Gerard López: "Perdre un germà tan jove és un trauma molt difícil de superar"

El Suplement, amb Roger Escapa. Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o, simplement, treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I, fins i tot, n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el Suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit. S'ha fet fosc a l'estudi de Catalunya Ràdio quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi i perquè torni a sortir el sol abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un peixos que va arribar al món un dilluns de lluna creixent, un home que va néixer el 12 de març del 1979. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

Just turn around now Cause you're not welcome anymore Weren't you the one who tried to hurt me with goodbye Just like I crumbled.

A ritme de Gloria Gaynor, avui rebem a l'estudio de Catalunya Ràdio, s'ha fet de nit, el Gerard López. Gerard, què tal? Bona nit. Bon dia, Roger. Bona nit, Roger. Bona nit, bona nit. Com has dormit avui, Gerard? He dormit bé, la veritat. El Gerard López, futbolista d'un munt d'equips, del Barça especialment, seleccionador català, comentarista en moltes tertúlies, en molts partits, defensant el Barça i també envoltat de madridistes, a vegades, Gerard. Has de fer equilibris, eh? Una mica de tot. A vegades a la contra, eh? I tant.

Tu ets de bon dormir? Sí, soc de bon dormir. M'agrada dormir relativament tard per agafar bé el son, però una vegada ja m'hi poso, no tinc cap problema per dormir.

I, clar, ara tinc la sensació que els futbolistes els cronometren molt les hores de descans. Sempre ha estat així? Sí. Sí, sempre ha estat així,

jo recordo partits de Champions ara que parlàvem del meu passat futbolístic i poder dormir migdiades i no tenir cap problema a nivell de no o d'estar nerviós o de no poder conciliar el son. La veritat que he tingut sempre facilitat per fer-ho i és veritat que encara que dormi tard tinc una certa facilitat en llevar-me d'hora. Em costa dormir fins molt tard, cap de setmana que podria, en canvi ja m'aixeco d'hora.

Hi ha aquella història del Raúl González de la teva època que deien que dormia en una càmera especial per descansar millor.

Allò era veritat o era una llegenda urbana? No, era veritat perquè jo m'he coincidit a la llarga amb torrenys de golf. Ara està jugant a golf com jugava a futbol. Com tots els exfutbolistes, no? Sí, molts exfutbolistes. Tu també jugues a golf, eh? Hi ha molts a aquesta casa que també, eh? Autets, etcètera. També esteu al golf. I em deia que sí, que era una forma de dormir amb certes avantatges, i sí, és veritat, va ser el primer, el pioner que ho va fer.

I després recordo una entrevista del vaquero, el José María Vaquero, a la sotana, que explicava que el Romario, per poder sortir de nit, partia les seves hores de son amb dos fases, és a dir, potser se n'anava a dormir a les 4 i dormia fins a les 8-9 del matí, anava a entrenar i després a la tarda feia la segona dormida, 4 i 4. També en sóc.

No sé si ho recomanen els metges, això. En sóc conscient perquè quan jo vaig fitxar pel València amb 18 anys, ell estava al València. Tu has compartit vestido amb Romario? He vestido amb Romario. Hi ha mil anècdotes amb ell. Doncs comencem, va, la primera.

O sigui, tu arribes. Amb quants anys et fitxen a tu? Amb 18 anys.

Venint del Barça B. Després tornes al Barça. Estic 3 anys allà i llavors torno al Barça. O sigui, tu arribes al Barça B amb 18 anys i et trobes Romario. Romario al vestidor del València. Entre molts altres veterans. Jo com a pare no estaria tranquil. Va ser una època. Ell venia de tornada, ja. Encara pitjor, m'ho poses? No, no, però vull dir que no era aquell Romário que recordem de Barcelona. Era un Romário ja vingut a menys, que el seu objectiu era marxar o tornar a Brasil, que estava mig de retirada. Però, en canvi, allà, clar, totes les vivències del vestidor i tot el que vaig viure en aquell any per escriure un llibre. Se us emportava de festa? Si tu sorties a prendre algo, que a vegades amb els joves. Jo en aquella època tenia molt bon rotllo, tenia 18 anys, i el meu grupet era aquells valencians que recordareu de l'època aquella, que eren Gulo, Albelda, Farinós, jugadors que acabaven de pujar del València B al primer equip. Mendieta també hi era? Sí, Mendieta, però era una mica més gran. Parlo de la generació una mica meva, que anàvem junts a la selecció sub-21, i clar, a vegades sí, és veritat, ens ajuntàvem per I si tu sorties a prendre alguna cosa, tu veies, et trobaves a Romario segur. Vull dir, si anaves on havies d'anar, que sabies que ell estava sempre.

