Josep Cuní: "No soc tan bon avi com els meus nets voldrien i tampoc vaig ser el bon pare que els meus fills necessitaven"
Canvi de cadena, d'idioma i de públic. Josep Cuní porta tota la vida fent de periodista i ara diu que ha arribat a la "recta final" de la seva carrera professional. Fa unes setmanes, s'estrenava com a director i presentador de l'informatiu nocturn de Ràdio Nacional d'Espanya. Cuní assenyala que l'oportunitat s'ha fet esperar: "Tot m'ha arribat més tard que a altres companys i col·legues." I afegeix: "Sempre he tingut la sensació que a mi tot em costava més que a algú altre."
Sobre els èxits dels seus companys, assegura que està en un moment en el qual els pot celebrar "d'una manera sentida, no d'una manera fictícia". Cuní creu que la feina de periodista és "egoista i caníbal": "Tots busquem l'exclusiva."
Cuní reconeix que la feina ha estat la seva dedicació "primera i principal". "No soc tan bon avi com segurament els meus nets voldrien, i no vaig ser el bon pare que els meus fills necessitaven; per la feina", explica. Aquest ordre de prioritats li semblava "políticament incorrecte" i per això "durant un temps ho negava", però un dia es va dir: "Escolta, ja n'hi ha prou, no cal que dissimulis."
El moment "Prou, prou, prou"
El periodista assegura que és molt autoexigent i que quan repassa la seva trajectòria professional té "sensació de fracassos". Cuní recorda el famós "Prou, prou, prou!" que es va produir quan conduïa "Els matins" de TV3 i qualifica aquell moment de "fracàs estrepitós". "No vaig saber elegir bé els interlocutors, no vaig saber controlar la situació", afegeix Cuní.
