Ens quedarem sense patates?

El suplement. Amb Roger Escapa.

L'Arca de Noguer. Pep Noguer, què tal? Bon dia. Molt bon dia, com esteu?

Quin temps teniu per aquí dalt? Doncs mira, aquí anar fent la xiu-xiu que diem, eh? És a dir, és allò que no plou, però que està núvol. Als que ens agrada, doncs, no passar calor, ens va de meravella, però el que volem és que acabi ploguent, però que plogui bé, eh? Que no foti bestieses, tu. Avui ets el Garrotxe, Pep, eh? Avui sóc a la gorratxa, mira, ara estic a l'hostal dels ossos perquè m'han dit que avui feien una cua de vedella amb patates i dic, saps què, com que haig d'anar a treballar aquesta tarda, que haig d'anar cap a Figueres, que hi ha el fòrum gastronòmic a Figueres, doncs dic, dinem bé, saps? Cua de vedella, eh? Cua de vedella amb patates. Cua de vedella, jo crec que no n'he menjat mai. Què dius, ara? Cua, cua, o sigui.

Però, a veure, Iam, què fas dilluns? Doncs, mira, si tot va bé, recuperar-me de la ressaca del concurs de castells de Tarragona i amb una mica de sort potser vaig a veure els oques grasses.

Home, bueno, doncs vine el dematí cap aquí i tu, mira, jo repetiré, si et sembla. Cua de vedella, Pep, carai. O t'emporto una carmanyola, tu què vols? O sigui, cua de vedella i cua de bou, entenc que no té res a veure, eh? Bueno, la cua de vedella és d'un animal vacua jove, i la cua de bou, que dubto que la trobis, perquè de bous n'hi ha molt pocs, en tot cas seria una cua de vedella o una cua de toro, doncs serà d'un animal mascle. Vull dir, però bueno, escolta'm, totes dues necessiten una cocció llarga, saps?

Escolta, Pep, de seguida ens introduïm en l'univers de l'Arca de Noguer. Avui dedicarem una estona a parlar de les patates, d'aquesta escassedat de patates que ens ve al damunt per culpa de la calor. Però abans, deixem que et presenti l'Ismael Ibrahimi. Ismael, què tal? Bon dia. Bon dia. És el nostre estudiant en pràctiques, Pep, i és un home d'alçada, també. Tu quant me deixes, Ismael? 1,87. 1,87, molt bé.

A veure, l'Ismael avui ha anat a dormir tard. Sí, exacte. Ahir vaig anar a una nova iniciativa, una discoteca que han obert, i que bàsicament és per gent alta. És a dir, el requisit és que els homes han de mesurar més d'1,85 i les dones més d'1,72. I a part, si mesures més de dos metres, t'endús un didàlet gratis, és a dir. A una discoteca, això?

Sí. Per què aquesta cosa tan absurda?

Doncs bé, va sorgir així, bàsicament, la iniciativa d'un noi que va veure que hi havia discoteques que, bàsicament, buscaven com la gent pogués sortir més de festa i sense sentir-se, doncs, molt alt i tal, i llavors ho va proposar per xarxes, se li va fer viral, bàsicament, i la cosa va anar molt bé.

Tu, Pep, no podries entrar, no?, Quant me deixes tu Pep?

Jo feia 1,71 i ara ja faig 1,70.

Ja t'estàs encongint, per tant fora. Molt bé, doncs ahir vas anar a aquesta discoteca. Has anat a discoteca, Esmel. A veure, què t'has trobat?

Bàsicament és el primer cop que vaig a discoteca i noto que jo soc de les persones baixes. I aquest bàsicament era un dels motius pels quals molta gent va decidir anar-hi.

Jo sincerament volia provar com era el fet de sentir-me baixeta i dir m'estic agobiant o el que sigui i em fa molta il·lusió poder experimentar-ho i veure que he de parar l'enei.

¿No et va semblar una mica absurd, Ismael? ¿O realment hi havia un sentit, allà?

La gent estava molt convençuda que era necessari. És a dir, aquesta noia, per exemple, mesurava igual que jo, quasi, i estava molt contenta de, per fi, no sentir-se de les noies altes i sentir-se còmoda. Llavors estaven molt contents tots en general i necessitaven que hi hagués una discoteca així per poder sortir i molts també per poder lligar, perquè tenien el problema aquest que les noies, per exemple, es troben que surten de festa i els nois acostumen a ser de la seva alçada i llavors no els interessa, no és el seu prototip i busquen com nois més alts i se'ls complica la cosa.