Clar, i al cap d'uns anys, quan tornes al Barça, i et fitxen perquè has fet grans temporades i es gasten una pasta, tu et trobes amb Ronaldinho compartint vestidor. També, sí, sí. Has tingut el millor de cada casa.

Se t'ha encomanat també la vida nocturna dels brasilers? Quan és més jove al final sempre acaba un dia o altre fent el. És veritat que en aquella època ara ha canviat molt el futbol i ha canviat molt el que es viu en vestidor. Avui en dia entre els telèfons mòbils que et poden tirar una foto, les xarxes socials, jo crec que avui en dia. Tu no pots sortir sense que tothom ho sàpiga. En aquella època hi havia molta més sensació de muntar grup en base a fer un sopar d'equip, a fer una sortida, i ho fèiem tots. Estàveu menys vigilats. Està clar. I per un grup, a vegades ho fomentava l'entrenador, a vegades anaves al sopar i el mateix entrenador deia anem tots junts a tal lloc i anem a prendre alguna cosa, i això es feia. I era un tema normal, que ho fessis més o menys, estem parlant del Romario que ho feia cada dia. O d'un Ronaldinho que se li va. Que es va passar, diguéssim.

A tu t'ha entrenat Rashak, Van Gaal, Radó Mirantic, Rijkaard, Héctor Cúper, Ranieri, Camacho. De tots aquests, el que ha controlat més la vida nocturna dels seus jugadors, qui diries que ha estat?

El que ha controlat més les sortides va ser Cúper a València. En aquell moment ja no hi havia Romario. Romario va ser quan jo vaig arribar, estava a Valdano. I després, l'últim any meu, que va ser l'any que vam jugar a la final de la Champions contra el Madrid, que vam fer subcampionat de Lliga, Cooper, un entrenador gentí, súper competitiu i molt controlador en aquest sentit, sí que va posar fila d'agulla al nivell de les sortides nocturnes, i més a València, que és una ciutat que en època bona, falles i això, doncs, lluita de moltes ciutats d'Espanya. Tu notaves després, quan sorties, que el rendiment baixava? En aquella època no, perquè quan ets jove, jo crec que jove o no tens lesions o estàs bé físicament, tu et creus capaç de menjar-te el món. Jo crec que en aquella època que tots sortíem i sortíem normal, el que et deia abans, sense telèfons mòbils, sense fotos, sense parida, que diguéssim, et puc penjar una una cosa amb xarxes, jo crec que era un tema habitual als vestuaris. Per això a vegades hi ha la llegenda urbana que el jugador. Però en aquella època és que era el normal. Ningú ens deia res. Nosaltres sortíem a València en època molt bona de l'equip guanyant i l'equip estant bé i la gent et veia de nit i ningú t'increpava, ningú deia res. Tot depèn una mica de com vagi els resultats i com estigui l'equip.

Éreu joves, éreu. Sou atlètics, parlo en present, va, Gerard. Sou rics, sou guapos, sou famosos.

Com t'ho fas per no tornar-te boig? No, mantenint una mica l'origen d'on ets i mantenint els peus a terra. En el meu cas, mai he tingut, o tinc la sensació que mai he tingut uns deliris de grandesa ni res d'això. Per què? Perquè soc de granollers, perquè tinc els meus amics des de petit que els mantinc avui en dia, perquè els meus pares han sigut treballadors i els he vist tota la meva vida aixecant-se ben d'hora per anar a treballar, perquè els meus germans han cuidat de mi quan els meus pares estaven treballant, i perquè no perquè canviï la vida en el fet de jugar a futbol i puguis guanyar diners i puguis ser famós en aquest cas com deies tu has de sacrificar tot el que ve perquè el futbol és efímer el futbol s'acaba un dia i ens retirem joves. I tenim fills, i tenim família, i jo li vull inculcar als meus fills els mateixos principis i valors que m'han inculcat a mi els meus pares.

