Francesc Garriga: "A Trump se li complicarà la vida si els republicans perden les midterm"

El suplement, amb Roger Escapa Life

can be bright in America If you can fight in America Life is alright in America If you're alright in America.

Semana informativament intensa, data marcada al calendari, dimarts, dia 3 de novembre, dia de les eleccions de mig mandat, les mid-term als Estats Units, en què Donald Trump no juga el càrrec, encara, però sí que juga l'aprovació o no de les seves polítiques i, per tant, l'aval dels seus ciutadans. Qui ha tornat a trepitjar els Estats Units aquestes últimes hores per cobrir aquestes eleccions és el director de la Tarda de Catalunya Ràdio, el Francesc Garriga, que aquests dies el sentirem des de Washington. Garriga, bon dia, bona nit per tu. Hola, bon dia. Bon dia, primeríssima hora, no?, per tu, o?

Sí, no, a quarts de set. M'havies fet llevar molt més d'hora tu en altres èpoques.

És veritat, és veritat. Què tal aquest retorn? Com ha anat l'aterratge? Bé, bé, emocionant una mica per mi. Bonic, sí.

Ha estat un com tornar a casa, entre cometes, i a més a més amb aquestes circumstàncies que ara deies tu que ho fan amb. Una mica més emocionant perquè dimarts poden

passar coses interessants, sí, sí. Has arribat en ple Halloween, que aquí és la festa absoluta i amb devoció per tothom, no? Encara els uneix una mica Halloween, potser.

És de les poques coses que mantenen el País Unit i que no es pregunta de qui ets, ni a qui votes, ni de quin costat vas. Els nord-americans són molt individualistes i normalment entrar a casa d'algú ho fas només quan hi ha una certa confiança o si et conviden. I en canvi Halloween et permet per una nit a l'any veure gent entrar i sortir de cases de desconeguts amb un somriure, recollint caramels, veure com la gent es gasta molts diners, ja no només en els caramels o xocolatines que reparteixen, sinó també en les decoracions de les cases, i és només per una nit, i és només bàsicament perquè ho vegin els altres. I això a mi em sembla bonic perquè normalment als Estats Units si tu et coles a la casa d'algú un dia qualsevol, doncs segons quins llocs et dispararan. I en canvi la nit de Halloween t'obren les portes, estan contents que hi vagis, estan contents de regalar-te alguna cosa. Per tant, per mi, més enllà de les disfresses i del caràcter més divertit, a mi també em sembla una festa bonica perquè veus la gent pel carrer satisfeta, contenta i compartint.

Tu t'havies arribat a disfressar aquests últims anys que havies passat a Washington per Halloween? Un any. La Laia Tudel

va portar els seus fills un any aquí de vacances per Halloween i aquell any no arribaria a ser disfressa, però ens vam pintar una mica la cara així com per fer entre cometes por i els dos nens sí que es van disfressar, sí. Molt bé, molt bé. A veure, com. Tothom va disfressat, eh? Ahir, per exemple, vaig veure un adult vestit de Donald Trump amb vestit de presidiari, com si l'haguessin tancat a la presó, per exemple. I què, creus que és premonitori del que pot passar aquests dies, o què? Aquests dies no, però que ho acabem veient algun dia, segons què passi demà, doncs potser sí.

Clar. Realment, l'ambient està una mica enrerit, també, tenint en compte que Donald Trump no se l'ha de votar directament, però s'ha implicat tant a les campanyes, i fins i tot aquest míting que va suspendre i va voler participar perquè s'especulava amb el seu estat de salut, que sí que és un examen a ell directament, eh? Absolutament, les eleccions aquestes

