Ferran Pedret (PSC): "Si Junts no investeix Sánchez, vol dir que volen un govern del PP i Vox"

Ferran Padret i Santos, president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar.

Benvingut al programa L'Hemicicle. Com pot afectar la legislatura catalana l'avançament electoral anunciat aquesta setmana per Pedro Sánchez?

Hi ha un primer efecte evident, que és que els temes que estaven en debat a les Corts Generals i que tenien una vessant legislativa, doncs, decauen amb el finiment de la legislatura. De totes maneres, nosaltres, com que confiem que torni a haver-hi en la legislatura de següent un govern progressista i mantenim la mateixa intenció d'impulsar temes que són en interès dels catalans i les catalanes, doncs, esperem poder-ho reprendre i culminar-ho.

Vostè diu que confia que Pedro Sánchez d'alguna manera pugui resistir a la Moncloa després del 29 de novembre, però el cert és que moltes enquestes preveuen una victòria del Partit Popular que podria governar amb el suport de Vox. Si fos així, tots aquests acords que teníem pendents de complir a Madrid, de que haurien, tot això podria incidir en el funcionament de la legislatura catalana?

Si arribés a aquest cas, veuríem què ha de fer el Govern de la Generalitat de Catalunya i què han de fer les forces polítiques catalanes, que d'una manera o una altra han estat impulsant aquests acords, per exemple, sobre el model de finançament. Però és que tinc l'obligació de negar la major. Jo crec que Catalunya sap molt bé què s'hi juga, precisament, en aquestes eleccions, que les classes populars i treballadores saben molt bé també què s'hi juguen i que ha quedat molt palès en el Congrés quines forces polítiques bloquegen les lleis i polítiques en favor de les majories socials. Per tant, ara li correspon a la ciutadania de Catalunya decidir quines polítiques es faran des del Congrés.

Com deia, la majoria dels acords que el PSC va tancar amb Esquerra per aquesta legislatura, com el nou finançament autonòmic o, per exemple, el traspàs del servei de Rodalies, han quedat en paper mullat amb la convocatòria precipitada de les eleccions. Creu que la legislatura catalana pot aguantar fins al final, fins al 2028, sense cap compliment que d'alguna manera pugui satisfer els socis d'Esquerra? Primer vull posar en

valor els acords als que s'ha arribat, perquè discrepo que se'm pugui dir paper mullat. És a dir, hi ha acords en què formacions polítiques molt diferents han convingut en què un determinat tema s'havia d'impulsar i han fins i tot baixat el detall i han pactat coma per coma què s'ha de fer. I això té un valor en si mateix, perquè d'alguna manera compromet les posicions futures d'aquests espais polítics. Per tant, primer és posar un valor. En segon terme, Si arribés una situació diferent de la que tenim ara, és a dir, que no hi ha un govern progressista, ja li dic que jo penso que el podem reeditar, aleshores hem de veure com reaccionem a això des del conjunt de les forces polítiques progressistes i catalanistes. Però és que penso que és millor reaccionar ara que haver de reaccionar després.

Vostè el veig optimista, creu que el govern pro-racista es podrà reeditar després del 29 de novembre. Quins són aquests elements que percep que el fan ser optimista? I veu, per exemple, que l'esquerra alternativa al PSOE, com per exemple l'espai del front ampli que sembla que Ada Colau el liderarà, creu que amb això podran reeditar el govern?

El primer motiu d'optimisme és que considero gairebé un deure cívic derrotar l'onada reaccionària i en segon terme penso que en som més les persones que volem que hi hagi polítiques de progrés al Congrés i en general a tot arreu i que és veritat que hem viscut uns darrers anys en què la dreta i l'extrema dreta està molt mobilitzada, està molt a l'ofensiva, molt desvergonyida, si se'm permet dir-ho així també, no tenen cap pudor a mostrar-se cruels amb els febles i a mostrar-se també febles amb els poderosos i que la gent progressista ha estat potser més desmobilitzada amb alguna recança, amb algun retret respecte al que feien els seus espais de referència. Però penso que a l'hora de la veritat hi ha una possibilitat que la gent es mobilitzi i estic començant a detectar al meu entorn i també en entorns que tenen tendència a votar altres formacions polítiques, vostè n'esmentava una, una creixent mobilització, unes creixents ganes de donar la batalla, i això és el primer. Ningú guanya una confrontació com aquesta amb moral de derrota, i nosaltres, sens dubte, no estem derrotats, per molt que ho intentin els mitjans de la dreta.

