Es busquen 9.000 metges
Giancarlo Ormeño va arribar del Perú el 2016 per exercir de metge i recorda que ja llavors se'n parlava molt, de la falta de metges: "I què han fet per solucionar-ho?" Aquesta és la pregunta que recorre el documental "Sense metges: Camí del col·lapse". El diagnòstic fa temps que està fet: ara es comencen a jubilar els professionals de la "generació boomer" i no està clar com s'han de substituir.
Ja sabíem que això passaria. I no s'ha planificat, diu Antoni Sisó, metge de família i president de la Camfic (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària). Sense metges de família podríem funcionar, però no seria sostenible. Tothom se l'hauria de pagar de la seva butxaca.
Augmentar les places de MIR continua sent un repte pendent. I millorar les condicions de feina dels professionals. Aquest dèficit és el que va empènyer la Laia Sánchez a marxar a França, on fa de metge de capçalera en diferents pobles:
Aquí tinc més estona per pacient. Els metges de família som autònoms: com més pacients veus, més diners fas, però tu t'ho organitzes. I quan hi ha una persona malalta, se li dona resposta el mateix dia. I al cap de menys d'una setmana veurà un especialista. Aquesta és la diferència. Al meu ambulatori, els 4 metges de família som catalans.
A França hi ha 7 tipus diferents de cobertura sanitària pública i cada visita a l'ambulatori val, de mitjana, 7 euros, que després l'Estat retorna en part.
Com l'efecte dominó, el col·lapse de la primària afecta de ple els hospitals. No és estrany que Diana Obreo, que treballa al de Mollet, es trobi "d'entrada 30 pacients esperant, i molts diuen que no els han atès a la primària".
El que és clar --diu el conseller de Salut, Manel Balcells-- és que els hem de pagar millor i fer més atractiva la seva feina. Treure burocràcia i incentivar els que vulguin anar a viure lluny de la ciutat amb un plus econòmic. Per què no se'ls ofereix habitatge, com abans?
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, conclou que "estem fent tard, molt tard".
Radiografia del sistema
"Sense metges: Camí del col·lapse" és també una radiografia del sistema sanitari català. "Un Frankenstein amb empreses de tota mena, en què arriba un punt que ningú sap qui és el pare ni la mare", segons la descripció que en fa Xavier Lleonart, del sindicat Metges de Catalunya. "És terriblement opac i complicat, i facilita que la major part dels recursos els estiguin gestionant mans privades, fomenta duplicitats i malbarata els recursos públics", assegura Laia Estrada, diputada de la CUP i membre de la Comissió de Salut del Parlament.
"Sense metges, camí del col·lapse" és un documental de Televisió de Catalunya, produït per Ottokar
Direcció i Realització: Josep Morell i Jordi Vilar
Productor: Jordi Vilar
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
Productor executiu TV3: Sílvia Pairó Vila
Realització TV3: Xavier Garcia Balaña
Director fotografia: Joan Tisminetzky Fabricant
Muntatge: Jordi Xercavins Batllo
Director de producció: Sílvia Houdier Puig
Grafisme: Sergi Esgleas Pascual