són també un referèndum sobre el president i, com deies, seguirà sent president dimecres i seguirà sent president durant dos anys, si no plegabans, però la seva presidència quedarà molt, molt, molt marcada pel que passi dimarts. Per tant, hi ha com una sensació de nervis i de tensió als dos costats. Ara mateix les enquestes són brutals. Per Trump. Són dolentíssimes. Els llocs que se la juga, que són diversos estats que li poden fer guanyar o perdre la majoria al Senat, per exemple, pràcticament a cap dels llocs on se la juga ha tret una enquesta favorable al seu candidat en els últims tres mesos. Ni una. Però això, els demòcrates, com que ja han vist altres vegades que les enquestes els eren més favorables i acabaven perdent, fa que tampoc se les vulguin creure i pertany a aquesta sensació de. Saps com quan el Madrid està guanyant una final de Champions 0-1 o l'està perdent i dius empataran, empataran, empataran i remuntaran. Doncs una mica el Partit Republicà ara és el Madrid i els demòcrates es pensen que remuntaran, no saben com. Però només hi ha dues opcions. O hi ha, això ho diuen els experts, eh? O es produeix una errada històrica de les enquestes, que pràcticament deixa aquest sector invalidat per sempre, o el que veurem dimarts serà una nit històrica pels demòcrates i, per tant, una bufetada també històrica pel president.

Si això passa, si s'acaba convertint aquest esmit terme en una bufetada per Donald Trump, quines conseqüències té? Perquè li queden dos anys. Aleshores, com se li complica la vida amb aquests dos anys que té encara la Casa Blanca? Doncs més del que ens podem imaginar,

perquè evidentment no perd el càrrec, però, per exemple, si perd la majoria al Senat, que és on hi ha la disputa més bèstia, Trump perdrà segur la cambra de representants, que és on fan les lleis, que és una mica el Congrés dels Diputats, si ens ho volem imaginar així. El Senat aquí té una funció que és, per exemple, la d'aprovar-li als jutges. Els presidents poden nomenar jutges i cada president intenta aprovar-ne tant com sigui possible per tenir jutges, entre cometes, favorables als seus principis. Doncs el Senat aprova els jutges, sobretot els jutges al Tribunal Suprem, que aquests són per tota la vida. Si Trump perd la majoria al Senat, es pot oblidar de col·locar cap jutge al Tribunal Suprem. Però atenció, és que es pot oblidar de col·locar cap membre del seu govern. Els ministres de Trump. Els membres del govern de Trump han de passar pel Senat i els ha d'aprovar el Senat. Ja li va costar molt aprovar-los amb la majoria actual, que era republicana, perquè Trump va forçar la màquina i va presentar candidats que eren, entre cometes, impresentables, fins i tot pel seu partit, però si perd la majoria, ara si li plega un membre del govern, no podrà col·locar-hi ningú de forma automàtica. Haurà de col·locar-hi algú de forma momentània i amb menys atribucions i, per tant, se li complica la vida en aquest sentit. I després. Els aranzels, la guerra a l'Iran, el suport a Ucraïna, tot això ha de passar per les cambres legislatives. I ara tenia majoria i més o menys han anat fent el que deia el president. La guerra a l'Iran és impopularíssima, però se li ha votat a favor. O com a mi, quan s'han fet resolucions en contra d'aquesta guerra, el Senat o la Cambra de Representants han votat a favor del president. Si perd aquestes majories. Això pot canviar, i per tant pot trobar-se que hi hagi aquestes dues cambres que li diguin no podem anar a l'Iran a fer això, i per tant el president hagi de lluitar per si ho pot fer, si no ho pot fer, per tant se li complica la vida. I última pota, que li complicarà molt la vida. Que perdrà la cambra de representants amb tota probabilitat. La cambra de representants és la que obre comissions d'investigació. Trump ha viscut dos anys, en aquest sentit, molt tranquil. Ha pogut anar fent moltes coses que han sortit als diaris, que jutges li han aturat, però no hi ha hagut comissions d'investigació. No ha hagut de compareixer al seu entorn per haver-se enriquit al Congrés. No ha hagut de compareixer cap dels seus. Més propers, més fidels a explicar per què ha passat això, per què ha passat allò, per què han guanyat diners aquí, a partir d'ara, i això ja ho podem donar per fet, es començaran a obrir comissions d'investigació sobre el president, que què faran això? Doncs home, te lenteixen, perquè si has de començar-te a defensar, doncs ja no pots fer tant, no pots atacar tant si t'has de defensar. I l'últimíssima comissió d'investigació, doncs és un procés de destitució. Poden començar a obrir processos de destitució a membres del govern. O el propi president. Recordem que Trump ja va afrontar dos impeachments, dos processos de destitució, ara fa en el seu primer mandat, doncs no descartaríem que això pugui tornar a passar.