Vostè veu de Colau com a bona candidata si s'acaba confirmant per liderar l'espai a l'esquerra del PSOE?

Soc molt poc amic de pronunciar-me respecte al que decideixin altres espais polítics. Serà bona candidatura la que acordin entre tots ells. El que a mi em sembla que fa un major favor a les opcions progressistes és que s'agrupin tots els espais diferents a l'espai socialista, en la mesura que vulguin, puguin, etcètera. Dit això, òbviament, com aquestes eleccions són unes eleccions generals que es decideixen en 52 circunscripcions, jo crec que el votant progressista sap molt bé quin és el vot estratègic que ha de fer en cada lloc per maximitzar les opcions que hi hagi un govern progressista. A molts llocs això voldrà dir agafar la papereta socialista.

Ja sé que vostè no es vol posar a l'escenari d'una eventual victòria del PP i Vox a les eleccions generals, però en cas que això acabés passant, que la dreta i l'extrema dreta governessin a la Moncloa, vostè seria partidari d'un govern de concentració a Catalunya per frenar l'extrema dreta? Vostè ho ha dit.

Jo és que em nego a posar-me en aquesta situació. Em nego a posar-m'hi. I crec que en el context en el que estem, repeteixo que Catalunya sap molt bé que s'hi juga. Catalunya sap molt bé que s'hi juga. Estem veient dia sí dia també, tant al Partit Popular com a Vox, dient quin tipus de polítiques farien si arribessin al govern. De fet, ho estem veient també en alguns llocs on ja governen conjuntament. Polítiques que van en contra del català, polítiques que van contra la memòria democràtica, polítiques que van contra els drets i la igualtat entre homes i dones, polítiques que van contra el col·lectiu LGTBI, polítiques que van contra les persones que estan en sindicats, que van contra els treballadors i treballadores, contra les majories socials. Ho estan dient aquests dies, Figaredo està exposant un programa de privatització de les pensions, un programa de regals fiscals als més rics, cosa que després vol dir retallades en l'estat del benestar, i això ho estan dient en la fase en què, en principi, encara ens volen caure bé i que els votem. Doncs imagini's si arriben a tocar govern.

Junts per Catalunya ha deixat clar aquesta setmana, abans que comenci la campanya, que no investirà ni Pedro Sánchez ni Alberto Núñez Feijó després del 29 de novembre. Per tant, si no hi ha un gir de guiols, de Puigdemont quedaríem fora de l'equació de la governabilitat. No sé com ho valora.

La veritat és que em costa d'entendre quina és l'orientació estratègica de Junts en general, i en particular en les últimes setmanes m'està costant molt d'entendre quina lectura fan de com està la societat catalana i espanyola en el seu conjunt. Hem sentit Turull dir que no investirà en Pedro Sánchez, i això és que són faves comptades. O serà president Pedro Sánchez al capdavant d'una. De forces progressistes i de les diferents nacionalitats històriques d'Espanya o serà Feijó amb Abascal? Turull el que està dient és que de manera directa o indirecta afavoreixen que el vicepresident d'Espanya sigui Santiago Abascal. A mi em sembla que és una manera molt estranya d'entrar en campanya. Em sembla que la major part dels electors de Junts no volen que Feijó i Abascal estiguin al capdavant d'un govern d'Espanya i per tant el que Torulla els està dient, i és estrany, però és que votin socialista.

El ministre Jordi Areu serà un bon candidat per al PSC?

Sens dubte, jo l'he vist en campanya, he estat als seus mítings i té una energia i una capacitat de transmetre les seves conviccions que segur que mobilitzarà els electors socialistes.

Creu que poden superar el resultat del 2023 quan van treure 19 diputats al Congrés?

Sí que ho crec, és el que aspiro i és el que demano també al conjunt dels catalans i les catalanes, que més enllà de la posició crítica que puguin tenir sobre algunes polítiques del govern socialista, ara saben molt bé que és el moment de donar força a l'opció socialista que és la que pot plantar cara a l'extrema dreta en aquest país. Aquesta setmana el

Tribunal Constitucional ha donat llum verda a l'amnistia i això apropa el retorn dels exiliats a Catalunya i també l'aixecament de les inhabilitacions als líders de l'1 d'octubre. L'amnistia és el punt final?

L'amnistia és el que permet que tornem a una situació en què tothom pot veure restablats els seus drets i que permet tornar el debat polític de fons al terreny de la política, que és d'on no hauria d'haver sortit mai.