La meva pregunta és quin problema hi ha que una noia més alta s'emboliqui amb un noi més baixet?

Això els he de preguntar a elles. Elles el que buscaven eren nois més alts que ells, bàsicament. Va, qui més sentim? Doncs bé, vaig parlar també amb el que tenia la iniciativa, que es diu Eloi Rodríguez, té 24 anys, i ella en concret mateix, un 93. He pogut connectar amb

diferents persones durant aquests mesos que he estat donant-li voltes, i hem concedit que els espais no estan fets per nosaltres, o fins i tot amb alguna amiga que m'ha dit, no sé on trobar nois alts, aquí a Barcelona. Moltes persones estan venint soles i avui venen amb els ànims de fer més amistats de la seva alçada, sense estar avergonyides que algú els miri des de lluny o que poden posar-se talons i ballar.

Exacte, el problema que més es repetia era trobar nois alts i sobretot catalans, perquè aquí a Catalunya no destaquem per ser alts, més aviat et trobes als països nòrdics.

Per culpa del Pep Nogué, que baixa la mitjana, Pep. Clar, clar, clar. Bueno, tu sí que hi podries anar, no? Jo sí que hi podria anar, però veus, ahir tenia altres històries, m'ho vaig estalviar. Ves per on que no hi vagi algun dia. Total, però aquestes no eren les úniques dificultats

que em van explicar ahir a la nit. Les taules i cadires de tot arreu. A la uni passo molt malament. A l'avió ja ni t'explico. I sobretot també les portes de l'eixample, que són normalment bastant baixetes. Horrorós. Per exemple, les piques són molt baixes, els busos, doncs a vegades costa seure's bé. Difícil, sobretot, trobar roba diferent per persones amb coses diferents de tot tipus. Les sabates, macho, em maten. Clar, jo tinc un 48 i mig i això em mata, tio. Jocs com els miralls dels lavabos, mai em veig al mirall, sempre a mi la jupilla, les fotos. Que la jupilla, penso, que horrible. En general, tot està fet més per no gent tan alta.

Bona llesca, un 48 i mig. Hi havia algun jugador de bàsquet, algú famós?

No, i això una persona va criticar. És a dir, la persona més alta de la nit mesurava dos metres set, i per exemple va dir que la realitat és que no perquè siguis alt has de jugar a bàsquet ni molt menys fer vol bàsquet, i es queixava d'això. I t'he de dir també que jo em sento molt identificat amb aquesta gent, sobretot per les sabates, tinc 46 i mig i ja em costa trobar, imagina't aquest home de 46 i mig, té un idò també quina llesca, eh, Isma? Sí, sí, total. I per tu Roger, quines creus que són les complicacions que et trobes?

A mi el seient de l'avió realment sí que és un problema considerable i molt incòmode, especialment, bé, doncs fas un volt d'aquests en una companyia que ara ja no són laucós perquè realment ja no hi ha bitllets barats i allà enxubat no hi ha caps. I si t'hi fixes jo en els peus de micro de la ràdio sempre em poso una mena del dill. Totalment. Però bé, a banda d'això, problemes del primer món. En qualsevol cas, aquesta iniciativa que ha triomfat amb aquesta discoteca,

quina discoteca és això? Es deia Skyciner, però bueno, es van movent. Avui, per exemple, a la tarda hi ha un vespreig de més 35 anys, és a dir, es aniran movent.

Més 35 anys i més 87 si ets un home, no? 85, sí. Més 85, més 1,85. Sí, sí, total. Però ahir a quina discoteca era això? A Skyciner, que està al carrer Aragó. Bàsicament aquí a Barcelona. No t'hi vam veure, eh? Tampoc, Pep.

No, però, escolta, està molt bé això de per la gent alta, eh? I per la gent baixeta, què?

Doncs mira, t'hauràs de buscar la vida. Ismael Ibrahimi, moltes gràcies. Merci. Avui amb el Pep parlem de la patata. No és casualitat, fa dies que sentim dir la gent que en sap que aquest hivern trobarem menys patates a les parades del mercat i les que hi hagi seran més petites i amb un preu que pujarà considerablement. Què està passant, Pep?