Al voltant del seu estat de salut, Garriga, sabem alguna cosa? Perquè ell, cada vegada que se li pregunta o en aquests mítings que havia suspès, es va sentir molt atacat per aquest periodista i, evidentment, s'hi va tornar i el va humiliar, que és el seu modus operandi habitual. Sí, ell. És un senyor de 80 anys que, evidentment, porta un ritme frenètic i que deu anar cansat, però més enllà d'això.

Més enllà d'això, saber no sabem res. Sabem el que ell diu. I ell treu pit de que passa tests cognitius que són dificilíssims, que després els explica i no semblen tan complicats. Però de la salut de Trump, el que se sap oficialment és que està bé. És a dir, que sí que té certs problemes i que s'ha de prendre algunes medicacions, però no té una dificultat clara. Ara aquella taca a la mà que li anem veient que li tapen amb maquillatge, allò és estrany i no s'ha acabat d'explicar mai ben bé què és. Diuen que és perquè dona la mà a molta gent i se li fa un blau. Bé, no ho sé. I sobretot el que aquí molta gent posa el focus és en cert declivi cognitiu. És a dir. Hi ha sempre estat un personatge que ha anat d'un costat a l'altre en els seus discursos, que ha dit coses a vegades incongruents, però cada vegada ho fa més. I això sí que està molt en el focus. Aquest senyor cada cop està pitjor, cada cop li costa més centrar-se, cada cop s'enfada amb més facilitat, cada cop col·loca el focus en coses més estranyes, però això, clar. És una percepció que tens de veure'l i d'escoltar-lo però no hi ha hagut cap metge que hagi sortit a dir l'he tractat i he tingut això de fet els metges que tracten a Trump limiten molt

la informació i són gent molt molt molt propera a ell per tant és un tema de campanya i així com fa 4 anys es parlava molt de la salut de Joe Biden i era el centre de campanya i eren els republicans els que ho feien servir doncs ara s'ha girat la truita i són els demòcrates els que fan servir l'edat i l'estat físic del president per fer campanya Ha estat una campanya bruta Garriga? Molt, molt bruta, i s'està embrutant molt les últimes hores. I estem veient coses bastant lletges, bastant lletges. I dels dos partits, perquè a vegades sembla que només mirava un costat, i els dos partits, una mica allò de el que pot fer que haga, doncs aquí s'ho han pres al peu de la lletra. A Michigan, per exemple, el candidat demòcrata és Abdul El-Sayed, un senyor musulmà, doctor, I el Partit Republicà ha decidit entrar amb tota l'artilleria a dir que és un terrorista jihadista sense cap mena de problema. Tot perquè en algun moment del passat va fer declaracions on defensava postulats més propers a Palestina, per exemple. Doncs ja és terrorista jihadista i li estan dient de tot, que vol matar els nord-americans, que no estima Amèrica, que és un estranger, quan no és veritat. A Michigan això. A Ohio ha estat extraordinàriament brut el moviment que ha fet el candidat republicà de treure a passejar, a fer campanya, la mare.

