Guardiola i Terribas l'any 2023: "No seré el Ferguson del City"

El suplement, amb Roger Escapa.

Cada diumenge a aquesta hora, Marina Laminos, bon dia de nou. Molt bon dia. Fem un recorregut a través de l'arxiu d'aquesta casa. Més de 40 anys, avui, on ens connectem, Marina?

Doncs avui dia gran, precisament, 40 anys, un aniversari que commemorem amb una programació especial aquell dia, el dia que Catalunya Ràdio, que aquesta casa va fer 40 anys amb moltíssimes cares conegudes, amb molts retrobaments. Home, un dia per la posteritat que va deixar grans moments que, de fet, en podrien sortir d'aquí uns quants malalts, eh?

És un record molt recent, perquè només marxem 3 anys enrere, perquè això va ser el 2023, no fa ni 3 anys encara, 20 de juny del 2023, i aquí va haver una desfilada considerable.

Sí, van passar moltíssimes coses, entre d'altres, per exemple, que Mònica Terribas va tornar a l'antena del Matí de Catalunya Ràdio i ho va fer amb una conversa que avui recuperem i a l'altura de l'ocasió.

Esteu escoltant aquesta programació espacial de Catalunya Ràdio avui, 40 aniversari d'aquesta casa de la que s'aprèn, on s'aprèn i s'aprèn també amb els altres, amb la gent que hem conegut. Abans escoltàvem el racó de pensar. Si hi ha algú que sembla sempre que té temps per ser el racó de pensar és la persona que tinc aquí al costat. Reflexiona abans de parlar, ho fa des que era menut. Quan va néixer a Catalunya Ràdio aquell juny del 83, un jove de 13 anys estava a punt de començar la seva trajectòria professional. La vida ha fet que l'antena de Catalunya Ràdio hagi caminat en paral·lel a la seva carrera esportiva.

Per tant, un esportista reaixit que a qui li agrada molt pensar, a qui li agrada molt reflexionar, per tant, van quedant poques possibilitats. Amb 40 anys a més de trajectòria, Un home discret i un home que aquell dia va trepitjar l'estudi de Catalunya Ràdio.

I des del Departament d'Esports d'aquesta casa, les retransmissions de futbol d'en Joaquim Maria Pujal s'ha estat testimoni del creixement personal i professional de qui avui és el millor entrenador de futbol del món. I mentre dic això, com sempre, té el cap una mica cot, pensant, ara què diu aquesta, perquè aquell xaval de 13 anys que ja havia ullat al Barça quan jugava al gimnàstic de Manresa el 1983, era i és una persona cauta i discreta. No queda cap dubte,

millor entrenador del món de futbol, cap cot, persona cauta, persona discreta, efectivament no podia ser un altre. Avui recuperem aquella conversa entre la Mònica Terribas i el Pep Guardiola, l'antena de Catalunya Ràdio, per celebrar els 40 anys de l'emissora. Van ser 17 minuts de conversa amb alguns grans moments que avui anirem reescoltant.

El seu entrenador, Ramon Casado, i un dels seus companys, Josep Garcia, d'aquella època, el recorden així en aquells inicis dels anys 80.

Era jovenet, o sigui, no tenia l'edat encara per jugar, va venir el nano aquí, el vam provar, de conya, però de conya, posava el peu com un àngel. Una de les coses que jo li havia dit diverses vegades, i em sabia greu, perquè era un nano que més aviat tirava timi, és que li deia Pep, ets un jugador de patofeu.

Devia ser cap allà la temporada 83-84. Era el segon any de la 20 i era el dia del gimnàstic de Manresa. Anaven pels camps i ja tothom sabia qui era el guardiola, tothom deia com jugava, ja se'l volien emportar cap al Barça. I, bueno, així un dia li diu, hòstia, t'imagines jugar un dia aquí? I, bueno, a vegades els somnis es fan realitat i així ens va fer.

Doncs així comença, tirant de meroteca, aquesta conversa per la posteritat.

Pep, molt bon dia. Molt bon dia. I moltíssimes gràcies per ser aquí. Clar que sí, feliç aniversari. Senties el Ramon Casado i el Pep García, no em facis això, recordes aquest moment? Recordes que et veien així?

No, no, això és un regal, és un regal, sentir quina enyorança, sentir el Josep García, sí, també, com no, però sobretot el meu primer entrenador, el Marçal i el Casado han sigut, i penso no sovint, però de tant en tant hi penso.

Doncs així comença, en Mònica Terribas, d'alguna manera, enfrontant Pep Guardiola a aquestes declaracions dels seus primers entrenadors, companys, i també a les seves primeres declaracions. Alerta que les sentirem als mitjans de comunicació el dia que Pep Guardiola va debutar com a jugador.