Però quan tens 18-20 anys, arribes a València, ets guapo, ets atlètic, ets ric, ets famós. Deu haver-hi un moment que dius, bueno, prou de lligar ja, no? O sigui, que dius, és que prou ja, m'ho aturo perquè això no puc donar la base. Però en aquell moment no ets conscient de tot això.

Tu jugues a futbol, ets jove, et van bé les coses, però jugues a futbol i et deus al futbol. I el que vols fer és una carrera llarga de futbol amb la qual cosa tu vius el present. No pares a pensar tot això que m'has. Això ho pensem a la llarga, quan et retires i llavors ja no ets. Si m'hagués cuidat més, s'hauria guanyat algun altre pilotador. Bueno, sempre fas coses en la teva vida de les quals te'n arrepenteixes i altres que dius, home, he fet molts sacrificis per arribar fins aquí. Ningú arriba a l'elit del futbol, una, sent mal jugador, ningú arriba a primera divisió sent mal jugador, i segona, ningú arriba cuidant-se realment. Jo he sacrificat moltíssimes coses que han fet els meus amics d'adolescència o de joventut i. Hi ha alguna cosa que et sapigués haver sacrificat? Sí, aquest grup que et dic de Granollers, que són els amics íntims que els mantinc avui en dia, jo me'n recordo de fer escapades per anar a València a un concert d'obrir un pas, o de, ara relacionant-ho amb la música, o venint aquí A mi m'imagino Gerard López a un concert d'obrir un pas. Bueno, o la festa major de Granollers, que hi havia el Corrafoc, hi havia el Correio, un dissabte a la nit, que tu jugaves diumenge, i jo amb 17 o 16 o 18 anys, que ja estava al futbol professional, no? Som al Suplement, som a

Catalunya Ràdio, això és l'Eclipsi, sempre demanem als convidats tres cançons. Per una nit de festa, el Gerard López ha escollit una cançó que dubto que li ensenyés Ronaldinho.

I moltes més coses també. Un llavis di que hi ha un pistatxo. Bona nit.

Antonia Font per una nit de festa. La compres o no? I tant que la compro, home, i tant. Sí, sí, home, soc la primera filasteria amb Antonia Font. Perfecte. Soc gran fan del grup mallorquí. Els has pogut veure en directe alguna vegada? No, i vull. Ara tornaran, tot i que han passat un estiu una mica trist perquè han perdut un dels membres importants. Però bé, també, Sacrificis vol dir no haver pogut perdre segurament alguns dels concerts importants.

No, no, és una de les coses que no he fet encara i la tinc pendent de fer-la. Anar en directe a un grup com Antònia Font, que es van separar durant moltíssims anys, que em recorden aquestes sortides per Granollers amb el meu grup d'amics, d'anar al cotxe i posar aquesta cançó o altres, Alegria, i altres a tot trap al cotxe, i. I sí, per una nit de festa em posaria aquestes cançons perquè és un grup que emporten això, els records d'aquestes èpoques.

Dius, la vida dels futbolistes és efímeres molt curta, tu et conserves molt bé, t'has cuidat, has continuat fent esport, però deu haver-hi companys també que es deixen anar després de tota una vida, no? T'ha costat continuar fent esport, continuar-te cuidant? Tens el coquet de que necessito jugar a futbol perquè ho porto fent? Continues jugant a futbol o simplement el golf

ara és el teu esport? No, no, no, continuo jugant. Tens raó, vull dir, em considero una persona que m'he retirat, que. Tu quan et retires perds la rutina. Al final, un es retira del futbol amb 32, 33, 34 anys, en el meu cas van ser 32, i tu perds la rutina, perquè no estàs obligat a anar a entrenar als matins, ningú et marca les pautes ni d'alimentació, ni de gimnàs, llavors depèn d'un mateix. A mi, al principi, els primers mesos, el primer any, em va costar recuperar aquesta rutina, llavors quan vaig veure que s'havia acabat tot i que ningú t'obligava a fer res, vaig dir que ho has de fer. Tu mateix. M'agrada cuidar-me, m'agrada fer esport, no només el golf. El golf és un hobby, m'ho passo genial, m'encanta, però sí, soc una persona que faig esport habitualment. Què fas d'esport, ara? Petit gimnàs a casa, amb una cinta, amb una màquina elíptica, amb unes màquines de peses, faig molta goma, comparteixo amb la meva dona, amb els meus fills. Ara és un altre tipus d'esport, jugo amb els Legends del Barça, que també, vulguis o no, al final ens ho passem bé perquè viatgem i ens tornem a ajuntar. I no només Barça, sinó Legents Mónaco, Legents València. Et van trucant per jugar partits a nivell. Durant l'any, potser acabo jugant 15 o 20 partits de futbol.

