. No em renyis, no em renyis, no em renyis també per la targeta. Ara que soc una senyora conductora i passo per la C55 a Utema, els que som de la zona tenim descomptes, la senyora de la veu del peatge d'Utema, sisplau, si algú ens està sentint que és de la zona, que la gravi. Aquesta senyora que et diu grans descomptes en telepeatges i et diu, pot recollir la targeta? I t'ho diu d'una manera que Uriols sembla una santa. No t'agrada. A veure, t'està renyant. Pot recollir la targeta?

És una màquina gravada, pot ser una intel·ligència artificial, aquest to. És molt lleig.

És a dir, jo trobava que de tots els polítics la que més et renya una mica és l'Uriols. Em diuen racista. Sóc endreçada, això. Fa això, fa això. Que m'encanta. Però doncs la senyora Eutema supera Oriols. Tothom t'està arrenyant. Per tant, sisplau, tenim dret a ser criatures, a ser infantils, a dir-li als nostres fills que estan castigats. Això quan tens la minoria d'edat encara. Tu aplicaves el càstig a casa? No em fotia cas ningú. És a dir, per exemple, tu imagina't quan es podia aplicar càstig. Imagina't que jo deia, no podràs anar de festa amb els teus amics. Això no fa tants anys. No fa tants anys. Tu imagina't el meu cadàver a terra i aquell ésser trepitjant-lo i agonitzant. Sortint per la porta i marxant de festa amb els teus amics. Home, de veritat, és a dir, jo no tinc cap potestat, a mi m'ha arrenyat tothom. La teva filla també. La meva filla, la meva sogra, tothom. Nena, què fas? Mama, ja està bé. La sogra a vegades passa, potser és més. Sí, sí, sí. És a dir, jo he sigut sempre com la germanastre de la ventafocs. Per tant, per tant, escolta una cosa, els veïns, nena, rega aquesta planta, eh? Ui, aquell to, que t'estan renyant tota la vida. Escolta'm, ja està bé. Jo, per mi, l'exemple és Tina Turner. Que anava amb la faldilla aquella i tothom, és que ja està bé aquesta faldilla curta, aquesta edat no pot ser. Ei, endavant, Tina Turner, amb la faldilla curta, endavant, escolti'm, i a callar tothom. I a més a més aquell crepat. Que només ha estat. Molta feina hi ha allà, eh? Mag d'Auranic, no? Mag d'Auranic i Merche Mar. Les dues dones que a la ràdio. Bé, jo depinto, perdó. Les tres dones que a la ràdio, entrevistant o fent un programa, els auriculars que totes posem, se'ls posaven cap a baix perquè el crepat no se'ls hi desmuntés. A favor. Per tant, siguem infantils com Tina Turner. Fem règim al matí i a la tarda ens ho fotem tot. Sisplau. Rentem-nos les dents tres cops al dia només quan sortim de la neteja dental el dia 1. La resta ja no. Ja està, ja està. Reciclem fins que el covell de les escombraries de plàstic estigui ple, que llavors l'ampolla de llet que no hi cap el fotem a l'altre. Infantils sempre.

Empar Moliner, amb aquesta senyora que s'ha presentat com a D, jo crec que es pot donar per.

La carta és molt bona. Les vull publicar, aquestes cartes. Bueno, això parla amb la teva editorial. No, perquè jo sobro aquí. Això no és veritat. El que és bo és les cartes aquestes.

Va, anem per la segona carta del dia. Va. Anem també a parlar del psicòleg, no? Sí. És que aquesta setmana

ens ha servit una secció amb el divan, eh?

Sí, el divan amb Sílvia Copro. La Susi, mira, benvolguda en part. T'escric des del divan de la meva consulta. Acabo de visitar el pitjor pacient que pot tenir un psicòleg. És un home amb personalitat narcisista, o dit d'una altra manera, un home encantat de conèixer-se a si mateix, un onanista de la vida. Mentre m'explicava les seves històries, el secret professional m'impedeix donar-te'n més detalls. Em va deixar clara una idea. Diu. Totes les coses bones li havien passat gràcies a ell i totes les dolentes li havien passat per culpa dels altres. Sintàcticament també donava pistes de la seva condició, perquè constituïa totes les frases col·locant el jo al davant. Però, ara ve el bistec de l'assumpte, havent acabat la seva intervenció, es va aixecar del divan on soc jo ara, No em va donar l'opció ni d'obrir la boca, no vaig tenir dret a rèplica, i abans de sortir per la porta em va confessar que no sabia ben bé per què havia vingut el psicòleg. Em va aclarir que ell no necessitava el concurs de cap professional perquè ell, com a bon narcisista, s'havia solucionat tot sol els seus problemes. Però jo sé que no és així en part. Aleshores, com el puc convèncer, diu la Susi, perquè torni a la consulta? Tens algun truc per tractar amb un narcisista? Esperant resposta, Susi.

Susi. Susi està estirada en un divan que normalment.

