Harriet Tubman, una heroïna contra l'esclavisme
Nascuda esclava, d'ànima lliure i rebel, Harriet Tubman (1822-1913) és una de les grans heroïnes de l'antiesclavisme americà. Abolicionista, espia, lluitadora en la guerra de Secessió, coneguda i admirada en vida i sufragista entusiasta pels drets de les dones, Tubman va sobreviure a una infància cruel i va salvar personalment centenars d'esclaus guiant-los fins a la llibertat a través de la xarxa coneguda com el "ferrocarril subterrani".
"Harriet Tubman: Visions de llibertat", el documental sobre la vida d'aquesta dona icona de l'antiesclavisme, ens recorda les terribles condicions de vida dels esclaus negres a l'Amèrica del Nord durant el segle XIX. Comprats i venuts a la plaça pública, separats de les seves famílies, tractats com objectes i treballant sense descans com a mà d'obra gratuïta, centenars de milers d'esclaus van sostenir durant dècades l'economia del sud. Una vida infernal que Harriet Tubman va conèixer des de la infància i contra la qual es va rebel·lar des de petita.
Profundament religiosa, Harriet Tubman sempre va tenir clar que Déu no podia acceptar l'esclavitud, com ella no acceptava la lectura de la Bíblia feta pels blancs. Convençuda que el seu amo estava a punt de vendre-la, cosa que la separaria del seu home i la seva família, Harriet va fer un gir en les seves pietoses oracions:
Senyor, si no pots canviar la vida d'aquest home, mata'l.
Desesperada, va arriscar la vida per intentar fugir, cosa que finalment va aconseguir, a través d'una xarxa de negres lliures, abolicionistes blancs i activistes cristians. Aquesta xarxa organitzada de guies i refugis per salvar i acompanyar els esclaus fugitius era l'anomenat "ferrocarril subterrani", i ella mateixa hi participaria més endavant per alliberar centenars de persones.
El documental recull, a través d'entrevistes amb historiadors i biògrafs, i amb el suport d'abundant material d'arxiu, les peripècies d'una vida sacrificada i heroica, que mai va sortir de la pobresa i la humilitat però va demostrar una decisió i una valentia insòlites. Entrant i sortint clandestinament de la zona esclavista, armada o desarmada, disfressada, amb el patiment constant d'una lesió mal curada al cap, Harriet Tubman --una dona menuda i aparentment dèbil-- va encapçalar nombroses expedicions d'alliberament, amagant-se dels temuts caçadors d'esclaus, desafiant el fred, la fam i les interminables caminades en territori hostil. La seva activitat constant la va posar en contacte amb personatges com el líder abolicionista John Brown --que l'anomenava "general Tubman"--, Frederick Douglass o William Lloyd Garrison.
Convençuda que la victòria de la Unió era la gran oportunitat d'eliminar l'esclavisme, Tubman va participar activament en la Guerra de Successió reclutant soldats negres, com a infermera, i més endavant, com a exploradora, espia, estratega i fins i tot dirigint un assalt armat al capdavant de les tropes junt amb diversos generals unionistes. La seva habilitat, intel·ligència i coratge van ser enaltits per nombrosos comandaments militars, que també li van encarregar missions en els anys posteriors a la fi de la guerra. Mai no va sortir de la pobresa, però, i les seves accions humanitàries la van mantenir sempre en una posició humil.
En els seus últims anys Tubman es va lliurar a la causa feminista, i va escriure i fer discursos arreu en favor del vot de les dones. "Vostè pensa que les dones han de poder votar?", li van demanar una vegada. "He patit prou per estar-ne convençuda", va contestar.
Harriet Tubman, que va ser enterrada amb honors militars, és considerada una icona inspiradora per a generacions d'afroamericans en la lluita per la igualtat i els drets civils. Considerada santa per l'Església Episcopal dels Estats Units, la seva figura ha estat protagonista de diverses biografies i pel·lícules, i se li han dedicat nombrosos honors i monuments.
"Harriet Tubman", el documental, ret homenatge a una figura mítica que mai no es va rendir, i que sempre recordaria el dia en què va travessar la frontera de Pennsilvània i es va convertir en una dona lliure.
Quan em vaig adonar que havia passat la frontera em vaig mirar les mans, per comprovar si continuava sent la mateixa persona. Els raigs daurats del sol travessaven els arbres i queien sobre els camps, i jo vaig sentir que havia arribat al cel.
Una producció de Firelight Films i Maryland Public Television.
Director i productor: Stanley Nelson; co-director i productor: Nicole London; narrador: Alfre Woodard.