I com et trobes al terreny d'això? Ara quants anys tens? 47. 47. O sigui, et notes millor que la resta de Legents o? O dius, ostres, aquesta aturada hivernal

li ha anat malament. Hi ha de tot una mica. Hi ha gent que es manté molt bé, la que deies abans, hi ha gent que tu el veus ara i dius, estàs igual, igual que a vegades em passa a mi, estàs igual. No, no estic igual. Estic molt pitjor que quan jugava. Però, a nivell de la primera impressió que tens, hi ha jugadors excompanys meus que els veig bé i altres que dic, nano, estàs fotut.

Clar, però amb 32 anys que se t'acabi la carrera professional,

tu per què vas plegar tan aviat? Perquè vaig començar molt jove, vaig començar amb 17 anys, l'any que et comentava el Barça B, abans de marxar a València, tenia 17 anys i ja era a segona divisió A, amb la qual cosa jo vaig fer una carrera de 15 anys com a professional, que és la carrera mitja de qualsevol jugador, passa que si tu surts o arribes amb 20, normalment allargues fins als 35, no? En el meu cas vaig començar molt jove, amb 17, i vaig tenir moltes lesions. És ver, jo tinc 8 operacions a sobre, amb un tendó d'aquiles, amb meniscus, amb creuat, vull dir, al final són moltíssimes lesions en una carrera relativament curta, i estava a Girona, tenia un altre any de contracte vaig ser sincer amb mi mateix i vaig dir, ja no ets el Gerard que havies sigut, dona pas als més joves. Hi ha gent que intenta allargar la carrera fins que no pugui més, i jo vaig considerar que segurament em quedava un o dos anys més de futbol, però ja no al nivell que jo considerava apte per ser professional. Tens 32 anys,

tens la vida econòmicament bastant solucionada, si no solucionada del tot, però tens 35-40 anys de vida laboral útil per davant, si vols, si t'ho proposes. O no, o pots decidir no fer res, que al final el cap també se't fon, suposo. Aleshores, tu aquí, bé, t'has reinventat com a entrenador, no?, ho vas provar al Barça Atlètic, també com a seleccionador català, ara com a comentarista, tens una nova feina.

Sí, et retires jove. Sense haver guanyat els diners suficients com per viure de rentes. No? No els vas guanyar? Els contractes d'avui en dia de qualsevol jugador no tenen res a veure amb els contractes de l'any 97, 98. Vaig guanyar diners, que els vaig O per sort he sigut una persona molt coherent a nivell d'inversions. Però si tu no fas res, amb 32 anys et retires i comences un ritme de vida fort sense treballar, sense tenir, diguéssim, cap tipus d'ingrés des dels 32 fins endavant, no arribes a bé, eh? Vull dir que ni els meus fills tindrien segurament una herència forta. Vull dir, jo m'he de reinventar quan em retiro, em costa el que he dit abans uns mesos, però ja de seguida em truca Televisió Espanyola en aquell moment que tenia la Champions, començo a comentar Champions a Televisió Espanyola i l'any següent em truca el Joan Maria Farràs per entrar a TV3 amb el Bernat Soler, comentar la Champions i allà provo el món dels mitjans de comunicació i és un món que em sento a gust, m'agrada el futbol, m'agrada. Explicar-li a la gent com veig el futbol, el to sempre és un to que arriba bé a les cases, i sí que és cert que el 2015 entro a l'etapa d'entrenador del Barça B, faig una gran feina, crec, pujant a l'equip a segon A, i quan acabo el 2018 no acabo de tenir alguna proposta, segueixo enganxat al món de les banquetes i torno a entrar, Diguéssim, als mitjans de comunicació, a TV3 i a Movistar, a Canal Plus, en aquest cas, també comentant tots els partits. Però si ara mateix et vingués un club i em tornaria a plantejar d'entrenar, no és que hagi tancat una etapa. I el tema de la Federació Catalana no és només el ser seleccionador català, que per mi sempre ho dic, un orgull i un càrrec molt important, tot i que ens costarà molt competir de forma oficial, sinó que també col·laboro molt més enllà amb la Federació.

