Joan Biosca: "Rosalía ha pagat els plats trencats de la derrota de l'Argentina al Mundial"

Israel reactiva el front libanès, encara que sigui momentàniament.

La refineria de Yaroslavl processa uns 15 milions de tones de petroli.

Javier Vile i Lula da Silva mai no s'han agradat i les paraules gruixudes que tots dos han dedicat.

Un estiu més al suplement. Tenim també la finestra oberta a l'exterior. Cada dissabte, cada diumenge, saludarem els corresponsals d'aquesta casa per saber com s'està vivint l'estiu arreu del món, quines són les notícies d'actualitat. També com estan ells i entre ells, doncs, qui? En Joan Biosca. Joan, què tal? Molt bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Cap a Buenos Aires, a l'Argentina. Com estàs? Com prova el nostre estiu i no tant el teu estiu, eh?

Ara deies això i mirava la temperatura aquí, 6 graus ara mateix, o sigui que això d'estiu a mi al cap, sí, em situa l'estiu pensar en juliol, agost, setembre, però a l'altra banda del món anem al revés, o vosaltres aneu al revés,

no ho sé, sempre ho he pensat això. 6 graus, més d'un i més de dos te'ls firmarien ara mateix, perquè aquí. Escolta, i com ho portes? Perquè cada vegada que vens cap aquí, d'alguna manera deus haver de fer un procés d'aclimatació, no?

Sí, i amb la crisi climàtica cada vegada són més extrems els canvis. Et puges a l'avió, doncs, per exemple, si ara viatges cap allà, com he fet molts anys, doncs pujaria amb 6 graus i baixaria amb quants allà? 30 no sé quants? Imagina't, doncs és un canvi molt fort. Però ha estat un hivern bastant relativament bo pels esquiadors, amb molta neu a la zona dels Andes, tant a Xile com a l'Argentina. Jo, de fet, he estat una setmaneta tastant la neu austral amb les meves filles. Ah, sí? Com ha anat? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Sant Martín de los Andes, us recomano molt a aquelles persones que vulguin fugir de la calor i que siguin esquiadors. Doncs és una experiència interessant anar a esquiar tan lluny. Lluny per mi, perquè són 1.500 quilòmetres, però imagineu-vos per vosaltres, no? Però és una experiència interessant anar als Andes i és una zona espectacular, preciosa.

Escolta, Biosca, de seguida et demano també per on passar l'actualitat més musical a l'Argentina, perquè hi ha un nom propi del que indiscutiblement hem de parlar, però abans un tema d'actualitat, perquè Colòmbia té nou president fa poques hores, Abelardo de la Espriella, que ara sí ja ha estat finalment a presposició del càrrec com a nou president de Colòmbia.

Sí, guanyava les eleccions fa poques setmanes amb una relativa sorpresa. És el nou president de Colòmbia i ha promès un gir, un cop de timó de 180 graus i fer les coses completament diferents a grans trets del que ha fet el ja expresident Gustavo Petro, que recordem-ho, fa quatre anys arribava a la presidència de Colòmbia per un estret marge de vots, guanyava les eleccions i es convertia en el primer president progressista del país sud-americà. Va ser tota una fita històrica, una gran revolució, sense majoria al Congrés, i també va guanyar gairebé allò al minut 120 amb un penalti, podríem dir, i ha sigut un president tan estimat com rebutjat i odiat, i bàsicament el que ella ha intentat és acabar amb el que ella anomenava la pau total, és a dir, posar fi a més de 50 anys de conflicte armat entre les guerrillas de les Farc, l'ILN, l'exèrcit del Lliurement Nacional. Amb unes desmobilitzacions molt grans, en el procés de pau que va fer un anterior president, etc. Doncs posar fi a tot això, però de l'espriella arriba dient que a cop de puny damunt la taula i que es perseguirà el que diuen que són narcoterroristes ara, perquè les Farc la gran majoria van abandonar la lluita armada en un procés de pau que s'allarga ja fa 10 anys, però encara queden allò, moviments residuals guerrillers, que bàsicament de l'esprella vol utilitzar tota la potència militar i policial per acabar amb ells, més retallades, més. En fi, tot un govern d'extrema dreta que s'assuma a la gran onada d'extrema dreta que hi ha aquí a Sud-amèrica. O sigui, que tenim un president que és ja del club de Milei, de Kast, de Novoa, de Fujimori, etc. Sí,

