Incomprensió i ràbia, sentiments després d'una agressió per odi
"Molta ràbia i ganes de venjança". Així es va sentir en un primer moment un jove d'origen marroquí que va ser agredit al barri de la Sagrera, a Barcelona, el gener del 2020: "Si no fos per perquè segueixo la conducta de l'Islam, doncs la ràbia seria el primer que sortiria de mi." Denuncia que si un musulmà fa un atemptat, "tots som terroristes". I com que un espanyol el va pegar, podria dir que tots "són racistes". Però no ho pensa. Les llàgrimes dels seus companys de classe que el van anar a visitar a l'hospital el van fer canviar d'opinió.
Les víctimes han de gestionar una allau d'emocions, des de la ràbia a la culpabilització, segons el psicòleg social Cristian Carrer. Poden tenir sensacions, fins i tot, de culpa i vergonya: Per què m'ha passat a mi? Per què jo era allà en aquell moment? I si hagués fet...? O si no hagués fet... Els han insultat o agredit per ser com són, per intolerància. "S'ataca una persona per mostrar rebuig a tot el col·lectiu", segons el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez
Els serveis d'atenció han de dotar-les d'eines per poder recuperar la vida quotidiana. Al mateix temps, Carré insisteix que s'ha de normalitzar i deixar clar que: "tenen el dret a sentir-se irascibles, a sentir-se tristes, a sentir por, a estar enfadades". Tot plegat, s'ha de treballar amb l'acompanyament psicosocial per recuperar el benestar emocional i la dignitat que els han atacat.