Diries que la selecció catalana hagués fet un bon Mundial? Sens dubte. Ja sempre ho comento, no? Per guanyar-lo, potser fins i tot, perquè tu mires la alineació d'Espanya. Cucurella, Cubercí, Eric García, Joan García, Lamínia Mal, Dani Olmo, Marc Povill, Víctor Muñoz, David Raya. Tots aquests els pots tenir tu.

Tots aquests els podries tenir. Molts d'altres que han anat al Mundial. I sempre que he de fer una llista de convocats, tinc problemes per fer-la, perquè el talent que hi ha a nivell català mundial és. És brutal, jo crec que és la millor generació catalana de tota la història. No ens deixaran competir, o és la meva opinió, no crec que ens deixin competir de forma oficial, perquè tampoc es volen trobar un Catalunya-Espanya i amb tots aquests jugar amb nosaltres. Aleshores crec que serà molt complicat, però sí, seríem una selecció que

jugaria europeu, que jugaria mundial I que si a Espanya li treus els jugadors catalans i els fas enfrontar a Catalunya, potser la favorita és Catalunya,

segurament. Està clar, potser dir que no. No és un tema fàcil d'afrontar. Per part de la federació entenc que s'hagi de mantenir una mica l'espurna d'anar fent partits. L'any passat vam fer un contra Palestina que a part va reivindicar tot el tema que estava passant i per mi sempre que hi ha un partit és una forma maca d'ajuntar-nos. Hi ha molts jugadors que durant l'any, el Marc Bartra ha estat tots els dies Geri, quan hi haurà partit? Avisa'm, tal. El Gerard Moreno. Hi ha moltíssims jugadors catalans molt bons.

Diries que el futbolista és més fidel a l'escut o al sou?

Depèn d'on creixis, depèn del que sentis. Sí, però és un cas especial. Jo el vaig tenir al Barça bé. Per això t'ho dic. El vaig tenir al Barça bé, el vaig pujar del juvenil. Per mi era un jugador, és vàlid pel primer equip, però el club no el va veure vàlid pel primer equip. Aleshores ell s'ha hagut de buscar una carrera. Aleshores si tu aquí no has confiat en ell i ell ho va fer bé quan va marxar, va anar a l'Eibar, va anar a l'Eibar, va anar al Getafe, ha anat creixent, va anar a Anglaterra, Chelsea, i ara li ve el Madrid, què fa el Marc? Diu, no, no, jo, com que soc del Barça, volia jugar al Barça des de petit, què faig? No, no vaig al Madrid, perquè és una oportunitat. Aleshores, l'entenc perfectament, em fa mal, perquè tant de bo hagués jugat al Barça el primer equip, i jo era dels que en aquelles reunions del 2015 al 2018 amb el club. Els deia que per mi Cucurella i Grimaldo, que eren els meus dos lateral d'esquerra, per mi érem jugadors vàlids, segurament no per ser titulats en aquell moment, perquè hi havia Jordi Alba, i ell era el gran Jordi Alba, però quan el Jordi anés començant a afluixar una mica, tu ja tens gent preparada, el que una mica s'està fent ara, en aquell moment no ho veien així.

A l'Eclipsi sempre demanem que el convidat ens expliqui la millor nit de la seva vida. Endavant.

A nivell personal o a nivell professional? A nivell personal no pot ser les dues nits que he tingut els meus fills, això no s'oblida i són nits molt especials. Els meus fills vam néixer a casa, vam tenir els nens de forma natural a casa. El mateix dia de l'any, el 2011 el nen i el 2015 la nena, vam néixer el 15 de març, dos-dos. Ho vau decidir que fos així o es va donar.

No, ara hi ha futbolistes que també es agendan la data del parc.

Sí, però se'n van a l'hospital i ho preparen i ho necessària o el que sigui. De forma natural. Per això dic que va ser coincidència de forma natural.

