Francesc Mauri: "Temporals com aquest han arribat per quedar-se"

El suplement, amb Roger Escapa. Passen quatre minuts d'un quart de deu del matí. Francesc Mauri, bon dia. Bon dia, bona tarda. Francesc, què és això que tenim al davant?

Bé, això que tenim al davant és un altre dels sistemes que en diem mesos calars, que són petites, petites perturbacions, pràcticament amb unes característiques tropicalitzades completament per aquest mar mediterrani molt, molt calent. No s'ha acabat formant aquest medicar, aquest petit huracà mediterrani. A casa nostra, per un tema de latitud, no és possible, com a mínim de moment, que es formin huracans de tipus tropical, com els del Carib, no? No hi ha el gir, la dinàmica atmosfèrica per latitud, però tèrmicament sí que tenim característiques més que tropicals. Aquest estiu hem superat. Al Mediterrani les temperatures del mateix Carib, per exemple, i per tant això és energia pura. L'escalfor és energia, és la vida, i alimenta el que estem veient, un sistema típicament mediterrani que no dona gaire bé pistes en els mapes del temps, però que per sort. Amb les eines actuals, bé, no segueixen a la perfecció, però sí, sí, sí, sí, que els models ens ajuden a casar-los bé o relativament bé i, per tant, poder advertir a la població i, sobretot, salvar vides i danys en la mesura del que es pugui.

Fixem-nos primer en la tempesta que tenim al damunt, com ha d'evolucionar aquestes properes hores, especialment fins al migdia, i després fem una mirada una mica més llarga també i analitzem també aquests fenòmens que han arribat per quedar-se. Primer de tot, aquesta tempesta avui. Fins a les dues del migdia tenim les restriccions en marxa. La tenim especialment focalitzada a aquestes hores al nord del país, al nord-est del país, comarques de marcació de Girona. Encara també plou amb intensitat en alguns punts del Maresme. Com ha d'evolucionar això, Francesc?

A veure, evoluciona amb incertesa, sobretot perquè l'ull de la perturbació, per entendre'ns, havia d'estar a aquesta hora més al sud i arreplegar encara de ple les comarques barcelonines. I això, pel que fa a la zona més afectada fins ara, que és tota la conurbació barcelonina, Barcelona i les poblacions que l'envolten doncs ha estat miraculós perquè el riu Besòs pràcticament ha doblat el cabal que va assolir amb el Glòria quan el Glòria va superar per. Poc, els 500 metres cúbics per segon, i en canvi ara ha tingut una punta de 931. Està baixant lleugerament el desbordament que ha tingut en alguns punts de la ronda litoral, amb inundació de la calçada, alguns cotxes atrapats, etc. Han estat inundacions o desbordaments puntuals, i això ha estat miraculós en aquest sentit, i ara el gruix. Ha anat cap al nord-est afectant de ple les comarques gironines, sobretot de la Tordera cap al nord i ha deixat de ploure Maresme, Vallès Oriental, etc. Fer seguiment, perquè hi ha incertesa.

Hi ha unes imatges, Francesc, no sé si les has pogut veure, unes imatges del riu Besòs, en aquest cas, que baixa tan ple que frega el pont ferroviari per on circulen els trens de la línia R1 i la RGU, i hi ha risc de desbordament. I molts oients i també espectadors que diuen que no havien vist mai l'aigua tocant aquest pont. Per tant, una situació inèdita.

