Jordi Brescó: "El nou mètode dels colons jueus és aïllar els palestins a casa i tallar-los l'aigua"

I de Ceuta, quan falten dos minuts dos just per dos quarts de deu del matí, cap a Jerusalem.

Israel reactiva el front libanès, encara que sigui momentàniament.

La refineria de Yaroslavl processa uns 15 milions de tones de petroli.

Javier Vile i Lola da Silva mai no s'han agradat i les paraules cruixudes que tots dos s'han dedicat. Conexió exterior.

Al suplement d'estiu obrim una finestra a l'exterior i avui cap a Jerusalem, perquè allà hi tenim el corresponsal d'aquesta casa, en Jordi Brascó. Què tal, Jordi, com estàs? Hola, Marina, bon dia. Com prova l'estiu?

Bé, bastant bé, la veritat. Tenim una cosa bastant interessant aquí a Jerusalem, que és que a la tarda sempre bufa marinada, i això no et pots ni imaginar la tranquil·litat que dona de cara a dormir bé i a poder tolerar una mica les temperatures que mentre pica el sol durant el dia es fan força insuportables. Ara que he anat últimament a Cisjordània de rodatge, hi ha hagut vegades en què hem hagut de parar durant 5-10 minuts i posar-nos sota l'ombra perquè pica de valent aquí.

I aquesta calor, perquè recordo també l'any passat que ens feies un retrat de com es viu l'estiu, també segons òbviament a quina zona et desplacis, com es porta aquesta calor, com es fa per passar els dies d'una manera una mica més amena? Suposo que el turisme internacional imagino que està una mica més paralitzat, no sé si n'hi ha de local, com s'ho fan?

Aquí la veritat és que la gent va bastant el juliol i l'agost com si fos per nosaltres uns mesos habituals de tenir tot activat, com si hagués començat el curs. La majoria de les vacances aquí a Israel les fan al setembre-octubre, que és un període que inclou diverses festivitats, com el Cap d'Any Jueu, el Yom Kippur, Sukkot. Les ajunten totes i aleshores fan aquesta escapada normalment cap a aquestes dates. I com et pots imaginar, turisme exterior, doncs ben poc. Mira, jo de fet fa relativament poc vaig estar a l'aeroport i el que vaig veure a nivell de número de persones, potser sí que n'hi havia una miqueta més, però res d'escavallat ni molt menys.

Jordi, és interessant avui també parlar amb tu perquè aquests últims dies explicaves que s'ha multiplicat aquesta violència col·lona sobre la població palestina. Explica'ns una mica també quina és la situació ara mateix i fem una mica de retrospectiva què és el que ha anat passant i com estarà la cosa. Mira, el que ha passat és una

cosa que també va passar l'any passat, que és que quan comença l'estiu i quan comencen a haver-hi bones temperatures a la nit, doncs els atacs dels colons es multipliquen. Això és un fet. I el que està passant en aquestes últimes setmanes és que, diguem-ne, és el. El clímax d'una mena de dinàmica que ja es venia arrossegant des de feia molt de temps i molts mesos, que és que ja els colons estan anant a cara descoberta absolutament, sabent que se senten intocables. I en aquest sentit, ho hem viscut en el cas del poble palestí de Cúzara, on s'ha produït una cosa. Que no estan molt acostumats a veure. I t'explico, perquè normalment els colons el que fan per tal d'augmentar la seva zona d'influència i de control és instal·lar-se en turons de Cisjordània. El que es diu punts d'avançada, i col·loquen unes tendes, unes caravanes, etcètera, etcètera, i des d'allà el que fan és atacs puntuals, sobretot de nit, per això dic que a l'estiu acostumen a fer-se més, a les poblacions que queden pel voltant, les poblacions palestines. El que ha passat a Cusra és que han canviat el mètode i el que han fet és directament identificar cases que estan aïllades. Del que seria el nucli poblacional, i instal·lar-s'hi a la porta per, d'alguna manera, bloquejar-les, aïllar-les, els tallen l'aigua, els tallen l'electricitat, i es queden allà fins que els familiars que estan dins de la casa i que es troben que s'han quedat sense vestiments, doncs es veuen obligats a sortir. I és aleshores quan entren ells a casa seva i ja els hi prenen. Va passar fa tres setmanes a Gelut, que és una població que està al costat de Cusra, i està passant ara mateix a Cusra, encara a dia d'avui, encara estan presents davant d'aquestes cases que han identificat com el seu objectiu. Això va començar diumenge, som dissabte, per tant, pràcticament una setmana, clar, això vol dir dia-nit, dia-nit, dia-nit. Per tant, no és allò que facin operacions llampec, i si no els grabes amb el mòbil i no els cases en directe, com aquell que diu, no els pots acusar de res. Simplement estar allà a la vista de tothom, i l'exèrcit se suposa que té la instrucció de fer-los fora, però en sis dies han estat incapaços de fer-ho.