Tu vas debutar el 16 de desembre del 1990, el Barça contra el Cádiz. Aquell dia, atenció, perquè ja analitzava.

S'ha guanyat i els rivals que tenim més a prop, que el Barça té més a prop, estan a 6 i a 7 punts. Això és l'important, que el Barça da. Depèn d'ell. Jo en els vacances ara d'uns dies marxar amb 6 o 7 punts, això és molt important. Comptens el debut i has de veure què passa.

Ja analitzaves, ara tenim uns dies, tal, tal, no sé què. Aquesta consciència d'analitzar-ho tot ja la tenies de petit, no?

Bueno, va ser una. Aquest tall de veu és analitzar una mica. Bueno, escolta, però eres molt petit. La taula classificatòria. Eres petit.

Un Pep Guardiola més poc golejador. Gols no en vas fer gaires, t'he de dir. Per tant, quan el Puyal cantava els teus gols, els cantava en plan, bueno, apoteòsic, perquè en vas fer pocs de gols. Poquíssims. I dos contra el Valladolid, perquè el Robert Prat, quan va estar capbussant-se en els testimonis que hi ha, radiofònics, de la teva trajectòria esportiva, que n'hi ha molts, però de quan marcaves, va trobar dos gols contra el Valladolid. O sigui, el ballador literal, el teu. Sí, un manatge d'Eusebio.

Me l'estimava molt, me l'estimo molt. En sentim un.

De falta la picarà Guardiola. El Barça té 5 jugadors, 6 dintre l'àrea. Cap a la pelota, Guardiola. Pica directa, Guardiola, gol!

Gol, gol, gol!

Tu no recordes especialment els teus gols? Sí, els recordo tots. Em vaig fer 11 en uns anys. Imagina't. Un per anys. La memòria aquesta no falla mai.

I més enllà de tot plegat, és una conversa també interessant perquè es deixa de banda l'actualitat futbolística. Pep acabava de guanyar el triplet aquell any amb el City. De fet, feia pocs dies el seu segon triplet després de la consequita amb el Barça el 2009. És, a més, aquell estiu en què Gundogan marxa de l'equip blu per acabar el Barça, però no es parla d'això a la conversa, és una entrevista sobre vida, reflexions, moments també per mirar enrere, per exemple, aquell positiu en control antidòping l'any 2001, quan Pep Guardiola ja jugava a Itàlia.

Dèiem que la teva vida ha travessat, no? També la vida de Catalunya Ràdio, has viscut moltes travessies del desert, ara ja ningú recorda, jo recordo especialment la teva època breixa, les falses denúncies, l'absolució per la via civil. Jo recordo parlar amb tu aquella època, no? I deies, no, no, per la via civil, perquè jo vull demostrar que això és injust, no? I quan ja ho vas tenir resolt i quan et van donar la raó, vas venir a la nit al dia, havies lluitat per la via més difícil, no? Mai t'han fet por les carreres de resistència? Aquesta és una de les grans carreres de resistència de la teva vida, eh?

No, jo crec que un quan sap que té la raó ha d'anar contra tot i contra el món i contra el que calgui. Molta gent no pot fer-ho, jo tenia, no la sort, però la possibilitat de fer-ho i s'ha de fer. Probablement sí va ser de les coses més dures vas amb 30 anys a provar una nova experiència t'has fet 200 milions de controls a Barcelona per jugar a Europeus, Mundials la Copa Europa en aquell moment i vas a jugar al Brescia per provar una nova experiència i et faràs tu mateix mal per augmentar les teves performances és una mica nonsense però és com s'ha de ser quan tu un té la raó ha d'anar fins al fons.

Més reflexions aquell dia que ens deixa Pep Guardiola.

Més reflexions aquell dia que ens deixa Pep Guardiola. Quan tot et va a la contra, psicològicament, com remunta un equip? Ostres, quan has perdut. Ara aquest any, perquè tot ha anat de sina, no? Però tu segur que tens el record d'altres temporades, no? No, inclús aquesta.

Una temporada, jo quan comencé d'aquí tres setmanes, no penso que tot anirà bé vindran coses, vindran trebancs això és part és a dir, no he pres molt temps d'intentar amb això d'equip que deia, gent que et facin no que et facin riure, que sembla que siguin bromistes, sinó gent positiva amb totes les fenes, tenir al costat gent preparada, evidentment, si no, no estarien allà però sobretot gent que et facin passar bé l'estona.

I a tomb d'això, també de la importància d'envoltar-se a un bon equip, del secret del seu èxit com a entrenador, li he demanat a Mela Terribas que ha de tenir un bon equip perquè funcioni, i a més en un món com el del futbol, tan ple d'egos i també de certes individualitats. Perquè no totes les maioneses

lliguen, a vegades dius, ostres, hi havia un equip de nassos perquè tots eren boníssims, però la maionesa no va lligar.