De la seva rival, que fins aquí dius, home, si aconsegueixes que la mare faci campanya contra la filla i li digui que és una mentidera, té gràcia. Però clar, quan descobreixes la història al darrere, resulta que la mare estava ajuntada amb un senyor que no era el pare d'aquesta candidata, el padrastre va abusar. De la candidata. I la mare, en el judici, va fer costat al padrastre, no a la filla. La justícia va treure la custòdia a la mare. I ara, 40 anys després de no parlar-se, treuen la mare a dir-li que és una mentidera. Això ha causat conmoció a Ohio i, de fet, aquest anunci electoral, que no s'ha despenjat encara, el que ha fet és. Que aquesta candidata comenci a rebre encara més suport perquè han vist que era una jugada molt bruta. O Alaska, el que hem descobert les últimes hores és que la candidata demòcrata, ella ho nega, però el seu entorn semblaria que sí que ho ha fet, van convèncer un senyor que es diu igual que el candidat republicà perquè es presentés per confondre l'electorat. I que hi hagi dos candidats iguals, Daniel Sullivan, que hi hagi dos Daniel Sullivans a les botlletes, Perquè, home, doncs mira, si mil republicans s'equivoquen de Daniel Sullivan, doncs mil vots menys que té el meu rival. Per tant, tàctiques d'aquestes n'estan fent servir moltes. Això últim de l'ASCA

no està clar que sigui legal, però és molt lleig. I encara queden dos dies de campanya. Per tant, encara aquí ens podem trobar, perquè aquí a la campanya no hi ha jornada de reflexió i, per tant, fins dimarts o fins dilluns, tard, tard, tard, encara tindrem campanya.

Com ho veurem això a Catalunya Ràdio? Perquè tu, evidentment, tens tarda a Catalunya Ràdio a partir de demà a les 4. Entenc que el programa, evidentment, el faràs igualment des d'aquí tota aquesta setmana, eh? Sí, mira, el dilluns farem una

cosa que serà molt xula, que és que començarem al lloc on això passarà tot. És a dir, aquí què es vota? Es vota la campa de representants. Això. Està, i el Senat, està al Capitoli. Doncs el dilluns arrencarem a les 4 de la tarda des del Capitoli, amb veus que coneixeu i altres que ja no recordàveu i que heu anat sentint durant molts anys des dels Estats Units, i caminarem des del Capitoli fins la Casa Blanca, que és on això també tindrà conseqüències, i per tant farem una passejada per la ciutat de Washington de 4 a 7. El dimarts anirem a la Universitat de Georgetown. Que és un dels centres educatius més importants del país i que també té molta vinculació amb Catalunya. Hi ha molta gent de casa nostra que hi treballen, que hi han fet de professors o que hi han passat a estudiar i ens hi fixarem una miqueta. I la matinada de dimarts a dimecres, que és quan hi haurà el recompte, abans que no arribin els matiners i l'Ostrella amb el Matí de Catalunya Ràdio, doncs de dues a cinc de la matinada, que normalment tenim programes reemesos, doncs aquella matinada farem un programa especial perquè ja començarem a tenir resultats. Si els resultats són molt clars, ja a les tres o quatre de la matinada veurem cap on van les coses i farem un programa especial des de la capital dels Estats Units, des de Washington, per seguir-ho tot i, per tant, estar fins a l'última hora de la matinada pendents del que passa als Estats Units.

Semana molt intensa, també pel Garriga per tota l'emissora pendents dels Estats Units amb aquestes midterm on Donald Trump se la juga i pot condicionar el que passi amb la potència encara més gran del món. Garriga, que gaudiu també del dia d'avui i que aneu preparant també bona feina per aquests dies que anirem degustant a l'antena de Catalunya Ràdio. Una abraçada ben forta. Una abraçada. Dos minuts passen de tres quarts d'una, una pausa, i rebem també el David Clupés, el Damià Aguilar, amb aquesta última hora al voltant de Marc Márquez, que es pot proclamar, veurem si acaba passant el cap de setmana que ve, ja, campió de MotoGP. Ara tornem.