"Jack Lowden pot passar de ser el pitjor espia de la història a ser el nou James Bond"

El suplement. Amb Roger Escapa.

Les amigues de les arts, amb la Rosa Rodón i la Marta Ferrer, i també les propostes. Comencem per les pantalles, que sonen així.

What are you doing in my garden? And you say, no, this is my garden, and we improvise from there.

Avui la Marta Ferrens avança una estrena que arriba a Apple TV el dimecres dia 16 de setembre, sisena temporada, sis ja, de Slow Horses, si us hi poseu ara teniu feina, és la sèrie d'acció i de comèdia sobre un grup d'espies descartats del servei secret britànic, que normalment és una de les sèries més esperades de la temporada, però que en aquest cas encara té més interès perquè en pot sortir el proper James Bond, Marta.

Sí, jo soc gran fanàtica de Slow Horses. Si no heu vist les sis temporades anteriors, poseu-vos-hi ja, teniu temps fins al dimecres, perquè a més són molt curtetes. Jo també us dic que si fessin 13, 20, 27 temporades de Slow Horses, me les menjaria totes en una tarda, perquè és que entra molt bé. En aquest espai l'hem recomanat moltes vegades, és aquesta sèrie d'espies que és entre thriller i comèdia, amb un Gary Oldman que sempre fa molt de fàstic, perquè és un home que té aquest talent de menjar les coses de manera que. Jo no m'hauria imaginat mai que, per exemple, un ramen te'l pots menjar com es menja Gary Oldman

en aquesta sèrie. No n'he vist cap, jo, vull dir que m'heu de posar.

La Marta deia, teniu feina, no, teniu sort, si no l'heu vist. Sí, també, sobretot teniu sort. Perquè jo, ara mateix, la Marta, com que ella és una professional, li han passat això que es diu screeners, li han passat els capítols abans perquè ens en pogués parlar amb coneixement de causa. Jo no, jo ara soc verge d'aquesta temporada de Slow Courses i, bàsicament, estic esperant el dimecres amb bogeria perquè és una sèrie que m'encanta. Per tant, si no heu vist cap temporada, sou uns afortunats, us envejo, perquè vol dir que teniu moltíssima diversió per davant.

I això del ramen, què vol dir? Com s'almenja el ramen?

És a dir, és que no t'ho puc ni descriure, ho has de viure. És una sensació, o sigui, la manera més fastigosa que et puguis imaginar d'un home d'uns 60-70 anys menjant-se un ramen, Ramen és pitjor que això. És una cosa de xerrupar, d'esquitxar, de fer-ho davant un cos mort. És una cosa que és molt divertida de veure, sobretot Gary Oldman, un actor reconegudíssim, premiat, ultranominat, i que veus que s'ho està passant molt bé fent allò. I llavors, des d'un ramen a un entrepà, a un tros de formatge, no m'imaginava que algú podia menjar un tros de formatge d'aquesta manera.

Que va brut, llardós, els mitjons estan foradats, no vol saber què hi ha sota les ungles. Vull dir, s'hi ha de sumar això amb un tio menjant amb afició i que té aquest brillo de la llar. Sí,

