Jordi Mir: "Macron s'ha dedicat a construir la 'França gran' i ha descuidat la ciutadania"

Avui tenim la mirada posada a França després d'una nit de greus aldarulls amb més de 1.200 detinguts, gairebé 900 només a la regió de París, i almenys 150 agents policials ferits. Violència extrema que s'ha estès per moltes ciutats, París, Marsella, Nantes, L'Illa. Aquesta és la reacció a Llamotges quan han incendiat l'edifici històric de l'Ajuntament, que, per cert, ja ha quedat controlat pels bombers, aquest incendi. És, sens dubte, una imatge que resumeix molt bé què està passant a França, a la qual també s'assumen pillatges i saquejos, en tot cas imatges preocupants que ens narrava fa una estona el fotoperiodista Pau Benteo.

Jo, de totes les protestes que he fet, és la més greu que he cobert mai, amb diferència. Aquesta violència, al final, Acaba sent vandalisme en la gran majoria de la mobilització, aquesta resistència, perquè tot i que la policia respon amb gasos lacrimògens o amb granades d'aquestes atordidores i amb aquest. Que no d'aigua, la gent no marxa, i torna, i cada vegada torna, i s'estan hores i hores i hores, i paral·lelament hi ha aquests saquejos amb molts,

molts, molts comerços. França segurament el cas més greu, però el descontentament recorre tota Europa, hi ha protestes també a Albània, Portugal, Itàlia, Bèlgica. Són protestes amb el pretext també del cost de la vida, que evidentment s'està encarint i que s'està expandint com una taca d'oli a diversos punts d'Europa. En parlem a aquesta hora aquí al suplement amb una taula que hem improvisat amb el Jordi Mir, doctor en Humanitats per la UPF, expert en moviments socials. Jordi, què tal? Bon dia i moltes gràcies. Bon dia. Per la rapidesa. I també l'Enric Bonet, ell és corresponsal a París pel diari Basque El Correo. Enric, què tal? Bon dia. Bon dia. Enric, on pares i què has vist aquestes últimes hores a França?

Sí, bé, doncs jo estic al meu país i anava a sortir per veure com està la situació i el que es va viure ahir, doncs, com comentàveu, una jornada de protestes per una banda multitudinàries, però al mateix temps realment amb molts aldarulls. Feia temps que no se'n veien tants aquí a França, on són recurrents. Jo crec que segurament des de l'estiu del 2023, quan hi va haver la revolta als barris populars després de la mort del Nael, que és una persona que havia mort a boca de canó de la policia. Aleshores, és cert que ja hi va haver moltíssims aldarulls i allà el nivell de violència urbana va ser similar, però és cert que amb la diferència que es va produir en els centres de grans ciutats. I això fa que l'impacte sigui superior. I recordi també, en part, el que es va produir al desembre del 2018, durant la revolta de les Armilles grogues, on ja havien hagut a l'arruix de gran impacte, per exemple, l'Art de Triomf, que s'havia vist en degradacions, un gran símbol patrimonial de França. I ahir aldarulls similars i amb la diferència que les manifestacions d'ahir van ser força més multitudinàries que durant el moviment de les armilles grogues.

Jordi, contra què protesten aquesta gent? Perquè es barregen aquí molts col·lectius diferents, parlem de funcionaris, parlem de pagesos, parlem d'estudiants, parlem de bombers, parlem d'armilles grogues.

Dos punts. Un primer, aquesta convocatòria del 17 d'octubre a França, diem, des de fa setmanes que es prepara, i hem d'entendre que arriba després que portem ja un mes de mobilització estudiantil en els liceus, i aquesta mobilització ha sigut clau per anar encaminant-se en aquesta direcció i per animar aquesta mobilització. Principalment perquè, ja que parlem de violències, durant aquest mes de mobilitzacions estudiantils ha estat molt posada en qüestió des de sectors molt diferents la resposta policial. I el que vam veure ahir jo crec que s'ha d'entendre també com una resposta que des de diferents col·lectius mobilitzats han volgut xocar amb la policia perquè entenen que el que estaven fent era inacceptable. Però ahir ens vam trobar estudiants que porten ja un mes mobilitzats. Les armilles grogues que tan famoses es van fer, que també tornaven a sortir, que van convocar i que estaven presents. Ahir hi havia centenars de centenars de punts de mobilització a França i després, des d'espais sindicals, des del sector de la salut, des del sector de l'educació, també hi havia convocatòries per trobar-se i fer una gran mobilització en contra del govern.

