Jordi Regàs: "A Alemanya hi ha molts joves, sobretot nois, a qui els agrada l'estètica autoritària"

Israel reactiva el front libanés, encara que sigui momentàniament.

La refineria de Yaroslavl processa uns 15 milions de tones de petroli.

Javier Vile i Lula da Silva mai no s'han agradat i les paraules cruixudes que tots dos s'han dedicat. Conexió exterior.

Un suplement molt pendent dels efectes del temporal, sobretot al sud del país, però també un suplement que a aquesta hora mira cap a l'exterior, avui fins a Berlín, una finestra oberta amb els corresponsals, i allà hi tenim en Jordi Regàs. Jordi, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. A veure, 10 i 7 del matí des de Berlín, imagino, eh? Sí, sí, sí,

vivim a la mateixa hora, sí, encara.

Sí, volia dir des de Berlín.

Com que hi ha el debat aquest del canvi horari, que si Espanya es va adaptar al de Berlín, tot i que per hora no ens toca.

Sí que és veritat, això aquí al final. Es nota, però si vas cap a Espanya, sobretot cap a l'oest, comença a ser un desgavell absolut això de les hores i l'hora que es fa de dia i l'hora que es fa de nit. Vull dir que sí que es nota, que sí que es nota. Des de Berlín i amb l'hora que toca, i com toca a 10 i 8 del matí, i escolta, deixem de demanar-te per quin temps fa Berlín, perquè aquí ja ho veus, com se'ns presenta el cap de setmana, rúfol, rúfol i amb aquestes pluges.

Aquí tenim cel blau amb alguns núvolets i la temperatura és ideal. Aquesta nit crec que hem tingut de mínima uns 13 graus i de màxima 20. Fa fresqueta i crec que les jaquetes que portem aquí són més gruixudes que les que deia abans el Néstor. Que està començant a sortir pel carrer. O sigui que des d'aquest punt de vista és la normalitat aquí a Berlín. Vull dir, a l'estiu, lo normal és això, uns 14-15 a la nit, per tant es pot dormir a madrador, i unes màximes de 27-28, tot i que hem tingut onades de calor, certament. Però no, no, aquí realment el clima des d'aquest punt de vista no té res a veure amb el que patim a Catalunya.

Això de les mig torrides no va amb vosaltres, eh?

Ni ha hagut, però són períodes relativament curts encara, per sort, ja veurem com evoluciona tot això, però de moment ens les estalviem o ens n'estalviem bastantes, sobretot si mirem el que passa a Catalunya, certament.

Sí que és veritat que aquest estiu hem vist moltes imatges d'aquestes calorades i d'aquesta xafogor tremenda també a Alemanya, amb imatges de la selva negra plena de turistes assadegats. Al Rhin, a més, ara hi entrarem també amb el cavall a mínims històrics, però sí que és veritat que estiu especialment calorós a Alemanya.

Sí, a finals de juny, en un cap de setmana, el divendres, van batre el rècord de calor mai enregistrat d'Alemanya, que van ser 41,3 graus, que per Alemanya és bastant alt, però després dissabte van batre el rècord de divendres i diumenge van batre el rècord de dissabte. Per tant, certament, aquell cap de setmana de finals de juny va ser una cosa excepcional. De fet, a hores d'ara. Hi ha un institut aquí a Berlín que és el que calcula quants morts hi ha provocats per aquest excés de calor i la darrera dada que s'ha fet publicar parla que hi ha hagut 14.000 morts a Alemanya afegits a la mortalitat habitual vinculats al tema de la calor.

Sí, sí, són aquests efectes del canvi climàtic que també cada vegada n'anirem parlant més perquè estiu calorós, però sembla que. Es diu allò, no?, que aquest ja ha estat potser l'estiu més fred del que ens queda de vida.

Sí, sí, sí, bé, és el que tem tothom a Alemanya, i a més a més tenen motius afegits per tema-ho, perquè el país no està preparat, per posar un exemple, el metro d'aquí a Berlín mateix, els vagons no se'ls podria posar a sobre un aparell d'aire condicionat, no n'hi ha d'aire condicionat, es veuen obligats a obrir finestres i que l'aire del moviment del metro entri dins els vagons, perquè els túnels són massa baixos i no hi caben els aparells a sobre. Per exemple, clar, o sigui, realment el repte al que s'enfronten és majúscul aquí a Alemanya. Certament les cases estan preparades pel fred, però no estan preparades per la calor, vull dir, la gent ho ha patit molt.

No està preparada, diguem, la infraestructura i els alemanys tampoc. És a dir, els alemanys poden suportar hiverns freds i, a més, segons a quines zones la temperatura pot baixar força, però, en canvi, quan pugen dels 30 graus, més enllà d'aquestes infraestructures, a nivell personal, també agafa que fa fort.