aquesta persona que protege sempre. Com pot ser? Que no et passis ni una aigüeta, ni una tovalloleta, doncs allò, però és molt divertit veure aquest senyor liderar aquest equip d'espies que, pobrets meus, ho intenten, però no els hi surten bé les coses. Aleshores, dintre de tots aquests espies, n'hi ha un, que és el Jack Lauden, que a mi m'agrada dir-li que és el senyor Sir Sharonan, perquè la seva dona és la Sir Sharonan, que és una grandíssima actriu de les millors de la seva generació. Aquest senyor, que durant 6 anys, perquè a més de Slow Horses és de les poques sèries que estrena una temporada a l'any, que això era el de sempre, però ara és com un gran esdeveniment que hem de celebrar, i se celebra, aquest senyor porta 6 anys fent del pitjor espia que tu et puguis imaginar en el teu cap. Aleshores, ara que estan buscant el nou James Bond, ha sortit que és un dels finalistes. I tu et preguntaràs, Roger Escapa, com pot ser que un home vagi de. Que bruteja tant, no? No, aquest no protege, aquest va molt bé, aquest està molt bé, ens agrada molt el Jack Laudan. Com pot ser que passi de fer del pitjor espia del món al millor espia del món, que és James Bond? Doncs bé, en aquesta temporada ha fet un càsting perfecte, perquè en aquesta temporada el que passa és que hi ha dos assassins misteriosos que s'estan carregant ex-agents d'aquest grup que es coneix com la Slough House. Que és aquí on van aparar tots aquests agents descartats de l'MI5, dels serveis d'intel·ligència britànic. Aleshores, en aquesta temporada li han dit, Jack Laudan, fes el que tu vulguis, fes d'heroi romàntic, vés amb un trajo de Seville Row que et queda meravellosament bé, fes d'heroi d'acció, tu, tu. El que tu vulguis, el que tu necessitis per fer de James Bond. I llavors li han donat la plataforma perfecta perquè es carregui a Callum Turner, que em direu, ah, és el marit de la Dua Lipa, i jo els diré, sí, és el marit de la Dua Lipa, que per mi crec que és l'altre gran actor que li pot robar el paper. O sigui, el marit de la Dua Lipa es pot convertir en el nou James Bond. És un dels finalistes per ser.

Alguna preferència en part del James Bond?

Jo crec que qui hagi vist l'última pel·lícula de James Bond pot pensar clarament que el nou James Bond serà una noia. Una dona, no? També el rumor va cap aquí, no?, durant fa temps. Aquest rumor sempre sona, eh? Sí, però sempre acaben triant un home. És a dir, en l'última James Bond, James Bond, mort. I queda la noia aquella.

Sí, però el que passa és que hi ha. Tu vols que ho sigui, Marta? A mi m'és bastant igual. És a dir, jo crec que James Bond, les úniques dues coses que ha de tenir és que sigui britànic, que en principi això és impapinable, ho ha de ser sí o sí, i després que sigui bon actor o actriu. Per tant.

Els actors que han escollit fins ara, tots són britànics, els que han escollit fins ara?

Sí, sí, sí. Sí, és com. Clar, és que és un espia britànic i és veritat que moltes vegades fan aquesta trampa d'un americà. Però tu t'imagines un americà fent de James Bond amb aquella planta que té James Bond i lo maldestres que són els americans? Jo no m'ho imagino.

Tampoc un català. Quin català seria el nostre James Bond? Ostres. Li acabaríem donant el Carlos Cuevas, no? Davant del dubte, Carlos Cuevas, no? També, sí.

Amb la veu del Buxaderas, a mi m'agradaria.

Carlos Cuevas amb la veu de Buxaderas?

Buxaderas, Buxaderas. Segurament Buxaderas, el dublador.

Potser ha dublat algun James Bond, no m'ho sé de memòria. O Buxaderas directament donaria James Bond. Sí, sí, Buxaderas, James Bond. Jaume Bond. Jaume Bond. Molt bé, doncs. Mireu Slow Horses, és el que em queda dir.

O sigui, més enllà d'aquesta sisena temporada de Slow Horses, del que hem de saber del nou James Bond que prepara Amazon és això que hem apuntat, eh?

Sí, que la produeix la Barbara Broccoli, que és un nom que sempre em fa molta gràcia, que és la productora habitual de les pel·lícules de l'agent 007. La primera pel·lícula, atenció, perquè ara han fet com un rebut, eh? És a dir, lo del Daniel Craig ja va fora, ja no ens interessa, les podeu mirar, evidentment. La primera pel·lícula, si tot va bé, que això potser s'acaba torsant, però espero que no, la dirigirà Denis Villeneuve. Que és un gran nom i que vindrà de fer d'un, i l'escriurà Stephen Knight, que és guionista i creador, entre altres, de Peaky Blinders, la sèrie que va protagonitzar Killian Murphy durant molts, molts anys, i l'altre dia va dir que ja havia entregat el primer esborrany del guió. Per tant, la cosa va fina.