Per tant, amb impunitat total i amb aquests nous mètodes de pressió, que d'alguna manera amb l'objectiu de no deixar descansar ni de dia ni de nit i mantenir sempre alerta la població d'aquestes zones.

Sí, a més ha passat una cosa que no deixa de ser, al meu entendre, surrealista, que és que l'exèrcit ha anat fent algun tipus d'acció perquè, òbviament, l'atenció mediàtica en el cas de Cusran en concret ha crescut moltíssim, i, per exemple, els han desmuntat unes tendes, els han obligat a desplaçar-se de lloc, fins i tot van obligar la família assetjada a marxar de la casa per situar-se ells a dintre, l'exèrcit, em refereixo, com per des d'allà, podíeu parar millor, però veus que no deixa de ser com un joc pels colons, perquè marxen, però al cap d'unes hores tornen. Els desmunten les tendes i al cap d'unes hores veus que apareixen amb una pick-up amb nous matalassos. És una cosa que està sent bastant. Vaja, està deixant en molt mala posició l'exèrcit israelià perquè a ulls de tothom s'està veient que és obvi que si no són capaços de treure una vintena de radicals d'un lloc on en principi no poden estar, és òbviament perquè no hi posen tot de la seva part.

I que no és una violència que sigui física únicament, sinó més aviat psicològica. És aquest desgast.

Sí, el que passa és que també hi ha intents d'entrar a la casa. És a dir, no et pensis que aquests colons tenen un pla preestablert i que, per exemple, no tenen clar dins seu que no poden, per exemple, llançar pedres o intentar saltar la casa. Com t'ho diria, com aquesta assegurança que el pla a mig llarg termini els acabarà funcionant segur si no els fan fora d'allà. Però t'he de dir també, Marina, que això que està passant a Cúzara ara ha generat molta atenció perquè, com dèiem, és una nova manera de fer. Però aquesta mateixa setmana a Taibe ho hem vist, a Omalher ho hem tornat a veure, aquests atacs puntuals que et deia de nit, de robar, bestiar, de cremar diferents punts, llançar pedres. És a dir, que no és que ara tots els colons hagin canviat aquest nou mètode d'estratègia, ni molt menys, continuen a haver-hi els atacs habituals, el que passa és que aquests són tan habituals que d'alguna manera passen més desapercebuts també pels mitjans.

Explica'ns una mica, Jordi, si pots, qui són exactament aquests colons? Quin és una mica el perfil?

Doncs són gent molt jove, normalment, que ja viu en assentaments. Recordem que a Cisjordània hi ha, com us deia abans, els punts d'avançada, que són aquests espais que es creen i que apareixen com bolets per des d'allà operar, però aquests punts d'avançada, a la que passen anys, anys, anys i anys, i ja es comencen a establir unes certes dinàmiques d'un poble, per així dir-ho, acaben convertint-se, després que el govern israelí els reconegui, com a assentaments. Aquests colons normalment són fills d'assentaments que el que fan és que vulguen ampliar la seva zona d'influència amb aquest objectiu final de si en algun moment hi ha d'haver-hi algun tipus de retirada d'Israel de la zona ocupada de Cisjordània perquè pel que sigui, tant de bo hi hagués un acord per posar la pau definitiva a la zona, doncs que com més territori tinguin, més territori tindran per negociar i menys hauran de marxar. Aquesta és una mica la idea. El que passa és que estem parlant d'adolescents, nois que tenen potser 20 anys com a molt, Absolutament aixerebrats i que no tenen la sensació de que puguin tenir ells res a perdre, per així dir-ho. Perquè fixa't, estem parlant que l'exèrcit israelí és incapaç de fer-los fora. I ho hem vist amb les imatges de les càmeres de seguretat de la casa aquesta de Cúzara, en què xavals de. 17-18 anys empenyien els soldats, que els soldats anaven armats. Alguns d'aquests colons també van armats i això també fa que vagin més envalentonats que mai, però realment és aquesta sensació de. Jo estic aquí, sé que. En realitat, el govern israelià i l'estat d'Israel, per molt que de cara a l'exterior digui que no i que això no pot ser, realment estan a favor del que estic fent i que sigui una mica de manera dissimulada. I aleshores això els dona un poder que fa que es puguin plantar davant, òbviament, de palestins, del que siguin, però també, fins i tot, de les autoritats del seu propi país.