A veure, Jaume, mira, jo he fet dos viatges durant aquesta setmana, un en un mercat i l'altre en supermercats, no? I l'altre és que he trucat, podríem dir, a les zones tronfaires que tenim a Catalunya. I, evidentment, què ha passat? Que tampoc ningú s'espanti, eh? Però la calor exagerada que hi ha hagut i, sobretot, la manca de pluja que hi ha hagut en certs llocs de Catalunya, fa que, per una banda, no hi hagi hagut prou aigua per les patates, que la patata és un cultiu que necessita la seva aigua, ni més, diguem-ne, ni una gran bestiesa, però, clar, hi ha moltes patates que es fan ensacar, I llavors, doncs, clar, moltes patateres no han crescut el que havien de créixer, altres s'han quedat més petites, i, per exemple, els llocs de Catalunya on ja fa unes setmanes que han recollit les patates, com pot ser, per exemple. Tota la banda del Maresme i la banda més plana de Catalunya, doncs aquí ja s'ha vist que hi ha hagut un dèficit, diguem-ne, una baixada del cultiu de la patata, i altres indrets, com per exemple pot ser tota la zona de parades, que hi tenim la IGP de patata de parades, que encara allà n'hi ha que han d'acollir, o per exemple, mira, ahir vaig a parlar amb en Pastoret de Molló, no?, doncs ell encara no ha acollit o a la Cerdanya, no? Aquestes zones més altes de 1.000, 1.200 metres encara han d'acollir.

Pensa que les patates, doncs, a la zona del Maresme es planten segurament cap allà al voltant de Sant Josep. En canvi, a les zones més altes, com per exemple a Ode, Nalinà, Cerdanya, es planten a finals de maig o ben entrat al juny. Per tant, aquestes encara han d'acollir. Però molts estimen una reducció gairebé de dues terceres pares. De la patata. I clar, per una banda tindrem menys patata, i si la patatera no ha pogut créixer molt, o que tinguem patates més petites, doncs, evidentment, veurem, per una banda, que les patates que són d'aquí, que són d'origen, si no es trien, és a dir, si tu vas al mercat amb aquell pagès o aquella pagesa que ven una mica, veuràs que potser sí, com deies tu, que hi haurà patates més petitones i això. Però també és veritat que ara la patata es tria i que hi ha uns calibres de patata que tu pots trobar. Per altra banda, també, mira, precisament avui al matí que he anat a un supermercat a veure què, doncs hi havia més patates de fora que no pas patates d'aquí. En aquest cas, doncs, molta patata de França, que ja és patata nova. O patates d'altres indrets de la península, i de varietats que jo crec que cada vegada hi ha més varietats de patates que no coneixíem, és a dir, jo recordo que fa 15-20

anys aquí sempre parlàvem de Canavec, parlàvem de Repontiac, parlàvem inclús de Mona Lisa, aquí parlàvem a la zona d'Osona, i parlem de la patata del bufet, i ara, doncs, et surt la patata colomba i altres veritats de patates que aquí, diguem-ne, encara no es fan, no?

Avui amb el Pep Nogué parlant de patates, un clàssic de la nostra gastronomia que serveix per acompanyar-ho bàsicament tot i que, doncs, per culpa d'aquest calor que hem tingut especialment aquests últims mesos, doncs, pinta com pinta. Pep, què més hi podem afegir a tot això?

Home, doncs mira, una cosa de les que hem de fer és, sobretot, primer de tot, pensar que les patates, és a dir, si hi ha menys patates, a l'hora d'anar a comprar, jo sempre faig servir una frase que és molt senzilla, no?, tothom parla de política ara en aquesta setmana, per exemple, no?, amb tot això de la vivenda, no?, però de política en fem cada vegada que anem a comprar. Hòstia, quan anem a comprar, mirem a veure d'on són les patates. És a dir, ajudem, si volem que la pagesia no es mori com s'està morint a marxes flossades, si volem que la nostra pagesia, doncs, segueixi fent patates, doncs, hòstia, a l'hora de comprar, mirem d'on són les patates. Mirem si són de la IGP Patates de Prades. Mirem si són d'un pagès que tenim, doncs, del Maresme, o que és, doncs, de la zona de Lleida, o que és de l'Empordà, o que és d'aquí de de la zona de Campordòny. Tenim patates molt bones, aquestes patates de Prades que tenim que cada vegada, malauradament, doncs hi ha menys pagesos i pageses que en fan perquè, clar, la gent, i evidentment també és normal, però miren el preu, mirem el preu i ja està. I una cosa de les que m'he trobat és que estem perdent la cultura de la patata, és a dir, de la varietat de patata. M'he fixat que al supermercat costa molt més trobar avui en dia la varietat de la patata. És a dir, has de mirar a l'etiqueta de darrere on diu origen i varietat. En canvi, què et surt ben gran, no? Patata per fregir, patata per bullir, no? Dius, hòstia, tu, clar, també hi ha una cosa important, aquí ens hi hem de fixar. Ara és el moment on trobem, podríem dir, dos tipus de patates encara, no? Per una banda tenim les patates noves. Són aquelles patates que fa 15 dies, fa un mes, un mes i mig, allò, com a molt, que s'han collit. Són aquelles patates que tenen més contingut d'aigua, que la pell és més fina i que són les que ara trobem al mercat. Però encara podeu trobar algunes patates velles que són patates que venen d'altres indrets. Ja no estic parlant de la península Ibèrica, sinó d'altres indrets del món, com Egipte, per exemple, o com Turquia, o d'altres indrets que podríem dir que van a contracorrent de la nostra temporalitat. Llavors, per una banda pots trobar la patata vella, que t'anirà més bé per un tipus de cuinat, i la patata nova, que et va més bé per una altra cosa.