Si us heu llevat tard i voleu esmorzar, atenció a la recomanació de la Marta i de la Rosa, que aquesta setmana han anat al Pancakes Japonesos, un local a Barcelona que triomfa a les xarxes. Kumo Pancakes es titula. Què són aquests pancakes japonesos?

A veure, Roger, jo estic aquí per servir a Marta Ferrer. I feia temps que em deia, vull anar a menjar fluffy pancakes. Tenia il·lusió, perquè ella és més jove que jo, i es deixen portar per aquestes tendències de les xarxes socials. Si us plau, Rosa, anem a menjar fluffy pancakes. I vaig dir, va, celebrem l'inici de temporada. Què és un fluffy, perdoneu, què és un fluffy? A veure, vosaltres teniu al cap aquesta torre, no?, com de crepes més gruixudes que mengen els americans, que a sobre hi posen xarop d'auror i mantega, que fan una torre. Sí, sí. És una versió en la qual n'hi ha menys perquè són molt més alts, són molt més esponjosos. Molta gent els coneix com els pànquets japonesos, tot i que no van néixer al Japó. Van néixer a Hawaii. Hi havia un cuiner, el Nathan Tran, no sé si ho sabeu, però a Hawaii un dels turistes que més repen massa són japonesos. I hi ha tota una part del turisme destinat i dissenyat estrictament pels japonesos que visiten Hawaii. Doncs aquest senyor feia els típics pancakes americans, estava avorrit de fer-los, trobava que no tenien cap gràcia, i va decidir oferir als seus turistes japonesos una versió molt més elaborada. Aquesta esponjosa els va aconseguir fent, inspirant-se en la tècnica de fer suflers dels francesos, es va dedicar a fer la clara de l'ou al punt de neu per aconseguir fer aquesta mena de pastisset superesponjós, que a més a més, quan les poses al plat i sacseges el plat, allò va llogar, que és la cosa que més agrada del món mundial a les xarxes. O sigui, segur que a les xarxes heu vist mil ous que esclaten, mil colants que els surt aquella mena de bava o lava del mig.

Prou, prou, prou. Prou, prou, prou, prou, xisquei, que. Que regalima, eh? Per favor, prou, prou, prou.

Doncs en el cas d'aquests pànquets suflats, aquests pànquets japonesos, el que fa tothom és bellugar el plat i allò es belluga, com ho diríem, en part. És com si fos.

Com quan no vas al gimnàs. Està flotxós, no? Vull dir que hi ha moviment. Toques i està tres dies movent-se.

Doncs la Marta, espiada a les xarxes i tendències, em va dir que em faria il·lusió tastar-los i vam decidir fer treball de camp i vam anar a aquest lloc, que està al carrer Bailen de Barcelona, que es diu Cumo, amb K, Cumo Pancakes. Si algú té fills o filles adolescents enganxats a TikTok, seria una activitat que els agradaria. Aquest va semblar Marta.

A veure, jo em vull excusar perquè he quedat aquí com la millennial que només mira les coses per Instagram i que va als branches i a aquests llocs, que és una cosa que detesto profundament, on hi hagi una bona.

De moment heu parlat de ramen i de como pancakes.

Ni escudella de cartolla ni esmorzar de frutilla. Ara vull refer-me. Jo vaig anar al Japó i com que jo tenia entès, ara la rosa m'ha il·luminat, però jo tenia entès que era una delicatessen japonesa, doncs vaig anar a un local i vaig menjar aquests pancakes i em van absolutament encantar. A més tenien com una crema de matcha, vull dir, era una cosa espectacular. I quan vaig veure que estava aquí vaig dir, calla, anem a intentar-ho, anem a tastar-ho per veure si rememoro els meus viatges al Japó que jo tant m'estimo i que tant m'interessa. I clar, evidentment, doncs no és el mateix perquè no estava allà el senyor japonès fent els pancakes.