I els vau tenir cas, eh? Ho va decidir la teva dona? Ho vam decidir junts. Ella ho va plantejar i jo vaig recolzar-ho al 100%. Que valents. Per tant, van néixer el mateix dia de l'any amb quatre

anys de diferència. I de nit, sobretot. El nen a les 6 de la tarda, la nena a les 6 de la matinada. O sigui, la nit de la nena, més durilla que la del nen. I qui hi havia a casa aquell dia? Nosaltres i dues. Llevadores. Nosaltres i podem dormir ja al llit o podem sopar. Vaig fer uns bikinis i res, alguna cosa per picar per sopar al llit amb el nen al costat quan va néixer i amb la nena va ser l'esmorzar que va ser posterior. Aquesta és la millor nit, sens dubte, mama. T'agradaria que es dediquessin al futbol? El nen juga, el nen juga a l'Europa, el cadet A, el cadet de segon any, divisió d'honor, cada any jugarà contra els grans de Catalunya, Barça, Espanyol, Girona, Damm, etc. I per part meva cap a ell no té cap pressió, només té recolzament. Vull dir, m'agrada anar als entrenaments, m'agrada parlar amb ell, però no té. Respecto molt els entrenadors de futbol base, crec que fan una feina increïble, no m'hi posaria mai, diguéssim, tenen el seu espai. De què juga? De mig centro també, de doble vivó de mig centro, però em fa molta il·lusió veure'l perquè li veig coses meves però altres que s'està fent ell mateix no vull que tingui la pressió de perquè el pare hagi jugat o hagis de jugar, vull respectar-lo i és un gran estudiant i tots dos venen amb unes notes a casa increïbles, la nena també li agrada a l'esport els dos juguen a golf també, juguen a tenis és una família molt esportista la meva dona està tot el dia fent esport.

I de fet tu vens d'una família molt futbolera i molt esportista també, éreu tres germans, tots tres vau jugar a les categories inferiors del Barça. El primer equip també. I vau passar per la Masia, tot i que crec que tu després no t'hi vas quedar del tot a la Masia.

Som l'única família a la història del Barça que els tres germans i el pare han jugat amb el primer equip. El meu pare va jugar dos o tres partits a època del Koala. El Sergi, que ens va deixar fa 20 anys, el meu germà gran, va jugar a temporades al primer equip, època del Benevols, de l'inici del Johan, el Juli, el germà mitjà, que jo em porto 10 anys amb el Juli i em portava 12 anys amb el Sergi, en Juli va arribar a debutar també en partits de Copa Catalunya al primer equip, i jo he sigut el que ha fet més carrera en 5 temporades i 7 anys en el futbol base. Però és l'única família, això el club una vegada ens va donar una placa als pares, l'única família que pare i 3 fills han jugat amb el primer equip. Què us donaven per esmorzar? Eh. A Granollers què hi ha? A Font d'Europa? A Font d'Europa.

Doncs un esmorzar de forquilla. Explicaves que vas perdre el teu germà, el Sergi, que també era futbolista quan era molt jove. Què va passar?

Va ser un cop molt fort. El meu germà s'havia retirat relativament jove amb moltes lesions, va tenir problemes de depressió greus, va anar a marxar a viure a Argentina, va ser pare, es va recuperar, va ser pare, i la distància tampoc sabem el dia a dia, però va entrar en una gran depressió. I el vam anar a buscar a Argentina, jo estava jugant a Monaco, va anar el Juli, l'altre germà meu, a buscar-lo per portar-lo aquí, per estar envoltat dels teus, i al cap de pocs dies d'estar a Barcelona va decidir poder posar fi a la seva vida. Uau. Com se supera un tràngol així, a nivell familiar? Si és que es pot superar? No es pot superar, els pares és impossible que ho puguin superar, està clar, i per part dels germans intentar parlar-ho a vegades amb naturalitat, tot i que sempre tens la sensació que es podia haver fet més, i llavors acabes pensant que és una decisió que es pren, o que pren un mateix, que és molt valenta, dintre de la covardia de poder posar fin a la vida, ho has de fer, i en el moment últim de fer-ho, això només ho fan els valents, i que ens quedem amb lo bo, però sí, va ser traumàtic per tots, evidentment. Ell tenia 39 anys, jo tenia 20. Estava a Monaco, era el primer any meu a Monaco, 26 o 27 anys. I, clar.