Però els que no lliguen ells sols s'aparten del grup hi ha coses que ni les has d'executar o dir o fer perquè passen hi ha una manera de fer que tothom s'hi apunta i el que no s'apunta

ells sols s'aparta i també molt interessants les reflexions que fa sobre l'aparició de les xarxes socials i pensem que clar des que va començar a jugar i fins i tot a entrenar fins al dia d'avui les xarxes és un element que ha aparegut i que ha trastocat també la vida dels futbolistes a cap a peus.

Un moment, això sí que ha canviat, de quan tu vas començar l'any 83-84 a ara, no? Com es controla això?

No, però no només la nostra, qualsevol, la teva, qualsevol de. Tothom, tothom està. Jo he vist partits en què en jugadors han jugat extraordinàriament bé, sota el meu punt de vista, i haurien d'estar feliços, entren al vestidor, posen el seu d'allò, hi ha un comentari dolent i es posen tristos. I al contrari, partit que ha jugat. Molt malament, perquè es futbol, perquè passa, hem perdut dos partits, però li diuen que un comentari o que bé ha jugat, i està feliç. I això és un drama. La teva opinió és la que ha de pavar, la que dius, tu saps si has jugat bé o malament, o si estàs bé o malament, no sé si tens un altre.

I ja cap al final de l'entrevista, quan Guardiola ja es va obrint, parlant una mica més, arriben les preguntes potser més incisives, sobretot més encarades al seu comiat del Barça, i aquell, m'he cuidat.

Escolta, quan vas marxar del Barça vas dir que t'apretava el cinturó, que necessitaves deixar-te anar. A Manchester no t'està passant. Té a veure amb Catalunya, té a veure amb la pressió, que és ser el millor aquí, a casa.

És més de flor de pell sí, a casa tot és més sensible és l'entorn allà és un partit de futbol durant la setmana jo no veig un periodista el que passa dintre queda dintre si guanyes ets un gent si perds ets molt molt dolent passa allà i passa a tot arreu però el dia a dia és molt més tranquil l'amor dels oficials és incondicional tu ets els meus mentre posis el que posis l'esforç. No passa res. El dia a dia és molt més. És molt més relaxat. Per això hi estic tant de temps. Jo també soc una persona. M'agrada molt la meva feina, però també tinc vida. I aquí tot és molt més intens. Entrar al Barça és totalment diferent.

Home, aquí sí que se sincera i explica el que tothom sap, que desgasta molt més aquesta banqueta. Aquesta entrevista era el 2023, aleshores Xavi s'asseia a la banqueta culer. Perquè estimes inevitablement això,

el Xavi, quan hem parlat sempre ho passa, diu, és que aquí és. I és molt més, d'altra manera quan va bé i quan ho guanyes també és tot més a flor de pell. Però sí, m'hi trobo bé, m'han rebut molt bé, tinc amics al costat, som molt poca gent, els que prenem bàsicament les grans decisions i em sento molt estimat, em sento molt estimat, és la millor persona l'última i m'hi sento còmode.

I alerta, Roger, perquè l'última pregunta podríem dir que és la bona, una mica el temps afegit, com qui diu, li demana a Mònica Terribas. Pep Guardiola. Pep Guardiola i el City, una relació d'opera vida?

Seràs el Ferrusen del City? No, no, no, no.

Ell va estar aquí a 25, 28 anys, no, no, no. Jo encara vull seguir amb la crisi. Digo, sí, segur.

Doncs no, no seria. Però, per tant, tu ets algú de fer plans? De dir, estaré aquí l'any que ve o l'altre?

Fas molts plans? Una mica sí, però no havia pensat mai ni que seguís jugant al Barça, ni que entrenaria al Barça 20 de juny del 2023,

clar, ha caducat aquesta entrevista. En qualsevol cas, pren valor també aquesta resposta i tant. Avui, 20 de juny de 2013, el dia que vam celebrar 40 anys de Catalunya Ràdio i que la Mònica ho va fer també amb el Pep Guardiola, segut en aquests micròfons en aquest mateix estudi. Pep Guardiola celebrant aquests 40 anys de Catalunya Ràdio i acomiadant la conversa d'aquesta manera.

Pep Guardiola, moltíssimes gràcies. A vosaltres, i feliç aniversari per molts anys, si en podeu fer 40 més, no?

Esperem que sí. Tant de bo. Mentre Pep Guardiola no faci més entrevistes, ens haurem de conformar amb aquesta, que pren un relleu i un valor sentimental també important. Marina Laminós, moltes, moltes gràcies.

A vosaltres.