De fet, la Marta té raó, això va començar a Hawaii, però arran d'anar-hi els turistes japonesos els va flipar i allà van començar a fer-los, els van millorar i la tendència en realitat prové d'allà, són qui va generar l'onada. Llavors, Roger, nosaltres hi vam anar, és un lloc que té molt d'èxit, molt d'èxit, es va omplir ràpidament. En primer lloc vam fer el que fem sempre, ens van donar les cartes, n'hi havia una en anglès i una en castellà, I els vam demanar si tenien la carta en català i sí, sí que la tenien. Ràpidament la van treure. El cambrer no parlava català, però va entendre tot el que vam dir. Fins i tot la Marta va demanar un cafè amb llet amb gel. És molt difícil, sabeu que és el C2 del cambrer. Sí, o sigui, se la va jugar. La Marta se la va jugar a Barcelona ara mateix i aquell noi va parar un moment i va dir. Tu el que vols és un cappuccino fred, oi? Ice cappuccino, va dir. Ice cappuccino, i vam dir, sí, va dir, endavant. O sigui, ens va acabar entenent, però vam haver de forçar-ho una mica, que jo és el que penso que s'ha de fer, nosaltres doncs ens vam tenir, i la gent al final ens acaba entenent. Va entrar una noia després de nosaltres, va dir, vinc a fer la col·laboració amb Instagram. Per tant, ja veiem que aquests llocs també tenen molt d'èxit, perquè segurament el que fan és atraure molta gent que fa contingut digital a les xarxes, segurament no els paguen, però no deuen pagar el compte, i van allà a bellugar. Els fluffy pancakes. Tenien mil versions enterrats amb tres tones de calories i sucre i coses no gaire recomanables. Vam tastar els clàssics i el de tiramisú. Per mi no és una cosa que ha passat a la història. Jo els vaig tastar a Corea i em van agradar més els que vaig tastar allà. Però bé, és una tendència. D'aquí un temps parlarem d'una altra cosa. Si algú s'hi anima, on és això? Al carrer Bailén, Roger.

Como pancakes al carrer Bailén de Barcelona. Vinga, va, una altra proposta. Disney Plus, temporada 2 de Chat Powers, una sèrie sobre un jugador de futbol americà que es fa passar per amateur per refer-se de la seva desastrosa carrera professional. És una sèrie pels amants de la comèdia esportiva i pels fans de Glenn Powell. Marta. Us agrada el futbol americà? No especialment. Tinc altres hobbies.

No tinc opinió. Perfecte. A mi tampoc m'interessa gens. L'únic futbol que m'interessa és el de Hansi Flick i concretament el del Barça. Però m'interessa moltíssim Glenn Powell, que és un actor que m'encanta, que és ultracarismàtic, que l'haureu vist a Top Gun Maverick, a Hitman, a Twisters, qualquiera menys tu. És un actor que li ha costat d'arrencar, però ha arrencat bastant bé i espero que continuï fent-ho molt bé. I ara és co-creador i protagonista d'aquesta sèrie, que us diré, si us agrada Ted Lasso, és bastant probable que us agradi, perquè funciona una mica amb els mateixos registres. En aquest cas és un jugador de futbol americà professional, que en un partit molt important comet un error. Imperdonable, com si falles un penal decisiu a la final de la Champions, posem per cas, a més per una tonteria, per cregut i per un ego descomunal, i aleshores se li acaba la carrera, però ell vol reflotar la seva carrera i diu doncs em posaré tot de maquillatge a la cara, em faré passar per un estudiant d'universitat, i sabeu que als Estats Units el futbol americà a les universitats és una cosa molt important, llavors ell acaba fitxant per un equip de futbol americà d'una universitat, però clar, no saben què és aquesta superestrella, és. És a dir, no saben què és Leo Messi. Es fa dir per un altre nom, s'ha canviat la cara, etc. Aleshores, tota la primera temporada, clar, juga molt aquesta vessant còmica d'un home que es fa passar per algú que no té res a veure amb ell, perquè a més ell va com de tio seductor, guai, interessant, i l'altre és bastant un perdedor. I com ha de guardar aquest secret perquè ningú se n'enteri, perquè suposaria la fi absoluta de la seva carrera i la desqualificació d'aquest equip de futbol americà de la universitat. Llavors, a la segona temporada, diguéssim que al final de la primera passa una cosa que no explicarem, per si encara no l'heu vist, però passa una cosa que és un abans i un després, i llavors a la segona temporada recullen això i, sobretot, potencien més aquesta relació. Bàsicament romàntica, que s'acaba formant entre ell, el protagonista, i l'ajudant dels tres o quatre entrenadors que té aquest equip de futbol americà. Aleshores, ¿us va agradar la primera? Segurament us agradarà la segona, perquè és el mateix codi d'humor, són les mateixes bromes. És aquesta cosa com molt de slapstick, no? De ara caic i se m'ha trencat el nas fictís i postís, llavors he d'anar corrent a arreglar-me'l perquè si no em descobriran, però amb tota aquesta trama com de comèdia romàntica que la veritat és que funciona moltíssim. I amb Glenn Powell, que és que jo no l'he vist mai malament, és a dir, fàcil que fàcil, sempre està molt bé.