Enric, vols afegir alguna cosa sobre els motius d'aquesta protesta i els col·lectius que han vist el carrer?

Sí, bastant d'acord. Eren protestes en part això, que sorgeixen a partir de les xarxes socials on els sindicats s'hi sumen realment molt tard i els partits polítics també al final. I això en part contribueix també una mica al caràcter realment caòtic d'aquestes protestes i que es va sumar també al fet d'un dispositiu policial. Que la sensació que hi ha aquí a França és que o bé, vull dir, molts mitjans estan preguntant al govern i estan havent crítiques d'alcaldes d'un dispositiu policial que estava mal dissenyat i que era inferior i que havia subestimat les protestes. De fet, abans de les protestes, el govern considerava que, com a molt, hi hauria 50.000 persones al carrer amb el conjunt del país. Al final, ahir va dir, segons dades del govern, que van ser 550.000, probablement van ser més, els sindicats parlen de 800.000, però això també es va reflectir en el sentiment d'aquesta policia completament sobrepassada i que en part explica la gravetat dels aldarulls, no és l'únic motiu, però en part sí que ha contribuït amb aquest sentiment de caos. I sí, estic bastant d'acord amb el que comentava el Jordi sobre la resposta policial al moviment estudiantil, un moviment en què també hi va haver aldarulls importants, però cert que també hi va haver unes xifres de detinguts realment molt elevades, més de 7.000 estudiants, la gran majoria d'ells, 85% menors d'edat, això durant les últimes setmanes. És una xifra molt superior a la que s'havia produït, per exemple, el 2018, amb la revolta que comentàvem abans de les armilles grogues. On hi havia hagut atlarulls molt més importants que els que va haver durant les protestes dels estudiants d'aquestes últimes setmanes. I és cert que al final amb aquesta resposta policial dura davant de les protestes dels estudiants hi podia haver el sentiment a França que podria servir per frenar aquestes protestes, però en realitat. La sensació que hi ha actualment, i el que es, bueno, es va veure ahir, és que s'ha produït tot el contrari. En lloc de les protestes d'anar a menys, estan anant a més per una resposta policial dura en un principi i ahir probablement mal dissenyada i on els agents potser no estaven en els llocs on havien d'estar, no? Avui i aquest matí l'alcalde de París criticava això, que ahir havien faltat policies per protegir les botigues i els comerços que al centre de la ciutat. On hi va haver saquejos.

En quina posició queda Macron després del que hem vist aquest dissabte, tenint en compte que ja estava contra les cordes i que fa temps que és al punt de mira? Jordi.

Clar, hem de tenir molt present també, si algú que ens escolta ara no ho recorda, que estem a pocs mesos d'unes eleccions presidencials, que Macron està de sortida. I està de sortida, tot i que a ell segurament li pesa molt, força malament. És a dir, hi ha diferents indicadors que no fan que s'estigui valorant positivament el que ha sigut la presidència de Macron. En aquest sentit, també tenim una gran disputa des de diferents partits polítics davant de la realitat actual. Serà inevitable escoltar que el que ha passat respon a diferents interessos, que hi ha diferents partits que. Que hi voldran aprofitar davant de les properes eleccions, però el que és inevitable veure és que Macron ha tingut una posició molt clara d'enfortir Europa a partir de la qüestió militar, posant al front el perill que suposa Rússia, anar construint aquesta França gran que ha de donar resposta als grans reptes, mentre. Des dels darrers anys, és molt evident, s'han anat infrafinançant i descuidant el que necessita el conjunt de la ciutat francesa. Això fa que tinguem una part força àmplia de la ciutat francesa en diferents sectors que viuen malestar. I quan es generen determinades dinàmiques que afavoreixen mobilització, ens trobem amb episodis com el d'ahir.

Algunes fonts apunten cap a l'extrema esquerra com a moviment que ha organitzat tota aquesta mobilització. Realment és una cosa només de l'extrema esquerra o és un moviment molt més transversal, molt més organitzat, molt més massiu? Què hi dius, Enric?