Sí, o sigui, ens hauríem de remuntar a inundacions del tipus setembre del 71. Ho estic dient de memòria, eh? Això, en les pròximes hores i els pròxims dies, l'Agència Catalana de l'Aigua, etc., segur, segur que amb la seva feina excel·lent el que anirà fent és fer aquest fil històric, no?, però jo diria que com a mínim el 71, i si no recordo malament, als anys 80, potser el 87, hi va haver una crescuda molt molt molt gran, però en aquell moment jo diria que no va arribar tan amunt. El que passa és que també el riu Besòs en aquella època era un riu i ara és un riu absolutament canalitzat, Des dels Jocs Olímpics, les rondes, la renaturalització, etc. ¿Això ha arribat per quedar-se, Francesc? Sí, clarament. És a dir, a veure, per una banda tenim una màquina mediterrània històrica, perquè nosaltres, número un, estem al Mediterrani, número dos, estem a dos mars, l'Atlàntic i el Mediterrani, número tres, estem en una. I número 4, tenim un relleu endimoniat. Per tant, cada comarca és un món i dins d'una comarca hi ha diversos mons. Aquestes són les nostres característiques, podríem dir, genètiques, com les d'una persona. I després. Hi ha unes característiques ambientals, el que menges, com et relaciones, com treballes, com vius, etc. que podríem dir que és l'escalfament global. I fa molts anys ja que aquestes característiques ambientals. És a dir, no vol dir que hagin

desaparegut les genètiques, per tant, som mediterranis i tenim maquinària mediterrània. Però hi ha aquest escalfament global, clara i únicament produït, bé, gairebé únicament produït per la crema de petroli, gas i carbó, per això ens hem de descarbonitzar, aquesta és la paraula, I aleshores, a partir d'aquí, la influència humana en el clima se situa en un 60-70% de culpabilitat. Sobre això hi ha debat, que si és un 58 o és un 67, per dir una xifra. A partir d'aquí, sí, ha vingut per quedar-se, perquè encara que ara el món fos capaç, que això és impossible, evidentment, de deixar cremar petroli, gas i carbó immediatament, hi ha una cosa física que se'n diu inèrcia, i aquesta inèrcia la tindrem dècades.

Francesc, no penjis, eh? Deixa'm saludar el David Àngela, que ens ajudarà també a il·lustrar què està passant al riu Besòs. David, què tal? Bon dia. Hola, dia.

Doncs mira, el riu Besòs està al límit de la seva capacitat, a punt de desborsar-se el seu pas per Santa Coloma de Gramenet, on el seu cabal ha arribat a baixar a 931 metres cúbics per segon. Aquest matí, una xifra que multiplica per 45 el seu cabal habitual. I tríplica el de l'Ebre. La imatge del riu és de ple, de banda a banda, ocupant tota la seva llera i els marges del parc fluvial. Davant d'aquesta situació, Protecció Civil ha emès un és alert, advertint als veïns de Montcada i Reixac, de Santa Coloma, de Sant Adrià i Barcelona, que en cas que el riu sortís de mar, siguin prudents, que pugen els pisos superiors i que no vagin ni als soterranis ni a les zones baixes. També els demana que la gent s'abstingui d'apropar-se al riu, una demanda que no s'està satisfent perquè els marges del Besòs són plens de curiosos. Es dona la circumstància que el pont del ferrocarril fa de topall i està acumulant canyes i altres residus. Segons l'ACA, ara mateix hi ha quatre punts fluvials a nivell de perill. A banda del Besòs, són el riu Mugent, a Montornès del Vallès, el Torre, el seu pas per Fogàs de la Selva, i la Riera de Gotarra, a Camllong, al Gironès.

David, tu ja fa una pila d'anys que cobreixes tota la zona al voltant del Besòs. No podem dir que comencis ara fa quatre dies. Et vull preguntar si aquesta estampa que ens estàs descrivint l'havies vist mai, tu.

No, no, no l'havíem vist mai, ni jo, ni amb la gent que he pogut parlar, que hem trobat veterans de la zona, i cap d'ells havia vist una situació similar, ni amb el Gloria, ni amb tempestes d'aquestes dimensions anteriors a aquest fet puntual d'avui.

És molt important aquesta fotografia que està descrivint el David Àngela, Perquè, clar, en molts d'aquests punts, al voltant del Besòs, ja no plou, Francesc, i segurament ja no ho farà, però l'aigua va baixant, va caient, i el desbordament es pot produir en qualsevol moment. Per tant, tot aquest efecte tafaner que provoca el fet de, ostres, és que no havíem vist mai tanta aigua, doncs evitar-la perquè hi ha una restricció en marxa fins a les dues del migdia i fins que les autoritats no diguin el contrari, tot això s'ha d'evitar, eh, Francesc?