Tots tres futbolistes amb la pressió també que suposa l'exigència. No sé si hi havia rivalitat entre germans, competitivitat, de qui és el més bo, aquest arribarà, aquest li costarà més. Al final, el teu germà gran, el Sergi, que era el gran,

per ser el gran havia de ser el bo? Va ser familiar tot. El meu germà era un dels millors jugadors que ha vist el futbol base del Barça, dit per moltíssims experts de l'època. I també va fitxar com jo amb 11 anys des de Granollers a Barcelona, va anar a la Masia, va tenir mala experiència amb els estudis allà, per això jo no vaig anar a la Masia, perquè els meus pares van dir, com que el Sergi va deixar d'estudiar amb 15 anys, el Gerard es queda a Granollers, i que pugi i baixi amb un transport del club. Però el Sergi, molt jove, ja va dotar amb el primer equip i va jugar increïblement bé fins que les lesions el van començar a matxacar. En Juli era un potser no tenia tant talent com en Sergi i jo, però era dels tres el més treballador, el que més li posava hores als estudis. Va fer Sade, va compaginar la carrera de futbol amb Sade. Aleshores, ha sigut l'exemple, diguéssim per mi, en quant a compaginar una carrera i jugar a futbol, que també va jugar a primera divisió. El Juli va jugar a l'Alavés, va jugar al Mallorca, va jugar al Valladolid, va jugar amb diferents equips a primera. I a mi em van cuidar, els meus germans entre ells dos entenc que no competien perquè en Juli sabia que el Sergi era un geni que no en surten tants i en canvi jo era el petit, jo era el mimat, a mi em van cuidar des de molt petit jo recordo el Juli portar-me a Granollers als entrenaments quan jo tenia 7 o 8 anys portar-me després a casa, feia càrrec de mi i no et vas quedar allotjat a la masia tu, anaves i tornaves de Granollers. Sí, sí, perquè ja et dic, en Sergi va tenir, o en uns pares van considerar que, és que la masia de l'època aquella no és com ara, era una masia que no hi havia tant control, que sí, el club et posava una escola a prop de la masia, anaven tots junts caminant quan eren. Hi ha molta llegenda també al voltant. Aleshores, amb 15 anys el mon germà va deixar d'estudiar sense saber-ho els meus pares. Els meus pares es van enterar al cap d'un any o un parell d'anys que en Sergi ja no anava a l'escola. Aleshores, quan anava a venir a buscar-me el Barça, jo tenia 12 anys, que estava a l'alabí del Granollers, ells van dir no, no baixarà la masia perquè tenim la mala experiència d'en Sergi. Si li poseu un transport, llavors va coincidir una gran generació de jugadors del Granollers en aquella època, aleshores vam fitxar quatre jugadors, no va ser només jo, sinó que vam fitxar quatre, i ens venien a recollir a l'escola, jo anava a l'escola Pia juntament amb un altre, i altres dos anaven al Cervató, que era una altra escola del Granollers, i anàvem junts, baixàvem, entrenavem i tornava a pujar, arribàvem a quarts d'onze a casa a la nit.

Per una nit d'insomni, el Gerard es queda amb aquesta cançó.

És el Franco Bo, Franco Batiato, amb aquest centro di gravita permanente que ha escollit el Gerard. La compra està bé, home.

De moment molt bona selecció musical, sí. Una mica clàssic, tot una mica. Està bé, està bé, ens entendrem aquí. Soc un gran fan de Franco Batiato, però no sé. És un. Bueno. Jo tinc la potestat, a mi els meus fills no han aconseguit inculcar-me a la música moderna, és a dir, vas bé. Sóc més jo que els he inculcat la música clàssica. I te n'has sortit? Quants anys tenen ara ells? 15 i 11. Però el cotxe, quan tu connectes el telèfon i et surt l'Apple Car, la música la controles tu. Tinc els meus fills al darrere i no poden agafar el mòbil i posar les seves cançons. Tot això d'Antoni Afon, Franco Batiato, etc. són música que jo porto al cotxe constantment i ells són uns grans fans també.

S'han tornat fans del Franco Batiato. Correcte. Està bé, està bé. Què t'ha fet treure el son a nivell futbolístic? Tot l'episodi Negreira, per exemple?