Sí, a veure, jo sempre poso un exemple. Quan jo vinc d'Alemanya, o vinc, jo tinc família àustria, vinc d'Àustria, d'haver passat dos, tres setmanes a l'hivern allà, quan arribo a Barcelona, els primers dos dies, doncs, vaig molt lleuger de roba, i després el meu cos s'aclimata. Els alemanys, certament, estan aclimatats en les temperatures, i quan passen d'un cert llindar, certament, les passen magres, sí, sí, és així.

Jordi, aviat farà sis mesos que et vas fer càrrec d'aquesta corresponsalia de Berlín. T'hem anat sentint al llarg de tots aquests mesos. Quin balanç fas d'aquest mig any a la capital d'Alemanya?

Home, ha sigut certament intens, marxar de Catalunya és sortir de la zona de confort, que podríem dir d'alguna forma, però professional i periodísticament ha sigut molt interessant. A més a més, com que no només estic entre cometes al càrrec d'Alemanya, vam anar, com a tele i ràdio, vam anar a les eleccions a Dinamarca, Després també vam estar a les eleccions a Hongria. Per tant, bé, jo estic aquí fent una immersió, certament, en tot el que és la política centre-europea, que, home, és apassionant. Des d'aquest punt de vista, jo estic molt content.

I a més, amb una data marcada al calendari, que és aquest 6 de setembre, serà interessant mirar què passa en aquestes eleccions regionals, perquè volem entrar-hi aquí també, perquè pot haver-hi un retorn històric de l'extrema dreta al poder. Per tant, 6 de setembre és la data marcada ara mateix al calendari, Jordi.

Sí, és una data que té marcat de tota Alemanya, certament. Són les eleccions de l'estat federal de Saxony-Anhalt, del Land de Saxony-Anhalt, que molta gent diria, bé, són les eleccions regionals. Si féssim l'equivalència serien unes autonòmiques, entre cometes, però clar, el partit d'extrema dreta, alternativa per a Alemanya, a les enquestes està entre un 42 i un 43% d'intenció de vot. Està fregat d'aconseguir la majoria absoluta i si aconseguís la majoria absoluta, el famós tallafocs, el mur de foc que en el seu moment van acordar tots els partits democràtics per evitar i entre cometes pactar tots en contra per evitar que l'extrema dreta arribi al poder, doncs si aconseguissin l'absoluta no serviria absolutament de res. I el fet que el primer ministre de Saxony-Anhalt acabés sent algú de l'extrema dreta i tot el govern, això té una sèrie d'implicacions bastant greus, o que com a mínim des del punt de vista dels partits democràtics certament és qualificada de greu. Perquè el ministre de l'Interior de Saxony-Anhalt seria de l'extrema dreta. Això li dona accés, per exemple, a les reunions que hi ha regulars de tots els ministres de l'Interior de tota Alemanya, reunions en les quals es comparteixen dades sensibles. Hi ha aquesta proximitat entre l'AFD, entre el Terreny de Paral·lemanya i el règim de Putin. Per tant, seria gairebé com tenir un infiltrat del règim rus a dins de les reunions dels ministres d'interior de tota Alemanya que es comparteixen dades sensibles. Bé, estan tots molt preocupats perquè realment, en funció del que passi, podria ser, no és descartable.

Vaja, i a més, amb el poder que tenen els LANs i la capacitat de decisió alemanya, que ens hem d'imaginar que cada un d'aquests LANs pot decidir moltíssimes coses i, per exemple, és que ni tan sols les vacances d'estiu, que ens entenguem, sí, em corregeixes, però allò del calendari escolar i l'horari escolar ni tan sols és el mateix si vas al nord del país, si vas a Holanda al sud, és a dir, que tenen molta capacitat de maniobra. Per tant, és un poder efectiu i també a nivell executiu que pot anar força enllà.

Sí, sobretot és cert que, per exemple, en el camp educatiu, l'estat federal, el LAND, té moltes competències. I, de fet, aquest és un dels aspectes en els que la gent està més preocupada, perquè Alternativa per Alemanya ja ha dit que es carregarà el model d'escola inclusiva. També han dit que volen alleugerir, per exemple, el tema de l'obligatorietat d'assistir a classe, per exemple. Volen eliminar del programa escolar tota aquesta part que fa molts anys que els alemanys tenen en marxa de recordar les atrocitats del passat, tot aquest record de les barbaritats que va arribar a fer el règim nazi, per exemple, que és una cosa que es continua explicant d'una forma sistemàtica per intentar evitar que torni a passar, doncs Saxony-Anhalt alternativament ha dit que ja n'hi ha prou de recordar el passat, Per tant, hi haurà molts mestres, certament, que també marxaran. O sigui, aquí es podria posar en marxa una bola de neu que, certament, és preocupant.