Chad Powers, Disney Plus temporada 2, la proposta de la Marta. Ara marxem fins a Figueres. Rosa Rodón, ens recomanes passejar per una proposta que aquests dies tenim en marxa, que és l'Enfigat. És època de figues, us agraden les figues? Mira, vam parlar ahir amb el Pep Noguet, vam tastar, i ens explicava el Pep que se les menja senceres, fins i tot sense rentar-les i amb pell. Amb pell segur.

Sí, és una cosa que he començat a fer recentment, no era conscient que les havíem de menjar amb pell, ho he pres gràcies a la Trinitat Gilbert del diari ara que em va fer un article, llavors senzillament les rentes superbé i te les menges amb pell. Has de dir que m'hi passava una bona estona, traient-ho, i ara vaig molt més ràpid.

És bona la pell. Per cert, que jo tinc figues de moro, i algú m'ha d'explicar què n'haig de fer.

I ho treballarem, en part. Després t'escric. Doncs tenim aquest festival que es diu Enfigat. A veure, Figueres, ja ho diu el nom. Tenen la fulla de la figuera a l'escut de la ciutat. I tenen aquesta iniciativa que ja fa anys que funciona. Que és que diversos restaurants de Figueres i un parell de Roses també el que fan és fins al dia 20 de setembre tenen almenys un plat amb la figa com a protagonista. Fins i tot hi ha un cas, que és el de l'Hotel Durant, que el que en fa és un menú sencer. A mi em sembla molt xulo dir també que no només la figa, Penso que està bastant de moda, cada cop més a tot arreu trobes amanides de figa, per exemple, és que és superversàtil, és superbona, i supervistosa també, ara que estem en l'època que els plats han de ser bonics, doncs la figa juga a favor. I també hem vist, en els últims anys, molta fulla de figuera. Jo m'he fet un tip de menjar gelat de fulla de figuera, per exemple, tota l'alta restauració l'ha abraçat, i l'hem trobat per tot arreu. Sí, és a dir,

també fan arròs embolicat amb fulla de figuera, la fan servir per quallar llet,

també. Exacte, exacte. Llavors, em sembla molt xula aquesta iniciativa de l'Enfigat, i us dic on podeu trobar aquests plats. A Figueres els trobareu al Càlid Café, Can Geroni, Dinàmic, el Trull d'en Francesc, Foc Figueres, Lizarrant. Pizzeria Agustí a Figueres, restaurant Amiel i Molins, restaurant Durant, restaurant Pelegrí, restaurant Ronda, Toni's i Xots i Arroses, el restaurant La Falconera i el Norat Hotel Spa.

Doncs l'han ficat aquests dies a Figueres, una proposta extraordinària a la capital de l'Alt Empordà. Escolta'm, en part, les figues de moros són les dels cactus, no? Sí, sí, sí. O sigui, tens un cactus a casa?

Sí, és una espècie que és invasiva, però que ha proliferat pertot arreu, ja la tenim, ja viu aquí. Llavors s'han de recollir amb molta precaució perquè et punxes. El viatge que vam fer l'Ara cap a Sicília, vaig comprar un aparell per recollir-les, perquè en tenen moltes. Què s'han de fer? Es menjar. Sí, sí, es mengen, però s'han de simplement pelar, m'imagino. Però potser hi ha alguna.