sí, i que a més ell, que es defensa dient d'alguna manera que extrema dreta no, que extrema coherència, que també és una d'aquestes frases que val la pena també fer menció i analitzar-la, eh?

Sí, la batalla cultural que en diuen ells, que pretenen o volen introduir canvis en la forma de pensar de molta gent, no? És cert que també els recolzen, perquè si és president és perquè l'han votat. O sigui que, en fi, jo recordo quan vaig venir fa 20 anys, hi havia l'onada d'esquerres, Correa, Kirchner, Lula. Hugo Chávez, etc. Evo Morales, Gustavo Lugo, un president que era bisbe, que va ser president del Paraguay, i ara és tot el contrari. Colòmbia reforça precisament aquesta potència de l'extrema dreta regional. I si sumem Bukele i algun altre president que hi ha a Centramèrica, doncs tenim un continent que serà interessant veure. Què passa també amb el Brasil? El mes d'octubre Lula es torna a presentar i si no guanya, i ho fa un dels fills de Bolsonaro, de l'expresident, el Brasil, imagineu-vos, un país de més de 200 milions d'habitants, amb un gir a la dreta, consolidaria del tot aquest procés.

I per serbios, que deixa'm demanar-te també per Venezuela, un país que també malauradament ha estat notícia aquestes últimes setmanes per aquests terratrèmols que van sacsejar el país. Com afronta el país la seva reconstrucció? Com està ara mateix Venezuela?

Doncs és un país, Venezuela, que ha patit molt, no? Amb tota la crisi política, econòmica, social del xavisme, després de la detenció de Maduro, el terratrèmol. Jo encara veig imatges de famílies esperant a peu d'edifici caigut, esperant cossos, és una cosa dramàtica. Jo he tornat una mica sacsejat d'aquesta cobertura. Ja em va passar el 2010 a Xile també al terratrèmol de Xile, i són, com a mínim, a veure, jo no he patit ningú i no soc protagonista de res, però informar d'aquestes coses, a veure, si no ets una persona humana, ets un robot, i com que em considero humà de moment, ho he viscut amb molta intensitat, parlant amb les famílies i amb els afectats, i els veig encara molt una mica deixats de l'ama de Déu, el govern veneçolà intenta o difondre que està fent moltes coses, Però és cert que està tutelat pels Estats Units, que controla moltes coses de Venezuela, l'economia, el petroli, la gestió d'aquesta crisi. Això va per llarg. A veure, és que la Guaire, i això ho he explicat en moltes cròniques per TV3 i Catalunya Ràdio, Imagineu-vos una part de la Costa Brava o de la costa de Tarragona, poble rere poble, i tot arrasat completament, pisos de cap de setmana, de vacances, de felicitat, de famílies, d'estiu, de passar-ho bé, doncs tot això per terra, més enllà de la catàstrofe urbanística, però és una catàstrofe personal, familiar, social, brutal, i això costarà de resoldre.

I amb aquestes imatges que hem anat veient, colpidores, i que és això, que al final quan fas aquesta cobertura periodística, doncs vulguis o no, també costa d'alguna manera mantenir aquesta distància i haver d'explicar aquesta tragèdia en primera persona. Imagino que inevitable ser aliè a allò que els teus ulls estan veient.