I a més, amb un líder molt jove, és aquest personatge, Ulrich Sigmund, 35 anys. No sé si ens pots fer una mica un retrat també de qui és.

Sí. No, a veure, Zygmunt seria una mica, aquí parlen d'ell, que seria gairebé com el gendre perfecte, sempre simpàtic, sempre amb bones paraules, amb un somriure a la cara. A més a més, destaquen que és una persona que té una gran capacitat per recordar noms i va pels llocs parlant i la gent pel seu nom propi, cosa que evidentment a molta gent el sorprèn. Seria una mica l'expressió del populisme que segurament a molts partits d'esquerres els agradaria tenir aquesta capacitat de connectar d'alguna forma amb la gent. Però clar, Zygmunt no es pot. Per exemple, l'altre dia, en un míting de campanya, enmig de la calorada més gran, deia, mireu, ja ha arribat l'estiu, per fi ha arribat el canvi climàtic, quina calor que fa, que bé que estem. O sigui, s'enfum, òbviament, de coses com el canvi climàtic. És un negacionista clar, però és que després ell també té un passat vinculat amb formacions de caire neonazi. Havia estat, havia format part com a. De les joventuts patriotes alemanyes. S'havia posat uniformes d'aquests de tipus militar, s'havia pintat, això són fotos que hi ha de la seva junta, esbàstiques a la cara. Per tant, és una cara que vol ser molt simpàtica perquè al darrere d'ell, en els mítings, hi ha els grups identitaris alemanys que estan prohibits, entre cometes, però participen en els seus actes de campanya. Però bé, el seu missatge és simple i la gent que té la sensació que els partits tradicionals no resolen els seus problemes es llancen als braços d'una persona com Zygmunt.

I com t'ho expliques? És una pregunta complicada perquè a més segur que hi ha anàlisis diferents i hi ha molts factors a tenir en compte. Però com t'explica, Jordi, que un partit com Alternativa per Alemanya estigui al capdavant de les enquestes en un país precisament com Alemanya?

A veure, jo crec que aquí hi ha dues coses. Per una part, el somni econòmic alemany s'està esgrumullant entre els dits de la població. El missatge aquell de sigues obedient, segueix les normes, treballa i et garantirem el teu futur, això s'està acabant. I la gent, i és una cosa que es percep fins i tot al carrer, Hi ha una ràbia, hi ha una agressivitat que a mi a vegades m'ha sorprès bastant. I després, per altra banda, tens el govern, l'actual govern de la CDU, dels conservadors junt amb l'SPD, amb els socialistes, que l'únic que està fent és retallar. Estan retallant en ajudes de tot tipus, ajudes familiars, ajudes a l'habitatge, estan retallant la sanitat pública. I l'únic en què estan gastant més diners, per exemple, és en el tema de defensa i armament. Meats ja ho ha dit, que ell vol formar l'exèrcit més gran d'Europa. Però, clar, la gent senzilla. Per altra banda, també. Cada cop els rics són més rics i els pobres són més pobres. En la darrera estadística de pobresa, Alemanya ha batut el rècord. En aquests moments, un 25% de la població pràcticament alemanya estaria per sota de la llindar de la pobresa si tenim en compte ingressos o temes habitacionals. Per tant, hi ha un munt de gent més humil. Que veuen que els partits de sempre, que en aquest cas serien bàsicament la CDU i l'SPD, no els han resolt els problemes, i no ho fan, i les perspectives són d'empitjorament, i per tant arriba un partit com a alternativa per a Alemanya que diu, aquí. Política de reemigració, ens hem de separar de la Unió Europea, ens hem d'apropar a Rússia, certament hem de recuperar, per exemple, el gas, aquestes coses, i amb això tindrem el problema resolt. I clar, la gent, després de tants anys d'escoltar que els altres els diuen que els arreglarien la situació, que la cosa no s'ha arreglat, i al contrari, sembla que va pitjor, doncs arriba un moment que hi ha molta gent que diu, escolta, doncs vaig a provar. I voten l'extrema dreta. Hi hauria com dos grups, no? Una mica la gent més gran que troben a faltar o que recorden aquelles èpoques passades, una certa nostàlgia, I després tenim molta gent jove, sobretot nois, homes, homes joves, que això, aquesta estètica així filomilitar, autoritària, doncs ja els agrada i és un mix bastant tremendo, certament.

Doncs aquesta data marcada al calendari, eh? Diumenge 6 de setembre, des d'allà ens ho explicaràs, Jordi. Jordi Regas, estarem molt pendents de les teves cròniques. Abraçada ben forta cap a Berlín. Moltes gràcies. Quan són les 10 i 22 minuts del matí, aquí i també allà, eh? Ens continuem actualitzant amb aquest suplement, avui molt pendents d'aquest temporal. A reveure, una abraçada.