Fletcher
Lansbury va triomfar com a Senyora Fletcher a la televisió

La Senyora Fletcher i les sèries de TV3

Angela Lansbury va aconseguir una proesa que pocs aconsegueixen: guanyar-se el cor dels espectadors al teatre, al cinema i a la televisió
Periodista
2 min

Angela Lansbury ha mort aquesta setmana als 96 anys després d'una vida llarga i fecunda, plena d'èxits i de fites en cinema, teatre i televisió.

No és tan freqüent que una actriu hagi excel·lit de forma tan notable en tres territoris tan exigents, tan populars, a vegades tan poc permeables.

Lansbury, agraïda després de rebre l'Oscar honorífic, el 2013
Lansbury, agraïda després de rebre l'Oscar honorífic, el 2013 (Reuters/Mario Anzuoni)

Lansbury ho va aconseguir. És una actriu recordada i estimada, un clàssic a qui el paper de maduresa de l'escriptora i investigadora Jessica Fletcher va catapultar a la fama internacional durant dotze anys. Impressiona saber que mai va guanyar el premi Emmy pel seu paper: fins a deu vegades seguides va marxar amb les mans buides de la gala dels premis televisius.

La popularitat de la petita pantalla

De guardons, però, no n'hi van faltar: el Tony de teatre, la seva gran passió. Dos papers van destacar, tots dos sota l'ombra protectora i genial de Stephen Sondheim, Mame i la Mrs Lovett de "Sweeney Todd".

Angela Lansbury, a la cerimònia dels Premis Tony 2010
Angela Lansbury, a la cerimònia dels Premis Tony 2010 (Reuters/Gary Hershorn)

En cinema potser és menys recordada, però com oblidar-la protagonitzant "L'aprenent de bruixa", i amb els seus papers, secundaris però memorables, a "Llum de gas", "Els tres mosqueters", "El missatger de la por" i "Mort al Nil"?

Si ens centrem en "S'ha escrit un crim", emesa i reemesa amb èxit per TV3 durant molts anys, resulta impossible dissociar el personatge de Jessica Fletcher de l'empremta profunda de Miss Marple, la mítica creació d'Agatha Christie que Lansbury va interpretar just abans de "S'ha escrit un crim" a la pel·lícula "El mirall trencat".

L'espectador amb bona memòria auditiva recordarà segur la veu de la gran actriu de doblatge Marta Martorell, encara sortosament en aquest món, per sempre agermanada amb la Senyora Fletcher. I la sintonia? Tot un univers de sensacions, entre l'alegria i la nostàlgia, ens venen al cap quan la sentim.

De "Dallas" a "A cor obert", banda sonora generacional

A cor obert.
La sintonia d'"A cor obert" està gravada a la memòria de molts catalans

Com oblidar "S'ha escrit un crim" i com oblidar el grapat de memorables sèries estrangeres que van passar per la graella de TV3 durant els seus primers deu anys?

Sèries com "Dallas", esclar, la primera i pionera, però també "Carson i Carson advocats", "Allo allo", "Gent del barri", "Veïns", "Hotel Fawlty", "Simon i Simon", "Magnum", "A cor obert" i tantes altres. Sèries que formen part d'un imaginari generacional i que tornen i tornen a la memòria per molts anys que passin.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Televisió

Mostra-ho tot