Fa 50 anys, el Berguedà va perdre molt més que el tren
El tren que enllaçava el Pirineu amb Barcelona va arribar al Berguedà el 1885, impulsat per les empreses tèxtils, mineres i cimenteres de l'Alt Llobregat. Era un tren d'ús industrial que també funcionava com a tramvia. Fa 50 anys, però, la comarca es va quedar sense ferrocarril, un punt d'inflexió que va suposar el retrocés econòmic de la zona. Ara, una plataforma de veïns lluita per recuperar-lo.
A Cal Pons, a l'antiga estació de Puig-reig, hi treballava l'avi i el pare de la Toni Bisbal, de 76 anys. Feia dècades que no hi entrava i se li disparen tota mena de records.
Aquí, de petitona, venia a xafardejar, a espiar els trens aturats carregats de cotó. I jugava a vendre bitllets. Tot era fascinant: m'encantava veure trens i com el meu pare els donava l'ordre de marxar.
El tren no va arribar mai a la capital del Berguedà. Rosa Serra, historiadora:
Els accionistes de la companyia ferroviària no tenien interessos a Berga, no hi tenien empreses. A més, per resoldre un desnivell molt pronunciat, s'havia de fer una mena de cremallera. La inversió era molt elevada i no es veia recuperable.
Amb la construcció de l'embassament de la Baells i la posada en marxa de la central tèrmica de Cercs, es precipita el tancament de la línia perquè el tram nord va quedar engolit per l'aigua.
El comiat del tren, entre alegria i tristesa
L'últim viatge en tren es va fer el 30 de juny del 1973 de Cal Rosal a Manresa. Entre els passatgers hi havia l'Ignasi Costa, que llavors tenia 18 anys:
Hi havia molta gent acomiadant-lo. Va ser molt emocionant. Durant tot el tram del Llobregat el tren anava xiulant. Era una màquina dièsel amb 9 vagons de fusta i nosaltres trèiem el cap per la finestra.
La Toni ho va viure així:
La gent estava contenta perquè treien les vies, però jo estava molt enfadada. Veia que la gent no donava valor al tren, quan tots els països avançats en tenien. El cotxe li va fer molt mal. Va ser una gran pèrdua.
La pèrdua del tren va ser l'inici d'un procés de despoblament i desindustrialització. Tot i això, Joan Carles Salmeron, director del Centre d'Estudis del Transport, està convençut que la situació es pot revertir.
És un punt d'inflexió: es tanca el ferrocarril i comença un període de decadència a la comarca. 50 anys després, això es pot canviar i generar noves oportunitats amb un nou servei de mobilitat com el tram-tren.
La Generalitat, a través de Ferrocarrils, ha encarregat estudis informatius per fer tornar el tren al Berguedà. En pocs mesos s'haurien de tenir dades sobre la rendibilitat econòmica i social futura del projecte.