No, perquè he de declarar ara, al mes de novembre m'han citat al jutjat per declarar ajuntament el delegat del Barça B en aquell moment. Però per què? Perquè rebíeu els informes? Perquè jo era entrenador del Barça B durant aquesta franja 2015-2018 i prenc declaració com a testimoni al mes de novembre citat pel Barça, perquè el Barça ha de defensar-se. I jo he de dir la veritat, que a mi és un tema que m'és absolutament igual el que passi o deixi de passar, ni en sé la gran majoria de coses que hauran passat, però l'únic cert per mi durant aquests tres anys, que jo cada setmana rebia un informe de l'àrbitre que em anava a xiular el següent partit, i això és una realitat que vaig veure en tres temporades. Informes de. De com era l'àrbitre que em anava a xiular. Penseu que en aquella època la segona B, que ara és la primera federació. No té els àrbits coneguts que tenen a primera divisió o a segona A. Vull dir, a mi em passaven un informe que redactava i me'l passava directament al fill de l'Enriquez Negreira, el Javier Enriquez, i a mi era un informe que em servia d'utilitat 100%, perquè jo podia entendre quin àrbit desconegut em anava a xiular, no sé, el camp del Cornellà, el camp del Cullà o el camp de l'Eldense, no sé. Aleshores jo aquest informe me'l veia, doncs aquest diumenge proper tindràs un àrditre, casero, tarjatero. No protestis, sí. Aleshores jo aquest informe me'l llegia, els hi deia als nanos i els passava al vestuari. Alanyà, Cucurella, Fali, tots els jugadors del Barça B aquest informe se'l veien. I era cada setmana. Tu que ara toca treballar a Madrid ja en sou capa amb això. No, perquè a vegades m'ho han dit. Jo vaig a Madrid o agafo l'AVE o el pont aèria, moltes vegades m'han parat. No, és que jo tinc una sensació de normalitat i tranquil·litat total, jo, amb tres anys d'experiència al Barça B. El que va passar els 15 anys anteriors o la quantitat de diners que s'han pagat, això és un tema que jo la desconec 100%, no? Però que et marcarà de per vida? Ja ho sabem, això, que èticament o moralment. Potser és una cosa que el Barça no va reparar en aquell moment i que aprofitaran això per tirar-t'ho encara pels segles dels segles. Això és una evidència.

Per una nit tòrrida anem acabant. Això no t'ho compro. No? No t'ho compro. Per què? No, perquè A veure, va, que l'audiència ho jutgi, va.

Massa obvi, massa obvi. Sí, no? No he sigut original. No ha entrat bé, no ha entrat bé aquí. Però no la pots sacrificar. No la pots sacrificar. Va, que soni, que soni.

Més sucre no hi podem posar. M'ha perseguit tota la meva vida, des que soc adolescent. És un clàssic de la nostra generació. Va sonar el casament teu? Sí que va sonar. No va sonar. Podria haver sonat. Podria, podria.

Podria haver sonat. Com la vas conèixer, la teva dona? La vaig conèixer aquí a Barcelona, a un local a prop d'aquí. De nit? Sí, de nit. No m'expliquis res més. No, no, no, però el 2001 va ser, quan jo era jugador del Barça, i són ja 25 anys aquest any. Imagina't. Gerard, un honor.

Aquest any acabem l'Eclipsi amb la mateixa pregunta, que és què faries l'última nit de la teva vida?

Ja la sabia, però és complicada respondre-la, perquè és que no t'ho vols ni imaginar. Ser conscient que és l'última i que no saps què passarà, són aquestes preguntes que tots ens fem moltes vegades, i dius, què hi haurà? Tu, quan deixis tot, seràs conscient que has deixat tot? Podràs mirar quina reacció deixes amb els teus? Són respostes que, com que no tenim, i ens les fem, prefereixo no m'imaginar-m'ho. Entenc que seria. Home, un 0-5 al Bernabéu com a última nit. No, perquè seria fora del futbol. Seria fora del futbol, no seria res a veure amb el futbol. Seria rodejat dels teus i dels teus fills, de la teva família, intentant, però clar, tenir la sensació que s'acaba tot, jo és que no m'ho he vingut ni a imaginar. Tant de bo no sigui així.

Gerard López, una abraçada, moltes gràcies. A tu, Roger. Has sortit al sol.

Molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on és tu però dins la meva copa veig reflexada la teva llum El Suplement Ràdio amb

Esperit de Cap de Setmana amb Roger Escapa.