Jo crec realment que és un moviment que sorgeix des de baix. Vull dir, en part, com es produeix en el cas dels indignats aquí a Espanya i a Catalunya el 2011. El rol dels partits polítics és bastant clàssic. En el cas de les formacions esquerres és el rol de donar-li suport. En el cas de la França Insumisa, molt ràpid, quan comencen aquestes protestes d'estudiants a mitjans de setembre. I ahir, per exemple, tots els partits d'esquerres havien demanat de participar en les protestes, de participar-hi de manera pacífica, i de fet és el que van fer el 95% dels manifestants. L'únic que hi va haver un 5% que va produir aquests aldarulls tan greus. Llavors, clar, de fet, de veure la possibilitat de l'extrema esquerra o de l'esquerra radical manipular les protestes, o d'un partit d'esquerres com la França Insumisa, que és un partit molt important, és un dels més importants de l'esquerra que hi ha a França, És un dels arguments que utilitza el govern, però es basa en fets que són menys categòrics. Per exemple, a principis d'octubre es basava en un informe del Servei d'Intel·ligència, però l'informe del Servei d'Intel·ligència era bastant menys categòric del que deia el govern. El que deia és que hi havia hagut grups. De trotskistes, petits grups d'estudiants vinculats amb partits polítics, no directament amb la França Insumida, sinó amb partits més petits, que havien estat presents en les protestes.

Però la presència d'un grup és que això fa que pugui mobilitzar milers de persones. Hi ha centenars de milers i hi ha milers que actuen de manera violenta. Bé, jo crec que és més. Probablement la realitat sigui més complicada i probablement entre les persones que provoquen els aterulls hi hagi perfils diversos, hi poden haver grups de joves bastant organitzats, però que sovint tampoc estan directament relacionats amb partits polítics, sinó que són, aquí a França, normalment els black blocs, són els grups de joves, sovint amb idees propers a l'anarquisme, vull dir que considerem que amb aquests actes hi poden haver com una. Vull dir, com apropar-se a una espècie de moment revolucionari, encara que jo crec que a França estem lluny d'una revolució, però sí que ja estem davant de protestes importants. També hi poden haver com joves dels bares i les ciutats perifèriques que, en aquest cas, amb una lògica política en el sentit de considerar que si es produeixen aldarulls molt greus, el govern els escoltarà. Perquè és cert que una idea que està molt present a França des del 2018 és que les armilles grogues. Que, com comentava abans, un moviment no molt multitudinari, però sí que amb aldarulls molt importants del carrer, que és l'únic moviment social que ha aconseguit fer cedir a Macron, que és a dir, que aleshores hi va haver una resposta política relativament important,

amb una sèrie de mesures socials valorades a voltant de 17.000 milions d'euros. Però, llavors, hi ha aquest sentiment, això, que els aldarulls és l'única manera que el govern respongui. I després també hi ha delinqüents oportunistes que s'aprofiten de la situació per, per exemple, anar a una botiga, robar i treure'n un benefici econòmic.

Totes aquestes escenes de pillatge que hem anat veient a França, que també han passat a casa nostra quan hi ha hagut aldarulls seriosos, sense anar més lluny a Plaça Catalunya o a tots aquests entorns, això es reprodueix cada vegada que hi ha situacions, protestes violentes, que també hi ha el més espavilat de la classe que aprofita per provocar altres tipus d'escenes. Jordi. Dos qüestions a partir

del que deia l'Enric. Una és aquesta idea que la mobilització contundent és la que funciona. No hem parlat, per exemple, que el 2025, l'any passat, una de les grans mobilitzacions que hi va haver va ser contra la proposta del govern de polítiques d'austeritat i, per exemple, una de les propostes que es va fer més famosa va ser la que els francesos haurien de treballar dos dies festius. I allò va ser retirat per part del govern després d'unes manifestacions molt contundents. També havent de protegir tots els comerços dels carrers principals de perill. I l'incentiu que està generant el propi govern és que quan us mobilitzeu molt. I dieu molt ràpidament i la lieu molt, doncs jo faig enrere i per tant és com animar la gent a que es mobilitzi d'aquesta manera. I la segona qüestió en relació amb el que s'apuntava sobre l'extrema esquerra, l'ultraesquerra, la figura més present a les últimes hores que ha declarat per part del Govern és el ministre d'Interior i ha insistit molt en aquesta qüestió. Hem de tenir molt clar que els dos partits que tenen millors perspectives electorals en aquest moment són el partit de Marine Le Pen i el partit de Mélenchon. I llavors aquí, des d'altres sectors, hi ha la voluntat d'intentar guanyar un espai. I una manera que guanyi un espai és identificar aquests episodis que una part molt important de França, fins i tot de la gent mobilitzada, no vol veure, són responsabilitat d'un partit, i després intentar guanyar el teu espai. Per altra banda, jo crec que també val la pena apuntar-ho, És molt interessant la diferent posició que ha tingut Marine Le Pen en els últims dies respecte al moviment dels estudiants o respecte al moviment d'ahir. Respecte al moviment dels estudiants, que sap que no són els seus votants per les dades, diguem-ho així, demoscòpiques que tenim, Ha estat bastant en contra, ha demanat el restabliment de l'ordre, mentre que ahir Marine Le Pen el que deia és que les causes eren legítimes de l'encariment de la vida, perquè ella sempre ha estat a prop de les armilles grogues, però també insistia en que estan mal conduïdes perquè s'estan deixant conduir per l'extrema esquerra, pel partit de Melenchón. Per tant, això generarà molta discussió, jo crec, a França.