Sí, jo no he estat a cap guerra, però amb els que han estat corresponsals de guerra, molts em diuen, no, no, però parlem de zones de conflicte o zones hostils. I realment, a veure, Buenos Aires amb totes les protestes i manifestacions que hi ha, doncs és una zona hostil, Santiago de Chile amb les revoltes, moltes capitals sudamericanes han patit situacions extremes, Caracas mateix. Però quan veus aquests edificis, no tant els ensorrats, perquè sí, fa impressió, però quan veus els que estan mig torns, caiguts, trencats per la meitat, fracturats, i veus el dormitori d'una criatura, amb el llit, amb els ninots, amb la roba, amb l'armari, el lavabo, ho veus tot, veus la intimitat, i després veus les fotos, els documents, els records, és dramàtic, sincerament, és una de les situacions més dramàtiques que jo crec que si a l'infern s'assembla alguna cosa, realment ha de ser això, perquè. No em puc imaginar escenaris més apocalíptics.

Doncs si anem cap a l'Amèrica Llatina, si anem també cap a l'Argentina, hem de parlar indiscutiblement d'un nom propi que ens toca de prop, que no és un altre que aquest. Rosalía que ha trepitjat més d'un ull de poll per començar, que ha fet tres concerts a Buenos Aires, Biosca, no sé si has anat a algun dels tres o no? No he tingut la sort. No has tingut la sort, però concerts, en tot cas, que el que han fet, bé, no sé si la gent s'ho haurà passat bé o no, però a Polseguera n'han aixecat, diguem que força.

Ha patit, Rosalía. Jo vaig poder fer una pregunta fa uns anys quan va venir a un concert aquí i quan li vaig dir que era la TV3 i Catalunya Ràdio es va emocionar i va dir "Quiero hablar en catalán en mi país". I va fer les declaracions en català davant de tota la premsa argentina i va ser un moment molt maco. I perquè ella pugi a l'escenari i tingui aquestes paraules afectuoses reconeixent un error. Realment aquí a l'Argentina li han fet allò de les cancel·lacions per xarxes. La gent que protestava volia retornar les entrades, una mena de boicots.

Posem una mica de context perquè va compartir aquest vídeo en què deia que. Un vídeo que deia, bàsicament, que els argentins eren uns perles, precisament, fent al·lusió a aquesta cançó que escoltem, i que no va sentar gens bé el seu públic, i que el té, i que és molt, el seu públic argentí. Per tant, durant aquests concerts que tenim al moment, en què Rosalía, efectivament, demana perdó. Va a ir suroleando, sin mirármelo mucho, y rápido le doy un reposteo ahí. Tremenda cagada. Tremenda cagada, eh?

Diu Biosca. Tremenda cagada, sí, sí. A veure, perquè la meva teoria, si ella ho ha fet, és perquè realment ho sent i perquè reconeix un error, no? Si va fixar, anava mirant el mòbil, en fi, allò que fem tots, no? I el públic argentí li va reconèixer aquestes paraules, expliquen als qui han anat que va ser un concert molt maco, molt emotiu, se l'ha vist passejant per Buenos Aires, anant a un restaurant a menjar una parrilla, etc. I ha sigut aclamada. Però els argentins ho han passat molt malament pel tema del Mundial, que era el marc en el que passava aquest retuit, aquesta repiolada. I s'ho van prendre molt malament, no? En fi, jo crec que són coses que passen també més per la vida virtual o de xarxes que no pas per la vida real, perquè també gent que que altres companys que hi van anar i que van parlar amb gent, periodistes, doncs també m'explicaven que molta gent, bueno. Sí, no els hi va fer massa gràcia, però que tampoc era allò de carregar contra Rosalía d'una manera molt visceral.