Si tu les has recollit, el que passa és que ara no saps ben bé com es mengen.

Suposo que això, has de pelar, però no sé si se'n fa marmelada.

Ho investigarem perquè, per exemple, la tradició mexicana que té des de l'època ancestral, que cuinen cactus, podem investigar-ho, segur que trobem bones solucions i coses xules que pots fer. També penso una cosa, que ara l'empar, com que té tros. Té de tot i tot el dia pregunta.

Oh, sí, m'encanta, soc molt feliç. Sí, sí.

Escolta'm, Ampar, tenim una novetat aquesta temporada, que són els enigmes criminals, i ha arribat l'hora de resoldre'l. El d'avui tenim bastantes discussions, molts oients preocupats. El recuperem. Enigmes criminals.

Una dona manté relacions extramaritals amb el seu amant. Són a casa d'ella. El marit arriba a casa abans del previst, però l'amant s'amaga a temps i no és descobert. Aquesta, encara que no ho sembli, va ser la pitjor decisió de la seva vida. Què ha passat?

Què ha passat? Pregunta el Lluís Soler.

Què ha passat? Quan us passi això, heu de dir sempre la frase no és el que sembla. I començar a convèncer fins que l'altre digui, ah, doncs és veritat, perdó, no és el que sembla. Jo diria que aquest home va obrir una porta pensant que era un armari i no era un armari.

Ah, doncs no vas desencaminar del tot. Mira, el Carles Prunera ha fet la resposta més original i, a més a més, crec que s'acosta bastant a la verosímil. L'amant es va amagar en un armari d'aquests que la porta queda bloquejada per dins. L'amant va sentir com la dona i el marit marxaven de casa. Van estar fora una setmana de vacances. Quan van tornar, el marit va descobrir que la seva dona tenia un mort a l'armari. L'amant s'havia quedat sense oxigen. Calla, en tinc una altra. Aquesta és la guanyadora, Carles Polonera, l'enhorabona, te'n portes la cantimplora, amb termo gentilesa de tres cat. A veure si la setmana que ve, almenys unes entrades pel teatre o alguna història. I si s'hagués amagat sota el llit?

Llavors arriba el marit, s'amaga sota el llit, arriba el marit i diu, carinyo, fem l'amor. El marit és molt gros. Es posa en el llit a cometre l'acte i l'altre mor aixafat.

Bé, com a alternativa està bé. Però avui el Carles Polonera se l'emporta. En part, Monirés queda sense la cantimplora de Trescat. Mira que em fa una il·lusió màxima. 5 minuts per arribar a les 12, ho deixarem aquí. Abans, però, Marta, per cert, Premis Emmy ben aviat, eh? Sí, demà. Demà. Això són els més importants de la tele nord-americana.

Sí, els més importants del món mundial, ja sabeu que els Estats Unides ho fan sempre. Tot el que fan ells és el més important del món mundial. Jo aposto per dues coses. Una, Widows Bay a la categoria de comèdia, per favor, sisplau, demano que sigui aquesta la guanyadora, perquè s'ho mereix. I a la de drama, molt al meu pesar, The Pit, que estic una mica farta ja que s'emporti tots els premis, que és aquesta sèrie de metges que recrea el que és una unitat d'emergències mèdiques a als Estats Units, però també m'agradaria que hi hagués premis per Hacks, que s'ha acomiadat i que ho ha fet de manera estupenda, i també Pluribus, que és una sèrie que potser no la recordeu perquè va durar poquet i tal, va tenir com molt de ressò en el seu moment, però és la nova sèrie del creador de Breaking Bad i home, es mereix sempre tots els premis.

Molt bé, doncs demà aquests premis Emmy, els premis de la televisió nord-americana també amb aquests apunts de la Marta. La Marta Ferrer, la Rosa Rodón, l'Empar Moliner, que tingueu bon diumenge. Moltes gràcies. Que vagi bé.