Eulàlia Lluch: "El meu pare va guanyar, tard, però va guanyar"
Al novembre farà 25 anys de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans d'ETA. L'exministre de Sanitat i Consum va morir el 21 de novembre de l'any 2000, quan membres del comando Barcelona van disparar-li al carrer de Barcelona on vivia. La seva filla Eulàlia Lluch ens parla del seu pare i del dol que van viure ella i la seva família quan el van matar:
La mort d'un familiar més gran és una cosa que les persones ja tenim interioritzada, però quan la mort és per assassinat, és diferent.
Perdó i justícia
L'any 2011, l'organització terrorista ETA va deixar les armes i el 2018 va demanar perdó a les víctimes "que no tenien participació directa en el conflicte".
El perdó, per Lluch, no és una cosa qualsevol: "Demanar perdó és molt fàcil, però els fets són els que compten", i ha afegit: "En el moment que deixen les armes, ja és una mostra de perdó."
El dia en què ETA va anunciar el cessament definitiu de l'activitat armada, Eulàlia Lluch viatjava en cotxe amb la seva filla de 7 anys, quan va sentir la notícia a la ràdio: "Han guanyat els bons", va dir-li a la petita.
I això vol dir que l'avi ha guanyat. Tard, però ha guanyat.
Quan algú viu una experiència d'aquestes dimensions sorgeixen sentiments de tota mena, però Eulàlia Lluch ha explicat: "El meu pare ens va ensenyar a no voler venjança. Vaig voler justícia, que els empresonessin i complissin la pena, però no venjança."
Ernest Lluch: pare i polític
Federalista convençut i professor d'universitat entregadíssim, el gran llegat polític d'Ernest Lluch és la universalització del sistema de salut, que va consolidar quan va ser ministre amb Felipe González durant els anys vuitanta.
Respecte a ETA i al conflicte armat, Lluch sempre s'havia mostrat partidari del diàleg i de buscar un encaix constitucional al conflicte basc. "El meu pare era un home que deia el que pensava quan tothom callava", ha afirmat la seva filla.
Dos mesos abans del seu assassinat, el comando Barcelona havia matat el regidor del PP a Sant Adrià de Besòs José Luis Ruiz Casado. Lluch, per tant, tenia motius per estar preocupat, però no va voler mai portar escorta.
El meu pare no volia escolta, deia que si
el mataven que fos a ell, que no volia que es destrossessin dues famílies.
Sabia que era un objectiu fàcil i que estava en perill:
Els terroristes es van limitar a esperar-lo al pàrquing de la seva finca per executar-lo. Es veu que havia arribat fins i tot una carta d'amenaça, però això no ho vam descobrir fins que ja era mort.