Clar, patates noves, patates velles, tu, les que consumeixes més,

quines són? Mira, jo de totes, però depèn de què vull fer. Per exemple, avui que aquí en Joan ha fet aquesta cua de vedella amb patates, si tu la fas amb patata nova serà més bona la cua que la patata, perquè la patata, per molt que, diguem-ne, que xupi, que agafi el gust del suc, com que és una patata nova, sempre té més aigua, i en canvi, doncs, si la fas amb patata vella, que la patata vella té menys aigua, que la pell és més gruixuda, que fins i tot pot ser una patata una mica més arrugadeta, perquè ha perdut una part de l'aigua, doncs aquella patata agafarà més aigua, perdó, agafarà més suc. Llavors, per exemple. La patata nova, per bullir, perfecte. Per fregir, també, perquè ja acabarà perdent l'aigua amb la fritura, no? Per escalivar, també, si m'apures. Ara, per fer unes patates estofades, per fer un guisadet amb patates, i tot això, sempre molt millor la patata nova. I això és important. I després, també, és que tu a casa les conservis bé. La patata. On la guardes, tu, on les guardes? Jo sempre les guardo en un calaix que sigui en un lloc fresc i que estigui tancat, perquè la patata, el gran enemic de la patata és la llum. Si tu deixes la patata allà amb llum, fixa-t'hi que les patates, la gran majoria de patates que tu pots trobar en un supermercat,

la gent que cultiva bones patates i que mira perquè les patates siguin bones, van amb bosses de paper tancades amb una mica de reixeta. Hi ha altres patates que van amb una reixa i que la patata es veu molt més allà. Però clar, fas un consum bastant ràpid a casa, però no els deixis al llum, perquè el gran amic de la patata és el llum, és el sol, és la claror, i llavors pot ser que aquelles patates et quedin una mica verdoses o que et grillin. També és veritat que avui en dia, ara, depèn d'on t'ho compres, la patata ja no grilla, perquè se li fan tractaments perquè no grillin. Però si tu vas a llocs on la patata, diguem-ne, el tractament bàsic que li fan és tenir-les en un lloc fresc i sec, doncs aquelles patates, si les tens a casa, et poden acabar grillant. Què passa quan grillen, quan germinen? Home, doncs que ja no són dones per menjar. Què dius ara? Home, clar. Clar, clar, clar. A veure, la patata és una verdura, és un vegetal que és viu. Tu penses que la patata, quan grilla, és que ja s'estaria preparant per tornar-se a plantar. Per tant, jo recordo a casa, quan tenia patates, que una de les feines que fèiem a casa, quan tornava de l'escola, el meu pare deia, vine que anirem a desgrillar, saps?

I, clar, les patates que podien tenir una mica de grill, i estaven allò del mes de desembre, gener, doncs els hi tràiem el grill, perquè si no, aquella patata ja no la podries menjar. Pensa que tota la força se'n va. A la que grilla canvia el gust, ja? Sí. No és tant que caminï algú, sinó que tota l'energia d'aquella patata ja se'n va pel grill. I pensa que això ja no és bo. És igual que una patata que sigui verda. Una patata que li toqui molt la llum del sol et tornarà verdosa. I aquesta patata ja no és bona. Aquesta patata verda ja té components que no són bons per això. No passarà res si la peles i d'allò, però la patata no ha de ser verda. I després és això, és a dir la patata pensa que la gran majoria de gent compra, jo sempre dic patates pel consum de la setmana diferent diguem-ne que pagès que el que cultiva patates ja els té allà en un lloc en un acord, que els té ben estirades i que els van controlant i així sí que tens patates per tot l'any però amb això no heu de diguem-ne, la gent que compra patates a casa per poc que vagi-li no se li faran malbé les patates, tu. Com i quan les rentes, tu, Pep? Home, doncs, a veure, les patates sempre s'han