Al cap i a la fi estem parlant de futbol, vull dir que és una polèmica, és un vídeo en el qual sí que es catalogava els argentins de perles, però amb el rerefons del futbol, que al final sí que és veritat, però, Joan, que els argentins el futbol per ells no és només un esport. No,

és un ADN que tenen molt incorporat, en un país molt emocional i no pas potser racional com podríem tenir nosaltres en molts aspectes, i llavors ells barregen futbol, barregen passió, barregen crisi econòmica, ens ha rebutjat, ens ha criticat, són molt sensibles en aquest sentit, amb aquestes qüestions de la pàtria no se vende, les Malvinas són argentines, que també va ser una polèmica del Mundial, I tot això va fer una olla de xup, xup, xup, xup, i mira, la vàlvula va ser Rosalía, una mica, per dirigir les frustracions per aquesta derrota al Mundial i per aquest. Jo no diria mal Mundial que va fer l'Argentina, però ja es veien guanyadors, i el partit que van fer contra la selecció espanyola no va ser bo, futbolísticament parlant, i en fi, n'ha pagat els plats trencats la pobra Rosalía, diria jo.

I amb aquestes llàgrimes també de Leo Messi, que no sé com s'ha refet el país d'aquest altre cop d'UE. Vaja, no sabem si ha estat el seu comiat o no en un Mundial, però la imatge de les llàgrimes de Leo Messi a tots ens van arribar.

I a més, aquí ja parlant d'aquesta situació de ja no Messi, ja no Maradona i ara què? Llavors estan tots els fanàtics futboleros, per dir-ho d'alguna manera, una mica orfes ja, ja comencen a sentir que s'acaba aquesta meravellosa etapa de Messi i, òbviament, Maradona va morir fa pocs anys, però dues llegendes que ja no trepitjaran un camp de futbol. A Leo Messi, que per cert, jo sempre ho recalco això, se'l va criticar. Duríssimament. Pecho frío. No sabes el himno, sos un pecho frío, sos catalán, andate a Barcelona, etc. Jo vaig estar allà treballant per TV3 i per Catalunya Ràdio. Moltes vegades vaig anar a Rosario, etc. I van ser duríssims els argentins. Però, escolta, ningú se n'enrecorda aquí d'això. Hi ha una amnèsia brutal entre, sobretot, els periodistes que el van criticar ferotgement. Ningú se n'enrecorda.

Sí, crec que amb l'últim Mundial això ja més que oblidat i més que agraïts a Leo Messi. I vaja, que el paper de l'Argentina en aquest Mundial ha estat més que digne també precisament per la figura de Leo Messi. No sé, Biosca, on vas veure tu els partits? Si a casa, si anaves al bar, si amb més gent, com vas veure el Mundial

des de l'Argentina? Mira, jo vaig fer un mal càlcul i havia planificat les meves vacances durant el Mundial per anar cap a Catalunya i sort que no havia comprat els bitllets d'avió perquè sempre dubto, busco preus, comparo, que això tampoc està tan bé, però al veure que l'Argentina avançava, doncs vaig dir, escolta, em quedo a Buenos Aires, fem la feina i després ja veurem què fem. Ho he viscut com a periodista, com a professional, però amb tota la intensitat que tinc a casa. Penseu que jo tinc una família argentina, les meves filles són argentines, se senten catalanes òbviament, però no han viscut a Catalunya. Amb la qual cosa tenen una argentinitat multiplicada per mil. I jo no soc futbolero, confesso davant de l'audiència, i tampoc m'interessava massa si guanyava Espanya o Argentina. Ara bé, m'ho han preguntat molts perquè fins i tot els argentins a mi m'han felicitat, com si jo hagués guanyat el Mundial, els veïns, etc. Jo ho agraeixo. Però tenia certa estima més cap a l'Argentina perquè jo vull veure feliços els meus amics, les meves filles. Però en el marc de Camil Futbol em diu poc. Lamentablement no he tingut un pare, un avi, un tiet que em portés, com diuen aquí a la canxa, i soc dels que s'enganxa als Jocs Olímpics i als Mundials quan passen.

Mira, jo et diré que la final del Mundial la vaig veure des de Galícia amb un argentí. Per tant, puc donar fe també de com ho viuen els argentins i a sobre un argentí que es trobava a Galícia el dia de la final amb el que tot això també comporta i és ben bé que crec que a casa del futbol sí que es viu més el futbol de clubs, el Barça, però no sé si havia vist mai algú viure un partit d'una manera tan emocional.