La Susi deu ser un pseudònim d'un altre professional, d'una terapeuta, no? Els psicòlegs tenen aquelles cadires,

la cadira aquella a la corbusier tan xula, tan bonica, que val una pasta. I us hi heu estirat mai? Quina comoditat més bèstia, no? I no ho sembla, són extraordinàries. Si no l'has de pagar tu, una comoditat extraordinària. Si no l'has de pagar tu, és extraordinària, sí, sí. Llavors n'hi ha algunes de falses, una mica com les bosses, però també són cares. A veure, Susi, si tu tens un client que et ve, o un pacient, si tu vols, que et paga, tu li has de donar la raó. I tu per això vas al psicòleg, perquè et donin la raó, perquè si no, la IA te la dona. Tu ara, l'altre dia ho provava, li dius a la Ia, hola Ia, que estic boig, m'he inventat un plat de cluisses amb melmelada, una cosa absurda, i llavors et diu que no, no, no estàs boig, de fet la fusió sempre et dona la raó. Amb cluïsses i melmelada, te la dóna la raó? provem-ho, provem-ho foteu-li si teniu no,

tinc el xat GPT aquí obert a veure què li dic o sigui, cluïsses amb melmelada avui per dinar vull preparar

digue-li estic boig perquè això li agrada, perquè llavors et diu no, Roger, no no, no a veure què diu estic boig. A veure què diu la IA aquesta. A veure. Què t'ha dit? Boig? Gens. De bon paladar, potser. És una rata. De fet, cluisses amb melmelada

no és cap disbarat. És una rata. La combinació de marisc i dolç pot funcionar molt bé si trobes l'equilibri entre el gust salí de les cluisses i la dolçor de la fruita. Jo ho provaria d'aquesta manera. Fins i tot fa la recepta. Cluisses obertes al vapor amb una mica d'all. Sí. Una culleradeta de melmelada de taronja amarga o de prissa, un raig de vi blanc, un toc de limona, una mica de bitxo i julivert. I fins i tot et suggereix la fotografia. És que, és que.

Llavors això què? Això què? A veure. A veure, francament,

pregúntale al XatGPT. XatGPT, soc guapo? Et dirà que sí, vull dir, al final.

Un moment, perquè després acabem amb una pregunta. Mira, com l'Empar, tinc una pregunta important. Quina melmelada tu tens pensada? Perquè no és el mateix fer una melmelada de maduixa, diu, que amb una de taronja amarga.

Anava a dir, bueno, busca la taronja amarga. Com que et dona la raó, jo l'altre dia, ja al final, com que sempre m'estava donant la raó, li vaig posar, aviam si cluïsses amb caca. I llavors em va dir, et deus haver equivocat, deus voler dir moca. Però et dona sempre la raó.

I llavors tu creus que la psicòloga Susi hauria de donar sempre la raó? Perquè llavors fa el mateix que el xat. Mira una cosa,

aquest pacient és narcisista. Jo crec que tots nosaltres arribem a una edat en què hem d'aspirar a que els nostres defectes. No s'hagin de canviar, sinó estar amb gent que consideri que els nostres defectes molen. És a dir, una mica la lletra tan preciosa de cowboy de mitjanit, que jo li he demanat a la Conxi que ens busqui el tros aquest, que diu. Ara us ho traduirem.

És a dir, vull anar a un lloc, vull anar a un lloc on el temps combini amb la meva roba. No jo combinar amb el temps. Em sembla la frase més preciosa de la història del món. Vull anar a un lloc, se'm fot pell de gallina, on sigui el temps, el que convini amb mi. Jo soc el centre, jo soc el narcisista, no em toqueu els ous. Prou. Però si som tots narcisistes el món s'acaba, eh? Escolta'm, ja està que ja s'ha acabat. O sigui, perquè ha de ser només Donald Trump i nosaltres no.

A mi el que em sorprèn és que aquest senyor vagi a consulta, perquè normalment el narcisista no troba que tingui cap problema ni

cap necessitat de reclarar res. No, perquè vol que li donin la raó. Vol que li donin la raó. O potser ha vist pel·lis de Woody Allen i a Susi li agrada. Això pot ser.

També pot ser, també pot ser. Empar, vols que fem una altra consulta o ho deixem aquí? Va, ho deixem aquí. No, però et quedes, eh? No, tenim la Rosa Badón

i la Marta Ferrer. Perquè avui m'interessa molt, sempre m'interessa molt. No, perquè. Home, que parlin de menjar m'encanta, que parlin de pelis m'encanta, però avui A més, és una pel·lícula que

no ens podem perdre, avui, la Marta.

Fes un next coming. Fes un petit spoiler, exacte, perquè la gent s'hi enganxi. Ara faràs anuncis?

Ara farem uns anuncis i tenim l'última hora informativa, que la Maria Núria Rebella ens ajudarà a desenvolupar.

Doncs va, després dels anuncis, ruega por nosotras. De què va? Faig un altre next coming? No, enganxeu-vos-hi i ho sabreu.

Vinga, d'aquí cinc minuts. No, cinc minuts no, una mica abans. Uns anuncis. Maria Núria Revetlla també pendents del que passa amb aquest desallotjament que tenim en aquest cas a Manresa. I ara tornem amb la part Moliner, la Rosa Rodón i la Marta Ferrer. Fins ara.