de rentar en el cas, diguem-ne, del moment d'utilitzar-les. Tu penses que la patata, doncs, està sota terra, que pot tenir una mica de terra i això però tu no les rentis quan arribes a casa i d'això, perquè si no les has de consumir, aquella aigua t'hi fa mal. És a dir, tu has d'agafar les patates i quan tu, per exemple, avui vols menjar patates i vols escalivar patates o les vols fer al forn o les vols pelar per bullir o per fregir, doncs en aquell moment renta les patates, aixuga-les bé. Pela-les i llavors les cuines. I ja està.

Pep, alguns imperdibles, sisplau, de patates, més enllà dels clàssics. Ara que ve la gana, ja.

Doncs mira, important. Sempre, com et deia jo, hem de fer una mica de cultura de la patata. Avui en dia, allò que et deia jo, ara és més fàcil perquè, a nivell d'usuari, qui vol menjar unes patates, diguem-ne, vol fer patates fregides. Doncs anirà allà i dirà, mira, patates per fregir. Però si mireu a darrere veureu que moltes, per exemple, d'aquestes patates per fregir, ja fa uns quants anys que s'ha posat de moda una certa varietat de patates. Per exemple, la patata agra o la patata agria és una d'aquelles patates que ara a la gent li agrada molt per fregir. Després hi ha patates que jo sempre dic que són un tot terreny. Per exemple. La canavec per mi és un tot terreny, és una patata que tant és bona per fregir, que és bona per escalivar, que és bona per bullir, en canvi n'hi ha que per exemple a mi m'agraden més per bullir, com per exemple és la red pontiac o la red puntiac. Una altra cosa important, tot depèn de si vols fer per exemple un puré de patata o vols menjar-te la patata amb pell. Avui en dia, si t'hi fixes, hi ha varietats de patates que ja no creixen, són patates de mida petita, que aquestes van molt bé, per exemple, per escalivar o inclús per fregir. O, per exemple, ara que hi ha molta gent que té un air fryer, doncs avui t'agafes aquestes patates que són allò.

Una mica més gran o de la mida més o menys d'un ou, les rentes bé, les poses en un airfryer, les poses al forn amb una mica de sal gruixuda a sota i les rosteixes al forn o ja les escalives. Aquestes van molt bé perquè tenen també la pell tan fina que fins i tot, escolta'm, Aquestes les pots fer amb pell i tot. És a dir, cada veritat de patata veuràs que et va més bé per una tipologia de cuina o per una altra. I crec que això és molt important per a casa, perquè no és el mateix, doncs, allò, menjar unes patates que dius, oi, les vaig a bullir, eh? I que diguis, hòstia, aquella patata, doncs, m'ha anat. M'ha anat molt bé per bullir, però n'hi ha un altre que m'ha deixat l'aigua una mica tèrmola. Clar, tot depèn de quina veritat de patata utilitzis, t'anirà més bé per una cosa o per una altra. I una cosa molt important, penseu que la patata, hi ha un amic meu que diu, la patata no és el que engreixa, depèn de com te la mengis la patata. Per exemple, d'això n'hem parlat moltes vegades, que la patata, que no deixa de ser una verdura que té una certa quantitat de midó, Si tu aquella patata te la menges fregida tindrà unes calories, si te la menges bullida en tindrà unes altres, evidentment molt menys perquè no haurà xopat

el greix que fas amb la fregida, però després hi ha aquelles patates, o que també això passa amb l'arròs o també passa amb el moniato, que tu aquelles patates, si les bulls o les escalives o les fas al vapor i les deixes a la nevera un dia, és a dir, 24 hores, el midó d'aquella patata, es transforma en lo que diuen els nutricionistes i dietistes en midó resistent i que això dins el cos va molt millor que no pas si menges aquelles patates acabades de bullir o acabades de fregir. Per tant, també és una cosa d'aquelles importants que la patata, si tu, jo sempre dic que una patata bullida és un gran recurs per tenir-lo a casa, sobretot els dies que arribes al vespre, que pots arribar cansat de la feina i que pots fer-te una amanida o pots fer-te un plat amb patates molt ràpid.

Pep, ho hem de deixar aquí, dos minuts per arribar a la una del migdia. Una abraçada ben forta.