La sequera en dues fotos del Ter: un efecte palpable del canvi climàtic a Catalunya

La cimera del clima COP27 ha arrencat amb la presentació de l'informe provisional de l'Organització Meteorològica Mundial per al 2022, que apunta que els últims vuit anys han estat els més calorosos des que hi ha registres. En concret, des de mitjans del segle XX, el món s'ha escalfat 1,2 ºC, unes xifres que a Catalunya són pitjors: 1,8 ºC. L'informe també conclou que si les polítiques actuals continuen, a finals de segle la temperatura global haurà augmentat 2,7 graus respecte de l'època preindustrial, i s'haurà superat la línia vermella de l'1,5 ºC establerta pels experts de l'ONU.

Pel que fa al nivell del mar, segons l'escenari més optimista, a finals de segle, serà 30 centímetres més alt. Però en el pitjor dels escenaris, amb emissions creixents i descontrolades, pujaria prop de 2 metres. La riba sud del Mediterrani és una de les àrees on el procés és més ràpid, i precisament a Egipte, on se celebra la cimera, el nivell del mar pot arribar a pujar més de 80 centímetres.

Per Iñaki Gili Jauregui, responsable de Mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic del Departament d'Acció Climàtica, les situacions extremes que comencem a viure fan que tothom sigui conscient de la situació, ha dit a "Els matins". Ja no té cap sentit el debat sobre si existeix o no el canvi climàtic i la ciència ja no es dedica a alertar sobre els possibles efectes adversos del canvi climàtic, com fa anys. Ara la ciència constata i quantifica fets que tots vivim i la cimera COP27 és un espai per decidir què fem.

La sequera, un dels efectes del canvi climàtic a casa nostra

Un dels baròmetres per avaluar l'estat del clima a casa nostra és la sequera. I un dels miralls d'aquesta sequera són els embassaments, que estan molt per sota de la seva capacitat. El del pantà de Sau, per exemple, està al 18% de la seva capacitat, una xifra a què no s'arribava des del 2008.

El campanar i l'església de Sant Romà de Sau estan al descobert ja fa mesos perquè l'aigua ha anat reculant. Ara ja s'hi veuen també les parets de l'escola que hi havia a l'antic poble de Sant Romà de Sau. També a d'altres punts, com al meandre del monestir de Sant Pere de Casserres, es veu molt clarament l'efecte de la sequera, amb una foto actual i una de fa un any.

L'embasament de Sau no és un cas aïllat, la situació de sequera es repeteix a la majoria dels embassaments de Catalunya, que globalment estan al 35% de la seva capacitat.

Sergi Morilla, encarregat del pantà de Sau, explica a "Els matins" que no és la primera vegada que veu l'embassament amb un nivell tan baix. "Va passar els anys 2008, el 2005 i el 1990, que va ser la baixada més acusada que hem tingut i vam estar al 5,5%".

Caldrien pluges de tres o quatre dies seguits per revertir la sequera

Ara mateix, per revertir la situació, caldrien "pluges que duressin tres o quatre dies seguits, d'aquelles que saturen la terra i aleshores la terra comença a escopir l'aigua cap a dins la conca i fan pujar el nivell dels embassaments".

Tot i el baix nivell de l'embasament de Sau, Morilla explica que l'aigua no té menys qualitat, tot i que "s'ha de controlar més". "Diríem que és com si estigués en un got més petit, s'escalfa més, el sol l'afecta més... I l'hem de barrejar abans amb l'embassament de Susqueda per garantir una millor qualitat".

Buscar aigua sota les pedres

Arran de la sequera que van patir alguns municipis a l'estiu, alguns ja han posat fil a l'agulla i han començat a buscar aigua al subsol. A Vacarisses, per exemple, les restriccions de l'estiu els han decidit a construir un pou després de fer un estudi hidrogeològic. En poden treure 700 o 800 m3 al dia. Estan pendents de rebre la validació sanitària de l'aigua. A Calaf també saben que al subsol hi ha molta aigua, però té molts nitrats i per això han construït una planta desnitrificadora.

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, hi ha una vintena de poblacions que estan explorant nous pous per garantir l'aigua en temps de sequera.