No, no, està claríssim. Només faltaria ara mateix aquesta actitud, és temerària. També és veritat que tècnicament està baixant un palet des d'aquesta punta que citàvem, que ha citat ara el David Àngela, de 931, crec. Fa una estona fregava els 900, per tant, bé, és temerari, malgrat que estigui baixant molt lleugerament i ja hagi deixat de ploure a tota la conca del Besòs, perquè ja ho ha deixat de fer com a mínim ara mateix, És temerari perquè, com molt bé narrava el David Àngela, baixen canyes, baixen troncs, hi pot haver una obstrucció d'un pont, alguna petita onada, una represa, etc. I per tant, millor, molt millor distància.

David, ¿alguna cosa més? Sí, sí, em deixeu ofegir, ara ens acaben d'informar que la ronda del litoral de Barcelona, o B10, ara està tallada entre Sant Adrià del Besòs, justament, i el Bon Pastor, en sentit Besòs, hi ha un desviament provisional per la sortida 27.

Molt bé, gràcies David Àngela. Torna a demanar bas, perquè evidentment el riu Besòs és un dels focus que tenim oberts i en aquesta línia també fa una estona ja Protecció Civil ha enviat aquestes alertes a Montcada i Reixac, a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andrià del Besòs i Barcelona, demanant a la població que hi viu que si arriba l'aigua pugi a plantes superiors, també en la línia d'aquest desbordament del riu Besòs en alguns punts. Escolta'm, Francesc, sentint-te, ¿Es pot ser optimista de cara al que ens ve, malgrat aquest panorama que has descrit i que la petjada humana és evident que té gran part de responsabilitat?

Entenc que em preguntes globalment, com a humanitat, no passa a les dos o a Catalunya. Mira, jo sempre veig el got mig ple. El que passa és que quan analitzes la història. De dècades i sobretot de segles, la humanitat sempre ens ho pega de la mateixa forma. I fixa't el que dèiem quan la pandèmia. Escolta, a partir d'ara res serà igual. Ja veuràs com farem les coses diferents, etc. No cal que comenti on som i com anem. Aleshores, malgrat tot, canviar d'energia, perquè això és el que diu el món científic, Nacions Unides, i experts, que és deixar de cremar petroli, gas i carbó i funcionar amb electricitat i fer-ho amb electricitat renovable, doncs és la sortida i una de les vies precisament per ser intel·ligents i intel·ligents. Intentar mitigar, aquesta és la paraula, i adaptar la nostra vida. Això és un canvi ingent, no es fa ni en dies, ni en mesos, ni en anys, es fa en dècades, però ho hem de fer el més ràpid possible. I en aquest sentit. Tot el que és Ibèria, que és aquest conjunt de pobles i països de la península ibèrica, Catalunya és un d'ells, doncs estem en una situació privilegiada, que no havíem tingut. Mai. Nosaltres amb el petroli, gas i carbó hem estat, perdoneu la gruesa de la paraula, uns desgraciats, perquè no n'hem tingut, ho hem importat, i és una motxilla que portem integrada a les nostres vides, que la donem per feta, etcètera, però que sempre, sempre, sempre ens té el peu posat al coll, econòmicament parlant, etcètera, no? Donem per normal. Tot això, tot aquest món d'aquests combustibles, a partir d'aquí, l'electricitat, nosaltres som els reis, som els reis perquè tenim sol, vent, tenim biomassa, tenim geotèrmia, tenim hidroelèctrica, i bé, tot això ens pot donar un avantatge realment espectacular.

És el diagnòstic del Francesc Mauri, avui interessant sentir-lo també, sens dubte, al suplement de Catalunya Ràdio. Francesc, una abraçada enorme, et deixo perquè saludaré també molt aviat els alcaldes de Granollers i Mataró, sens dubte dos municipis grans de Catalunya que s'han vist condicionats aquestes últimes hores per les fortes puges i que estan avaluant també els danys. Una abraçada, Francesc, fins aviat.

Una abraçada, fins aviat.