Fa molta enveja, t'ho confesso ara que no ens escolta ningú. Jo sento molta enveja per aquesta passió dels argentins per la seva selecció, per la vida en general. Són molt passionals i posen molt sentiment a moltes coses, a vegades massa, però en fi, sento enveja aquesta falera que tenen per la família, pels amics, pel mate, vine a casa meva que farem un assado, i això en el futbol es nota molt. I una argentina a Galícia és com ser a casa, com els gallegajegos que diuen aquí, la quinta província gallega, diuen de l'Argentina o Buenos Aires, la gran capital d'ultramar de Galícia. O sigui que aquest amic teu i tu deuríeu viure-ho també, perquè jo recordo quan viatjo i dic que visc a l'Argentina, el meu pare viu a Galícia, i dic, no, jo vivo en Buenos Aires, i llavors la gent se li obren els ulls, no? Els gallecs tenen una gran estimació per l'Argentina per tot el que ha significat per la migració gallega i hi ha una gran estimació Buenos Aires, Galícia, Argentina, Galícia, molt intensa.

Va, Biosca, que ens acomiadem amb una mica de música. Tot teu, eh? Avui arribarem a les 10 amb Fito Paez, recomanació de Joan Biosca, el suplement d'estiu.

Sí, Fito Paez, que jo el vaig conèixer a l'Hospitalet de Llobregat, serà aproximadament això, en el meu llibre d'història, el 2002. Jo treballava a Catalunya Ràdio, feia el millor horari, o el pitjor, segons per qui, nits de cap de setmana informatius, és a dir, anava al revés que tothom. Jo tenia, imagineu-vos, 20 anys menys. I no se'n va ocórrer una altra cosa que apuntar-me a un màster per distreure'm de dilluns a dijous. Allà vaig conèixer un grup de llatinoamericans, entre ells la que va ser llavors la meva dona, ara exdona, mare de les meves filles, la Mariana, una noia argentina, i un dia em va dir, anem a un concert a l'Hospitalet que actua Fito Paez. Vaig dir, bueno, qui serà Fito Paez? Jo no sabia gairebé res d'Argentina, només sabia que hi havia bona carn, bona neu a Bariloche i que estava molt lluny. Imagina't la meva ignorància. I va ser una porta d'entrada a l'argentinitat, fito paes, no? I recordo, després, quan ja projectava venir a viure aquí amb un company de la ràdio, si no recordo malament era l'Ivan Rusquelles, que ara he vist que és músic, o sigui, li he perdut el rastre, però un noi molt interessant, periodista cultural, i ell estava més emocionat que jo, que jo anés a l'Argentina per la cultura musical, i em parlava de los redonditos de ricota, de calamaro i tal, i jo pensava, bueno, no sé de què em parla aquest noi, però. Realment, mirant enrere, ha sigut un viatge molt interessant i Fito Paez va ser la porta d'entrada a l'Hospitalet.

Doncs mira, per cert, Fito Paez, que aquest 3 de setembre té concert al Palau de la Música Catalana, per tant, que si algú ens està escoltant i té enveja d'aquesta història d'en Joan Biosca, doncs que prengui nota, perquè el tindrem per aquí, Fito Paez, el 3 de setembre. Tu no hi seràs, eh, Joan?

No, bueno, no ho sé, a veure, m'apunto, m'apunto. No, però realment, si la gent vol viure un concert amb molta energia, i sobretot m'imagino que hi haurà molts argentins, encara que no el coneguin, que hi vagin. La música està molt bé, no és música estrident, és melòdica com estem escoltant, ell és un personatge impressionant i serà una bona experiència. I si hi soc, mira, m'agradaria molt anar-hi.

Doncs Joan Bios, que amb aquesta recomanació magnífica arribarem a les 10 del matí. Moltíssimes gràcies, una abraçada ben forta cap a Buenos Aires a reveure. Igualment i bon estiu.