Els partits independentistes diuen que l'amnistia no ha resolt el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol i que la següent pantalla ha de tornar a ser el dret a decidir. No sé quina ha de ser la següent pantalla per al PSC.

Nosaltres hi ha una sèrie de debats que els hem tingut i que no tenim cap problema en seguir tenint, que els hem tingut durant la darrera dècada i mitja, pràcticament. I pensem que el futur de Catalunya va per un altre camí, va pel camí d'un horitzó federal per a Espanya i d'un horitzó federal per a Europa. I a mi em sembla que en un context com el que estem a escala internacional, amb grans potències que es disputen Europa com a àrea d'influència, el que ens convé més i el que ens farà més lliures i més forts com a ciutadans de Catalunya és estar integrats en projectes polítics de tipus federal a escala espanyola i europea.

Carles Puigdemont ha de ser rebut pel president Illa Palau quan torni a Catalunya?

Doncs, Miri, no ho sé, el que estic segur és que es trobaran i que parlaran i que, en fi, que precisament la funció d'aquesta llei d'amnistia és poder tornar a tenir els debats polítics en seu política, que és el que dèiem, i, per tant, això seria perfectament esperable.

L'habitatge serà sens dubte un dels eixos principals d'aquesta campanya del 29 de novembre. Vostè comparteix els motius de la vaga general que han convocat els sindicats per a l'11 de novembre?

Sí, el que no vull és que sembli que ara abracem i ens intentem d'alguna manera emparar de la pancarta. Crec que cal respectar molt l'espai que correspon a la mobilització social, a les organitzacions que la impulsen, siguin les organitzacions pel dret a l'habitatge o siguin els sindicats de classe, però em sembla que clarament hi ha un malestar social profund relacionat amb les dificultats per accedir a un habitatge, per mantenir-s'hi, i amb les dificultats per arribar a final de mes. L'economia va bé en el sentit que creix, que hi ha més afiliats a la Seguretat Social que mai, menys aturats que mai, però la gent té cada vegada més la sensació d'haver de pedalar cada vegada més fort, més ràpid, per mantenir-se al mateix lloc. I, per tant, hi ha algunes xacres que cal combatre amb més energia. La de l'especulació, sens dubte, si es vol posar fre d'alguna manera a l'escalada de preus de l'habitatge, sigui de compra o de lloguer. Per tant, cal fer tot tipus de polítiques que vagin en aquest sentit i una d'elles atacar l'especulació. L'habitatge ha de ser per viure-hi, no perquè algú hi inverteixi i obtingui rendibilitats majors que si hi invertís en borsa. I a més a més cal atacar també la qüestió dels salaris i en aquest sentit l'aportació dels sindicats de classe en la convocatòria d'aquesta vaga em sembla que és molt assenyada. Salaris, habitatge digne, lluita contra la inflació i s'estan fent polítiques des dels governs progressistes per ajudar en tots aquests sentits. Per exemple, en termes d'inflació, el camí que ha anat seguint Espanya en els últims anys és molt diferent del d'altres economies europees, que s'han vist molt més afectades per l'increment dels preus de l'energia i per la inflació. Aquí vull recordar que alguns s'enreien de l'excepció ibèrica i li deien el timo ibérico, i és el que ha permès mantenir la competitivitat de les nostres empreses, però també mantenir més baixa que en altres llocs la factura de l'energia. En matèria d'habitatge. Les polítiques de Salvador Illa, que van des de la intervenció, la regulació, la promoció de sol, de construcció d'habitatge, a l'adquisició per tanteig i retracte, acabem de veure un exemple de funcionament del fons d'emergència social acabat de crear per evitar un desnonament massiu a Sant Andreu. S'estan fent polítiques, però crec que cal fer un salt endavant en intensitat d'aquest tipus de polítiques.

El Parlament segueix pendent d'aprovar-se una llei clau impulsada bàsicament pels comuns, que és la que ha de servir per regular o prohibir la compra especulativa d'habitatge. El Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que vulnerava alguns drets, com el dret a la propietat privada. Com s'hauria de modificar aquesta llei per ajustar-se a la normativa i si confia que finalment es podrà aprovar aquí al Parlament?