Doncs és el retrat d'aquests colons, però és que l'actualitat a Jerusalem va més enllà. Perquè avui també ens descobreixes la història d'una cafeteria de Jerusalem. Jordi, que en aquest cas ha obert fa uns mesos, s'ha convertit en el símbol de la divisió entre els ultraortodoxos i els seculars. Explica'ns exactament què ha passat i què simbolitza aquesta cafeteria i una mica l'anàlisi més enllà també d'aquesta divisió entre ultraortodoxos i seculars.

Doncs sí, mira, és una cafeteria que va obrir fa un mes i mig, et diria, i que es diu Basimta, que vol dir el carreró, perquè és una cafeteria que efectivament està situada en un carreró i que està situada al costat del carrer Jafa, que el carrer Jafa és el carrer per on passa el tramvia, que és el carrer de la via comercial principal, i que en cap cas és una zona ultrarreligiosa, en cap punt del llarg d'aquest carrer Jafa, Però és que el lloc on hi ha aquest cafè, la cafeteria Besimta, encara menys. És una zona molt, molt, molt comercial, molt cèntrica, i nosaltres vam parlar amb el propietari i ens deia, doncs, això, que ells ja havien decidit, doncs, en el moment en què volien obrir aquesta cafeteria, doncs, de col·locar-la en un lloc on sapiguessin que el fet d'obrir-la en sàbat no els afectaria a l'hora de, doncs, poder fer. La caixa i tot el que calgués. Què passa? Que això els és igual als ultraortodoxos, que una mica com els colons, també pel fet que tenen una representació en el govern central israelià, estan més valents que mai, han decidit que aquesta cafeteria no pot obrir el dia del descans sagrat, que és a. Com dèiem el sàbet, que és les 24 hores que van des de la posta de sol de divendres a dissabte fins a la posta de sol de dissabte a diumenge.

En aquest període, sobretot dissabte al matí, Jerusalem és una ciutat absolutament tancada, com si fos diumenge de fa 40 anys a Catalunya. Però és veritat que hi ha alguns punts de Jerusalem West, la part jueva, que sí que obren. Tenim el Masqueca, tenim el Sira, que són bars una mica més alternatius, per dir-ho d'alguna manera, i el Café Basimta, que s'hi ha volgut afegir. I des del primer dia que van obrir han estat rebent assajament per part d'ultraortodoxos que es planten davant del bar i comencen literalment a fer la vida impossible. Els que estan intentant fer un cafè, picant a la porta, picant al vidre, evitant que la gent hi pugui accedir. I el més fort del cas és que nosaltres hi vam anar la segona setmana que això els hi havia passat a aquesta gent, però és que ara ha passat un mes des d'aquell reportatge i veig les imatges que corren per les xarxes i això s'ha multiplicat moltíssim més. I és curiós perquè, com deies, és la reflexió d'una divisió aquí a Jerusalem. Quan dic que s'ha multiplicat, no només és la gent. Que va fer l'assetjament, sinó també la gent que va defensar la cafeteria. És com que s'està celebrant una petita batalla sobre el que ha de ser Jerusalem. És veritat que Jerusalem, òbviament, té un component religiós impapinable, tant pel que fa a la religió jueva,

com la cristiana, com la musulmana, això qualsevol persona que tingui una mica d'informació ja ho sap, Però això no vol dir que els seculars no tinguin un lloc on viure a Jerusalem ni que no puguin gaudir de la seva vida normal sense haver de, per exemple, seguir instruccions com el Sabbat. Llavors, aquí s'està creant aquesta mena de divisió i, com et deia, els autorreligiosos que senten que, com que estan representats ara mateix al govern i que saben que tenen la defensa de les autoritats, No oblidem, el cap de la policia és un ultrarreligiós, que és aquest senyor que sempre us comento, que es diu Itamar Ben Gavir. Clar, si tu ets un ultrarreligiós, saps que el cap de la policia és un ultrarreligiós com tu, doncs faràs aquesta mena d'accions d'assetjament. També, per exemple, boicotegen les obres del tramvia, que tampoc hi estan a favor, i ho fan amb la mateixa impunitat que podíem estar parlant abans dels colons.

Doncs aquesta cafeteria de Jerusalem, que d'alguna manera és símbol d'aquesta divisió, però que, com ens explica Jordi, va molt més enllà i es nota en el dia a dia de la ciutat, i ens l'apropes també en totes aquestes cròniques des de Jerusalem. Per tant, t'escoltem, et llegim, abraçada ben forta cap allà, Jordi Brasco, el corresponsal d'aquesta casa a Jerusalem, i escolta que acabi d'anar molt bé l'estiu amb aquestes temperatures una mica més agradables que aquí, això segur.

Bueno, això, quan marxa el sol, ara mateix fa una calor que ni t'imagines, Marina. Una abraçada, que vagi molt bé. Ànims, abraçada forta.