John Cleese a Barcelona: història de l'humor en directe
Dijous al vespre, un mite vivent de l'humor mundial va comparèixer sobre l'escenari del teatre Coliseum de Barcelona. A les vuit en punt, puntualitat britànica, John Cleese va treure el cap i en veure que encara hi havia públic entrant i buscant les seves localitats, va tornar entre bambolines tot fent cara de sornegueria.
El seu monòleg "Last time to see me before I die", o sigui "L'última vegada que em veureu abans que em mori", va visitar finalment Barcelona després de l'anul·lació de fa dos anys per culpa de la pandèmia.
Ha visitat abans escenaris de tot el món perquè Cleese ens regali les seves agudes i afinades reflexions sobre els límits de l'humor, els nous i els vells temps de la riallada, els tabús, les susceptibilitats creixents i minvants i el perquè hi ha tantes coses que, potser incomprensiblement, ens fan riure com a beneits.
Tot plegat, mentre desfila alguns dels grans moments de la seva llarga, fecunda i genial trajectòria. Moments vinculats, esclar, al que sens dubte és la seva obra mestra. Una obra mestra compartida amb cinc companys més de viatge: la gran i revolucionària peripècia dels Monty Python.
Entre el gag del lloro mort i "Hotel Fawlty"
Sis noms que són història no ja de la comèdia, sinó de la cultura i l'imaginari de la segona meitat del segle XX: John Cleese, Eric Idle, Terry Jones, Terry Gilliam, Michael Palin i Graham Chapman.
Entre 1969 i 1983 van construir una catedral de l'humor, la seva mirada irreverent i afilada, la seva capacitat per retratar la personalitat dels éssers humans a través de l'absurd, el surrealisme i l'astracanada va transitar des de la televisió amb el seu xou "Monty Python Flyiing Circus", estrenat el 5 d'octubre de 1969 i prolongat a través de 45 capítols distribuïts en quatre temporades, fins al cinema, amb pel·lícules avui en dia de culte tan icòniques com "La vida de Brian", "Els cavallers de la taula quadrada" i "El sentit de la vida".
Impossible triar entre l'esquetx del lloro mort o el partit de filòsofs de "Monty Python Flying Circus", o el conill assassí d'"Els cavallers de la taula quadrada", o la cançó final de "La vida de Brian" que assegura que sempre t'has de mirar el cantó positiu de la vida.
O, per què no, qualsevol dels hilarants diàlegs de Cleese a "Un peix anomenat Wanda" o les seves baralles amb el sapastre cambrer Manuel, barceloní d'origen, d'"Hotel Fawlty".
Una antologia de l'humor i la riallada.