Crec que si alguna cosa han acreditat els esdeveniments recents, que ja fa temps que ho sabem, per això precisament la iniciativa, però si alguna cosa han acreditat és que és estrictament necessari combatre la compra especulativa d'habitatge. Si el text tenia deficiències que el Consell de Garanties va assenyalar, el que cal és millorar el text però mantenir la finalitat i l'objectiu. Això s'hi ha compromès el propi president, ho va fer en seu parlamentària molt recentment i per tant les modificacions que haurem de fer seran les que permetin a la vegada preservar la finalitat del text, mantenir el consens polític que l'ha de fer possible i alhora tenir totes les garanties de seguretat jurídica que exigeix el Consell de Garanties Estatutàries.

Aquesta llei deixava l'aplicació de la llei en mans dels ajuntaments. Això es modificarà?

No conec els termes exactes de les converses en què estan el govern amb els grups parlamentaris respecte a les esmenes a introduir després del dictamen, però el que sí que sé segur és que crec que tota política d'habitatge seriosa a Catalunya ha de comptar amb la participació dels ajuntaments.

Hi ha una llei clau de qualsevol govern que són els pressupostos. El govern ha començat a negociar els pressupostos de la Generalitat amb els grups parlamentaris, ho dic perquè normalment aquestes alçades ja es comencen a negociar els pressupostos de l'any vinent.

Fins on jo sé, no hi ha una negociació oberta en matèria pressupostària. El que sí que hi va haver és una aprovació formal per part del govern de quin és el sostre de despesa. I a partir d'aquí, l'encarreg d'elaborar el projecte de pressupostos del 27. Però, en fi, nosaltres, tot el que sigui explorar la possibilitat d'aprovar-los, em sembla que val la pena explorar-ho perquè val la pena per la ciutadania.

Creu que en aquest context electoral amb les generals del novembre i les municipals del maig de l'any vinent el context és favorable i propici per negociar uns nous pressupostos?

O em diria que quan hi ha eleccions a la vora els incentius dels diferents partits poden canviar, diguem-ne, però també penso que és un moment per exercir responsabilitat i que és perfectament possible, i ho hem vist el 2026, acordar uns pressupostos amb les organitzacions polítiques progressistes, amb els grups parlamentaris d'esquerres del Parlament, i fer-ho en favor de la millora dels serveis públics del país. I crec que ara mateix, tant en l'àmbit educatiu, com en el sanitari, com en tants altres, és necessari comptar amb una eina com els pressupostos per donar resposta a les demandes socials, a les demandes dels propis treballadors i treballadores d'aquests serveis públics, i per donar també una major tranquil·litat a la ciutadania. Que si ens està reclamant alguna cosa és que l'estat social s'eixampli i es faci més fort, no al contrari.

Ens hem d'insemarejar en el terreny més personal i demano ara si pot contestar amb respostes el màxim de breus possible. Amb quin diputat o diputada del Parlament se n'aniria a dinar i compartiria una sobretaula distesa? Doncs miri'm l'Andrés García Berrio, sense anar més lluny. Què s'enduria a una illa deserta? Els mitjans per sortir-ne. Té pis de lloguer o de propietat? Tinc pis de propietat

des de fa relativament poc, fa uns anys. Abans he estat de lloguer i de peregrinació, com tants altres barcelonins.

Algun estil de menjar que li agradi especialment?

En fi, la gastronomia és una de les meves passions, m'agrada molt cuinar i m'agrada molt tastar coses que no he tastat abans, que no conec. Des d'aquest punt de vista tenim la sort que a Catalunya ara hi ha una oferta molt variada.

Si hagués de triar un adjectiu que el definís bé a vostè, quin triaria?

No sé, una mica tossut, sí, una mica tossut. Es veu molts anys més fent política institucional? No ho sé, el que sí que sé segur és que jo feia política abans de tenir un càrrec electe i faré política mentre sigui capaç físicament de fer-ho. Jo soc un militant socialista i on l'organització i els companys em demanin que estigui estaré i on no hi hagi organització ni companys els buscaré i m'organitzaré perquè això és el que cal fer quan un pensa que cal empènyer la història en una determinada direcció. Quin llibre està llegint ara mateix? Doncs ara mateix estic llegint els contes de Terramar, d'Ursula Kaligin. M'està resultant una mica feixuc perquè estic més acostumat a la seva vessant de ciència-ficció que la de fantasia, però està bé.

I ja per acabar completi la frase següent. El que més m'agradaria que passés aquest any.

Doncs ara forçosament he de dir que espero que es revalidi una majoria progressista al Congrés.

Ferran Pedret, president del grup parlamentari del PSC, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3Cat Info i fins aviat. Fins aviat.