Estudiants, funcionaris, pagesos, sanitaris, renaixement dels armilles grogues a França sortint al carrer, malestar general contra la pèrdua de poder adquisitiu, salaris baixos, falta d'habitatge, deteriorament dels serveis públics. Tot això ho sona, no? Perquè no és una cosa exclusiva de França. També protestes aquest cap de setmana a Itàlia, a Albània, a Bèlgica, a Portugal, i a casa nostra, enmig d'aquesta campanya electoral, amb una vaga general convocada pel dia 11 de novembre. No és una cosa exclusiva de França. Potser la virulència de les protestes, sí. Però això, què?

Jo crec que aquí, quan analitzem l'aparició d'un gran episodi de mobilització, acostuma a haver-hi dos elements que són claus. Un és com està d'organitzar aquesta mobilització, és a dir, quina massa crítica, quins col·lectius existeixen. Cas del moviment dels liceus a França, el moviment estudiantil aquí hi ha una massa crítica important que a partir d'unes denúncies comença a créixer i s'estén per tot el país. I la gent de Bèlgica, per exemple, diu "Ei, mireu què està passant just aquí al costat nosaltres, també ens hi sumem perquè aquests malestars també són nostres". I la gent d'Itàlia que també és un moviment estudiantil, bàsicament, diu "Ei, nosaltres farem com els francesos i ens sumem". I fins i tot organitzen les seves dates a partir del que també està passant a França. Després, el segon element és aquesta capacitat que tens de dir, si això està funcionant bé, jo m'hi sumo. A Portugal s'estan fent acampades per l'habitatge. S'estarien fent acampades per l'habitatge si no hagués passat el que està passant a Espanya. Potser no, però estàs veient que aquí funciona, que fins i tot el moviment pel dret a l'habitatge a Espanya ha sigut capaç de portar unes eleccions, llavors tu et sumes. Per tant, hi ha malestars, hi ha malestars que en molts països depenen de realitats que són particulars, però que també depenen de realitats que són compartides, i després, quan hi ha moments de mobilització, és fàcil que t'animis a la mobilització, perquè estàs veient que està funcionant, que s'està escoltant allò que tu també vols dir.

Són les reflexions del Jordi Mir, doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, expert en moviments socials, i l'Enric Bonet, corresponsal a París pel diari basque El Correu. Escolta'm, Enric, això ha de continuar avui, aquestes protestes? No, en principi avui no.

Per la setmana que ve no hi ha noves dates de manifestacions. La que està prevista més aviat és la del 5 de novembre. Així que, vull dir, hi haurà una continuïtat en les protestes i també el que estan aquí pendents és si es poden prohibir nous saquejos en botigues en grans ciutats avui mateix diumenge, però bé, de moment aquest matí sembla que la situació respecte a possibles saquejos està relativament tranquil·la i no hi ha noves dates de protestes, però sí que hi ha la possibilitat que la idea de protestes el dissabte es pugui convertir en un ritual. Com ja va passar en el passat. Però de moment, les properes manifestacions per principis de novembre.

Enric Bonet i Jordi Mir, gràcies a tots dos. Una abraçada cap a París. Jordi, també gràcies per aquesta convocatòria d'urgència. Que vagi molt bé. A vosaltres. 5 minuts per dos quarts d'onze. Fem una pausa i anem cap a Londres. De París a Londres, allà ens espera el Lion Sindreu i el Toni Radon. Fins ara.