Avui dia, en ple segle XXI, l'escena folk ha donat a llum un gènere de música que destaca per una instrumentació arrelada en la música tradicional i alhora amb una sonoritat íntima que t'abraça amb una manteta, et prepara una tassa de xocolata calenta i et fa manyagueries, com qui diu. Nosaltres ho anomenem "folk cuqui", i en aquest episodi de "La llar de folk" ens posarem molt còmodes mentre descobrim en què consisteix tot plegat.
ESCOLTA-HO ARAÉs un terme molt genèric i poc concret, però alhora representa al nostre cap una sonoritat prou específica. Prou ambigüitats. A "La llar de folk" parlarem de música àrab, direm les coses pel seu nom i gaudirem com cal de cada zona, cada instrument i cada particularitat d'un concepte que abraça moltes cultures, tradicions i formes de concebre la música i el solfeig, i que ha enriquit tantes altres músiques d'arreu des de fa segles, com aquí a casa sense anar més lluny.
L'illa del manga, la catana, el sushi i el mont Fuji. Si et dic aquests quatre conceptes i et demano que tanquis els ulls i pensis en música, emularàs mentalment una sèrie de sons i melodies molt particulars. Com pot la música del Japó tenir un caràcter tan marcat, diferent i identificable alhora? Aquesta pregunta i algunes que se'n deriven seran el tema en aquest capítol de "La llar de folk".
Resulta realment difícil escoltar aquests sons i no pensar: "música celta". Però a què ens referim ben bé? Què és el que ens fa pensar això? La melodia? El fraseig? Els instruments? I quan mola, per què mola tant? Tot això i més ens posarà la pell de gallina en aquest episodi de "La llar de folk".
Què és això que sona? Perquè sona a folk irlandès, però també sona com si fos Bach. Per què em venen ganes de ballar i tocar si encara no tinc ni idea de què estic escoltant? D'on han sortit tants violins? Si no ho coneixies, és música tradicional d'Escandinàvia. I si ja ho coneixies, doncs correcte, és música tradicional d'Escandinàvia. En aquest episodi de "La llar de folk" en reconeixerem les diferents formes en què s'expressa i per què mola tant.
Quan es parla de música africana sempre hi ha el mateix problema: però quina música ben bé, si estem parlant d'un continent sencer amb tradicions tan abundants com diferents? En aquest capítol de "La llar de folk", hem intentat limitar-nos i abordar només la zona de l'Àfrica occidental. Però, sorpresa, és musicalment tan brutal i tot mola tant, que ens hem trobat igualment amb el mateix problema. Tot i així, amb les cançons i tonades d'avui hem proposat una mostra àmplia de diferents sonoritats i tradicions, amb semblances i contrastos significatius. D'aquesta manera, l'oïda iniciada començarà a entendre què està escoltant i descobrirà què l'apassiona, mentre que l'oïda experta pot simplement relaxar-se i gaudir sense més ni més.
El mar Carib. Moltes illes, moltes costes, moltes músiques... Totes elles diferents. Però totes sonen a "Carib". I quines són? I què vol dir això de sonar a "Carib"? Això i molt més és el que descobrirem en aquest episodi de "La llar de folk", de ritme en ritme i de tradició en tradició.
És innegable que ens fascina el bluegrass. Per la seva instrumentació, per les melodies, pels solos i senzillament per com mola de tocar, de cantar i d'escoltar. Si vols saber què és, com sona i per què ens agrada tant aquesta música dels Estats Units, has d'escoltar aquest episodi de "La Llar de folk".
Ara que portem 10 episodis i ja hem estat viatjant força, descansarem i ens quedarem a caseta. Però els Països Catalans són prou grans i diversos per oferir diferents expressions musicals depenent d'on anem, i en això ens centrarem. En aquest episodi de "La llar de folk" escoltarem formes molt diferents de ballar, de tocar, de cantar i de viure la música, però sense allunyar-nos tant que no ens puguem entendre en català.
Tant si es fa ben fet com si es fa a mitges i malament, "iorele-i-u" significa Alps. Ara bé, amb rigor i serietat, podem descobrir que el iòdel és una tècnica vocal no només dificilíssima i brutal, sinó que també està més repartida pel món del que ens pensem. Visitarem els Alps, sí, però també ens endurem unes quantes sorpreses en aquest episodi d'avui de "La llar de folk" sobre el iòdel.
Sí. Els Balcans. Aquelles muntanyes que acumulen segles de tradicions musicals brutals, entremesclades i reinterpretades contínuament. Sentirem diferents gèneres, instruments, tècniques, compassos, ritmes, frasejos, regalades que flipes, prodigis, temarros, i podria seguir-ne dient, però és millor que escolteu l'episodi de "La llar de folk".
Hi ha algú que no hagi sentit parlar mai de les ranxeres, els corridos i els mariachis? Clarament, ningú. I segur que també estem d'acord que s'identifiquen de seguida i tenen un potencial per fer riure, plorar o posar els pèls de punta totalment titànic, oi? Doncs a "La llar de folk" intentarem esbrinar com i per què ens fa sentir així aquest fenomen musical tan increïble com és la música de Mèxic.
Sembla que, sense donar-hi moltes voltes, quan cantes només pots fer una nota. Això no només és totalment fals, sinó que, a més, en aquests tres indrets de l'Àsia central, cantar dues notes alhora és indiscutiblement la forma de cantar que mola. A La Llar de Folk escoltarem el cant harmònic de Mongòlia, Tuva i Altai, entre els iacs i els cavalls, entre la muntanya i l'estepa.
Una de les teràpies musicals més antigues del món procedeix del sud de la península itàlica (com de turmell cap avall de la bota, vaja) i a dia d'avui forma part del caràcter musical d'aquesta zona, mundialment conegut. Avui a "La llar de folk" escoltarem i parlarem de Tarantella i Pizzica, i si estaves trist i deixes d'estar-ho, és totalment normal.
És impossible no tancar els ulls en sentir aquesta música i pensar: Hawaii, les seves platges i el bon descans. Ara bé, coneixem els artistes hawaians? Tenim els referents? Quins ingredients fan que la música hawaiana sigui tan particular i reconeixible? Ho descobrirem en aquest capítol de "La llar de folk".
La Llar de Folk dona el tret de sortida, com no podia ser d'una altra manera, des dels pubs i les tavernes d'indrets com Irlanda i Escòcia. Sentirem històries de tota mena, descobrirem algunes sorpreses i, potser, acabarem cantant junts a tota veu.
Tan a prop i tan lluny alhora. Vells coneguts i grans desconeguts. Podem seguir tirant de tòpics, però potser no cal. Parlem de Portugal i la seva música. A "La llar de folk" sentirem fados, però també anirem més enllà descobrint tradicions i instrumentacions de la música portuguesa que ens poden semblar familiars i desconegudes alhora.